UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D\'INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES

UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D’INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES

Pablo Martínez* Mercedes Durán** Gemma Hidalgo** Jordi Chorén**

Resumen Este estudio analiza una piedra con grabados localizada en el yacimiento ibérico de Les Maleses durante la campaña del 2015. A través de uno de los grabados que se identifica con un puñal podemos establecer la cronología de la misma y la funcionalidad que desempeñaba, poco frecuente, por otro lado, en los contextos íberos contemporáneos. Abstract This study analyzes an engraved stone located in the Les Maleses Iberian site during the 2015 campaign .A dagger. can be easily identified in it. Thanks to that engraving, we can pinpoint the chronology of the whole set and make a good guess at its function.Such a kind of engraved stone is seldom found in contemporary Iberian contexts.

* CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal). ** Equip d’investigació del Museu Municipal de Montcada.

Monte Catano • nº 16

47

Pablo Martínez - Mercedes Durán - Gemma Hidalgo - Jordi Chorén

1.- Introducció El jaciment ibèric de Les Maleses es troba a la província de Barcelona, dins de l’àrea metropolitana que envolta la ciutat, als termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles, i dins del parc de la Serralada de Marina, a una altitud de 462 m. s. n. m. Gràcies a la seva ubicació, es gaudeix d’una privilegiada panoràmica sobre el Vallès, part del Barcelonès i el Maresme, a més de poder contemplar els massissos del Montseny, Montserrat i la serralada pirinenca en un dia clar. Tal i com ja hem dit en altres ocasions1 el jaciment és un poblat en procés d’estudi i d’excavació del que tenim detectada una superfície de 3300 m2, tot i que considerem que la seva àrea d’influència era molt més àmplia. Seguint la classificació de J. Sanmartí i C. Belarte 2, i completada per D. Asensio3, creiem que Les Maleses respon a un assentament del tipus denominat per aquests autors com a “vilatge fortificat”, que per la seva ubicació exercia un gran control visu1

2

3

DURAN, M.; HIDALGO, G. i MOLY, D. (2012): “ La casa del ferrer. Un espai de producció metal·lúrgica al jaciment ibèric de Les Maleses” Monte Catano 12, Museu Municipal, Montcada i Reixac, pp. 9 a 74., DURAN, M.; HIDALGO, G. i MOLY, D. (2014): “Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses: excavacions i procés de museització” Monte Catano 15, Museu Municipal, Montcada i Reixac, pp. 9 a 32. DURAN, M.; HIDALGO, G.; MARTÍNEZ, A. i MOLY, D. (2014): “Orfebreria y ritual en el yacimiento ibérico de Les Maleses. Barcelona”. Monte Catano 15, Museu Municipal, Montcada i Reixac, pp. 33 a 48. SANMARTI, J. y BELARTE, C.: “Urbanización y desarrollo de estructuras estatales en la costa catalana (siglos VII-III a. n. e.)” Entre Celtas e Íberos. Las poblaciones protohistóricas de las Galias e Hispania. Mesa Redonda. Casa de Velázquez y U.A.Madrid. Enero 1998, Madrid 2001, pp. 161-270 ASENSIO, D.; FRANCÈS, J.; FERRER, C.; GUÀRDIA, M. i SALA, O. (2001): Formes d’ocupació del territori i estructuració econòmica al sud de la Laietània. A: Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental. Actes de la Taula rodona celebrada a Ullastret del 25 al 27 de maig de 2000. Monografies d’Ullastret, 2. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret. Girona, pp. 227-251

48

Monte Catano • nº 16

al del territori circumdant i hauria pogut actuar com a centre de redistribució de mercaderies entre els jaciments propers a la costa i l’interior. La seva ocupació s’emmarca entre els segle IV-III a. n. e. El seu urbanisme s’articula al voltant d’un carrer central amb bateries de cases a cada vessant. Trobem cases de tipus simple però la majoria presenten una planta complexa amb diverses estances. Fins i tot a la vessant de Sant Fost, en els punts amb major desnivell del terreny hem pogut constatar l’existència de cases amb dos pisos. Destacar l’extrem Nord del poblat on se situa la que hem denominat la casa 1 de l’élit o del cabdill. Aquesta presenta una superfície de 130m2 i un total de 18 estances articulades al voltant d’un espai central de planta circular. Aquest espai compta amb una estructura circular de pedra seca i un banc adossat al mur que podria haver-se utilitzat com a taula durant la recepció o reunió amb convidats. Al voltant d’aquest espai es distribueixen les restants 17 habitacions destinades a múltiples funcions, com magatzems o cuina. Fins al moment no hem trobat paral·lels d’aquest tipus de planta residencial a l’àrea de la Laietània.

2.- Context de la pedra amb gravats (Làmina 2) La pedra amb gravats (TM015-873-1732) que presentem en aquest estudi fou recuperada durant la campanya del 2015 i esdevé una interessant aportació al coneixement dels elements commemoratius dels habitants de Les Maleses. Actualment es troba al Museu Municipal de Montcada i Reixac. La pedra va ser visualitzada durant la dècada de 1980, durant una de les primeres excavacions programades de les que ha estat objecte aquest

UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D’INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES.

Làmina 1.- Plànol general del jaciment

Monte Catano • nº 16

49

Pablo Martínez - Mercedes Durán - Gemma Hidalgo - Jordi Chorén

poblat4. Es trobava entre la vegetació que cobria la zona ocupada avui per la casa número 26, a l’estrat superficial, entre la línia de façana i el carrer central.

mà de molí en pedra metamòrfica), tot el conjunt amb cronologia del S. IV-III a. n. e.

