Trajectòries socials i integració dels joves nouvinguts a Catalunya (Resum de resultats)

TRAJECTÒRIES SOCIALS I INTEGRACIÓ DELS JOVES NOUVINGUTS A CATALUNYA DOSSIER DE PREMSA

Xavier Martínez-Celorrio Antoni Marín Saldo CRIT - Universitat de Barcelona -

Projecte POLÍTIQUES LOCALS DE COHESIÓ EN DIVERSITAT BASADES EN EL CONEIXEMENT Juny 2015

PRESENTACIÓ La recerca analitza la recent Enquesta a la Joventut de Catalunya (EJ 2012) que ens permet treballar amb una mostra de 2.875 joves d’entre 15 a 34 anys que separem en dos submostres: 

una submostra de 2.226 joves autòctons que no són fills d’estrangers. Representen el 78,4% dels joves catalans.



i una submostra de 649 joves nouvinguts que tenen tres perfils diferenciats: a) joves amb un projecte migratori propi que han arribat sols (immigració laboral). Representen el 7,8% dels joves catalans b) joves arribats a Catalunya per reagrupació familiar de pares immigrats (immigració familiar). Representen el 10,6% dels joves catalans. c) joves que han nascut a Catalunya amb un dels pares estranger o tots dos (pare-mare) estrangers. Representen el 3,2% dels joves catalans.

Hi ha 4 punts de diferència entre l’univers de joves nouvinguts (25,6% segons el Padró Municipal de Catalunya de 2011) i la nostra submostra que representa el 21,6% del total de joves catalans. Aquest diferencial de 4 punts no altera la representativitat. Cal tenir en compte que la població immigrant practica una major mobilitat entre municipis sense declarar, sovint, les altes i baixes residencials. Les principals preguntes de recerca que han guiat l’estudi, són:   

hi ha divergència de trajectòries juvenils per condicions d’origen, per gènere o per nivell educatiu assolit? quins usos fan els joves nouvinguts dels programes i serveis públics? l’estructura d’oportunitats varia per les persones immigrades en funció de l’àmbit territorial entre Barcelona i resta de demarcacions?

Els temes de recerca s’han centrat en:      

les trajectòries educatives seguides per joves autòctons i nouvinguts, les trajectòries laborals viscudes per joves autòctons i nouvinguts, les identitats d’alteritat o d’immersió cívica en la societat catalana, la relació entre les trajectòries educatives i laborals amb el grau d’immersió cívica en la societat catalana, la mobilitat social inter-generacional entre joves autòctons i nouvinguts la relació entre la mobilitat social i el grau d’immersió cívica en la societat catalana

El repte públic que planteja la recerca és: cóm potenciar la participació i l’exercici de la ciutadania entre els joves nouvinguts en un context de crisi, d’atur i de vulnerabilitat jurídica? 2

PRINCIPALS RESULTATS

Ni retorn massiu ni conflicte xenòfob malgrat la crisi Al llarg de la crisi, entre 2009-2014, a tota Catalunya s’hi registra una pèrdua de 100.000 estrangers residents (un 8,4% menys) i en la província de Barcelona el retorn d’estrangers és de 72.300 estrangers residents (un 9% menys). Pel que fa la taxa de residents estrangers a la província de Barcelona no s’hi observa una gran variació, passant del 14,6% del 2009 i 2010 al 13,2% del 2014. Per tant, es va constatant una nova fase o escenari amb la crisi. Taula 1. Variació entre 2009-14 de la taxa de residents estrangers en els municipis amb major immigració de la província de Barcelona. Rànking de major immigració al 2014 2009

2014

Variació

Rànking

2009-14

2014

Sitges

25,31

21,64

- 3,67

2n

Vic

24,78

23,70

- 1,08

1r

Canovelles

23,93

19,58

- 4,35

6è

Manlleu

23,86

21,21

- 2,65

3r

Calella

23,72

18,81

- 4,91

8è

Castelldefels

23,08

19,22

- 3,86

7è

L’Hospitalet de Llobregat

22,78

20,28

- 2,50

5è

Santa Coloma de Gramenet

21,60

20,58

- 1,02

4rt

Granollers

19,28

15,38

- 3,90

13è

Martorell

18,99

18,56

-0,43

9è

Pineda de Mar

17,92

14,56

-3,36

12è

Vilafranca del Penedès

17,90

15,38

-2,52

14è

Manresa

17,71

16,66

-1,05

11è

Barcelona

17,54

17,04

-0,50

10è

Font: Hermes-Diputació de Barcelona, Padró Continu

Des d’una perspectiva global, els sociòlegs Castles i Miller (2010) també constaten el no retorn massiu als països d’origen que caracteritza aquesta primera gran recessió internacional que, com mai abans havia passat, s’acompanya alhora d’una alta immigració global.

