Treball de recerca, Prehistòria. Reconstrucció d\'una llança prehistòrica a partir de base bibliogràfica

TREBALL DE RECERCA PREHISTÒRIA RECONSTRUCCIÓ D’UNA LLANÇA PREHISTÒRICA A PARTIR DE BASE BIBLIOGRÀFICA

Hector Rogelio Isidro Lovon* * Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Àrea de Prehistòria Universitat Rovira i Virgili – Av. Catalunya, 35, 43002, Tarragona, Espanya Nº 673014892 CURS 2014-2015

Treball de recerca, Prehistòria. Reconstrucció d'una llança prehistòrica a partir de base bibliogràfica de Hector Rogelio Isidro Lovon està subjecta a una llicència de ReconeixementNoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

1

RESUM La realització d’una llança a partir de les dades cronològiques del Paleolític mitjà, amb les característiques del homo neandertal que poblà la zona del litoral català, amb el qual intentem acomplir l’objectiu d’aconseguir una llança el més versemblant possible a les dades obtingudes a partir de l’estudi en base a les fonts sobre jaciments trobats d’aquest tipus d’armes prehistòriques. El resultat obtingut es basa en la dificultat de dur a terme el procés de creació i aconseguir la seva funcionalitat, però principalment el nostre objectiu és sobretot relatar el procés, de manera sistematitzada, de com reconstruir una llança corresponentse a unes característiques concretes com són la base de la fusta per fer el pal de la llança, la punta de sílex en funció del tipus de lítica què en aquest cas és bifaç en mosterià, així com el punt de connexió per mitjà de la resina com a unió i l’enmangament per tal de donar resistència a la llança.

ABSTRACT The realization of a spear from the Middle Palaeolithic chronological data, with characteristics of Homo Neanderthal, who populate the area of the Catalan coast, therefore we try to accomplish the objective of achieving a spear, which was the most credible possible obtained from the study based on the sources found on archaeological site, like that prehistoric weapons. The result is based on the difficulty of carrying out the process of creating and achieving their functionality, but mainly our objective was especially about to relate the process how to reconstruct a spear corresponding to specific characteristics such as are the base of the timber to the stick of the spear, the flint’s tip depending on the type of lithic which in this case was in biface Mousterian, as well as the connection point by the resin as a union and to fit order to provide resistance to the spear.

PARAULES CLAU Homo neandertal. Paleolític mitjà. Mosterià. Lítica. Sílex. Fusta de pi.

2

1. INTRODUCCIÓ El treball què realitzem aquí tracta sobre l’elaboració d’una llança del Paleolític mitjà, amb el qual tractem de discernir uns objectius clars. El primer és l’aplicació de fonts bibliogràfiques per tal d’aplicar a la creació de la llança i fer què sigui probable la seva elaboració en una hipotètica situació d’un homo neandertal en la zona del sud de Catalunya, d’on hem estret els elements què composen la llança. Per altra banda, la nostra investigació es basa en l’elaboració d’un anàlisi acurat en base als antecedents què ja han treballat amb l’objecte d’estudi d’una llança (com és el cas de les llances de Schöningen) o també responent a la nostra intenció de desvincular-nos a altres treballs de renom què tractaren amb anterioritat la funció de llança i l’experimentació en base a diferents estats d’estudi.

