JORDI SANCHO
COM ESCRIURE I PRESENTAR
EL MILLOR TREBALL ACADÈMIC guia pràctica per a estudiants i professors
EDICIÓ REVISADA I AMPLIADA
EUMO EDITORIAL
JORDI SANCHO
COM ESCRIURE I PRESENTAR
EL MILLOR TREBALL ACADÈMIC
JORDI SANCHO
COM ESCRIURE I PRESENTAR
EL MILLOR TREBALL ACADÈMIC GUIA PRÀCTICA PER A ESTUDIANTS I PROFESSORS
EUMO EDITORIAL
Segona edició: març de 2016
© 2014, Jordi Sancho © d’aquesta edició: Eumo Editorial SA. C. Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic www.eumoeditorial.com -
[email protected] —Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya– Disseny de la coberta: Natàlia González Maquetació: Eumogràfic / ebc, serveis editorials Imprès a Liberdúplex Dipòsit legal: B 1823-2016 ISBN: 978-84-9766-562-9
ÍNDEX PREFACI
15
1 UN LLIBRE PER MILLORAR LA COMUNICACIÓ DEL TEU TREBALL ACADÈMIC 17 1.1 Em servirà, aquest llibre? 18 1.2 Els treballs com a eina d’aprenentatge 18
I. PAUTES I RECOMANACIONS 2 PER COMENÇAR EL TEU TREBALL 23 2.1 Passos per definir el treball 24 2.2 Aportacions segons el tipus de treball (recerca, avaluació o projecte) 32 2.3 Parts i continguts del treball acadèmic 39 3 PER MILLORAR L’ESCRIPTURA DEL TREBALL 3.1 On fallen habitualment els treballs acadèmics? 3.2 Deu recomanacions per escriure millor 46
45 45
4 PER MILLORAR LA PRESENTACIÓ ORAL DEL TREBALL 51 4.1 On fallen habitualment les presentacions? 52 4.2 Deu recomanacions per presentar millor el teu treball 54 5 PER SER MÉS PRODUCTIU UTILITZANT EINES INFORMÀTIQUES 59 5.1 Deu accions per estalviar temps, errors i maldecaps 5.2 La caixa d’eines 61
59
II. TALLERS 6
TALLER D’ESCRIPTURA ACADÈMICA 69 6.1 Escriu de manera clara, senzilla i precisa 69 6.2 Argumenta sòlidament 75 6.3 Comença la introducció anant directe al gra 78 6.4 E scriu un bon marc teòric fent una revisió sistemàtica de literatura 82
7 TALLER DE CITACIONS I BIBLIOGRAFIA: L’ESTIL APA EN PROFUNDITAT 93 7.1 Com referenciar amb l’APA 94 7.2 Casos problemàtics de citacions literals dins del text 97 7.3 Casos problemàtics de citació de referències 99 7.4 C asos problemàtics de format de bibliografia 102 7.5 Format tipogràfic de l’apartat de bibliografia 104 8
TALLER DE PRESENTACIONS 107 8.1 Pensa abans d’obrir el programa de presentacions 108 8.2 Com escriure la història per ser presentada 109 8.3 Com explicar la història 112 8.4 Elements d’una diapositiva: problemes i recomanacions 8.5 L’execució: consells per a l’assaig final 117 8.6 Estudi de casos 118
III. P ER SABER MÉS SOBRE TIPOGRAFIA I GRÀFICS DE DADES 9 MAQUETACIÓ I TIPOGRAFIA: LA FORMA TAMBÉ COMUNICA 127 9.1 El disseny de pàgina per a DIN A4 129 9.2 Elements d’una pàgina 132 9.3 El tipus de lletra adequat 132 9.4 Taules amb disseny professional 134 9.5 Seixanta-sis caràcters per línia 135 9.6 Exemples de disseny de pàgina 135 9.7 Si encara tens dubtes 138 10
GRÀFICS PER FONAMENTAR L’ARGUMENTACIÓ 10.1 Funcions dels gràfics 139 10.2 Vuit recomanacions per fer un bon gràfic 141 10.3 D ades i gràfics per respondre preguntes fonamentadament 144 10.4 Anàlisi de casos 144 10.5 Per ampliar 155
BIBLIOGRAFIA
159
139
113
ÍNDEX DE FIGURES Figura 2.1 Procés de definició del treball 25 Figura 2.2 Esquema d’un flux de treball habitual en l’elaboració d’un treball acadèmic de recerca 35 Figura 6.1 Aplicació de la regla dels tres paràgrafs en la introducció del llibre de Piketty (2014) 80 Figura 6.2 Aplicació de la regla dels tres paràgrafs en la introducció del llibre de Le Grand (1982) 81 Figura 6.3 Nivells d’anàlisi de literatura existent segons tipus, dificultat i contingut 85 Figura 7.1 Formats tipogràfics correctes i incorrecte de bibliografia 105 Figura 8.1 Presentació de Hans Rosling (2006) 112 Figura 8.2 Presentació de Sarah Kay (2011) 113 Figura 8.3 Presentació de Ken Robinson (2006) 113 Figura 8.4 Presentació de Lawrence Lessig (2010) 113 Figura 8.5 Presentació de Masayoshi Takahashi (2007) 113 Figura 8.6 Evita les diapositives en les quals ja tens el 60 o 70% de l’espai inutilitzat abans de començar 115 Figura 8.7 Exemple de transparència millorable sobre l’autisme 118 Figura 8.8 Proposta de millora de la presentació sobre l’autisme 120 Figura 8.9 Presentacions intensives en text. Abans i després d’una transparència sobre política social 122 Figura 9.1 El cànon de Van de Graaf 130 Figura 9.2 Per dissenyar una pàgina hem de tenir en compte el conjunt de pàgines parells i senars 130 Figura 9.3 Exemple de proporcions dels diferents elements de disseny en pàgina parella i senar en DIN A4 seguint l’anomenat “cànon daurat” 131 Figura 9.4 Exemple de font serif (Palatino Linotype) 133 Figura 9.5 Exemple de font de pal sec (Agenda) 133 Figura 9.6 Posició de lectura del llibre de Larsen (2013), amb marges massa estrets 136 Figura 9.7 Dissenys de pàgina amb marges amplis per facilitar la lectura 136 Figura 9.8 Exemple de la pàgina 217 de Felici (2011) amb elements anotats 137 Figura 10.1 Gràfic de Charles Minard del 1869 sobre la campanya de l’exèrcit de Napoleó a Rússia el 1812-1813 140 Figura 10.2 Evolució del deute públic respecte al PIB en cinc països. Exemple que cal evitar de gràfic 3D 143
Figura 10.3 Evolució del deute públic respecte al PIB en cinc països. Exemple de gràfic simplificat 143 Figura 10.4 Exemples correctes i incorrectes de dibuixar un gràfic de barres 145 Figura 10.5 Exemples correctes i incorrectes de situar les etiquetes en un gràfic de barres 146 Figura 10.6 Evolució de la taxa d’atur d’Espanya respecte a quatre països 147 Figura 10.7 La sanitat a la Unió Europea. Diferents gràfics senzills per mostrar una situació multivariant 148 Figura 10.8 Comparació de sistemes sanitaris a l’OCDE. Un gràfic del tipus slopegraph serveix per mostrar una relació multivariant 150 Figura 10.9 Conjunt de gràfics per explicar la situació del mercat de treball a Espanya segons l’FMI 151 Figura 10.10 Xarxa d’editors de contingut dels clústers 2, 3, 4 i 5. Mida del node segons el grau de centralitat 153 Figura 10.11 Relació entre atur i deute públic en països europeus Figura 10.12 Clústers en la relació entre atur i deute públic en països europeus 155 Figura 10.14 Editors del clúster 5 (grup motor) 156
