“Timeu”: un nou projecte d’investigació sobre la producció de llana a l’Ebusus púnica i romana

Intervencions 2010

“Timeu”: un nou projecTe d’invesTigació sobre la producció de llana a l’ebusus pÚnica i romana carmen alfaro giner,1 benjamí costa ribas,2 joan roig ribas,3 jónatan ortiz garcía,4 m. julia martínez,5 guillermo Fernández6 i maría antón7 presenTació L’any 2001 iniciàrem a les illes Pitiüses un projecte denominat La producció de porpra a Ebusus durant l’antiguitat, que es va desenvolupar al llarg de dos triennis (2001-2003 i 20052007). Amb les dades obtengudes en ambdues illes, vàrem reunir evidències suficients per afirmar que la producció de porpra estava molt estesa en els territoris d’Eivissa i de Formentera durant els períodes púnic, romà i fins i tot bizantí i que, en conseqüència, l’elaboració d’un producte de preu tan elevat havia de tenir un pes significatiu en la seua economia durant l’antiguitat (Alfaro i Tébar 2004; Costa 2011; Costa i Alfaro, en premsa). Ja des de l’inici de les investigacions vàrem ser molt conscients que la nostra perspectiva d’estudi no es podia reduir estrictament a la producció del tint d’origen marí. Si la pesca de murícids s’havia de preveure com una faceta més del conjunt d’activitats halièutiques i d’explotació de recursos de la mar que es desenvolupaven a Ebusus en l’antiguitat (Costa i Alfaro 2008), la producció del tint de porpra s’havia de vincular amb l’existència d’una ramaderia ovina per a l’obtenció de llana i, eventualment, amb una manufactura de filat per elaborar les troques de fil, que serien el veritable producte comercialitzat una vegada tenyides, així com un de nosaltres ha proposat 1 Prof. titular de la Universitat de València, Projecte Timeu (HAR 2010-21065). 2 Conservador del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. Projecte Timeu (HAR 2010-21065). 3 Arqueòleg (Eivissa). 4 Becari d’investigació predoctoral, Subprograma “Atracció de talent” de VLC-CAMPUS, Departament d’Història de l’Antigutat i de la Cultura Escrita, Universitat de València. Projecte Timeu (HAR 2010-21065). 5 Becaria de la Universitat de València. 6 Departament d’Entomologia. Universitat de València. 7 Becaria d’investigació predoctoral FPI.

des de fa temps (Alfaro 2002). L’estudi conjunt de la producció de porpra i de llana ens pareix, doncs, una perspectiva imprescindible en la nostra investigació. El corol·lari d’aquests raonaments només podia ser, per tant, que, juntament a una considerable producció del tint de porpra, havia d’existir també, i com a condició prèvia, una important activitat ramadera suficient per poder comptar amb la llana que s’utilitzaria per donar sortida al tint de porpra. Tota hipòtesi no només s’ha d’enunciar, també s’ha de provar. Per això, com a continuació de les nostres investigacions, ens proposàrem centrar els nostres esforços immediats en l’estudi d’una possible riquesa llanera local. D’aquesta manera, en continuar la nostra recerca, l’objectiu que es plantejava com a prioritari era buscar suport històric i arqueològic per sostenir aquesta possibilitat, la qual cosa no implica que excloguem la importació de fibra des de la península Ibèrica o altres indrets continentals. L’existència a Eivissa d’algunes monedes provinents del conegut centre tèxtil de Trèveris (Padrino 2005), Augusta Treverorum (Wild 2001), o la presència de monedes eivissenques trobades a la Gàl·lia septentrional, i fins i tot a Gran Bretanya (Doyen, en premsa), podria ser un indici de l’existència de contactes dels comerciants eivissencs amb les riques valls del Roine i el Mosel·la. Aquesta hipòtesi podria reforçarse, també, a través de la presència de monedes eivissenques en diversos indrets d’Itàlia central i meridional, sobretot a Pompeia, tant monedes vertaderes com també còpies i imitacions dutes a terme en la mateixa època antiga (Stannard 2005; Frey-Kupper i Stannard, 2010), les quals palesarien fortes relacions d’Eivissa, en aquest cas amb Itàlia, durant el segle I aC. Si la nostra

109

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA EBUSITANA 3

Fig 1.– Territoris propietat de Jaume des Pou, amb el seu petit ramat. Foto: C. Alfaro.

