Vilar, Mercè; Carrillo, Carmen; Casals, Albert; Ferrer, Rita; Girbau, Rosa M.; Valls, Assumpta (2013). Quinze anys d’educació musical a l’escola primària.

Quinze anys d’educació musical a l’escola primària Informe sobre la tasca realitzada durant el trienni 2009-2012

Equip Mercè Vilar (coordinadora) Carme Carrillo Albert Casals Rita Ferrer Rosa Ma Girbau Assumpta Valls

Aquest treball ha rebut el suport de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, durant el trienni 2009-2012

Bellaterra, 31 de gener del 2013

1

Preàmbul

El juliol del 2009 ens vam reunir un grup de 6 persones interessades en analitzar la situació de l’educació musical de les escoles de Primària de Catalunya. En aquella data, feia 15 anys que s’havia començat a generalitzar la implantació del mestre especialista de l’àrea a les escoles de Primària i ens va semblar una fita rellevant per abordar un estudi sobre quines eren les pràctiques que tenien lloc a les escoles. Amb un canvi respecte del grup que es va reunir inicialment, el grup va quedar integrat1 per: Dra. Carme Carrillo. Professora contractada. UIC. Dr. Albert Casals. Contractat post-doctoral. UAB Rosa Ma Girbau. Inspectora. Dept. d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya Dra. Rita Ferrer. Professora titular (TEU). UdG Dra. Assumpta Valls. Professora titular (TU). UAB Dra. Mercè Vilar. Professora titular (TU). UAB . Responsable del projecte El 23 de setembre de 2009 vàrem presentar les línies mestres del projecte a l’ICE de la UAB i la proposta de finançament per al primer any. Aquest finançament s’ha perllongat fins a finals de l’any 2012. En el document inicial es feia la previsió que “L'abast de l'estudi ens fa preveure que el seu desenvolupament tindrà lloc al llarg d'un mínim de 4 anys”. A finals de desembre del 2012 ha acabat el període acordat amb l’ICE per al finançament del grup. Aquesta data ha coincidit, aproximadament, amb la finalització de la fase d’observació de classes de música, tal com s’explica més endavant en aquest document. És, doncs, el moment de recopilar el treball dut a terme fins ara. En el text que presentem tot seguit hi podrem trobar: 1. el grau d’assoliment dels objectius 2. exposició de treball realitzat 3. algunes dades dels centres, mestres i grups-classe que s’han observat 4. propostes de treball per al futur immediat

1

Es fa constar la situació actual d’adscripció i vinculació amb cada institució, amb independència de la que s’hagi tingut al llarg d’aquest tres anys.

1

2

1 Grau d’assoliment dels objectius En el projecte presentat a l’ICE al setembre de 2009 ens plantejàvem el següent Objectiu general: Avaluar la situació de l'educació musical a les Escoles de Primària de Catalunya Vist amb la perspectiva del treball fet fins a la data d’avui, es fa evident que es tracta d’un objectiu de partida que hem anat acotant. No obstant, en aquest moment disposem d’observacions fetes a 78 classes de música, realitzades en els diversos cursos de l’Etapa en un total de 39 centres educatius distribuïts pels diferents Serveis Territorials de Catalunya. Això implica haver vist treballar a 39 docents en contextos i poblacions molt diverses. Si bé la mostra és molt reduïda, hem obtingut una quantitat gens menyspreable de dades que ens poden permetre dibuixar, en els propers mesos, una aproximació a la realitat quotidiana de l’educació musical. En quant als objectius específics, es van determinar els següents: Objectius específics Recopilar estudis (publicats o no) a l'entorn de l'educació musical a Catalunya des del 1995. Elaborar i consensuar criteris que ens permetin diagnosticar a què ens referim quan parlem d'una "educació musical de qualitat". Dissenyar i validar un instrument útil per a l'observació sistemàtica de classes de música. Els tres objectius s’han assolit i els resultats es poden consultar en els següents apartats d’aquest document: OE1: Recopilació d’estudis recents a l’entorn de l’Educació musical a Catalunya, a més d’altres informes que ens han aportat informacions o orientacions valuoses per al nostre treball (V. Annex 1) OE2: Les idees principals dels debats que va tenir l’equip al llarg del curs 200910 sobre quins eren els criteris que compartíem i que consideràvem indicadors de “bones pràctiques en educació musical” es van recollir en un document que, alhora, ha estat utilitzat com a graella per a l’anotació de les dades sorgides de l’observació de les classes de música (V. Annex 2) . El procés per a arribar a l’elaboració d’aquest document es va presentar al “Seminario de Investigación en Educación Musical” (Madrid, juny 2010) i, 3