ÍNDEX DE TAULES Taula 6.1 Marcadors de text per estructurar paràgrafs, ordenar i enllaçar frases 72 Taula 6.2 Marcadors de text per ordenar idees 73 Taula 6.3 Exemple de taula per a resum crític de literatura 90 Taula 6.4 Exemple de taula per a identificació dels temes i les categories 90 Taula 9.1 Exemple de taula 135
154
23
PER COMENÇAR EL TEU TREBALL Estàs a punt de començar una cursa cap a la realització del teu treball de fi de grau o de màster, i a la línia de sortida aixeques el cap per fixar la vista a l’arribada: què és un bon treball acadèmic? Un cop ho sàpigues, serà més fàcil saber com arribar-hi. O dit d’una altra manera: si no saps què és un bon treball acadèmic, difícilment podràs fer-ne un. Denscombe (2009) assenyala que és aquell que compleix els següents requisits: 1. É s clar. Els objectius estan especificats de manera directa i clara. 2. É s rellevant. Té relació amb els problemes i coneixements exis-
tents. 3. É s factible. Es pot dur a terme amb els recursos existents. 4. É s ètic. Reconeix i té en compte els drets de les persones afec-
tades per la recerca. 5. É s objectiu. Intenta ser imparcial i lliure de prejudicis. 6. É s coherent. Parteix d’un disseny adequat per assolir els objec-
tius marcats. 7. É s precís. Utilitza dades vàlides i mètodes fiables. 8. E stà justificat. Fonamenta i descriu la metodologia utilitzada. 9. És generalitzable. Permet aplicar els resultats a altres situa
cions. 10. És original. Fa alguna aportació al coneixement. 11. É s cautelós. L’autor és prudent en les afirmacions que fonamen-
ten els seus resultats. Aquest és el punt d’arribada, uns criteris senzills que et serviran com a indicadors per saber si has assolit el resultat desitjat. El següent pas és saber el camí per arribar-hi. En aquest sentit, escriure un bon treball acadèmic significa escriure de manera estructurada, fonamentada i clara. Això implica aprendre a pensar de manera estructurada, fonamentada i clara. No hi ha més secret, i això és el que aquest llibre pretén ajudar-te a fer. Primer cal saber com desenvolupar els elements clau de tot treball acadèmic, i per això convé: 1. T enir clar què vols fer amb el teu treball, què aporta de valor.
Vegeu la pàgina 28. 2. T riar l’estructura adequada per al teu treball acadèmic (de re-
cerca, d’avaluació o de projecte). Vegeu la pàgina 32 i següents d’aquest capítol.
2
24
Com escriure i presentar el millor treball acadèmic
3. P lanificar el treball, sabent l’ordre de les accions a fer i les dates
per assolir-lo. Vegeu la pàgina 31. 4. C omençar a escriure abans d’acabar la recerca. Vegeu la pàgina 31. 5. Aprendre a referenciar correctament. Vegeu la pàgina 93. 6. Aprendre a fer un bon marc teòric o revisió bibliogràfica. Vegeu la pàgina 82. 7. A prendre a utilitzar els gràfics i números per presentar evidències i resultats. Vegeu la pàgina 139. 8. A prendre a donar una forma correcta al document. Vegeu la pàgina 127. 9. Aprendre l’estructura per fer una bona presentació oral del teu treball. Vegeu la pàgina 107. Després cal conèixer la manera d’escriure de forma clara, i per això és necessari: 1. A prendre a utilitzar frases curtes i directes. Vegeu la pàgina 69. 2. A prendre a articular les frases en paràgrafs. Vegeu la pàgina 71. 3. A prendre a triar i escriure els raonaments adequats. Vegeu la
pàgina 75. 4. A prendre a revisar el text. Vegeu la pàgina 49.
Per últim, convé ser pragmàtic i saber fer servir algunes ajudes tècniques per guanyar temps i evitar problemes, i per això cal: 1. A prendre a utilitzar un gestor bibliogràfic perquè et faci ell sol
la bibliografia sense errors. Vegeu la pàgina 61. 2. A prendre a utilitzar els sistemes d’estructura i format automàtic
del teu processador de textos. Vegeu la pàgina 59. 3. A prendre a guardar còpies de seguretat al núvol automàticament. Vegeu la pàgina 59. En tot cas, tot llarg camí es comença amb el primer pas, i aquest és la definició del treball.
2.1 Passos per definir el treball Habitualment es parteix d’un tema que t’interessi. Sobre aquest tema fas una revisió de bibliografia preliminar per triar un problema específic al qual et vulguis adreçar. Focalitzant-te en aquest problema, decideixes què aportarà de valor el teu treball, a quina pregunta o qüestió vols respondre. Això determinarà el tipus de treball que vols dur a terme, la metodologia i la informació que necessites recollir. Aquest és el procés que et proposo que segueixis; la figura 2.1 el resumeix visualment.
2. Per començar el teu treball
25
Punt de partida Un tema que t’interesssi i sobre el qual puguis obtenir informació amb relativa facilitat.
Revisió bibliogràfica preliminar A quin problema t’adreces? Quin valor aporta el teu treball?
Trobar una informació important i no coneguda relacionada amb el problema.
Conèixer i aprendre del que funciona i del que no en una intervenció que ja es du a terme sobre aquest problema.
Mostrar com es podria fer una proposta d’intervenció que ara no es fa sobre un problema concret.
Treball de recerca
Treball d’avaluació
Treball de projecte
Conceptualització Operativització Recollida de dades Anàlisi
Disseny metodològic Terminis i ritme de treball
Figura 2.1 Procés de definició del treball.
2.1.1 Troba un tema de partida Triar un tema és el primer pas. T’ha d’agradar, però també ha de ser possible treballar-hi i has de poder accedir a la informació necessària. En aquest sentit, hi ha estudiants que valoren haver tingut un contacte previ amb la temàtica o un accés a dades a causa d’haver realitzat treballs previs o pràctiques, per exemple.
2.1.2 Selecciona un tast de bibliografia específica Un cop tens la temàtica, has de fer una primera aproximació al coneixement existent dins del teu àmbit d’estudi. Has de triar poques obres per revisar, però han d’estar molt ben elegides. El més important: acudeix a les revistes professionals, no a la teva cerca habitual de Google.1 Comença escrivint les paraules clau (entre tres i cinc) que reflecteixin el tema sobre el qual vols fer el treball. Aquestes paraules clau són les
1
Molts estudiants tenen problemes per evitar fer servir Google com han fet sempre. Google és fantàstic, però és un motor de cerca generalista que et facilitarà trobar resultats generalistes (pàgines web, articles de diari, etc.) però no acadèmics.
