X. Aquilué, Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà), Museu d’Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Empúries, 2001.

PLA D’ACTUACIONS ARQUEOLÒGIQUES A DESENVOLUPAR AL POBLAT IBÈRIC DE CASTELL (PALAMÓS, BAIX EMPORDÀ) Empúries, 6 d’abril de 2001

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

PLA D’ACTUACIONS ARQUEOLÒGIQUES A DESENVOLUPAR AL POBLAT IBÈRIC DE CASTELL (PALAMÓS, BAIX EMPORDÀ) El present document estableix les actuacions a realitzar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà) des del punt de vista de la recerca, la documentació, la conservació, la museïtzació i la difusió d’aquest important oppidum indiget. El poblat ibèric de Castell, propietat de la Generalitat de Catalunya i declarat Bé Nacional d’Interès Cultural, ha estat adscrit a la xarxa de jaciments i museus arqueològics que formen part del Museu d’Arqueologia de Catalunya, una entitat autònoma del Departament de Cultura. Des de la seu d’Empúries, volem ressaltar la il·lusió que ens suposa poder recuperar aquest jaciment arqueològic i treballar per assolir els objectius previstos en aquest Pla d’actuacions. Empúries, 6 d’abril de 2001 Xavier Aquilué Director Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries

Vista del poblat des de la platja de Castell

1

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

INDEX

1.- Situació i titularitat actual del poblat ............................................................... 3 2.- Història de les excavacions .............................................................................. 4 3.- Evolució històrica i descripció del poblat ....................................................... 5 4.- Les primeres actuacions efectuades l’any 2000 ............................................. 7 5.- El Pla d’actuacions a desenvolupar a Castell ................................................. 9 5.1.- Actuacions de recerca arqueològica ............................................................ 9 5.2.- Actuacions de documentació arqueològica ................................................ 12 5.3.- Actuacions de conservació i adequació de les estructures i materials mobles del poblat ....................................................................... 13 5.4.- Actuacions de museïtzació i presentació del poblat .................................. 15 5.5.- Actuacions de difusió i dinamització cultural ............................................. 16 6.- Bibliografia ........................................................................................................ 18

Estat de la plaça de les sitges després dels treballs de neteja de l’any 2000

2

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

1.- Situació i titularitat actual del poblat

El poblat ibèric de Castell és situat al terme municipal de Palamós, a la comarca del Baix Empordà, en plena Costa Brava. Es troba al nord del nucli urbà de Palamós, just ubicat al promontori rocós que s’endinsa cap al mar i que tanca per la banda est la platja de Castell.

Castell

El punt més enlairat del promontori rep també el nom de “Sa Cobertera” i presenta unes cotes de 32 m. sobre el nivell del mar. Al promontori en el qual se situa el poblat ibèric, s’accedeix des de terra a travès d’un estret pas o istme d’uns cinc metres d’amplada situat a la banda nord, fet que va facilitar la defensa i gairebé l’inexpugnabilitat del poblat, donat que només calia protegir aquest punt per garantir la seva defensa. De fet, les estructures defensives documentades del poblat se situen en aquest punt i constitueixen un clar exemple de poblat amb defensa de barrera. La superfície d’aquest promontori és d’uns 130 m, en direcció nord-sud, per 100 m, en direcció est-oest, és a dir, una superfície d’uns 13.000 m2. Cal tenir en compte que, donades les característiques geològiques del terreny, s’ha produït al llarg del temps diverses fractures de les roques granítiques que han provocat l’esllavissament cap a mar de part de la superfície ocupada en època antiga pel poblat, sobre tot, en la seva banda nord i sud.

Situació del poblat de Castell

Des de la descoberta del poblat ibèric de Castell l’any 1935 fins l’any 2000, el lloc en el qual s’ubica ha estat de titularitat privada, essent els seus propietaris, entre d’altres, el pintor Josep M. Sert i el Sr. Albert Puig i Palau, el qual va finançar part de les excavacions efectuades als anys 40. Amb la compra del paratge de Castell l’any 2000 per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de garantir la conservació i preservació d’uns dels pocs espais verges de la Costa Brava, el poblat ibèric passa a ser de titularitat pública. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va adscriure per resolució de la Direcció General del Patrimoni Cultural de 21.09.2000, la gestió, recerca, conservació i difusió del poblat de Castell a la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, una entitat autònoma que gestiona els museus i jaciments arqueològics de Barcelona, Empúries, Girona, Olèrdola i Ullastret i també el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

