Una indústria que ha acabat als museus

Josep Farguell

Una indústria que ha acabat als

museus INICIS DE lA INDUSTRIALITZACIÓ AL BERGUEDÁ: S. XVIII-XIX

La "malxerlna" va representar tecnologla prOpia creada al Berguedil durant el segle XVIII. Reproduccló a escala realltzada per Ramon Coromlnas Camp, per al Museu de Berga. LUIGI / ARB

Per a entendre la indústria del Bergueda s'ha de recular a la segona meitat del segle XVIII, quan la ciutat de Berga té un creixement demografic espectacular fruit de la creació de la indústria cotonera. l.:any 1973, Ernest Lluch i Martín, publica El Pensament Economic a Cata lunya (1760-1840), llibre que procedeix de la seva tesi doctora l "El pensamiento económico de Cataluña entre el renacimiento económicoy la revolución industrial" . En aquestllibre, Ernest Lluch dóna als

estudiants d'economia tot un model del que és la investigació de la historia de l'economia, i ens descobre ix com s'han d 'a na litzar els fets, defugint els topics , com per exempIe, el que afirma que la política de Carles l\l era l'aprofitament optim de les forces productives . Entre les coses que hom hi va trobar, va ser q ue en les memories deIs "eco nomistes" d'aquella epoca, es posa en BERGA

HABITANTS ANYS

CREIXEMENT PERCENTATGE

evidencia la importancia d'a quest esdeveniment de la ciutat de Berga, quan recuperant la memoria presentada per Felix Amat a la sessió de la Societat Economica d'Amics del País de Tarragona el 2 7 de setembre de 1790, fa refe rencia que a Catalunya unes 50.000 persones vi uen de la indúst ri a cotonera, i que 20 anys enrera eren unes 1.000. Així mateix, fa referencia a que aquest

Any 1718

Any 1787

Any 1857

1.703

3.259

5.590

1718-1787

1787·1857

1718-1857

1.556 91'4%

2.331 71'5 %

3.887 228'2 %

Font: VI LAR P. Volum 111

fenomen va de terminar, en bona part, l'explosió descentralitzadora de Barcelona , fent esment de diverses poblacions encapc;alades per Berga. Evidentment, Berga va rebre el seu espectacu lar creixement per aqu est esdeveniment , q ue continua fins a la meitat del segle XIX, amb la consolidac ió d'aquesta indústria, fins al punt de crear tecnologia propia-la maqu ina de filar "maixerina" o "berguedana"- impu lsant així la ind ústria cotonera de la comarca centrada llavors basicament a Berga .

Instal·lació de colimies thtils a deshora? A la segon a mei tat del segle XIX, Berga ten deix a despoblar-se a favor de la comarca. Les raons més importants tornen a ser conseqüencia de la indústria cotonera, per la seva crisi d 'una part, i d'una altra, per la creació de les colonies textils, engloban t amb aq u est concep te, les fabriques que s'instal·len a les vo res del riu . Un segle després de l que en principi podríem dir-ne que tocava, l 'EROl23

I'any 1858, s'instal ·la la primera colonia textil, la de cal Rosal, i durant tota aquesta meitat del segle se'n van instal·lant alllarg del riu Llobregat Ignasi Terrades Saborit en el seu llibre Les colónies industrials,

plotació del carbó. Si no hi ha competitivitat no hi ha guanys, i sense aquests no hi ha inversió , i el fet és que aquells industrials textils anaven invertint.

