Romaní, O.(dir.) Porzio, L; Canelles, N; Rodríguez, A; Giliberti, L; Maza, G. (2009) \"De nacions, reialeses i marginacions. L’organització dels «reyes y reinas latinos» de Catalunya, un estudi de cas\".Generalitat de Catalunya, Col·lecció Ciutadania i Immigració Num. 4, Recerca i Immigració II

!"#$#%&&'()!'*+,-,.',)')/00'12,&'()3)4506)7

!"#"!#$ %&%''%(!$#%)&%%

#*+,*-./012.&34.56/7&899:

Recerca i immigració II Convocatòria d’ajuts 2006

Recerca i immigració II Convocatòria d’ajuts 2006

Col·lecció «Ciutadania i Immigració» Núm. 4

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Jornada de Recerca i Immigració (3a : 2008 : Barcelona) Recerca i Immigració II : (convocatòria d’ajuts 2006). – (Col·lecció Ciutadania i immigració ; 4) Recull dels treballs de recerca que obtingueren l’ajut ARAI-2006 i presentats a la 3a Jornada de Recerca i Immigració, que tingué lloc a Barcelona el dia 9 de desembre de 2008. – Bibliografia. – Text en català, resum en castellà, anglès i francès ISBN 9788439381662 I. Catalunya. Secretaria per a la Immigració II. Títol III. Col·lecció: Ciutadania i immigració ; 4 1. Immigrants – Contractació – Catalunya – Congressos 2. Immigrants – Educació – Catalunya – Congressos 3. Immigrants – Política governamental – Catalunya – Congressos 4. Integració social – Catalunya – Congressos 325.14(467.1)(061.3)

© Generalitat de Catalunya Departament d’Acció Social i Ciutadania Secretaria per a la Immigració Se’n permet la reproducció, la distribució i la comunicació pública sempre que se’n citin els autors i l’editor, i que no es faci amb fins comercials. L’editor no és responsable de les opinions expressades en aquest volum ni les subscriu necessàriament. Novembre 2009 ISBN: 978-84-393-8166-2 Dipòsit legal: B. 41.333-2009 Tiratge: 2.500 exemplars Disseny i maquetació: gama, s.l. Impressió: Thau, s.l.

Índex

Contractació en origen, necessitats formatives i condicions de treball Eficàcia de la contractació en origen per a la inserció laboral de la població estrangera a Catalunya en un context de creixement econòmic. Aportacions per a un debat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15

Necessitats formatives dels treballadors i treballadores immigrats en els sectors del servei domèstic, la construcció i l’hostaleria a Catalunya . . . .

37

Les característiques de la precarietat laboral i la relació que té amb la salut de les persones immigrades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

63

Àmbit educatiu: necessitats i reptes De què parlen els professors de matemàtiques quan els preguntem pels alumnes immigrats? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

91

Les matemàtiques com a eina d’inclusió i d’equitat per a l’alumnat llatinoamericà nouvingut als centres educatius de Catalunya. El cas equatorià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 Necessitats de formació del professorat d’educació secundària obligatòria per donar resposta educativa a l’alumnat nouvingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Escenaris educatius multiculturals i materials didàctics. Anàlisi i propostes . . . . 151 KulTIC 08. Paradoxes del contacte entre cultures: l’ús pedagògic de la webquest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173 El coneixement de la llengua de l’escola en l’alumnat immigrant d’ESO. Una anàlisi d’algunes variables escolars i sociofamiliars . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 Les oficines municipals d’escolarització: límits i oportunitats en la distribució de l’alumnat d’origen estranger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223 11

Escola i comunitat intercultural: estratègies de treball comunitari a Vic i a Hostalets de Balenyà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243

Polítiques públiques, percepció ciutadana i materials d’acollida Immigració, política i opinió pública. Troballes comparatives a Europa i implicacions per a la intervenció pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 269 Les migracions familiars a Catalunya i els seus efectes en les polítiques i en els serveis locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 285 Reconèixer per ser reconegut. Coneixements lingüístics per a l’acollida de nouvinguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307 Elaboració d’un programa orientat al desenvolupament de la ciutadania intercultural a través del treball amb xarxes comunitàries: un estudi de cas . . . 321