26
Com escriure i presentar el millor treball acadèmic
que posaràs en els motors de cerca de literatura acadèmica i professional. Segons quin sigui el web on facis la cerca, utilitza les paraules clau en anglès, català o castellà. No oblidis l’anglès. Algunes recomanacions: •U tilitza cercadors acadèmics o professionals. Diferents especialitats acadèmiques tenen diferents motors de cerca; mira de trobar els corresponents a la teva especialitat. Alguns dels que jo faig servir són: (a) Dialnet: http://dialnet.unirioja.es (b) SiiS: http://www.siis.net (c) reCercador UB: http://crai.ub.edu (d) Web of Science: és de pagament, a la biblioteca del teu centre t’indicaran com entrar-hi. (e) Google Acadèmic: https://scholar.google.es/schhp?hl=ca Si no vols fer servir cercadors, fes una cerca directa al web de les dues o tres revistes professionals més adequades del teu àmbit. iltra els resultats. És probable que trobis molts articles interes•F sants, però en aquest punt has de resistir la temptació de descarregar-te’ls. És millor perdre temps a fer una bona cerca i triar-ne pocs però adequats. Intenta que algun sigui una revisió de literatura, si n’hi ha d’actuals. Pots fer servir les opcions de cerca avançada d’aquests webs per trobar els articles recents i més importants. Sovint pots ordenar-los per anys (intenta que tinguin menys de cinc anys, per exemple) i per citacions (com més citacions, en principi més importància).
•D escarrega’n entre 5 i 10 que estiguin disponibles. Utilitza l’accés a la biblioteca des del web de la teva universitat (per obtenir articles als quals estigui subscrita) i el préstec interbibliotecari. Així i tot, hi haurà casos en què trobaràs l’article però no el podràs descarregar, o un llibre que no serà accessible: no defalleixis i aconsegueix una col·lecció de 5 a 10 obres (entre articles i llibres) que siguin específiques del tema concret que vols treballar. •A punta els passos que has seguit per fer aquesta revisió preliminar. Així, quan escriguis el teu document i expliquis com has fet la revisió inicial de literatura podràs mostrar les paraules clau utilitzades, les bases de dades consultades i els filtres posats per trobar els documents analitzats.
2. Per començar el teu treball
2.1.3 Fes una revisió bibliogràfica preliminar Amb l’anterior selecció d’obres faràs la revisió preliminar per situar-te en el tema. Encara que et pensis que ja el coneixes, fes l’esforç. Es tracta d’aprendre el que se sap, el que no se sap i com es treballa en aquest àmbit. Obre un document de text a l’ordinador (o una llibreta de paper) i escriu les preguntes que Jonson-Reid i Drake (2008) proposen per fer aquesta revisió de literatura preliminar: 1. Q uines preguntes de recerca es fan els investigadors en la meva àrea?
Apunta-les. 2. Q uines poblacions estudien i en quin nivell? Quina és la unitat
d’anàlisi? Quines mostres s’han triat i com s’ha fet? Són mostres grans o petites? 3. Q uins constructes i variables se cerquen? Per exemple, salut mental és un constructe, però per estudiar-lo cal fer-lo operatiu i utilitzar variables (persones amb un diagnòstic determinat, com la depressió, etc.). 4. Q uin tipus d’instruments (tests) o altres mesures utilitzen? Per exemple, el DSM 5 té uns indicadors de diagnòstic per a la depressió. 5. Quines teories existeixen per indicar-me com analitzar les meves dades i relacions? 6. Quin tipus de dissenys de recerca es fan servir en la meva àrea? Són estudis qualitatius o quantitatius? 7. Q uines dades empíriques i resultats es troben en la meva àrea? 8. Q uè és el que diuen els autors que és el següent que caldria estudiar? Per exemple: quines qüestions clau estan sense resposta? Quins canvis en l’àmbit polític, social o mediambiental fan necessaris nous estudis? Quines poblacions no han estat estudiades? 9. Com es treballen les qüestions ètiques en els treballs publicats? Per a cadascun dels articles triats, intenta contestar les preguntes i vés acumulant les respostes. En acabat, fes un resum en una taula: posa els articles analitzats en files i les preguntes que consideris més importants en columnes. Aquesta informació et servirà per accelerar el teu treball i donar-te confiança. Estudia’t la taula: mira el tipus de poblacions que treballen, els problemes que es troben, els instruments que utilitzen, etc. Veus alguna cosa que et cridi l’atenció? Algun problema concret sobre el qual t’agradaria centrar-te? Aquest és el següent pas.
2.1.4 Defineix un bon problema al qual enfrontar-te Tan aviat com hagis decidit la temàtica, i sàpigues com es treballa en el teu àmbit acadèmic, has de cercar un bon problema. Pensa que el treball acadèmic que presentaràs ha de donar una resposta fonamentada a aquest problema o a una part d’aquest. Com més clar l’especifiquis, més
27
28
Com escriure i presentar el millor treball acadèmic
fàcil serà trobar la manera de plantejar la teva anàlisi. Si no tens clar el problema que vols ajudar a resoldre, serà impossible que sàpigues què fer per resoldre’l, quina metodologia utilitzar o quina informació recollir. El problema de partida, a part de donar sentit al treball, també t’ajuda a no perdre’t en el camí. Davant d’un dubte, només cal que et facis la pregunta següent: «Això que estic fent serveix per resoldre el problema que m’havia marcat?» Si el que fas no hi aporta res, probablement significa que no té sentit. Per acabar, el problema que analitzes serveix per enllaçar l’inici del treball amb el final, ja que a les conclusions tornaràs a referir-te a la problemàtica de partida per mostrar què has aportat a la resolució del problema. D’aquesta manera t’assegures que el treball sigui coherent. Estaria bé que consultessis amb el teu tutor o bé amb algun informant clau del teu àmbit el problema que has triat. En tot cas, recorda que has de trobar evidències d’aquest problema.
2.1.5 Determina què hi aportaràs de valor i quin tipus de treball faràs Aquí estableixes quin serà el teu granet de sorra per ajudar a solucionar el problema determinat. Partint de la problemàtica a què t’adreces i del que vols aportar-hi, acabaràs fent un tipus de treball o un altre. N’hi ha tres de bàsics: 1. S i tens evidències que falta alguna informació important, o bé
que en la recerca prèvia hi ha contradiccions o dubtes, la teva aportació serà trobar aquesta informació no coneguda relacionada amb el problema. Serà la base d’un treball de recerca. 2. S i tens evidències que alguna intervenció, tècnica o programa no funciona del tot, la teva aportació pot ser conèixer un procés i aprendre del que funciona i del que no en una intervenció que ja es du a terme sobre aquest problema. Serà la base d’un treball d’avaluació. 3. S i tens evidències que alguna problemàtica no està coberta i requeriria un projecte d’intervenció, la teva aportació serà mostrar com es podria fer una proposta d’intervenció necessària, adequada i factible sobre aquestes mancances. Serà la base d’un treball de projecte. La secció 2.2 desenvolupa amb més detall l’arrencada i el desenvolupament d’aquests tres tipus de treballs.
2.1.6 Estableix quines evidències necessites i com les recolliràs Un cop tinguis clar el tipus d’aportació que vols fer i el tipus de treball que se’n deriva, probablement et demanaran que cerquis evidències fent un treball de camp. Això significa que tindràs un concepte, lligat a la teoria, que hauràs de definir i mesurar. Per exemple:
2. Per començar el teu treball
Vols analitzar l’efecte dels incentius en els resultats acadèmics, i pretens provar si s’acompleix la hipòtesi següent: com més incentius oferim als estudiants, millors resultats acadèmics trauran. Hi ha algunes contradiccions en aquesta la teoria (Mellström i Johannesson, 2008; Gneezy i Rustichini, 2000a; 2000b; Frey i Oberholzer-Gee, 1997; Fryer, 2010; 2013), ja que en alguns casos els incentius econòmics semblen millorar el rendiment i en altres casos, empitjorar-lo. Tu vols provar-ho en una població concreta, en un grup d’estudiants que té unes característiques determinades. Com ho pots fer?