3

Tot i que les dades dels padrons poden subestimar els retorns, Lorenzo Cachón (2012) destaca la configuració d’una nova fase madura del cicle migratori en la qual els nouvinguts acollits mantenen el projecte de quedar-s’hi sense que s’hagi donat un retorn massiu. Tot i el context de crisi, de menors salaris i de major risc d’atur i pobresa, entre els immigrants preval una estratègia sacrificada d’assimilació descendent dels pares i dels joves nouvinguts per aprofitar l’arrelament i la immersió en curs. El seu comportament és el d’una resistència adaptativa amb risc continuat de caure en la irregularitat sobrevinguda pels pares per no poder renovar les autoritzacions. La vulnerabilitat jurídica en que poden caure els fills i joves nouvinguts és una dada a tenir molt en compte. Per tant, no hi ha ni retorn massiu ni tampoc l'elevat atur i l’empobriment han generat un racisme de crisi, hostil i xenòfob contra els immigrants, tal i com estan vivint altres països del nostre entorn europeu. Són dues notícies rellevants. Assentament i convivència sense conflicte sembla que són tendències que es consoliden malgrat els esquinços que produeix l’actual crisi perllongada. Aquesta és una fita molt positiva per la cohesió social a Catalunya que, sovint, passa inadvertida. Gràcies al Pacte Nacional per la Immigració (2008), Catalunya és pionera en desenvolupar un marc potent d'actuacions transversals per part de les diverses administracions que reforcen l'acollida i inclusió en una societat pluralista i més complexa. La nova fase madura que enfrontem ens planteja la necessitat de gestionar i promoure la cohesió en diversitat i amb igualtat d’oportunitats en un context de crisi perllongada i de lenta recuperació econòmica. Un repte difícil que requereix rigor analític i reflexiu.

La nostra recerca preocupació:

aporta,

alhora,

elements

d’alerta

i

- ELS FILLS D’OBRERS AUTÒCTONS TENEN 7 VEGADES MÉS PROBABILITAT DE TITULAR-SE EN L’EDUCACIÓ SUPERIOR QUE ELS FILLS D’OBRERS IMMIGRANTS (v. pàg. 8). - LA MAJOR DESIGUALTAT D’OPORTUNITATS I EL MAJOR DESCENS SOCIAL QUE AFECTEN MÉS ALS JOVES NOUVINGUTS S’ESTÀ TRADUINT EN IDENTITATS DE REBUIG, D’ALTERITAT I D’ENCAPSULAMENT (v. pàgs. 13-18) ON NO HI INTERVÉ LA RELIGIÓ. Són causes més socials: - atur, precarització i desvinculació amb la demos d’acollida endo-grupalitat cap a dins més pròpia de xinesos i pakistanesos que no pas dels joves magrebins. 4

1. El procés migratori de 2 de cada 3 joves que han arribat sols (nouvinguts laborals) o que s’han reagrupat amb els pares (immigració familiar) persegueix l’ascens social i d’oportunitats respecte al país d’origen. La majoria dels joves nouvinguts provenen d’orígens socials baixos: 61% entre els nouvinguts laborals i 58% entre els nouvinguts per reagrupació familiar. Han arribat a Catalunya perseguint l’ascensor social que no era possible als seus països. Entre els joves autòctons el 42% prové d’orígens baixos i populars. Taula 2. Orígens socials de joves autòctons i joves nouvinguts Autòctons