Restitució del poblat ibèric de Castell, segons F. Garcia/G.Munilla/F. Riart

3

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

2.- Història de les excavacions El poblat o oppidum ibèric de Castell va ser descobert l’any 1935 per Lluís Barceló, el qual va realitzar uns primers sondejos arqueològics els anys 1935 i 1936. No obstant, les excavacions en extensió que van permetre descobrir les estructures documentades fins al moment del poblat, van ser efectuades entre els anys 1943 i 1949 pels arqueòlegs Lluís Pericot i Miquel Oliva, i van comptar amb la col·laboració del topògraf Francesc Riuró. Els resultats d’aquestes excavacions van ser publicats, principalment, per Lluís Pericot l’any 1952 al seu llibre “La labor de la Comisaria Provincial de excavaciones arqueológicas de Gerona durante los años 1942 a 1948”, així com van aparèixer notícies periòdiques als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins o a la premsa local. Les excavacions van comptar amb l’autorització i el suport del seu propietari, Albert Puig Palau, i durant aquests anys les estructures descobertes van gaudir d’un manteniment i conservació constants així com van ser objecte de visites. A partir de l’any 1949 no s’efectuen més campanyes d’excavacions arqueològiques i, poc a poc, el poblat comença a entrar en un procés de degradació paulatina que comportarà, entre d’altres coses, la degradació de les estructures arquitectòniques existents a l’aire lliure, el creixement descontrolat de pins (que amb les seves arrels incrementaran la destrucció de murs i paviments del poblat) i de vegetació que anirà cobrint, poc a poc, el recinte arqueològic.

Visita dels participants del I Curs d’Arqueologia d’Empúries l’any 1947

Tot i així, els materials arqueològics recuperats a la dècada dels anys 40 van ser dipositats a l’actual seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, fet que va facilitar el seu estudi per diversos investigadors gironins, entre els quals cal destacar els estudis ceràmics de Josep Casas i Aurora Martín. L’any 1980 es va efectuar una intervenció de neteja i arranjament general del poblat, promoguda per l’arqueòleg Esteve Verdaguer, la qual va proporcionar, entre d’altres coses, el descobriment d’una làmina de plom amb la inscripció més extensa en llengua ibèrica documentada a Catalunya. Després d’aquesta intervenció, un altre cop, el poblat va continuar amb el seu procés de degradació fins arribar a la situació que presentava l’estiu de 2000, quan la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya es fa càrrec de la seva gestió. Cal dir que l’any 1994, Esteve Verdaguer publica el seu llibre “El poblat ibèric de Castell”, el qual constitueix un excel·lent estat de la investigació del poblat i un important vehicle de difusió del mateix. Finalment, és bàsic ressaltar que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va declarar el poblat ibèric de Castell “Bé Nacional d’Interès Cultural” per resolució de 4 d’octubre de 1996 (DOG. Núm. 2272 de 23.10.1996), declaració justificada “per l’interès social de preservar aquest important jaciment per a les generacions futures. Constitueix un jaciment arqueològic notable, tant pel seu considerable interès arqueològic i històric, com per la seva situació paisatgística”

Làmina de plom trobada al 1980

4

Estat de les excavacions arqueològiques a la campanya de 1947

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

3.- Evolució històrica i descripció del poblat A manca d’estratigrafies a les excavacions efectuades el poblat al llarg de la dècada dels anys 40 i d’una documentació científica segura que permeti restituir la seva evolució històrica, únicament es pot afirmar que les ceràmiques recuperades permeten deduir una ocupació humana sense interrupcions que va des del segle VI aC fins a la segona meitat del segle I aC. A les primeres ceràmiques fetes a mà de la Primera Edat del Ferro, amb decoracions de cordons, mugrons o incisions, típiques de contextos dels segles VI i V aC., cal afegir la presència de ceràmiques a torn pintades amb motius geomètrics, característiques del poblats ibèrics documentats a la zona empordanesa. Junt amb elles, comencen a aparèixer les primeres importacions de ceràmiques gregues de figures roges a partir del finals del segle V aC, junt amb altres productes comercialitzats a la costa empordanesa a través de lo colònia grega d’Emporion (Empúries). A partir d’aquestes evidències, al poblat arribaran diverses produccions de ceràmiques importades al llarg del segle IV aC. (ceràmica àtica de Saint Valentin, per exemple), del segle III aC. (ceràmiques de vernís negres del taller de les petites estampetes), del segle II aC. (ceràmica campaniana A) i del segle I aC. (ceràmiques de vernís negre del cercle de la B). La data de l’abandonament del poblat és difícil d’establir. Sembla ser que no es troben de moment ceràmiques sigil·lades, la qual cosa faria sospitar un moment final pel mateix anterior a l’època d’August, dins de la segona meitat del segle I aC. Tot i així, caldrà comprovar aquestes datacions finals de la vida del jaciment. Es tracta, doncs, d’un oppidum indígena pertanyent a la tribu dels indiketes, el qual dependria políticament de la ciutat d’Ullastret i formaria part dels diversos establiments ibèrics ubicats al llarg de la costa, com ara el poblat del Far de Sant Sebastià (Palafrugell) o el poblat del Fortim (Sant Feliu de Guixols).