En aquest cas tens dos conceptes (incentius i resultats acadèmics) i una hipòtesi que els relaciona d’una determinada manera (quan un augmenta, l’altre també). Per contrastar si això s’acompleix, hauràs de conceptualitzar, definint clarament els conceptes, què s’entén per incentivar els estudiants i per augment del rendiment acadèmic. Posteriorment, caldrà operativitzar aquests conceptes, seleccionant indicadors que permetin mesurar-los en el món real. Aquests indicadors són variables, ja que poden tenir diferents valors. De vegades es pot mesurar un concepte amb una variable (per exemple, mesurant el rendiment acadèmic segons les notes del curs), o bé amb més d’una variable (per exemple, afegint a les notes variables com l’assistència a classe, el nombre de vegades que es participa a l’aula, la realització dels deures, etc.). Fixa’t que amb més variables estem fent mesures compostes que pretenen captar diferents dimensions o comprensions del concepte rendiment acadèmic. Per últim, les variables tenen nivells de mesura diferents, i això se sap segons els valors que poden prendre. Algunes són nominals (la variable realització dels deures només pot tenir dos valors, sí o no: ha fet els deures o no els ha fet). Altres variables són ordinals (si volguéssim valorar l’interès en la classe segons una escala de molt d’interès, poc interès, gens d’interès). Altres variables són de ràtio o quantitatives (les notes numèriques o bé el número de vegades que es participa a classe). Un cop tens clar quins conceptes necessites mesurar i com ho faràs, veuràs clarament les evidències que necessites i podràs pensar en els diferents mètodes per recollir-les, siguin entrevistes, observacions, qüestionaris, focus groups, etc. En tot cas, revisa el manual o els apunts de metodologia apropiats; pensa que cadascun d’aquests elements té una sèrie de requisits que cal complir per ser utilitzats amb garanties.
2.1.7 Assegura’t i demostra que el treball és respectuós i ètic amb els participants La recerca sol provocar una irrupció i intrusió no desitjada en la vida quotidiana dels subjectes que participen en la recollida d’informació. A més, sovint els demanem que ens revelin informació sensible que poden no saber les persones del seu voltant. Per tot plegat, és imprescindible tenir molta cura de garantir almenys les següents bases ètiques (Rubin i
29
30
Com escriure i presentar el millor treball acadèmic
Babbie, 2012; Ruane, 2016). Tot treball de recerca ha de tenir un apartat explícit on es demostri el compliment dels requeriments ètics, entre els quals destaquen: 1. Q ue el treball no causi danys als subjectes. 2. Q ue la participació sigui voluntària. 3. Q ue es protegeixi la privacitat, garantint l’anonimat i la confi-
dencialitat. El dany esmentat no es refereix només al físic, sinó també al psicològic, que podria derivar de revelar segons quina informació sensible (ingressos, pors, històries personals, etc.) a familiars, coneguts o companys de feina. El fet que la participació sigui voluntària implica que el subjecte ha de tenir alternatives a la participació en l’estudi (per exemple, en el camp de la salut). Finalment, la protecció de la privacitat significa garantir l’anonimat i la confidencialitat: l’anonimat implica que no es pugui identificar el subjecte a partir de les dades recollides, i la confidencialitat és el compromís de no revelar la identitat del subjecte ni vincular-lo personalment a la informació recollida.
2
http://www.ub.edu/recerca/Bioetica/doc/ MODEL_ORIENTATIU_CI_2012.pdf
Una manera de mostrar l’assoliment d’aquests requeriments és demostrar que has obtingut un consentiment informat dels participants. Aquest document és un mandat ètic que estipula que els potencials participants en una recerca han d’estar plenament informats de tots els aspectes del projecte que puguin influir en la seva decisió de participar-hi o no. Pots crear el teu, però hi ha disponibles models per utilitzar en recerca senzills, com els de la Universitat de Barcelona (Comissió de Bioètica, 2012),2 o més complexos, com els de la Universitat Ramon Llull (Comitè d’Ètica de la Recerca, 2014).3 En tot cas, aquests consentiments solen contenir les parts següents:
3
http://www.url.edu/sites/default/ files/2014_Guia%20d’elaboració%20 del%20Full%20d’Informació%20i%20 del%20Consentiment%20Informat_ CER%20URL.pdf
1. T ítol de l’estudi. 2. N oms, institució i adreces dels investigadors principals. 3. I ndicar el finançament de l’estudi (si n’hi ha). 4. D escriure breument l’objectiu de l’estudi. 5. E xplicar què es farà si la persona accepta participar en l’estudi. 6. I ndicar quins són els possibles riscos i molèsties. 7. A ssenyalar quins són els possibles beneficis per a la persona i
per a altres. 8. E specificar si hi haurà o no alguna compensació. 9. E xpressar les alternatives si no es vol participar en l’estudi. 10. E specificar què ha de fer la persona si, més endavant, es vol retirar de l’estudi. 1.1 Donar una adreça de contacte per si la persona té dubtes. 12. I ndicar com s’assegurarà la privacitat i l’anonimat de la informació recollida. 13. E xplicar com es protegiran les dades recollides.
2. Per començar el teu treball
Per últim, si en la realització del treball acadèmic reconeixes riscos ètics, bé sigui per experimentació amb humans o bé per implicacions ètiques en les interaccions amb humans i intervencions socials (en els estudis de comportament, observacionals, històries de vida, qüestionaris, etc.), hauries d’adreçar-te a la comissió de bioètica de la teva entitat acadèmica. La de la Universitat de Barcelona demana uns compromisos i emplenar uns formularis disponibles a la web per a l’aprovació (http:// www.ub.edu/recerca/comissiobioetica.htm).
2.1.8 Posa’t terminis i un ritme de treball Quan ja tens clares les diferents parts del treball a realitzar, has de passar-les, per ordre, en un calendari en termes de fases. Per exemple: re visió preliminar de literatura, definició del model d’anàlisi (des dels conceptes fins a les variables), disseny dels instruments de recollida d’informació, recollida d’informació, anàlisi, tancament de la redacció i revisió del treball. Posa’t terminis realistes, i dins de cadascuna d’aquestes parts intenta subdividir-los en parts més petites. Pensa en el teu treball com si fos exercici físic. Estableix un ritme diari, fent una mica cada dia. Es tracta de construir un hàbit. Això vol dir menys esprints heroics i més treball del tipus «formigueta». Assumeix el repte de ser metòdic i fer un petit treball continuat. Exemples: 1. Q uan estiguis llegint bibliografia: marca’t un ritme en termes
d’articles o capítols i en acabat no deixis d’escriure algunes idees clau. Sempre al mateix lloc (llibreta tradicional o arxiu d’ordi nador). 2. Q uan estiguis fent l’anàlisi: trenca el procés en parts i intenta tancar una petita part al dia. 3. Q uan escriguis: marca’t un ritme de paraules diàries (entre 200 i 500) i controla que el segueixes. 4. A fegeix un termini de dues o tres setmanes per a la revisió final del text. Per acabar, tingues en compte que sol haver-hi retards: alguns són previsibles (aconseguir una entrevista amb un informador pot tardar setmanes) i altres, imprevisibles; de manera que sempre t’anirà bé tenir cert marge. Per exemple, planifica acabar el treball un mes abans de la data requerida.