Directius i professionals

11%

Nouvinguts immigració laboral 13%

Empresaris i autònoms

32%

23%

23%

Empleats i tècnics auxiliars

15%

3%

15%

Obrers indústria

12%

11%

8%

9%

13%

16%

17%

29%

29%

4%

8%

5%

100%

100%

100%

Obrers construcció Obrers no qualificats Aturats Total

Nouvinguts immigració familiar 4%

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

El 88 % dels joves nouvinguts de la nostra mostra tenen pares que han nascut tots dos a l’estranger i el restant 12% tenen un dels pares nascut a l’estranger. La combinació entre lloc de naixement dels joves i lloc de naixement dels pares en la nostra mostra de nouvinguts, dona com a resultat aquesta distribució: 

el 84% són estrangers de naixement i de tots dos pares,



el 9,8% és nascut a Catalunya amb un dels dos pares estranger i l’altre nascut a Catalunya,



el 3,8% és nascut a Catalunya amb tots dos pares estrangers,



la resta es reparteix entre nascuts a l’estranger o a la resta d’Espanya i que no corresponen a les altres categories.

5

2. El 63% dels joves nouvinguts s’han escolaritzat per complert als seus països d’origen. Tan sols el 29% dels joves nouvinguts han fet quasi tota l’escolarització a Catalunya. El màxim nivell d’estudis està molt condicionat per la condició migratòria dels joves. Els nouvinguts amb projecte laboral propi han finalitzat, de forma majoritària, els seus estudis als països d’origen. Taula 3. Màxim nivell d’estudis per condició migratòria Autòctons

Immigració laboral

Immigració familiar

Estan estudiant (%) Màxim nivell d’estudis

39%

5%

34%

-Universitat i FP Superior

55%

25%

14%

-Secundaris

22%

30%

26%

-Bàsics o inferiors

23%

45%

60%

100%

100%

100%

Total

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

Entre els joves autòctons, el 55% han completat estudis superiors, siguin universitaris o de FP Superior. Aquesta taxa és variable en funció de la condició migratòria i del territori d’acollida: 

entre els joves amb projecte laboral propi, la taxa d’estudis superiors és del 25%,



entre els joves nouvinguts reagrupats amb la família, és del 14%.



entre els joves nouvinguts residents a la demarcació de Barcelona, és del 28% i



entre els joves nouvinguts que s’han instal·lat a la resta de Catalunya, és del 23%.

El 44% dels procedents de la UE continuen estudiant. Baixa al 27% dels llatinoamericans, el 12% dels asiàtics i el 10% dels magrebins. Quasi tots corresponen a fills de la reagrupació familiar.

6

3. Les trajectòries educatives dels nouvinguts són més curtes i molt desiguals respecte els autòctons (1). Però entre els nouvinguts residents a Barcelona són més llargues que entre els nouvinguts residents a la resta de Catalunya. Gràfic 1. Trajectòries educatives d’autòctons i immigrants (15-34 anys)

Estudis

Pri

Adults

FPI

Sec

FPII

Dip

Lli

Ter

NE

Autòcton 100%

75%

50%

25%

0%

Immigrant BCN 100%

75%

50%

25%

0%

Immigrant 100%

75%

50%

25%

0% 15

20

25

30

34

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012 PRI: estudis bàsics; EA: educació d’adults; FP1; ES: estudis secundaris; FP2; DIP: Diplomatura; LLI: Llicenciatura; TER: Màster-Doctorat; NE: No estudia

El mètode de trajectòries analitza la supervivència dels individus per cada edat i en cada nivell educatiu que pertanyen a diferents generacions entre els 15 i els 34 anys. La supervivència per edats fa encavalcar nivells educatius actuals i ja extingits, a part dels nivells equivalents als realitzats als països d’origen 1

