Són necessaris criteris de pau i drets humans en la contractació pública de la Generalitat de Catalunya?

Observatori del Deute en la Globalització

Són necessaris

Criteris de pau i drets humans en la contractació pública de la Generalitat de Catalunya?

www.odg.cat

1

Observatori del Deute en la Globalització

Contractant de l’informe: Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans

Observatori del Deute en la Globalització Càtedra UNESCO a la UPC de Sostenibilitat Universitat Politècnica de Catalunya observatori @ odg.cat Telf. 34.93.301.17.93

Informe v.2. ESTUDI: SÓN NECESSARIS CRITERIS de PAU i DRETS HUMANS en la CONTRACTACIÓ PÚBLICA de la GENERALITAT de CATALUNYA? Observatori del Deute en la Globalització Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya 9 de desembre de 2008

Aquest estudi ha estat desenvolupat per: Jordi Calvo Rufanges, Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau Jesús Carrión Rabasco, Observatori del Deute en la Globalització David Llistar i Bosch, Observatori del Deute en la Globalització Beatriz Mínguez Cuadrado, Observatori del Deute en la Globalització Elisabet Pèriz Fernández, Observatori del Deute en la Globalització i Justícia i Pau Alejandro Pozo Marín, Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau Contactes de l’informe: Alejandro Pozo Marin (Recerca principal) ([email protected]) David Llistar i Bosch, (Direcció) ([email protected])

Foto de portada: Xavier Sulé, ODG (Arauca, Colòmbia) ([email protected]) www.odg.cat

2

Observatori del Deute en la Globalització

0. Índex 1. Introducció…………………………………………………………………………………………. 4 2. El marc: els drets humans i la pau………………………………………............……………..5

3.

4.

5. 6.

2.1. Llei de Foment de la Pau………………………………………............…………..........…..5 2.2. Els drets humans………………………………………............…......................…………..6 2.3. La pau i el negoci de les armes………………………………………............……………..6 2.4. Normativa existent..........................................................................................................7 Anàlisi per sectors des d’un punt de vista de pau i drets humans................................11 3.1. Criteris comuns a tots els sectors.................................................................................11 3.1.1. Els paradisos fiscals..........................................................................................12 3.2. Anàlisi per sectors.........................................................................................................15 3.2.1. Entitats financeres.............................................................................................15 3.2.2. Energia..............................................................................................................23 3.2.3. Construcció i infraestructures............................................................................29 3.2.4. Alimentació i aigua............................................................................................32 3.2.5. Tecnologia i informàtica.............................................................................................................38 3.2.6. Equipament d’oficina.........................................................................................39 3.2.7. Transport...........................................................................................................41 Instruments existents per aplicar a la subcontractació d’empreses……………...........43 4.1. La Responsabilitat Social Corporativa i la problemàtica de la certificació de bones pràctiques.................................................................................................................... 43 4.1.1. La lògica de la RSC..........................................................................................43 4.1.2. Garanties sobre la inversió socialment responsable........................................44 4.1.3. Rendiment de comptes mitjançant la memòria social: consultories i certificacions..........................................................................................................45 4.1.4. Certificació sobre la responsabilitat social?.......................................................45 4.2. Codis internacionals de referència impulsats (o compulsats) per les companyies transnacionals...............................................................................................................46 4.2.1. Principis Voluntaris sobre Seguretat i Drets Humans........................................46 4.2.2. El “Pacte Mundial” de Nacions Unides (Global Compact).................................46 4.2.3. Les línies directrius de l’OCDE.......................... ...............................................47 4.2.4. Els principis d’Equador......................................................................................48 4.2.5. Iniciativa per la Transparència de las Indústries Extractives -ITIE....................49 4.3. Instruments no corporatius a tenir en compte........................................ ......................49 4.3.1. El Consell Ètic del Fons de Pensions de Noruega........................................................................ ........................................49 4.3.2. Informes puntuals de Nacions Unides...............................................................50 4.3.3. Observatoris de transnacionals de la societat civil............................................51 4.3.4. Tribunal de la societat civil a les empreses transnacionals...............................52 Conclusions i recomanacions ………………………………………………………………....53 Notes explicatives i bibliogràfiques …………………………………………………….........58

www.odg.cat

3

Observatori del Deute en la Globalització

1. Introducció, objectius, justificació El present estudi tracta d’aportar alguns elements significatius perquè la Generalitat de Catalunya tingui en consideració factors imprescindibles i verificables per tal que tota l’activitat econòmica pública depenent de la Generalitat (un 10% del PIB català) sigui respectuosa amb la pau i els drets humans, inclosos en països tercers. Davant la constatació que les Administracions públiques, com qualsevol altre actor econòmic, poden contribuir indirectament a la vulneració dels drets humans i a la cultura de guerra per mitjà de la contractació pública de terceres empreses, en especial empreses transnacionals que operen en països del Sud i/o poc o gens democràtics, algunes administracions han començat a incloure en els seus plecs de contractació pública una sèrie de condicions i mecanismes per evitar ser corresponsables d’aquestes violacions i greuges. És el que es comença a conèixer com “compra pública justa” o “compra pública ètica”. Per aquest motiu l’Oficina de Promoció dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, ha encarregat a l’Observatori del Deute en la Globalització de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, un informe en el que es valori la necessitat de que la Generalitat de Catalunya apliqui aquest tipus de criteris.

Objectius de l’informe: i).- Valorar i justificar la necessitat d'incloure en els plecs de contractació pública de la Generalitat criteris de drets humans i pau (assimilables a “compra pública justa (o ètica)”). En altres paraules, d'evitar que la Generalitat pugui donar suport a empreses que violin els drets humans o fabriquin i/o estiguin relacionades amb el negoci de la guerra. ii).- Suggerir de forma puntual algunes vies pràctiques d'introducció d'aquests criteris en els plecs de contractació de la Generalitat.

www.odg.cat

4

Observatori del Deute en la Globalització

2. El marc: els drets humans i la pau L’estudi dels criteris a considerar per la subcontractació d’empreses des d’un punt de vista de pau i drets humans necessita d’un marc inicial, tant conceptual com regulatori. El marc conceptual ens donarà els mínims ètics per aquestes empreses perquè la seva contractació estigui lliure d’actes que no respectin allò bàsic de la cultura de pau i que no vulnerin els drets humans més fonamentals. El marc regulatori, malgrat només ens hi referirem de manera superficial, ens permetrà apuntar alguns dels antecedents normatius que marcaran el punt de partida d’una potencial introducció de criteris de pau i drets humans. En el present treball ens aproximarem a la subcontractació d’empreses des de dues vessants: la potencial violació dels drets humans per part de les companyies candidates i la seva vinculació amb el sector de la indústria militar. 2.1. Llei de Foment de la Pau El 4 de juliol de 2003 es va aprovar la Llei de Foment de la Pau en la que es manifestava, al seu preàmbul que:1 La pau és, però, un bé que només adquireix plenitud quan és universal. En el context internacional actual hi ha factors diversos que atempten contra la pau: la tensió i les diverses formes de violència no paren d’augmentar en un món perillosament sobrearmat i amb àrees que tenen problemes de subalimentació; la producció i la venda d’armament generen un comerç de gran importància econòmica; la desigualtat afavoreix els fanatismes; la lluita acarnissada per a extreure i explotar les primeres matèries justifica tota mena d’abusos i condemna a la marginació i a la misèria sectors molt significatius de la població d’arreu del món. Sovint, l’esperit bèl·lic i la confrontació s’instal·len en el si de la societat, cada vegada més competitiva i més insensiblement insolidària envers els col·lectius marginats de les riqueses del desenvolupament social. Cal impulsar una nova cultura de la pau, basada en l’abolició de la guerra i en el compromís d’arribar a acords pacífics que solucionin els conflictes; la pràctica de la noviolència; la promoció dels drets humans; el respecte dels drets dels infants; la promoció del desenvolupament econòmic i social sostenible; la reducció dels desequilibris econòmics i socials fins a eradicar la pobresa; la construcció de la seguretat global i el desarmament progressiu; l’esforç per a protegir el medi natural de les generacions presents i futures; el respecte i el foment de la igualtat de drets i oportunitats de les dones i els homes, i l’eliminació de les formes de racisme, xenofòbia i dels actes d’intolerància.

L’objecte d’aquesta Llei va ser “establir les actuacions que ha de dur a terme l’Administració de la Generalitat” (Article 1.2) i, entre els aspectes que calia fomentar, s’adreçaven, específicament, el drets humans (article 3), la pau (articles 4 i 5) i el desarmament (article 7). Si bé aquesta Llei de Foment de la Pau no abordava les maneres específiques de tractar la pau i els drets humans, els autors i autores d’aquest informe entenem que el seu esperit ha d’estar present a l’hora de realitzar www.odg.cat

5

Observatori del Deute en la Globalització

subcontractacions a empreses per proveir bens i serveis a la Generalitat de Catalunya.

2.2. Els drets humans Els drets humans són els drets morals i jurídics inherents a totes les persones que, basant-se en valors universals, garanteixen les condicions bàsiques per a la vida en dignitat, igualtat, justícia i llibertat.2 Els següents acords marc són -a priori- obligatoris pels estats que en formen part:











Declaració Universal dels Drets Humans (1948) Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966) Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966) Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants (1984) Convenció per a l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (1979) Convenció Internacional sobre els Drets del Nen (1989) Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migratoris i de llurs Famílies (2003) Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes(2007) Convenio No. 169 de la OIT sobre pobles indígenes i tribals (1989) ratificat per l’Estat espanyol al març de 2007 Etc...

Els autors i autores d’aquest informe entenem que la Generalitat de Catalunya, malgrat no és un Estat part d’aquests tractats, assumeix també cadascuna de les seves disposicions. Tipologia dels abusos3 Tipus de drets humans Civils i Polítics

Econòmics, Socials i Culturals

Emergents

Alguns exemples

Casos

- Intimidació, amenaces, tortures i maltractament, desplaçaments i treballs forçosos de comunitats - Militarització del territori per part d’empreses de seguretat, grups paramilitars i altres grups armats - Drets laborals (seguretat en el treball, explotació laboral infantil) - Dret a la salut (aigua, aire, sòl – VIH) - Dret a la pròpia cultura - Dret a l’alimentació i conflictes per terres (dret a indemnitzacions i reparacions per l’ús de terres) - Medi ambient (terra, aire, aigua) - Dret a la pau - Dret a la lliure decisió sobre el model de desenvolupament (ingressos vs. pobresa)

-Birmània (Total), Perú -Índia (50 M en 50 anys) -Indonèsia (Free Port), Colòmbia

-Mineria a l’Àfrica i Amèrica Llatina - Newmont Corp. (Cajamarca)/St Tomé i P. - Poblacions indígenes/Vedanta (Índia) - Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia (Índia) - Explotació en zones d’especial interès per a la biodiversitat (Shell) - RD Congo, Rwanda/Burundi - Amèrica Llatina, Àsia

2.3. La pau i el negoci de les armes www.odg.cat

6

Observatori del Deute en la Globalització

Malgrat que a la Llei de Foment de la Pau no es fa referència a la pertinença d’utilitzar o rebutjar els serveis i productes d’empreses que produeixen armes o serveis militars, els autors i autores d’aquest informe entenen que les subcontractacions d’aquestes empreses s’haurien de minimitzar, en particular en aquells casos en els que les companyies esmentades hagin estat involucrades en negocis èticament controvertits. Així, es tindrà en compte, de manera negativa, la producció d’armes a les empreses subcontractades, així com el finançament de qualsevol de les fases del cicle armamentístic. El respecte a la pau de l’activitat productiva i comercial de les empreses pot definir-se molt àmpliament, però per aconseguir que el present estudi sigui capaç d’acotar de manera pràctica els comportaments empresarials poc respectuosos amb una perspectiva de pau i que sigui possible la seva comprovació empírica de manera rigorosa, centrarem la nostra definició de pau desitjable per al món empresarial com l’anomenada “pau negativa”, on només s’avaluen els impactes de la violència directa. Sota aquesta perspectiva, considerarem reprovable que les empreses facin ús o promoció de la violència armada. La complicitat amb el seu ús o promoció també es considerarà un element per valorar una empresa com a no respectuosa amb la pau i, per tant, exclosa per ser subjecte de contractació per part de la Generalitat. D’acord amb això, des d’un punt de vista de la construcció de la pau i, sobre tot, de no promoció del militarisme, es valorarà si les empreses produeixen armament o proporcionen serveis militars al Ministeri de Defensa o a altres exèrcits o grups armats del món.

2.4. Normativa referent a contractació pública: referències sobre introducció de criteris ètics en la compra pública 2.4.1. Normativa estatal Llei de contractes del sector públic Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic4, que entrà en vigor el passat 30 d’abril de 2008, derogant el fins aleshores vigent Real Decret 2/2000, de 16 de juny. A través d’aquesta llei s’incorporà a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes públics d’obres, de subministrament i de serveis, que va unificar les anteriors Directives en la matèria i va introduir diverses modificacions5. La Llei no es limità a transposar les noves disposicions comunitàries, sinó que aprofità l’oportunitat per agregar noves previsions tendents a aconseguir millores i solucionar problemes que l’experiència pràctica havia anat revelant al

www.odg.cat

7

Observatori del Deute en la Globalització

llarg d’aquests darrers anys. En termes d’introducció de criteris ètics a la compra pública s’hi poden trobar algunes referències en els següents apartats: Exposició de Motius, Títol IV: “3. Incorporando en sus propios términos y sin reservas las directrices de la Directiva 2004/18/CE, la Ley de Contratos del Sector Público incluye sustanciales innovaciones en lo que se refiere a la preparación y adjudicación de los negocios sujetos a la misma. Sintéticamente expuestas, las principales novedades afectan a la previsión de mecanismos que permiten introducir en la contratación pública consideraciones de tipo social y medioambiental, configurándolas como condiciones especiales de ejecución del contrato o como criterios para valorar las ofertas, prefigurando una estructura que permita acoger pautas de adecuación de los contratos a nuevos requerimientos éticos y sociales, como son los de acomodación de las prestaciones a las exigencias de un «comercio justo» con los países subdesarrollados o en vías de desarrollo como prevé la Resolución del Parlamento Europeo en Comercio Justo y Desarrollo [2005/2245 (INI)], [...].” Article 102. Condicions especials d’execució del contracte: “1. Los órganos de contratación podrán establecer condiciones especiales en relación con la ejecución del contrato, siempre que sean compatibles con el derecho comunitario y se indiquen en el anuncio de licitación y en el pliego o en el contrato. Estas condiciones de ejecución podrán referirse, en especial, a consideraciones de tipo medioambiental o a consideraciones de tipo social, con el fin de promover el empleo de personas con dificultades particulares de inserción en el mercado laboral, eliminar las desigualdades entre el hombre y la mujer en dicho mercado, combatir el paro, favorecer la formación en el lugar de trabajo, u otras finalidades que se establezcan con referencia a la estrategia coordinada para el empleo, definida en el artículo 125 del Tratado Constitutivo de la Comunidad Europea, o garantizar el respeto a los derechos laborales básicos a lo largo de la cadena de producción mediante la exigencia del cumplimiento de las Convenciones fundamentales de la Organización Internacional del Trabajo.” Disposició addicional sisena. Contractació d’empreses que tinguin a la seva plantilla persones amb discapacitat o en situació d’exclusió social i amb entitats sense ànim de lucre: “4. Los órganos de contratación podrán señalar en los pliegos de cláusulas administrativas particulares la preferencia en la adjudicación de los contratos que tengan como objeto productos en los que exista alternativa de Comercio Justo para las proposiciones presentadas por aquellas entidades reconocidas como Organizaciones de Comercio Justo, siempre que dichas proposiciones igualen en sus términos a las más ventajosas desde el punto de vista de los criterios que sirvan de base para la adjudicación.”

www.odg.cat

8

Observatori del Deute en la Globalització

Aspectes mediambientals Article 18 i 23 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera. Ordre PRE/116/2008, de 21 de gener, per la que es publica l'Acord del Consell de Ministres pel qual s'aprova el Pla de Contractació Pública Verda de l'Administració General de l'Estat i els seus Organismes Públics, i les Entitats Gestores de la Seguretat Social.6 Aspectes socials Article 33 i 34 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. 2.4.2. Normativa de la Generalitat de Catalunya Contracte de subministrament Decret 96/2001, de 20 de març (que derogava els decrets 313/1993, de 24 de novembre i 342/1996, de 29 d'octubre)7 referent a l'organització i competències per a la contractació dels subministraments i dels seus serveis complementaris, relacionats o derivats de l'Administració de la Generalitat. Aquest decret es troba actualitzat pel Decret 312/2004, de 8 de juny, pel qual se suprimeixen diversos òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat.8 Objectius socials Article 35 de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives: el text d'aquest article recull les modificacions establertes per l'article 19 de la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, i per l'article 19 de la Llei 17/2007, de 21 de desembre, de mesures fiscals i administratives. Article 35. Foment dels objectius socials en la contractació “1. En els termes establerts per aquest article, els departaments, els organismes autònoms i les empreses públiques de la Generalitat han de reservar determinats contractes administratius d’obres, subministraments o serveis a centres d’inserció laboral de disminuïts, empreses d’inserció sociolaboral regulades per la Llei 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures legislatives per a regular les empreses d’inserció sociolaboral, o a entitats sense ànim de lucre que tinguin com a finalitat la integració laboral o social de persones amb risc d’exclusió social, sempre que compleixin els requisits establerts per les normes de l’Estat i de la Generalitat que els siguin aplicables i que llur finalitat o llur activitat, d’acord amb llurs normes reguladores, estatuts o regles fundacionals, tingui relació directa amb l’objecte del contracte.” Objectius mediambientals Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.9 2.4.3. Comentaris sobre les disposicions en matèria de contractació pública de la Generalitat de Catalunya www.odg.cat

9

Observatori del Deute en la Globalització

Apart dels decrets i articles ja esmentats, es poden trobar a més algunes disposicions concretes dins els diferents plecs d’adjudicació per a la contractació de proveïdors de l’Administració catalana en els diferents sectors. Dins les clàusules administratives o dins les prescripcions tècniques (segons el bé o servei a subministrar) trobem fórmules que fan referència a l’obligació per part de l’adjudicatari d’acomplir les disposicions vigents en matèria de legislació laboral, social, de prevenció de riscos laborals, de seguretat i higiene en el treball,d’integració social dels/de les minusvàlids/des, fiscal, de protecció de dades personals i mediambientals. Però dins l’articulat i els diferents plecs revisats, en cap cas hem trobat referències específiques o requisits concrets per als adjudicataris que es refereixin al respecte de la Pau i els Drets Humans. És important assenyalar aquest aspecte perquè per a promoure una Compra Pública Ètica i Responsable, cal tenir en compte que no és suficient amb que les empreses adjudicatàries acompleixin amb les lleis i regulacions dins el nostre territori sinó que cal exigir que els adjudicataris compleixin amb el respecte de la Pau i els Drets Humans en l’execució de la seva activitat, tant dins de les fronteres del seu país d’origen com fora de les mateixes. Així és urgent i necessari incloure clàusules específiques en la normativa sobre Contractació Pública, referides al respecte de la Pau i els Drets Humans dins i fora del territori, al llarg de tot el procés productiu, en el sí de les empreses subcontractades per l’adjudicatari, i en les empreses i corporacions on l’empresa adjudicatària pugui participar amb el seu capital.

www.odg.cat

10

Observatori del Deute en la Globalització

3. Anàlisi per sectors des d’un punt de vista de pau i drets humans Els llistat de sectors aquí exposats són resultat d’una selecció feta a partir d’aquells que presumiblement tenen més presència en les contractacions de la Generalitat, i que alhora, puguin ser més susceptibles a incloure empreses vulneradores dels drets bàsics i/o de la cultura de pau. Tanmateix es tracta només d’una presumpció de rellevància sectorial, ja que la Generalitat no ofereix encara la informació ni les condicions de transparència necessàries per conéixer des del seu exterior quins són els seus principals subministradors de béns i serveis. La informació disponible apareix aillada, a partir d’anuncis al DOGC, o en ocasions disponible en la pàgina web d’alguns departaments. La transparència i una activa política d’informació a la ciutadania són per tant dos elements clau per garantir una adequada compra pública ética. D’altra banda les empreses que es presenten a continuació han estat objecte de denúncia per part de tribunals, informes oficials d’organismes internacionals o d’organitzacions no governamentals.Cada acusació de vulneració sistemàtica o puntual dels drets humans o de relació amb la indústria militar conté la seva font, a qui correspon el pes i la legitimitat de la denúncia. Com veurem, algunes empreses que de forma habitual ofereixen els seus serveis a la Generalitat de Catalunya, han estat vinculades a greuges importants. Abans de l’anàlisi per sectors convé fer referència a alguns criteris comuns.