2.1.9 Comença a escriure abans d’hora Quan estàs fent un treball acadèmic tens el risc de caure malalt de la síndrome de l’ajornament continu, el que en anglès s’anomena procrastination. A molts ens fa la impressió que sempre falta fer una mica més de recerca. Els articles que llegeixes et fan conèixer altres llibres o articles
31
32
Com escriure i presentar el millor treball acadèmic
que són molt interessants. Les dades recollides et porten noves possibilitats de recollir més dades, cosa que comporta fer més anàlisi, etc. I així van passant els terminis que ens hem fixat i s’apropa la data d’entrega final. El perill és que quan et despertes, ja no tens temps de reacció. I el treball final que acabes entregant se’n ressent, com a mínim. Steven Johnson, un autor que es caracteritza per tenir la capacitat de lligar evidències de camps molt diversos i produir llibres molt suggeridors (Johnson, 2003), segueix una estratègia: «Faig recerca suficient per planificar l’estructura general del llibre: decideixo els principals temes i arguments; els caràcters o idees més importants», i així «intento tenir una mostra del primer i segon capítols, per tenir un punt d’inici» (Johnson, 2012, paràgraf 4). Just llavors, sense esperar més, Johnson es posa a redactar: I llavors començo a escriure, sent conscient que tinc grans forats encara per cobrir… Abans d’escriure, els meus sensors de recerca són molt més boirosos: això sembla interessant, suposo. Però un cop estàs al mig de la redacció, tot s’aguditza. Trobes una citació provocativa i pots dir en mig segon si et serà útil o no, i sovint fins i tot saps exactament el lloc on ha d’anar. (Johnson, 2012, paràgraf 5)
Començar d’aquesta manera obliga sovint a retrocedir i canviar algun camí, però en el procés de recerca això succeeix molt sovint i cal no tenir por. Sol servir per millorar: trobes uns resultats que et fan replantejar alguns supòsits i que permeten avançar confirmant o refusant altres estudis, etc. És el que Glenn Firebaugh (2009) defineix com la primera regla de la investigació social: sempre hem d’estar oberts a les possibilitats de sorpresa.
2.2 Aportacions segons el tipus de treball (recerca, avaluació o projecte) Aquest no és un llibre de metodologia, però per tenir clara l’aportació que vols fer i el plantejament del treball és important entendre les particularitats d’aquests tres tipus de treballs.
2.2.1 Treball de recerca Hi ha diferents tipus d’aportacions en un treball de recerca, i és possible que un treball en tingui més d’una, però segons Rubin i Babbie (2011) solen ser de quatre tipus: 1. E xplorar un tema que és realment nou i en el qual no s’ha fet
recerca prèviament. Assegura’t que realment no hagi estat treballat fent una revisió bibliogràfica preliminar ben feta.
2. Per començar el teu treball
2. D escriure algun fenomen de manera que la seva anàlisi com-
porti informació d’utilitat per resoldre el problema que has determinat prèviament. En les ciències socials de vegades es descriuen característiques d’una població (amb mesures quantitatives) o bé fenòmens posant-te a la pell de les persones (amb mesures qualitatives). 3. E xplicar per què succeeix alguna cosa, normalment posant a prova hipòtesis. 4. C onstruir instruments de mesura, per analitzar o valorar qüestions difícils o que abans no podien ser valorades. El treball sol consistir llavors en analitzar i validar el funcionament d’aquests instruments. També hi ha vegades que l’aportació d’un treball és complementar una recerca prèvia, cosa que té avantatges, ja que es poden utilitzar fonamentacions o metodologies ja provades, permet demostrar que es parteix del coneixement ja existent i a més facilita la discussió de resultats. Glenn Firebaugh (2008, p. 11-18) ofereix tres possibilitats per fer aportacions noves a partir de recerques existents: 1. C larificar conceptes de recerques prèvies. Per exemple:
(a) En recerques prèvies s’estableix un augment del crim en una determinada localitat. En la recerca proposada es pretén clarificar les diferències entre actes il·legals i actes agressius per veure els canvis amb més detall. 2. E stendre recerques prèvies en nous àmbits. Per exemple: (a) Analitzar poblacions o parts de poblacions no cobertes anteriorment. Potser hi ha la sospita que els resultats no s’apliquen en un grup de persones amb característiques diferents. (b) Utilitzar un període d’anàlisi diferent. Potser ha passat molt temps o bé han succeït algunes coses que poden canviar aspectes importants. 3. R epensar relacions causals anteriorment analitzades. Per exemple: (a) Si les recerques anteriors assenyalaven que X causava Y, intentar veure si potser en realitat és X que causa Z i Z causa Y. (b) Intentar trobar variables que en moderen d’altres. Per exemple: si la recerca assenyala que el nivell educatiu influeix en els ingressos, veure si aquesta relació es veu modificada o condicionada per la variable gènere o per la variable origen. (c) Provar la causalitat inversa. Per exemple: si hi hagués recerques que assenyalessin que les persones que viuen en parella són més felices, provar si no és que les persones més felices troben parella.
33
34
Com escriure i presentar el millor treball acadèmic
La figura 2.2 de la pàgina següent mostra l’esquema del flux de treball habitual en l’elaboració d’un treball acadèmic de recerca.
2.2.2 Treball d’avaluació Els treballs d’avaluació poden ser molt diversos: segons el que s’avalua (es poden avaluar polítiques, programes, intervencions o tècniques concretes); segons les dades utilitzades (es poden utilitzar dades quantitatives, qualitatives o usos mixts), i segons l’escala (es pot tractar d’anàlisis a gran escala, amb milers de casos, a petita escala, amb desenes de casos, o casos individuals, com els dissenys d’avaluació de cas únic, amb mesures repetides sobre un mateix cas). En tot cas, el plantejament del treball d’avaluació dependrà de l’aportació que vulguis fer. De manera resumida (Kelly, 2004; Rubin i Babie, 2011), aquests treballs poden aportar una valoració de quatre tipus: 1. I nformativa o estratègica. Descrivint el sistema social i els canvis
d’interès que tenen lloc. Per exemple, fent una anàlisi de necessitats. 2. D e resultat. Mesurant els resultats assolits amb la intervenció. Aquests resultats es poden definir de diferents maneres: (a) S’han assolit els objectius establerts? Això indicaria l’eficàcia del programa. (b) Quins resultats s’han aconseguit en termes d’unitats de servei? (c) Amb quina eficiència? És a dir, quins recursos han estat necessaris? Un programa és més eficient que un altre si assoleix els mateixos resultats amb menys recursos, amb un cost menor. 3. D ’implementació o procés. Descrivint què és el que ha passat en la implementació d’un programa o intervenció. Sense aquesta anàlisi, una avaluació de resultat pot ser enganyosa. Dos exemples: (a) Una intervenció partia de fer arribar informació del nou servei als usuaris que el necessitaven. Si resulta que aquesta informació no els ha arribat, i no sabem que no els ha arribat, l’avaluació de resultats podria ser negativa sense saber-ne el motiu. Podríem pensar que el tipus d’intervenció o de programa no funciona. (b) De vegades el programa té uns objectius formals i clars, però el personal té altres objectius informals, referits al prestigi, a regles i procediments burocràtics, etc., que poden ser contradictoris amb els primers. Sense saber aquesta contradicció entre objectius, no es podran interpretar correctament els resultats del programa. 4. D ’impacte. Utilitzant les mesures de resultat a llarg termini, per valorar l’impacte dels programes d’intervenció en una població determinada. Què és el que succeeix després que la intervenció s’hagi acabat? Es mantenen els resultats?