Donades les circumstàncies que acompanyaven l’excavació en la dècada dels 80, la manca de recursos i la necessitat de la seva contextualització van condicionar la recollida de la peça restant en el mateix punt, fins l’any 2015 en el que finalment s’ha completat l’estudi de l’urbanisme de la vessant est del poblat, fins a la casa 26.

Donades les característiques d’aquesta zona, creiem que la pedra podria haver estat originàriament en un punt proper, i que la seva ubicació en el moment de la troballa fos resultat d’un desplaçament a causa de l’acció de l’home. Sabem que l’any 1981 una màquina retroexcavadora, va recórrer el cim del poblat obrint un tallafoc, aquesta acció podria haver produït el seu desplaçament.

Cal recordar que la pedra es va visualitzar en el nivell superficial que cobria aquesta casa, formada per dos àmbits i amb material ceràmic associat amb varietat de formes comunes d’ús domèstic (fragments de vora de gerrot amb secció de coll de cigne, a una tapadora, vores d’àmfora ibèrica, 142 fragments informes i una

Seguint amb la descripció de la zona, direm que la façana d’aquesta casa, la número 26, es troba a la banda est del carrer central on aquest adquireix una major amplada a causa de l’aflorament de la roca natural i un augment de la cota respecte al nivell de circulació de la via principal. (Làmina 2).

Làmina 2.- Ubicació de la troballa de la pedra amb gravat. 4

DURAN, M. i HUNTINGFORD, E. (1998): “El poblat ibèric de Les Maleses”. Monte Catano, 1. Montcada i Reixac.

50

Monte Catano • nº 16

UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D’INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES.

Làmina 3. Vista general de la zona, amb la plataforma rocosa.

Làmina 4.- Plataforma retallada on podia haver estat ubicada la pedra amb gravats.

Monte Catano • nº 16

51

Pablo Martínez - Mercedes Durán - Gemma Hidalgo - Jordi Chorén

A la zona de més alçada a l’oest del carrer central i de la casa 26 (Làmines 3 i 4) trobem un espai retallat (RN-705) de forma rectangular amb unes mesures de 2,80 m per 1,60 m, resultant una superfície de 4,48 m2. Valorem la possibilitat de que la pedra es trobés originàriament en aquest recinte. Tothom que transités pel carrer central, podria visualitzar-la. Ara bé, tenint en compte que el nivell de circulació original del carrer central està alterat i amb una cota actualment més baixa, en cas d’haver estat ubicada en el retall esmentat quedaria a ras del nivell de circulació i prenent com a possible aquesta hipòtesis la pedra no quedaria destacada. Una altre opció seria que aquesta pedra hagués format d’un dels sòcols de pedra dels murs de la Casa de Ferrer, quedant així a un nivell més alt i destacable. Pel que fa a la zona a l’oest del carrer central a una cota molt més baixa d’aquest aflorament rocós i a l’oest de la façana de la casa 26, se situen dos espais, els anomenats espai 1 i espai 2, que formarien l’anomenat recinte obert núm. 16, de 36,21 m2. L’espai 1 (Làmina 5) disposa del nivell de circulació directament sobre la plataforma de roca natural (RT-752). Creiem que aquest espai podria haver estat a l’aire lliure, donada la manca d’estructures que poguessin suportar una coberta i l’absència d’evidències d’hàbitat com és la llar de foc. Sí que s’hi va documentar material ceràmic ibèric rodat de tipus comú, sense més rellevància. En una cota inferior, en relació amb aquest nivell d’ús, se situa l’espai 2 de 19,22 m2. En ell es localitza un potent nivell de reompliment (UE772), contemporani a l’ocupació del poblat S-IVIII, i associat a material domèstic molt fragmen-

52

Monte Catano • nº 16

tat del mateix període. Aquest farciment de 0,50 m de potència cobria un ampli espai retallat al mateix aflorament rocós (RN-769). En el punt més baix d’aquest espai 2 (Làmina 5) i sota el nivell de reompliment, es va identificar la roca retallada en una superfície de 19,22 m2 amb material ceràmic associat de tipus arcaic. Diversos fragments ceràmics grollers a mà molt brunyits que ens recorden les ceràmiques de l’Ibèric Antic (S -VI-V), així com un fragment de llar de foc (LL-775) desplaçada. La presència d’aquests materials, ens apunten la possibilitat d’un hàbitat anterior a la urbanització del cim, traslladant-nos a un horitzó més llunyà pels volts dels S. VI o V a. n. e. Serà a partir del segle IV a.n.e quan s’urbanitza el cim, i aquest espai restarà amortitzat amb el sediment posteriorment abocat. Molt a prop d’aquest recinte i a la vessant est de Sant Fost, se situa l’àrea oberta del poblat dedicada a l’activitat ritual durant tot el període d’ocupació del cim. També per a les reunions de caràcter assembleari de la comunitat. Compta amb una extensió oberta de 100 m2 on un seguit de retalls a la plataforma de roca natural (RN-834) van ser efectuats, en forma d’hemicicle, distingint-se inclús diferents nivells en forma de graderies. En el punt més baix i al peu d’un important aflorament rocós se situa l’altar per a cerimònies de caràcter públic. Hem pogut documentar el darrer gran ritual que es va efectuar en aquest punt5. Múltiples ofrenes, entre les que destaquen peces ceràmiques de múltiples tipologies, vasets miniaturitzats, ofrenes alimentàries i un ganivet de ferro, van ser dipositats al voltant de l’altar, juntament amb una arracada laminada en or i una agulla de

5

DURAN, M; HIDALGO, G.; MARTÍNEZ, A. i MOLY, D. (2014): “Orfebreria y ritual ...” cit., pp. 33 a 48.

UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D’INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES.

Làmina 5.- Vista dels dos àmbits 1 i 2 del recinte obert núm. 16. En primer terme els materials arcaics i la llar amortitzada dins del material del farciment de l’espai 2 retallat a la roca.

cabell de plom, totes dues inutilitzades de forma intencionada.

ments dins el marc bèl·lic de la segona Guerra Púnica.

Un cop finalitzat el gran acte de ritual col·lectiu, el conjunt va ser incendiat quedant clausurat i produint-se el progressiu abandonament del poblat. En trobem a finals del S.III a. n. e., període d’inestabilitat a causa dels propers enfronta-

En relació amb aquest espai de culte, ha estat documentada a l’enderroc de l’hemicicle una estela antropomorfa encara en procés d’estudi que podria aportar més llum al voltant del coneixement de la religió i el culte iber.

Monte Catano • nº 16

53

Pablo Martínez - Mercedes Durán - Gemma Hidalgo - Jordi Chorén

Làmina 6.- Vista de la zona nord i central del jaciment amb la localització i possible hipòtesi d’ubicació de la peça.

3.- Descripció de la pedra amb gravats. La pedra objecte d’aquest estudi és una peça amb una morfologia irregular en tot el seu volum que presenta una cara plana sobre la que estaria recolzada i un segon costat que presenta una cara o superfície plana on s’hi troben els elements gravats. La pedra es presenta fracturada en alguns punts del seu contorn, si bé estimem que només li falten pocs centímetres respecte de la dimensió original. Es tracta d’una pedra que geològicament és una roca sedimentària detrítica de classe sorrenca I que presenta unes dimensions de 50 cm d’amplada per 43 cm d’alçada i 53 cm de profunditat, i té un pes exacte de 80 quilograms. La cara plana sobre la que es troben els gravats té unes dimensions de 50 cm per 43 cm. Les línies que formen els gravats s’han realitzat amb uns repicats continus realitzats amb algun tipus de cisell

54

Monte Catano • nº 16

metàl·lic. En alguns punts concrets es poden apreciar el seguit de repicats de 3-4 mil·límetres d’amplada que, un al costat i darrer de l’altre, van formant les línies i depressions. Les petites depressions o forats també poden haver-se fet amb aquest mateix cisell metàl·lic, però amb menys cura i una traça més contundent. Com ja s’ha vist en moltes altres roques amb gravats a Catalunya6 aquí ens trobem amb diferents elements representats que s’han realitzat en diferents moments o cronologies que se superposen sobre un mateix suport. Algunes d’aquestes línies gravades pensem que no permeten fer cap tipus d’interpretació clara o específica si bé hi han altres que pensem que

6

GONZÁLEZ PÉREZ, J. R. (ed.): Actes del I Congrés Internacional de Gravats Rupestres i Murals. Homenatge a Lluís Díez-Coronel (Lleida, 23-27 de novembre de 1992), Institut d’Estudis Ilerdencs.

UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D’INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES.

Làmina 7.- Fotografies de la pedra amb gravats del Turó de les Maleses amb llum rasant des de diferents orientacions (Autor: José Miguel Gallego).

Monte Catano • nº 16

55

Pablo Martínez - Mercedes Durán - Gemma Hidalgo - Jordi Chorén

Làmina 8.- Dibuix de la pedra amb gravats del Turó de les Maleses (Autora: Aida Alarcos).

volen formar part d’un motiu o element concret i que cal fer una lectura conjunta de les mateixes. Corresponent a un primer moment o cronologia pensem que caldria situar les línies que formen el motiu que hem identificat com un punyal i que, d’entre totes les possibles tipologies7 hem classificat com de tipus bidiscoïdal (Làmina 7).

part superior, que de forma agrupada formen el dibuix amb vista frontal d’un punyal que estaria lleugerament esbiaixat cap a la dreta. S’hi troben també, al costat, unes altres línies que podrien ser coetànies d’aquest primer motiu o potser també posteriors. 7

Aquest motiu o element el formen un seguit de línies situades en el centre de la cara plana i a la

56

Monte Catano • nº 16

QUESADA, F. (1997): El armamento ibérico. Estudio tipológico, geográfico, funcional, social y simbólico de las armas en la Cultura Ibérica (siglos VI-I a.C.). Monographies Instrumentum, 3. Montagnac. 2 vols

UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D’INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES.

Finalment i corresponent a un segon moment o posterior cronologia ens trobem amb tot un seguit de línies que, de forma esbiaixada, creuen i travessen el motiu que forma el punyal. Junt amb aquestes línies inclinades també observem uns repicats que formen petits forats, alguns pseudo-circulars i altres més irregulars, que també desconeixem quin simbolisme o interpretació poden tenir (Làmina 8).

3.1.- El punyal Aquest motiu, que pensem s’identifica clarament en el centre de la cara suport (Làmina 12, en groc), és l’únic element on tots els signants estem d’acord. Però si bé l’objecte que representa el motiu gravat resulta prou clar, no ho és així la seva tipologia que vindria definida per les

característiques apreciables visualment, on els signants tenim diferents opinions i així les volem exposar.