Exemple de poblat articulat en terrasses (Sant Miquel de Llíria, València), segons H. Bonet

Les excavacions arqueològiques efectuades entre els anys 1943-1949 van treure a la llum un conjunt d’estructures d’habitació, amb les seves corresponents sitges d’emmagatzematge de gra i cisternes per a la reserva d’aigua, així com les muralles i la porta d’accés al poblat de la seva darrera fase d’ocupació. L’oppidum (poblat fortificat) s’articula en una sèrie de terrasses que van permetre la seva urbanització, des dels costats occidental i oriental, fins arribar a l’acròpoli, la part més enlairada del poblat, on segurament es situaria un gran temple. Les estructures excavades presenten un bon estat de conservació, algunes d’elles amb alçades superiors als 2 m. d’altura. Entre les estructures conservades cal destacar, en primer lloc, les torres i la porta principal d’entrada al poblat, situades al sector nord del promontori. Aquestes estructures, pertanyents al sistema defensiu de l’oppidum, donen accés a una plaça pública, delimitada per un gran mur de terrassament, al que s’adossen per la seva banda sud, cinc petis espais. La plaça està delimitada a nord i a oest per un pòrtic, al que obren altres habitacions, i en el seu subsòl es troben excavades una gran quantitat de sitges per l’emmagatzematge de gra. Aquesta plaça ha estat anomenada “plaça de les sitges” o “àgora”. A est i oest de la mateixa, l’oppidum s’articularia en diferents terrasses, ocupades per cases o residències, com les existents al sector més occidental (molt perdudes per les fractures del terreny natural) o les ubicades més a orient, a l’altra banda del poblat, l’estat de conservació de les quals és molt millor. Així mateix, des de a plaça es podria accedir a les terrasses superiors ubicades a sud. En l’acròpolis, les

Porta d’entrada al poblat de Castell

5

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

excavacions van descobrir l’existència de diverses estructures d’habitat, amb les seves corresponents cisternes de tipus romano-republicà així com un ample carrer. Damunt d’aquests estructures, en el punt més alt del promontori, es va poder descobrir les restes d’un possible temple o edifici públic, el qual presentava les bases d’unes columnes de tipus clàssic, que no han pogut ser localitzades a l’actualitat. A l’extrem més entrat de la part de mar, es conserven les restes d’un gran mur de terrassament i d’un potent tram de muralla que resseguiria i folraria exteriorment el perímetre natural del promontori, amb una clara intenció de monumentalització del poblat, el qual seria perfectament visible des del mar i constituiria una clara referència per a la navegació de cabotatge. Aquest punt de navegació estratègic estaria també sacralitzat com demostra la presència del possible temple en la plataforma superior del promontori. De la datació i evolució d’aquestes estructures no es pot assegurar cap cosa degut a la manca d’estratigrafies arqueològiques i de documentació de l’època.

Mur de terrassament i de tancament de la plaça de les sitges

Finalment, cal assenyalar que fora del recinte de Castell, es disposa de dades que permeten afirmar l’existència d’estrats o d’estructures arqueològiques que, possiblement, estiguin relacionades amb la vida del poblat. Es el cas, per exemple, dels materials ceràmics apareguts davant de l’anomenada “casa del Guarda”, on van aparèixer materials arqueològics, possiblement vinculats amb abocadors del poblat, o les restes de murs, molt malmeses i d’escassa potència, existents a la Punta de les Faixes Vermelles, immediatament a l’est del promontori de Castell. Resta ignota de moment l’existència de la necròpolis del poblat així com d’altres establiments vinculats amb el mateix. Estructures existents a la part alta del poblat, en primer terme una de les cisternes

Detall d’un dels murs de terrassament i de defensa de l’extrem meridional del poblat

6

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

4.- Les primeres actuacions efectuades l’any 2000 Un cop el poblat ibèric de Castell va ser adscrit a la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya l’any 2000, es va començar a col.laborar amb el Departament de Medi Ambient i dins del primer “Programa d’actuació a Castell (Palamós, Baix Empordà. Millora de la imatge del paisatge” es van establir les primeres línies d’actuació. Aquestes línies eren les següents: * Impulsar a través del Departament de Cultura la investigació, conservació i difusió del poblat ibèric amb les actuacions: 1.- Neteja de tota l’àrea del recinte arqueològic i control de la vegetació que afecta a les estructures.