110

hipòtesi inicial fos correcta, no seria impossible que les grans zones productores de tèxtils del nord-oest de l’Imperi, com la Gallia Belgica i Britannia, que no eren productores de porpra, rebessin des dels baphia mediterranis, entre els quals hi havia el de Balears, el fil ja tenyit per a la producció dels seus tallers. Conservam en les fonts clàssiques una referència directa sobre el coneixement de la llana eivissenca a la Mediterrània, un producte que era qualificat com de qualitat, fet que reforçaria la nostra hipòtesi de treball. Diodor de Sicília, en descriure l’illa, prenent dades de Timeu de Taormina, afirma que: “entre els productes d’Eivissa, la llana és el més apreciat per la seua suavitat” (Diod., V, 16, 3-5). Aquesta frase suggereix una producció tèxtil eivissenca rellevant durant l’època púnica. Amb aquestes premisses, el 2010 es posà en marxa un nou projecte: La llana a l’Ebusus púnica i romana. Aspectes del pastoralisme al voltant dels tallers de producció de porpra en èpoques púnica i romana (HAR2010-21065) (fig. 1). Una investigació que pretén ser interdisciplinària i internacional, i que té per objecte l’estudi diacrònic de la producció de la llana en les àrees agrícoles i pastorals d’Eivissa i Formentera. L’hem anomenat “Projecte Timeu” per recordar aquest autor que, tal com ho va recollir Diodor de Sicília (V, 16), va parlar de la bellesa i les qualitats de la llana d’aquesta rica i estratègica illa de la Mediterrània. Tradicionalment, la ramaderia ovina ha estat molt arrelada a Eivissa, sovent en combinació amb la de cabrum (Alfaro 1998), però mai en grans ramats, sinó que cada explotació agrícola

posseïa el seu propi ramat, generalment de pocs exemplars. A més, l’illa té una raça autòctona, actualment en perill d’extinció, però que almenys des de diversos segles enrere ha donat lloc a una important producció llanera, així com lactis, carn i altres recursos, per a l’autosubsistència de la població. Aquests animals endèmics són de grandària corporal mitjana i perfil convex, de llana blanca, que es manifesta en forma de metxes piramidals. El pes viu oscil·la de 40 a 50 kg en les femelles. El cap és gran amb la línia frontonasal de perfil convex. Tant els mascles com les femelles són motxos i les orelles són relativament grans i caigudes però sense tocar la cara. El coll és llarg i el cos és de proporcions allargades, amb la línia dorsolumbar que baixa lleugerament cap a la gropa, que és curta i un poc elevada. La coa és llarga i habitualment no es talla ni es despunta. Les extremitats són altes, robustes, sense llana i ben aplomades. La llana és de fibra gruixuda i llarga, agrupada en serrells punxeguts, de superfície flexuosa i irregular. Per sota d’aquesta llana gruixuda es presenta un estrat de llana més fina i curta. Encara que no està documentat, podem pensar, raonablement, que els orígens d’aquesta raça illenca es deuen remuntar a l’antiguitat, com a mínim a l’edat mitjana. No obstant això, hem de reconèixer la dificultat de l’estudi plantejat. En primer lloc, hem de dir que es conserven poques restes òssies procedents d’excavacions antigues. I també que és complex determinar l’antiguitat de les terres que componen les finques actualment en explotació, susceptibles de fornir mostres per detectar els marcadors biològics que s’associen a la ramaderia d’ovicàprids. A més, l’estabulació devia ser sempre en tanques molt peribles que no deixen massa empremta arqueològica, al contrari del que passa normalment a les terres properes de la península Ibèrica. Per això, la nostra guia el nostre criteri principal per a l’adscripció cronològica del territori investigat és la ceràmica conservada en superfície en les terrasses de cultiu que s’estenen per les valls properes als jaciments. Per iniciar el nostre projecte vàrem escollir, una vegada més, la zona des Pou des Lleó, a la parròquia de Sant Carles de Peralta i al terme municipal de Santa Eulària des Riu. En aquesta