2. MATERIAL I MÈTODE El nostre treball es basa en l’anàlisi de diferents tipus de llances què s’han trobat depenent de la zona geogràfica i del tipus d’homínids que nosaltres hem pogut investigar. Nosaltres analitzem el procés de creació d’una llança seguint els models que hem estudiat amb anterioritat i apliquem aquests coneixements per intentar reconstruir una llança amb les especificacions què hem pogut extreure. El primer què hem analitzat ha sigut el tipus de fusta necessària per aconseguir el pal de la llança. Nosaltres hem agafat fusta de pi, més concretament jove, ja que hem trobat convenient què per la zona geogràfica en la qual es trobava l’homo neandertal, en el moment d’expansió pel litoral mediterrani, va haver-se de trobar amb grans boscos de coníferes, en el qual es trobava la família de les pinaceae i els quals van arrelar en tota la zona mediterrània. Com també el pi, els homo heidelbergensis trobaren fusta d’avet en la seva expansió per l’esplanada europea central i del nord (preneandertals), on trobaren grans extensions de boscos comunament coneguts com avet comú europeu, així també s’han trobat restes arqueològiques com la fusta de teix, roure, bedoll, etc. què s’ha trobat en jaciments en forma de restes de llances (ja que aquesta part de la llança és la primera en desaparèixer degut a què la fusta pateix un procés de degradació molt més alt què el mineral). Cal mencionar què l’evolució entre la javelina com eren les llances Schöningen fins a la llança pròpiament, es deu a una necessitat per tecnificar les armes per a la supervivència i fins i tot en la modificació de la punta, amb la qual s’arriba a l’objectiu. Això va significar un gra avenç ja que cal dir que les llances de Schöningen tenen una datació aproximada d’uns 400.000 anys i pertanyen al Paleolític inferior. Un altre aspecte d’anàlisi és el que es correspon a la punta de la llança, la lítica què tracta tota la indústria sobre els minerals per a la creació d’eines en la prehistòria. Nosaltres vam cercar, a partir de la nostra intenció per aconseguir 3

sílex, fonts properes i de fàcil accés d’on un hipotètic grup neandertal pogués haver obtingut les quantitats de sílex necessàries per fer eines per tot l’assentament. Un altre material molt utilitzat era l’obsidiana però aquesta zona (Catalunya), sempre ha tingut un passat prehistòric d’una important Fig. 1: Localització geogràfica del sílex, en la importació de la lítica que zona de Ulldemolins, al Priorat (Tarragona) l’exportació pròpia. Nosaltres, per la proximitat vam arribar a la conclusió d’utilitzar el sílex que avui dia es troba entre la zona de la serra de la Llena i les muntanyes del Montsant, al riu de Prades en la demarcació de Tarragona i més concretament al Priorat, en el municipi de Ulldemolins, la qual és una zona rica de minerals i es troben molts tipus de roques entre les quals destaca el sílex què, tot i no ser el de més qualitat, segueix sent útil per situacions com la nostra, d’experimentació arqueològica. També cal dir què hi ha altres zones de font de sílex com el jaciment de sílex “los pedreñales” de Azaila, Terol (Aragó), relativament a prop. Podem referir-nos, en aquest moment, al tipus de punta què nosaltres hem treballat, s’han identificat moltes mostres en indrets com en els jaciments paleolítics de l’Abric Romaní i l’Abric Agut de Capellades (Barcelona) on es van trobar unes cent eines de fusta i unes tres-centes fogueres, així com en el Nivell I moltes restes lítiques què amb tot suggereix l’estratègia d’aquests assentaments neandertals per explotar els recursos regionals de manera diversificada, ja que el sílex què utilitzaren pertany a una zona rica en sílex d’uns cinc kilòmetres de distància. El fet interessant aquí és la reiterada escassetat de la fusta en els jaciments i què es contraposa a aquesta situació excepcional, ja que les restes de fusta van quedar cobertes per una capa d'aigua què gràcies al carbonat de calci, què portava, va provocar una protecció de travertí comportant la conservació de la fusta. De tota manera seguint amb el nostre treball, per confeccionar la punta de la llança podem seguir el model més rudimentari d’eina amb el bifaç (què ja utilitzaven els homo habilis), però nosaltres ens basem en el mosterià (el qual és el mode 3 i representa una tecnificació més elaborada al olduvaià bifaç), cal fer una referència sobre això ja que la diferencia entre l’olduvaià i el mosterià es correspon a l’aparició del primer fa 1,8 milions d’anys i el segon fa 120.000 anys. Per relatar el procediment hem preferit ensenyar una imatge què esquematitza el procediment de realització del mosterià. En resum es basa en la selecció de una peça de sílex proporcional al pal de fusta per a la llança i per les característiques de l’homo neandertal (en aquest cas): Va habitar a Europa i parts d'Àsia occidental des de fa mil 230 fins a 29 mil anys enrere, durant l'època del Paleolític mitjà. Fou una espècie ben adaptada al fred extrem i tenia una complexió que anava amb una altura de 1,65 m, de complexió forta (amb un pes al voltant del 70-80 kg) i robusta musculatura. Dominava el foc i fabricava eines d’os i pedra. Les eines que solien utilitzar eren: raspadors (per fer peces), destrals, ganivets (que també van ser utilitzats com a puntes de 4

llança), pales (que eren més tallant que bisturís quirúrgics) i llances (fetes amb branques). En segon lloc, s’aplica la percussió de la peça de sílex per a donar-li forma, en la primera cara (olduvaià) i després en la segona cara (convertint-se en bifaç). Llavors s’aplica una dedicació acurada per acabar de donar-li el tall en la punta i en les bandes, per mitjà d’una eina com un os o una fusta petita, ja que la feina què la requereix és d’un elaborat detallisme.