un estudi entorn del cas de l'Ametl/a de Merola publicat I'any 1979,

El carbó: l'energia defmitiva

apunta uns trets molt interessants des d'una perspectiva economica quan afirma que "La hipótesi que les

colónies textils es van establir per utilitzar la for,a hidráulica queda anulada per l'análisi deIs costos de producci6". Per a qui en els anys setanta estigués interessat en la historia de I'economia del Bergueda, aquesta conclusió va ser molt útil respecte d'un topic que no encaixava des d'un punt de vista economic: que la industrialització del Bergueda era deguda principalment a I'aprofitament energetic del riu Llobregat. No encaixava, perqué en plena epoca del vapor semblava inversemblant que el riu Llobregat pogués nodrir un estalvi energetic que per a eH mate ix fes més competitiva una indústria textil respecte de les indústries que ja funcionaven a pie rendiment utilitzant l'energia del vapor. Les raons , segons Terrades, que van motivar I'establiment de les colonies textils, eren el fet que el procés d'industrialització urba va fer fallida, i que va permetre trobar una ma d'obra molt docil, amb un sistema productiu on, fins i tot, bona pan deis béns de consum deis treballadors, els els subministrava I'amo de la colonia. Aquestes raons, l'han portat últimament a un fon debat , amb d'altres estudi osos que defensen la motivació d'aquestes instal ·lacions principalment per a l'aprofitament de l'aigua . Deixant aquest debat oben, allo que personalment entenc és que sense un acurat estudi de costos tothom pot dir-hi la seva ; ara bé, sens dubte que des d'una perspectiva economica, havia de ser altament atractiu el model de co lonia per a la competitivitat de la indústria textil d 'aquella epoca, al marge de I'energia que pogués aportar un riu com el Llobregat per raons tan obvies que ni cal enumerar. No es pot oblidar tampoc que a la comarca del Bergueda aquells industrials ja hi tenien uns treballadors amb tradició industrial i, a més a més , per a I'energia del vapor necessaria per a la fabrica tenien I'explotació deis boscos i la incipient ex-

24 L'EROL

Les petites explotacions mineres de carbó de la segona meitat del segle XIX van ser suficients per tal de donar energia a les fabriques del Bergueda. Ara bé, fins al final del segle, o millordit, fins a I'entrada del segle XX no h i va haver una prod ucció d'extracció de carbó de lignit suficient per emprendre el creixement que demandava la indústria,

ELSEGLEXX Després d'aquesta petita exposició del procés d'industrialització que va tenir la comarca del Bergueda, passo a fer una sintesi de la indústria berguedan a en el segle XX, sintesi limitada per la meva capacitat científica, de la qual espero serperdonat, i també per I'espai que aquesta analisi necessita . Intento doncs, simplement ' apuntar els trets qu e, al meu modest entendre, descriuen la indústria berguedana en el segle XX .

De principis del segle XX als anys 30 Comenc; a el segle XX i Berga té menys h ab itants que I'any 1868 . Aquesta és una epoca de consolidació d'una estructura industrial textil cotonera en que les colonies

Algunes de les mAqulnes de vapor que s'han salvat de la destruccl6 són ara peces de museu, com la de la Imatge, que havla funclonat a cal Rosal, després d'haver solcat els mars fent navegar un valxell de vapor. lUIGI / ARB

de la comarca i les indústries de la ciutat mantenen la seva importancia asce ndent dins del context textil catala, com a conseqüencia de la Primera Guerra Mundial i del proteccionisme posterior. Quant a la mineria del carbó, en aquest segle ja asso leix unes produccions que no solament la fan competitiva pera les necessitats de la comarca, sinó que des del1914 i com a conseqüencia de I'es mentada Prim e ra Guerra