7

Als 24 anys, el 48% dels joves autòctons ha deixat els estudis per un 60% dels nouvinguts a Barcelona i un 70% pels nouvinguts residents a la resta de Catalunya. S’hi confirma el perfil educatiu més alt dels joves immigrants a la demarcació de Barcelona en comparació als nouvinguts instal·lats a la resta de Catalunya. L’anàlisi tipològica de les trajectòries ha generat quatre perfils diferenciats:  els itineraris de no estudis representen un 16% entre els joves autòctons, un 18% entre els nouvinguts reagrupats i un 28% entre els nouvinguts laborals.  els itineraris d’estudis de FP i secundaris amb un fort predomini masculí és l’itinerari predominant entre els joves nouvinguts, tal i com recull la taula.  els itineraris de Diplomatura sumen un 13% entre els joves autòctons i tan sols un 4% entre els nouvinguts, i  els itineraris de Llicenciatura i Màster que representen un 26% entre els autòctons, un 18% entre els nouvinguts a Barcelona i un 10% entre els nouvinguts residents a la resta de Catalunya. Taula 4. Tipologies de trajectòria educativa per condició migratòria No estudia

FP

Diplomatura

Llicenciatura

Total

Autòctons

16%

45%

13%

26%

100

Immigrants BCN

24%

54%

4%

18%

100

Immigrants CAT

16%

70%

4%

10%

100

Immigr. Familiar

18%

72%

2%

7%

100

Immigr. Laboral

28%

49%

4%

19%

100

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

Amb un mateix origen social baix, la divergència de trajectòries entre autòctons i joves nouvinguts és fa ben palesa a la taula 5. Mentre el 42% dels fills autòctons de classe social baixa assoleix nivells d’estudis superiors, entre els joves nouvinguts no passen del 5%. Taula 5. Nivell d’estudis dels fills de pares obrers poc qualificats Nivell d’estudis dels fills

Pares obrers poc qualificats

Bàsics o inferiors

Secundaris

Superiors

Total

Autòctons

7%

40%

18%

42%

100%

Nouvinguts a BCN

20%

52%

41%

4%

97%

Nouvinguts a CAT

21%

78%

17%

5%

100%

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

8

4. Els joves nouvinguts suporten pitjors condicions laborals i pitjors ocupacions. Segueixen trajectòries d’atur, precarietat i d’inserció laboral precoç mentre que els joves autòctons tendeixen a seguir trajectòries lentes d’inserció. Tot i que el 21% dels joves nouvinguts tenen itineraris formatius superiors, tan sols el 4% assoleix feines professionals de la classe experta per un 24% entre els joves autòctons. Gràfic 2. Ocupació dels joves autòctons i nouvinguts a Catalunya (2012)

Classe experta Petits propietaris Tècnics i quadres Empleats de rutina Obrers construcció Obrers indústria

Obrers poc qualificats Aturats 0%

5%

10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

Nouvinguts

Autòctons

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

L’estratificació laboral perjudica als joves nouvinguts ocupant les feines menys qualificades (40%) i patint un major atur (30%). L’anàlisi de trajectòries laborals identifica quatre itineraris: 

els itineraris d’atur i inactivitat a la llar estan presents entre el 33% dels nouvinguts a Barcelona i entre el 50% dels nouvinguts reagrupats. Entre els autòctons és del 18%.



els itineraris de precarietat sumen un 20% entre els nouvinguts laborals i tan sols un 6% entre els joves autòctons.



els itineraris d’inserció precoç agrupa els qui van començar a treballar en acabar estudis i tot un 90% està ocupat entre els 23 i 31 9

anys. Predomina més entre els nouvinguts laborals (44%) i els joves autòctons (33%) que no pas entre els joves reagrupats (23%). 

els itineraris d’inserció lenta per allargament d’estudis és un perfil més propi dels joves autòctons (43%) que no pas dels joves nouvinguts. Taula 6. Tipologies de trajectòria laboral per condició migratòria

Autòctons Immigrants BCN Immigrants CAT

Precoç 33% 28% 36%

Immigr. familiar Immigr. laboral

23% 44%

Lenta 43% 24% 26%

Atur 18% 33% 29%

Precarietat 6% 15% 9%

Total 100 100 100

16% 27%

50% 8%

11% 20%

100 100

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

El gràfic 3 presenta el creuament entre les trajectòries educatives i laborals. En el cas dels itineraris d’estudis llargs els hi correspon una trajectòria laboral lenta. A la inversa, els itineraris curts d’estudis impliquen trajectòries laborals de precocitat. En els itineraris de FP i estudis secundaris és on trobem una major taxa d’atur, independentment de la condició migratòria.

