X. Aquilué, Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Un projecte pel Primer Centenari de la recuperació d\'Empúries (1908-2008), Museu d’Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Empúries, 1998.
Descripción
PLA DIRECTOR DEL MUSEU D´ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA−EMPÚRIES Un projecte pel Primer Centenari de la recuperació d´Empúries (1908 − 2008) Vol. I.− Proposta dels programes de recerca, documentació, conservació i difusió d´Empúries Empúries, novembre 1998
PLA DIRECTOR DEL MUSEU D´ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA−EMPÚRIES Un projecte pel Primer Centenari de la recuperació d´Empúries (1908 − 2008) Vol. I.− Proposta dels programes de recerca, documentació, conservació i difusió d´Empúries Empúries, novembre 1998
PLA DIRECTOR DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA-EMPÚRIES Un projecte pel Primer Centenari de la recuperació d'Empúries (1908-2008)
El Pla Director d’Empúries intenta establir les línies d’actuació futures dels programes de recerca, documentació, conservació i difusió d’Empúries fins a l’any 2008. Pretén també ordenar les infraestructures museístiques i de serveis existents i projectar les instal·lacions necessàries per al seu correcte desenvolupament patrimonial. La materialització del Pla Director d'Empúries convertirà a Empúries en un parc arqueològic del segle XXI, en el qual la recerca i la conservació del patrimoni històric estaran estretament vinculades amb la seva difusió social i cultural. L'any 2008 es celebra el primer centenari de l'inici de les excavacions arqueològiques i de la recuperació científica d'Empúries (23 de març de 1908). Cent anys d'activitat ininterrompuda en Empúries que donen una identitat especial a un dels projectes culturals de major continuïtat institucional del nostre país.
Xavier Aquilué Director Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
INDEX 1.- Antecedents i estat actual
2
1.1.- Empúries. Conceptes per un Pla de futur
2
1.2.- Definició del jaciment arqueològic d'Empúries
4
1.3.- Empúries 1998. Anàlisi de la situació actual
7
1.3.1.- Els precedents. De 1908 a 1998
7
1.3.2.- Components actuals de la visita i de les instal·lacions de servei
8
1.3.3.- El personal laboral, usuaris i públic actual
10
1.3.4.- Els serveis públics i el material de presentació del jaciment
13
2.- Objectius del Pla Director d’Empúries (1998-2008)
15
3.- Programes d'actuació del Pla Director d’Empúries
16
3.1.- Programes de recerca
16
3.2.- Programes de documentació
20
3.3.- Programes de conservació
21
3.4.- Programes de difusió i museïtzació
22
4.- Propostes de necessitats per a la materialització del Pla Director
24
4.1.- Redefinició dels espais arquitectònics, d’us museogràfic i de servei
24
4.1.1.- Espais vinculats amb els programes de recerca
24
4.1.2.- Espais vinculats amb els programes de documentació
25
4. 1.3.- Espais vinculats amb els programes de restauració
25
4.1.4.- Espais vinculats amb els programes de difusió i museïtzació
25
4.1.5.- Altres espais de servei, administració i manteniment
25
4.2.- Adquisició de terrenys i plans de protecció del jaciment arqueològic
26
4.3.- Personal
27
4.4.- Convenis i relacions institucionals
28
1
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
1.- Antecedents i estat actual 1.1.- Empúries. Conceptes per un Pla de futur
Empúries °
El conjunt arqueològic d'Empúries es troba situat al nord-est de la Península Ibèrica, al sud del Gof de Roses, entre les antigues desembocadures dels rius Fluvià i Ter, a la comarca de l'Alt Empordà i dins del terme municipal del poble de l'Escala. En l'actualitat, Empúries és una secció del Museu d'Arqueologia de Catalunya, entitat autònoma del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Situació d’Empúries El Museu d'Arqueologia de Catalunya forma part dels museus nacionals definits per la Llei de Museus de Catalunya aprovada pel Parlament de Catalunya (Llei 17/1990 de 211-1990). La seva composició ve definida arran dels traspassos del museus i jaciments arqueològics gestionats amb anterioritat per la Diputació de Girona, com ara el Museu Arqueològic de Girona i el Museu i les ruïnes d'Ullastret (Decret 160/1992 de 20-7-1992), i per la Diputació de Barcelona, com ara el Museu Arqueològic de Barcelona, el Conjunt Monumental d'Empúries i el Museu i ruïnes d'Olèrdola (Decret 290/1996 de 23-VII-1996). El Museu d'Arqueologia de Catalunya, i les seves diverses seus, es regeixen pels estatus del Museu d'Arqueologia de Catalunya definits pel Decret 238/1992 de 13-10-1992 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La importància arqueològica i històrica d'Empúries dins del context cultural de la societat mediterrània occidental és enorme. Restitució idealitzada de les ciutats grega i romana d’Empúries al segle I a. C. (segons
Empúries és la única colònia dels grecs de Focea (Emporion) documentada
R. Mar i J. Ruiz de Arbulo)
arqueològicament a la Península ibèrica, la qual va ser fundada a la primera meitat del segle VI a. C. Empúries és un jaciment arqueològic privilegiat per poder detectar la transformació patida pels pobladors indígenes de l'antiga plana empordanesa arran de l'impacte colonial grec. Aquesta transformació motivarà la creació de la cultura ibèrica. Els pobladors ibèrics de l'Empordà, els indiketes, amb la seva ciutat Indika, de situació encara
2
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
desconeguda però veïna a la colònia grega d'Emporion, van conviure amb grecs i
Empúries és actualment el jaciment arqueològic de Catalunya més conegut i visitat.
romans fins a la seva completa romanització.
Més de 200.000 persones visiten anualment Empúries. Empúries ha significat sempre el lligam de Catalunya amb la Mediterrània i les
Empúries és el primer punt de penetració de la cultura romana en la Península Ibèrica i l'única ciutat romana de Catalunya (Emporiae) que no té una ciutat actual
nacions històriques que formen part de l'Europa actual.
damunt de les restes arqueològiques. Aquest fet permet la seva total recuperació, sense Empúries constitueix un element imprescindible en el coneixement històric del
problemes d'interpretació i de lectura ni de relació entre la ciutat històrica i la ciutat actual,
nostre passat col·lectiu.
tal i com succeeix a altres ciutats d'origen romà de casa nostra (Barcino, Tarraco, Gerunda, Iluro, Baetulo, Dertosa, Ilerda,... ).
Empúries és una peça clau dins dels objectius del Museu d'Arqueologia de Empúries va ser una important seu episcopal en època tardo-romana i visigòtica,
Catalunya, tant en el seu desplegament territorial com en la seva descentralització
centre de control i ordenació d'un ample territori que abraçava tot el nord-est de l'actual
articulada i coordinada en un disseny d'equipament cultural de caràcter nacional.
Catalunya. Empúries va ser designada capital del comtat carolingi d'Empúries, després de la conquesta sarraïna i de la recuperació franca de les terres septentrionals de l'actual Catalunya. Empúries va ser també la capital del comtat medieval del seu nom, un dels primers comtats medievals catalans, fins al trasllat de la capitalitat del comtat a Castelló d'Empúries al segle XI. Empúries va ser al segle XVI, bressol del poble de l'Escala, un dels municipis de la Costa Brava més dinàmics i amb un major potencial turístic de les comarques gironines. La recuperació científica d'Empúries, com a jaciment arqueològic, s'inicia l'any 1908. És, per tant, el jaciment clàssic de Catalunya que ha tingut una més llarga tradició institucional en la seva descoberta.
A l’esquerra, imatge de l’edifici noucentista de J. Puig i Cadafalch de l’any 1916. A la dreta, imatge actual de l’edifici i de les restes arqueològiques de la Neàpolis
La recuperació d'Empúries, iniciada per la Junta de Museu de Barcelona, s'inscriu
emporitana
dins del programa cultural del Noucentisme. La seva recuperació va ser possible gràcies a la visió política d'Enric Prat de la Riba que converteix a Empúries en un símbol de la identitat catalana. L'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, primer director de les excavacions d'Empúries, va ser el motor d'aquesta iniciativa.
3
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
1.2.- Definició del jaciment arqueològic d'Empúries
d'aquest segle, origen del poble de pescadors de l'Escala des del segle XVI i poble mariner i turístic amb una ocupació continuada fins als nostres dies.