Intervencions 2010

àrea, durant el transcurs de les excavacions de 2001-2003 havíem documentat un important taller de porpra al canal d’en Martí-Pou des Lleó i, tanmateix, teníem coneixement de l’existència de nombrosos jaciments púnics i romans al hinterland immediat (Costa i Moreno 2004). Així que, a priori, aquesta zona contenia totes les característiques per poder dur a terme amb èxit el nostre nou projecte. localiTzació geogràFica de la zona prospecTada Es Pou des Lleó està situat a la costa NE de l’illa d’Eivissa, a la parròquia de Sant Carles de Peralta, dins de la vénda des Figueral, al terme municipal de Santa Eulària des Riu (fig. 2). El lloc constitueix una petita plana inclinada cap a la mar, de ponent a llevant, formant un golf de costa irregular, amb penya-segats de poca altura, gairebé davant de l’illa de Tagomago. L’existència de dos petits torrents que desemboquen a la mar ha propiciat la formació de dues petites cales ben diferenciades: la de més al S, oberta cap al NE, on desemboca el torrent d’en Martí, motiu pel qual és coneguda com canal d’en Martí, i la del NO, oberta cap a llevant, on el torrent des Pou arriba al mar, que és la que veritablement es denomina Pou des Lleó, topònim que per extensió s’aplica a tota la zona. La petita plana des Pou des Lleó és la prolongació cap al SE del pla agrícola des Figueral, el qual constitueix la sortida natural de les valls més interiors de Morna i Atzaró cap a la mar. meTodologia L’equip va estar dirigit per C. Alfaro i B. Costa, i format pel professor R. González Villaescusa (Universitat de Reims), especialista en estudis de geografia antiga, i per les alumnes María Antón, Anabel Valero i Concepción Máñez, totes de la Universitat de València.8 La realització de l’inventari i dels dibuixos dels materials són del nostre col·lega Joan Roig. La metodologia utilitzada va ser desplegar l’equip per recórrer sistemàticament tota la 8 Agraïm, com en anteriors ocasions, la valuosa ajuda prestada pel Dr. Jordi H. Fernández, director del MAEF, pel Dr. Joan Ramon, qui va col·laborar en la classificació de la ceràmica, i per Juan José Juan, gran coneixedor d’aquests territoris i de la seua gent.

superfície d’aquelles propietats on obtenguérem l’autorització per desenvolupar la nostra investigació. L’objectiu era la recerca dels materials arqueològics de superfície que ens permetessin identificar quines àrees estigueren ocupades en l’antiguitat i quines no ho van estar. Altres estudis de territori que plantejàrem per a la campanya de 2011 partiran dels resultats obtenguts en la nostra pròpia observació i, per descomptat, dels treballs de prospecció ja realitzats per altres equips d’investigació.9 El treball dut a terme ens ha permès comprovar que nombroses terrasses agrícoles no tenen cap resta antiga en superfície, mentre que determinades àrees, avui cobertes pel bosc, sí conserven restes arqueològiques en quantitats variables. De la mateixa manera, s’ha iniciat la presa de mostres de terra en llocs que ens paregueren idonis en diversos indrets de l’àrea des Pou des Lleó. Això no obstant, la sèrie d’anàlisis planificada amb aquestes mostres no va poder ser realitzada els mesos següents però, augmentant

Fig. 2.– Mapa de la plana des Pou des Lleó amb els llocs de troballes assenyalats: 1) can Casetes 2) can Prats 3) can Joan de sa 3) Rota 4) es Casalissos 5) can Vicent 3) Soldat 6) Benissait 7) can Ribes.

9 Especialment els recentment dirigits pel Dr. Carlos Gómez Bellard.

111

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA EBUSITANA 3

el mostreig en la pròxima campanya, es durà a terme en breu. La nostra activitat s’emmarca dins dels estudis paleopaisatgístics i arqueozoològics planificats i el seu objectiu és detectar marcadors biològics detectables en les terres mostrejades (pol·len, fongs associats a les dejeccions dels ovicàprids, així com àcars o paràsits associats als ovicàprids). L’anàlisi de les escasses fonts escrites directament referides al territori estudiat exigeix una revisió total dels sistemes productius agropecuaris descrits pels agrònoms llatins, així com en les inscripcions gregues relatives a illes de mida reduïda que pogueren tenir condicions similars a les que trobam a Eivissa. En aquest sentit, estam ampliant una base de dades bibliogràfiques sobre ramaderia antiga de la Mediterrània que ja s’inicià fa una dècada. Dins del nostre projecte, també és molt important l’estudi de les restes arqueològiques que ens poden informar d’una activitat tèxtil local de major o menor impacte. En aquest sentit comptam amb una sèrie d’elements (instrumenta textilia) que, descoberts majoritàriament en antigues excavacions i actualment conservats al MAEF, estaven encara sense estudiar. Un projecte d’estudi d’aquests materials s’ha obert ja, malgrat que estiguin majoritàriament descontextualitzats (Costa i Alfaro, en premsa), incloent-hi analítiques de fibres en peces de teler i de xarxes de pesca. La revisió de la bibliografia recent és una activitat que també està resultant molt rellevant en aquest sentit. la prospecció Com venim explicant, el setembre de 2010, es varen començar les prospeccions sistemàtiques que s’havien programat des dels començaments dels dos projectes destinats a l’estudi de la producció de porpra a Eivissa i Formentera. Atès que el jaciment del canal d’en Martí, as Pou des Lleó, va proporcionar un gran taller de porpra amb tres sectors ben identificats, i que disposava de potencials territoris agrícoles antics en el seu entorn immediat, s’ha començat per l’estudi d’aquestes àrees, avui molt transformades i segurament en perill d’encara majors modificacions antròpiques.