Diplomatura Llicenciatura

Gràfic 3. Trajectòries educatives i laborals entre autòctons i immigrants Immigrant

12%

Autòcton

12%

Immigrant

72% 82%

16%

Autòcton

11%

76%

23%

Immigrant

8%

71% 15%

46%

11%

FP

29%

No estudia

Autòcton

33%

Immigrant

23%

37%

50%

11%

Autòcton

19%

75% 0%

10%

20%

Precoç

30%

40%

Lenta

8% 20% 16%

50%

Atur

60%

70%

80%

7% 90%

Precarietat

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

10

100%

5. El 70% dels joves nouvinguts estan emancipats de la llar familiar i el 45% de les noves llars formades viu en condicions de pobresa. També hi ha un 10% de les noves llars formades per joves nouvinguts que viu en condicions acomodades. Només el 46% dels joves autòctons entre 15-34 anys ja estan emancipats de la llar dels pares. Entre els joves nouvinguts a Barcelona l’emancipació paterna és del 72% i entre els nouvinguts a la resta de Catalunya del 68%. Gràfic 4. Emancipats i emparellats segons condició migratòria 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Autòctons

Immigrants BCN

% Emancipats de la llar familiar

Immigrants CAT

% Vivint amb parella

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

A més, la taxa d’emancipació paterna s’eleva més enllà del 80% entre els nouvinguts laborals que han arribat per compte propi. Més en concret, entre els subsaharians l’emancipació familiar arriba fins el 93% i entre els magrebins la taxa d’emancipació és del 81%. Alhora, més de la meitat dels que ja no viuen amb els pares ho fan en parella però amb major proporció entre els joves nouvinguts que no pas entre els joves autòctons. El 35% d’aquests últims viuen al 2012 amb la seva parella, per un 43% dels nouvinguts residents a Barcelona i un 48% dels nouvinguts residents a la resta de Catalunya. Les noves llars formades pels joves emancipats es caracteritzen per un nivell d’ingressos econòmics baix i molt baix. El 45% d’aquestes noves llars es situa en el quartil més pobre de renda i el 26% en el quartil baix següent. Per altre banda, cal destacar que un 10% de les noves llars 11

de joves nouvinguts forma part del quartil més benestant i ric, percentatge que és del 25% entre els autòctons Gràfic 5. Nivell d’ingressos de les llars formades per joves nouvinguts i per joves autòctons (en quartils de renda) 50% 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 25% més pobre

25% baix-mig

25% mig-alt

Autòctons

25% més ric

Nouvinguts

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

.

12

6. Mentre que el 54% dels joves autòctons mostren una immersió plena en la identitat cívica catalana, tan sols ho fan el 12% dels joves nouvinguts. En canvi, expressen una alteritat antagonista que puja fins el 41%. Hem construït un indicador sintètic d’immersió o integració en la demos cívica catalana combinant variables de sentiment nacional, valors ideològics, el lleure, socialitat juvenil i ús quotidià del català. El resultat són tres identitats o posicionaments dels joves: 

un 43% de tots els joves catalans mostra una immersió plena en el que podem definir com la identitat pro-catalana i pro-cívica, puntuant molt alt en l’ús de la llengua, en sentiment nacional català, en valors democràtics, en lleure actiu i en participació associativa,



un 44% de tots els joves catalans mostra una immersió ambivalent que no és ni plena però tampoc és antagonista, situant-se en una zona més d’ambivalència que no pas d’immersió en la demos cívica i catalana,



un 13% de tots els joves catalans es situa en l’alteritat, un espai identitari antagonista a la demos cívica que implica poca o nul.la participació cívica, actituds i valors ideològics tradicionalistes o poc democràtics i identificació amb el país o la cultura d’origen, no pas amb la de destí. L’alteritat representa un 44% entre els nouvinguts a la resta de Catalunya i un 41% entre els nouvinguts a Barcelona.