Aquest Pla Director entén el jaciment arqueològic d'Empúries com una realitat històrica i arqueològica que no es limita a la ciutat grega i romana d'Empúries. Així
En l'actualitat, Sant Martí d'Empúries depèn administrativament del poble de l'Escala
mateix, entén que el jaciment arqueològic d'Empúries s'estén més enllà dels límits
i ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Conjunt Històric segons acord del Govern
administratius que configuren els terrenys que són propietat del Museu d'Arqueologia de
de la Generalitat de Catalunya de data 6 de febrer de 1996 i resolució del Departament de
Catalunya-Empúries i que formen part actualment de la visita pública al seu recinte
Cultura de data 14 de febrer de 1996 (DOG 2178 de 6.3.1996). El poble, d'una extensió
arqueològic i museu monogràfic.
aproximada de 3'75 hectàrees, presenta un entramat de carrers irregulars, amb tres places públiques, una església construïda l'any 1507, les restes del castell medieval dels
La percepció actual d’Empúries és el resultat de la conjunció de l’evolució històrica
comtes d'Empúries i una cinquantena de cases de cronologia i estils arquitectònics
de les antigues ciutats i de la dinàmica de la seva recuperació institucional des de l'any
diversos. El seu subsòl amaga les restes del poblat indígena del Bronze Final i de la
1908 (programes de compra de terrenys, excavacions arqueològiques, instal·lacions de
Primera Edat del Ferro, del primer establiment colonial foceu, del sector urbà de la
serveis i museus, etc). No es pot planificar el futur d’Empúries sense conèixer aquesta
Palaiapolis de la ciutat grega i romana d’Empúries i la ciutat tardo-romana i medieval
evolució històrica i sense entendre com s’ha actuat d’ençà 1908 en la seva recuperació.
d'Empúries.
Tanmateix, la planificació ordenada del futur d'Empúries requereix, a nivell conceptual,
La inclusió de Sant Martí d'Empúries dins del discurs museològic i museogràfic del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries és inqüestionable.
defugir de les limitacions administratives actuals. La realitat històrica del futur Parc Arqueològic d'Empúries engloba:
2.- El turó d'Empúries. Aquest turó comprèn: a) El sector de la ciutat grega d'Emporion batejat per J. Puig i Cadafalch amb el
1.- L'actual poble de Sant Martí d'Empúries. Excavacions recents han permès
nom de “Neàpolis”. Aquest assentament, lleugerament posterior a la fundació de la
constatar que el primer establiment grec d'Emporion, la Palai Polis emporitana, estava
Palaiapolis emporitana, va ser excavat en la seva extensió (unes 5 hectàrees) entre 1908 i
ocupat per pobladors indígenes des de l'època del Bronze Final. Sobre aquest poblat
1936. Les restes que són visibles en l'actualitat pertanyen a la darrera fase constructiva de
indígena, situat en una petita elevació terrestre envoltada pel mar que li donava
l’evolució històrica de la ciutat (segles II a. C-I d. C.) i presenten greus problemes de
topogràficament un aspecte de illa, s'instal·len els grecs orientals procedents de Focea a
documentació, conservació i interpretació.
la primera meitat del segle VI a. C. Els mateixos grecs que es van establir en Sant Martí d'Empúries, es van assentar després a l'assentament de la Neàpolis. L'Emporion grega,
b) La ciutat romana d'Emporiae, construïda a la part més enlairada del turó
sempre va estar formada per dos sectors urbans: la Palaiapolis i la Neàpolis, separats per
d'Empúries, sobre un primer campament militar romà de M. Porci Cató d'inicis del segle II
la fondalada portuària i limitats al nord per la desembocadura del Fluvià i al sud per la
a. C. (praesidium). La ciutat romana, planificada a inicis del segle I a. C., té una extensió de
desembocadura del Ter, tots dos envoltats per aiguamolls. Sant Martí d'Empúries a partir
22'50 hectàrees, de les quals únicament s'han excavat unes 2 hectàrees (fòrum, cases
del segle III d. C., després de l'abandonament progressiu de la Neàpolis i del sector de la
romanes 1, 2a, 2b i insula 3, així com els edificis de l'amfiteatre i de la palestra, al sud del
ciutat romana-republicana ubicada en el turó d'Empúries, esdevé la ciutat tardo-romana
perímetre emmurallat). Gran part dels terrenys en els qual s'ubica d'aquesta ciutat són
d'Empúries, la capital del comtat franc d’Empúries, la capital de comtat medieval
encara de propietat privada.
d'Empúries fins al segle XI, un nucli urbà vinculat amb el comtat d'Empúries a partir
4
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
c) Les necròpolis greges, indígenes i romanes ubicades al sud de les zones
la ciutat grega estigui actualment amagat sota el passeig marítim d'Empúries.
urbanes delimitades per les muralles de les ciutats grega i romana. En gran part
Tanmateix, investigacions recents permeten hipotetitzar l'existència d'unes possibles
espoliades, entre finals del segle passat i els inicis del nostre segle, s'estenen entre els
instal·lacions portuàries d'època romano-republicana, submergides en l'actualitat, davant
límits actuals del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries i la carretera comarcal
de les Muscleres Grosses, de les quals formaria part l'estructura del moll hel·lenístic.
Orriols-l'Escala i l'Escala-Sant Martí d'Empúries. A prop de les muralles meridionals de la ciutat grega i de la ciutat romana, es troben estructures suburbanes de caràcter públic (amfiteatre romà, per exemple) o industrial (factoria metal·lúrgica del pàrking, per exemple). d) Els assentaments tardo-romans i alto-medievals de Santa Magdalena i, per
El Turó de les Corts
extensió, de Santa Margarida. Situats a la vessant sud-occidental del turó d'Empúries, les seves restes constitueixen un element imprescindible per conèixer la configuració de
St. Vicenç
l'Empúries tardo-romana (seu del bisbat d'Empúries) i alto-medieval (capital del comtat Sta. Margarita i Sta. Magdalena
d'Empúries). Es tracta de dos conjunts arqueològics amb estructures arquitectòniques
Sta. Reparata
que abracen des dels segles IV i V d. C. fins a l’època medieval i moderna. 3.- El turó de les Corts. Aquest turó, situat al sud del turó d'Empúries, forma part
El Turó d´Empúries
indissoluble del discurs històrico-arqueològic d'Empúries. Poblat des del Neolític Antic (4000 a. C.), va tenir també una ocupació en l'època del Bronze Final com a zona d'habitació. Va ser utilitzat com a necròpolis en època romano-republicana i en època tardo-romana (necròpolis del Castellet). Destaca, en la seva vessant més oriental, l'existència de l'església i de la necròpolis alto-medieval de Sant Vicenç, amb possibles estructures precedents de l'Antiguitat Tardana.
St. Martí d´Empúries
Façana marítima i port d’Empúries
La seva protecció i la manca de construccions contemporànies fan d'aquest turó un element clau per entendre la paleotopografia emporitana i les característiques topogràfiques i ambientals de les societats indígenes del Bronze Final i de la Primera Edat
L‘Escala, port Riells−La Clota
del Ferro així com el model d'assentament colonial foceu. Situació dels diferents assentaments que formen part del jaciment arqueològic d’Empúries (Plànol base “ Pla Especial d’Empúries”)
4.- La façana marítima, la fondalada portuària i les estructures portuàries submergides d'Empúries. L'evolució de la línea de costa des de l'Antiguitat fins als nostres dies ha motivat la colmatació de l'antiga badia que definia el port d'Empúries, entre la Palaiapolis i la Neàpolis. Així mateix, la consolidació de les dunes marítimes del sector oriental de la Neàpolis, efectuada a inicis d'aquest segle, ha provocat que aquest sector de
5
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
5.- Els jaciments arqueològics dispersos dins del terme municipal de l'Escala, com per exemple el port secundari de Riells-la Clota (instal·lacions portuàries d'Empúries d'època romano-republicana), l'església de Santa Reparada a Cinc-Claus (assentament d'època tardo-romana i alto-medieval) i el mateix poble de l'Escala, entès com la continuació històrica en època moderna i contemporània d'Empúries.
Sector nord de la Neàpolis i edificis dels serveis centrals
Temple d’Asklepios amb una còpia de l’estàtua de la divinitat, trobada l’any 1909
6
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
1.3.- Empúries 1998. Anàlisi de la situació actual
de Barcelona o de la Secció de Museus de la Diputació de Barcelona, sense que disposés d'una plantilla de personal i d'un pressupost d'activitats propi.