posteriorment, se’n va publicar el text a les actes (Casals, A. et al. 2010). (V. Annex 8 ) OE3: A l’inici del curs 2010-11 es va treballar en l’elaboració definitiva del document que ha permès recollir les dades de les observacions. Es va fer validar per tres jutges externs (V. Annex 4): una mestra de música en una escola ordinària; una mestra de música en una escola amb una dedicació especial a l’educació musical; una professora universitària d’una altra àrea de coneixement, concretament de Didàctica de la Llengua i la Literatura.

4

2 Principals activitats desenvolupades Les principals activitats desenvolupades es poden sintetitzar a l’entorn de dues tasques: • L’elaboració de les pautes necessàries per orientar l’observació de classes de música • Les observacions als centres educatius No obstant, aquestes dues tasques han estat acompanyades d’altres activitats que, en síntesi, es troben reflectides a la taula següent (Taula 1): Octubre 2009-Juny 2010

Setembre Maig-Juny 2010 Setembre-Desembre 2010 Gener-Març 2011

Març-Abril 2011

Abril 2011-Desembre 2012

* Debats preliminars i elaboració del model didàctic susceptible de ser considerat un model de “bones pràctiques” en educació musical a l’Etapa primària de les escoles catalanes. * Elaboració dels ítems per a l’observació de classes de música * Prova pilot de la “graella per a l’observació”2 a 2 centres * Transcripció de les 4 classes de la prova pilot * Modificacions de la “graella per a l’observació” * Validació de a càrrec de 3 jutges externs * Elaboració de l’instrument definitiu per a la recollida de dades * Elaboració del document per a la recollida de les dades del context (centres, docents, alumnat i equipaments) de les escoles seleccionades com a mostra per a l’estudi3 * Elaboració de criteris per a la selecció 40 centres selecció progressiva de la mostra, en funció de les característiques dels centres i dels docents, per tal d’obtenir una mostra equilibrada en relació a les variables acordades * Observacions fins a 39 de les 40 escoles previstes i enregistrament4 * Construcció progressiva de la matriu de dades

Taula  1  Cronograma  d’activitats  2009-­‐2012  

 

2

A l’article on es va presentar aquest document (Casals et al.,2010) l’anomenem IRDO, o sigui

“Instrument per a la Recollida de Dades Observacionals

3

V. Annex 5: “Context d’observació” El 27 de gener de 2013 s’ha completat la 40ena escola, a Figueres. Les dades encara no s’han incorporat ni a la matriu ni als resultats que es presenten.

4

5

2.1 Elaboració  del  document  per  a  l’obtenció  de  dades  basades  en  l’observació   Al llarg de tot el curs 2009-10, el grup es va anar reunint per debatre quins eren els aspectes susceptibles de ser indicadors de bones pràctiques en educació musical a Primària. Es van consultar altres treballs que ens van aportar idees i ens van suggerir com resoldre alguns aspectes. Fruit de successives reelaboracions finalment va quedar establert un document en forma de graella per poder fer anotacions de forma àgil durant el desenvolupament de les classes a les que pensàvem assistir. La graella d’observació es va estructurar tenint en compte: a) els blocs de continguts bàsics a l’entorn dels quals es configuren més habitualment les programacions de música: la cançó, l’audició, el llenguatge musical; la dansa la pràctica instrumental b) es van preveure també altres apartats per tractar de detectar aspectes de la pràctica docent de caire més general, no específics de l’àrea, que vam anomenar “Temes transversals”: procés d’ensenyament-aprenentatge, gestió del grup-classe, disseny de la classe, ús de les TIC altres En total, el document per a la recollida de dades conté 71 ítems, agrupats 12 apartats (V. Annex 2)