2. Per començar el teu treball
Figura 2.2 Esquema d’un flux de treball habitual en l’elaboració d’un treball acadèmic de recerca.
35
36
Com escriure i presentar el millor treball acadèmic
2.2.3 Treball de projecte Aquest tipus de treball acadèmic és potser el que sol estar menys explicat en els llibres tradicionals de metodologia o recerca, i per aquest motiu el desenvoluparé una mica més que els altres dos. L’aportació del projecte es pot definir com «fer una proposta necessària, adequada, factible i viable per resoldre una problemàtica existent», i això implica assegurar una sèrie de passos: 1. D efinir clarament la problemàtica, fent una anàlisi de necessi-
tats, i demostrar que és necessària una intervenció (que la problemàtica és important i no està ben coberta). 2. M ostrar i valorar les alternatives possibles d’actuació, indicant els pros i els contres. 3. D emostrar amb evidències que l’alternativa triada (l’estratègia i proposta d’intervenció seleccionada) és la més adequada de les possibles. 4. D efinir el projecte (descripció, objectius, població, recursos i finançament i calendari). 5. Explicar com s’avaluarà el projecte. La definició de la problemàtica és el punt d’arrencada i si no és clara, el projecte no tindrà lògica. Cal evitar fer projectes «caiguts amb paracaigudes», sense motiu ni necessitat. Adaptant el que explica Eugene Bardach (2012), es pot fer una aproximació pragmàtica per clarificar el problema al qual et vols adreçar establint algunes pautes per fer-te pensar: 1. I ntenta expressar el problema de manera directa (en una frase curta)
i quantificable. No és el mateix una problemàtica que pateixen 10 persones en una ciutat que una altra que pateixen 1.000 o 10.000 persones; el projecte serà completament diferent. 2. P artint de la frase inicial, mostra les diferents visions del problema. La realitat és complexa, i diferents persones tenen diferents mirades davant una situació. Analitzant, per exemple, els problemes amb què es troba un usuari en serveis de salut mental, els professionals identifiquen uns problemes (per exemple, falta de recursos) i les famílies i els usuaris, uns altres (per exemple, problemes de comunicació entre professionals i entre profes sionals i famílies). Què pensen les famílies d’aquestes problemàtiques i de les seves causes? Què els preocupa més? Què fan per gestionar-ho? Què en pensen els mestres? I els treballadors socials? I els psicòlegs?… 3. C ontextualitza’l. Apunta on es troba l’objecte de la teva anàlisi, els elements que creus que poden influir-hi (des de característiques socioeconòmiques, ambientals, etc.). 4. T renca el problema en trossos i prioritza. Dins d’aquesta problemàtica, hi ha diferents nivells o tipus? Amb la informació que tens,
2. Per començar el teu treball
quins d’aquests tipus serien els més urgents de treballar? I els més prioritaris? Basant-te en què definiràs aquesta prioritat? Quina informació necessites per saber-ho? 5. Quina és l’evolució previsible? Hi ha raons fonamentades perquè n’augmenti o perquè se’n redueixi la prevalença o intensitat en un futur? 6. Partint de tot l’anterior: per què és important aquest problema? Quins efectes té? Sobre qui? Per què val la pena dedicar-hi temps i esforç? Què podríem fer o aconseguir si poguéssim reduir aquestes problemàtiques? Quines repercussions positives tindria? 7. D emostra amb evidències que aquest problema no està cobert actualment. Potser els programes actuals deixen fora un determinat perfil d’usuaris, o no donen resposta a determinades necessitats, etc. Intenta trobar evidències d’això, no donis només la teva opinió. Cerca la informació necessària per respondre aquestes qüestions de la manera més senzilla posible (revisió bibliogràfica inicial, dades accessibles i entrevistes a alguns informants clau). Per últim, evita alguns errors freqüents a l’hora de definir el problema: 1. N o mostris la solució quan introdueixis el problema. Per exemple, si
dius que el problema és que no hi ha prou albergs per a persones sense sostre, estàs donant per suposat que la solució és construir més albergs amb el sistema actual. Potser hi ha altres solucions: gestionar de manera diferent les residències especialitzant-les segons els tipus d’usuaris, o bé obrir places de housing first. 2. N o acceptis relacions causals massa ràpid. Limita’t a mostrar les evidències trobades. 3. I ntenta evitar l’ús de conceptes que comportin una càrrega ideològica i interpretacions diferents. Es tracta que el plantejament del problema sigui irrefutable. No diguis «el problema és la privatització», ja que això pot voler dir tantes coses que esdevé poc clar; assenyala els problemes de manera que siguin directament avaluables amb evidències. El següent pas és mostrar i analitzar les alternatives possibles per fer front a aquesta problemàtica. En pensar un treball d’aquest tipus, molt sovint ja tenim al cap el projecte que volem fer ja definit. Cal pensar més fredament i estar obert a analitzar alternatives possibles. Per exemple, abans de crear un nou projecte, pot ser una bona idea modificar-ne un de ja existent. Has de preguntar-te: d’entre totes les opcions d’intervenció, quines són les més adequades? De totes les possibles, tria’n un petit nombre (per exemple, tres) de les millors. Pots trobar ajuda de diferents maneres:
37
38
Com escriure i presentar el millor treball acadèmic
1. A nalitzant la bibliografia de bones pràctiques professionals. Què
diuen per fer front a aquests problemes? En quines teories es basen? 2. R evisant experiències existents. Què van fer en altres llocs que tenien el mateix problema? Tant és que siguin d’altres llocs, ciutats, països o fins i tot àmbits, sempre que el context important sigui comparable. 3. M ostrant el continu (o diferències d’intensitat) com a opcions diferents. Per exemple, Fryer (2010, 2013), quan analitzava els efectes dels incentius econòmics a estudiants i professors per millorar el rendiment acadèmic, va establir diferents alternatives d’intervenció segons la quantia econòmica dels incentius. Els resultats foren interessants: com major era l’incentiu econòmic, pitjor era el rendiment acadèmic. Un cop tens les alternatives, has de triar la que sigui millor, i fer-ho de manera fonamentada i sistemàtica. Una manera senzilla de fer-ho és avaluant aquestes alternatives utilitzant uns criteris. Bardach (2012) assenyala que cal diferenciar els criteris que serveixen per valorar els resultats de cada alternativa (què creiem que poden aconseguir) i els criteris que serveixen per avaluar la posada en marxa de les alternatives. Has de construir el teu propi quadre de valors, però alguns dels criteris que Bardach assenyala per valorar els resultats de cada alternativa serien: 1. E ficàcia. Pregunta’t si el resultat probable de l’alternativa dóna
resposta a la problemàtica que has definit abans. 2. E ficiència. Pregunta’t quants recursos necessita cada alternativa
i quins costos suposa. 3. g ualtat, equitat, justícia. Pregunta’t si els resultats esperables pro-
mouran la igualtat, equitat o justícia. 4. V alors de procés. Pregunta’t si els resultats promouran valors de-
sitjables, com la participació, la cohesió, etc. I valors no desitjables? Després hi ha els criteris per valorar la posada en marxa de les alternatives. Una proposta pot ser la que obtingui millors resultats, però si creiem que no és factible posar-la en funcionament, no serà la tria adequada. Alguns dels criteris sovint utilitzats per valorar-ho són: 1. F actibilitat. Pot ser política (comparant l’oposició i el suport que
tindria aquesta proposta) o econòmica (si no es pot finançar, no té gaire sentit). 2. L egalitat. Si viola alguna norma, cal tenir-ho en compte. 3. R obustesa d’implementació. Quin és el grau de facilitat o dificultat que hi pot haver en la seva posada en marxa?