1.3.1.- Els precedents. De 1908 a 1998 L'estat actual d'Empúries és el resultat tant de l'evolució històrica de l'assentament com dels gairebé cent anys d'excavacions arqueològiques i d'actuacions institucionals en la conservació i presentació del jaciment. A partir de l'any 1908, en primer lloc la Junta de Museus de Barcelona i posteriorment la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, destinen recursos econòmics per comprar part dels terrenys en els quals s'ubiquen la Neàpolis i la ciutat romana, per excavar en extensió la Neàpolis, i per construir les primeres instal·lacions de serveis d'Empúries sobre les restes de l'antic monestir dels monjos Edifici de J. Puig i Cadafalch construït l’any 1916 a
servites (Edifici de Josep Puig i Cadafalch de 1916). Aquesta política institucional
occident de la Neàpolis d’Empúries
(impulsada per Enric Prat de la Riba, dirigida per Josep Puig i Cadafalch i materialitzada en els treballs de camp per Emili Gandia) va tenir la seva continuïtat fins a la Guerra Civil
Cal destacar, però, la creació de l'Organisme Autònom Conjunt Monumental
Espanyola, essent director del conjunt emporità en els anys precedents al final de la
d'Empúries de la Diputació de Barcelona (OACME) l'any 1993, amb la finalitat de facilitar i
contesa el professor Pere Bosch Gimpera. Al llarg d'aquesta etapa s'excava bàsicament
preparar el traspàs de la gestió i la titularitat d'Empúries a la Generalitat de Catalunya, en
tota la Neàpolis i algunes zones puntuals de la ciutat romana, es basteix l'edifici de Puig i
aplicació de la Llei de Museus. La creació de l'OACME, dirigit per Jordi Pardo, va
Cadalfach i s'incorpora a la propietat pública els terrenys que configuren la visita actual del
possibilitar la consolidació d'uns pressupostos propis per a Empúries, la dotació d'una
recinte d'Empúries.
plantilla de personal estable adscrit al jaciment, la creació d'un organigrama de treball (amb diferents àrees de gestió administrativa, recerca, difusió i serveis) i l'impuls de
A partir de l'any 1940, abolida la Generalitat de Catalunya i traspassada la gestió
projectes propis de recerca, difusió i museïtzació del jaciment entre ells, la dotació d'una
d'Empúries a la Diputació Provincial de Barcelona, el Dr. Martín Almagro Basch assumeix
imatge identificativa d'Empúries, la materialització de l'audiovisual multivisió, la creació
la direcció del jaciment i destina els seus esforços a excavar la ciutat romana (sector
dels serveis didàctics per a les escoles, la consolidació d'un equip de recerca i de
meridional, cases romanes i fòrum) així com a efectuar tota una sèrie de construccions
documentació arqueològica, la creació d'un equip propi de difusió i la imbricació
amb finalitats museístiques a l'entorn de l'antiga església de Nostra Senyora de Gracia i
d'Empúries amb el seu entorn territorial immediat, com ara l'Ajuntament de l'Escala i la
l'edifici de Puig i Cadafach de l'any 1916.
Universitat de Girona.
Martín Almagro exerceix de director d'Empúries fins l'any 1964, essent substituït pel Dr. Eduard Ripoll, el qual va ser director d'Empúries fins l'any 1981, any en el qual assumeix la direcció el Dr. Enric Sanmartí fins l’any 1992. Durant aquesta llarga etapa, Empúries sempre va dependre administrativa i pressupostàriament del Museu Arqueològic
Logotip de l’OACME ( 1993 – 1995 )
7
Pla Director del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries
El traspàs efectiu de la titularitat d'Empúries de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya es produeix el primer de maig de l'any 1995, en el qual Empúries
1.- L'antiga església dels monjos servites del segle XVII, de tres plantes. La superior
entra a formar part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
ocupada per un magatzem arqueològic, la segona pel museu amb l'exposició permanent inaugurada l’any 1992 i els lavabos públics, i la tercera destinada a residència,
1.3.2.- Components actuals de la visita i de les instal.lacions de servei
actualment inservible degut a que es troba afectada per aluminosis.
Actualment, el jaciment arqueològic d'Empúries, gestionat pel Museu d'Arqueologia de
2.- L'edifici noucentista de J. Puig i Cadafalch, en el qual es troben en la planta baixa la
Catalunya, està format per:
residència de funcionaris-ordenances, i la recepció i a la primera planta la biblioteca i alguns àmbits destinats a arxiu documental.
a) Zona d'entrada i aparcament públic. La carretera local que facilita l'accés des de l'Escala, gestionada per la Diputació de Girona, és l'única que permet l'entrada amb vehicle
3.- La gran nau existent entre l'església i l'edifici de Puig i Cadafalch, iniciada la seva
a Empúries. Un cop s'arriba a la tanca del recinte, es troba una petita construcció de
construcció l'any 1935 no va ser finalitzada fins l'any 1947, després de l'aturada dels
control d'entrada situada a la dreta del conductor, en la qual es venen les entrades al
treballs d'edificació amb motiu de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta nau alberga a la
recinte i s'informa al visitant. A l'esquerra, es troba un edifici residència ocupat pels
planta baixa oficines d’administració, consergeria i un segon magatzem de materials
jardiners-funcionaris d'Empúries. Un cop passada l’entrada i amb el mateix vehicle el
arqueològics; a la segona planta, l'audiovisual multivisió dissenyat l’any 1992 i la botiga
visitant recorre uns 150 metres fins arribar a la zona de l'aparcament de cotxes, davant
del museu; i a la tercera planta, les oficines i despatxos de direcció, arqueologia, difusió i
de les muralles del sector meridional de la Neàpolis. En aquesta zona, es troben a l'aire
sala de reunions.
lliure les restes arqueològiques d'un sector suburbà d'Empúries (factoria metal·lúrgica d'època romano-republicana), l'aula taller per a les escoles d'Empúries en una caravana
4.- Els dos trams d'edificis que tanquen el conjunt per la banda sud. De dues plantes, a la
condicionada amb aquesta finalitat (taller didàctic) i l'entrada temporal d'estiu (una altra
planta baixa es troba un tercer magatzem de materials arqueològics i les oficines dels
caravana condicionada) al jaciment des del Passeig marítim i les platges (l'anomenada
oficials de jardineria i manteniment. A la planta superior més habitacions per residència
"Porta de Marina"). A la zona de l’aparcament es facilita a l’estiu el servei d'autoguies
d'estudiants o investigadors.
sonores. 5.- La nau d'una sola planta que tanca el conjunt per l'oest. Construïda a inicis dels anys b) El sector de la Neàpolis de la ciutat grega d'Emporion. Situat tot just davant de la
60 s'adossa a l'església i a la perllongació de l'edifici de Puig i Cadafalch, en la qual hi ha
zona de l'aparcament, forma part de l'itinerari arqueològic. Gairabè cinc hectàrees de
un taller de reparacions, el magatzem de publicacions i un garatge.
jaciment arqueològic a l'aire lliure, amb les restes de la superposició de les diverses fases històriques de l'antiga ciutat. Set panells informatius (muralles del sector meridional,
d) El bar. Ubicat de forma provisional des dels anys 80 a la zona de l'antic port d'Empúries,
santuari de Zeus Serapis, Santuari d'Asclepios, casa de l'atri, casa del peristil, mercat de
tot just davant de les darreres restes de la ciutat grega i dins dels terrenys propietat del
la cisterna pública i conjunt de l’àgora/stoa) i alguns projectes recents de presentació de
Museu.
les restes més significatives (muralles i accés del sector sud, santuari d'Asclepios i casa e) Els jardins. A oest de la ciutat grega i dels serveis centrals del jaciment, es troba un
del peristil) faciliten la comprensió de l'itinerari principal de la visita.
extensa zona de jardins que proporcionen una àrea de descans als visitants d'Empúries, c) Serveis centrals del jaciment. Format per edificis i construccions de diverses èpoques, ha crescut de forma desordenada i sense cap planificació, fruit de les necessitats determinades en un moment concret. Entre ells, cal destacar
8
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
Magatzems d’eines
Aula taller
Viver de jardineria Magatzem aire lliure Ciutat romana
Magatzem Peristil
Control d’entrada 100 m
Antic port d’Empúries
Serveis centrals Bar
Neàpolis
Pàrking Moll Hel.lenístic Taller didàctic
Passeig marítim d’Empúries
Porta de Marina
9
Pla Director del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries
delimitats en part pel traçat de l’antic camí d’Empúries. Immediatament al nord- oest del Segona planta
Museu, l'espai ocupat per les escales que faciliten l'accés a la ciutat romana es utilitzat com a escenari improvisat d'actuacions musicals i teatrals a l'estiu.