112

Així doncs, les prospeccions realitzades tenien com a objectiu fonamental classificar els jaciments amb presència ceràmica i que eren coneguts des d’anys endarrere (Costa i Moreno, 2004) per categories d’acord amb la seua potència de restes materials i les seues posicions estratègiques a la dita vall. Tot això amb la finalitat de determinar en un futur la distribució del poblament agrícola en el hinterland del taller purpúric localitzat al canal d’en Martí, constituït per les planes des Pou des Lleó i des Figueral. Consideram que d’aquest poblament, sens dubte, formaven part els treballadors dedicats estacionalment a la pesca dels murícids i producció del tint purpuri, així com del consegüent tintatge de la llana. La hipòtesi inicial era que podíem estar davant d’una economia autàrquica, en la qual temporalment hi havia un ampli espectre ocupacional seguint el cicle productiu anual. La situació de les explotacions agrícoles actuals (petites propietats i tancaments amb parets de maçoneria de pedra seca —les tanques— que delimiten els espais de conreu), així com les condicions socials de l’illa i els requisits administratius (l’òbvia necessitat d’obtenir permisos dels propietaris per investigar les seues propietats) dificulten els treballs de prospecció. Malgrat això, les localitzacions de materials antics els inventaris dels quals s’ofereixen a l’annex són prou significatives i, lògicament, han de ser confrontades amb les troballes que puguin verificar-se en les campanyes següents. resulTaTs Els punts que han estat considerats de major interès són aquells que, estant situats en posicions estratègicament privilegiades (observació de la costa i domini del territori), han ofert una major concentració de ceràmica antiga. Però no totes aquestes concentracions de materials impliquen l’existència d’un assentament antic. En treballs posteriors s’intentaran estudiar cadascun d’aquests enclavaments per determinar, quantitativament i qualitativament, si es tracta o no d’assentaments humans. Per tant, tractarem d’establir l’organigrama econòmic del territori, identificant els centres vertebradors i els que en depenen.

Intervencions 2010 Fig. 3.– Selecció de materials des Casalissos: àmfores ebusitanes classe 1.

La ubicació dels indrets localitzats a les prospeccions es mostra a la imatge de satèl·lit (fig. 2). Can Prats, la part nord des Casalissos, Benisait, o can Ribes no mostren zones amb concentracions: es tracta de dispersions de materials no significatives, encara que no pugui afirmar-se que es tracta de zones completament negatives, com és el cas evident de la propietat de José i Lina Guasch, on no es va trobar cap fragment de ceràmica antiga, servint de contrast de les zones prospectades amb troballes positives. El mateix podem dir de la finca de Benisait. Els assentaments identificats dominen els punts d’accés a la zona costanera de producció de por-

pra des Pou des Lleó des de l’interior de l’illa. Les zones de major densitat de troballes són es Casalissos i can Vicent Soldat. La diferència és molt marcada amb la part posterior de les dues localitzacions, cap a les zones boscoses i més elevades que els tanquen, en les quals als sòls dominen els matolls. La posició d’aquest peu de puig és idònia per a assentaments poblacionals, ja que domina la vall que baixa fins a la cala i estan protegits de possibles perills que venguessin de la proximitat a la mar. Orientats cap al sud i sud-est, tots dos reben una important quantitat d’insolació, de manera que és probable que ambdues localitzacions (on es troben les majors

113

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA EBUSITANA 3 Fig 4 (a dalt).– Selecció de materials des Casalissos: TS clares africanes. Fig 5 (a baix).– Selecció de materials de can Vicent Soldat: ceràmiques comunes i de cuina ebusitanes i d’importació.