Gràfic 6. Indicador d’immersió a la demos catalana d’acollida entre els joves de 15-34 anys residents a Catalunya (2012)

Autòctons

54%

Nouvinguts a CAT

11%

Nouvinguts a BCN

42%

45%

13%

0%

10%

44%

46%

20%

30%

4%

40%

Immersió

41%

50%

60%

Ambivalent

70%

80%

90%

100%

Alteritat

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

13

Taula 7. Sentiment nacional entre els joves 15-34 anys Autòctons Nouvinguts Nouvinguts a BCN a CAT

Total

Em sento d’un altre país

0%

35%

39%

8%

Em sento cosmopolita Només català Més català que espanyol

1% 25% 29% 33% 4% 2%

15% 5% 9% 10% 4% 16%

12% 8% 10% 10% 3% 10%

4% 22% 25%

6% 100% (2.342)

6% 100% (437)

8% 100% (200)

Tan català com espanyol Més espanyol que català Només espanyol No ho sé /NC Total

28% 4% 5% 4% 100% (2.979)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

L’alteritat apareix associada a trajectòries educatives curtes que impliquen insercions ràpides al mercat de treball amb força atur i precarietat. És un resultat coherent que torna a demostrar la força integradora que tenen tant un bon nivell educatiu com una inserció exitosa en el mercat de treball. Taula 8. Grau d’immersió i trajectòries educatives

Alteritat Ambivalent Immersió mitja-alta Immersió plena

No estudia 25% 19% 12% 8%

FP 71% 55% 39% 28%

Diplomat. 1% 8% 17% 14%

Llicenciat. 3% 18% 31% 50%

Total 100 100 100 100

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

La taula 9 presenta el creuament entre l’índex d’integració i la trajectòria laboral seguida pels joves. L’alteritat està sobre-representada en els itineraris d’inserció laboral ràpida, en els itineraris d’atur i en els de precarietat. En canvi, la immersió plena, està més associada als itineraris d’inserció lenta per allargament d’estudis, arribant al 61% en el cas de la plena immersió. Taula 9. Grau d’immersió i trajectòries laborals

Alteritat Ambivalent Immersió mitja-alta Immersió plena

Precoç 44% 35% 28% 19%

Lenta 12% 33% 50% 61%

Atur 31% 23% 17% 14%

Precarietat 13% 9% 4% 7%

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

14

Total 100 100 100 100

Els nouvinguts per reagrupació familiar presenten menys alteritat (43%) que els immigrants per compte propi (55%) Alteritat Àsia

15-24 anys

Alteritat Immersió 29% 16%

25-34 anys

52% 9%

89% Resta Àfrica 69% Magrib 62% Unió Europea Resta Europa Resta Amèrica SudAmèrica

Alteritat

Immersió

47% Bàsics

59% 5%

Secundaris

41% 12%

Superiors

22% 25%

41% 41% 33%

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

Hem realitzat una primera regressió amb la correlació entre els anys d’estada a Catalunya i l’índex d’integració. Aquesta regressió no inclou la regió de naixement i presenta una correlació L'R² ajustat de 0.2165 que mostra la relació positiva entre ambdues variables. Gràfic 7. Regressió entre la proporció de temps resident a Catalunya i l’índex d'integració

10.0

Índex d'integració

7.5

5.0

2.5

0.0 0%

25%

50% 75% Proporció de temps a Catalunya

100%

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

15

Quan més temps a Catalunya, més alt és l’índex d'integració que s'incrementa un 0,02179 per cada punt percentual d'increment en la proporció de temps a Catalunya. Per tant, els anys d’estada permeten, com era esperable, que actuïn amb més força i penetració tots els mecanismes d’integració i impregnació en la demos d’acollida, en detriment de l’alteritat. També implica que la societat receptora no és tancada al contacte i a la integració amb els joves nouvinguts, mostrant la seva fluïdesa d’acollida. La segona regressió que hem realitzat inclou la proporció de temps a Catalunya de l'immigrant (no necessàriament estranger perquè incloem immigrants de segona generació) i la seva gran regió de naixement. Els coeficients de les regions de naixement estan ordenats per la força del seu efecte. La categoria de referència són els immigrants provinents de la Unió Europea. Respecte a aquest grup, tots els altres grups nacionals tenen índex d 'integració menors i els coeficients , en conseqüència, són negatius. 

Els joves nouvinguts que provenen del Magrib, Àfrica Subsahariana, Pakistan i Àsia són significativament diferents. Encara que els magribins tenen un coeficient més baix i més similar al que provenen de Romania.