Entre totes les tipologies8, una primera que pot ser la que visualment resulta més suggerent és que aquest punyal sigui de tipus bidiscoïdal i hi han un seguit de trets que així ho fan pensar (Làmina 10). Per una banda el tipus de fulla triangular que en aquesta tipologia presenta sempre la nervadura central. L’arriaz ens resulta de difícil lectura doncs amb algunes llums hem vist com la línia del gravat que faria tancar la fulla del punyal per la part superior seria perfectament transversal al nervi central mentre que amb altres llums sembla prolongar-se marcant una forma trapezoïdal cap a mitja empunyadura.

Làmina 9.- Fotografies de la part central de la pedra amb gravats del Turó de les Maleses, on es poden observar el conjunt de línies gravades que formarien la imatge del punyal (Fotos: José Miguel Gallego).

Alguns dels elements que poden resultar més discutibles es troben a l’empunyadura i serien les dues petites depressions o repicats pseudocirculars (Làmina 12, en vermell) que es troben a la meitat i a la part final d’aquesta empunyadura. Si entenem que aquests dos repicats estan fets

contemporàniament a la resta de línies que volen representar el punyal, serien elements i així arguments, per proposar que aquest punyal és de tipus bidiscoïdal. Si pensem que aquests 8

Ibid

Monte Catano • nº 16

57

Pablo Martínez - Mercedes Durán - Gemma Hidalgo - Jordi Chorén

Lamina 10.- Fotografia i dibuix d’un dels punyals bidiscoïdals trobats a les excavacions del Turó del Vent (Llinars del Vallès) (Foto: Museu de Granollers, dibuix: M. A. Grau).

Làmina 10.- Fotografia d’un punyal biglobular de la necròpolis de Carratiermes (Sòria).

dos repicats són contemporanis a altres repicats molt similars (Làmina 12, en blau) que es troben al mateix suport juntament amb les altres línies gravades que van esbiaixades (punt 3.2 d’aquest article i Làmina 12, en verd) hem de pensar que es tracta d’un punyal d’un altre tipus. Els punyals bidiscoïdals no són comuns a la cultura ibèrica sinó mes propis de la cultura celtibèrica i així es troben àmpliament documentats a les necròpolis de l’alt Duero9. Se situen cronològicament a partir de finals del segle IV a. n. e., amb seguretat des del segle III i arribaran fins al canvi d’era10. Tot i

que a Catalunya es van trobar dos d’aquests punyals al jaciment ibèric del Turó del Vent (Llinars del Vallès)11 no podem afirmar que aquest tipus d’armament fos habitual a la panòplia ibèrica. Sabem que les peces de LLinars del Vallès (Làmina 10) presenten una perforació a la beina i fulla, un d’ells conserva inclús el clau de ferro que va permetre el seu enclavament per exhibirho, per tant van ser clarament trofeus de guerra. Destaquem l’estudi de E. Sanmartí12 en el que exposa que aquest tipus de punyals van tenir un centre de producció situat als territoris de l’alta vall del riu Duero, produint-se així infiltracions,

LORRIO, A. J. ( 2004): “El Armamento” en Iberia, Hispania, Spania. Una mirada desde Illici, de L.ABAD. Madrid, pp. 155-166. 10 KAVANAGH DE PRADO, E. (2008): “El puñal bidiscoidal peninsular: tipologia y relación con el puñal militar romano (Pugio)” Gladius, XXVIII, pp. 5-85 9

58

Monte Catano • nº 16

SANMARTI, E.(1994): “Dos punyals celtibèrics procedents del poblat ibèric del Turó del Vent (Llinars del Vallès, Barcelona), Lauro núm. 6”, pp. 3-8. 12 SANMARTÍ,E. ( 1994): Dos punyals.. cit. pp.3-8 11

UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D’INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES.

Làmina 11.- Punyal d’antenes atrofiades del tipus Quesada II1A.

Làmina 11.- A la dreta: punyal híbrid d’antenes i biglobular (Quesada 1997).

entre altres, cap a territori laietà durant el S. III-II a. n. e.

pedra gravada, annexa a la casa del ferrer o formant part fins i tot d’un dels seus murs. Això ens portaria a pensar en la possibilitat de que els gravats en aquesta pedra no només fossin de caràcter commemoratiu sinó que també poguessin tenir una connotació religiosa.

C. Rovira13, ens refereix als estudis efectuats sobre els santuaris gals on s’ha especulat amb la identitat dels encarregats de destruir les armes que posteriorment serien exhibides. T. Lejars14, creu que es tractava de sacerdots-ferrers en base al fet de que els pobles celtes tenen un déu assimilable a Vulcà, sota el que treballaven els ferrers i al qual es consagrava el material pres a l’enemic. Encara que al Turó del Vent això no es constatable, sí que a Les Maleses podríem relacionar l’hi potètic espai on podia haver estat emplaçada la El millor especialista en armament ibèric identifiROVIRA, C. (1998): “L’exhibició d’armes i cranis enclavats en els habitats ibers septentrionals” Cypsela 12, p. 172 14 LEJARS, T. (1994): Gournay III. Les fourreaux d’épée (Le sanctuaire de Gournay sur-Aronde et l’armement des celtes de La Tène Moyenne), Archeologie aujourd’hui, Paris.

13

Hi han altres tipus de punyals que també cal considerar si pensem que els dos pseudo-cercles repicats que es localitzen a l’empunyadura no es corresponen amb aquest motiu gravat i són posteriors (Làmina 11). A Catalunya, en època ibèrica, són més comuns els punyals anomenats d’antenes atrofiades, caracteritzats també per una fulla triangular però sense nervadura central. Aquests tipus de punyals, per alguns especialistes, en estar ricament decorats i semblar menys útils per a la lluita, són més un objecte de prestigi que no un arma15.