f) La ciutat romana. Forma part de l'itinerari arqueològic i comprèn la visita de les cases romanes 1, 2a i 2b, el fòrum, l'anomenada insula 3, la muralla meridional i oriental, l'amfiteatre i la palestra. De les 22'50 hectàrees, tota la part septentrional resta fora de la propietat de l'Administració pública i, fins i tot, dins del tancament actual del jaciment encara resten per comprar alguns terrenys privats. D’aquesta ciutat únicament s'ha excavat unes 2 hectàrees. L'itinerari està recolzat per una sèrie de panells informatius (cases romanes, fòrum romà, insula, muralla, amfiteatre i palestra) i de treballs de presentació
Primera planta
museogràfica de les restes (restauració de la casa romana 2b i fòrum). Dins dels terrenys
A
Plantes amb els usos dels edificis dels serveis centrals
de la ciutat romana, s'ubica al peristil reconstruït de la casa romana número 1 que fa funcions de magatzem de materials arqueològics; a occident del kardo B es troba una
Despatxos
zona a l'aire lliure destinada a magatzem d'elements arquitectònics; i a la vessant nord-
Magatzems Arqueològics
B
occidental, es troba una aula-taller per activitats didàctiques, dos magatzems d'eines i de materials de treball i un viver de jardineria.
Museu, audiovisual i botiga
M
Residència
1.3.3.- El personal laboral, usuaris i públic actual
Biblioteca Lavabos públics
Per cobrir els diferents fronts de treball i els serveis públics d’un jaciment com a Empúries, el qual es troba obert tots els dies de l’any excepte el 25 de desembre i el dia 1 de gener, amb un
Planta baixa
horari ininterromput de 10 a18 hores a la tardor i a l’hivern i de 10 a 20 hores a la primavera i estiu, en l’actualitat es compta amb una plantilla de 22 persones entre personal laboral i funcionari.
El personal es divideix en diverses àrees de treball: a) Direcció i gestió administrativa (5 persones) b) Arqueòlegs-conservadors de museu (3 persones) c) Tècnics de difusió (1 persona) d) Oficials d’arqueologia, jardineria i manteniment (3 persones) e) Subalterns i ordenances (8 persones) f) Ajudants de jardineria i manteniment (2 persones)
10
Magatzems i tallers
Pla Director del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries
Façanes amb els usos dels serveis centrals
Planta amb les diverses fases constructives dels edificis dels serveis centrals Residència
Esglèsia dels monjos Servites
Despatxos
Biblioteca
Edifici de J. Puig i Cadafalch
Magatzems arqueològics
Lavabos públics
Museu, Audiovisual i botiga
Magatzems i tallers
Edifici central (1935-1947) Darreres construccions
11
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
Part de les activitats del jaciment son realitzades per empreses o cooperatives de serveis, com ara la neteja de les instal·lacions, els serveis de monitoratge i tallers didàctics per a les escoles, la gestió del bar, les visites guiades i romanes o el personal especialitzat per a efectuar excavacions arqueològiques. Empúries és un dels jaciments arqueològics més visitats de l’Estat. Amb 203.793 visitants l’any 1997, dels quals 135.000 van ser visitants individuals (66’20%), 45.408 públic escolar (22,30 %) i 23.385 visitants en grups turístics (11’50 %). Més del 50 % dels visitants es concentren en els mesos de juny, juliol, agost i setembre (110.707 visitants), amb una especial incidència al mes d’agost amb 41.965 visitants. Aquestes dades poden considerar-se representatives dels visitants d’Empúries en els darrers anys. Així mateix, Empúries realitza anualment tota una sèrie d’activitats en les quals participen diversos col·lectius que no son considerats dins del concepte de visitants. Entre aquestes activitats destaquen: a) El Curs Internacional d’Arqueologia d’Empúries. Creat l’any 1947 pels professors Martín Almagro i Lluís Pericot, enguany s’ha celebrat la 52 edició del mateix. Destinat a estudiants d’arqueologia clàssica de segon i tercer cicle, participen 25 futurs arqueòlegs de diverses universitats espanyoles i europees. El Curs combina pràctiques arqueològiques, sessions teòriques, conferències i visites a jaciments i museus de l’entorn. Amb una durada de 3 a 4 setmanes es realitza al mes de juliol. b) Reunions científiques, taules rodones i seminaris. De forma regular, Empúries esdevé punt de trobada per a la realització de reunions de tipus científic, organitzades amb altres institucions de recerca. Donada la infraestructura actual, es tracta de reunions en les quals participen un màxim de 40 investigadors de diverses nacionalitats. Els temes de les reunions estan vinculats amb la història i l’arqueologia del mon antic i amb el patrimoni arqueològic. c) Pràctiques d’arqueologia i de difusió del patrimoni. Anualment, participen en Empúries una sèrie de becaris procedents de la Universitat de Girona que efectuen pràctiques d’arqueologia i museologia (Facultat de Geografia i Història) així com pràctiques vinculades amb la difusió del patrimoni i el turisme (Escola de Turisme). d) Consulta de biblioteca, arxius documentals i fons de museus. Regularment es produeix la consulta i l’ús dels fons documentals i arqueològics d’Empúries, principalment per
Visitants al sector meridional de la Neàpolis
investigadors del mon antic o per persones que realitzen les seves tesis de llicenciatura, tesis de doctorat o treballs de recerca sobre temes vinculats amb l’arqueologia emporitana.
12
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
e) Espectadors dels concerts i actuacions d’estiu. De manera regular, als mesos de juliol i agost, Empúries esdevé escenari improvisat de diverses manifestacions artístiques i musicals, organitzades per l’Ajuntament de l’Escala i altres institucions. Aquestes actuacions s’efectuen fora de l’horari de visita pública, normalment a la nit. Les àrees d’actuació són
Excavacions arqueològiques dins del marc del 51 Curs Internacional d’Arqueologia d’Empúries (juliol 1997)
bàsicament dues: el fòrum de la ciutat romana i les escales que es troben darrera de l’edifici del Museu. La participació del públic oscil.la segons el tipus d’activitat i l’escenari. A tall d’exemple, al concert de música simfònica de la Suffolk Y. Orchestra, efectuat el 20 de juliol de 1997, van assistir 240 persones, mentre que al concert de George Moustaki, efectuat al fòrum de la ciutat romana, el dia 16 d’agost de 1997 van assistir 2.545 persones.
Biblioteca i espai de reunions i seminaris científics
1.3.4.- Els serveis públics i el material de presentació del jaciment Empúries disposa dels següents serveis públics que faciliten la comprensió i la visita del jaciment: a) Aparcament gratuït dins del recinte arqueològic. b) Itinerari senyalitzat amb panells informatius, tant a la ciutat grega com a la romana, del conjunts arquitectònics més significatius (català, castellà, anglès). c) Botiga amb material divers d’Empúries o relacionat amb l’arqueologia clàssica. d) Museu monogràfic. Amb 27 vitrines que de forma diacrònica explica l’evolució del
Concert d’estiu al fòrum de la ciutat romana (agost 1996)
jaciment des de l’època del Bronze Final fins a l’Antiguitat Tardana, amb una selecció d’objectes més representatius de cada fase cultura (català, castellà i anglès). Es disposa de suports individuals amb la traducció dels textos de les vitrines en francès, alemany i italià. A l’antesala del Museu, quatre monitors de televisió permeten al visitant veure la ciutat grega i romana amb la manipulació, a temps real, de quatre càmeres de video instal·lades de forma permanent. e) Audiovisual-multivisió. Espectacle audiovisual que explica l’història d’Empúries amb 36 projectors, banda sonora i efectes especials de 21 minuts de durada.