3.1.

Criteris comuns a tots els sectors

Els paradisos fiscals són font potencial (no necessària) de promoció del comerç criminal i un recurs utilitzant sovint per a l’evasió fiscal, les xarxes de crim organitzat o per practicar mesures corruptes. Així doncs, considerarem com a negatiu que les empreses estiguin presents o tinguin filials en paradisos fiscals, bancaris o judicials. Serà rellevant també l’existència de condemnes per part de qualsevol tribunal nacional o estranger, així com que l’entitat tingui participacions accionarials en alguna empresa productora d’armament o serveis militars. Caldrà considerar que hi ha diferents nivells de participació, en funció de si aquesta és directa (l’entitat té un percentatge de l’accionariat de l’empresa de productes militars) o indirecta (es posseeix accions d’una empresa que té accions d’una empresa armamentística). No s’ha d’oblidar tampoc que una empresa que no posseeix accions d’empreses del sector militar, podria adquirirles després d’haver estat contractada. La transparència de la participació accionarial és obligatòria en el Registre Mercantil per a valors superiors al 5%.

www.odg.cat

11

Observatori del Deute en la Globalització

Altres participacions poden ser consultades en bases de dades d’empreses com ara el Registre SABI.

3.1.1. Els paradisos fiscals El sociòleg Manuel Castells10 afirma que si no és possible introduir el diner negre en la economia legal, el conjunt del sistema criminal no té sentit. Per això, «el blanqueig de capitals es la matriu del crim global i el seu punt de connexió més directa amb el capitalisme global». De fet, no son pocs els delinqüents que prefereixen integrar-se als circuits legals després d’haver-se enriquit amb l’economia criminal. Dit d’una altra manera, sense les facilitats per a aquest blanqueig s’amenaçaria l’existència de l’economia criminal. Eliminar els paradisos fiscals, bancaris i judicials que es troben en el cor del sistema financer mundial i són la peça clau del blanqueig de diners, suposaria una bastonada a l’economia criminal i, amb ella, a la violència i a la guerra. D’acord amb Castells, el blanqueig de diners es pot resumir en tres fases:11 1. Introducció del diners en efectiu en el sistema financer, en paradisos fiscals tot i utilitzant les trampes necessàries. 2. Desvinculació del diners amb les fonts, per evitar la seva detecció, a través de múltiples transferències rapidíssimes. 3. Introducció del diner ja blanquejat a l’economia legal, de nou utilitzant paradisos fiscals. No totes les característiques dels paradisos fiscals tenen un efecte directe sobre l’economia criminal, la violació dels drets humans i la guerra, malgrat el seu impacte global en aquestes àrees sí està demostrat. Els vincles entre les guerres i els paradisos fiscals són tan famosos que Suïssa publicita que els fons robats i depositats en els seus bancs per alguns dictadors estan sent retornats (com en el cas de Nigèria); i són tan propers que hi ha qui fins i tot triangula diamants a Sierra Leona, entitats financeres a Europa i la xarxa Al Qaeda.12 Dues de les característiques principals dels paradisos fiscals destaquen en aquest entramat: el secret bancari (que facilita la segona fase del blanqueig de diners descrita per Castells) i el procediment d’inscripció lax (que permet la primera i tercera etapa). Hi ha més de 70 territoris coneguts com paradisos fiscals, judicials i bancaris, no cooperatius amb la lluita contra el blanqueig de capitals:13 • • • • •

Amèrica del Nord: Bermudes i Estats Units (Colorado, Delaware, Miami, Nova Jersei, Nova York) Amèrica Central: Belize, Costa Rica, Guatemala i Panamà. Carib: Anguila, Antigua y Barbuda, Antilles holandeses (Curaçao), Aruba, Bahames, Barbados, Illes Caiman, Dominica, Granada, Saint-Kitts i Nevis, Santa Lucía, Saint Martin, Saint Vincent i Granadines, Illes Turques i Caicos i Illes Verges britàniques. Amèrica del Sud: Uruguai. Europa: Andorra, Illes anglonormandes (Jersei, Guernesei), Campione (Itàlia), Illes Canàries, Ciutat de Londres, Xipre, Estònia, Gibraltar, Hongria, Irlanda, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Madeira, Illa de Man, Mònaco, Malta, Rússia, San Marino, Suïssa, Ucraïna i Vaticà. www.odg.cat

12

Observatori del Deute en la Globalització

• • •

Àsia-Pacífic-Oceania: Myanmar, Brunei, Illes Cook, Illes Fiji, Hong Kong, Indonèsia, Labuan, Macao, Illes Marianes, Illes Marshall, Illa Maurici, Nauru, Niue, Filipines, Samoa, Singapur, Vanuatu, Illes Salomon, Seychelles, Taiwan, Tailàndia, Tonga i Tuvalu. Mitjà Orient i estats del Golf: Aràbia Saudita, Bahrein, Dubai, Emirats Àrabs Units, Israel i Líban. Àfrica: Egipte, Libèria, Marroc, Nigèria i Tunísia.

Si bé cal reconèixer que no tots els paradisos fiscals presenten les mateixes facilitats per a l’economia criminal, és important insistir que en tots ells els espais existents són significatius i que la mera existència d’uns paradisos fiscals legitima l’existència d’altres. És una tònica que cada inversor d’una plaça financera determinada aprofiti per rebutjar el qualificatiu de paradís fiscal quan pot assenyalar a un altre centre amb majors facilitats per al blanqueig de capitals, al que li atribueix la denominació.14 Tanmateix, indica De Maillard que:15 «de res serveix assenyalar amb el dit un país abans que a un altre, condemnar a un a l’oprobi perquè és més permeable a les activitats del crim organitzat o, per al contrari, concedir a un altre uns certificats d’honradesa perquè són menys visibles les activitats del crim organitzat que en altres llocs». La rellevància dels paradisos fiscals en l’economia mundial és enorme (el 2005 es va estimar que els paradisos fiscals suposaven prop de la meitat de l’activitat de la banca internacional16). Des d’aquesta perspectiva, es podria dir que la guerra és un dany col·lateral de les maneres de relació econòmica internacional. Tanmateix, els autors i autores d’aquest informe estimen que la Generalitat de Catalunya, compromesa amb el respecte dels drets humans i el foment de la pau, no hauria d’utilitzar unes estructures financeres que tenen un efecte tan negatiu, ni subcontractar els serveis d’aquelles empreses establertes a paradisos fiscals.

Companyies establertes a un gran nombre de paradisos legals, bancaris i d’impostos (entre parèntesi el nombre de paradisos utilitzats, ordenats per quantitat de paradisos)17 PriceWaterhouseCoopers (44) Barclays Plc (39) ABN Amro Holding NV (39) Woolwich plc (39) Loxam (39) Karavel (39) Aon Corp. (38) Deloitte Touche Tohmatsu (35) Deloitte Consulting (35) HSBC Holdings (Hong-Kong & Shangai Banking Corp) (29) Household International Inc. (29) HSBC France ex-CCF (29) Hang Seng Bank (29) Republic National Bank of New www.odg.cat

BNP (Banque Nationale de Paris) (23) Marsh & McLennan Companies (23) Interpublic Group of Companies (23) Allianz AG (22) Dresdner Bank AG (22) AGF (Assurance Générale de France) (22) Halliburton Co. (22) AGF (Assurance Générale de France) (22) Riunione Adriatica di Sicurta (RAS) SpA (22) Dresser, Inc. (22) Selecta (22) ING Groep (21) BHF-Bank (21) Natio-Vie (21)

Fleet Boston Financial Corp. (18) LaSalle Bank Corp. (18) Union Carbide (18) SG Cowen & Co (18) Boursorama SA (18) Credit Suisse (17) Royal Bank of Canada (17) Bearing Point exArthur Andersen (17) Marriott International Inc. (17) Colgate-Palmolive Co. (17) Nabisco Holdings Corp. (17) CSFB Credit Suisse First Boston (17) Donaldson Lufkin & Jenrette (17) 13

Observatori del Deute en la Globalització

York Corp. (29) Bank of Bermuda (29) Citigroup Inc. (28) Fortis NV (28) Citigroup Global Markets ex. Salomon Smith Barney (28) Banacci ex-Banamex-Accival (28) NikkoCiti Trust and Banking exNikko Securities (28) Travelers Life & Annuity (28) Egg Plc. (28) KPMG International (27) Grant Thornton International (27) Bank of Nova Scotia (26) Nestlé SA (25) Snow Brand Milk Products (25) Nestlé Waters (25) Ralston Purina Co. (25) Dreyer's Grand Ice Cream (25) Chef America, Inc. (25) Movenpick (25) BDO International B.V. (24) Paribas (23) BNP Paribas (23) Klepierre (23) Cortal ConSors (23) Weber Shandwick Worldwide (23) Banca Nazionale del Lavoro (23)

www.odg.cat

JP Morgan Chase & Co. (20) Procter & Gamble, Co. (20) JP Morgan & Co. (20) PepsiCo Inc. (20) Bank One Corp. (20) Xerox Corp. (20) Frito-Lay (20) Crédit Agricole (20) Gillette Co. (20) Ernst & Young (20) Bear Stearns Co. (20) Predica (20) LCL Le Crédit Lyonnais (20) Quaker Oats Co. (20) Wella AG (20) Tropicana (20) Emporiki (20) Taittinger S.A. (20) Europejski Fundusz Leasingowy (EFL) (20) Altria ex-Philip Morris Co. (19) Sara Lee Corp. (19) Deutsche Hyp (19) Bank of America Corp. (19) American Express Co. (19) FedEx Corp. (18) Société Générale (18) Dow Chemical (18) Société Générale (18)

Tom's of Maine (17) Merrill Lynch & Co. (16) Pfizer, Inc. (16) Alcatel Lucent (16) Pharmacia Corp. (16) Lucent Technologies Co. (16) Altres empreses espanyoles Banco Santander (15) Banesto (15) BBVA (13) Uni2 (10) Anaya (6) Altadis (4) Banco Popular (3) Gas Natural (3) Unión Fenosa (3) Ferrovial (2) La Caixa (2) Banc Sabadell (2) Bankinter (2) Repsol (1) ACS (1) Caixa Galicia (1) Adeslas (1) Acciona (1) ACSA-Aguas de Barcelona (1) Telecinco (1)

14

Observatori del Deute en la Globalització

3.2.

Anàlisi per sectors

1. Entitats financeres Problemàtica Les Entitats financeres presten finançament a projectes i empreses que poden provocar impactes socials i ambientals que vulneren els Drets Humans i legislacions tant nacionals com internacionals. Per tant és important relacionar els no sempre evidents vincles entre els productes financers i els impactes generats per les activitats finançades, per tal d’evidenciar la corresponsabilitat de les entitats financeres en la vulneració dels Drets Humans i poder actuar des de l’esfera pública per la seva correcció. De la mateixa manera, una gran part de les entitats financeres mantenen relacions directes o indirectes amb el sector armamentístic, que les fa còmplices de la seva activitat productiva militar i, per tant, vulneradores dels més bàsics principis de pau. Sempre que part de la producció d'una empresa es dediqui a la fabricació d'armes i, per tant, a la facilitació i promoció de les guerres, aquesta ha de ser considerada part de la indústria d'armament; i qualsevol organització que pretengui seguir una línia compromesa amb l'ètica i la pau, hauria d'excloure-la de la seva cartera de clients. Les Entitats Financeres (EF) tenen un ampli ventall de serveis per finançar projectes i empreses, o per participar-les. La introducció de criteris criteris de respecte dels Drets Humans i la Pau s’han de vincular tant als projectes com a les empreses que les EF estan finançant/participant. A continuació es relacionen alguns dels possibles vincles entre les operacions de les EF i la vulneració de Drets Humans i Pau: finançament directa a projectes; finançament indirecta a projectes; finançament directa a l’empresa; finançament directa a Estats amb règims dictatorials i als seus governants; participació en l’accionariat de societats i participació indirecta a l’accionariat de societats. Males pràctiques Entitats financeres amb vincles amb la Generalitat: El BBVA és un dels bancs adjudicataris dels serveis financers de la Tresoreria Corporativa de la Generalitat amb el 30% de l’import de les operacions globals i és proveïdor de serveis de renting a través de la seva entitat BBVA renting SA. Les participacions accionarials del BBVA en la indústria militar són les següents: actualment, el BBVA té participacions accionarials directes o indirectes a: Ibérica de l'Espai (un 5,65% a través d'Iberdrola, una indústria aeronàutica i de l'espai amb aplicacions militars, que exporta part dels seus www.odg.cat

15

Observatori del Deute en la Globalització

productes a Rússia), Indra (participada pel BBVA amb un 1,56%), és una de les principals empreses del sector armamentístic espanyol que fabrica sistemes electrònics de guerra i missilística i participa a programes militars de la UE, i de l'OTAN, entre d’altres, com és el cas de l’avió de combat Eurofighter, el carro de combat Leopard i el míssil Sparrow dels EUA, entre un llarg etcètera; Rymsa (té com principal accionista la Corporació IBV (amb un 65,69%), controlada amb un 50% de les accions pel propi BBVA, produeix fragates de guerra i alguns dels seus principals clients són el Ministeri de Defensa espanyol o la principal subministradora de productes militars del Pentàgon, Lockheed Martin); Inmize (el BBVA té el 40% a través de la seva participació a Indra), és la secció espanyola d’MBDA, la principal fabricant europea de míssils); i CESCE (Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l’Exportació, que és més que probable que estigui jugant un paper clau actualment de suport al sector armamentístic).18 El BBVA ha finançat, només el 2006, exportacions d'armes d'Itàlia a Líban, Malàisia, Singapur, Mèxic, Israel i Brasil. El 2002 va ocupar el primer lloc de la classificació per volum de finançaments de les exportacions d’armes italianes (només es coneix aquesta realitat a Itàlia). Per altra banda, en setembre del 2007, el Grup Maxam (abans Unió Espanyola d'Explosius) va obtenir un crèdit sindicat de 300 milions d'euros. Aquest crèdit sindicat ha estat liderat pel BBVA. En ell participin fins a un total de 18 entitats financeres, els noms dels quals no s'han fet públics, tret de Banesto i Caixa Catalunya. En gener del 2005, el BBVA va formar part d'una agrupació internacional de 30 bancs per fer un préstec a cinc anys de 1.500 milions de dòlars a Thales, qui produïa a través de TDA míssils i municions de dispersió. Poc després el BBVA va participar amb 25 milions de dòlars en una agrupació internacional de 28 entitats financeres que va proporcionar un crèdit de 1.700 milions d'euros per a cinc anys a Raytheon, que produeix bombes de dispersió i míssils (Tomahawk). Finalment, el BBVA va participar (amb 120 milions) com una de les entitats promotores d'una agrupació internacional de 36 bancs que proporcionaren, el juliol de 2005, un crèdit de 3.000 milions d'euros a EADS, empresa aeroespacial i de sistemes de defensa, com avions de combat (Eurofighter), de transport militar (A400M), productes i sistemes de guerra electrònica, helicòpters militars (Tigre, Panther) i míssils guiats (Meteor, Simbad). EADS (de la qual forma part l'empresa espanyola Construccions Aeronáuticas S.A., CASA) va ser, fins el final del 2005, 50% propietària de TDA (després 100% de Thales), quan el crèdit va ser concedit per part del BBVA. TDA, com deiem, és un reconegut fabricant de bombes de dispersió. Dins del finançament directa a projectes, al juliol de 2001, el BBVA va participar en un prèstec sindicat per finançar l’Oleoducte de Crus Pesat (OCP)19 a Equador. L’OCP és un projecte que va provocar el desplaçament de comunitats, es situa a zones de gran biodiversitat i producció hídrica, a més d’haver a la zona de pas un alt risc sísmic i d’erupció de volcans actius (Ortega, 2005). El finançament d’aquest projecte consistí en un prèstec sindicat de 17 anys per un volum de US$ 900M que es va firmar al juliol de 2001, entre l’OCP i un grup de 16 institucions financieres, liderat per Westdeutsche Landesbank

www.odg.cat

16

Observatori del Deute en la Globalització

(WestLB – Germany). Un dels bancs involucrats en el prèstec sindicat fou el BBVA, que va aportar 150 milions de dòlars (van Dijk y Slob, 2007). Com exemple de finançament indirecte a projectes tenim que el BBVA i SANTANDER han proveït diferents prèstecs a Endesa Xile, conjuntament amb d’altres EF (van Dijk y Slob, 2007). Endesa Xile va construir la presa hidroelèctrica Ralco, a la vora del Bio Bio al sur xilé (Ortega, 2005), tot enfrontant-se a la forta oposició de les comunitats indígenes i grups ecologistes. Avui dia, la regió d’Aysén, a la Patagonia xilena, s’enfronta a l’amenaça de cinc preses artificials que preten fer HidroAysen, controlada per ENDESA, per produir electricitat que serà consumida a milers de kilòmetres i que representarà una greu agressió als ecosistemes patagònics, territoris que alhora, s’estàt trametent que siguin reconoeguts com Patrimoni de la Humanitat i Reserva de la Biosfera20. En aquest cas, estan finançant indirectament el projecte, al donar viabilitat financera a l’empresa al proveïr-la de prèstecs. La Caixa és la principal adjudicatària dels serveis financers de la Tresoreria Corporativa de la Generalitat amb el 50% de l’import de les operacions globals També és client de Caixa renting SA. A més a més, el holding de La Caixa, Invercaixa Gestion S.G.I.I.C., té participacions a empreses d'armes i de municions de dispersió a Thales (US$ 3.48 milions), L3 Communications (US$ 0.64 milions), United Technologies (US$ 0.52 milions), EADS (US$ 0.42 milions), Honeywell (US$ 0.37 milions), Boeing (US$ 0.37 milions i BAE Systems (US$ 0.24 milions).21 Per altra banda, és important tenir en compte que La Caixa té participacions accionarials indirectes a empreses de telecomunicacions militars. La Caixa posseeix a través del seu 24,83% d'Abertis, el 29% d'Hispasat i el 32% d'Eutelsat. A través d’Hispasat en té el 43% de les accions d'Hisdesat22. La Caixa és el major propietari de Criteria CaixaCorp amb el 78% i Invercaixa Gestion S.G.I.I.C., i és responsable de les actuacions d'aquests hòldings. Crida l’atenció l'enorme quantitat de subsidiàries que té el holding a paradisos fiscals clàssics com les Illes Caimán, Bahames i Gibraltar.23 La Caixa participa en REPSOL YPF amb un 9,10% de les seves accions. REPSOL YPF a través de les concessions que obté per al desenvolupament de la seva activitat ingressa en Àrees Protegides d’importància mundial, amenaça la conservació de la biodiversitat i a la vegada, desenvolupa les seves activitats a 17 territoris indígenes reproduint fidelment els impactes característics de les petroleres amb clares vulneracions dels Drets Humans pels greus impactes socials i ambientals provocats (Gavaldà y Carrión, 2007). Caixa Catalunya és la tercera i última adjudicatària dels serveis financers de la Tresoreria Corporativa de la Generalitat amb el 20% de l’import de les operacions globals. Caixa Catalunya24 participà amb 18 milions d'euros a una operació de finançament sindicat d'un total de 300 milions d'euros, amb altres 17 financeres, al grup Maxamcorp Holding SL, propietària al 100% d'Explosivos Alaveses S.A. (Expal), fabricant d’una municions de dispersió.

www.odg.cat

17

Observatori del Deute en la Globalització

Recentment, l'Institut Català de Finances (ICF) i Caixa Catalunya (amb 50 milions d'euros) han finançat la compra de SACESA, Societat Andalusa de Components Espacials, S.A., la principal empresa aeronàutica espanyola contractista d’EADS-CASA. Aquesta empresa especialitzada en fibra de carbó fabrica panels dels diversos models d'avió de transport militar (A400M). L'ampliació de capital de SACESA ha donat pas a la constitució d'una nova empresa, Alestis Aerospace, S.A., que dóna entrada a la catalana FICOSA. SACESA (Alestis Aerospace, S.A.), dedica un 40% de la seva producció a material militar.