Estat del jaciment abans de la neteja

2.- Consolidació i restauració de les restes arqueològiques. 3.- Adequació del recinte a la visita pública i museïtzació del jaciment arqueològic. En un primer moment, cal garantir la seguretat dels visitants amb la col·locació de baranes i, si es necessari, amb el tancament de les zones més perilloses. 4- Edició de material divulgatiu i formatiu pels visitants i escolars així com la realització del material necessari per a la creació d’un centre d’interpretació a l’entrada del recinte arqueològic que connecti el jaciment amb el seu entorn paisatgístic i patrimonial. 5.- Fomentar la recerca arqueològica del poblat ibèric i de la documentació del mateix amb la redacció i execució d’un pla de recerca específic (noves excavacions, recollida de tota la documentació sobre els materials arqueològics procedents de Castell, ....) Estat del jaciment després de la neteja efectuada al 2000

Amb aquestes premisses, es van iniciar els primer treballs a Castell el dia 4 de setembre que van ocupar tot aquest mes així com a la primera quinzena del mes de desembre. Els treballs efectuats l’any 2000 van consistir en: 1.- Neteja del recinte arqueològic i control de la vegetació que afectava les estructures. Es va procedit a netejar tot el recinte arqueològic així com a tornar a descobrir les estructures del sector de la plaça i de l’acròpolis que estaven amagades per la vegetació. De la mateixa forma, es van retirat les pedres caigudes existents a la zona. 2.- Tancament amb cadenes de les zones més perilloses del conjunt, deixant visible la plaça pública i el sistema d’accés al poblat. Donat el perill que comportava l’accés lliure al poblat i al promontori, s’han tancat els camins perimetrals i l’accés a la part alta del poblat, així com tota la zona de les sitges de la plaça per evitar caigudes. El tancaments, molt tou, ha estat efectuat amb tiges de ferro que sustenten una cadena que delimita la zona d’accés prohibit i un petit cartell advertint del perill i de la impossibilitat del pas. Tot i així, es evident que les persones que volen accedir a aquestes zones poden fer-lo saltant les cadenes i no fent cas de les indicacions restrictives de pas.

Detall del rètol i tancament provisional

7

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

3.- Realització del plànol topogràfic de les estructures visibles a l’actualitat. Es va efectuar la topografia provisional de les restes arqueològiques visibles amb la finalitat de contrastar i completar el plànol topogràfic efectuat per Francesc Riuró als anys 40. 4.- Restitució de les bases de columnes de pedra del porticat ubicat a la plaça pública del poblat que havien estat desplaçades del seu lloc originari. 5.- Restauració d’un tram de sis metros del sector més oriental del gran mur de terrasament que delimitava la plaça, el qual ha estat desplaçat pel creixement descontrolat dels pins i la vegetació i presenta un greu perill d’esllavissament. 6.- Col·locació d’un cartell informatiu (en català i castellà) del poblat amb indicacions pels visitants relatives a la seva història, protecció del poblat, itinerari i recomanacions a seguir a la seva visita. Aquestes primeres intervencions eren imprescindibles per poder copsar l’estat de conservació i la realitat actual del jaciment arqueològic, sense les quals difícilment es podia fer una previsió de les necessitats del poblat ni redactar el present Pla d’actuacions. Feines de restauració efectuades al mur de terrassament de la plaça

Cartell informatiu instal·lat a l’entrada del poblat l’any 2000

8

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

5.- El Pla d’actuacions a desenvolupar a Castell 5.- Excavació arqueològica de la terrassa intermèdia oriental, compresa entre la cota 30 i 22, és a dir, entre la zona de les cisternes i el mur de terrassament al qual s’adossen les habitacions documentades al sector est del poblat.