Fig. 2: Parts de la formació de la punta de una pedra (sílex, obsidiana)

Un punt fonamental és la unió entre les dos parts de la llança, el pal i la punta (mosterià) què durant aquesta època del mesolític treballaren un tractament què es desenvolupà al llarg de la història però què la seva base continua igual, com és l’ús de la resina com a pegament d’unió entre dos materials. Per tal de realitzar aquesta cola o pegament es porta a terme un procés què ja en el Paleolític mitjà, estava desenvolupat i tecnificat. En tant que la resina es treia del tronc viu d’un arbre gran com podia ser el pi, l’avet, etc. Cal dir que en una cronologia posterior se va utilitzar de manera més escampada la sàvia de bedoll (arbre molt estes per l’Europa central). A partir d’aquí es duia a terme un procés de cocció en el qual la resina es feia completament líquida, llavors es podia combinar aquesta resina amb altres productes com el carbó per tal d’aconseguir una mescla resistent i amb més densitat. Cal dir que nous estudis arqueològics fiquen de manifest la complexitat de la Fig. 3: Mostra del nostre pal de pi fabricació de la resina com a un element adhesiu ja que tot amb una mesura i què nosaltres ho hem simplificat molt, els neandertals ja de 2 m de llargada duien a terme un procés basat en cavar fossats al terra on ficaven tota la fusta amb la resina a dins, llavors la prenien foc i la cobrien amb pedres per tal de què no entres l’aire, però resulta què la brea de bedoll no més

5

s’aconsegueix entre els 340 i 400 graus. Per acabar la resina se separa i això rep el nom de destil·lació seca. Per acabar la última part és la del enmangament de la llança què es duia a terme amb l’elaboració, primerament, de cordes o coles de material natural, és a dir, és fabricaven a partir de les pells d’animals sobrants de la caça anterior de la qual extreien tot el material possible del qual més tard en feien ús, però depenien sobretot dels animals què en aquell precís moment podien caçar i per tant el material per enmagar podia resultar en més resistència en la llança. Nosaltres vam tenir molts problemes a l’hora de trobar els materials necessaris per enmangar la nostra llança, per això ens vam decidir al final per tractar-la amb material ja fabricat de pell (cuir) per aconseguir una resistència prou compacta en la llança, ja que teníem un qüestió problemàtica ja que no se’ns aguantava la nostra unió de la llança, degut a què necessitava molta cura i precisió.

Fig. 4: Homo neandertal defensant la seva família d’una manada de llops

3. RESULTATS El resultats què hem obtingut de la fabricació de la llança els hem dividit en dos parts. La primera part és la fabricació pròpiament dita de la llança del paleolític mitjà què nosaltres havíem previst què havia de ser entre l’homo heidelbergensis i després de l’homo neandertal amb unes diferències significatives, ja que nosaltres vam confondre en una primera instància degut a les llances de Schöningen i tota les especificacions què vam obtenir d’aquí, però què nosaltres ho vam fusionar amb les llances dels neandertals. En primer lloc aquests homínids van sorgir fa 600.000 anys, extingint-se sobre fa uns 250.000 anys. Vivien a les estepes europees. Mesurava de mitja entre 1.60 i 1.80 metres, pesant com a màxim 105 kg (Pesen un 30% més que l’home normal, l’anomenat homo sapiens sapiens, degut a una major massa muscular i esquelètica, i, com ja hem comentat, per l’amplada del tronc). Per a caçar solien utilitzar unes llances semblants a les de Schoningen, que mesuraven entre 1.80 i 2.30 metres, pesant 2 kilograms. Llavors donada aquesta informació nosaltres la vam aplicar a la nostra llança i per això, una vegada realitzat l’experiment ens vam adonar de què 6