Adequació de les escales del recinte del museu per a un dels concerts d’estiu (juliol 1997)
f) Lavabos públics, telèfon públic, bústia oficial de correus, cadira per a minusvàlids i sistema d’accés electrònic al museu, botiga i audiovisual per a minusvàlids. g) Bar. A més a més, els visitants actuals disposen del següent material d’informació d’Empúries i d’altres serveis complementaris:
13
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
a) Fulletó informatiu. Gratuït, es dona amb l’entrada (Benvinguts). Breu història del jaciment, plànol de l’itinerari, ubicació dels serveis i informació general (diversos idiomes). b) Fulletó promocial d’Empúries. Gratuït. Informació reduïda de tipus general.
Sala del museu amb l’exposició permanent
c) Autoguies-sonores. Pagament. Servei electrònic, per grups de 2 a 8 persones, que proporciona explicacions sobre l’itinerari arqueològic d’Empúries (diversos idiomes). d) Màquines sonores. Pagament. Instal·lades de forma permanent en diversos punts del jaciment proporcionen explicacions sobre les restes que el visitant té al seu entorn immediat (diversos idiomes). e) Visites guiades per a grups. Pagament. Visita convencional que explica la història i les restes del jaciment (diversos idiomes). f) Visites romanes. Pagament. Visita de caire divulgatiu, Caius Aemilius Montanus o Iulia
Sala de l’audiovisual multivisió
Domitia, dos personatges de l’Empúries romana, expliquen la “seva ciutat” i la seva forma de vida (diversos idiomes). g) Guia divulgativa de la història i arqueologia d’Empúries. Pagament (diversos idiomes). h) Video divulgatiu de la història i arqueologia d’Empúries. Pagament (diversos idiomes). i) Publicacions monogràfiques de caire científic de temes vinculats amb l’arqueologia emporitana, bàsicament la sèrie Monografies Emporitanes. Pagament. Finalment, pel públic escolar hi ha tota una sèrie de serveis específics, entre els quals es
Visites guiades romanes amb Caius Aemilius Montanus
troba en: a) Les visites didàctiques. Pagament. Visita guiada al jaciment i museu amb monitor. b) Les visites romanes. Pagament. Visita guiada al jaciment i museu per dos personatges de l’Empúries romana. c) El taller didàctic “Els enigmes d’Empúries”. Pagament. Basat en la reconstrucció de la història a través de la metodologia arqueològica. d) El taller didàctic “Opus musivum, taller de mosaics”. Pagament. Basat en les tècniques de construcció de mosaics d’època romana.
Diferents fulletons promocionals i informatius d’Empúries
e) El taller didàctic “La ceràmica a l’Antiguitat”. Pagament. Basat en les tècniques de producció ceràmica en època clàssica, principalment la producció ceràmica a motlle. f) El dossier didàctic. Material per a la preparació de la visita escolar a Empúries. g) Fitxes de treball. Complementàries per a totes les activitats didàctiques. h) La maleta didàctica “Missió Empúries”. Recurs didàctic que es facilita a les escoles de forma gratuïta, bé per preparar la visita bé per facilitar el coneixement d’Empúries als grups escolars que no poden desplaçar-se al jaciment.
14
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
2.- Objectius del Pla Director d’Empúries (1998-2008) El Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries intenta definir els futurs programes d’actuació a desenvolupar en els propers deu anys en tots els fronts del jaciment, ordenar les infraestructures de serveis i edificacions existents i plantejar les noves instal·lacions que requereix un equipament cultural de la importància d’Empúries. En un jaciment de les característiques d’Empúries, amb gairebé cent anys d’activitat continua, el passat immediat (les intervencions lligades amb la història de la seva recuperació), condiciona i pesa, moltes vegades, més que el llegat arqueològic de la seva evolució històrica. No partim de zero. Les excavacions de la Neàpolis anteriors a 1936, incideixen de forma directa en els programes de conservació i documentació. L’accés al jaciment i l’inici de la visita a Empúries, des del sector sud de la Neàpolis, des de la zona més moderna de l’evolució urbana de la Emporion grega, no és, ni de bon tros, l’idoni per entendre la complexitat topogràfica i urbanística de les antigues ciutats d’Emporion-Emporiae. La manca de planificació de l’ús de les instal·lacions del museu ha provocat, per exemple, que un equipament cultural com Empúries no disposi en l’actualitat d’una sala d’exposicions temporals o d’un magatzem arqueològic unitari i en condicions per ordenar els materials procedents de les excavacions. La història recent de la recuperació d’Empúries condiciona però no lliga. El Pla Director d’Empúries vol marcar les bases del futur parc arqueològic d’Empúries. Vol consolidar Empúries com a centre de recerca, com a entitat de salvaguarda i transmissió de les seves restes materials i com a peça clau en la interpretació i en la difusió del nostre passat històric.
Zona del santuari d’Asclepi al sud de la Neàpolis. A dalt, fotografia de J. Esquirol del moment inicial de les excavacions. A baix, estat actual
15
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
3.- Programes d'actuació del Pla Director d’Empúries 3.1.- Programes de recerca La recerca arqueològica és la base de l’ampliació del coneixement històric d’Empúries.
Intervenció arqueològica a Sant Martí d’Empúries prevista dins del programa de recerca 1
Sense investigació no hi ha conservació ni difusió. Sobre la recerca es fonamenta la renovació dels discursos de difusió del jaciment, la presentació i divulgació de la seva història i totes les accions que permeten una correcta conservació dels vestigis del passat recuperats per l’arqueologia. Els objectius de l’activitat de recerca son conèixer, de la forma més objectiva possible, la història i evolució dels diferents grups socials que van viure al territori del qual forma part el jaciment d’Empúries des de la primera ocupació humana fins l’actualitat. El fet que Empúries sigui l’única colònia grega documentada arqueològicament a la Península Ibèrica, el primer punt de contacte permanent entre els pobladors indígenes i els colonitzadors orientals que va provocar l’aparició de la cultura ibèrica, port d’entrada de Roma a Hispania, amb la instal·lació d’un primer campament militar i després d’una veritable ciutat romana, donen una rellevància especial i prioritària al coneixement d’aquests períodes històrics. No es pot oblidar, però, l’evolució que experimenta la societat romana, i la ciutat d’Empúries, en
Martí d’Empúries contempla finalitzar l’excavació del solar que havia estat l'antic cementiri del
època tardo-romana i medieval, períodes històrics que tenen que ser valorats també en els
poble, al costat nord de l'església, i musealitzar les restes arqueològiques existents en
programes de recerca arqueològica d’Empúries.
aquest. Així mateix, proposa efectuar un projecte d’excavacions arqueològiques i de recuperació arquitectònica del castell medieval d’Empúries. Ambdues actuacions estaven ja
Els programes de recerca fins l’any 2008 estan constituïts pels projectes que es troben en
previstes al Pla Especial de Sant Martí d’Empúries i al projecte d’intervenció arqueològica a
fase d’execució en l’actualitat i que cal, per tant, finalitzar, i pels nous projectes que es
Sant Martí d’Empúries.