El Pla d’actuacions que presentem per a Castell inclou els següents fronts 1.- Actuacions de recerca arqueològica 2.- Actuacions de documentació arqueològica 3.- Actuacions de conservació i adequació de les estructures del poblat 4.- Actuacions de museïtzació i presentació del poblat 5.- Actuacions de difusió i dinamització cultural

6.- Excavació arqueològica de les terrasses inferiors del sector oriental, compreses entre la cota 22 i el mar, en gran part perdudes per les fractures del terreny geològic. 7.- Excavació arqueològica de la terrassa superior occidental, compresa entre la cota 32 i 30, és a dir, entre el possible temple o construcció pública i la terrassa de la zona de les cisternes.

A continuació, desenvolupem aquestes actuacions.

8.- Excavació arqueològica de la terrassa intermèdia occidental, compresa entre la cota 30 i la 22, on s’observen estructures molt mal conservades. 5.1.- Actuacions de recerca arqueològica 9.- Excavació arqueològica de les terrasses inferiors del sector occidental, compreses entre la cota 22 i el mar, perdudes gairebé en la seva totalitat per les fractures del terreny geològic.

Ja hem comentat les deficiències que tenim respecte el coneixement científic de l’evolució històrica de Castell, fruit de la documentació conservada de les excavacions anteriors i de la metodologia utilitzada en l’època.

10.- Prospeccions arqueològiques, i si es creu necessari, excavacions arqueològiques, al territori immediat del poblat, amb preferència a la zona ubicada davant de la casa del guarda de Castell (possibles abocadors del poblat) i a la zona de la Punta de les Faixes Vermelles (restes de murs de naturalesa indeterminada).

És prioritari, doncs, efectuar un pla de recerca que permeti conèixer l’evolució històrica del poblat de Castell i també poder esbrinar la cronologia i evolució de les diferents fases urbanístiques de l’oppidum. Aquest pla de recerca contempla l’excavació en extensió i progressiva de tota la superfície del poblat. En un primer moment, des de la zona actual d’accés al poblat fins al seu extrem sud, fet que facilitarà la connexió dels diversos sectors del jaciment així com la seva museïtzació i visita pública. En un segon moment, les excavacions avançaran cap a les terrasses del poblat que baixen a la cala Foradada. En un tercer moment, les excavacions avançaran cap a les terrasses del poblat que baixen a la platja de Castell. Finalment, es realitzaran sondejos i prospeccions arqueològiques a l’entorn més immediat del Castell amb la finalitat de comprovar l’existència d’altres nuclis d’activitat humana vinculats amb el poblat (necròpolis, unitats d’explotació agrícola, abocadors , ….).

11.- Publicació científica dels resultats assolits en cadascuna de les fases d’excavació esmentades anteriorment.

Les fases de la recerca arqueològica són les següents : 1.- Excavació arqueològica de les estructures i estrats arqueològics que encara es conserven al sector d’accés al poblat i a la zona de la plaça de les sitges. 2.- Excavació arqueològica de la terrassa intermèdia existent entre la plaça de les sitges i la zona de les cisternes. 3.- Excavació arqueològica de la terrassa superior, entre el sector de les cisternes i el límit sud del poblat, on s’ubica la possible existència d’un gran temple o construcció pública. 4.- Excavació arqueològica de la terrassa superior oriental, compresa entre la cota 32 i 30, és a dir, entre el mur de tancament del poblat per la seva banda sud i la zona de les cisternes.

9

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

Proposta de les fases d’excavació al poblat de Castell

10

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

Casa del guarda

10

11

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

5. 2.- Actuacions de documentació arqueològica La correcta documentació de totes les estructures i materials arqueològics recuperats és imprescindible per poder avançar en la investigació, conservació i difusió de Castell. Precisament, la manca d’aquesta documentació de les excavacions antigues és un dels problemes principals que planteja el jaciment. Per aquest motiu cal realitzar: 1.- Creació d’un banc de dades propi per al poblat ibèric de Castell que permeti la gestió integral de totes les seves fonts documentals (registre de unitats estratigràfiques, inventaris de materials, arxiu fotogràfic, arxiu planimètric, etc). 2.- Realització de tota la documentació de les estructures arquitectòniques descobertes a les excavacions dels anys 40 a mesura que s’executin les fases del programa d’actuacions núm. 1 seguint la mateixa metodologia que l’utilitzada per a les noves excavacions (fitxes d’unitats estratigràfiques, realització de la planta de les estructures, dibuix dels alçats dels murs, documentació fotogràfica sistemàtica, etc.) 3.- Realització de l’inventari i catalogació de tot el material arqueològic procedent del poblat de Castell i que actualment es troba dispers en diferents museus o col·leccions particulars (Museu de la Pesca de Palamós, Museu d’Arqueologia de Catalunya- Girona, col·lecció Puig Palau,….).