15

F.QUESADA, El armamento ibérico.....cit

Monte Catano • nº 16

59

Pablo Martínez - Mercedes Durán - Gemma Hidalgo - Jordi Chorén

ca també un punyal híbrid entre el d’antenes i el biglobular16. Aquest model és molt rar ja que s’han identificat menys de deu exemplars a la Península Ibèrica. Presenta el típic eixamplament a la part central però amb les antenes atrofiades al pom. Es troba a partir de principis del segle III a. n. e., a la Meseta nord i a l’alt Ebre. Potser el tipus de punyal més comú per ser, possiblement, més útil, és el punyal afalcatat, si bé aquest tipus de punyal sí que podem afirmar que no s’assembla per res a l’objecte o motiu que veiem en els gravats del Turó de les Maleses.

3.2.- Les línies esbiaixades i altres repicats Totes aquestes línies, amb una major o menor inclinació, van orientades des del cantó inferior esquerra cap el cantó superior dret de la cara plana que forma el suport dels gravats (Làmina 12, en verd). Un parell d’aquestes línies inclinades a la dreta del punyal presenten a l’extrem superior dret una petita ampliació en forma de punta de llança que ens ha fet proposar i discutir si podem identificar unes armes d’aquest tipus. La forma que fa la línia al final així ho podria proposar, però també cal considerar que les representacions similars s’han trobat sovint en esteles on el suport està prèviament treballat i modificat per donar-li una volum rectangular en les quatre cares, i on les llances es troben sempre disposades de forma vertical i paral·lela, perfectament ordenades17, com és el cas de les esteles Badalona o Rubí, entre d’altres. També a la dreta del punyal i més a la dreta d’aquestes altres línies on hom podria veure unes llances hi han tres línies que es creuen entre elles formant un motiu creuat o estel·liforme que 16 17

Ibid R.RIERA (2013), “Estelas ibéricas con lanzas y tropas auxilia res en el noreste peninsular”. Gladius XXXIII, p. 39-56.

60

Monte Catano • nº 16

Làmina 12.- A dalt, dibuix de la pedra amb els gravats acolorits. A sota, seccions de la mateixa pedra.

UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D’INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES.

podria tenir algun simbolisme que ens és desconegut. Cal considerar que, com que aquests motius no estan en contacte amb el del punyal, tant podrien ser coetanis com posteriors d’ell o de les línies esbiaixades. A falta de més dades no es pot ser concloent en aquest aspecte. La interpretació d’aquestes línies inclinades ens resulta més discutible que el punyal, doncs si bé poden representar algun motiu, com ara unes possibles llances en un punt concret, bé podrien correspondre a un acte iconoclasta, de voler esborrar o eliminar la representació inicial del punyal. Ens trobaríem doncs en un moment posterior on una altre persona o grup ha volgut eliminar tant el motiu gravat com el valor i significació que hauria pogut tenir, i ho fa en primer lloc gravant un munt de línies esbiaixades a sobre del suport on es troba el punyal i després afegint tot un seguit de repicats que fan petits forats sobre la mateixa cara dels gravats.

tes, prehistoriadors o arqueòlegs, que han considerat aquest tema important i interessant, i així han caminat les muntanyes del seu entorn i han identificat un munt de gravats. La realitat apunta i aquesta cas d’estudi n’és una prova més, que, els gravats rupestres són molt més comuns del que es pensa i que hi són presents a qualsevol geografia, perquè són el testimoni de la presència de l’ésser humà. A la zona central de la serralada litoral i depressió prelitoral tenim altres exemples de gravats sobre roca, amb una cronologia d’entre el Neolític Antic i 1a Edat del Ferro, i una temàtica forca variada. Tenim exemples al Puig Castellar de Sant Vicenç dels Horts19, al Montpedrós (Santa Coloma de Cervelló)20, Collserola (Barcelona)21, Montcabrer (Cabrera de Mar)22, diversos elements de la Ruta Prehistòrica (La Roca del Vallès)23, Parpers (Argentona)24, Ca l’Estrada (Canovelles)25, Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès)26 i la de Turó d’en Boscà (Badalona) 27 amb una

4.- Paral·lels Les representacions de gravats formen part de l’anomenat art rupestre, que de vegades es troba en pintures i altres vegades en forma de gravats que tenen una amplia trajectòria durant tots els períodes de la prehistòria i història i que, en alguns moments concrets i en algunes zones concretes, és especialment proliferant. Els gravats que formen part de les representacions d’aquest art rupestre resulten, en molts casos, molt difícils d’observar i poder identificar i, sovint, han estat considerats com un tema secundari o menor per al col·lectiu de prehistoriadors i arqueòlegs. D’aquesta manera s’han publicat treballs on s’han identificat algunes zones amb gravats18 però realment d’aquestes zones es mostren el treball d’alguns especialisROYO, J. I.: “El arte rupestre...”. cit, p. 21.