les característiques amb què estàvem treballant, va resultar què ens va dificultar molt més del què ens pensàvem la finalització de la llança, ja que resultà molt complicat confeccionar una peça de sílex proporcional al nostre pal de pi de dos metres. La segona part és la de la finalització de la llança què nosaltres hem obtingut, aquests són uns resultats què no ens han donat una informació prou precisa, però què la donem a manera de conclusió de l’experiment. En primer lloc, la nostra llança salvant les especificacions ja dites anteriorment, ens resultava bastant difícil d’utilitzar i, per tant, la funció què havia de tenir no l’acabava de complir eficaçment. Tot i això el nostre objectiu per al treball era la reconstrucció, i deixàvem en un segon pla la funcionalitat, però el fet és que la nostra llança era completament ineficaç a l’hora de passar a l’utilitzar-la ja que tot i què havíem resolt bé en la seva proporció, havíem obviat el fet del pes del sílex en contrast a la fusta del pi, donat això ens trobàvem què la llana no tenia un punt d’estabilitat en el lloc adient (què seria el punt d’estabilització que suggereix el pal de la fusta i la seva llargada), però tot i això a l’hora de agafar la nostra llança també vam trobar un inconvenient en quant al seu maneig (del tot complicat per ser una llança què representa què hauria de ser relativament fàcil de portar i utilitzar). El fet és que trobar un punt d’equilibri de la nostra llança ens va dificultar molt la tasca de la reconstrucció de la llança degut a que la gran base d’informació trobada referent a una llança de un període posterior.

4. DISCUSSIÓ En aquest apartat aprofitem per discutir sobre un punt clau què és potser la problemàtica més greu amb la qual ens hem trobat i, per tant, des de la nostra visió pot ser un tema de debat, i és sobre si el temps de construcció de una llança mosterià paleolítica podia tenir suficient capacitat per donar resultats en proporció a tot el temps gastat per a la seva confecció. És a dir, no intentem debatre la funcionalitat de la llança per què està clar que tot i ser una de les primeres armes històricament creades ha estat un dels punts claus per a la supervivència dels assentaments que la van utilitzar i, fins i tot, podem discernir la seva funcionalitat en tres punts claus: L’abastiment, el qual nosaltres no l’hem treballat en el nostre anàlisi però hem vist que hi ha diferents articles de renom què han donat treballs experimentals sobre la distància funcional què recorrien una llança concreta fins a impactar en el seu objectiu (així es va fer arqueologia experimental en base a la funcionalitat de les llances dels preneandertals de Schöningen). La letalitat es presenta com un element indiscutible per a la creació de un arma ja en l’època dels heidelbergensis, això és degut a què els seus enfrontaments es duien a terme contra grans besties per tant necessitaven unes armes què en proporció els demostressin la seva eficàcia, com resposta era la mort de l’animal en qüestió de manera fessin els menys cops possibles i què els resultés més fàcil acabar amb la vida de l’animal què caçaven.

7

I per últim, però potser el més important, la seva simplicitat, el fet és que tot i la dificultat què ens pot suscitar avui dia la creació de la llança (està clar que en el Paleolític mitjà també necessitaven dedicar molt de temps per a confeccionar una llança), la simplicitat de concebre una llança era el punt de recolzament per als primers grups d’humans què necessitaven grans armes, corresponent-se a les seves característiques físiques de gran mida, i què passaren ràpidament de concebre una javelina a una llança amb potser més eficàcia com la que provocava una punta de pedra (tant sílex, obsidiana o qualsevol altre material semblant que poguessin trobar a la natura).