Banc Santander. La Generalitat treballa amb els serveis de renting: Santander de Renting SA. El Banc Santander ha estat acusat de donar cobertura financera a les fortunes de dictadors de règims nefastos, com Teodoro Obiang Nguema a Guinea Equatorial, qui el 2005 va blanquejar 700 milions de dòlars de la seva fortuna a través del Banc Santander. A més, entre 1973 i 1990, l'antic dictador xilè Augusto Pinochet va depositar part dels seus diners en comptes del Banc Santander, qui els ha gestionat sense informar les autoritats anti-blanqueig, tal com obliga la llei.25 Com a exemple de finançament a empreses directa, el Santander finança a Wal-Mart. Wal-Mart és la més gran cadena de distribució del món. Les polítiques laborals de la companyia violen reconeguts drets internacionals als seus treballadors, com el dret a sindiciació o a negociació col·lectiva. Censura la informació als sindicats i tanca departaments per aturar el seu desenvolupament. A l’abril de 2007, va emetre bons per 2250 milions de dòlars. Aquesta operació es va fer servir per refinançar deutes. Els bancs que van liderar l’esmentada emissió van ser Deutsche Bank, JP Morgan i Lehman Brothers. Altres vint bancs van suscriure l’operació, entre ells el SCH amb 22,5 milions de dòlars (Scheire, Louwagie i Bientsman, 2007). Pel que fa als vincles amb les empreses d'armes, el Santander és propietari del 50% de Vista Capital, una financera que posseeix el 23% d'una de les empreses d’armes espanyoles més importants, Expal (del grup Maxam), fabricant entre d'altres, de bombes de dispersió. A més, el Santander té accions d’Indra (0,92%) i a CESCE, amdues esmentades previament.26 Banc Sabadell és una de les poques entitats financeres subministradores de la Generalitat, a través de Bansabadell renting SA. El Banc Sabadell és propietari del 3,4% de CESCE, de l’1,04% d'Amper i del 20% d'Emte Sistemes, totes elles empreses militars.27

IT Deusto. La Generalitat és client d’IT Deusto, tot i sabent que IT Deusto és propietari del 25% de l'empresa militar Tecnobit.28

www.odg.cat

18

Observatori del Deute en la Globalització

Altres entitats financeres que, per la seva import+ancia empresarial i volum de relacions amb empreses d’armament, és interessant tenir en compte a aquest estudi: AXA és accionista d'importants empreses del sector militar mundials, entre els quals és troben Boeing (1,2%), United Technologies (2,6%), CSC Computer ÇSciences Corp (1,7%), Textron Inc. (9,9%), Halliburton (2,8%), Alliant Techsystems Inc (6,5%), General Dynamics (1,6%), Goodrich Corp (5,6%) i Hexcel Corp (2,7%) i Indra (1,27%). Barclays Bank és l'entitat financera del món que participa a un nombre més elevat d'indústries de la guerra: Boeing (3,4%), United Technologies (3,2%), Lockeed Martin (3,4%), Northorn Grumman Corp (3,39%), DCN (4,5%), Raytheon (3,3%), General Dynamics (4,9%), L3 Communications (3,29%), Halliburton (3,4%), CSC Computer Sciences Corp (3,6%), Meggit PLC (3%), Alliant Techsystems Inc (2,5%), B/I Aerospace Inc (2,8%), GenCorp Inc (3%), Goodrich Corp (9,8%), Hexcel Corp (1,7%), Precision Castparts Corp (2,2%), Tenneco Inc (3,38%) i Textron (3,2%). Standard Life Asssurance Co, és propietària d'accions de Cobham plc (3,2%) i Meggit plc (5%). Morgan Stanley poseeix el 3,8% d’United Technologies, el 6,9% de Halliburton, el 2% de Textron, el 1,8% de Goodrich Corp. JP Morgan & Co, té el 1,9% de DCN, el 2,4% de Raytheon, el 1,8% d’Embraer-Empresa Brasileira de Aeronautica SA. Citigroup (matriu de Citibank) té participacions accionarials a Raytheon (3,1%) i L3 Communications (10,8%). Merryl Linch & Co, en té de DCN (2,5%). Bank of America és accionista de l'1,6% de Textron. ABN Amro té l'1% d’Arianespace.29 Per altra banda, cal tenir en compte el llistat de més de 30 entitats financeres amb presència a Espanya que tenen vinculacions directes amb la indústria militar que és facilita pel Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs, a la seva web i a la web de la campanya BBVA sense armes. Algunes d’aquestes entitats han sigut esmentades prèviament, tanmateix no volem deixar de mostrar les altres caixes d’estalvi i bancs que tenen vincles amb la indústria militar espanyola. Aquestes són: Arlington Capital, Bancaja, Banco Pastor, Banco Popular, Banesto, Bestinver, BBK, BNP Paribas, BPE, Caixanova, Kutxa, Cajavital, Cajastur, Caja Ávila, Caja Cantabria, Caja Castilla La Mancha, Caja Madrid, Cajasol, Chase Manhattan, Chase Nomines, Cía Andaluza de rentas, Citigroup, Comerzbank, Clerstrem Bank, Fidelity International, Ibercaja, Ibersuizas, IBV, JP Morgan, Lehman Brothers, Logista, Socade, State Street Bank, Unicaja, Vector capital (Caixa Penedès) i Vista Capital. Cash Pooling”: empreses financeres contractades en l’actualitat per la Generalitat de Catalunya Una qüestió important a tenir en compte, és l’actual política del Departament d’Economia i Finances en quant a les Entitats Financeres amb les que treballen. Aquest Departament va aprovar a l’any 2007 un nou sistema de www.odg.cat

19

Observatori del Deute en la Globalització

gestió de la tresoreria de tota la Generalitat de Catalunya anomenat “cash pooling”. L’objectiu d’aquest sistema és segons el propi Departament d’Economia i Finances a la convocatòria per seleccionar les Entitats Financeres que podran donar servei a la Generalitat30, “solució de centralització de fons (cash-pooling) entre els comptes tresorers de la Tresoreria Corporativa i els comptes operatius de les entitats públiques, entenent com a Tresoreria Corporativa la que actualment inclou l'àmbit departamental, el Servei Català de la Salut i entitats gestores de la Seguretat Social i l'ICASS. Un sistema de centralització de fons és un instrument per a la gestió conjunta de diversos comptes bancaris amb l'objectiu d'optimitzar els saldos a nivell de grup permetent una gestió flexible.” És a dir, el cash pooling té la virtut de facilitar la reducció de costos financers, ajudant a fer una gestió més eficient dels serveis financers de tresoreria, concentrant en poques entitats financeres tota la gestió i centralitzant-la en el propi Departament d’Economia i Finances. El concurs es va obrir el 18 de gener de 2007, i el 23 d’abril de 2007 es publica la seva resolució, adjudicant la prestació de serveis financers a la Tresoreria Corporativa de la Generalitat de Catalunya i les entitats públiques a les següents entitats: La Caixa (50% de l’import globlal d’operacions), BBVA (30%) i Caixa Catalunya (20%)31. L’oportunitat novament perduda al desenvolupar aquest sistema, és que a més d’integrar elements de valoració purament financers, no es tinguessin en compte criteris de Drets Humans i Pau. Si aquests criteris s’haguessin aplicat, al menys dues de les tres EF que avui estan gestionant els fons de la Generalitat de Catalunya, no haguessin pogut estat adjudicatàries. És més, aquest sistema limita la capacitat a qualsevol Departament, d’integrar criterirs més elevats d’exigència en la temàtica que tractem en aquest document, i per tant exclou qualsevol possible contractació de les Banques Ètiques (Triodos, Fiare, Coop57, etc...). Per una altra banda, i com hem pogut comprovar a les males pràctiques, BBVA, Caixa Catalunya, La Caixa, Santander Central Hispano, Banc Sabadell Atlàntic, són EF que tenen relació provada amb la indústria armamentística i estan sent contractades majoritàriament en serveis de rènting per part de la Generalitat.

Bones pràctiques i recomanacions Existeix una alternativa a la banca tradicional, que es distingeix de la convencional en la naturalesa social dels projectes que finança, en el filtre ètic de les empreses en les quals inverteix i en la transparència de les seves accions. Les finances ètiques són les que fan compatible la rendibilitat econòmica i financera amb la consecució d'objectius socials i ambientals. La Banca Ètica és caracteritza, des del punt de vista de l'estalvi, perquè el seu objectiu és proporcionar les persones o institucions un producte d'estalvi adequat a les seves necessitats i que no troben al mercat. Les finances ètiques ofereixen productes financers que, sense oblidar el rendiment econòmic, els permetin participar en les decisions referents a la destinació dels seus estalvis, www.odg.cat

20

Observatori del Deute en la Globalització

de manera que aquests no entrin en contradicció amb els seus valors. Pel que fa al crèdit, el seu objectiu és proporcionar crèdits als exclosos financers, és a dir, a persones emprenedores i entitats del tercer sector i l'economia social que troben importants dificultats per accedir al crèdit convencional i que sovint compleixen els requisits ètics que els estalviadors estan buscant. Actualment a l’Estat espanyol l’únic banc ètic és el Triodos Bank, que disposa d'una sucursal a Barcelona i una altra a Madrid. Una altra possibilitat d'inversió des d'Espanya la proveeix la Fundació FIARE al País Basc i ara a Catalunya, que ofereix la possibilitat de contractar fons d'inversió regulats per la Banca Ètica Popular italiana.

Criteris de selecció de projectes per la banca ètica Criteris negatius de selecció de projectes: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Producció i venda d'armament. Producció i venda de tabac. Producció i venda de pornografia. Producció i oferiment d'empreses de joc. Subministrament a l'exèrcit. Explotació laboral. Explotació infantil. Experimentació amb animals. Destrucció del medi. Contaminació d'aigua o aire. Agricultura amb manipulació genètica. Producció d'energia nuclear. Destrucció de la capa d'ozó. Producció i distribució de pesticides tòxics i no degradables. Tala de boscos tropicals. Utilització de fusta tropical com a matèria primera. Mineria amb alta contaminació de residus. Grans plantacions en els països del Sud, explotació laboral i ambiental. Deslocalització a països del Sud amb pràctiques d'explotació laboral. Comportament comercial i publicitari tendenciós i manipulador dels consumidors. Discriminació salarial entre directius i treballadors. Suport a règims polítics dictatorials. Especulació financera. Evasió d’impostos i paradisos fiscals. Monopolis econòmics. Comerç de drogues i màfia. Producció i venda d´armament.

Criteris positius de selecció de projectes: ●

● ● ●

Manufactura de productes positius: ambientals, ecològics, biològics, de control de la pol·lució, de reducció de despesa energètica, educatius, de productes elaborats per col·lectius socials en règim d'inserció laboral. Adopció de polítiques ambientals en l'empresa. Reducció de la despesa energètica i utilització de fonts d'energia renovable. Respecte a la biodiversitat. Suport al desenvolupament comunitari i local. www.odg.cat

21

Observatori del Deute en la Globalització

● ● ● ● ● ● ● ● ● ●

Igualtat d'oportunitats de gènere, dones en càrrecs directius i tractament igualitari dels treballadors. Relació de l'empresa amb la comunitat que l'acull. Implicació de l'empresa en l'educació i la formació dels treballadors i les famílies. Relació de l'empresa amb els sindicats i demandes laborals. Transparència en la gestió econòmica i financera. Suport a iniciatives d'empreses o projectes ambientals. Suport a iniciatives de comerç just i consum responsable. Transferència de tecnologia a països empobrits. Respecte als drets humans i activitats que els respectin en països on es vulneren. Empreses amb sistemes de gestió participativa.

www.odg.cat

22

Observatori del Deute en la Globalització

2. Energia Problemàtica Les empreses del sector energètic són en la seva gran majoria transnacionals que operen en una gran part de països del món, molts d’ells empobrits i bona part amb situacions sociopolítiques que són qualificades com de conflicte armat. Des del punt de vista de respecte dels principis de pau, les empreses del sector de l’energia es troben en una situació crítica. Es tracta, principalment, de l’obtenció de beneficis en països en conflicte armat de manera il·legítima, el qual succeeix quan l’empresa es converteix en un actor més del conflicte, per exemple, alimentant les tensions a través de l’ús de protecció armada privada, la col·laboració amb règims antidemocràtics, el pagament de drets de concessió d’explotació de matèries primeres, o fent ús d’estratègies violentes per reduir l’impacte de la contestació social a la seva presència en un entorn determinat,. La Generalitat, responsable d’una part important del PIB de Catalunya, és un consumidor rellevant d’energia i per tant, és susceptible de tenir un paper important a l’hora d’evitar les greus vulneracions als drets humans associades a l’explotació, transport, distribució i consum d’energia. Quina és la situació energètica a Catalunya?32

L’escenari IER del Pla de l’Energia preveu un augment de la demanda d’electricitat del 57% entre 2003 i 2015.33 El 75% de les importacions de petroli a Catalunya i l’Estat espanyol l’any 2004 provenien de països no democràtics o poc estables: el 50% provenia de sis www.odg.cat

23

Observatori del Deute en la Globalització

països de l’OPEP (Aràbia Saudita, Líbia, Nigèria, Iran, Iraq, i Algèria), i el 15%, de Rússia. La situació respecte el gas natural era encara més preocupant, ja que l’any 2004 el 51% provenia d’un sol país, Algèria, el 17,4% de Nigèria i el 14% de Qatar. L’any 2005 les importacions de gas d’Algèria van baixar al 43%. Pel cas de l’economia espanyola, les matèries primeres emprades per a la generació d’energia procedien dels següents països: Origen de les importacions de petroli:34 Altres països

70000

Algèria

60000

Noruega

50000

Camerun Venezuela

kt 40000

Regne Unit 30000

Iran

20000

Rússia Iraq

10000

Nigèria 0

Mèxic 2000

2001

2002

2003

2004

2005

Any

Líbia Aràbia Saudita

Any 200735

Origen de les importacions de gas:36 450000 400000

Altres països

350000

Malàisia

300000

Egipte

Mte 250000

Oman Emirats Àrabs Units

200000

Qatar

150000

Líbia

100000

Trinitat i Tobago

50000

Nigèria

0

Noruega 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Algèria

Any 200737

Any

Origen de les importacions nuclears38 100% 90% 80%

14,4

15

6,4 10,1

14

70% 60% 50% 40%

Altres 11,2 13,6

11 13

Namíbia Sud-àfrica Austràlia Níger

16,6

16

30%

Canadà Rússia

20% 27,7

31

2004

2005

10% 0%

www.odg.cat

24

Observatori del Deute en la Globalització

Si fem cas a l’Índex de Democràcia que publica cada any The Economist, trobem que per l’any 2008, per exemple, dels 10 principals exportadors de gas vers l’economia catalana i espanyola, només 1 era un govern democràtic; mentre que 7 eren règims autoritaris, i 2 democràcies febles. De la mateixa manera, es tracta de règims corruptes en els que els ingressos per la venda d’energia no van a parar a la seva població sinó tot el contrari, reforcen les èlits governants. Segons l’Índex de Corrupció Percebuda de Transparencia Internacional els països subministradors d’energia a l’economia catalana són altament corruptes.39 No s’han pogut trobar dades sobre els proveïdors d’energia de la Generalitat ni en el Departament d’Indústria, Energia i Mines, ni en el de Contractació Pública. En definitiva, l’actual subministrament energètic de Catalunya –i en particular al sector públic- i la seva dependència energètica vers l’exterior, contribueixen d’aquesta manera a la vulneració dels drets humans sistemàtica per part de règims autoritaris o poc democràtics en detriment de la població local. Seria convenient, per tant, disminuir tant el consum energètic com la dependència geopolítica de règims autoritaris. Presencia a Àfrica d’algunes de les principals empreses espanyoles. Elaboració pròpia. Informació obtinguda a partir de les memòries anuals de les empreses als anys 2005 i 2006: La importància per als excel·lents resultats de les empreses energètiques espanyoles de les activitats a l’exterior es pot observar per exemple tenint en compte que a l’any 2006 un 63,6% dels beneficis de REPSOL van ser obtinguts fora de les fronteres espanyoles, al igual que un 18% dels beneficis d’Iberdrola40, un 25% d’Unión Fenosa41, un 46,2% d’Endesa42, o tenint en compte que un 22% dels ingressos de Cepsa es van originar a l’exterior43.