18

RIPOLL, E.; BARBERÀ, J. y LLONGUERAS, M. 1965): Poblado de Puig Castellar (San Vicente dels Horts, Barcelona). Madrid, Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, Excavaciones Arqueológicas en España, 40. 20 ANGUAS, F.; FABREGA, A.; HUELAMO, J. M. Y SOLIAS, J. M. (2006): Montpedrós Rock Art Bulletin. http://www.rupestre.net/tracce/?p=174 21 MANE, A. ( 1996): Itineraris Dolmènics de Catalunya, llibre de Motxilla, p. 54-79 . 22 Ibid. 23 http://www.laroca.cat/projectes/parc/ruta.php 24 BASSOLS, I. i LLEONART, R. (1992): “La pedra gravada de Parpers (Argentona, El Maresme)”. Comunicació presentada a la IX Sessió d’Estudis Mataronins del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. 25 MARTÍNEZ, P.; FORTÓ, A. y MUÑOZ, V. (2010): La estatua-menhir de Ca l’Estrada (Canovelles, Barcelona) y los elementos figurativos del grupo de la Rouerge (Aveyron, Francia). Actas del Congreso Internacional sobre Megalitismo y otras manifestaciones funerarias contemporáneas en su contexto social, económico y cultural. Beasain, julio 2007. Munibe suplemento 32, p. 498-505. 26 MARTÍNEZ, P. ( 2011): “La estatua-menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès)”. Complutum, Vol. 22 (1): 7187. Universidad Complutense de Madrid. Madrid. 19

Monte Catano • nº 16

61

Pablo Martínez - Mercedes Durán - Gemma Hidalgo - Jordi Chorén

possible relació amb el culte astral. En cap d’aquests casos que són cronològicament anteriors s’hi troben representades armes de cap tipus. D’època ibèrica en aquesta zona en tenim l’estela de Rubí28, les esteles de Tona29, les esteles de Badalona30 i, sembla que força més semblant, tot i que no ho podem assegurar perquè encara no ha estat publicada, la pedra amb llances gravades del poblat ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola)31. En les primeres esteles citades sí que s’hi troben representades llances sobre uns suports que prèviament sí que s’han treballat per generar unes esteles amb volums regulars i cares planes, mentre que la pedra de Ca n’Oliver sembla ser un cas similar a la pedra que estem analitzant, on el suport no està treballat i així haurem d’esperar a que s’estudiï i es publiqui, per a poder valorar-la correctament.

5.- Interpretació i conclusions La peça objecte d’aquest estudi ens presenta una important problemàtica interpretativa tant pel que fa als elements representats en ella com a la seva funcionalitat o significat. La nostra anàlisi s’ha centrat en la imatge que hem cregut clarament identificable, el punyal, tot i que també hem de dir que altres dels traçats

LÓPEZ, A.; ALEMÃO, C.; JUAN y TRESSERRAS, J. (1990): “Astrolatría lunisolar en el poblamiento ibérico de la Layetania” Zephyrus: Revista de prehistoria y arqueología, Nº 43, pags. 287-291. 28 ARÍS PUIGGRÒS, R.M. i GARCÍA HERRANZ, C. (1984): Excavacions en Can Fatjó (III Part), Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 15, p. 343-345. 29 GARCÉS, A. i CEBRIÀ, I.(2003): L’estela ibèrica de Tona. Pyrenae, 33-34, p. 211-232. 30 CARRERAS CANDI, F. (1937): “L’estela ibèrica de Badalona”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 503, p 92-99. COMAS, M. et alii (2001), “Dos nuevas estelas ibéricas de Badalona”. Palaeohispanica 1, p. 291-299. 31 http://canalterrassavalles.xiptv.cat/la-setmana-valles-occidental/capitol/capitol-12 (minut 6:06). 27

62

Monte Catano • nº 16

que s’observen podrien tractar-se de llances, però no ho podem afirmar amb seguretat. En aquest punt, els paral·lels a Catalunya podrien ser un referent, encara que tant el suport com la disposició de les llances no s’assemblin gens. A la nostra península les esteles amb armes es relacionen amb una élit competitiva; són els símbols d’una classe emergent i es poden relacionar amb contextos funeraris, santuaris heroics o naturalistes. El punyal bidiscoïdal, encara que d’origen celtibèric és d’ús habitual a territori ibèric de la zona de l’alt Duero i més excepcional al territori català. Durant el s. II a. n. e. aquesta tipologia evolucionarà i influirà sobre les produccions futures romanes. Segons E. Kaavanagh32 les fonts literàries esmenten freqüentment el valor militar del punyal (no sabem si en al·lusió concreta a bidiscoïdal, però és possible que sí) com a arma específicament militar usada tant per íbers com per celtíbers i lusitans. El mateix autor conclou que, posteriorment, el fet que siguin precisament els militars romans, i no la població civil, qui eventualment adoptin el punyal indígena, suggereix que aquest també tenia una consideració castrense en el món indígena. Aquest punyal bidiscoïdal peninsular havia de tenir un doble valor, simbòlic, adscriptiu del seu posseïdor a algun grup social, possiblement al de la mera ciutadania, alhora que, com indiquen les fonts, servia com a arma –secundària però efectiva– en el combat cos a cos. Tal i com ens explica C. Rovira 33 , en el cas de l’arribada dels dos punyals al poblat del Turó del Vent a Llinars de Vallès, fou a causa d’algun

KAVANAGH DE PRADO, E. (2008): “El puñal bidiscoidal..” cit., p. 73. 33 ROVIRA, C.: “L’exhibició d’armes...” cit., p. 180. 32

UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D’INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES.