5. CONCLUSIONS El nostre treball experimental sobre el procediment de creació d’una llança corresponent-se a l’època paleolítica mitjà, el més acurada possible a la realitat hipotètica i gràcies a l’anàlisi anterior. Per mitjà d’aquest experiment arqueològic podem assegurar què ens ha servit per a extraure una sèrie de conclusions respecte a la dificultat de la creació de la llança en qüestió i, per una altra banda, també hem extret unes conclusions respecte a les característiques definitòries de la funció d’aquest tipus de llances en el seu àmbit d’ús com el què hem debatut anteriorment, així com també la necessitat de tenir un temps de dedicació molt gran només per a concretar-les i ja seria un altre treball d’anàlisi l’ús funcional de les llances. Per tant, el treball tot i els resultats obtinguts què podrien haver-nos donat una millor resposta, ens ha servit per comprovar la gran dificultat de la creació però sobretot per constatar l’evolució relativament ràpida de l’homo neanderthalensis amb respecte l’homo heidelbergensis ja que suposà una evolució no només en la manera de concebre la percepció una arma senzilla, però a l’hora de la seva confecció demostra tenir una sèrie de problemàtiques com la necessitat d’una precisió exacerbada per crear la resina com a adhesiu o per exemple, la necessitat de supervivència responia a la voluntat del neandertal per tecnificar les seves armes què disposava i, per tant, a millorar l’eficàcia de la llança respecte a la mesura de la llança, ja que la es va tornant més fàcil de manipular responent a la necessitat del neandertal per desplaçar-se a l’hora de realitzar la seva feina de cacera.

6. AGRAÏMENTS En aquest apartat, aprofitem per donar les gràcies a les persones què han ajudat oferint-nos un lloc per realitzar el nostre treball experimental, així com personalment puc agrair a la persona què ens va ajudar a aconseguir el pal de fusta de pi, ja que formava part de una zona restringida de un mas privat (del qual n’era el propietari en la zona de Garcia – Móra la Nova), per altra banda també podríem agrair de forma indirecta l’ajuda que suposà Ulldemolins del qual suposem a servit com a font primària per a múltiples treballs experimentals d’aquest tipus ja que és dels pocs llocs on es troba restes de sílex.

8

7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES DOHRENWEND, Robert E. La lanza: un arma efectiva desde la antigüedad. Revista de Artes Marciales Asiáticas. 2 (2): 8-35, 2007 DÍAZ, IVÁN. Crónica de Arqueología: Las lanzas de Schoningen: Las lanzas de caza más antiguas del mundo (400.000 años) [en línia] [consulta: 27 desembre 2014] SÁNCHEZ, DAVID. Noticias de prehistoria – prehistoria al Día: ¿Lanzas con puntas de piedra hace 500.000 años en Sudáfrica? [en línia] [consulta: 27 desembre 2014] HARDY, Bruce; HOHL, David i THIEME, Hartmun. Paleoblog – Paleorama en Red. Prehistoria y arqueología en Internet: Arqueología experimental. Funcionalidad de las lanzas de los preneandertales de Schöeningen [en línia] [consulta: 27 desembre 2014] Lavozdebarcelona.com: el sílex, en el Arqueológico [en línia] [consulta: 28 desembre 2014] Prehistoria cuaternaria: el sílex o pedernal [en línia] [consulta: 28 desembre 2014] SÁNCHEZ, DAVID. Noticias de prehistoria – prehistoria al Día: Nuevas evidencias de la utilización de adhesivos naturales para enmangar herramientas entre los Neandertales [en línia] [consulta: 29 desembre 2014] Encyclopedia Britannica kids [en línia] [consulta: 29 desembre 2014] Escuelapedia - información didàctica: Homo neanderthalensis [en línia] [consulta: 30 desembre 2014] TOMÁS, DANIEL. Homo neanderthalensis [en línia] [consulta: 30 desembre 2014] Instituto Cervantes. Centro Virtual Cervantes. Atapuerca: Que sabemos del homo heidelbergensis [en línia] [consulta: 30 desembre 2014] 9

8. ANNEX En aquest apartat hem optat per recopilar la majoria de les fotografies què no hem pogut adjuntar amb el text i, per això, hem arribat a la conclusió de fer una exposició fotogràfica de les parts de tot el nostre treball experimental:

Fig. 5: Lloc d’on hem estret el sílex per a la confecció de la punta de la llança, riu Prades (Ulldemolins)

Fig. 6: Zona propera a Garcia (Tarragona) de la qual vam extreure la fusta de pi per a fer el pal de la llança

10

Fig. 7: el nostre sílex durant la confecció de la punta de la llança

Fig. 8: primer intent de llança sense l’enmangament i sense punta definitiva

Fig. 9: Passos per fer una eina de sílex bifaç, mosterià amb els tres passos bàsics

Fig. 10: Exemples de com quedaria la punta de sílex a base de percussors

Fig. 11: Exemple més clar de la reconstrucció de una llança mosterià acabada

11

12