Centrals de Cicle Combinat a Catalunya: En operació Tarragona www.odg.cat

Endesa

2.454,06 MW 411,35 MW

Amb DIA favorable Besós-5 Endesa

1.600,00 MW 800,00 MW 25

Observatori del Deute en la Globalització

Endesa Tarragona Power

BASF/Iberdrola

423,69 MW

Besós-3 Besós-4 Plana del Vent

Endesa Gas Natural Gas Natural

419,32 MW 399,70 MW 800,00 MW

Port de Barcelona En tramitació Riba-roja d’Ebre Foix Bescanó

Gas Natural Endesa Endesa Endesa

800,00 MW 2.000,00 MW 800,00 MW 800,00 MW 400,00 MW

Per altra banda, cal tenir en consideració dues situacions: •

•

El consum d’electricitat a Catalunya va crèixer un 79% entre 1990 i 2005, de manera tan poc diversificada com perillosa: el 2003, el 56% de l’electricitat consumida fou nuclear, seguida pel gas natural (25%), éssent l’energia solar irrisòria. Les emissions de CO2 derivades del consum d’energia a Catalunya han experimentat un augment molt important en el període considerat, d’un 60,1%, molt superior a la mitjana espanyola (50,5%).

Males pràctiques Pressuposarem que en major grau, l’energia consumida pel global de la Generalitat procedeix dels mateixos operadors que generen i abasteixen la resta de l’economia catalana. En conseqüència, recollim a continuació algunes de les principals empreses energètiques que operen a l’economia catalana, així com algunes de les acusacions a aquestes empreses de vulneració de drets humans en tercers països. Els serveis de seguretat privada de les petrolieres Chevron-Texaco, Total-FinaElf i, sobretot, la Royal-Dutch-Shell han estat involucrades en les hostilitats amb milícies locals a Nigèria, degut al fet que una part important del cru és robat sistemàticament a través del comerç il·lícit, que un estudi finançat per la Shell estimà entre 100 i 250 milions de barrils per any44. Fins i tot l'ONU ha considerat legítimes les reivindicacions, si bé ha condemnat els mètodes utilitzats (entre uns altres, atacs armats i segrests d'empleats de les transnacionals).45 Shell. El 1995, el règim nigerià d’Abacha executà a nou ogonis (que van protestar durant anys pels excessos de les petroleres), incloent a Ken Saro Wiwa, activista pro drets humans i escriptor de prestigi internacional. La Shell va ser acusada per alguns ogonis i organitzacions de drets humans internacionals de complicitat en l’operació i d'haver subministrat armes a soldats que van perpetrar crims. La Shell reconegué el 2001 que va proporcionar armes perquè es protegissin les seves instal·lacions.46 ChevronTexaco. Demandants a Nigèria, ajudats per ONG van dur a judici la ChevronTexaco per l'assassinat de civils en 1998 i 1999 per soldats nigerians que protegien a la petroliera, pagats per aquesta47. El 19 de març de 2003 ChevronTexaco va haver de parar la seva producció i exportacions de petroli nigerià pels disturbis entre els grups ètnics Ijaw i Itsekiri. www.odg.cat

26

Observatori del Deute en la Globalització

Uns dies abans Shell havia retirat tot el seu personal no essencial, i va evacuar tot el seu personal també el 19 de març48. Al juliol del 2003, unes 150 dones nigerianes de les comunitats del Delta ocuparen de manera pacífica la ChevronTexaco, que no va tenir més remei que acceptar el subministrament d'ajuda per al desenvolupament de les seves comunitats49. D'altra banda, les conseqüències mediambientals al Delta del Níger són catastròfiques per l'entorn i per les poblacions que habiten aquesta regió. La indústria petroliera nigeriana és la que més utilitza les contaminants flamarades de gas (un cinquè del total mundial). El Banc Mundial estima les emissions d'efecte hivernacle en el Delta superiors al total combinat de la resta de l’Àfrica al sud del Sahara50. ExxonMobil, Unocal, Total, Talisman Energy Altres casos pendents de judici contra empreses extractives (tots entre 2001 i 2006) són51: ExxonMobil a Indonèsia (acusat de pagar a qui va cometre assassinats i tortures); Unocal a Myanmar (va haver de compensar a la población pels treballs forçats, violacions i assassinats comesos pels soldats que protegien un gasoducte); Total a Myanmar (la premi Nobel de la pau Aung Sant Suu Kyi ha considerat a Total com el «millor sostén» del règim militar)52; i Talisman Energy en Sudan (la companyia canadenca i el Govern sudanès van ser duts a judici a EE UU acusant a aquella de facilitar logística, incloent una pista d'aterratge, per a operacions militars que van violar els drets humans, però el cas va ser desestimat).

British Petroleum (BP). A Colòmbia, l’organització Human Rights Watch acusà el departament de seguretat de BP d'haver importat armes i haver entrenat la policia, després de conèixer-se l'acord entre la petroliera i l’exèrcit colombià per protegir les seves instal·lacions de l'escamot.53 L'Escola de Cultura de Pau, al seu anuari del 2006, considera que “l'existència d'empreses nacionals i transnacionals petroleres en contexts de conflicte armat no implica necessàriament que aquestes empreses siguin les responsables màximes del conflicte, tot i que en casos com Nigèria tenen una clara responsabilitat”. Afirmen que la riquesa petroliera “pot incentivar l'inici d'un conflicte, condicionar la seva perpetuació, crear interessos econòmics favorables al manteniment de l'status quo o al canvi de la situació, ser motiu de greuges comparatius perquè l'activitat genera violació de drets humans, degradació del medi ambient, o malestar entre les comunitats de la regió que demanen la sobirania sobre aquests recursos, etc. De la mateixa manera, es pot preguntar pel possible rol i la influència que podrien jugar les companyies petroleres per incentivar processos de pau, atesa la seva presència a la major part dels països on hi ha negociacions o processos oberts. Les petroleres del següent llistat es troben com a mínim sota sospita. Llistat: Petrolieres a contextos de conflicte armat o en procés de pau:54 Algèria: Sonatrach, Xinesa National Petroleum Co, Gulf Keystone Petroleum (RU), Anadarko (EUA), BP Amoco, Maersk Olie Algeriet www.odg.cat

Filipines: Shell Índia: Indian Oil Corp. Indonèsia: Exxon-Mobil (EUA) 27

Observatori del Deute en la Globalització

Angola: Chevron-Texaco, Total-Fina-Elf, Agip Azerbaiyán: British Petroleum, Xinesa National Petroleum Co, Shell, Caspian EnergyGroup (RU), Noble Sky (EUA), AZEN Oil Co (Turquía-Azerbaiyán) Colòmbia: Occidental Petroleum Corp. (Canadá), Repsol, Royal-Dutch-Shell, British Petroleum Co., Argost Energy International (EUA), Perenco (RU), Hocol (França), Petrobras (Brasil), Xinesa National Offshore Oil Corp., Sinopec (Xina), Mitsubishi Explorations Costa d'Ivori: Petroci, Sinopec (Xina), ONGC Videsh (Índia), Oils Índia, Canadian Natural Resources, Ireland's Tullow Oil, Ocean Energy (EUA), Devon Energy Corp. (EUA), Pluspetrol (Argentina), International Finance Corp., Dana Petroleum (RU), Vanco Energy Co.

Myanmar: UNOCAL (EUA), Total-Fina-Elf Nigèria: Royal-Dutch-Shell, ChevronTexaco, Total-Fina-Elf, Korea National Oil Corp., ONGC Videsh R. D. Congo: Agip, Exxon-Mobil (EUA) Sahara Oc.: Kerr Mc Gee (EUA) Somàlia: Marathon Oil (EUA), Petronas (Malàsia), Pex Co. Oil (Holanda), Range Resources (Austràlia), Oil Change International Sri Lanka: Ceylon Petroleum Corp., Indian Oil Corp. Sudan: British Petroleum, Xinesa National Petroleum Corp., Clivenden (Suïssa), Canadá, Àustria, Malàisia

Recomanacions Malgrat s’escapi de l’àmbit de la contractació, la millor recomanació per a la Generalitat seria que reduís al màxim el volum d’energia contractada, i que aquesta procedís de fonts renovables. Convindria disminuir paulatina però decididament l’ús tant d’agrocombustibles de procedència exterior com d’energia produida a partir d’hidrocarburs i urani, especialment els de països amb règims autoritaris o en conflicte (que són la majoria dels subministradors). Es tractaria, tal com apunta el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-20151, de desenvolupar polítiques d’estalvi, eficiència i promoció de renovables (exceptuant dels agrocarburants d’importació). A l’hora de seleccionar l’operador energètic que ha de subministrar energia a la Generalitat, convindria introduir criteris que valoressin el vector energètic de cada companyia, de manera que es poguéssin prioritzar aquelles empreses amb major percentatge de generació d’energies renovables, així com les que disposesin de tecnologies més netes. De la mateixa manera i considerant el procés des de que s’extrau o es genera l’energia fins que es consumeix (commodity chain), convindria prioritzar els subministradors que demostrin aplicar criteris de sostenibilitat en l’extracció, generació, transport i distribució de l’energia, i que operin en països democràtics.

www.odg.cat

28

Observatori del Deute en la Globalització

3. Construcció i infraestructures Problemàtica Els mínims principis de pau aquí exposats poden veure’s vulnerats també per les empreses del sector de la construcció responsables de desenvolupar les infraestructures al nostre territori i a territoris de països tercers. La problemàtica associada a les constructores té dues components. La procedència dels materials emprats, i les vulneracions als drets humans acomeses per empreses constructores transnacionals en països vulnerables com ara els africans o llatinoamericans, generalment lligades a l’expulsió de comunitats locals del seu territori, a conflictes ambientals diversos i a la compra de voluntats polítiques a funcionaris públics. El ciment, la sorra, el metall, la fusta i tot material utilitzat per la construcció, a més dels equipaments de suport logístic necessaris per la consecució de l’objectiu d’aquestes empreses prové de països on en molts dels casos existeix una situació de conflicte armat on no existeix un control democràtic de l’extracció dels seus recursos minerals. Tal com ocorre al sector energètic, les principals causes per rebutjar la subcontractació a empreses de construcció i infraestructures es troba amb la manera com s’aconsegueixen les matèries primeres. L’ús de la violència i la participació per activa o per passiva en un conflicte armat seran per tant els factors a valorar en els proveïdors d’aquestes empreses.

Males pràctiques Les empreses relacionades a continuació són contratistes de GISA55 (Gestió d’Infraestructures S.A.) i per tant són empreses subcontractades indirectament per la Generalitat. En el cas d’Otis i ThyssenKrupp, hem constatat la seva contractació per part de la Generalitat tot veient els seus productes en les instal.lacions d’aquesta. En tots els casos tenim constància de vulneracions de drets humans:

FCC - Fomento de Construcciones y Contratas S.A. A Colòmbia, organitzacions locals van presentar davant el Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) una denúncia contra PROACTIVA Medio Ambiente, constituïda per les empreses FCC d’Espanya i la francesa Veolia Environmental. Segons van afirmar aquests grups, aquests capitals s’han beneficiat amb la privatització dels serveis d’aigua, sanejament i gestió de residus al Carib colombià, en dretiment dels drets elementals (com el dret humà a l’aigua) d’amplis sectors de la població local.56

www.odg.cat

29

Observatori del Deute en la Globalització

Grup ACS (Actividades de Construcción y Servicios). A Litoral de Huelva: pressió en el ordenament territorial i respectiva requalificació de sòls com a urbanitzables. A l’Embalse Yesa (Riu Aragón): prevaricació per adjudicar l’obra a ACS. A Albacete, construcció d’una urbanització en un espai catalogat com a zona protegida. La companyia Dragados S.A., del Grup ACS, va trencar la bassa d’Aznalcóllar en les immediacions del Parc Nacional de Doñana.57

Inabensa i Telvent (Grup Abengoa). Guerra de l’Aigua a Bolívia, privatització de l’aigua a Cochabamba. Increment desproporcionat de tarifes i intent de recuperació inversió (no realitzada) davant el CIADI al ser rescindit el contracte pel Govern.58 SIEPAC. Plan Puebla Panamá 2005-2006: presenta oferta per a participar al projecte generador d’impactes socials i ambientals.59 A Costa Rica: Fiscalia Anticorrupció espanyola inicia investigació per presumpte suborn,60 i a l’Estat Espanyol: Fiscalia Anticorrupció espanyola investigació per suposat delicte d’administració deslleial.61

ACSA, Obres i Infraestructures SA (grup Agbar). Agbar: A Argentina, incompliment de compromisos contractuals a nivell d’inversió; increment desproporcionat de tarifes; moviments financers especulatius o carregosos; incompliment de la qualitat i acomiadaments massius.62 A Xile: Moviments financers especulatius o carregosos; incompliment de la qualitat; acomiadaments massius i corrupció.63 A Mèxic: Increment desproporcionat de tarifes; moviments financers especulatius o carregosos; incompliment de la qualitat i acomiadaments massius.64 A Brasil: Moviments financers especulatius o carregosos.65

Isolux Corsán. Isolux Corsán compta entre els seus accionistes amb Construction Investment, SARL, amb un 53,67%66 de les accions. Construction Investment, SARL té domicili A Luxemburg67, que és considerat paradís fiscal per part de l’Estat espanyol68. La Generalitat té als seus edificis i instal·lacions ferroviàries ascensors i escales mecàniques de les marques OTIS i Thyssen. Al respecte cal saber que l’empresa d'armes United Technologies, fabricant dels famosos helicòpters de combat Blackhawk, és fabricant també dels ascensors OTIS, a més a més, ThyssenKrupp Stahl és accionista amb el 51% de l'empresa alemanya del sector militar, Atlas Elektronik.69

Bones pràctiques i recomanacions

www.odg.cat

30

Observatori del Deute en la Globalització

Les empreses contractades per la Generalitat relacionades amb el sector de la construcció haurien de garantir que l’origen dels materials empreats no prové de països sense control legal en l’extracció d’aquests. A més, la captació de recursos hauria d’efectuar-se amb criteris de baix impacte ambiental o ecodisseny, perquè la construcció d’edificis i infraestructures consumeix entre el 45% i el 60% dels materials extrets de la litosfera, per tant la seva extracció i transformació suposa una part molt significativa de l’impacte ambiental de la nostra societat. Aquest impacte ambiental pot ser en forma d’esgotament de recursos no renovables, emissions de diversos tipus de gasos amb efectes nocius, perjudicis d’ecosistemes o acumulació de residus sòlids que poden lixiviar substàncies perilloses, contaminant així l’aire o el sòl, etc. amb el consegüent impacte sobre les poblacions que hi viuen a les zones d’extracció. Per altra banda, també és un bon criteri per a l’elecció d’empreses constructores com a subcontractistes, el rebuig d’aquelles respecte les quals es ténen referències de diferents violacions dels drets humans, com és el cas de les que acabem de relacionar.

www.odg.cat

31

Observatori del Deute en la Globalització

4. Alimentació i aigua

Problemàtica Les empreses d'alimentació i aigua poden ser també subjecte de vulneració dels principis fonamentals de respecte de la pau en aquest estudi considerats. Si bé és cert que aquest sector ofereix moltes opcions de contractació local que molt probablement estigui lliure de sospita, és de gran rellevància analitzar les empreses matrius, normalment transnacionals, a les quals els subministradors d'aliments i aigua subcontractats pertanyen. Perquè hi ha casos en què aquestes grans empreses del sector de l'alimentació es proveeixen amb conreus provinents de països on l’ús de la violència és pràctica comuna també en el lloc de treball o al seu entorn més proper. El sector de l’alimentació a nivell mundial es troba actualment controlat per corporacions transnacionals agroalimentàries que inunden el mercat produint aliments de baix cost per a l’exportació, en detriment de la producció dels petits productors agrícoles locals, la qual cosa posa en seriós risc la sobirania alimentària dels països. El seu model industrial de producció d’aliments és intensiu en terra i mà d’obra i se serveix de la tecnologia transgènica i l’ús generalitzat de pesticides altament nocius per al medi ambient així com per a la salut i la vida dels treballadors que s’hi veuen exposats sovint sota unes condicions laborals deplorables. És necessari, per tant, prendre consciència, ja des de l’esfera pública, de l’impacte de promoure i consumir determinats productes alimentaris, visibilitzant la ingent vulneració dels Drets Humans per part d’aquestes companyies i prenent les mesures necessàries per a la seva correcció.

Males pràctiques Tot seguit es relacionen alguns exemples de corporacions transnacionals agroalimentàries que vulneren de manera sistemàtica els Drets Humans sense que això impedeixi que continuïn amb la seva activitat: The Coca-Cola Company. Marques Almdudler, Aquarius, Bonaqua, Bum, Cappy, Coca-Cola, Fanta, Kinley, Krest, Lift Apfelsaftschorle, Mezzo Mix, Minute Maid, Nestea, Powerade, Qoo, Rómerquelle, Sprite, entre d’altres.

Imputacions: Violació dels drets laborals dels treballadors i treballadores, implicació en la persecució i assassinat de sindicalistes, discriminació racial, esgotament d’aqüífers, contaminació d’aigües i de superfícies agrícoles.

www.odg.cat

32

Observatori del Deute en la Globalització

El 20 de juliol de 2001, el sindicat colombià SINALTRAINAL va presentar a Florida, amb el suport del nord-americà United Steel Workers of America i el International Labor Rights Fund, una demanda contra Coca-cola i els seus socis a Colòmbia. Segons s'afirma en la demanda, esquadrons de la mort paramilitars, que havien comès assassinats, segrestos i tortures contra membres del sindicat, ho havien fet com agents de l'empresa demandada70. Cinc sindicalistes van ser assassinats i altres 65 van ser amenaçats de mort. El 31 de març de 2003, el sindicat va aconseguir una victòria parcial: el jutge federal va admetre la demanda contra les empreses colombianes envasadores de Coca-Cola Begudes i Aliments i Panamerican Beverages, però no contra el propi consorci.71 A Panamà, en la tardor de 2002, 8 sindicalistes van ser acomiadats, incomplint el contracte, de l’envasadora local de Coca-Cola per haver reclamat millors condicions de treball.72 Una gran part del concentrat de suc de taronja elaborat per Coca-cola (Cappy, Minute Maid) procedeix de Brasil. Allà els treballadors i treballadores de les plantacions sovint cobren menys de 12 euros diaris. D'aquesta manera la majoria es troben entorn d’un terç per sota del mínim vital local que seria necessari per a alimentar una família. Per això en molts casos també els nens han d'ajudar en el treball. Amb freqüència, per aquest motiu sofreixen danys greus i permanents en la seva salut. Naturalment els consorcis empresarials asseguren que els seus proveïdors no empren infants en la seva activitat (tot i que recentment, segons dades de Human Rights Watch, fou així denunciada per la seva complicitat en l'explotació infantil a El Salvador). El 8 d'agost de 2001, Coca-Cola va ser condemnada als EUA a pagar 192,5 milions de dòlars per discriminació racial de treballadores i treballadors afroamericans. Es tractava del cas de major envergadura en la història d'Estats Units.73 Segons la BBC, el 2003 Coca-Cola fou responsable de contaminar grans superfícies agrícoles en el sud-oest indi amb productes químics altament tòxics i en part cancerígens, com el plom i el cadmi. A més, es va retreure a la multinacional el seu exagerat consum d'aigua, que va provocar un seriós desgast dels aqüífers i una sequera amb conseqüències catastròfiques per a l'agricultura local. En les protestes contra la multinacional van ser detingudes 300 persones.74 75

Kraft Foods International Inc. (Philip Morris) : aliments, cafè i llaminadures de les marques Aladdin, Altoids, Bensdorp, Carte Noire, Cote d'Or, Daim, Finessa, Jacobs, Kaffee Hag, Kaba, Kraft, Lila Pause, Marabou, Milka, Mirabell Mozartkugeln, Miracoli, Nussini, Onko, Oreo, Philadelphia, Ritz, Suchard i Toblerone, entre d’altres. Philip Morris: cigarretes de les marques Chesterfield, L&M, Marlboro, Muratti i Philip Morris, entre d’altres.