densitats de troballes ceràmiques) poguessin coincidir amb les zones d’hàbitat dels assentaments. Els sòls de la zona són els característics mediterranis, lleugers i poc profunds amb aflorament de la roca calcària i el seu aprofitament actual està destinat, fonamentalment, al matoll i bosc mediterrani en els flancs de muntanya, i a una arboricultura extensiva complementada per una ramaderia ovina ja residual i no productiva, però que se segueix considerant necessària per al funcionament de la finca. Un únic jaciment, es Casalissos, és de llarga durada, ja que els materials recuperats mostren un ampli espectre cronològic —des d’època púnica clàssica (segle IV aC o fins i tot potser abans) fins a època bizantina (segles VI o fins i tot VII dC)—, tant com una gran dispersió de materials en superfície (fig. 4). Aquests arguments fan que, a títol hipotètic, el considerem l’establiment principal de la zona. A escassa distància de l’anterior, can Vicent Soldat és una localització de materials, també d’àmplia durada encara que menor que l’anterior (segles III aC - III dC) (fig. 5). La imatge de restes ceràmiques trobades en superfície és prou més reduïda. L’escassa distància as Casalissos, com la menor perduració del lloc, ens fan pensar en un assentament probablement dependent de l’anterior, encara que això de moment no es pugui afirmar de manera taxativa. Orogràficament, ambdues localitzacions (es Casalissos i can Vicent Soldat) controlen el territori comprès entre la cala des Pou des Lleó i les planures interiors: planes d’en Curt i des Figueral. A hores d’ara, en espera de prosseguir els treballs de prospecció i de realitzar les anàlisis de tipus espacial, es distingeix un conjunt d’assentaments que varen poder estar relacionats entre si i alhora amb una única àrea de producció de porpra en la qual mor la vall: la cala de Pou des Lleó i la seua vesina del canal d’en Martí, amb els seus tres sectors ben estudiats (Costa i Moreno, 2004; Alfaro i Tébar 2004; Alfaro, Costa i Tébar, 2004). De moment, i plantejant simplement una hipòtesi de treball que no ha de forçar posteriors conclu-

114

Intervencions 2010 Fig. 6.– Inserció de les localitzacions en el paisatge actual en relacio amb les vies de comunicació i el relleu.

sions, podríem agrupar aquests assentaments, des del punt de vista agropastoral en dos conjunts: – es Casalissos, can Vicent Soldat i can Joan de sa Rota – can Casetes i can Prats, possible centre de producció oleícola típic de l’illa, posat en evidència per l’aparició de la part inferior d’un trapetum, que encara roman in situ. Les localitzacions de Benisait i can Ribes hauran de ser caracteritzades en futurs treballs. La primera no obeeix a una dispersió pròpia d’un assentament, si més no d’envergadura, encara que cap indici del sòl, ni les referències orals del propietari, no permeten aventurar una transformació del terreny de magnitud suficient com per parlar d’un jaciment secundari de superfície. Can Ribes és un jaciment en pendent i l’ús actual del sòl és el matoll i el bosc mediterrani. Encara que és prematur afirmar-ho, el seu em-

plaçament pot ser conseqüència de l’explotació de la petita superfície de terra plana que es troba entre les dues elevacions. Una última consideració és relativa a la forta relació entre les agrupacions de localitzacions de material antic i la xarxa viària: es Casalissos —can Vicent Soldat— can Joan de sa Rota, jalonen el camí que ve de terra endins per arribar al Pou des Lleó pel peu de puig de les elevacions que tanquen pel nord la península on es troba, mentre que can Casetes i can Prats fan el mateix amb el camí que condueix a cala de Boix pel peu de puig septentrional de les elevacions que contornegen el mateix espai. Valdrà la pena modelitzar en un futur aquesta relació espacial, per tal de determinar la possible antiguitat d’ambdós itineraris, tant com el caràcter morfogenètic que han pogut tenir en la implantació dels assentaments i en la fossilització dels seus traçats (fig. 6).

bibliograFia ALFARO, C. (1998): “Lo spazio destinato al pascolo sulle coste del Mediterraneo: il caso delle isole delle capre”. A: KHANOUSSI, M.; RUGGERI, P.; VISMARA, C. (Eds.). L’Africa romana. Atti del XII Convegno di Studio sull’Africa Romana. Sassari, 863-877. ALFARO, C. (2002): “Ebusus y la producción de púrpura en el Imperio Romano”. A: KHANOUSSI, M.; RUGGERI, P.; VISMARA, C. (Eds.). L’Africa romana. Lo spazio marittimo del Mediterraneo occidentale: geografía storica ed economia. Atti del XIV Convegno di Studio sull’Africa Romana. Roma, 681-696.