2.2 Elaboració   del   document   per   a   l’obtenció   de   dades   sobre   cada   centre,   docent  i  alumnat   Alhora que es treballava en l’elaboració de la graella per a l’observació, es van anar definint quines dades seria important obtenir sobre cada centre, cada docent i característiques de l’alumnat. D’una banda, aquestes dades permetrien conèixer les característiques de la mostra d’estudi; per l’altra, algunes d’aquestes dades van ser considerades susceptibles de ser tingudes en compte com a variables independents per a l’anàlisi posterior de les dades obtingudes. Així mateix, vam considerar interessant obtenir dades sobre les condicions per al desenvolupament de la docència (aula i equipaments). Probablement algunes d’aquestes dades també seran tingudes en compte quan abordem l’anàlisi de les dades observacionals. Si bé algunes dades les podíem obtenir durant l’observació (especialment les referides a aula i equipament), moltes altres es van preguntar a cada mestre en l’entrevista posterior a les observacions o bé es van obtenir posteriorment via correu electrònic. El document per al registre d’aquestes dades es pot consultar a l’Annex 5 (Doc. “Context”). 6

2.3 Procés  per  a  l’obtenció  de  dades   2.3.1 El  contacte  amb  les  escoles   El contacte inicial es va fer gairebé sempre amb una trucada al/la mestre/a de música. Per això vam comptar amb mestres que alguns membres de l’equip ja coneixíem. A més, els mateixos mestres ens van facilitar altres contactes i vam tenir la col·laboració de l’ICE de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Escola de Música de Vic per completar la selecció. El criteri principal que es va tenir en compte i que vam tractar d’aplicar per a la selecció dels docents va ser tractar d’observar “bones pràctiques” en educació musical. L’anàlisi que abordarem en un futur ens donarà informació sobre les diferents realitats que ens hem trobat. A més de l’explicació feta en el primer contacte, cada mestre/a va rebre un document on s’explicava la proposta (V. Annex 6). Una vegada concretada la visita, a tots els directors o directores dels centres se’ls va fer arribar un document on s’agraïa la col·laboració alhora que es garantia l’ús de les imatges obtingudes exclusivament a efectes de la recerca (V. Annex 7). 2.3.2 L’observació  de  les  classes  de  música   Les visites als centres les hem dut a terme diferents membres de l’equip i, al voltant del 30%, una persona que ha col·laborat en el projecte. Si bé vàrem pensar que seria bo tenir dos observadors per aula, en molts casos això no ha estat possible d’organitzar i només hi ha hagut un/a observador/a. Aquesta fase s’ha allargat molt més del que s’havia previst inicialment. Hi ha influït la disponibilitat dels centres (per exemple: setembre, desembre, maig i juny han estat mesos en que poques vegades s’ha pogut anar a escoles); hi ha hagut anul·lacions de darrera hora de visites ja concertades (hem constatat que més sovint del que seria desitjable es fan sortides o canvis que afecten la classe de música). També la nostra disponibilitat ha estat un factor decisiu, sobretot perquè no hem disposat de pressupost suficient per poder comptar en més ocasions amb la col·laboradora que vam formar per fer les observacions. L’obtenció de les dades sorgides de l’observació es va fer tenint en compte que: a) seria convenient basar-se en l’observació de dues classes de música de Primària, de cicles educatius diferents, que podrien facilitar tenir una visió força àmplia de la tasca del/de la mestre/a; b) conscients que dues sessions no garantien poder fer observacions sobre tots els apartats i ítems proposats, posteriorment a l’observació de les dues sessions, vam mantenir una entrevista amb cada docent per tal que pogués comentar, matisar, ... aquells aspectes que considerés necessari i, per part de l’observador, poder preguntar sobre aquells aspectes que no s’havia pogut fer l’observació. 7