Imputacions: Explotació de treballadors agrícoles a través dels proveïdors de matèries primeres. www.odg.cat

33

Observatori del Deute en la Globalització

Per a produir la xocolata, Kraft Foods adquireix les matèries primeres a Costa d'Ivori, país situat en la regió occidental d'Àfrica. Moltes persones han emigrat des d’altres punts per a establir-se en el nord i el nord-oest del país. La majoria d'elles treballa en les plantacions de cacau i durant les últimes dècades, segons declara l’empresa, “ha realitzat una aportació essencial per a contribuir a l'enlairament d'aquest sector agrícola." El que l'empresa no diu és que una part d'aquests "immigrants" es troba allà contra la seva voluntat. Segons estimacions de l'organització de drets humans Terre des Hommes, uns 20.000 nens d'entre 7 i 14 anys van ser segrestats a Mali i duts des de la seva pàtria cap a Costa d'Ivori, per a treballar en les plantacions sense rebre cap mena de pagament. Els nens són colpejats, maltractats i explotats. "El que ocorre allà es diu senzillament esclavitud"76, diu Pierre Poupard, que s'ocupa a Mali de la direcció local d’UNICEF, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància. És en part per la segona empresa alimentària del món (la que ara ens ocupa) que els preus del cacau han caigut tant, condemnant a mort un gran nombre de petits camperols. No és sinó l'elevada pressió dels costos la que assenta les bases per a l'explotació i el tràfic d'esclaus. Una tona de cacau provinent del Comerç Just costa almenys 1.900 euros; el mercat mundial, en canvi, permetia pagar al juny de 2000 uns 770 euros per idèntica quantitat.77 La major part dels diners que gasten els europeus en xocolata va a parar a les multinacionals. L'empresa Philip Morris/Kraft Jacobs Suchard té per si sola un poder econòmic que triplica el de Costa d'Ivori amb els seus 16 milions d'habitants.78 79

NESTLÉ, S. A. : Aliments i llaminadures de les marques After Eight, Alete, Aquarel, Bárenmarke, Beba, Bübchen, Buitoni, Carol, Choco Crossies, Herta, KitKat, LC1, Lion, Maggi, Milkybar, Motta, Nescau, Nescafé, Nespresso, Nesquik, Perrier, San Pellegrino, Smarties, Thomy, Vittel, Yoco i Yes, entre d’altres. Aliments per a mascotes Friskies. Participació accionarial en la marca de cosmètics L'Oréal.

Imputacions: Comercialització d'aliment per a bebès mitjançant mètodes condemnats internacionalment, explotació de treballadors agrícoles a través dels proveïdors de matèries primeres. Nestlé és el major consorci industrial de Suïssa i, amb les seves més de 500 fàbriques, la major empresa alimentària del món. Moltes de les seves matèries primeres són adquirides en altres països, on la producció d'aliments es caracteritza per estàndards paupèrrims pel que fa al respecte dels drets humans. En la majoria d'aquests països, els homes són explotats des del punt de vista financer i de la salut. Això es percep sobretot en la producció de cacau i cafè. A Costa d'Ivori es conrea gran part de la producció mundial de cacau. Tal i com hem esmentat en el punt anterior, en les plantacions treballen, segons estimacions de l'organització de drets humans Terre des Hommes, uns 20.000 www.odg.cat

34

Observatori del Deute en la Globalització

nens esclaus. Nestlé, com a líder mundial, té una gran influència sobre el preu extremadament fluctuant i baix que exhibeix el mercat. En no pagar un preu just per les seves matèries primeres, la multinacional es converteix en còmplice i condemna a la misèria als petits camperols i agricultors. Nestlé també posseeix dues fàbriques d'aliments a Costa d'Ivori. Al 1999, els empleats locals d'una d'elles van denunciar que rebien salaris molt inferiors als dels seus col·legues europeus que s'ocupaven en la mateixa fàbrica, tot i estar igualment qualificats. S'havien sentit discriminats i van parlar de "apartheid econòmic".80 Una de les majors crítiques a Nestlé està relacionada amb els aliments per a bebès i la seva política de comercialització. En reiterades ocasions, sobretot en els països pobres, l'empresa ha intentat convèncer a dones embarassades i joves mares que no alletin als seus fills, recorrent per a això a la publicitat dels seus productes i al subministrament de mostres gratuïtes. Sense "demanda", el cos deixa de produir llet materna, i després d'un cert temps les mares es veuen obligades a comprar l'aliment infantil a preus elevats. Segons l'OMS, un milió i mig de nens moren cada any per falta d'alletament. Això es deu bàsicament a que, en els països que no tenen accés a un aigua potable pura, la pols sol barrejar-se amb aigua contaminada. Després d'una sèrie de boicots internacionals per part dels consumidors ("Nestlé mata als bebés") i les protestes dutes a terme per organismes de Nacions Unides, Nestlé es va comprometre a ajustar-se rigorosament a les restriccions publicitàries. Malgrat això, la seva promesa va ser incomplerta de manera sistemàtica i l'empresa va tornar a la càrrega: la llet materna de Nestlé estaria cridada a complir un paper enaltidor, sobretot a Àfrica, per a disminuir el risc de contagi en lactants amb mares VIH positives. Però UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància) i altres organismes consideren que això no és més que un ardit publicitari.

Les empreses contractades per la Generalitat Als diferents edificis on se situen les dependències dels departaments de la Generalitat de Catalunya, així com els seus organismes adscrits, és freqüent trobar les màquines de vending que ofereixen al treballador la possibilitat d’acompanyar una pausa amb alguna beguda refrescant o aigua embotellada o un cafè i algun snack o llaminadura. Aquestes màquines de vending, així com les màquines de cafè, són col·locades o bé per les pròpies marques interessades en vendre el seu producte, aportant elles mateixes les màquines dispensadores mitjançant la qual venen exclusivament productes de la seva marca, o bé per empreses distribuïdores que s’encarreguen d’aprovisionar periòdicament les màquines dispensadores standard amb productes diversos. Sigui d’una manera o sigui de l’altra, el fet és que l’Administració catalana aprovisiona les seves màquines dispensadores amb productes d’empreses www.odg.cat

35

Observatori del Deute en la Globalització

com Coca-Cola, Kraft, Nestlé, Pepsi, Unilever, entre d’altres, les quals en la seva activitat vulneren de forma sistemàtica els Drets Humans de molt diverses maneres, tal i com ha estat exposat anteriorment.

Bones pràctiques i recomanacions Comerç just/Cooperatives de consum/Agroecologia Per tal de no contribuir a aquest tipus de pràctiques, i molt menys amb diner públic, una alternativa són els productes de Comerç Just, que té com objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països empobrits del Sud (els productors). La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONGDs, cooperatives, empreses, artesans... Davant els criteris únicament econòmics que contempla el comerç internacional dominat per les empreses transnacionals, el Comerç Just afegeix valors ètics que abracen aspectes tant ecològics com socials i de gènere. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions en el comerç i garantint els drets de les persones productores i treballadores, així com persones socialment marginades, particularment al Sud. Per tal que un producte pugui ser considerat de Comerç Just, la seva producció i elaboració ha d’haver seguit els següents principis: a) salaris i condicions de treball dignes, b) relació comercial a llarg termini, c) els productors/es destinen part dels seus beneficis a les necessitats bàsiques de les seves comunitats, d) absència d’explotació infantil, e) igualtat entre homes i dones, f) funcionament participatiu, g) no privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població, i h) respecte pel medi ambient. El Comerç Just és doncs una opció clarament vinculada al concepte de Consum Responsable: "aquella acció de compra (o de no compra) que escull els productes segons criteris ètics, socials i mediambientals, potenciant els productes que formen part d’un model alternatiu d’economia: just i sostenible ambientalment, socialment i econòmicament."81 Diverses organitzacions catalanes treballen en l’àmbit del Comerç Just, com per exemple la Xarxa de Consum Solidari82 o Setem83, i fins i tot tenen programes enfocats a promoure el consum de cafè i productes de Comerç Just en institucions públiques, universitats i empreses mitjançant el programa d'acreditació de màquines automàtiques de cafè de Comerç Just.84 Pel que fa a les cooperatives de consum, aquestes són associacions de consumidors que es beneficien de la compra en grup i eviten els marges de distribució. Un bon exemple de cooperativa de consum es Abacus Cooperativa, una cooperativa catalana dedicada al proveïment de material escolar i d'oficina, llibres i joguines. Té establiments a Catalunya, el País Valencià i la Comunitat de Madrid. Abacus es va constituir l'any 1968, com a cooperativa de consumidors, amb la incorporació de socis de treball des de l'any 1985. www.odg.cat

36

Observatori del Deute en la Globalització

Tanmateix, en l’actualitat s’enfronta a la denúncia de diverses organitzacions per vendre joguines controvertides importades d’Israel, raó per la qual es troba en negociacions amb organitzacions de la societat civil.

www.odg.cat

37

Observatori del Deute en la Globalització

5. Tecnologia i informàtica Problemàtica Els aparells tecnològics d’última generació estan en fabricats amb components que han estat aconseguits d’una manera poc respectuosa amb els principis de pau i no violència aquí exposats. Això ocorre principalment amb un dels seus components bàsics, el coltan, el qual s’aconsegueix majoritàriament a la República Democràtica del Congo, on des de l’inici de l’extracció d’aquest mineral es viu sota règims violents i antidemocràtics, quan no s’ha trobat en conflicte armat directe. No s’ha d’oblidar que altres components també poden ser objecte d’extraccions polèmiques i irrespectuoses amb la pau.

Males pràctiques La Generalitat és client de Siemen enterprise Communication SA, Samsung, Telefónica, Indra, Thales Information Systems SA., Xerox. Algunes empreses de telefonia mòbil afirmen que no hi ha forma de conèixer la procedència del coltan que empren en les bateries i microcircuits dels seus aparells. No obstant això, existeixen testimonis del Consell Superior d'Investigacions Científicas i de la Comissió Científica de l'ONU que reconeixen criteris mineralògics i isotòpics que permeten determinar l'origen exacte.85 Alcatel-Lucent. Propietària d'un volum d’accions considerable (21,6%) d'una dels empreses d'armes més importants de França: Thales. També posseeix el 2,6% de l'accionariat de Arianespace.86 És evidentment reprovable que una empresa es beneficiï de guerres amb dubtosa legalitat i sobre tot amb nul·la legalitat, com la d'Iraq i l'Afganistan. La Generalitat contracta o és molt probablement susceptible de contractar algunes dels empreses que s'han beneficiat o beneficiïn d'aquestes guerres. És el cas de Compass, ITT, Boeing, Bechtel, Motorola, General Electric, Dell, Sodexho o Comfort Inn. A més a més, Thales Information Systems i Indra són dues de les empreses d'armament més importants a nivell mundial, i la Generalitat els contracta alguns serveis i materials amb un elevat component tecnològic. A l’apartat del sector financer s’han explicat algunes de les pràctiques d’aquestes importants empreses d’armament.

Recomanacions www.odg.cat

38

Observatori del Deute en la Globalització

Que la Generalitat de Catalunya estableixi una llista negativa d’empreses de tecnologia i informàtica que desenvolupen projectes militars.

6. Equipament d’oficina Problemàtica Centrarem el nostre estudi al mobiliari de les dependències dels diferents organismes de la Generalitat. El mobiliari d’oficina està principalment fabricat de fusta i els seus derivats. És per tant rellevant tenir en consideració l’origen d’aquestes matèries primeres, perquè en algunes ocasions les empreses subcontractades les obtenen de països sota un règim violent o en conflicte armat. Les empreses poden ser còmplices de l’ús de la violència o actors promotors o perpetuadors de conflictes armats. La tala il·legal de fusta és un problema greu que afecta als boscos de tot el món, sobretot als primaris. Els boscos primaris formen part de l’hàbitat de molt pobles indígenes. Al voltant de 150 milions de persones depenen de la supervivència d’aquests boscos. Molts d’aquests pobles i persones són desallotjats, tot i que visquin a les selves des de temps immemorials. Casi mai se’ls dona dret a intervenir en les decisions o en el que passa al seu ambient. I amb la destrucció, es queden sense llar. Les importacions de Catalunya en relació a fusta procedent de tales il·legals suposen la degradació de 15000 ha de boscos del món cada any. És a dir, la superfície equivalent al 16% del territori de Catalunya cada any o la d’un camp de futbol cada mitja hora.87 Per exemple, en el cas de fustes procedents d’Àfrica, Catalunya va importar al 2001 un total de 24.717 t. En aquell any, el percentatge de fusta procedent de tales il·legals a Àfrica era del 35,3% (estimació feta per institucions i investigadors del país productor). Per tant, es calcula que l’any 2001 Catalunya va importar fusta d’Àfrica procedent de tales il·legals en una quantitat de 8.476,7 t.88

Males pràctiques Existeixen empreses catalanes que han importat fusta procedent de tales il·legals a través de: • •

Grup Hazim (SFH, SFHS), empresa forestal libanesa multada per infraccions a Camerun. Cemex, empresa forestal brasilera, a la qual el govern brasiler li ha suspès plans forestals per incompliment de la legislació. www.odg.cat

39

Observatori del Deute en la Globalització

•

DLH-Nordisk, agent internacional que compra fusta il·legal a Brasil i està implicada amb el tràfic d’armes a Libèria.89 L’empresa catalana Fustes Perarnau, una de les majors importadores de Catalunya, importa fusta de Libèria a l’empresa Mohammad Group Company, vinculada per Nacions Unides al tràfic d’armes. Paradoxalment, Fustes Perarnau disposa d’un Codi de Bones Pràctiques, com a membre de l’Associació Espanyola d’Importadors de Fusta (AEIM)90. Amb aquest codi, les empreses en teoria es comprometen amb el comerç responsable de fusta, a excloure dels seus subministres fusta procedent de tales il·legals, a promoure la gestió forestal sostenible dels boscos y a recolzar la certificació forestal com a garantia per al consumidor. Cal esmentar que Fustes Perarnau no disposa del segell FSC, del qual parlem més endavant. Per altra banda, és rellevant esmentar que l'informe de Greenpeace de 2003 situa a Espanya com a sisè importador de fusta liberiana el 2000, amb el 2% del total (Xina importà el 45%, França el 26% i Itàlia el 12%). A pesar del conflicte armat, Espanya no deixà d'augmentar les seves importacions de fusta liberiana durant els anys noranta. De 6.266 m3 el 1999 passà a 15.238 m3 el 2000. A Espanya, València va suposar en 2001 el 60% del total. Greenpeace identificà almenys set empreses que van importar fusta liberiana quan el país es trobava presidit per Taylor i sumit en un conflicte intern: Fustes Selección (Picanya, València) importà fusta de MGC i de MWPI; Fustes S. Rigués (Manacor, Mallorca), de MGC); Maderas Radisa (Getafe, Madrid), de RTC; Fustes Perarnau, de MGC; Gabarró Germans, de MWPI; a més de Fustes Hercom (Consell, Mallorca) i Matrona (Valdemoro, Madrid), que van importar d'empreses no identificades per Greenpeace.

Bones pràctiques i recomanacions El sistema de certificació forestal de l’FSC (organització independent i internacional) garanteix que els productes provenen d’una gestió forestal responsable amb el medi ambient, socialment beneficiosa i econòmicament viable.91

PEFC és un altre sistema de certificació forestal nacional i europeu, que garanteix que el producte prové d’un bosc gestionat amb criteris de sostenibilitat.92 En la pràctica es tracta d’una certificació molt més permisiva que la FSC. Existeix alguna administració local, com ara l’Ajuntament de Mataró que, dins el marc dels objectius de l’Agenda 21 local desenvolupada per la Diputació de Barcelona, han adoptat una política de compra de fusta per a mobiliari d'oficines, mobiliari urbà, obres municipals, etc. amb la qual volen contribuir a una gestió sostenible de la fusta i a excloure l’adquisició d’aquella procedent de tales il.legals. Això ho han materialitzat amb un Decret d’Alcaldia que, en la compra de fusta, exigeix un certificat forestal expedit per un organisme independent, amb valoració preferent de segells com l’FSC i el PEFC.93 www.odg.cat

40

Observatori del Deute en la Globalització

7. Transport Problemàtica Les empreses de transport relacionades amb les subcontractes de la Generalitat són principalment els fabricants d’automòbils que subministren els vehicles oficials, les empreses de transport aeri mitjançant les quals es cobreixen els desplaçaments de parlamentaris i càrrecs polítics i administratius, i les fabricants dels vagons dels ferrocarrils sota responsabilitat de la Generalitat. Pel que fa a una perspectiva de pau cal considerar que algunes de les empreses fabricants de mitjans de transport dediquen bona part de la seva producció al sector militar. Algunes de les armes que fabriquen són avions militars (de transport o per bombardejar), vehicles militars terrestres (blindats, tancs) o helicòpters de guerra.

Males pràctiques Empreses d'automòbils amb vinculacions amb l'entramat industrial-militar94: BMW. L'empresa BMW, té una participació accionarial (3,25%) a Rolls Royce, una dels empreses més importants en la fabricació de motors per a avions de guerra, de tot el món. Les motos dels mossos d'esquadra són BMW. A més, un dels cotxes que s'usen a la Generalitat és el BMW Sèrie 5. Saab. L'empresa transnacional sueca Saab és a més d'una reconeguda fabricant de cotxes de gamma alta, una important indústria d'armament. Principalment és dedica a l'aeronàutica militar. Una de les seves accionistes és la important empresa militar BAE systems, qui posseeix un 35% de les seves accions o l'empresa Arianespace, de la qual Saab posseeix l'1,15%; també és propietària, en aquest cas al 100% de Celsius AB. Un dels cotxes usats per la Generalitat és el Saab 9-3 Vector.

American Express Co. Aquesta empresa té accions de Goodmanrich Corp (1,6%) i d’Embraer-Empresa Brasilera de Aeronautica SA (2,7%).95 La Generalitat treballa amb American Express-Viatges Barceló. Altres indústries automovilístiques amb vinculacions amb el negoci de la guerra, que possiblement siguin contractades per la Generalitat, són les següents: www.odg.cat

41

Observatori del Deute en la Globalització

Daimler Chrysler. Tradicionalment dedicada a la fabricació de cotxes, també es dedica al sector de defensa.

Volvo AB. Aquesta empresa de cotxes de gamma alta està involucrada en la indústria de la guerra a través de la seva participació a Arianespace (1,15%) Finalment cal esmentar el cas d’Applus: Applus.96 Aquesta empresa de certificacions ostenta el 50% (en el passat el 83%), de la gestió dels serveis d'estacions ITV que revisin el parc d'automòbils de Catalunya. La ITV era un servei públic d'inspecció tècnica privatitzat a mans d’Applus. Aquesta empresa de la qual eren propietàries Aigües de Barcelona/La Caixa (53,1%), Unió Fenosa (25%) i Caixa Madrid (21,9) va ser adquirida l'estiu passat per la corporació de capital risc Carlyle Group, amb seu a Estats Units. Entre els seus principals accionistes es troba: George Bush pare, la família Bin Laden, James Baker (ex-secretari d'Estat dels EUA), John Major (ex primer ministre del Regne Unit), Frak Carlucci (ex director de la CIA i ex secretari de Defensa dels EUA) i el conegut especulador financer George Soros. La direcció de l'empresa recau sobre Olivier Sarkozy, germà de l'actual president de França. Entre altres activitats, Carlyle Group té fortes inversions en empreses petroleres i en indústries militars dels EUA, com Landmark, Indigo i Unit Defence.