Estratègies d’adaptació: dones i joves Estratègies d’adaptació de la dona immigrada d’origen africà. Propostes per a la millora o la potenciació de la seva capacitació i per a la seva promoció personal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 347 La participació de la dona immigrant en l’esport a Catalunya: les necessitats i els hàbits de pràctica esportiva i l’oferta per a les comunitats llatinoamericanes i musulmanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 377 Trajectòries i estratègies de joves migrants procedents d’Amèrica Llatina en espais transnacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 399 De nacions, reialeses i marginacions. L’organització dels «reyes y reinas latinos» de Catalunya, un estudi de cas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 419

12

De nacions, reialeses i marginacions. L’organització dels «reyes y reinas latinos» de Catalunya, un estudi de cas1 Oriol Romaní (dir.) (1), Laura Porzio (2), Alexis Rodríguez (3), Noemí Canelles (4), Luca Giliberti (5), Gaspar Maza (6) (1) Antropòleg, professor a la URV i president del Grup Igia (2) Antropòloga, coordinadora i investigadora Grup Hebe-Igia i URV (3) Antropòleg, investigador Grup Hebe-Igia i URV (4) Sociòloga, investigadora Grup Hebe-Igia i coordinadora del Programa Accés-Carmel (5) Antropòleg, investigador Grup Hebe-Igia i UdL (6) Antropòleg, professor a la URV

Resum En aquest article es parteix d’una anàlisi històrica dels Latin Kings & Queens, així com dels trets més generals de l’organització a nivell global, però el gruix de la recerca, desenvolupada amb metodologia etnogràfica, se centra en els discursos i les pràctiques de i sobre els Latin Kings & Queens de Catalunya. L’anàlisi hemerogràfica de les «bandes llatines» a Catalunya permet veure la importància dels mitjans de comunicació en la construcció social del tema; però aquesta es contrasta amb la realitat sociodemogràfica del grup estudiat, la visió del món dels seus components, aspectes de la seva vida quotidiana, la dinàmica i els rituals de l’organització. La seva posició subalterna, al costat del seu procés de «normalització» al context català, creiem que els situen, en la nostra societat, en una ambigua posició entre l’adaptació i la resistència politicocultural.

1. Aquest estudi ha rebut un ajut de la Secretaria per a la Immigració i la Direcció General de Recerca dins la convocatòria ARAI-2006. En realitat, forma part d’un projecte més ampli, desenvolupat durant els anys 2006 i 2007, en el qual també hi havia dues altres recerques de la UdL: JOVLAT, dirigida per Carles Feixa amb finançament del Ministeri d’Educació i Ciència (SEJ200509333-C02-02/SOCI); i TRESEGY, dirigida per Fidel Molina i finançada pel VI Programa Marc de la Unió Europea (FP7-SSH-2007-1.217524).

419

Estratègies d’adaptació: dones i joves

Paraules clau: bandes juvenils, organitzacions de carrer, Nación, immigració, transnacionalisme, resistència.

1. Origen i metodologia de la recerca Durant l’any 2005 vam portar a terme la recerca Joves d’origen llatinoamericà a Barcelona: espai públic i noves sociabilitats, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, al capdavant d’un equip de recerca dirigit per Carles Feixa. L’estudi es va presentar el novembre del 2005 en un seminari al Centre de Cultura Contemporània, que va tenir un gran ressò mediàtic i institucional. L’informe de recerca, ja publicat,2 dibuixa un panorama general dels joves d’origen llatinoamericà a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Un dels capítols està dedicat a les organitzacions juvenils (que els mitjans de comunicació anomenen «bandes»), ja que aquella primera recerca va permetre ja entrar en contacte amb representats d’algunes d’aquestes organitzacions. Coincidint amb la recerca, l’organització dels Latin Kings & Queens va iniciar un procés d’institucionalització per constituir una associació juvenil, amb el suport de l’Ajuntament i altres institucions, procés al qual es van sumar membres dels Ñetas, una altra de les organitzacions juvenils. En el seminari esmentat, les dues van fer pública la seva intenció d’abandonar la violència per esdevenir associacions que puguin fer-se ressò dels interessos i necessitats d’una part dels joves immigrants. No tot el conjunt dels Latin Kings & Queens presents a Catalunya i Espanya van estar d’acord amb aquest procés, en el qual es va involucrar el grup majoritari, que es defineix com a ALKQN3 ESPAÑA, reconeix l’autoritat i el lideratge de King Manaba4 i mira Nova York com a organització de referència; però aquest grup forma part d’una realitat més àmplia i heterogènia que cal tenir en compte. Va ser amb la col·laboració d’aquest grup que vam fer la recerca, a partir d’uns primers contactes l’estiu del 2005,5 que es van anar concretant a inicis de 2006 amb les entrevistes als líders (King Manaba i Queen Melody), la seva incorporació a la dinàmica de la recerca, entrevistes a diversos reis i reines, assistència a reunions universales i reunions de capítulos,6 així com a les seves activitats lúdiques (campionats de futbol, la gravació d’un disc, els concerts), o també en moments més íntims passats amb ells, com ara festes d’aniversaris, dinars, etc. Va resultar molt significatiu el poder-los acompanyar durant el procés de constitució de l’associació juvenil, amb totes les implicacions polítiques, emotives i pràctiques que això va comportar. Així, els materials analitzats en aquesta recerca sorgeixen, a més de l’observació participant en tots aquests àmbits i processos esmentats, de les entrevistes que, en síntesi, van ser les següents: 2. Feixa, C. (dir.); Laura Porzio y Carolina Recio (coords.), Jóvenes «latinos» en Barcelona. Espacio público y cultura urbana. Barcelona, Ed. Anthropos, Ajuntament de Barcelona (2006). 3. Almighty Latin King and Queen Nation. 4. Rey latino que va engegar tot aquest procés i que ha col·laborat activament en la nostra recerca. 5. A partir d’una carta de presentació de Carles Feixa i de les seves intencions de fer recerca, però també de col·laborar en el procés d’institucionalització que va fer Luis Barrios, del John Jay College de Nova York, que és una espècie de «consiliari» dels Latins i també dels Ñetas. 6. Més endavant expliquem què signifiquen cadascun d’aquests termes.