Mundial, el carbó esdevé una font energetica transcendental per a I'economia de tot Catalunya,ja que malgrat les seves limitacions energetiques pel fet de ser lignit, durant la primera gran guerra no hi havia altre carbó disponible i, acabada aquesta, el proteccionisme va fer que es continués explotant. S'ha de ponderar, pero, que aquest proteccionisme era economicament molt convenient, i estrategicament necessari, perque una estructura economica industrial que resolgui per ella mateixa les necessitats energetiques sempre ha estat important, pero en aque lls anys d'entreguerra era vital tenir-ho resolt; del contrari, s'hauria entrat en la dependencia energetica d'uns paisos que més que en pau estaven en treva. Aquest proteccionisme estrategic, evidentment, va anar bé per al creixement de la comarca. Ara bé, adonem-nos que no és la competitivitat respecte d'altres fonts energetiques el que fa rendible el carbó del Bergueda, sinó les necessitats economico-estrategiques d'aquells temps, per la qual cosa, com a conseqüencia de la baixa qualitat del nostre carbó, mai hem tingut unes explotacions competitives respecte de les altres, no ja d'Europa , si no ni tan 5015 de l'Estat Espanyol. A la segona meitat deis anys trenta hi va haver la Guerra Civil, i el sistema que s'utilitza per a convertir la indústria del Bergueda en una indústria d e guerra és mitjanc;ant collectivitzacions , sistema que va permetre mantenir amb una certa dignitat la capacitat productiva . Finalitzada la Guerra Civil , i per raons obvies, la població del Bergueda es va reduir sensiblement, les indústries textils no van ser tan sensibles a la perdua d e població, perque principalment es nodrien de ma d'obra femenina , pero la mineria del carbó necessitava homes i es van haver d'anar a buscar a d'altres indrets de l'Estat, per la qual cosa, la comarca entra en una profunda transformació socio-economica.

BERGUEDA

Any1900

Any1930

Any1940

HABITANTS

27.217

39.600

38.064

1900-1930

1930-1940

1900-1940

12.383 45'5%

(-) 1.536 (-)3'9%

10.847 39.8%

ANYS

CREIXEMENT PERCENTATGE

Font: E/ movimiento demogr~f¡co en Cata/uña. Josep Iglesias. Barcelona 61.

segona gran guerra tot just feia uns vint-i-cinc anys, i en el qual no hi havia quedat res, venien a la nostra comarca, no a vendre'ns la roba, sinó les maquines que la feien, és a dir, ells teni en tecnologia propia, i nosaltres no en tenfem com feia quasi dos-cents anys enrera, tot i ten ir uns operaris preparats per a treballar amb ells i per a ells. D'altra banda, quan, com a conseqüencia de la visi ta que va fer Franco es fa la nova central termica de Cercs, ja és per no haver de tancar les mines, pero l'explotació del carbó de la comarca no va arribar ni a ser competitiva per fer anar una instal ·lació que era quasi a peu de mina. En el següent quadre de l'evolució de la població en aquests anys podem adonar-nos del progressiu decreixement de la comarca en aquestes dues décades .

Després de la Guerra Civil, la irnrnigració Si aban s de la Guerra Civil calia un proteccionisme per a fer rendible tant la indústria textil cotonera com la mineria del carbó, després van succeir dos fets histories que van permetre a la indústria del Bergueda passar pels seus moments d 'or; l'un, va ser la Segona Guerra Mundial,ja que els diferents paisos deIs dos bandols van haver de convertir la seva indústria en indústria de guerra i, conseqüentment , no hi va haver competencia en el mercat de la indústria berguedana; I'altre fet, va ser que qua n s'acaba la segona gran guerra, llavors, l'Estat Espanyol és apartat deIs mercats internacionals, i la dictadura ha d'estructurar la seva indústria només en funció del que té a I'abast, i el Bergueda té indústria textil cotonera i mineria, per la qual cosa, la van haver de potenciar, tal com també van haver de potenciar la indústria catalana en general, i la comarca del Bergueda, com les altres comarques industrials de Catalunya , va rebre onades d'immigrants de la resta de l'Estat, per tal d'ajudar afer anar la

BERGUEOA HABITANTS ANYS

part que li tocava de la indústria de l'epoca franquista. En aquesta epoca és quan el Bergueda creix fins a assolir la maxima població que ha tingut mai, pero cal adonar-se de quelcom molt significatiu que en els anys següents marcara el seu esdevenidor, i és que no creix perque té una indústria competitiva en els mercats internacionals, sinó perque forma part de la indústria de la postguerra espanyola .