Recomanacions Que la Generalitat de Catalunya estableixi una llista negativa d’empreses de transport que desenvolupen projectes militars o són propietat de fons de capital risc relacionats amb la indústria militar i/o la vulneració dels drets humans.

www.odg.cat

42

Observatori del Deute en la Globalització

4. Instruments existents per aplicar a la subcontractació d’empreses 4.1. La Responsabilitat Social Corporativa i problemàtica de la certificació de bones pràctiques

la

4.1.1. La lògica de la RSC La Responsabilitat Social Corporativa està sent utilitzada per les Administracions Públiques com un criteri possitiu per contractar a empreses, tot i ser una pràctica empresarial no obligatòria i no reglamentada. Aquesta política pública de promoció està tenint uns riscos importants. Per una banda, avui dia existeix una assimetria legal entre el Dret Comercial Global o “Lex Mercatoria” i els Drets Humans97. L’esmentada assimetria queda reflexada en el vigor i varietat de l’arsenal jurídic del que disposen les empreses. Arsenal que protegeix els seus interessos econòmics mitjançant tractats de lliure comerç, acords de promoció i protecció d’inversions, així com els aparells per a resolució de controvèrsies, sigui el CIADI depenent del Banc Mundial, o el Sistema de Solució de Diferències (SSD) de l’OMC. I en canvi, bloquegen iniciatives a institucions com Nacions Unides per al desenvolupament d’un cos normatiu internacional, per a que les empreses transnacionals estiguin explícitament obligades al respecte dels Drets Humans. Malauradament, les mateixes Nacions Unides impulsen disposicions de voluntària adscripció com el Pacte Mundial o els Principis d’Equador per iniciativa de les pròpies Entitats Financeres, tots en nom de la Responsabilitat Social Corporativa. Per una altra banda, algunes de les empreses que estan liderant a l‘Estat espanyol la RSC, han estat o estan vulnerant els drets humans i el medi ambient, vulneracions que difícilment tenen valoració econòmica possible i que estan generant pèrdues irreversibles per les generacions actuals i les futures: vides humanes, tortura, pèrdua de biodiversitat, escalfament climàtic global,… Per altra banda, és perceptible que les empreses transnacionals que més acusacions han rebut, més han desplegat campanyes de màrqueting social i ambiental al voltant de la RSC. D’altra banda, organitzacions de la societat civil han establert denúncies i campanyes contra les violacions sistemàtiques als drets humans de les empreses transnacionals. A l’Estat espanyol han tingut cert ressò campanyes com Repsol Mata98; La Irresponsabilitat Social Corporativa d’Unión Penosa. Nicaragua a les fosques99; Papereres a Uruguai. No a Ence i Botnia100; i la que s’acaba d’endegar contra el BBVA i la seva implicació en la fabricació d’armes, involucració en projectes contaminants i corrupció a Amèrica Llatina. Campanyes com Roba Neta101, són un clar exemple de campanya de pressió www.odg.cat

43

Observatori del Deute en la Globalització

per aconseguir que les grans marques de tèxtil (Mango, El Corte Inglés, Inditex) a l’Estat Espanyol respectin els drets dels treballadors i del mediambient en aquells països en els que han deslocalitzat la seva producció. O la plataforma recentment creada a Catalunya que aglutina a diferents campanyes de denúncia a transnacionals: “Col·lectiu RETS: respostes a les empreses transnacionals”102. En conclusió, la RSC és un instrument que les empreses transnacionals estan fent servir per maximitzar els seus beneficis, ja sigui de forma legítima o il·legítima. Per tant, sembla adient excloure-la de qualsevol iniciativa de compra pública com a criteri positiu, ja que més que incorporar criteris ètics per tal d’evitar impactes a les poblacions empobrides del món, pot acabar afavorint a aquelles empreses que la fan servir com una estratègia de rentat d’imatge per amagar i continuant generant impactes socials i ambientals amb la seva activitat a les poblacions més desprotegides i vulnerables.

4.1.2. Garanties sobre la Inversió Socialment Responsable103 La Inversió Socialment Responsable a priori, suposa l’enfortiment dels drets dels inversors, que busquen que els seus estalvis s’inverteixin en empreses amb bons indicadors socials i mediambientals. Ara bé, el problema principal es troba a la base de la RSC, com ja hem ens hem referit amb anterioritat. Com es demostra a l’informe Green, social and ethical funds in Europe, 2005 Review104, publicat per Avanzi SRI Research, que és membre de SiRi Group.105, i en el que es mostren les 20 empreses que són seleccionades amb més freqüència per formar part dels fons ètics o ISR a Europa, la RSC no es pot garantir. Destacar d’entre elles a empreses com: GlaxoSmithKline, BP, Hennes & Mauritz (H&M), Pfizer i Royal Dutch Petroleum, entre d’altres. Totes són empreses que estan denunciades per diferents tipus d’activitats irregulars –com assenyala per exemple el llibre de Klaus Werner i Hans Weiis, El libro negro de las marcas106. Una segona demostració d’aquest fet ha estat la recent creació de l’índex FTSE4Good IBEX, que de sortida comptava ja amb 27 empreses de les que destaquem aquelles de les que disposem informes i denúncies de la societat civil i que estan vulnerant drets humans i generant impactes ambientals a països empobrits: BBVA, Grupo Santander, Gas Natural, Repsol-YPF, , Ercros, Sol Melià, etc. Entre les incorporades a l’ampliació a setembre de 2008, destacaríem també per la seva irresponsabilitat social Abengoa i Banesto. Cap de les empreses inicials ha estat exclosa en cap moment.107 Per concloure, destacar que l’argument fet servir pels defensors de la RSC, és que els consumidors i els inversionistes (via fons d’ISR) són els que penalitzaran les empreses que no siguin socialment responsables, bé no consumint els seus productes, o bé no dipositant els seus estalvis. En realitat tal cosa no és actualment possible, ja que consumidors i inversors reben informació manipulada i no tenen accés fàcil a informació contrastada. Quasi qualsevol gran empresa pot formar part d’un fons ètic. www.odg.cat

44

Observatori del Deute en la Globalització

4.1.3. Rendiment de comptes mitjançant la memòria social: Consultories i certificacions A priori, les empreses rendeixen comptes davant dels seus grups d’interès i de la societat en general sobre l’aplicació i seguiment dels seus codis i compromisos adquirits mitjançant la memòria social i ambiental que la pròpia empresa elabora. En certs casos, els continguts de les memòries són verificats per empreses d’auditoria externes pagades per les pròpies ETN i en d’altres és la pròpia empresa la font informant i verificant. Per a la confecció de les esmentades memòries, les empreses segueixen algun dels estàndards internacionals. El més reconegut és el Global Reporting Initiative (GRI)108. El GRI atorga el certificat “in accordance”. Les memòries socials resulten instruments de certificació de bona conducta / responsabilitat ineficaços si atenem a les següents raons. Primer: el certificat “in accordance” significa que metodològicament la memòria s’ha desenvolupat seguint els criteris del GRI, però no avalua el seu contingut. Segon: segons estudis realitzats sobre empreses de l’IBEX’35, condueixen a afirmar que les auditories externes com a molt, arriben a certificar que la informació publicada en la memòria “és certa”. En canvi, no avaluen aquells casos que han estat denunciats per la societat civil. La memòria no sols no els recull sinó que els dissol dins d’una imatge de responsabilitat social. Tercer: El propi Observatorio de la RSC mostra en el seu estudi “La Responsabilidad Social Corporativa en las memorias anuales de las empresas del IBEX 35”109 que la puntuació sobre la qualitat dels continguts de les memòries ha passat de ser valorada del 0,45 en el 2003 al 0,82 en el 2006. Comptant que la puntuació va de 0 a 4, en paraules del propi Observatorio de la RSC, la importància dels continguts aportats a les memòries per part de les ETN segueix sent molt minsa. 4.1.4. Certificació sobre la Responsabilitat Social? D’acord amb la lògica de la RSC, la ISO26000 és proposa com un camí cap a l’estandardització de la RSC. Però la realitat apunta a quelcom ben diferent. Hauria d’haver estat publicada a les acaballes de l’any en curs, 2008, i no ha estat així. El fet que s’hagi ajornat la seva presentació té a veure amb el canvi que ha sofert el seu caràcter, ja que ha passat de ser una futura NORMA a una guia voluntària tal i com ja s’informa a la pàgina web de l’organisme ISO (International Organization for Sandardization).110 La ISO 26000 serà una guia que proveirà línees directrius per la responsabilitat social, serà d’ús voluntari, no inclourà requisits i no serà una certificació estàndard.111 Per a què cal una ISO que no és una norma d’estandardització?

www.odg.cat

45

Observatori del Deute en la Globalització

Codis internacionals empreses transnacionals

4.2.

impulsats

(o

compulsats)

per

Els instruments de control vigents enguany presenten dos obstacles importants que els tornen ineficaços. El primer apunta a que només s’ha considerat la primera baula de la cadena de subministrament (per exemple, no s’ataquen factors intermitjos importants com ara els paradisos fiscals o altres intermediaris del comerç internacional que podrien considerar-se il·legítims). El segon rau en les deficiències dels mecanismes de control implementats. Podem destacar-ne dues: el caràcter voluntari de les adhesions (que condiciona l’èxit a les bones intencions dels seus membres) i, sobretot, l’absència d’eines de verificació per part de tercers. Així, els principals instruments s’han convertit en mers legitimadors de l’explotació i el comerç irresponsable. Algunes de les iniciatives més rellevants són les següents:

4.2.1. Principis Voluntaris sobre Seguretat i Drets Humans En vigor des de l’any 2000, es tracta de suggeriments perquè les companyies redueixin l’impacte negatiu de les seves activitats en qüestions relacionades amb els drets humans de les poblacions locals. Tracta específicament de la relació empreses vs. grups armats. És un dels instruments més reconeguts i de llarg el més detallat dels presentats aquí, i la seva rellevància és creixent. A mitjans del 2007 s’havien compromès amb aquesta iniciativa 4 governs, 7 ONG, 3 organitzacions observadores i 16 companyies extractives, entre les que s’inclouen les controvertides Shell, Chevron, ExxonMobil o Freeport McRoRan.112 4.2.2. El “Pacte Mundial” de Nacions Unides (Global Compact)113 El Pacte Mundial (PM) o Global Compact (GC), anunciat pel Secretari General de la ONU, Kofi Annan al Fòrum Econòmic Mundial (Davos, Suïssa, 1999), posat en marxa a juliol de 2000, fa una crida a les empreses per a que adoptin els nou principis universals als àmbits dels drets humans, les normes laborals i el medi ambient. El programa no estableix un cos normatiu internacional, si no que és un programa voluntari i per tant de caràcter no vinculant, encara que un cop signat es converteix en un compromís. L’any 2005 es va impulsar un decè principi destinat a la lluita contra la corrupció. També, des de 2005 es demana a les empreses signants l’elaboració d’un “Informe de Progrés”. Si l’empresa no el presenta, queda exclosa del Pacte Mundial. Però com assenyala Irene Khan, secretària general d’Amnistia Internacional, “El procediment d’expulsió que s’ha endegat constitueix un pas cap a la integritat, però està basat en gran mesura en criteris tècnics i procedimentals, i no s’està aplicant per garantir el compliment de les qüestions de fons.” A més proposa el desenvolupament des de Nacions Unides de mesures d’àmbit mundial sobre empreses i drets humans que siguin d’aplicació per a totes les empreses sense límits de fronteres, “Moltes veus del món empresarial recelen www.odg.cat

46

Observatori del Deute en la Globalització

de l’adopció de reglaments addicionals, i en especial, dels que procedeixin del dret internacional. Però les empreses saben el valor de la presència del dret internacional en un món globalitzat. Han donat suport al desenvolupament del pret internacional per a protegir les seves inversions. En els últims deu anys ha augmentat de forma significativa la dimensió i l’abast del dret internacional econòmic. Nombrosos acords d’inversió, acords comercials i mecanismes d’arbitratge internacionals ofereixen més protecció jurídica internacional als inversors.”114 En definitiva, una iniciativa que és voluntària per les empreses, que les obliga a fer un informe de seguiment, que no té cap tipus de verificació posterior per les pròpies Nacions Unides, i que no té capacitat punitiva envers les empreses, que tot i subscriure’l, no respectin els seus principis,.

4.2.3. Les Línees Directrius de l’OCDE Les Línees Directrius per a empreses multinacionals de l’OCDE són un conjunt de principis i estàndards voluntaris adoptats pels governs adherents, als que s’espera que adhereixin també les empreses multinacionals que operen en o des de països de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). Si una empresa adhereix, està obligada al compliment de les Directrius. En el cas de no complir-les pot ser denunciada davant dels Punts Nacionals de Contacte (PNCs). Els PNCs són oficines governamentals establertes per promoure l’adhesió de les empreses multinacionals a les Directrius de la OCDE i són l’espai on denunciar a les empreses, malgrat no tenen cap poder punitiu. Les Directrius van ser revisades a l’any 2000 permetent presentar queixes a les ONGDs (fins al moment només ho podien fer els sindicats. A data d’avui i segons informació facilitada per l’OECD Watch115 s’han presentat més de 75 reclamacions davant dels PNCs. L’OECD Watch en el seu informe “Five years on: A review of the OECD Guidelines and National Contact Points”116 considera que les expectatives que es van dipositar a l’any 2000 des de grups de la societat civil, no s’han complert. No existeix una evidència concloent que les Directrius hagin tingut un impacte positiu sobre les polítiques de les empreses multinacionals, ni que les Directrius hagin ajudat a reduir el número de conflictes entre comunitats locals i/o grups de la societat civil i inversionistes estrangers. L’OECD Watch afirma que les Directrius són simplement inadequades i deficients com a mecanisme global per a millorar les operacions de les empreses multinacionals. Sense l’amenaça de sancions efectives, existeixen minsos incentius per a que les empreses assegurin que les seves operacions siguin de conformitat amb les Directrius. El propi Informe de John Ruggie, com a representant especial del Secretari General de Nacions Unides, sobre la qüestió dels drets humans i les societats transnacionals fa una menció especial a les Directrius i els PNCs, confirmant que els PNCs podrien ser un bon mitjà, però que tenen una forma d’operar errònia massa vegades.117

www.odg.cat

47

Observatori del Deute en la Globalització

4.2.4. Iniciatives Internacionals per Entitats Financeres Des del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) s’han impulsat, conjuntament amb les entitats financeres (EF) diferents programes voluntaris per millorar les pràctiques de les EF a nivell d’operacions internes i externes. Així, des de 1992 es compta amb la Declaració de la UNEP per a la banca en temàtiques relacionades amb el desenvolupament sostenible118. Des del 2003 s’està treballant dins de la Iniciativa Financera de la UNEP. Actualment aquesta iniciativa compta amb la participació de més de 160 EF privades. Per la seva part, el Banc Mundial, a través de la Corporació Financera Internacional (institució afiliada del Grup Banc Mundial responsable de préstecs al sector privat i d’elaborar estudis de viabilitat) ha jugat un paper destacat des de l’any 1998 al promoure les guies per a la gestió ambiental en l’àmbit financer119.

4.2.5. Els Principis d’Equador Les

entitats financeres privades, des de la Responsabilitat Social Corporativa, han impulsat els Principis d’Equador. Aquests principis van ser promoguts l’any 2003 per deu dels bancs més importants. Es tracta d’una proposta de línees guia per a l’avaluació de l’impacte social i ambiental de les seves operacions en el finançament de projectes (Project Finance). Les bases d’aquestes línees es fonamenten en les de la Corporació Financera Internacional. L’any 2006 van ser revisats i actualment són subscrits per 61 entitats que són responsables del 85% dels Project Finance. Els Principis proposen una avaluació i una anàlisi de l’impacte social i ambiental independent per part de la banca. Els projectes són classificats com a A (impacte negatiu significatiu a un àrea més gran de la que ocupa el projecte), alguns B (impacte negatiu menor a la població o en àrees d’importància ambiental) per la pròpia CFI, i per ser considerats han de tenir un cost superior als 10 milions de dòlars. D’acord amb Banktrack, la valoració de la implementació dels Principis de l’Equador és negativa120. Per una banda, per la limitació en l’àmbit d’aplicació, perquè es limiten només a operacions Project Finance per imports superiors als 10 milions de dòlars, quedant fora de control moltes operacions financeres que estan donant suport a activitats altament contaminants i amb grans impactes socials però per imports menors. Per l’altra, perquè s’estan produint importants deficiències en la implementació pràctica en les obligacions relacionades amb la transparència, i per tant ja no s’estan donant les condicions bàsiques perquè els actors directament afectats, davant les possibles vulneracions produïdes per les inversions per a les que s’atorga un crèdit o una assegurança, puguin defensar els seus drets.121 Alhora i de forma reiterada, s’estan documentant casos on les entitats financeres que han subscrit els Principis d’Equador continuen finançant projectes social i ambientalment molt conflictius que troben l’oposició de la població afectada. Existeixen importants diferències entre la retòrica i la pràctica empresarial

www.odg.cat

48

Observatori del Deute en la Globalització

bancària. També es denuncia que aquests principis no abracen de forma suficient la protecció dels drets humans122.

4.2.6. Iniciativa per la Transparència de les Indústries Extractives (ITIE) Com a reacció a la campanya Publish What You Pay, impulsada per diverses ONG, s’implementa pel Departament de Desenvolupament Internacional del Regne Unit i aplicada, entre d’altres, per Nigèria, els dos Congo o Sierra Leona. També persegueix incrementar la transparència de tots els pagaments que realitzen les transnacionals als estats productors. Els seus participants són múltiples: companyies extractives, governs, associacions empresarials i industrials, institucions financeres internacionals i grups d’inversió i de societat civil. En definitiva, sembla clar que qualsevol projecte de normativa que hagi d’obligar a respectar els Drets Humans i el respecte al Medi Ambient per part de les Empreses Transnacionals, no pot passar per codis voluntaris com les Directrius i sí per la creació de normativa internacional i estatal d’obligatori compliment amb les seves sancions corresponents, en cas d’incompliment i amb els espais als Tribunals Ordinaris i Internacionals per portar les empreses a judici.