Qui presenta un major índex d’alteritat són els joves provinents de la Xina, que tenen el coeficient significatiu més alt.



Pakistan i Àsia (que correspon principalment a l'Índia) i Àfrica Subsahariana mostren uns paràmetres d’alta alteritat. I en el cas dels dos primers del doble pràcticament que el que presenten els originaris del Magrib.

UNA DE LES CONCLUSIONS FINALS QUE PODEM DEDUIR I DESTACAR, DONCS, ÉS QUE L’ALTERITAT NO DEPÈN TANT DE LA RELIGIÓ O LES IDENTITATS RELIGIOSES: - Els joves nouvinguts del Magrib presenten la meitat d’alteritat que els joves originaris de Pakistan. - Tot i que totes dues herències culturals s’assenten sobre la tradició islàmica. Aquest fet, és qualitativament significatiu de la millor predisposició a formar part del demos català dels joves magrebins.

16

7. Els joves nouvinguts pateixen el doble de descens social que els autòctons. El màxim descens social es correspon a les identitats d’alteritat. Són els joves autòctons qui presenten major taxa d’ascens social (42%) i menor descens social inter-generacional (23%). La mobilitat social analitzada compara la classe social del jove respecte de la del pare quan el primer tenia 15 anys d’edat. Gràfic 8. Taxes de mobilitat social entre pares i fills per condició migratòria dels joves de 15-34 anys residents a Catalunya (2012)

42%

Autòctons

Nouvinguts a CAT

14%

Nouvinguts a BCN

16%

Immigració familiar 10% Immigració per compte propi

35%

28%

58%

34%

50%

28%

16%

23%

62%

30%

54%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Ascens

Herència

Descens

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

Són els nouvinguts a la demarcació de Barcelona qui presenten resultats una mica millors respecte a la resta de categories de joves immigrants:  A Barcelona, els joves immigrants poden ascendir socialment un 16%, igualant-se als nouvinguts laborals, però a distància dels nouvinguts per immigració familiar (10%). 

A Barcelona es on hi trobem la menor taxa comparada de descens social entre els nouvinguts (50%), per sota de la que mostren els joves immigrants familiars (62%).

Entre els itineraris de no estudis els joves autòctons obtenen un 38% d’ascens social respecte als pares per tan sols un 6% dels nouvinguts. En els itineraris de FP l’ascens social dels autòctons és del 33% pel 13% 17

entre els nouvinguts. El descens social d’aquests és del 57% pel 26% dels autòctons. Entre els itineraris de Llicenciatura la diferència en l’ascens social entre els autòctons (52%) i els nouvinguts (37%) és de 15 punts. Pel descens social, la diferència és de 31 punts més pels nouvinguts. En els itineraris de Diplomatura, la diferència en favor dels autòctons és de 12 punts per l’ascens social i una menor diferència pel cas del descens social de tan sols 3 punts pels nouvinguts. Taula 10. Mobilitat social segons grau d’integració

Alteritat Ambivalent Immersió mitja-alta Immersió plena Total

Ascens 13% 38% 43% 36% 36%

Immobilitat 38% 32% 37% 32% 34%

Descens 49% 30% 20% 32% 30%

Total 100 100 100 100 100

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

Els joves autòctons enquadrats en l’alteritat tan sols representen un 4% del total d’autòctons. En el seu cas, hi predomina de forma clara la immobilitat i reproducció de classe (62%) i una baixa taxa d’ascens social (15%). Però entre els joves nouvinguts posicionats en l’alteritat no predomina la reproducció de classe, sinó el descens social (58%) amb una taxa d’immobilitat més moderada (30%). Gràfic 9. Mobilitat social entre joves autòctons i nouvinguts segons les identitats d’immersió, ambivalència o alteritat 70% 60% 50% 40%

Ascens

30%

Immobilitat

20%

Descens

10% 0%

Autòcton Immigrant Autòcton Immigrant Autòcton Immigrant (4%) (53%) (43%) (42%) (53%) (5%) Alteritat