enfrontament bèl·lic, i la anul·lació de la seva funcionalitat i posterior exhibició fou amb un únic objectiu: simbolitzar la victòria davant l’enfrontament i la força sobre els enemics vençuts. Podria tractar-se també d’una acció amb connotacions religioses, i vinculat al món de les creences. És aquí on rau la singularitat de punyal de les Maleses, que està gravat sobre pedra, esdevenint així un element commemoratiu perdurable en el temps. Creiem podria estar associat a una persona distingida entre la comunitat, que podria haver aconseguit un punyal similar en alguna campanya bèl·lica, esdevenint el gravat

un símbol de distinció d’un fet associat a una persona o clan familiar. La seva possible ubicació en un lloc destacat a cel obert, visible des de el carrer central, formant part inclús d’un dels murs de la casa del ferrer, ens porta a valorar també la finalitat religiosa en relació amb el substrat cèltic del sacerdot-ferrer que ja hem esmentat abans (Làmines 13 i 14). És remarcable que davant de la casa del ferrer es localitza el gran espai obert o hemicicle dedicat al culte i rituals de la comunitat del qual ja hem fet referència amb anterioritat. En ell es va portar a terme un ritual d’abandonament on el foc esdevindria l’element destructor i també purifica-

Làmina 13.- Hipòtesi d’ubicació de la pedra amb gravats a l’aflorament de roca natural retallada.

Monte Catano • nº 16

63

Pablo Martínez - Mercedes Durán - Gemma Hidalgo - Jordi Chorén

Làmina 14.- Vista general amb el possible espai d’ubicació de la pedra amb gravats al costat del carrer central.

dor del recinte i les seves ofrenes. Podríem relacionar aquesta acció ritual amb les línies que se superposen al punyal, creuant-lo totes en la mateixa direcció amb la possibilitat de voler esborrar, destruir, eliminar el motiu del punyal, efectuades així com acció iconoclasta, i així també acabar amb tot el simbolisme que pogués comportar. En relació amb aquesta acció iconoclasta i seguint unes interpretacions molt interessants realitzades sobre estàtuesmenhirs neolítiques que han estat mutilades i destruïdes34, podem suggerir que bé podria doncs

64

Monte Catano • nº 16

tractar de reflectir-se la mort física de la persona que podria haver estar representant el punyal, o bé reflectir la mort social o pèrdua de prestigi i rellevància d’aquella persona en la societat. Si tenim en compte el tipus de repicat d’aquests traçats, observem que tenen les mateixes característiques que les línies que donen forma al pu-

34

GALLAY, A. ( 1995 : “La nécropole du Petit-Chasseur à Sion et ses stèles: idéologie et contexte social”, Gallay, A. (dir.). Dans les Alpes, à l’aube du métal. Archéologie et bande dessinée. Sion, Musées Cantonaux du Valais, p. 103-112.

UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D’INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES.

nyal, per tant, amb aquesta coincidència, podem proposar que el conjunt de traçats gravats a la pedra són de la mateixa cronologia. Això sí, sense poder precisar si hi han setmanes, mesos o anys de diferència, però sempre dins dels darrers anys del S.III a. n. e., període en el qual també s’abandona l’hàbitat al poblat. Aquest caràcter commemoratiu i amb possibles connotacions religioses lligat al món de les creences, també podria estar relacionat amb la sacralització de l’entorn paisatgístic on s’emmarca el poblat, i des d’on es gaudeix d’una magnífica panoràmica sobre la perifèria, per exercir un control de tipus comercial i territorial.

de la Cultura dels Camp d’Urnes, posteriorment de celtes i de les colonitzacions fenícia i grega al Mediterrani. Cada vegada més anem veient com en època ibèrica hi ha tot un món relacionat amb les creences, la religió, el pensament simbòlic.., que existeix realment, que poc d’aquest món queda reflectit en la cultura material i que és molt ric, variat i complex. Un cop més Les Maleses ens ofereix material singular d’estudi i desitgem que aquest ajudi a posar en valor aquest jaciment, que s’enlairava a la Serralada de Marina i que encara és poc conegut pels estudiosos.

També és possible que aquestes línies no tinguin cap relació amb el motiu que hem identificat com a punyal, i que es tracti d’un altre motiu més extens que no podem arribar a veure. De la mateixa època o posterior a l’abandonament del poblat, tal i com succeeix amb altres elements, com per exemple la denominada “Pedra de les creus” (La Roca del Vallès), a la mateixa Serralada Litoral, on la superposició de gravats ha continuat fins a l’actualitat en una mateixa roca, perdent-se el significat original dels mateixos. Tot i que la similitud del traçat d’aquestes línies i el motiu del punyal sembla suggerir una contemporaneïtat en la seva realització, la discussió en aquest punt resta oberta a futures interpretacions. Ens trobem davant d’un complex món d’influències i interaccions que es produiran a la Península a partir del Bronze final, tal i com J. I. Royo35 ens apunta, i que rep influències centreuropees

35

ROYO, J. I. (2008): “ El arte rupestre de la Edad del Hierro en la península Ibérica y su problemática aproximación a sus tipos, contexto cronológico y significación” SALDVIE nº 9, p. 64.