10

Punta de les Faixes

Vista de la cala de “La Foradada” des del poblat de Castell

Proposta de prospeccions a l’entorn del poblat de Castell

Diversos objectes de ceràmica procedents del poblat de Castell, segons J.Casas i A. Martín

12

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

5.3.- Actuacions de conservació i adequació de les estructures i materials mobles del poblat No cal dir que la major part de les excavacions arqueològiques deixen les estructures arquitectòniques dels nostres jaciments a l’aire lliure, indefenses, en molts casos, davant dels agents naturals (pluges, gelades, …) o les accions humanes descontrolades i poc respectuoses amb el patrimoni. Castell és un cas paradigmàtic de la degradació i destrucció patida per les estructures del poblat després de la seva excavació. Són prioritàries en Castell les actuacions destinades a conservar i adequar, primer, les estructures ja conegudes, i després, les estructures que vagin descobrint les noves intervencions arqueològiques. De la mateixa forma, a mesura que avancin les excavacions cal preveure l’inventari, restauració, emmagatzematge i presentació dels materials arqueològics recuperats (ceràmiques, monedes, inscripcions, objectes metàl·lics, etc). Per aquest motiu, cal efectuar ara: 1.- La redacció dels criteris d’intervenció a seguir en les restauracions i actuacions de conservació de les estructures de Castell, amb la finalitat de garantir uns criteris homogenis i únics per a totes les intervencions futures de restauració.

Estat de la plaça de les sitges: En els anys 40 durant la seva excavació

2.- La intervenció prioritària de treballs de conservació i restauració arquitectònica dels sectors excavats a la dècada dels anys 40 del segle passat i que han patit un important procés de degradació. Principalment, cal intervenir amb urgència a la zona de la plaça de les sitges, a la zona de les cisternes i a les habitacions que es troben a les terrasses del sector oriental del poblat.

L’any 2000 abans de l’actuació del Museu d’Arquelogia de CatalunyaEmpúries

3.- L’adequació progressiva dels espais excavats amb criteris de conservació d’estructures, recuperant si es creu necessari els nivells de circulació de les fases més modernes i protegint amb sorra o altres materials les estructures més febles i que presenten majors problemes de conservació (com ara, algunes de les sitges de la plaça principal).

I el mateix any després de la neteja del jaciment

4.- La tala sistemàtica de tots els pins existents a la superfície del poblat. Aquests pins que han crescut amb posterioritat a les excavacions dels anys 40, han destruït part de les estructures del poblat. D’altra banda, les seves arrels estan alterant i destruint també els estrats arqueològics del subsòl (única font d’informació històrica per entendre l’evolució del poblat). Així mateix, distorsionen la comprensió de l’urbanisme del poblat per part del públic visitant. La massa arbòria actual de Castell és incompatible amb la protecció i salvaguarda del jaciment arqueològic. 5.- El manteniment sistemàtic de totes les estructures existents a l’aire lliure de Castell, un cop efectuats els treballs de restauració i conservació de les estructures ja excavades i de forma paral·lela a la continuació dels nous treballs d’excavació. 6.- El manteniment i control sistemàtic de la vegetació de Castell, amb la finalitat de que arbres i herbes no arrelin de nou en la zona del poblat.

13

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

7.- El control i vigilància de les persones que accedeixen al poblat de Castell. Actualment, l’accés al poblat és lliure i no hi ha cap tipus de vigilància que preservi al jaciment d’actuacions descontrolades dels visitants. Es considera prioritari tancar l’accés lliure al poblat, establir uns horaris públics de visita i dotar al jaciment d’una vigilància permanent al llarg dels horaris de visita. 8.- Valorar amb criteris de gestió patrimonial de futur la idoneïtat del lloc d’emmagatzematge, custòdia i exposició (temporal o permanent) dels materials arqueològics exhumats a Castell, un cop efectuades les tasques de recerca, inventari i restauració d’aquest material.