115

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA EBUSITANA 3

ALFARO, C.; COSTA, B. (2008): “New contribution to the study of purple dye production in Ibiza: the finds of Cala Olivera”. A: ALFARO, C.; KARALI, L. (Eds.). PURPUREAE VESTES II. Vestidos, textiles y tintes. Estudios sobre la producción de bienes de consumo en la Antigüedad. València, 195-208. ALFARO, C.; COSTA, B. (2008): “Methodological aspects of purple dye production on Ibiza: the new site of Cala Olivera”. A: ALFARO, C.; KARALI, L. (Eds.). Purpureae Vestes II, Vestidos, textiles y tintes. Estudios sobre la producción de bienes de consumo en la Antigüedad, València, 195-208. ALFARO, C.; COSTA, B.; TÉBAR, E. (2004): Excavacions a canal d’en Martí, en es Pou des Lleó (Santa Eulària des Riu), durant els anys 2001-2003. Evidències de la producció de porpra a l’Eivissa romana”. Fites núm. 4. Associació d’Amics del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. Eivissa, p. 29-42. ALFARO, C.; TÉBAR, E. (2004): “Aspectos históricos, económicos y técnicos de la producción de púrpura en la Ibiza romana”. A: ALFARO, C.; WILD, J.P.; COSTA, B. (Eds.). PURPUREAE VESTES. Textiles y tintes del Mediterráneo en època romana. València, p. 195-210. COSTA, B. (2011) “Mapa de los yacimientos purpurígenos de las islas Pitiusas. Resultados de las prospecciones costeras realizadas en Ibiza y Formentera (2005-2007)”. A: ALFARO, C.; BRUN, J.P.; BORGARD, Ph.; PIEROBON, R. (Eds.), PURPUREAE VESTES III. Textiles y tintes en la ciudad antigua, València − Nàpols, 261-268. COSTA, B.; ALFARO, C. (2008) “Salt, fishing and salted fish in the Pitiusas in Antiquity”. A: NAPOLI, J. (Ed.). Resources et activités maritimes des peoples de l’Antiquité, Actes du Colloque International de Boulogne-sur-mer, 12-14, Mai 2005. Les Cahiers du Littoral -2- núm. 6, 59-76. COSTA, B.; ALFARO, C. (2012): “Algunes consideracions sobre l’extensió i cronologia de l’ars purpuraria a Ebusus”. A: M. Riera (coord.) IV Congrés d’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2 d’octubre 2010). Consell d’Eivissa. COSTA, B.; MORENO, S. (2004): “La producció de porpra en època romana a Ebusus. Excavacions al jaciment arqueològic de Pou des Lleó/Canal d’en Martí (Eivissa, Illes Balears)”. A: ALFARO, C.; WILD, J.P.; COSTA, B. (Eds.). Purpureae Vestes I, València, 175-191. DOYEN, J.-M. (2011): “Les monnaies d’Ebusus en Gaule du nord et en Bretagne: un faux «traceur» des campagnes cesariennes”. Revue Numismatique 167, 265-283. FREY-KUPPER, S.; STANNARD, C. (2010): “Les imitations pseudo-Ebusus/Massalia en Italie centrale: typologie et structure, presence dans collections et dans les trouvailles de France”. Revue Numismatique 166, 109-147. PADRINO, S. (2005): Una aproximación a la circulación monetaria de Ebusus en época romana. Eivissa. (Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera; 55). STANNARD, C. (2005): “Numismatic evidence for relations between Spain and Central Italy at the turn of the second and first centuries B.C.”. A: Schweizerische Numismatiche Rundschau, 84, 47-80. TEICHNER, F. (2008): Entre tierra y mar. Zwischen Land und Meer. Architektur und Wirtschaftsweise ländlicher Siedlungsplätze im Süden der römischen Provinz Lusitanien (Portugal). Mérida. WILD, J.-P. (2001): “Textiles et activités relatives au textile sur le monument d’Igel”, Annales de l’Est, 83-92.

116

Intervencions 2010

annex invenTari seleccionaT dels maTerials de les prospeccions de l’area de pou des lleó. campanya 2010 nom. inv. maeF 2010-18: can vicenT soldaT descripció

Tipologia

Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 1 2 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1 10 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1 6 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1 Fragment pivot de petit amforisc ebusità Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 2 Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 2 Fragment pivot d’àmfora ebusitana de classe 2 Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 4 Fragment vora d’àmfora itàlica Fragment vora d’àmfora grecoitàlica Fragment nansa amb arrancada des del coll de possible àmfora bètica Fragment nansa amb arrancada des del coll d’àmfora bètica Fragment nansa amb arrancada des del cos d’àmfora bètica Fragment cos y nansa de possible àmfora fenici-ebusitana Fragment cos y nansa d’àmfora africana Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 1 Fragment coll i nansa de gerro/a ebusità/a Fragment nansa de gerro/a ebusità/a Fragment nansa amb arrancada des del cos de gerro/a eb 3 frags. vora de morter ebusità Fragment vora de gran bol carenat ebusità Fragment cos de plat de peix campanià 2 frags. vora bífid d’olla ebusitana 3 frags. vora de plat-tapadora de cuina africana 2 frags. amorfs de cuina itàlica, possiblement roig-pompeià