Es va preveure enregistrar totes les classes i només en una ocasió, al darrer moment, un centre no va ens autoritzar a fer-ho. S’han fet còpies de seguretat dobles (en DVD i en un disc dur) de tots els enregistraments. 2.3.3 Elaboració  de  la  matriu  de  dades   Paral·lelament a les visites als centres, s’ha anat elaborant una matriu de dades amb l’aplicació Excel: una per a les variables independents (context) i una per a les variables dependents (observació). La previsió és que, posteriorment, aquestes dades es puguin analitzar traspassant-les a l’aplicació SPSS i per això ja comptem amb la col·laboració d’una experta que ens ha assessorat, des del primer moment, sobre la preparació del full Excel per anar entrant les dades obtingudes. En aquest moment s’ha completant la revisió de les dades de “Context” i en les properes setmanes s’iniciarà la revisió de les dades observacionals.

8

3 Presentació de la mostra estudiada En les decisions prèvies a la tria de la mostra vàrem acordar quines característiques convenia tenir en compte a l’hora de seleccionar centres, malgrat el fet que –per les possibilitats de d’estudi- no podíem pretendre obtenir una mostra massa àmplia i, per tant, assumíem que seria poc representativa. Per una banda, ens convenia tenir en compte característiques dels centres i dels docents que ens permetessin garantir una certa representativitat de la mostra estudiada. Per altra banda, havíem de poder tenir en compte variables que pensàvem que podien incidir d’una o altra forma en el desenvolupament de les classes de música i que, per tant, ens serien útils de cara a l’anàlisi posterior de les dades. Controlar aquestes variables ens permetria tractar de seleccionar una mostra el més equilibrada possible. D’acord amb altres estudis consultats (Louden et al., 2005; Dept. d’Ensenyament, 2003) i seguint també els nostres propis criteris, vàrem decidir tenir en compte les següents variables (Taula 2): Dades relacionades amb el centre La titularitat La ubicació geogràfica L’hàbitat La dimensió

Dades relacionades amb el docent El sexe L’antiguitat La universitat on s’havia cursat la formació inicial

Taula  2  Característiques  dels  centres  triats  com  a  mostra  (variables  independents)  

Malgrat les intencions inicials de tenir-les en compte per la selecció de la mostra, al posar-nos en contacte amb el Dept. d’Ensenyament només ens va ser possible disposar de dades relatives a dues5 (Dept. d’Educació, 2010) • la titularitat del centre • el número i la distribució de centre públics i privats per Serveis Territorials Així doncs, en el procés de selecció de la mostra es van haver d’anar controlant, que hi hagués un cert equilibri en relació a les variables de les que no teníem dades inicialment : - com a punt de partida, es va fer un càlcul de centres públics i centres privats concertats en funció de la seva distribució per Serveis Territorials, les úniques dades de què disposàvem. - posteriorment, es van anar seleccionant centres tenint en compte d’equilibrar en la mesura del possible els altres factors relatius al centre (la dimensió i l’hàbitat) i els factors relatius als docents (sexe, universitat on havien estudiat, grau d’experiència). Aquestes dades les vam poder 5

Posteriorment, s’han publicat les Estadístiques anuals del curs 2009-2010 (Dept. d’Educació, 2010) on hi ha altres dades que es podran contrastar amb les característiques de la mostra estudiada.

9

recopilar amb relativa facilitat en anar fent els contactes amb els docents d’una forma progressiva, si bé al final hem pogut constatar que no sempre s’ha assolit l’equilibri que hauríem desitjat.