Cal fer una tala sistemàtica de tots els pins existents a la superfície del poblat, ja que, aquests pins que han crescut amb posterioritat a les excavacions dels anys 40, han destruït part de les estructures

14

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

5.4.- Actuacions de museïtzació i presentació del poblat No cal dir que un cop efectuada la recerca arqueològica i un cop garantida la conservació de les estructures arquitectòniques i dels objectes recuperats per les excavacions, és fa necessari facilitar el coneixement i la comprensió del nostre patrimoni arqueològic al públic no especialitzat. El patrimoni arqueològic té, actualment, una gran acceptació social i són cada cop més les persones interessades en conéixer i visitar els jaciments arqueològics. D’altra banda, les característiques de Castell: un poblat sense ocupació posterior a època antigua que permet sense dificultats la seva comprensió, amb un estat de conservació relativament bó, amb un entorn paisagístic excepcional, i al costat d’una de les platges i paratges més atractius i concorreguts a l’estiu de la Costa Brava, fan que el seu ús social sigui un element essencial a tenir en compte en qualsevol pla d’actuacions. Per aquest motiu, es proposa: 1.- Construcció d’un centre de recepció i d’interpretació per als visitants de Castell a l’entrada del recinte. En aquest centre, el visitant podrà accedir a la informació bàsica de l’evolució històrica del poblat ibèric, dels materials arqueològics més importants que s’han trobat al jaciment i de la informació editada i publicada sobre el mateix (horaris de visita, itinerari a realitzar, tríptics, guies, publicacions científics). Aquest centre pot ser també el lloc en el qual el visitant faci efectiu el pagament de l’entrada al poblat de Castell, rebi altres informacions històriques i paisagístiques del paratge de Castell i trobi altres serveis públics (com ara, els lavabos públics). Aquest centre de interpretació considerem que pot ubicarse en les actuals construccions de l’anomenada “Casa del guarda”.

Futur Centre d’interpretació

ACCÉS

2.- El tancament definitiu del poblat ibèric, amb la finalitat de protegir tant el recinte arqueològic com la seguretat dels visitants. 3.- La definició d’un itinerari senyalitzat de visita al poblat de Castell. 4.- La museització de les estructures excavades del poblat, amb actuacions que permetin la recuperació dels antics carrers de circulació del poblat, la seva comprensió d’un assentament urbà construït en terrasses i la identificació dels elements més significatius del diferents sistemes funcionals de l’oppidum: muralles, locals comercials, locals industrials, estructures d’habitació o espais públics de representació política i ideològica.

JACIMENT

5.- Les actuacions de museització i de presentació del poblat hauran d’incidir en la singularitat i en els trets més significatius de Castell: un poblat ibèric eminement costaner i relacionat amb el mar, i un poblat ibèric que perdura fins ben entrada l’època romana, en contraposició a la seva capital política, Ullastret, que desapareix a principis de la conquesta romana i la vinculació de la qual amb la costa és difícil de copsar a l’actualitat pels visitants. Vista aèria del paratge de Castell amb la proposta d’ubicació del centre d’interpretació i el poblat ibèric de Castell

15

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

5.5.- Actuacions de difusió i dinamització cultural Tal i com hem comentat a l’apartat anterior, cal dotar a Castell de tot un ventall d’actuacions que facilitin la seva comprensió per part del públic interessat en la seva història i visita. No obstant això, cal també que Castell sigui un referent i un component en la formació cultural dels escolars, com un element didàctic que faciliti la comprensió pràctica de la nostra evolució històrica en els diferents trams de l’ensenyament. Finalment, cal tenir en compte que el poblat ibèric de Castell no pot ser un element aïllat en la comprensió històrica del territori en el qual es troba. Castell és un element més de l’evolució històrica d’aquest territori i té que incorporar-se amb un discurs diacrònic en el qual es trobin representats altres elements patrimonials i culturals de la història de Palamós, com, per exemple, el castell medieval de Sant Esteve, la tradició marinera de Palamós (dins del discurs del Museu de la Pesca), la freqüentació d’aquest tram de la Costa Brava a les primeres dècades del segle XX per artistes com Josep M. Sert i Salvador Dalí, etc, etc. Sens dubte, aquests tipus d’actuacions facilitaran la diversificació de l’oferta cultural de Palamós i esdevindran un element d’identitat de la població. Entre d’altres actuacions, considerem prioritàries: 1.- L’edició d’un fulletó promocional de Castell, seguint la sèrie de fulletons promocionals del Museu d’Arqueologia de Catalunya. 2.- L’edició d’un tríptic informatiu de Castell dins de la sèrie “Benvinguts” del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Aquest tríptic facilita un petit resum de la història del jaciment (amb els mateixos criteris que el plafó informatiu instal·lat l’any 2000, per nosaltres), l’itinerari bàsic, l’horari d’apertura pública i altres informacions complementàries. 3.- L’edició d’una guia de divulgació general sobre el poblat de Castell, dins de les sèries “Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya”. 4.- L’edició d’un dossier didàctic de Castell adreçat a les escoles, i la realització d’activitats específiques per a les mateixes, segons el currículum formatiu establert a l’actualitat. 5.- La realització d’exposicions temporals que permetin divulgar i donar a conèixer les novetats i l’evolució dels resultats de les excavacions arqueològiques. 6.- La incorporació del poblat ibèric de Castell dins de les activitats vinculades a la “Ruta dels Ibers”, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, i de la qual formen part ja de la ruta del “País dels indigets” els jaciments arqueològics d’Ullastret (Ullastret, Baix Empordà) i Puig Castellet (Lloret de Mar, la Selva). Exemple del tríptic de la sèrie “Benvinguts”, del fulletó promocional del Museu d’Arqueologia de Catalunya i del de la ruta dels Ibers.