Dues decades que anuncien la fi del model De forma progressiva, durant les dues decades deIs anys 60 i 70, i com a conseqüéncia del fet que l'Estat Espanyol va anar regularitzant les relacions internacionals i se li van obrirels mercats exteriors, es va anar posant en evidencia el problema fonamental que tenia la indústria de la comarca del Bergueda, que no era altre que la base economica comarcal s'aguantavaamb duescames, una cama que era una indústria textil, propia deIs paisos subdesenvolupats, com a conseqüencia del fet que els industrials no solament no la van reestructurar, sinó que ni tan soIs

Any 1940

Any 1950

Any 1960

38.064

41.933

47.953

1940-1950

1950-1960

1940-1960

CREIXEMENT

3.869

6.020

9.889

PERCENTATGE

10'2%

14'4%

26%

Font: E/ movimiento demográfico en Cata/uña. Josep Iglesias. Barcelona 61 i C.I.O.C.

La fi del vell model industrial és l'inici d'un de nou?

La creacl6 d'una Indústrla diversificada I moderna d6na esperances al futur del BerguedA. És un bon exemple I'empresa Bermaq, Instal-lada a AvIA, especlalltzada en produlr maquinAria d'alta tecnologla que exporta arreu del

món.

Si del que s'ha exposat fins ara se'n pot deduir que la indústria del Bergueda ha estat sempre una indústria feble, res tan lluny de les meves in-

R.VILAOÉS / ARB

BERGUEOA HABITANTS ANYS

Any1960

Any 1970

Any1975

Any1981

47.953

44.446

43.205

41.630

1960-1970

1970-1975

1975-1981

1960-1981

CREIXEMENT

(-)3.507

(-) 1.241

(-) 1.575

(-) 6_323

PERCENTATGE

(-) 7'3%

(-)2'8%

(-)3'6%

(-) 13'2%

Font: C.I. O.C.

van renovar la maquina ria , i una altra cama era una mineria que per molts esforc;:os que es fessin fer, a l'únic a qué va poder aspirar va ser a donar carbó per a cremar en una central térmica , que a més a més i com a resultat de cremar aquest carbó, era altament contaminant. Tot aixo encara es va posar més de manifest pe rque per tal de modernitzar l'esmentada indústria textil es van fer diferents plansen que venien a la comarca unes empreses, principalment alemanyes, a canviar la maquinaria i, després d'haverla canviat, fitxaven els muntadors joves de les nostres fabriques per tal que aquests anessin a muntar maquines als paisos del tercer món. Era dones ciar quines maquines serien les competitives, les que s'instal ·larien on hi hagués una ma d'obra més barata . Adonem-nos també d'un fet molt significatiu, i és que gent d'un país que havia perdut la

tencions: I'esmentada indústria ha existit, perque des deIs seus inicis, ja sigui per una circumstancia o per una altra de les que s'han anat exposant, ha tingut la seva raó de ser, ja que quelcom anava aportant a la indústria catalana, tal com hem vist. Les décades deIs anys 80 i els 90 són les que definitivament liquiden el model industrial de la comarca del Bergueda i, siguem clars, queda liquidat per obsolet, no s'hi podia fer res. Recordo que devia ser I'any 1977 quan es va fer el Congrés de Cultura Catalana a la nostra comarca, i per la part de I'economia del Bergueda varem convidar els econo mistes Eugeni Giralt i Josep M. Carreras; tots dos insistien que nosal tres teníem una comarca de futur, perque teníem indústria; també reco rd o que els vaig contestar que era una indústria per tancar, pero ells continuaven insistint en que, malgra t tot, teníem indústria , per la L'EROL 25