Monte Catano • nº 16

65

Pablo Martínez - Mercedes Durán - Gemma Hidalgo - Jordi Chorén

6.- BIBLIOGRAFIA ANGUAS, F.; FABREGA, A.; HUELAMO J.M. y SOLIAS J.M. (2006): Montpedrós Rock Art Bulletin. http://www.rupestre.net/tracce/?p=174 ARÍS PUIGGRòS, R. M. i GARCÍA HERRANZ, C. (1984): “Excavacions en Can Fatjó (III Part)”. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 15: 343-345. ASENSIO, D.; FRANCÈS, J.; FERRER, C.; GUÀRDIA, M. i SALA, O. (2001): “Formes d’ocupació del territori i estructuració econòmica al sud de la Laietània. A: Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània occidental”. Actes de la Taula rodona celebrada a Ullastret del 25 al 27 de maig de 2000. Monografies d’Ullastret, 2. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret. Girona, pp. 227-251 CARRERAS CANDI, F. (1937): “L’estela ibèrica de Badalona”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 503: 92-99. CELESTINO, S. (2001): Estelas de guerrero y estelas diademadas. La precolonización y formación del mundo tartésico. Barcelona 2001, p. 89. COMAS, M. et alii (2001): “Dos nuevas estelas ibéricas de Badalona” Palaeohispanica 1, 291-299. BASSOLS, I. i LLEONART, R.( 1992): “La pedra gravada de Parpers (Argentona, El Maresme)”. Comunicació presentada a la IX Sessió d’Estudis Mataronins del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. DURÁN, M.; HUNTINGFORD, E. (1998): “El poblat ibèric de Les Maleses”. Monte Catano, 1. Montcada i Reixac. DURAN, M.; HIDALGO, G. i MOLY, D. (2012): “La casa del ferrer. Un espai de producció metal·lúr-

66

Monte Catano • nº 16

gica al jaciment ibèric de Les Maleses” Monte Catano 12, Museu Municipal, Montcada i Reixac, pp. 9 a 74. DURAN, M.; HIDALGO, G. i MOLY, D. (2014): “Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses: excavacions i procés de museització” Monte Catano 15, Museu Municipal, Montcada i Reixac, pp. 9 a 32. DURAN, M.; HIDALGO, G.; MARTÍNEZ, A. i MOLY, D. (2014): “Orfebrería y ritual en el yacimiento ibérico de Les Maleses. Barcelona”. Monte Catano 15, Museu Municipal, Montcada i Reixac, pp. 33 a 48. FARELL D. (2000): “Les inscultures prehistòriques de la cova dels tres cercles del Montgai (Cabrera de Mar, Maresme)“. XVI Sessió d’estudis mataronins, Museu i Patronat Municipal de Cultura, Mataró. p. 7-13. GARCÉS, I. i CEBRIÀ, A. (2003): “L’estela ibèrica de Tona“, Pyrenae, 33-34: 211-232. KAVANAGH DE PRADO, E. (2008): “El puñal bidiscoidal peninsular: tipologia y relación con el puñal militar romano (Pugio)”Gladius, XXVIII, 2008, pp. 5-85 LEJARS, T. (1994): Gournay III. Les fourreaux d’épée (Le sanctuaire de Gournay sur-Aronde et l’armement des celtes de La Tène Moyenne), Archeologie aujourd’hui, Paris. LOPEZ, A.; ALEMÃO, C.; JUAN I TRESSERRAS, J. (1990): “Astrolatría lunisolar en el poblamiento ibérico de la Layetania” Zephyrus: Revista de prehistoria y arqueología, Nº 43, pags. 287-291. MANE, A. (1996): Itinieraris Dolmènics de Catalunya, llibre de Motxilla, 54.79 p. MARTÍNEZ, P.; FORTÓ, A. y MUÑOZ, V. (2010): “La estatua-menhir de Ca l’Estrada (Canovelles,

UNA PEDRA AMB GRAVATS, TROBALLA D’INTERÈS AL JACIMENT DE LES MALESES.

Barcelona) y los elementos figurativos del grupo de la Rouerge (Aveyron, Francia)“. Actas del Congreso Internacional sobre Megalitismo y otras manifestaciones funerarias contemporáneas es su contexto social, económico y cultural. Beasain, julio 2007. Munibe suplemento 32, p. 498-505.

Celtas e Íberos. Las poblaciones protohistóricas de las Galias e Hispania. Mesa Redonda. Casa de Velázquez y U. A. Madrid, enero 1998, Madrid.

MARTÍNEZ, P. (2011): “La estatua-menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès)“. Complutum, 2011, Vol. 22 (1): 71-87. Universidad Complutense de Madrid. Madrid. QUESADA, F. (1997): El armamento ibérico. Estudio tipológico, geográfico, funcional, social y simbólico de las armas en la Cultura Ibérica (siglos VI-I a.C.). Monographies Instrumentum, 3. Montagnac, 1997. 2 vols. RIERA. R. (2013): “Estelas ibéricas con lanzas y tropas auxiliares en el noreste peninsular“. Gladius XXXIII, pp. 39-56. RIPOLL, E.; BARBERÀ, J. y LLONGUERAS, M. (1965): Poblado de Puig Castellar (San Vicente dels Horts, Barcelona). Madrid, Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, Excavaciones Arqueológicas en España; 40. ROVIRA, C. (1998): “L’exhibició d’armes i cranis enclavats en els habitats ibers septentrionals” Cypsela 12, p. 167-182. ROYO, J. I. (2008): “El arte rupestre de la Edad del Hierro en la península Ibérica y su problemática aproximación a sus tipos, contexto cronológico y significación” SALDVIE nº 9, p. 64. SANMARTI, E. (1994): “Dos punyals celtibèrics procedents del poblat ibèric del Turó del Vent (Llinars del Vallès, Barcelona)“, Lauro núm. 6, pp. 3-8. SANMARTI, J. y BELARTE, C.(1998-2001): “Urbanización y desarrollo de estructuras estatales en la costa catalana (siglos VII-III a. n. e.) ”Entre

Monte Catano • nº 16

67