7.- La incorporació del poblat ibèric de Castell dins del discurs històric del Museu de la Pesca de Palamós, atesa la importància marítima i segurament pesquera que va tenir aquest oppidum indiget i que permet relacionar la tradició marinera i pesquera de Palamós amb més de 2.500 anys d’història.

16

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

8.- La incorporació del poblat ibèric a les rutes històriques de Palamós, organitzades pel Museu de la Pesca, i que tenen com a finalitat divulgar la història de Palamós a través del patrimoni històric conservat al municipi.

Evidentment, per assolir els objectius d’aquest Pla d’actuacions es necessari dotar al poblat ibèric de Castell de recursos humans i econòmics suficients, descentralitzats quan sigui possible i es consideri convenient, de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i establir línies de cooperació i col·laboració amb altres institucions públiques, principalment el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Palamós. Empúries, 6 d’abril de 2001

Xavier Aquilué Director Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries

Vista de les estructures de la terrassa del poblat que baixava a la platja de Castell

17

Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà)

6.- Bibliografia Josep Casas, “Breve aproximación a la cerámica de barníz negro del poblado ibérico de Castell (Palamós, Baix Empordà)”, T.F. C. Blagg, R.F. J. Jones, S.J. Keay (editors), Papers in Iberian Archaeology, BAR I-S 193, Oxford 1984, pp. 217-236 Carlos Garrido, Viaje a la Cataluña de los íberos. Guía de los poblados ibéricos, Barcelona 1998. Francesc Gracia, Gloria Munilla, El llibre dels ibers. Viatge il.lustrat a la cultura ibèrica, Tarragona 2000, p. 77. Aurora Martín, “Aportacions a l’estudi del poblat ibèric de Castell (La Fosca, Palamós)”, Actes de la XX Assemblea d’Estudiosos, Sant Feliu de Guixols 1977, pp. 239-247. Pierre Moret, Les fortifications ibériques, de la fin de l’Âge du bronze a la conquête romaine, Ed. Casa de Velázquez, Madrid 1996. Miquel Oliva, “Recintos fortificados de tipo ciclopeo en tierras gerundeses”, Arquitectura megalítica y ciclópea catalano-balear, Barcelona 1965, pp. 97-99. Luis Pericot, “Las excavaciones del poblado ibérico de Castell, la Fosca, Palamós”, Ampurias VI, Barcelona 1944, pp. 317-318. Luis Pericot, La labor de la comisaria provincial de excavaciones arqueológicas de Gerona durante los años 1942 a 1948, Madrid 1952. Luis Pericot, Miquel Oliva, “Actividades de la comisaria provincial de excavaciones arqueológicas en 1947”, Anales del Institut d’Estudis Gironins II, Girona 1947, pp. 272274. Luis Pericot, Miquel Oliva, “Actividades de la comisaria provincial de excavaciones arqueológicas en 1949”, Anales del Institut d’Estudis Gironins IV, Girona 1949, pp. 318322. Anna Pujol, La población prerromana del extremo Nordeste Peninsular: génesis y desarrollo de la cultura ibérica en las comarcas gerundenses, 2 v., Bellaterra 1989 , pp. 9-25 del vol. II. Aquest volum del “Pla d’actuacions arqueològiques a desenvolupar al poblat ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà” ha estat redactat per Xavier Aquilué, Director del Museu d’Arqueologia de CatalunyaEmpúries. La maquetació, presentació i tractament informàtic de la part gràfica han estat realitzades per Gaietà Bigarós, arquitecte tècnic col·laborador del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

Arturo Ruiz, Manuel Molinos, Los iberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico, Barcelona 1993. Esteve Verdaguer, El poblat ibèric de Castell, Col.leció El Cau, Ajuntament de Palamós, Palamós 1994.

18