Usos i abusos de la creativitat. Sociologia dels processos creatius, transicions a l\'entorn digital i polítiques creatives

RESUM La creativitat és una noció que genera una creixent atenció en les ciències socials. Una atenció que corre paral·lela al debat sobre les potencialitats per al desenvolupament econòmic i social de la creativitat com a habilitat professional o com a indústria. No obstant això, de forma creixent sorgeixen lectures crítiques dels abusos d'aquest concepte per a legitimar una digitalització abrupta del camp cultural i la instrumentalització de la cultura per interessos econòmics. Aquest article, a partir de les aportacions de diversos autors de la sociologia (Bourdieu, Collins i Menger) intenta replantejar en quines condicions es pot desenvolupar la creativitat i com el marc de la digitalització i la instrumentalització està alterant —no sempre en un sentit positiu— les estructures i els marcs d'interacció del camp artístic que afavoreixen el desenvolupament de la creativitat. ABSTRACT. Uses and Abuses of creativity. Sociology of creative processes, digital transitions and creative policies The notion of creativity has generated an increasing attention in the social sciences. This attention runs parallel to the debate on creativity's potential for the economic and social development of professional skills and cultural industries. However, critical interpretations of this concept have arised because, as some commentators have argued, it may be used to legitimize an abrupt digitization and instrumentalization of culture, supported by economic interests. This paper confronts the contributions of several cultural sociologists (Bourdieu, Collins and Menger), who attempt to rethink in which conditions creativity can flourish, and how the digital paradigm and its instrumentalization is altering (not always in a positive way) the cultural structures and interaction frameworks that promote the development of creativity.