420

1 entrevista temàtica al líder de Nova York, King Mission. 2 històries de vida i 11 entrevistes temàtiques als líders K. Manaba I Q. Melody. 1 història de vida i 5 entrevistes temàtiques a diversos reyes. 1 història de vida i 4 entrevistes temàtiques a diferents reinas. 3 entrevistes grupals a 3 capítulos de barris catalans. També es va passar un qüestionari amb dades sociodemogràfiques i sobre la Nación a 118 dels assistents a una universal, i s’han tingut en compte els materials creats i produïts per l’organització, com la literatura sagrada (mite fundacional, constitucions), cartes oficials escrites pels líders i produccions culturals (el text de dues obres de teatre i les lletres de les cançons del disc). Finalment, també s’ha realitzat una anàlisi hemerogràfica de notícies relacionades amb les «bandes llatines» aparegudes durant aquests anys en la premsa del país. Vista l’enorme quantitat de material recollit, per tal de poder començar a reflexionar vam decidir centrar-nos en tres ítems analítics: 1. Què és la Nación? 2. Què significa ser un rey i una reina latinos? 3. Quins són els valors més important que es manifesten? Sobre la base d’aquestes tres preguntes vam construir tres fitxes temàtiques dins les quals es va buidar tot el material. També preteníem que aquest buidatge fos reflexiu i que cada investigador/a vinculés l’extracte seleccionat amb unes idees interpretatives. Les fitxes i les idees principals que en deriven van ser el pas previ a la construcció de l’informe en què es basa aquest article.7

En reconstruir la història de la Todopoderosa Nación de Reyes y Reinas Latinos a partir del seu mite fundacional als Estats Units dels anys quaranta, cal tenir present que es tracta d’una història principalment oral, redactada posteriorment pels líders transnacionals en espais i èpoques diferents; i que la versió que nosaltres oferim es basa principalment en el punt de vista dels líders de l’organització catalana, amb qui vam compartir dos anys d’experiències, la seva literatura i lecciones i els llibres de Brotherton & Barrios (2004) i de Cannarella et al. (eds.) (2007), fruit de l’equip d’investigadors de Gènova que, arran del procés de Barcelona, van començar un procés de recerca acció paral·lel i en xarxa amb nosaltres. Encara que el mite fundacional es remunti als anys quaranta, no és fins als anys 7. La direcció del treball de camp la va portar Carles Feixa, mentre que la de l’anàlisi i la redacció va ser a càrrec d’Oriol Romaní.