consideren prioritaris d’endegar des del punt de vista de la recerca i també des d’una perspectiva global del Pla Director d’Empúries. Els programes, segons les definicions establertes a l’apartat
b) Turó d’Empúries
1.2, són els següents:
2.- Arquitectura i urbanisme de la ciutat grega de la Neàpolis en època arcaica i
a) Sant Martí d’Empúries
clàssica. Cal executar un projecte d’intervenció arqueològica en extensió a la Neàpolis emporitana que permeti recuperar parcialment la fase fundacional grega i la fase d'època
1.- Intervenció arqueològica a Sant Martí d'Empúries. El sector de la Palaiapolis
clàssica, enllaçant amb les fases hel·lenística, romana i tardo-romana conegudes. En
emporitana constitueix un element bàsic pel coneixement històric d’Empúries. Deixant de banda
aquest sentit, es proposa la realització del projecte stoa hel·lenística, situada al nord de la
la possibilitat d’efectuar excavacions d’urgència, el programa d’excavacions a Sant
16
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
plaça pública o àgora, i el projecte d’excavació arqueològica del mercat de la cisterna pública. 3.- Fòrum de la ciutat romana. Està prevista la finalització de les excavacions a finals de l’any 1998, tot i que la preparació de la memòria científica i la seva publicació dins de la sèrie Monografies Emporitanes (número XI), s’efectuarà al llarg de l’any 1999 i 2000, donat que inclourà les excavacions efectuades d’ençà l’any 1992. Així mateix és previst la redacció del projecte definitiu de conservació, presentació i museïtzació del fòrum. La seva execució farà necessari efectuar algunes excavacions arqueològiques, amb finalitats exclusivament de recerca científica. 4.- Arquitectura domèstica de la ciutat romana. Aquest programa comporta l’execució del “Projecte d’intervenció arqueològica de la insula número 30 de la ciutat romana d’Empúries (l’Escala, Alt Empordà)”. El projecte té com a objectiu l’excavació de la insula 30, fet que permetrà resoldre els problemes arqueològics i històrics que planteja aquest sector de la ciutat Intervencions arqueològiques previstes a la Neàpolis dins del programa de recerca 2
romana, conèixer l’arquitectura domèstica romana i els seus programes decoratius, i connectar l’itinerari de visita pública entre les cases romanes 1 i 2 i el fòrum romà. 5.- Evolució històrica i urbanisme del sector septentrional de la ciutat romana. Sector totalment desconegut per a l’arqueologia emporitana. Cal determinar la seva seqüència històrica i la seva relació amb l'evolució històrica del sector meridional de la ciutat romana i de la Neàpolis (possible existència d'un assentament indígena anterior a època romana, configuració urbanística del sector, etc).Es disposa de dades de la seva retícula urbana, proporcionades per prospeccions electro-magnètiques efectuades l'any 1995, que cal confirmar. 6.- Esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena. Projecte iniciat l'any 1994 en col·laboració amb la Universitat de Girona. Té com a objectiu principal conèixer científicament l'evolució històrica d'aquestes dues esglésies situades fora dels antics nuclis urbans d'Empúries. Es tracta de dues construccions pertanyents als períodes tardo-romà i alto-medieval. Efectuats els treballs de documentació de les restes visibles, es troba pendent l'execució del projecte d'excavacions arqueològiques així com la seva museïtzació i inclusió dins de l’itinerari de visita a Empúries.
Intervencions a la ciutat romana dins dels programes de recerca 3 i 4
17
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
c) Turó de les Corts 7.- Necròpolis emporitanes. El coneixement del món funerari de l’antiga Empúries és molt limitat des del punt de vista científic degut a que la major part de les dades conegudes procedeixen d’antigues excavacions arqueològiques. El turó de les Corts esdevé un punt important de referència per apropar-nos al món funerari emporità. Aquest projecte de recerca estarà complementat amb la museïtzació de la necròpolis tardo-romana del Castellet i amb la seva inclusió dins de l’itinerari de visita a Empúries. 8.- Església de Sant Vicenç. Projecte de recerca arqueològica de l’església de Sant Vicenç i el seu entorn. Es tracta d’una construcció alto-medieval amb possibles estructures anteriors d’època tardo-romana. El projecte contempla la seva museïtzació i inclusió dins de l’itinerari de visita a Empúries.
Intervenció prevista al sector nord de la ciutat romana dins del programa 5
d) Port d’Empúries 9.- Estructures portuàries d'Empúries i del front marítim de la ciutat grega. Cal conèixer científicament i recuperar el caràcter netament portuari de la ciutat. El projecte pretén entendre l'articulació urbana del sector est de la Neàpolis i la seva relació amb el
7
8
mar, avui totalment desconeguda per l'existència de les dunes, així com establir les seves relacions amb les estructures submergides objecte d’investigació en l’actualitat per la seu del
10
6
Centre d’Arqueologia Subaquàtica del Museu d’Arqueologia de Catalunya. e) L’Escala 10.-Església de Santa Reparada de Cinc Claus. L’estudi d’aquesta església,
9
situada a Cinc Claus, completa la recerca científica efectuada als jaciments de Santa Margarida, Santa Magdalena, Sant Vicenç i Sant Martí d’Empúries, referent als períodes de l’Antiguitat tardana i de l’Edat Media.
Intervencions previstes als programes de recerca del 6 al 10
18
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
La relació cronològica de l’execució d’aquests programes, a nivell teòric, és la següent: 1999-2000 Fòrum de la ciutat romana (prog. 3). Esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena (prog. 6).
1999-2001 Intervenció arqueològica a Sant Martí d'Empúries (prog. 1). Estructures portuàries d'Empúries i del front marítim de la ciutat grega (prog. 9).
1999-2005 Arquitectura domèstica de la ciutat romana (prog. 4).
2001-2003 Església de Sant Vicenç (prog. 8). Església de Santa Reparada de Cinc Claus (prog. 10).
2001-2008 Arquitectura i urbanisme de la Neàpolis en època arcaica i clàssica (prog. 2). Evolució històrica i urbanisme del sector septentrional de la ciutat romana (prog. 5). 2002-2004 Els programes de recerca volen incidir, de forma diacrònica, en els diferents
Necròpolis emporitanes de les Corts (prog. 7).
sectors del conjunt arqueològic d’Empúries
19
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
3.2.- Programes de documentació 6.- Ordenació i catalogació de tots els treballs d'investigació efectuats al llarg dels anys sobre Empúries i que romanen inèdits (Tesis, tesines, projectes d'investigacions, etc).
La documentació procedent d’Empúries, d’ençà 1908, es troba en un deficient estat d’ordenació i catalogació, fruit de les diverses metodologies i condicions de treball
En l’actualitat és tècnicament més operatiu introduir en sistemes informàtics
utilitzades i de les seves circumstàncies històriques. El seu accés és realment restringit i limitat. Malgrat que la documentació arqueològica de les darreres excavacions i del fons
(digitalització i suport CD), la documentació relativa als programes 1, 2 i 3. D’altra banda, la
documental generat es troben pràcticament al dia, al menys, des de finals de la dècada
documentació generada en tots els programes hauria d’esser incorporada dins del banc de
dels anys 80, cal encetar una sèrie de programes que permetin sistematitzar tota la
dades actuals de registre informàtic del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
documentació anterior proporcionada pel jaciment. Aquesta documentació es una eina fonamental per a la recerca i la conservació del llegat arqueològic emporità.
L’inici i l’execució d’aquests programes pot ser immediata, segons les disponibilitats pressupostàries. En un termini de dos anys (1999-2000) poden estar finalitzats els programes 1, 2, 3, 5 i 6. Tan sols el programa número 4 requereix un termini de realització més llarg, que s’estima en dos anys per a cadascuna de les tres fases.
Els programes de documentació principals són: 1.- Programa d’ordenació, catalogació i arxiu de la documentació escrita sobre les intervencions efectuades a Empúries. Per intervencions s’entén tant les excavacions arqueològiques, com les intervencions de restauració o conservació d’estructures o les intervencions arquitectòniques vinculades a la museïtzació del jaciment. Entre la documentació existent, cal destacar els Diaris d’excavació escrits per Emili Gandia 1936). (19082.- Programa d’ordenació, catalogació i arxiu de la documentació planimètrica. 3.- Programa d’ordenació, catalogació i arxiu de la documentació fotogràfica. 4.- Programa d’ordenació, classificació i inventariat dels materials arqueològics procedents de les excavacions d’Empúries. En una primera fase, els materials existents als magatzems del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. En una segona fase, els que
Diferents sistemes de documentació arqueològica utilitzats a Empúries. A l’esquerra una
es troben a altres seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona i Girona). En una
pàgina dels diaris d’Emili Gandia. A la dreta, diari d’excavació de la dècada dels anys 70
tercera fase, els que es troben a altres museus de Catalunya i de la resta de l’Estat (Museu de Prehistòria de València, Museu Episcopal de Vic, Real Academia de la Història, etc). 5.- Programa d’ordenació, catalogació i arxiu de la bibliografia sobre el jaciment arqueològic.