4.3. Instruments a tenir en compte 4.3.1. El Consell Ètic del Fons de Pensions de Noruega A Noruega hi ha dos fons de pensions públics. El més important d’ells és el Fons de Pensions Governamental – Global, abans conegut com Fons Governamental del Petroli (perquè procedia dels ingressos del negoci de cru noruec). El juny de 2007 va estar classificat com el primer fons de pensió (públic i privat) europeu en volum econòmic123 i el segon de tot el món124, amb un valor de 218.239,61 milions d’euros, malgrat Noruega té 5 milions escassos d’habitants. El valor del fons, calculat el novembre de 2008 en 400.000 milions de dòlars, es similar al PIB de Noruega i s’espera que arribi al bilió de dòlars el 2020.125 L’any 2007 el Govern va fixar el llindar de permissivitat d’inversió de la cartera d’inversions d’estocs internacionals en el 60% del Fons, el que representa un enorme volum econòmic126. Per evitar la participació de companyies no respectuoses amb els drets humans i la pau, es va crear el Consell d’Ètica del Fons el 19 de novembre de 2004, al mateix temps que es va implementar el Manual Ètic del Fons. El Consell és un cos independent que emet un informe anual i assessora el Ministeri de Finances noruec, que és qui finalment pren les decisions d’excloure les empreses. Té un secretariat amb cinc membres assalariats i es va reunir 12 vegades el 2006. A més de recerca pròpia, el Consell també subcontracta, www.odg.cat

49

Observatori del Deute en la Globalització

garantint confidencialitat, serveis de consultores, institucions i ONG, sovint dels mateixos països on es viola el Manual Ètic. Es prioritzen els casos de violacions més probables. L’any 2006 es van avaluar prop de 70 companyies. Entre els riscs inacceptables inclosos al manual Ètic es troben les violacions greus i sistemàtiques dels drets humans, les violacions dels drets en contextos de conflicte armat, els danys ambientals i la corrupció massiva, entre d’altres. A mode d’exemple, destaca el cas de la firma nord-americana Wall-Mart Stores Inc., per les seves condicions laborals inacceptables, tant en alguns dels seus grans magatzems com entre els subministradors.127 Companyies excloses de les inversions pel Ministeri de Finances de Noruega:128 Raó Mines antipersona Municions de dispersió

Armes nuclears

Violacions de drets humans Dany ambiental

Data exclusió 26 abril 2002 31 agost 2005

20 2006 31 2007 31 2005

novembre

Companyia Singapore Technologies Engineering (EUA) Alliant Techsystems Inc. (EUA) General Dynamics Corp. (EUA) L3 Communications Holdings Inc. (EUA) Lockheed Martin Corp. (EUA) Raytheon Co. (EUA) Thales S.A. (França) Poongsan Corp. (Corea del Sud)

desembre

Hanwha Corporation (Corea del Sud)

desembre

BAE Systems Plc (Regne Unit) Boeing Co. (EUA) Finmeccanica Sp.A. (Itàlia) Honeywell International Corp. (EUA) Northrop Grumman Corp. (EUA) Safran S.A. (França) United Technologies Corp. (EUA) EADS Co. (Holanda) GenCorp Inc (EUA) Serco Group Plc (Regne Unit) Wal-Mart Stores Inc. (EUA) Wal-Mart de Mexico S.A. (Mèxic) Freeport McMoRan Copper & Gold Inc. (EUA) DRD Gold Limited (Sud-àfrica) Rio Tinto Group (Regne Unit) Vedanta Resources Plc (Regne Unit) Sterlite Industries Ltd, (Índia) Madras Aluminium Company (Índia)

10 maig 2006 31 desembre 2007 31 maig 2006 31 maig 2006 31 març 2007

Dany ambiental i violacions de drets humans

31 octubre 2007

* La companyia Kerr-McGee Corporation fou exclosa el 31 de maig de 2005 perquè la companyia estava activa al Sahara Occidental. Aquestes activitats van parar la primavera de 2006, i la companyia (que va fusionar-se amb Anadarko Petroleum) fou inclosa altra vegada el 30 de juny 2006.

4.3.2. Informes puntuals de Nacions Unides El rol de les empreses transnacionals a l’exterior no ha de ser menysvalorat en pel que fa al seu potencial d’impacte negatiu. Per exemple, els quatre informes del panell d’experts creat pel Consell de Seguretat de l’ONU van ser contundents en les seves conclusions sobre el conflicte a la República Democràtica del Congo:129

www.odg.cat

50

Observatori del Deute en la Globalització

«El paper del sector privat en l’explotació dels recursos naturals i la continuació del conflicte ha estat essencial. Nombroses empreses han participat a la guerra i l’han fomentat directament, intercanviant armes per recursos naturals. Altres han facilitat l’accés als recursos financers utilitzats per adquirir armes. Les empreses que comercien amb minerals que el Grup d’Experts considera com ‘el motor del conflicte de la República Democràtica del Congo’ han preparat el terreny per al desenvolupament d’activitats il·lícites de mineria al país». L’informe estava acompanyat d’una relació de les companyies importadores de coltan i altres minerals, alguns coneguts bancs (com el Citibank) i companyies de transport aeri (com la belga Sabena). A un segon informe, d’octubre de 2002, els experts van esmentar les empreses que, en la seva opinió, havien violat el Manual de l’OCDE per a empreses multinacionals130. Aquest llistat demolidor denunciava a companyies de 23 països, i afirmava que les disposicions de l’OCDE s’havien violat a 57 casos (el 65%, corresponent als països europeus i nord-americans firmants del Manual). Entre les empreses llistades, 61 es dedicaven al comerç, processat o explotació minera, 3 a serveis de transport, 2 a seguretat i 8 a serveis financers, incloent-hi 5 bancs. Entre aquestes firmes en destacaven de conegudes com el Barclays Bank britànic, el Fortis de Bèlgica i l’alemanya Bayer.

4.3.3. Observatoris de transnacionals de la societat civil De la mà de la percepció general de la involucració sistemàtica de les empreses en la violació de drets humans, i de la implementació de tecnologies de la informació, han anat apareixent diferents instituts, grups d’acadèmics organitzacions ecologistes, de solidaritat Nord-Sud, antimilitaristes, de defensa dels drets humans, especialitzades en el seguiment de les transnacionals. Destaquen Corpwatch, Multinational Monitor, o Center for Corporate Policy (tots tres dels EUA), Corporatewatch (RU), Transnationale (França), SOMO (Holanda), Business and Human Rights Resource Center (internacional), Norwatch (Noruega), Swedwatch (Suècia), etc. A l’Estat espanyol hi trobem Observatorio de Multinacionales en América Latina, l’Observatorio de la RSC, el Butlletí de Empresa i Drets Humans de l’Escola de Pau, i el propi ODG. D’altres ho enfoquen des de perspectives específiques, com el propi Centre Delàs (militarisme) o Ecologistas en Acción (ambiental). Existeixen també espais privilegiats per l’observació de les transnacionals des d’aspectes internacionals específics com ara les vulneracions de les transnacionals europees a Amèrica Llatina (Enlazando Alternativas), la penetració empresarial en les decissions de la Unió Europea (Corporate Europe Observatory), el finançament de campanyes electorals als EUA (Open Secrets), o xarxes com Banktrack (especialitzada en el seguiment de la banca) o l’European Coalitions For Corporate Justice (xarxa d’organitzacions europees per a la justícia corporativa).

www.odg.cat

51

Observatori del Deute en la Globalització

4.3.4. Tribunals de la societat civil a les empreses transnacionals

El Tribunal Permanent dels Pobles té el seu origen en l’anomenat Tribunal Russell, creat per la societat civil per jutjar els crims de lesa humanitat comesos pels Estats Units en la guerra contra el poble del Vietnam. El Tribunal s’ha emprat per denunciar les violacions dels drets humans perpetrades per governs occidentals o dictadures militars –com les llatinoamericanes durant els anys setanta i vuitanta i més recent la d’Algèria–, i s’utilitza avui per qüestionar les empreses transnacionals. Ja en l’Estat espanyol, s’han desenvolupat diverses activitats d’aquest tipus. Entre 2005 i 2007 es va celebrar el Tribunal d’Opinió sobre el Deute Extern a Madrid, amb audiències prèvies sobre aspectes relatius a deute ecològic i deute social a Barcelona, Còrdova i Salamanca; a Palència i Astúries van tenir lloc tribunals sobre el deute extern, i es van convocar audiències populars per jutjar el BBVA, a Bilbao, i Repsol YPF, a Madrid. Amèrica Llatina no es queda enrere, sobretot els països on més s’ha aguditzat l’agressió transnacional contra els pobles. Tal és el cas de Colòmbia, que ha desenvolupat un procés d’enjudiciament popular a les transnacionals, on la majoria de les acusacions s’han concentrat en empreses nord-americanes, espanyoles i britàniques. Destaca així mateix el cas de Nicaragua, on el TPP a Unión Fenosa va congregar més de 700 persones. Pel que fa a les vulneracions d’empreses europees a la regió Llatinoamericana s’han celebrat ja dos grans tribunals TPP, amb una forta presència d’acusacions a empreses transnacionals espanyoles. L’un a Viena durant al 2006 i l’altre a Lima al 2008, ambdues durant la celebració de la Cimera dels Pobles.

www.odg.cat

52

Observatori del Deute en la Globalització

5. Conclusions i recomanacions Per norma general les companyies transnacionals tendeixen a pràctiques controvertides. La seva lògica natural a maximitzar beneficis en el menor temps possible, les condueix a externalitzar passius socials i ambientals si això els és rentable. Fet que en alguns casos es tradueix en una freqüent i sistemàtica vulneració dels drets i llibertats fonamentals de les persones així com en la destrucció dels béns comuns. Les empreses menors, si bé no estan lliures de pràctiques reprovables, proporcionen millors garanties de limitacions dels abusos, entre altres raons, perquè no tenen tanta capacitat d’influir en la governança dels països empobrits i condicionar les polítiques locals en el seu propi benefici., i perquè el monitoratge de la seva activitat i responsabilitat no sol depassar les fronteres ni les lleis d’un sol estat. Els instruments de control creats per impedir que les empreses facin actuacions que pogueren tenir un impacte negatiu en termes de violència o violació de drets humans són tan comuns com ineficients. Entre les raons que expliquen aquest avanç tan tímid en el control dels abusos destaquen dos: la voluntarietat de comprometre’s i l’absència de mecanismes de verificació independents i imparcials. La norma general és que sigui la pròpia empresa la que asseguri que respecta els drets humans i, en cas de provenir aquesta avaluació de l’exterior, la firma o particular que realitza la consultoria no es caracteritza per la seva independència, sigui aquesta política o econòmica. Per això, adquirir un instrument independent d’avaluació, com es mostrarà a les recomanacions, és una de les condicions bàsiques per a que qualsevol mesura de control implementada per la Generalitat tingui èxit.

La Generalitat de Catalunya ha estat en els últims anys compromesa amb el respecte dels drets humans i el foment de la pau. Els instruments creats al respecte en aquest període són prolífics: Llei de Foment de la Pau, Consell de Foment de la Pau, Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, Institut Català Internacional de la Pau...Aquest marc situa a la Generalitat en un moment òptim per aprofundir en el seu compromís en aquestes àrees de suma importància en la vida de les persones. Un repàs superficial a les grans empreses, els currículums negres de les quals han estat descoberts en aquest informe, mostra que tanmateix la Generalitat continua subcontractant el servei d’empreses que han vulnerat drets elementals o que alimenten la cultura de la violència, sobre tot en països empobrits. La Generalitat s’esforça a promoure la pau i els drets humans per una banda, i per l’altra i de forma indirecta al no establir criteris de pau i drets humans en la contractació pública, dóna suport indiscriminat i alimenta als actors que provoquen tot el contrari. Afortunadament, en l’actualitat es disposa de suficients alternatives a la contractació de serveis d’empreses que no compleixen uns estàndards mínims de respecte a totes les persones. Per això l’Administració catalana pot innovar i www.odg.cat

53

Observatori del Deute en la Globalització

aprofundir en el seu respecte pràctic als drets humans i la cultura de pau, mitjançant l'establiment de criteris de selecció de proveïdors de serveis en els seus plecs de contractació pública. Una Generalitat amb la ‘compra pública ètica’ assumida i aplicada. La Generalitat ha de ser una administració responsable a l’hora d’escollir la millor opció, en un compromís entre els interessos col·lectius de l’Administració de qualitat del servei i les garanties de qualitat (en termes de drets humans i pau) en les maneres de materialització del servei. Finalment i pel que fa a la transparència, al llarg d’aquest estudi s’ha copsat serioses dificultats en copçar de forma integrada, sistematitzada i transparent, la relació d’empreses subcontractades per la Generalitat. Si bé existeixen serveis que avisen als ciutadans de les noves licitacions, no s’ha trobat (o no s’ha sabut trobar) cap registre acumulat, centralitzat i sistematitzat de les subcontractacions que la Generalitat ha realitzat durant els darrers anys.

Recomanacions Creació d’un “Consell Ètic” que valoraria cas per cas l’adequació als criteris de potencials subministradors de béns i serveis a la Generalitat de Catalunya. Els membres del Consell serien els responsables d’interpretar els criteris de contractació pública ètica a partir dels criteris compendiats en un “Manual Ètic”. Aquests criteris de valoració determinarien la pertinença d’utilitzar els serveis de les empreses candidates a ser subcontractades per la Generalitat de Catalunya valorant el respecte dels drets humans i el foment de la pau. Aquest Consell podria estar inspirat en el consell i manual ètics implementats a Noruega per recomanar al Govern l’exclusió de determinades empreses de les inversions al fons estatal noruec. Una alternativa de cara a la creació d’aquest consell ètic seria articular, promoure, potenciar i fer servir un instrument ja existent: el Consell de Foment de la Pau, que té com a responsabilitat i compromís vetllar pel compliment de la Llei de Foment de la Pau, on s’especifica clarament que les actuacions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya hauran d’estar regides pel respecte als drets humans i el foment de la pau. Per poder assolir aquesta tasca, el Consell de Foment de la Pau hauria d’estar dotat d’un mínim personal dedicat, d’una estructura operativa, de planificació i de pressupost. Perquè qualsevol Consell Ètic d’avaluació tingui un efecte positiu i estable, l’Administració pública ha de veure en la societat civil organitzada un aliat. La seva col·laboració resulta imprescindible i, perquè aquesta sigui possible, és necessari complir amb dos requisits. El primer es refereix a la transparència. Els informes dels resultats de les avaluacions i els processos de subcontractacions han de ser públics, presentar-se de forma centralitzada, sistematitzada i desagregada, i estar disponibles per a eventuals interpretacions externes i independents. El segon requisit és la pròpia participació en els processos d’avaluació com, per exemple, a través de la www.odg.cat

54

Observatori del Deute en la Globalització

incorporació de recomanacions provinents des de la societat civil i del món acadèmic.

Línies generals: D’acord amb la problemàtica i conclusions extretes al llarg d’aquest treball, es plantegen algunes línies generals i principis rectors de la política de subcontractació d’empreses per part de l’Administració que podrien formar part del proposat “manual ètic” de la Generalitat: Crear un Consell Ètic que pugui valorar -en cada moment i a partir de criteris preestablerts en un ‘manual ètic’- quines empreses compleixen els criteris de respecte dels drets humans i pau, i quines formarien part d’una llista negativa en relació a aquests dos àmbits. A partir de l’estudi i valoració que en cada cas concret se’n fes, es desprendrien les següents mesures sobre aquestes empreses: 1.- Incapacitar-les com a proveïdores de serveis a la Generalitat. 2.- Suspendre el finançament públic que puguin estar rebent per a la seva internacionalització o qualsevol altre tipus de subvenció pública procedent de la Generalitat.

A més, la Generalitat hauria de comprometre’s a: 

No subcontractar cap empresa que en el seu conjunt -és a dir, considerant matriu, filials i subsidiàries- tingués representació en un paradís fiscal, judicial o bancari.

 Prioritzar la compra pública local, amb criteris de consum responsable. Considerar els informes negatius que rebi de la societat civil. 

La millora dels processos d'informació de cara a afavorir la transparència dels processos de contractació pública, evitant l'ús d'informació privilegiada i essent clau l'accessibilitat a la informació per part de la ciutadania i de tots els potencials licitadors; una mesura concreta en aquest sentit seria la inscripció en un sol registre de licitadors de les administracions públiques, fer-lo accessible per mitjans electrònics i fer públiques, de la mateixa manera, totes les licitacions i concursos, les corresponents resolucions i totes les adjudicacions directes indicant-ne els responsables i els beneficaris de les mateixes131.



Promoure la participació d’organitzacions de la societat civil com a supervisors independents de la licitació, i també de l'execució dels projectes.

www.odg.cat

55

Observatori del Deute en la Globalització

Línies sectorials: 

Finances: Prioritzar la intermediació financera de la banca ètica i de les cooperatives de crèdit. Si no és possible, prioritzar la intermediació d’aquelles entitats que no tinguin en el seu expedient vulneracions als drets humans demostrables o que financïin projectes militars, generin deute il.legítim o sostinguin a governs no democràtics.



Energia:

i.- Reduir el consum energètic. ii.- Prioritzar les companyies energètiques que generen o comercialitzen energies de fonts renovables (excloent els agrocarburants d’importació), així com les que presentin el vector energètic més apropiat des del punt de vista de les vulneracions dels drets humans i la cultura de pau (procedència de països autoritaris, tipus de combustible, etc). iii.- Prioritzar els subministradors que demostrin aplicar criteris de sostenibilitat en l’extracció, generació, transport i distribució de l’energia, i que operin en països democràtics. 

Alimentació i aigua embotellada: Aplicar criteris de consum responsable (inclosos els de comerç just) en el subministrament directe d’aliments i aigua embotellada a la Generalitat, així com a les servides per empreses de vènding i càtering contractades.



Equipament d’oficina i fusta: Comprar equipament d’oficina i altre mobiliari condicionant-ho a que la fusta estigui certificada amb el segell FSC.



Construcció i infraestructures, tecnologia i informàtica, transport, etc: Evitar la subcontractació a empreses que hagin demostrat males pràctiques, com les descrites anteriorment, a partir d’una llista negativa confeccionada pel Comtè Ètic.

Recomanacions sobre nova recerca L’encàrrec d’aquest estudi per part de la pròpia Generalitat ha permès oferir una primera justificació ilustrada amb exemples de la necessitat tant política com ètica d’introduir criteris de compra pública justa en els plecs de contractació de la Generalitat. Un treball que es complementa amb l’estudi (també encarregat per l’Oficina) sobre els aspectes jurídico-administratius a tenir en compte i que nosaltres hem deixat de banda aquí. Ara bé, les característiques de l’encàrrec no han permès contemplar tots els sectors dels que la Generalitat n’és client, com el farmacèutic i biomèdic, o el de la seguretat. Tampoc s’ha pogut fer una descripció en produnditat dels antecedents o referents internacionals sobre regulacions relacionades amb la www.odg.cat

56

Observatori del Deute en la Globalització

contractació pública en termes de foment de la pau i respecte als drets humans. L’estudi ha preferit aportar exemples ilustratius d’empreses subcontractades que violen drets humans o relacionades amb la cultura de guerra, que no pas detallades recomanacions sectorials per a la Generalitat. Finalment, tampoc s’ha presentat una descripció precisa de les diferents opcions sobre els procesos i l’arquitectura institucional que es requereix per implementar els criteris de pau i drets humans. De prendre’s una opció convençuda per la implementació d’aquests criteris de compra pública ètica, els autors i autores d’aquest informe creiem que convindria activar una segona recerca complementària més exhaustiva i detallada, a l’hora que s’iniciessin la resta de processos que seran necessaris per aconseguir una Generalitat de Catalunya decididament respectuosa amb els drets humans i en comunió amb la Cultura de Pau.

www.odg.cat

57

Observatori del Deute en la Globalització

6. Notes explicatives i bibliogràfiques

1

Llei 21/2003, de 4 de juliol, de Foment de la Pau, tram. 202-00009/06, aprovada pel ple del Parlament a la sessió núm. 88, de 25 de juny de 2003, DSPC-P 126. 2

”Derechos humanos para todos, en todas partes”, Louise Arbour, Alta Comisionada de Naciones Unidas para los derechos humanos.