Ambivalent

Immersió

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

18

Els joves autòctons enquadrats en l’ambivalència, tenen la mateixa probabilitat d’ascens social (42%) que els joves en la immersió. En canvi, pels joves nouvinguts posicionats en l’ambivalència torna a ser majoritari el resultat del descens social (51%). Tot i així, els joves immigrants ambivalents n’obtenen major ascens social (21%) que no pas els posicionats en l’alteritat (11%). Els joves autòctons enquadrats en la immersió sumen el 53% de tots els autòctons i presenten resultats de mobilitat social molt similars que els seus iguals posicionats en l’ambivalència. En canvi, els joves nouvinguts en immersió mostren una taxa d’ascens social (18%) major que els seus iguals en alteritat (11%) i, fins i tot, 34 punts menys de descens social que aquells. Per tant, pels joves nouvinguts la mobilitat social positiva reforça adoptar posicions d’immersió. No obstant, a igual esforç meritocràtic, les recompenses que ofereix la societat catalana segueixen diferenciades per l’origen estranger o nadiu dels joves. El gràfic 10 ens mostra que els universitaris autòctons arriben fins a un 55% d’ascens social en relació als seus pares per un 33% d’ascens social entre els universitaris nouvinguts. En canvi, aquests pateixen un 47% de descens social enfront el 15% patit pels universitaris autòctons. Gràfic 10. Ascens i descens social en funció dels nivells educatius entre autòctons i nouvinguts de 15-34 anys residents a Catalunya (2012) 60% 50% 40%

Bàsics

30%

Secundaris

20%

Superiors

10% 0%

Autòctons

Immigrants

Autòctons

Ascens social

Immigrants

Descens social

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012

Aquesta dinàmica estructural ens ha de fer repensar els mecanismes d’equitat en el mercat de treball com a esfera central de la igualtat o desigualtat d’oportunitats. Un mateix esforç educatiu no ha de ser discriminat per raons de nacionalitat, estrangeria o color. 19

Conclusions 

Cal garantir un entorn normatiu de seguretat jurídica que eviti la vulnerabilitat. Les ordres d’expulsió contra membres d’una mateixa família pel fet d’estar a l’atur o no disposar de mitjans individuals d’ingressos està trencant les unitats familiars d’immigrants amb fills a càrrec desencadenant un procés traumàtic en els fills i filles del tot inacceptable. D’aquí que sigui prioritari adoptar les 67 propostes dictaminades pel Consell de la Immigració de Barcelona per tal de superar l’actual inseguretat jurídica que impedeix i dificulta la plena inclusió ciutadana de les persones nouvingudes.



La crisi perllongada agreuja la divergència entre autòctons i nous residents i empitjora la desigualtat d’oportunitats. No obstant això, les dades ens indiquen que els programes i recursos públics a la demarcació de Barcelona (per la xarxa de municipis, Diputació i Generalitat) estan compensant les situacions de dificultat i desigualtat dels joves nouvinguts de forma molt més activa que a la resta de Catalunya. Per tant, caldria repensar l’actuació pública en les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona i els seus municipis que intervenen de forma més modesta davant les dificultats i desigualtats patides pels joves nouvinguts.



L’elevada afirmació identitària d’alteritat (44%) entre els joves nouvinguts i el seu exagerat descensor social (50%) són alarmes per repensar la cohesió en diversitat en el conjunt del país. No ha esclatat un racisme de crisi, però cal refermar els mecanismes d’immersió i participació dels joves nouvinguts que no opten per retornar als països d’origen sinó que aposten per arrelar-se al nostre país, tot i que en condicions molt adverses i allunyades de la demos ciutadana catalana. Representa, poder, el resultat més impactant de la nostra recerca i convé ser sensibles davant una realitat que pot complicar-se encara més si l’atur i la crisi continuen.



Cal que el conjunt de la societat catalana superi la concepció de la immigració circulatòria que considera la població immigrada com a mà d’obra d’anada i tornada en funció del cicle econòmic. Estem davant una nova etapa del cicle migratori que es caracteritza pel no retorn massiu i l’arrelament sacrificat al país d’acollida. Per això, cal ampliar les perspectives i no depositar en l’escolarització la única solució als reptes plantejats. Cal activar polítiques integrals de barri, de joventut, d’ocupació i de teixit social com a un eix transversal de polítiques amb efectes multiplicadors de la inclusió.

20