qual cosa tenlem tradició industrial, i el que era di ficil era crear aquesta tradició ; dependria, dones , de nosaltres fer el cuinat,ja qu e els ingredients principals els teníem tots . Només vaig tenir raó en el que ll avors era evident, que la base econ o m ica coma rcal no es podia aguantar més amb aquella indústria text il i amb aquella mineria, pero ells tenien raó en allo fonamental : el Bergueda era una comarca industrial. No hi havia més histories, o superavem la crisi industrial i diversifi cáve m , o ens n 'anávem afer punye tes; i semb la que ha passat aixo, no l'anar-nos-en afer punyetes, sinó el superar la crisi mitjan¡;:ant la diversifi cació industrial, ja que la indústria que ocupa aquest anicl e, co m deia Josep Noguera qu an va pro posar aquest tema , ha acabat als museus, i sembla ques'ha canviat el model industrial del Berguedá en aqu ests últims anys . Segons l']nstitut d'Estadística de Catalunya, a la comarca del Berguedá, la població ocupada en la indústria era del 49'3 % l'any 1981 , el 38'8 % l'any 1991 i el 34'3 % l'any

1996, i a Catalu nya eren el 35'7 %, el 36'2 % i el 32' 1 %, respectivament, del que es pot deduir facilment que l'any 1996 practicament tenim el mate ix percentatge de població indust rial que té Catalunya . La pregunta és, abans encara en tenlem més? 1 la resposta és 51 , pero per la població activa de la indústria textil que va haver de tancar. En canvi, la població comarcal ocupada en el sector serveis , era del 32'1 % l'any 1981, e141'5 % l'any 1991 i el46'5 % l'any 1996, i a Catalunya eren el45'6 %, el 51'9 % i e15T7 % respectivament, per la qual cosa,la tendencia és anar-nos acostan t als parámetres de tot Catalunya ,ja que les diferencies en aquest sector deis serveis resp ecte de Catalunya , ve motivada per 4 punts percentuals que tenim de més en el sector agrari i 5 punts percentuals que també tenim de més en el sector de la construcció . Que passa, pero , en el total de la població? Com veurem en el quadre que s'acompanya, torn em a la població d 'acabada la Guer ra Civil , pero en els últims cinc anys de que

BERGUEDA

Any 1981

Any 1991

Any1996

HABITANTS

41.630

38.965

38.606

ANYS

1981-1991

1991-1996

1981-1996

CREIXEMENT

(-) 2.665

(-)3 59

(-) 3.024

PERCENTATGE

(-) 6'4%

(-) 0'9 %

(-) 7'3 %

Fant: Instrtut d'Estadística de Catalunya

disposo , període 1991-1996, el decreixement només és de 359 habitants, i com que el decreixement vegetatiu d'aquest mateix perlode és de 236 habitants , els fluxos migratoris només representen un decreixement de 123 habitants; sembla, dones , que la tendencia de la comarca a despoblar-se h a tocat fo ns , i com hem vist abans, la població industrial se situa dintre deis parametres de tot Catalunya. Cal aguantar o augmentar aqu esta ocupació industrial, ja que del cont rari la comarca aniria inexorablement al despoblament. Pel qu e sembla,les últimes dad es conformen un esdeven idor esperan¡;:ador per a la comarca del Bergueda. La nova generació d'industrials ha optat per una indústria

diversificada i moderna; des de les administracions públiques ens diuen que el po]¡gon de Berga ja necessita més oferta de sol industrial. Cal no deixar passar l'oportunitat, com no la van deixar passar aque lls berguedans de la segona meitat del segle XVIII qu e van a profitar aquell renaixement economic que va tenir Catalunya , per migrat que fos oEns toca dones als berguedans d 'ara aprofitar la nostra revolució, la de les noves tecnologies, per la qual cosa, cal estimular la formació deis joves berguedans perque puguin ser competitius en aquest nou repte.

Josep Farguell Magnet Economista

Ctra. Sant Fruitós, 32 - bxs. Tel. 93 821 45 90

Fax 93 821 45 91 08600 BERGA

a s

e s s o r

a

s

PI. de la Creu, 1

Tel. 93 821 0387

BERGA

PASTISSERIA FLECA RECORDS 26 L'EROL