PE-15/T-8.1.2.1 PE-16/T-8.1.3.1 PE-17/T-8.1.3.2 PE-18/T-8.1.3.3 PE-18/T-8.1.3.3 PE-25 PE-25 PE-25 PE-41 Dressel 1C LWc, d i e (Lyding-Will 1982) Possible Dressel 7/11 Dressel 7/11 Dressel 7/11 Indeterminada Keay IX; Tripolitana II; T-7.7.1.1. PE-12 Possible Eb. 64. Possible Eb. 69. Possible Eb. 65. AE-20/I-167. Guerrero Ayuso Fig. 21. 1. Lamb.-27c. Lamb.-23. FE-13/290; Guerrero Ayuso Fig. 21. 3. Hayes 196; Ostia III, 332; Bonifay tipus culinario 11. Indeterminada

cronologia

-300/-250 -250/-190 -160/-40 -125/75 -125/75 100/200 40/100 40/250 1/75 -125/-25 -200/-150 -25/100 -25/100 -25/100 -650/-575 1/300 -525/-450 -425/-300 -300/-100 -500/-400 -300/-1 -200/-1 -250/-50 -230/-200 70/250 -25/25

nom. inv. maeF 2010-19: can ribes descripció

Tipologia

Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 1. 2 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. Fragment vora i coll d’àmfora ebusitana classe 2. Fragment coll amb arrancada de vora d’àmfora ebusitana classe 2. Fragment vora i arrancada de nansa d’àmfora grecoitàlica. Fragment cos i arrancada de nansa d’àmfora bètica.

PE-17/T-8.1.3.2 PE-18/T-8.1.3.3 PE-25 PE-25 LWa y b (Lyding-Will, 1982) Dressel 7/11

cronologia

-160/-40 -125/75 40/250 40/250 -350/-200 -25/100

nom. inv. maeF 2010-20: can praTs descripció

Tipologia

2 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. Fragment vora d’àmfora grecoitàlica. Fragment coll i nansa de gerra ebusitana. Fragment vora de cassola de cuina africana. Fragment vora de tapadora de cuina itàlica.

PE-18/T-8.1.3.3 LWc, d í e (Lyding-Will 1982) Possible Eb. 69 Hayes 23B/Lamb. 10A “Similis” Goudineau, 1970, 14 y 18.

cronologia

-125/75 -200/-150 -300/-100 150/220 -25/25

nom. inv. maeF 2010-20b: can praTs (bosc) descripció

Tipologia

Fragment nansa amb arrancada des del cos d’àmfora tarraconense. Fragment nansa i coll d’àmfora bètica.

Dressel 2/4 Dressel 7/11

cronologia

-25/100 -25/100

117

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA EBUSITANA 3 nom. inv. maeF 2010-21: ca na maria-es casalissos descripció

Tipologia

cronologia

Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 1. 4 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. 3 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. 21 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. 17 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 1. Pivot d’àmfora ebusitana de classe 1. 15 frags. vora d’àmfora ebusitana de classe 2. Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 4. 2 frags. vora d’àmfora romano-ebusitana. Fragment nansa d’àmfora romano-ebusitana. Fragment vora, coll i nansa d’àmfora tarraconense. Fragment vora d’àmfora grecoitàlica. Fragment vora d’àmfora oriental. Fragment vora d’àmfora nord-africana. Fragment vora d’àmfora bètica. Fragment vora d’àmfora d’importació. Fragment vora d’àmfora tarraconense. Fragment coll amb arrancada de vora d’àmfora bètica. Fragment vora d’àmfora africana. Fragment nansa d’àmfora bètica. Fragment nansa d’àmfora tarraconense. Fragment nansa d’àmfora grecoitàlica. Fragment cos i nansa d’àmfora tarraconense. Pivot d’àmfora tarraconense. Fragment pivot d’àmfora tarraconense. Fragment pivot d’àmfora bètica. Fragment nansa amb arrancada des del coll d’àmfora bètica. Fragment nansa amb arrancada des del cos de gerro/a ebusità/a Fragment base de gerret vàndalo-bizantí. Fragment carena de cos de gerro/a vàndalo-bizantí/na. Fragment cos de gerro/a vándalo-bizantino/a. Fragment base d’olpe gris de parets fines ebusità. Fragment vora de gran bol o morter ebusità. Fragment vora de gran bol o morter ebusità. Fragment vora de gran bol o morter ebusità. Fragment base de morter ebusità. 7 frags. base de gran bol o morter ebusità. Fragment vora de plat ebusità. 2 frags. vora de tapadora de importació. Fragment vora de bol de T.S.S. Fragment vora de bol o pàtera de T.S.S. Fragment cos de pàtera de T.S.S. Fragment base de bol de T.S.S. Fragment base de pàtera T.S.S. Fragment vora de bol ARSW-A. 3 frags. vora de pàtera ARSW-D Fragment vora de pàtera ARSW-D Fragment base de bol carenat ARSW-A. Fragment base de pàtera ARSW-A. Fragment base de pàtera ARSW-A. Fragment vora de bol ARSW-A. 4 frags. vora d’olla de cuina africana. Fragment cos d’olla de cuina africana. Fragment cos y base d’olla de cuina africana. 3 frags. base d’olla de cuina africana.

