\"Totz hic viuen ací, e yo sol no yc puc viure!\": Una aproximació històrica als adverbis demostratius

Latin had a rich system of demonstrative adverbs, which allowed speakers to distinguish three degrees of deictic localization and to express diverse spatial notions. These adverbs largely survive in Old Catalan despite some important modifications introduced during Late Latin. It is in that period that demonstrative adverbs passed from a three-way distinction (proximal / medial / distal) to a two-way distinction (proximal / distal) with the three-way distinction still operative in some contrastive contexts. In this situation, different spatial notions derive into distinctions based on the conceptualization of space as a point (ací, aquí and allí) or as an area (ça and lla). During the 15th century, such a system, which included also some residual adverbs, is considerably simplified. Subsequently, deictic distinctions evolve differently across varieties, so that some dialects display a two-way deixis and others a three-way deixis. El llatí disposava d’un sistema ric d’adverbis demostratius que permetia distingir tres graus de localització díctica i expressar diferents nocions espacials. El català antic manté bona part dels adverbis llatins però amb algunes modificacions importants, producte dels canvis produïts durant el llatí tardà. De la dixi ternària, es passà a una dixi que diferencia bàsicament dos graus (proximitat / llunyania) però que permet una triple oposició en contextos contrastius. De les diferents nocions espacials, es passa a unes distincions basades fonamentalment en la conceptualització dels espais com a punts (ací, aquí i allí) o com a àrees (ça i lla). Aquest sistema, en què es mantenien també altres adverbis més residuals, se simplificà considerablement durant el XV i, posteriorment, evolucionà d’una manera diferent en el conjunt de la llengua, pel que fa a les distincions díctiques: en uns parlars es consolidà una dixi binària i en uns altres una dixi ternària.