20
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
3.3.- Programes de conservació Les grans superfícies excavades d’Empúries (Neàpolis, estructures de l’aparcament, sectors de la ciutat romana, esglésies de Santa Margarida, Santa Magdalena i Sant Vicenç, estructures de les Corts o el solar de l’antic cementeri de l’església de Sant Martí d’Empúries) no han tingut una política coherent i planificada per a la seva conservació que faciliti la transmissió d’aquest patrimoni en les millors condicions a les futures generacions. De la mateixa forma, el fons museístic d’Empúries necessita de forma urgent un programa de conservació i restauració que aturi els processos de degradació dels objectes i que permeti rectificar antigues intervencions. Els programes globals serien els següents 1.- Programa de diagnosi, conservació i restauració de les estructures a l’aire lliure. Per materialitzar aquest programa cal una diagnosi especialitzada dels procesos de degradació de certes estructures i elements del jaciment, com ara els edificis construïts en pedra sorrenca que pateixen greus problemes de conservació (santuari de Zeus Serapis, per exemple); els paviments d’opus signinum que es troben sense protecció o les cisternes i pous del jaciment. A partir d’aquesta diagnosi es podrà efectuar una relació de projectes prioritaris. 2.- Programa de diagnosi, conservació i restauració dels materials mobles d’Empúries. Les condicions d’emmagatzematge del material arqueològic recuperat a les excavacions d’Empúries, en part sense sistemes de regulació de les humitats i temperatures i sense un control sistemàtic de patologies, motiva la necessitat de determinar quin és a l’actualitat el seu estat real de conservació, sobre tot el del material més delicat (bronzes, monedes, pintures murals, etc),
Les estructures arqueològiques a l’aire lliure i els materials arqueològics recuperats
quines són les condicions necessàries pel seu correcte emmagatzematge i quines les
requereixen programes d’intervencions per garantir la seva conservació
actuacions prioritàries per aturar la seva degradació i facilitar la seva correcta conservació. Fins que no es disposi d’aquest estudi no es pot programar les actuacions a seguir. Es proposa que l’inici de les diagnosis dels programes 1 i 2 de conservació sigui l’any 1999, amb l’objecte de programar i executar les actuacions més prioritàries a partir de l’any 2000.
21
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
3.4.- Programes de difusió i museïtzació Els programes de difusió i museïtzació d’Empúries tenen com a objectius: a) apropar als visitants d’Empúries el coneixement de la realitat històrica i arqueològica que es té en l’actualitat del jaciment, amb incidència en els aspectes vinculats a les relacions de la ciutat amb el seu territori i el mar i als fenòmens de transformació i aculturització social, b) facilitar la lectura de les restes arquitectòniques excavades i de la cultura material exposada a les instal·lacions museístiques, c) fer d’Empúries un equipament cultural obert que permeti al visitant gaudir del seu patrimoni arqueològic alhora que faciliti la seva interrelació amb el seu entorn social, natural i paisatgístic. Es fa necessari, però, que les actuacions de difusió i museïtzació siguin controlades i respectuoses envers el patrimoni arqueològic. Per això cal: a) minimitzar l’impacte del públic sobre el jaciment, b) garantir la qualitat de la visita amb un creixement sostenible del número de visitants que eviti la massificació, c) defugir de restitucions i reconstruccions volumètriques que transformin la identitat arqueològica d’Empúries. En la era d’Internet i de la realitat virtual, Empúries ha de mostrar al visitant els vestigis reals i autèntics del seu passat històric. Els programes i projectes que es proposen al llarg d’aquests deu anys són els següents: 1.- Definició dels nous discursos museogràfics i de les noves instal·lacions museístiques d’Empúries, amb la proposta de la creació d’una àrea d’informació i de recepció del visitant a la zona de l’aparcament, la construcció d’un nou museu per a l’exposició permanent amb un nou discurs museogràfic, la realització d’un nou equipament audiovisual multimedia sobre la història d’Empúries, i la creació d’una sala per a exposicions temporals. Els programes de museïtzació facilitaran als visitants la lectura i la 2.- Definició dels itineraris de visita al jaciment. Es considera que cal incidir en propostes
interpretació de les estructures excavades. A dalt, estat actual del
que comportin tant l’existència d’un itinerari concret als sectors tancats del conjunt arqueològic,
fòrum de la ciutat romana. A baix, restitució idealitzada del fòrum
semblant a l’existent a l’actualitat, com la possibilitat d’escollir itineraris alternatius que permetin
en època d’August (Atlas d’història de Catalunya, Edicions 62)
22
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
apropar-se a la complexa realitat emporitana. En aquest cas, per exemple, cal plantejar la
Les fases de redacció i execució dels programes es troben supeditades a les disponibilitats
possibilitat d’iniciar la visita a Empúries tant des de la porta d’entrada del sector meridional de la
pressupostàries. Tot i així, es proposa que la redacció dels projectes dels programes 1, 2, 3, 5 i
Neàpolis, com des de la porta d’entrada meridional de la ciutat romana com des de Sant Martí
7 s’iniciï l’any 1999, que la redacció dels projectes del programa 4 vagi coordinada amb la
d’Empúries. Es necessària també la proposta d’un itinerari global que connecti la visita de la
finalització dels programes de recerca, i que la redacció del programa 6 s’iniciï l’any 2000.
Neàpolis i de la ciutat romana amb la resta de jaciments d’Empúries que es troben fora dels límits administratius del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Així aquest itinerari connectarà també Sant Martí d’Empúries, el turó de les Corts, les esglésies de Santa Margarida, Santa Magdalena, Sant Vicenç, Santa Reparada en Cinc Claus i la vila de l’Escala. 3.- Definició d’un sistema de senyalització i informació homogeni dels edificis i zones arqueològiques que formen part dels itineraris de visita. 4.- Museïtzació dels sectors del jaciment afectats pels programes de recerca establerts per aquest Pla Director i també d’aquells edificis que necessitin d’un projecte de restauració motivat pel seu estat de degradació, segons determini l’aplicació del programa de conservació de les estructures a l’aire lliure. 5.- Programació d’activitats i serveis específics pels diferents sectors de públic que visiten Empúries, amb incidència pels grups escolars, grups universitaris, grups de tercera edat i visitants individuals dels períodes de vacances d’estiu. Cal també programar activitats destinades a cobrir els mesos amb menor densitat de visitants, amb la finalitat d’equilibrar el volum anual de visites a Empúries. 6.- Programació d’activitats lúdiques i artístiques a Empúries que siguin un complement a l’oferta cultural de l’Escala i un element d’ integració del conjunt arqueològic en el seu entorn social actual. La restitució en realitat virtual d’Empúries facilitarà la comprensió dels seus espais
7.- Creació d’una línia de productes propis de difusió de la història i de l’arqueologia d’Empúries (guia itinerària del jaciment, del museu i d’aspectes monogràfiques de la societat
urbans i arquitectònics. Imatge en realitat virtual de l’edifici de la Regia de Roma
antiga de caire divulgatiu; vídeos monogràfics; CD interactiu amb restitucions virtuals de la
(Altair4 Multimedia)
ciutat; pàgines web amb informació actualitzada; etc, ) així com de productes promocionals, de record i de regal de gran qualitat i amb marca diferenciada d’Empúries.
23
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
4.- Propostes de necessitats per a la materialització del Pla Director Assolir els objectius d’aquest Pla Director, en els seus diversos fronts, implica tota una sèrie d’intervencions que van més enllà de les qüestions tècniques relacionades amb els programes de recerca, documentació, conservació i difusió del jaciment. Sense les infraestructures adequades que permetin disposar dels espais necessaris per desenvolupar els programes, aquests es mostren inoperatius. Sense la imbricació en el Pla Director d’altres institucions i organismes (com, per exemple, l’Ajuntament de l’Escala), difícilment es podra avançar en tots els fronts del Pla Director. A continuació es relaciona una sèrie de necessitats immediates per planificar el futur d’Empúries i endegar els programes comentats.
4.1.- Redefinició dels espais arquitectònics, d’us museogràfic i de servei d’Empúries Com s’ha vist a l’apartat “1.3.2.- Components actuals de la visita i de les instal·lacions de servei” actualment hi ha una barreja d’usos en les instal·lacions d’Empúries així com unes evidents deficiències que afecten al funcionament diari del La redefinició dels espais d’ús intern i extern d’Empúries és un objectiu prioritari
conjunt i que incideixen de forma negativa en el seu desenvolupament (la manca de magatzems arqueològics, per exemple, obligarà en breu temps a aturar les activitats d’excavació arqueològica). Per aquestes raons i per les qüestions vinculades amb l’ordenació del territori, participen en la redacció del “Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries” el despatx d’arquitectura dels arquitectes J. Martorell, O. Bohigas i
e) Sala de dibuix arqueològic i de fotografia.
D. Mackay, les propostes dels quals formen part del segon volum del Pla.
f) Creació d’uns magatzems de materials arqueològics que agrupin la dispersió dels magatzems actuals i permetin continuar la recerca arqueològica. Aquest magatzem ha de contemplar també l’emmagatzematge dels elements arquitectònics que es troben
La relació dels espais arquitectònics a resoldre és la següent:
dispersos pel jaciment o concentrats en zones a l’aire lliure. g) Sala o espai pel rentat del material arqueològic procedent de les excavacions. h) Sales de classificació i inventari de materials arqueològics.