2. Per començar el teu treball
Un cop tens els criteris (aquests i/o altres que consideris adequats), has de projectar els resultats de cada alternativa (per utilitzar els criteris de resultats: eficàcia, eficiència, igualtat i valors de procés) i la seva posada en marxa (per utilitzar els criteris de posada en funcionament: factibilitat, legalitat i robustesa). Mai no tindràs la informació suficient, per això hauràs de fer estimacions, utilitzant el que saps d’altres casos i fonamentant-ho. Pots fer servir un escenari optimista i un de pessimista, si et va bé. Pots preguntar a informants clau, a persones que estiguin treballant en aquest tema perquè t’ajudin amb les estimacions. Un cop fetes, podràs triar la millor alternativa, i fer-ho de manera fonamentada. El darrer pas és definir el projecte amb detall. Per fer-ho: 1. H as d’explicar de manera clara en què consistirà. 2. H as de clarificar quins objectius tindrà. Pensa que no són els
objectius del treball acadèmic («fer una proposta necessària, adequada, factible i viable»), sinó els objectius del projecte d’intervenció («què vols aconseguir amb el projecte concret?»). 3. H as d’establir a quina població anirà adreçat. 4. H as d’establir com es durà a terme: (a) Amb quins recursos humans i materials? (b) Quant costaran? (c) Com el finançaràs? (Ha de ser factible.) 5. Has d’establir un calendari de les fases del projecte. Intenta que sigui realista encara que s’allarguin els terminis. 6. Has d’indicar com avaluaràs el grau de compliment dels objectius. Qui participarà en l’avaluació?
2.3 Parts i continguts del treball acadèmic Tenir clara l’estructura que cal desenvolupar és important per diferents raons: 1. L ’estructura condiciona el procés d’escriptura. Segons l’estruc-
tura que hagis elaborat en l’esborrany, acabaràs escrivint d’una manera o una altra. 2. L’ordre d’escriptura de les diferents parts no es correspon sempre amb l’ordre de lectura. 3. Si tens clares les diferents parts del treball, pots fer una estimació de la distribució de pàgines per a cada part. 4. S i saps l’ordre d’escriptura i el nombre de pàgines de cada part, pots elaborar un calendari del pla de treball. No hi ha una estructura única per a un treball acadèmic, però els elements que la configuren són sempre els mateixos. Les diferències solen ser
39
40
Com escriure i presentar el millor treball acadèmic
agrupacions diferents dels mateixos elements. A continuació, es mostra un exemple orientatiu d’estructuració d’un treball tradicional de recerca. L’avantatge d’aquesta estructura és que s’allarga i s’escurça, de manera que pot encabir tant un article de tres pàgines com una tesi de 150. Proposo una estructura del tipus: Introducció - Metodologia - Resultats Discussió. És la coneguda com a IMRID, que va ser declarada estàndard per l’American National Standards Institute (Derish i Annesley, 2010, p. 1.226) i és una de les més habituals en treballs acadèmics. L’estructura d’exemple, amb indicacions sobre la manera d’escriure seria la següent:
4
Aquí s’aplica allò de “No tens una segona oportunitat per donar una bona primera impressió”. El títol és la primera impressió del treball que comuniques.
ítol. És important posar-lo a l’inici perquè t’ajudarà a no sortir •T del camí traçat. Sempre pots canviar-lo després si és necessari. Ha de ser informatiu sobre el document i al mateix temps ha d’enganxar el lector.4 De vegades això s’aconsegueix amb un títol dividit en dues parts: una primera part curta, que enganxa, i una segona una mica més llarga, que descriu el que has fet. Per exemple: Retallant drets: l’efecte de les modificacions normatives sobre els cuidadors de les persones dependents. Annesley (2010c) recomana evitar paraules redundants com ara “un estudi de”, “una investigació de”, “un desenvolupament de”, “una observació de”. Ja se suposa que has estudiat, investigat, desenvolupat o observat per fer el teu treball acadèmic. També caldria evitar que en el títol apareguin abreviacions o acrònims.
• Dedicatòria. Posa’n si escau. Normalment, apareix en treballs llargs de final de grau, postgrau, màster o tesi.
Recorda que cadascuna de les parts bàsiques de l’estructura (dedicatòria, índex de continguts, abstract, capítols i bibliografia) comença sempre a la pàgina dreta; per tant, hauràs de saber jugar amb les pàgines en blanc.
• Í ndex de continguts. És recomanable no excedir els tres nivells de profunditat jeràrquica. Normalment és adequat indicar el capítol, la secció i la subsecció, però no més (exemple: arribar a 3.2.4 però no més enllà en l’índex de continguts). Automatitza la taula de continguts amb el processador de text per assegurar-te que les pàgines sempre estan actualitzades. Si poses el número de pàgina just en acabar el títol de cada part, facilites la lectura (així no cal resseguir cap línia de punts fins al final per saber el número de pàgina). Intenta que els títols siguin curts, però si no t’és possible i són molt llargs (per exemple de dues o tres línies) pots posar el títol complet al capítol o secció i una versió més resumida a la taula de continguts. • Í ndexs de taules i figures. Cal fer-los per separat. Un altre cop, automatitza aquesta funció perquè no hagis de canviar els números cada cop que hagis de repaginar el document.
2. Per començar el teu treball
•A bstract. Habitualment té entre 200 i 500 paraules. Aquest resum inicial s’escriu en acabar el treball, quan saps què has fet (i què no), mai al principi. Explica per què és important el que has fet. Dóna els resultats principals des del començament. Vés directament al gra. Si el pots escriure en 200 paraules, millor que en 300. A l’abstract no se cita bibliografia ni s’hi posen taules. S’ha de poder entendre tot sol, sense llegir la resta del document. El contingut respon, de manera molt esquemàtica, a les mateixes preguntes que el document, que segons Annesley (2010a) són: 1. I ntroducció: quin problema, qüestió o hipòtesis s’han estudiat? Per què són importants o d’interès? 2. M etodologia: com has dut a terme l’estudi, provat les hipòtesis o donat resposta a les qüestions plantejades? 3. Resultats: què has trobat? Has resolt el problema, provat les hipòtesis o donat resposta a les qüestions plantejades? 4. Discussió: què signifiquen els resultats que exposes? Quin valor afegeixen al que ja sabíem d’altres estudis?