PE-12 PE-15/T-8.1.2.1 PE-16/T-8.1.3.1 PE-17/T-8.1.3.2 PE-18/T-8.1.3.3 PE-17/T-8.1.3.2 PE-24 PE-41 RE-0101 RE-0101 Dressel 2/4 -25/100 LWc, d y e (Lyding-Will 1982) “Similis” Bonifay 1989, nє17. Keay VI Dressel 9 Possible Tarraconense 1. Dressel 7/11 Dressel 7/11 “Similis” Keay LXId Possible Almagro 51A-B. Dressel 2/4 LWa-e, Lyding-Will 1982. Dressel 2/4 Dressel 2/4 Dressel 2/4 Dressel 7/11 Possible Dressel 7/11 Eb. 65 RE-0310a Indeterm. Indeterm. “Similis” Puig Moragón et al.: pág. 97, CC86.A133.400 “Similis” FE-13/279 “Similis” AE-20/I-167 “Similis” FE-13/273. Guerrero 1984, fig. 21, nº2. AE-20/I-167 “Similis” Guerrero 1984, fig. 21, nº2. AE-20/I-150 Indeterm. “Similis” Drag. 33. Haltern 1 Possible Godineau 30a Indeterm. Drag. 16 Hayes 15 Hayes 59 Hayes 61 A/B4 Hayes 14A Hayes 27 Hayes 26 Hayes 17 Hayes 197/Ostia III, 267. Hayes 197/Ostia III, 267. Hayes 197/Ostia III, 267. Hayes 197/Ostia III, 267.

-525/-450 -300/-250 -250/-190 -160/-40 -125/75 -160/-40 -200/-125 1/75 200/400 200/400

118

-200/-150 400/450 230/350 -50/50 -40/-5 1/30 -25/100 550/700 280/450 -25/100 -350/-100 -25/100 -25/100 -25/100 -25/100 -25/100 -500/-400 550/700 550/700 550/700 -50/50 -300/-100 -300/-100 -300/-100 -300/-100 -300/-100 -200/-100 Indeterm. 20/160 20/160 20/160 20/160 15/60 200/300 320/420 300/400 175/225 200/300 200/300 200/300 70/250 70/250 70/250 70/250

Intervencions 2010 descripció

Tipologia

3 frags. vora de cassola de cuina africana. 4 frags. cos i base de cassola de cuina africana. Fragment base de cassola de cuina africana. 10 frags. vora de plat-tapadora de cuina africana. Fragment cos amb acanaladures d’àmfora oriental (Mar Egeu). Fragment cos de gerro/a ebusità/a de època vàndalo-bizantina. Fragment cos de T.S.S. amb decoració en relleu. Fragment amorf de ceràmica campaniana.

Lamb. 10A/Hayes 23B Lamb. 10A/Hayes 23B Lamb. 10A/Hayes 23B Hayes 196 Riley 1981, forma LR Amphora 2 Indeterminada Indeterminada Indeterminada

cronologia

150/220 150/220 150/220 70/250 350/500 550/700 20/160 -200/-50

nom. inv. maeF 2010-22: can miQuel d’en pere descripció

Tipologia

cronologia

descripció

Tipologia

cronologia

Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 1. Fragment vora d’àmfora ebusitana de classe 2. Fragment nansa d’àmfora tarraconense. Fragment cos i base d’olla de cuina africana. Fragment base d’olla de cuina africana. Fragment molt rodat de possible base d’olla de cuina africana.

PE-17/T-8.1.3.2 PE-25 o PE-26 Dressel 2/4 Hayes 197/Ostia III, 267 Hayes 197/Ostia III, 267 Hayes 197/Ostia III, 267

4 frags. amorfs d’àmfores ebusitanes 1 Fragment amorf d’àmfora possiblement tarraconense nom. inv. maeF 2010-23: benissaid

-160/-40 1/100 -25/100 70/250 70/250 70/250

119