3.1 Distribució   de   centres   públics   i   privats   o   privats   concertats   distribuïts   per   Serveis  Territorials   La mostra es va calcular tenint en compte total de centres públics i privats que caldria observar a cada Servei Territorial per tal que la mostra fos representativa (v. últimes columnes- en color verd). Vam acordar arribar a 40 centres, xifra que ens va semblar assolible d’acord amb la disponibilitat personal i econòmica de què disposàvem. Les xifres de les primeres columnes corresponen al total centres i nombre de centres públics i privats i es van obtenir restant el total de centres d’Ed. Infantil i Ed. Primària d’aquells que eren exclusius d’Ed. Infantil, per tal d’obtenir uns números més ajustats a la realitat (és a dir, es va calcular la xifra de centres tenint en compte només aquells que oferien Ed. Primària). Els resultats que es van obtenir amb aquest criteri van ser els següents (Taula 3): Serveis territorials

TOTAL CENTRES

Centres públics

Centres privats 56

TOTAL centres mostra 3,62

Centres públics mostra 2,72

Centres privats mostra 0,9

Baix Llobregat BCN comarques Cat. Central Consorci Educació BCN Girona Lleida MaresmeV. Oriental Tarragona Terres de l’Ebre Vallès Occidental

213

157

233

161

72

4

2,8

1,2

221 338

169 168

52 170

3,82 6

2,92 2,9

0,9 2,9

272 240 249

231 215 190

41 25 59

4,7 4,1 4,3

4 3,7 3,29

0,7 0.4 1,02

219 80

184 74

35 6

3,8 1,4

3,2 1,3

0,6 0,1

243

162

81

4,2

2,8

1,4

Taula 3 Total  de  centres  públics  i  privats  segons  dades  del  Dept.  d’Educació  (2009)  

Arrodonint les xifres obtingudes, la selecció de centres tenint en compte les dues variables de les que disposàvem va quedar establerta segons es pot veure a la taula següent. Pub 3 3 3 3

Baix Llobregat BCN comarques Cat. Central Consorci Educació BCN

10

Conc 1 1 1 3

Total 4 4 4 6

Girona Lleida Maresme- V. Oriental Tarragona Terres de l’Ebre Vallès Occidental

4 4 3 3 2 3

1 1 1

5 4 4 3 2 4

Taula 4 Previsió  inicial  de  centres  en  funció   del  Servei  Territorial  i  Titularitat  

La mostra definitiva de centres (públics o concertats) als que s’ha anat a observar classes de música està distribuïda com reflecteix la Taula 5: Serveis Territorials Baix Llobregat BCN comarques Catalunya Central Consorci Educació BCN Girona Lleida Maresme- V. Oriental Tarragona Terres de l’Ebre Vallès Occidental Total

Centres Públics 2 3 2 4 4 4 3 3 2 3 30

Centres Concert. 1 2 2 1 1 2 9

Taula  5  Centres  públics  o  concertats  participants,  per  Serveis  Territorials  

L’ajustament amb la mostra teòrica prevista s’ha acomplert majoritàriament. En la desviació de les xifres dels càlculs inicials hi han influït diversos factors com ara la dificultat per obtenir una resposta per part d’alguns mestres amb qui es va contactar o la incompatibilitat entre la nostra disponibilitat i el calendari escolar d’alguns centres amb els que s’havia establert un primer contacte favorable. La gràfica següent (Gràfica 1) mostra la xifra real del total d’escoles on s’han fet observacions en relació amb la previsió: Distribució  territorial   7   6   5   4   3   2   1   0  

Nº  real  

Previsió    

Gràfica  1    Distribució  dels  centres  participants,  per  Serveis  Territorials  

11

3.2 Dades  dels  centres,  docents  i  alumnat  que  integren  la  mostra   A més de la distribució dels centres en els diferents Serveis Territorials que es mostra a la Taula 5, les altres variables que es va decidir tenir en compte donen lloc a una mostra amb les característiques que es presenten tot seguit. 3.2.1

L’hàbitat  

Les poblacions on s’ha anat a realitzar observacions s’han agrupat en 4 categories segons el nº d’habitants. Les dades de població (V. Gràfica 2) que s’han tingut en compte són les publicades per Idescat6 i corresponen, majoritàriament, a l’any 2011.

Hàbitat   16   14  

14  

12  

13  

10  

10  

8   6   4   2  

2  

0   >100.000  

10.001-­‐100.000  

1.001-­‐10.000