• I ntroducció. Una bona introducció, en la qual s’inclouen el marc teòric i els objectius, es desenvolupa anant dels aspectes més generals als més concrets, té forma de piràmide i bàsicament aporta el següent: 1. D óna informació necessària i rellevant per entendre el
treball. 2. A ssenyala la informació important que falta o és desconeguda. 3. I ndica què es pretén aconseguir amb aquest treball a través dels objectius, les preguntes o les hipòtesis. Tingues en compte que el problema habitual de les introduccions és l’excés d’informació redundant o no directament relacionada amb l’objecte d’estudi. En aquest apartat, després de situar les preguntes que pretens respondre amb el treball, es repassa què diuen els altres autors i experts d’aquestes qüestions específiques, no sobre el tema genèric. Aquí pots perdre molt de temps si no fas servir les eines adequades, de manera que mira’t les recomanacions de la pàgina 61 sobre l’ús dels gestors bibliogràfics. Has de concretar el propòsit del teu treball. Aquest és el compromís que prens amb el lector, assegurant-li que li oferiràs una resposta clara sobre els objectius i/o hipòtesis o preguntes de recerca establerts. Per fer-ho, cal que siguin molt clars i específics:
41
42
Com escriure i presentar el millor treball acadèmic
1. O bjectius. Per poder establir uns objectius clars és inte-
ressant que tinguis en compte el que s’esmenta al cinquè punt de la pàgina 47. 2. Hipòtesis o preguntes de recerca. Acota-les, que no siguin gaires; recorda que un element clau que utilitzarà el professorat o tribunal per valorar el treball serà comparar el final amb l’inici, preguntant-se si acompleix els objectius proposats, si dóna resposta a les hipòtesis/preguntes que plantejava a l’inici.
5
Un apartat metodològic mal escrit pot fer que no s’entengui el treball o la interpretació dels resultats. I en el pitjor dels casos, que sorgeixin dubtes sobre la seva credibilitat.
• Disseny de la recerca i metodologia. Partint dels requeriments anteriors (objectius, hipòtesis o preguntes de recerca), has d’explicar quina és la informació necessària per respondre a les preguntes que t’has fet, i com t’ho faràs per recollir les dades i analitzar-les per aconseguir aquesta informació.5 Fonamenta la teva decisió metodològica: quins altres autors tenen obres o articles que utilitzin la mateixa aproximació que tu per respondre la mateixa pregunta o unes de semblants? Utilitza els annexos per afegir al treball els mètodes de recollida de dades, els guions d’entrevista, qüestionaris, etc., que hagis fet servir. Adaptant Annesley (2010d), assegura’t que, un cop escrit, aquest apartat dóna resposta a: 1. Q ui. Qui ha recollit les dades? Qui les ha revisat? Qui ha
fet les anàlisis? 2. Què. Quins mètodes s’han utilitzat? De quin tipus d’estudi
es tracta? Quins han estat els criteris d’inclusió o exclusió per agafar la mostra, si n’hi ha? S’han modificat les dades? Se n’han exclòs algunes? Quins procediments de control has realitzat? Quins sistemes de validació s’han seguit? 3. Q uan. Quan s’ha iniciat l’estudi? Quan s’ha tancat? Quan s’han fet les entrevistes? Quan s’han recollit les dades? Quan has fet l’anàlisi? 4. On. On s’ha fet l’estudi? D’on eren els participants? On s’han fet les entrevistes? 5. C om. Com s’han seleccionat els participants de l’estudi? Com s’ha recollit la informació? Com s’ha determinat la mida de la mostra? Com s’han mesurat les variables, les dimensions o els indicadors analitzats? 6. P er què. Per què s’ha triat aquesta metodologia determinada? Per què s’ha usat aquest sistema d’anàlisi? • Resultats. Tria un criteri per ordenar-los i començar a presentar-los (cronològicament, segons temes, tècniques o experiments, per ordre d’importància o de més genèric a més específic). Vigila, però, de no cometre l’error de presentar només dades sense resultats. Les dades són fets i números, caben en taules
2. Per començar el teu treball
o gràfics. Els resultats, en canvi, consisteixen en text que explica o resumeix el que les dades mostren. Explica els resultats principals. Els altres, els resultats menys importants, els poses en els annexos. Recorda que en aquest apartat t’has de limitar a oferir els resultats, res de metodologia ni discussió. •D iscussió. La discussió és l’element crític d’un treball, i probablement el més difícil. Per als professors és un apartat perfecte per valorar els coneixements i les competències que has assolit. Has d’interpretar els resultats que has obtingut, contextualitzar-los respecte als dels altres autors i escriure’n les implicacions. Pensa aquest apartat com una piràmide invertida (a l’inrevés de la introducció). És a dir, anirem del més concret al més general. Pensa també que hi ha d’haver un fil conductor entre l’acabament de la introducció i l’inici de la discussió, encara que entremig hi hagi més capítols. Per això se sol començar la discussió amb un paràgraf que recorda allà on es va quedar el final de la introducció (objectius/preguntes/hipòtesis). Una bona discussió fa quatre funcions: 1. R espon a la qüestió proposada en la introducció. 2. Contextualitza els resultats respecte a altres estudis o
casos comparables de la bibliografia (estan d’acord o són contradictoris?) 3. D escriu la contribució del treball al camp d’estudi. 4. M ostra com es podrien aplicar els resultats per resoldre la problemàtica exposada (o una part d’ella) o bé contribuir a futurs estudis. • Conclusions. Molt curtes. Per exemple, és habitual, i molt correcte, trobar tesis doctorals de centenars de fulls amb només tres pàgines de conclusions. Especifica aquí què aporten els resultats del teu treball respecte a les preguntes que et feies. Són les respostes precises. Directament, sense afegitons. Molt poca (o millor cap) referència de bibliografia. •B ibliografia. Són les referències citades en el text. Assegura’t que hi siguin totes; és millor si ho automatitzes. Només han d’aparèixer les obres citades en el text, però assegura’t que hi siguin totes. Utilitza un format de bibliografia determinat (per exemple, el format APA, que explicarem en el capítol “Taller de citacions i bibliografia”, pàgina 93). • Annexos. Han d’anar numerats, per exemple, com a A1, A2, A3, etc.
43
Els treballs de fi de grau (TFG) o de màster (TFM) serveixen perquè l’estudiant demostri de manera clara els coneixements i les habilitats adquirits. Una planificació deficient, una mala estructuració o una co municació pobra poden fer perillar l’èxit de la recerca. Per evitarho, aquest llibre dóna pautes i recomanacions que ajuden a millorar l’escriptura i la presentació dels treballs acadèmics. Amb un estil directe i ple d’exemples, l’autor descriu els errors habituals i explica pas a pas com evitarlos seguint el procés complet, des del plan tejament del tema a la presentació davant d’un tribunal. Aquesta guia pràctica resulta de gran utilitat també al professorat i a totes aquelles persones que vulguin transmetre amb eficàcia els resultats de les seves investigacions.
Jordi Sancho és un rapitenc que viu a Barcelona. Doctor per la Universitat de Barcelona, és professor de política social al departament de Treball Social i Serveis Socials d’aquesta universitat des de fa vint anys. Els seus interessos es centren també en l’aplicació de noves metodologies d’anàlisi en les ciències socials, i és investigador del Laboratori de Mitjans Interactius.
www.eumoeditorial.com