3

Quadre elaborat per Maria Prandi, Escola de Pau, UAB.

4

BOE núm. 261, de 31 d'octubre de 2007.

5

Veure Il·lustre Col·legi d’Advocats de Catalunya, disponible a: http://www.cicac.cat/infonews/infonews68/articles/especial.htm [Consulta: 6 de desembre de 2008].

6

BOE núm. 27, de 31 de gener de 2008.

7

DOGC núm. 3367, de 11 d'abril de 2001.

8

DOGC núm. 4186, de 30 de juliol de 2004.

9

DOGC núm. 4574, de 16 de febrer de 2006.

10

Manuel Castells (1998): La Era de la Información. Vol.3: Fin de Milenio, Alianza, Madrid, p. 212.

11

Manuel Castells (1998): Op. Cit., pp. 212-13)

12

Campbell, G. (2003): Diamantes Sangrientos. Las piedras de la guerra, Barcelona, Paidós, p. 218. 13

Le Monde Diplomatique (2006): L’Atlas, París, Le Monde Diplomatique, p. 96.

14

Exemples a Sola, M. V. (2007): “Las empresas españolas tienen 6.000 millones en paraísos fiscales”, El País, 29 de octubre, p. 26.

15

De Maillard, J. (2002): Atlas Akal de la Criminalidad Financiera. Del narcotráfico al blanqueo de capitales, Madrid, Akal, p. 81.

16

Chavagneux, C. y R. Palan (2007): Los Paraísos Fiscales, ciudad no citada, El Viejo Topo, p. 21-22.

17

Segons www.transnationale.org [Consulta: 9 de desembre de 2008]

18

www.centredelas.org i www.bbvasensearmes.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

19

http://www.odg.cat/ct/inicio/enprofunditat/plantilla_1.php?identif=577 [Consulta: 7 de desembre de 2008]

20

http://www.ecologistasenaccion.org/spip.php?article10405 [Consulta: 7 de desembre de 2008] 21

Informe Setem sobre La Caixa (no publicat)

22

www.centredelas.org i www.bbvasensearmes.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

23

Informe Setem sobre La Caixa (no publicado)

24

www.centredelas.org i www.bbvasensearmes.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

25

www.transnationale.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

26

www.centredelas.org i www.bbvasensearmes.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

27

www.centredelas.org i www.bbvasensearmes.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

28

www.centredelas.org i www.bbvasensearmes.org [Consulta: 7 de desembre de 2008] www.odg.cat

58

Observatori del Deute en la Globalització

29

www.transnationale.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

30

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 4809 – 29/01/2007 http://www.gencat.net/diari/4809/07017154.htm [Consulta: 7 de desembre de 2008]

31

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 4867 - 23/04/2007 http://www.gencat.cat/diari/4867/07094009.htm [Consulta: 7 de desembre de 2008]

32

CADS (2007)- Anàlisi de Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana, a partir de dades de ICAEN.

33

IER = (intensiu en estalvi, eficiència i renovables)

34

Boletín estadístico de hidrocarburos, anys 2000-2005. Ministeri d’Economia. CORES

35

Boletín estadístico de hidrocarburos, any 2007. Ministeri d’Economia. CORES

36

Boletín estadístico de hidrocarburos anys 2000-2005. Ministeri d’Economia. CORES

37

Boletín estadístico de hidrocarburos, any 2007. Ministeri d’Economia. CORES

38

Font: Foro Nuclear

39

www.transparency.org/[Consulta: 7 de desembre de 2008]

40

Se refiere en este caso a los resultados brutos de explotación –EBITDA-, único dato disponible desagregado territorialmente.

41

Es refereix als resultats d'explotació –EBIT- corresponent a la divisió internacional.

42

Es refereix en aquest cas als resultats bruts d'explotació –EBITDA-, única dada disponible desagregada territorialment, inclou tant les operacions Europees (exceptuant la península Ibèrica com les realitzades a Amèrica Llatina).

43

Tots els valors han estat obtinguts a partir dels comptes anuals corresponents a l'any 2006 de les empreses. Si es vol conèixer en detall les inversions de les empreses energètiques espanyoles a Àfrica del Nord es pot consultar “Àfrica del Nord: la seva importància geopolítica en l'àmbit energètic (DT)”. Aurèlia Mañé Estrada i Alejandro V. Lorca Corrons. DT Nº 11/2007 12/04/2007. Fundación Real Instituto Elcano.

44

Pirani, S. (2004): “Shell in Nigeria. Oil and gas reserves crisis and political risks: shared concerns for investors and producer-communities”, Londres, Christian Aid, Friends of the Earth, Platform i Stakeholder Democracy Network, juny, p. 7. 45

Escola de Pau (2007): Alerta 2007!, Barcelona, Icaria, p. 19.

46

Werner, K. i H. Weiss (2004): El Libro Negro de las Marcas. El lado oscuro de las empresas globales, Barcelona, Random House Mondadori, p. 342.

47

Global Witness (2007): “Oil and Mining in Violent Places”, Washington DC, Global Witness Publishing Inc., octubre, p. 4, disponible en: http://www.globalwitness.org [Consulta: 10 de febrer de 2008].

48

Klare, M. T. (2006): Sangre y Petróleo. Peligros y consecuencias de la dependencia del crudo, Barcelona, Urano-Tendencias [Original de 2004], nota 49, p. 355.

49

Klare, M. T. (2006): Op. Cit., p. 195.

50

Pirani, S. (2004): Op. Cit., p. 8.

51

Global Witness (2007): Op. Cit., p. 4.

52

Werner i Weiss (2004): Op. Cit., p. 348.

53

Werner i Weiss (2004): Op. Cit., p. 273.

54

Fisas, V. (2006): Anuari 2006 de Processos de Pau, Escola de Cultura de Pau, Barcelona, p. 106. 55

http://www.gisa.cat/gisa/servlet/Home?phase=5 [Consulta: 7 de desembre de 2008]

56

Enlazando Alternativas 3, 14 de maig de 2008.

57

Ecologistas en Acción, www.ecologistasenaccion.org. [Consulta: 7 de desembre de 2008]

58

www.odg.cat [Consulta: 7 de desembre de 2008] www.odg.cat

59

Observatori del Deute en la Globalització

59

www.eprsiepac.com

60

www.cincodias.com

61

www.elmundo.es

62

Azpiazu, D. i Forcinito, K. (2002): “Privatisation of the water and sanitation systems in the Buenos Aires Metropolitan Area: Regulatory discontinuity, corporate non-performance, extraordinary profits and distributive inequality”, informe presentat al Primer Taller del Projecte PRINWASS, Universitat d’Oxford, 22 i 23 d’Abril de 2002, disponible a: http://www.geog.ox.ac.uk/~prinwass/Azpiazu_Forcinito.PDF [Consulta: 7 de desembre de 2008]. Latam (2002): “La privatización del agua en Latinoamérica”, El Periodista Digital. 63

Boletín Informativo InfoAgbar Febrero’06: “Al éxito de la operación se suma el reconocimiento del diario chileno Estrategia por ser la colocación más importante del año y la de Latinfinance como la mejor apertura en bolsa de Latinoamérica del 2005”; Elaboración propia a partir de www.bolsadesantiago.com y www.aguasandinas.cl; www.stopsuez.org; Crónica Digital, 3 de Junio de 2005; www.lainsignia.org/2002/septiembre/ibe_129.htm [Consulta: 7 de desembre de 2008].

64

Hábitat Internacional América Latina y “Cuestionamientos ciudadanos a la gestión del sistema de agua semiprivatizado Aguas del Saltillo, SACV”; Asociación de Usuarios, Febrero 2006. 65

Latam “La privatización del agua en Latinoamérica”. 2002.

66

Informe anual 2006 de Isolux Corsán, pàg. 7

67

Fulletó explicatiu de l’oferta pública d’adquisició d’accions de Europistas, Concesionaria Española S.A. formulada per ISOLUX WAT Ingeniería S.L. i BENDÍA, S.A. Madrid, juliol del 2006. Pàg. 16 http://www.europistas.es/pdf/Folleto%20OPA.pdf [Consulta: 7 de desembre de 2008]

68

Segons el Reial Decret 1080/1991, del 5 de juliol pel qual es determinen els països o territoris als que es refereixen els articles 2º, apartat 3, número 4 de la Llei 17/1991, del 27 de maig, de mesures fiscals urgents i 62 de la llei 31/1990, del 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a 1991 (B.O.E. de 13 de juliol) 69

www.transnationale.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

70

http://www.local.attac.org/berne/docs/Menchenrechtsverletzungen.pdf [Consulta: 6 de desembre de 2008]. 71

http://www.post-gazette.com/World/20030429colombia0429p2.asp [Consulta: 6 de desembre de 2008].

72

http://www.cokewatch.org/news/hn_021009_1.htm [Consulta: 6 de desembre de 2008].

73

"Coca-Cola faces another discrimination suit", Reuters, 21 d’agost de 2001.

74

“BBC study finds carcinogens in Coca Cola plant waste”, BBC, 25 de juliol de 2003 i "Coke adds life" In India , impoverished farmers are fighting to stop drinks giants "destroying live lihoods", Independent, 25 de juliol de 2003.

75

Informació extreta de Werner, K. i Weiss, H. (2003): El libro negro de las marcas: El lado oscuro de las empresas globales, Editorial Sudamericana, Buenos Aires.

76

Cita extreta de "Alies hórt auf 'de Gaulles' Kommando", Der Standard, 7 d'octubre de 2000.

77

"Cocoa Criteria and Conditions of Fairtrade Labelling Organizations International" veure http://www.fairtrade.net/cocoa.html [Consulta: 6 de desembre de 2008]. 78

Per xifra de vendes/producte nacional brut

79

Informació extreta de Werner, K. i Weiss, H. (2003): Op. Cit.

80

"Nestlé Cote d'Ivoire: Le malaise... salarial", Le Jour, 6 d'octubre de 1999,

http://www.africaonline.co.ci/AfricaOnline/infos/Iejour/1401SOCl.htm [Consulta: 6 de desembre de 2008].

www.odg.cat

60

Observatori del Deute en la Globalització

81

Setem, Què és el Comerç Just? http://www.setem.cat/generales.php?id=9&ids=21&idsb=36&lg=ca [Consulta: 7 de desembre de 2008]. 82

Veure http://www.xarxaconsum.net/ [Consulta: 7 de desembre de 2008]

83

Veure http://www.setem.cat/ [Consulta: 7 de desembre de 2008]

84

Veure http://www.boncafe.org/Catalan/385.shtml [Consulta: 6 de desembre de 2008].

85

Lobo, R. (2001): “La fiebre del coltan”, El País, 2 de setembre.

86

www.transnationale.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

89

http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/el-impacto-del-consumo-catalan.pdf [Consulta: 7 de desembre de 2008]

90

http://www.aeim.org/listado_importadores_asociados.aspx?comunidad=9 [Consulta: 7 de desembre de 2008]

91

http://www.fsc-spain.org/ [Consulta: 7 de desembre de 2008]

92

http://www.pefc.es/ [Consulta: 7 de desembre de 2008]

93

Secció d’Oficina Agenda 21 de l’Ajuntament de Mataró (C/Pablo Iglesias 63 2a planta, Mataró, Barcelona) 94

www.centredelas.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

95

www.transnationale.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

96

www.centredelas.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

97

Hernández, J., El Derecho Comercial Global Frente al Derecho Internacional de los Derechos Humanos, http://www.enlazandoalternativas.org/spip.php?article243 [Consulta: 7 de desembre de 2008], Bilbao, 2008

98

http://repsolmata.info [Consulta: 7 de desembre de 2008]

99

http://www.unionpenosa.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

100

http://www.odg.cat/ct/inicio/enprofunditat/plantilla_1.php?identif=438 [Consulta: 7 de desembre de 2008]

101

http://www.robaneta.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

102

http://collectiurets.wordpress.com [Consulta: 7 de desembre de 2008]

103

Article basat en el capítol Inversió socialment responsable, del llibre “Desenmascarant la Responsabilitat Social Corporativa. REPSOL YPF: un discurs socialment irresponsable”, disponible a: http://www.odg.cat/documents/publicacions/irs_repsolypf_cat.pdf [Consulta: 8 de desembre de 2008]. 104

Bartolomeo, Mattheo i Familiari, Giovanni (2005): Green, social and ethical funds in Europe. 2005 Review. Sustainable Investment Research International (SIRI) Company Networks Partners and Avanzi SRI Research. Milan, octubre 2005, p. 12. 105

Sustainable Investment Research Intenational Group (SiRi Group), xarxa internacional d’agències d’anàlisi sobre responsabilitat social corporative. 106

Werner, Klaus y Weiss, Hans (2004): El libro negro de las marcas. El lado oscuro de las empresas globales, Debate, Barcelona.

107

Europa Press (2008): “El FTSE4Good Ibex tendrá 32 firmas tras incorporarse Abengoa, Antena 3, Iberia, Banesto y SOS Cuétara”, El Economista, 12 de setembre de 2008, disponible a: http://www.eleconomista.es/economia/noticias/746930/09/08/Economia-Bolsa-ElFTSE4Good-Ibex-tendra-32-firmas-tras-incorporarse-Abengoa-Antena-3-Iberia-Banesto-y-SOSCuetara.html [Consulta: 8 de desembre de 2008].

108

GRI (Global Reporting Initiative) http://www.globalreporting.org www.odg.cat

61

Observatori del Deute en la Globalització

109

http://www.observatoriorsc.org/cice/intranet/documentos/informe_2006_ibex_35.pdf [Consulta: 7 de desembre de 2008]

110

www.iso.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

111

http://isotc.iso.org/livelink/livelink/fetch/2000/2122/830949/3934883/3935096/home.html?nod eid=4451259&vernum=0 [Consulta: 7 de desembre de 2008] 112

Global Witness (2007): Op. Cit., p. 10.

113

http://www.globalcompact.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

114

Discurs d’Irene Khan, Secretària General d’Aministia Internacional, a la cesio d’apertura de la cimera de líders del Pacte Mundial 2007 http://www.amnesty.org/es/library/info/IOR10/004/2007 [Consulta: 7 de desembre de 2008] 115

OECD Watch és una xarxa internacional de més de 50 ONGDs creada per a facilitar les activitats d’ONGDs al voltant de les Directrius de la OCDE http://oecdwatch.org/cases-es [Consulta: 7 de desembre de 2008] 116

www.oecdwatch.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

117

OECD Watch (2008): OECD Watch 2008 Review of National Contact Points and the Implementation of the OECD Guidelines, OECD Watch, Amsterdam, Juny, disponible a: http://oecdwatch.org/publications-es/Publication_2812-es/at_download/fullfile [Consulta: 7 de desembre de 2008]. 118

http://www.unep.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

119

http://www.ifc.org [Consulta: 7 de desembre de 2008]

120

BankTrack és una xarxa d’organitzacions de la societat civil i d’individus que monitoren les operacions del sector financer privat (bancs comercials, inversionistes, companyies d’assegurances, fons per la pensió) i les seus efectes en la societat i en el planeta.

121

Banktrack (2007): The silence of the banks. An Assessment of Equator Principles Reporting, pp. 10, disponible a: http://www.banktrack.org/ [Consulta: 7 de desembre de 2008].

122

Banktrack, 2008. Is it a happy fifth birthday for the Equator Principles?. Banktrack, Netherlands. Disponible a http://www.banktrack.org/ [Consulta: 7 de desembre de 2008]. 123

Veure rànquing europeu per volum econòmic a: http://www.pensionfundsonline.co.uk/pdfs/Top-100-European-Pension-Funds.pdf [Consulta: 7 de desembre de 2008]

124

Veure rànquing mundial per volum econòmic a: http://www.pensionfundsonline.co.uk/pdfs/Top-100-Global-Pension-Funds.pdf [Consulta: 7 de desembre de 2008]

125

Karina Robinson (2008): “Balancing conscience and profit with Norway's wealth”, International Herald Tribune, 14 de novembre. 126

Karina Robinson (2008): “Balancing conscience and profit with Norway's wealth”, International Herald Tribune, 14 de novembre 127

Dades del paràgraf a Council on Ethics for the Government Pension Fund – Global (2007): Annual report 2006, disponible a: http://www.regjeringen.no/pages/1957930/engelsketikk_06.pdf [Consulta: 7 de desembre de 2008]. 128

Norges Bank Investment Management (NBIM): Annual Report 2007, capitol 4 (Ownership and Ethics), p. 56, disponible a: http://www.norgesbank.no/upload/nbim/reports/2007%20part4.pdf [Consulta: 7 de desembre de 2008]. Dada de Rio Tinto Group de Ministeri de Finances de Noruega (2008): “The Government Pension Fund divests its holdings in mining company”, nota de premsa núm. 43/2008, 9 de setembre de 2008, http://www.regjeringen.no/en/dep/fin/Press-Center/Press-releases/2008/the-governmentpension-fund-divests-its-.html?id=526030 [Consulta: 7 de desembre de 2008]. 129

Consell de Seguretat de l’ONU (2001): “Informe del Grupo de Expertos encargado de examinar la cuestión de la explotación ilegal de los recursos naturales y otras formas de www.odg.cat

62

Observatori del Deute en la Globalització

riqueza de la República Democrática del Congo”. Referència S/2001/357, 12 d’abril de 2001, paràgraf 215. 130

Consell de Seguretat de l’ONU (2002): “Letter dated 8 October 2002 from the Chairman of the Panel of Experts on the Illegal Exploitation of Natural Resources and Other Forms of Wealth of the Democratic Republic of the Congo addressed to the Secretary-General”, referència S/2002/1146, 16 d’octubre, annexe III. 131

En termes de transparència, i en consonància amb el que proposa la mesura 73.4 de l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia 131 catalana , és necessari un impuls per part del Govern en l'elaboració d'una proposta d’actuació que permeti evitar un ús no desitjat de la descentralització i dotar de la màxima garantia i transparència a les subcontractacions en l’àmbit del sector públic. La mesura 73.4 de l’ Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana disposa el següent: “Es considera oportú, amb vista a evitar un ús no volgut de la descentralització, dotar de la màxima garantia i transparència les subcontractacions en l’àmbit del sector públic, per la qual cosa, el Govern al llarg del 2005, impulsarà l’elaboració d’una proposta d’actuació que permeti que, en l’aprovisionament de béns i serveis i en la subcontractació en aquest sector, es garanteixi el respecte a l’aplicació de les condicions laborals recollides en els convenis col·lectius de referència i l’eficàcia en la gestió de la prevenció de riscos laborals”. La proposta corresponent, elaborada pel Consell d’Institucions amb data 9 d’octubre de 2006, es troba disponible a www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/8373.pdf [Consultat el 2 de desembre 2008].

www.odg.cat

63