4.1.1.- Espais vinculats amb els programes de recerca
i) Residència per allotjament de 25 a 30 persones (habitacions individuals i dobles,
a) Ubicació de les oficines i despatxos de treball de Direcció i dels tècnics
bany i sales). Necessària pels Cursos d'Arqueologia d'estiu, seminaris i reunions de grups
arqueòlegs-conservadors en relació directa amb les oficines d’Administració i Difusió.
de recerca.
b) Sala de treball per l'oficial d'arqueologia i auxiliars d’arqueologia. c) Ubicació i ampliació de la biblioteca d’Empúries.
j) Sala per a reunions científiques, taules rodones i cursos.
d) Creació de sales de consulta i de treball d’investigadors externs.
k) Sala de conferències i actes públics.
24
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
g) Magatzem pel material en stok de la botiga del museu. 4.1.2.- Espais vinculats amb els programes de documentació
h) Vestuari i serveis pel personal laboral del Museu (ordenances, jardiners, etc). i) Sala pel material i personal de neteja.
a) Creació dels espais d’arxiu documental i administratiu d’Empúries.
j) Sala per l'ordenança de servei i de seguretat nocturna. 4.1.3.- Espais vinculats amb els programes de restauració
k) Aparcament d'us intern. l) Lavabos d'us intern, distribuïts per àrees de treball.
a) Creació del taller de restauració de materials arqueològics.
m) Menjador d’us intern. 4.1.4.- Espais vinculats amb els programes de difusió i museïtzació a) Ordenació del sistema d’accés al recinte. b) Redefinició de la zona d’aparcament públic. c) Centre de recepció i d’informació als visitants. d) Nou recinte de taquilles i control d’entrada. e) Nou edifici del museu amb ampliació de l’exposició permanent. f) Edifici del nou audiovisual multivisió i sistemes multimèdia de presentació. g) Botiga. h) Bar-restaurant. i) Zona de lavabos i altres serveis públics. j) Àrees de descans al llarg de l’itinerari de visita. k) Sala d'exposicions temporals. l) Despatxos del personal tècnic de difusió. m) Sales de treball de monitores, informadores turístiques i personal de reforç. n) Tallers i aules didàctiques pels grups escolars. o) Sala menjador i d’aixopluc per a les escoles i també per grups de la tercera edat o turístics. p) Espai escènic per actuacions musicals i teatrals. q) Sistema d’il·luminació nocturna del jaciment i restes arqueològiques significatives. 4.1.5.- Altres espais de servei, administració i manteniment a) Despatxos del personal administratiu. b) Sala de treball i d'eines per l'oficial de manteniment (taller). c) Sala de treball i d'eines per l'oficial de jardineria.
L’optimització de la visita a Empúries requereix l’ordenació del
d) Magatzems per eines d'arqueologia, jardineria i manteniment.
seu accés i la construcció d’un centre de recepció i d’informació
e) Garatge pels vehicles destinats a jardineria (tractor, segadores, etc). f) Magatzem pel fons de publicacions i material d'informació.
25
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
4.2.- Adquisició de terrenys i plans de protecció del jaciment arqueològic d’Empúries L’aplicació dels programes del Pla Director implica la materialització d’una sèrie de propostes d’adquisició de terrenys i de protecció dels diferents sectors del jaciment arqueològic d’Empúries. Es considera prioritari: a) Adquisició de les tres finques privades (Finca Coll i Puig de 6.000 m2 aprox.; finca Puig i Sureda, de 5.000 m2 aprox. i finca Gispert Sauch, de 12.344 m2 aprox.) que es troben al sector sud de la ciutat romana, dins de l’actual recinte públic tancat del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. b) Adquisició de les finques privades existents, sota les quals es troba tot el terç nord de la ciutat romana d’Empúries, entre el límit actual nord de la propietat del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i la carretera d’accés a Sant Martí d’Empúries des de l’Escala-Orriols. c) Adquisició dels terrenys del turó de les Corts. d) Adquisició dels terrenys en els quals s’ubiquen les esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena. e) Garantir amb mesures legals i plans de protecció especial la salvaguarda arqueològica i paisatgística de l’antic port emporità, la façana marítima d’Empúries, el turó d’Empúries, el turó de les Corts, l’enclavament de Cinc Claus i els terrenys més Cal activar un programa d’adquisició dels terrenys en els quals es troben les restes de la ciutat romana d’Empúries
significatius compresos entre aquests assentaments. Cal fer extensiva la categoria que actualment gaudeix el nucli de Sant Martí d’Empúries (Bé Cultural d’interès Nacional), amb la finalitat de facilitar la seva integració i articulació dins del Parc Arqueològic d’Empúries.
26
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
4.3.- Personal e) Manteniment i serveis Per assolir els programes determinats en aquest Pla Director es preveuen les següents
1 Oficial de manteniment
necessitats de personal:
1 Auxiliar de manteniment 1 Oficial de Jardineria
a) Direcció
1 Auxiliar de jardineria
1 Director
1 Oficial de serveis i ordenances
1 secretària de Direcció
10 ordenances 4 ordenances de reforç per l’estiu
b) Administració.
1 Oficial de seguretat diürna i nocturna
1 Cap d’Administració, gestió econòmica i personal
1 Vigilant nocturn
1 Administratiu habilitat per comptabilitat 2 Auxiliars administratius
A més cal mantenir les contractacions d’empreses de serveis per a la realització d’activitats bàsiques pel funcionament del jaciment i dels programes (neteja, monitoratge,
c) Recerca, documentació i conservació
visites guiades, excavacions arqueològiques,...) i l’adjudicació de l’explotació de serveis
1 Arqueòleg coordinador dels programes de recerca
oberts al públic, com ara el bar-restaurant o la botiga.
1 Arqueòleg documentalista 1 Arqueòleg responsable del fons de materials mobles 1 Arqueòleg responsable de les estructures del jaciment 1 Tècnic en restauració arqueològica de bens mobles 1 Tècnic en restauració arqueològica d’estructures 1 Auxiliar de restauració arqueològica 1 Arquitecte tècnic 1 Bibliotecari 1 Oficial d’Arqueologia 1 Auxiliar d’Arqueologia d) Difusió 1 Tècnic de Difusió per a escoles i serveis didàctics 1 Tècnic de Difusió per a activitats culturals i implantació de nous serveis 1 Tècnic de Difusió per a grups turístics i públic general 2 auxiliars administratius de suport a la Difusió
27
Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries
4.4.- Convenis i relacions institucionals
Si bé la secció d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, entitat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es constitueix en motor d’aquest Pla Director, és evident que per a la seva execució cal que estiguin imbricades altres institucions i organismes. De fet, Empúries manté ja unes excel·lents relacions institucionals amb l’Ajuntament de l’Escala i té diferents convenis de col·laboració científica amb altres organismes de recerca (és, per exemple, una Unitat Associada del Centre Superior d’Investigacions Científiques) i universitaris (conveni amb la Universitat de Girona, per exemple). Es planteja per executar aquest Pla Director mantenir, com a mínim, els convenis amb les següents institucions i organismes: a) Ajuntament de l’Escala. b) Universitat de Girona. c) Patronat de Turisme Costa Brava-Girona. d) Universitat de Barcelona. e) Universitat Autònoma de Barcelona. f) Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. g) Centre d’Arqueologia Subaquàtica del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Aquest volum I del “Pla Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. Un projecte pel
h) Centre Superior d’Investigacions Científiques (Escola Espanyola d’Història i
Primer Centenari de la recuperació d’Empúries (1908-2008)” ha estat redactat per Xavier Aquilué,
Arqueologia en Roma).
Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. La maquetació, presentació i tractament informàtic de la part gràfica han estat realitzades per Gaietà Bigarós, arquitecte tècnic col·laborador
A mesura que els projectes determinats per aquest Pla Director del Museu
del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
d’Arqueologia de Catalunya-Empúries siguin redactats i definits amb precisió, es podrà proposar la incorporació d’altres institucions, organismes o empreses, tant públiques com privades.
Museu d’Arqueologia de Catalunya−Empúries Departament de Cultura Generalitat de Catalunya
Empúries, 11 de novembre de 1998
28
Lihat lebih banyak...
Comentarios