421

Estratègies d’adaptació: dones i joves

2. Una mica d’història

seixanta i setanta que la cosmovisió Latin Kings (estructura, funcionament i rituals) es va començar a definir de manera més clara. Aleshores va néixer l’Almighty Latin King Nation, com a unió de totes les agrupacions formades per nois hispànics a Chicago, per lluitar contra la discriminació que patien els llatins, i es va començar a crear la cosmovisió Latin Kings sobre la base de «propòsits» i «objectius», però també sobre la base d’una estructura rígida amb normes, lleis i principis, i pràctiques rituals i simbòliques. Cal tenir present, però, el context sociocultural i urbà de pobresa, mancances i discriminació on es desenvolupa l’associació per entendre que, si bé la Nación, des dels seus orígens, no es funda com a banda criminal, forma part de la realitat dels territoris on es genera i on ells han format els seus habitus (Bourdieu, 1972), els dels suburbis urbans de les ciutats on van a parar tots aquells col·lectius rebutjats per la resta de comunitats i on cal lluitar per sobreviure individualment i sovint amb el reforç d’un grup d’iguals (Trasher, 1926; Whyte, 1943). Això explicaria que una organització com la que estudiem, encara que no s’estructuri per delinquir, sovint estarà relacionada amb aquests tipus d’activitats a causa dels itineraris biogràfics dels seus membres i de les normes de comportament i convivència formals i informals dels contextos urbans on es desenvolupa. L’organització va arribar a tenir les característiques i dimensions actuals amb el naixement i arrelament de l’organització a Nova York en els anys vuitanta, en el medi penitenciari, a partir de tres nois, emigrats de l’Amèrica del Carib, que es van trobar convivint en una presó coneguda per la brutalitat en el tracte als presos. Però, en els anys noranta, el moviment va saltar al carrer i va ampliar així els seus objectius cap a la millora de les condicions de vida de tota la comunitat dels latinos. És en aquest moment de conscienciació social que van aparèixer les queens, que fins llavors no tenien cap visibilitat ni rol dins de l’organització. La distància entre el discurs retòric i la presència real dels problemes quotidians de les noies d’origen llatí va fer que el 1991, a Nova York, es fundés l’organització femenina. La conscienciació política del líder de l’època, King Tone, va promoure la transformació cap a una street organization, en oposició a les street gang (Brotherton, Barrios, 2004: 122148) i els kings i les queens de Nova York van començar a treballar per la seva comunitat amb altres moviments polítics com ara els Blacks Panthers i els Young Lords (Ravecca, 2007: 35). Els moviments migratoris dels membres de la Nación difonen les idees i les pràctiques del grup en l’àmbit transnacional, anant primer dels Estats Units cap a l’Equador, com a conseqüència de retorns voluntaris o forçosos, i després d’aquí cap a Espanya i Itàlia, seguint la gran onada migratòria d’inici del nou segle, i tot adaptant els seus significats als nous contextos territorials. És en aquest context, en què s’ha de situar el procés de diàleg amb les institucions i altres agents de la societat d’acollida, que va portar els residents a Catalunya a constituir una associació legalment reconeguda com a Organització Cultural de Reyes y Reinas Latinos de Catalunya. Encara que amb característiques diferents, també l’Equador (membres de la Nación, acadèmics, associacions civils, institucions, etc.) va engegar un procés d’institucionalitza422

ció, i va crear una Corporación de los Reyes y Reinas Latinos de Ecuador; i a Itàlia, un equip d’investigadors de la Universitat de Gènova va viure un procés semblant al de Barcelona, amb la característica específica que allà van posar en contacte els grups amb un CSOA8 de la ciutat, element interessantíssim pel que fa la quotidianitat dels reis i les reines i la seva escala de valors. Actualment, els conflictes interns entre líders transnacionals i les bases fidels als uns i als altres han creat un panorama segregat, però sempre força interessant, a Catalunya i al conjunt d’Espanya.

Abans d’endinsar-nos en el coneixement de la Nación, creiem que val la pena veure quina imatge donava la premsa de les «bandes llatines» a Espanya i en particular a Catalunya, cosa que permet constatar el significatiu paper dels mitjans de comunicació en la construcció social del fenomen. Al final de 2003, i sobretot a partir del 28 d’octubre, amb l’assassinat del noi colombià Rony Tapias a la sortida de l’institut, es van descobrir mediàticament (i, consegüentment, socialment) els Latin Kings i els Ñetas de manera massiva, i se’ls va batejar com a «bandes criminals». Es van començar a difondre articles declarant que «Barcelona siente miedo a las bandas» (La Vanguardia, 02/11/2003), que «El crecimiento de las bandas juveniles reclama una mayor presencia policial» (El Periódico de Catalunya, 30/10/2003) o que allò era una «Nova violència juvenil» (Avui, 30/10/2003). Els fantasmes i les llegendes dels Latin Kings i dels Ñetas (considerant que ningú havia parlat directament amb ells) començaven a difondre una mena de por social en un procés mediàtic de pànic moral i, implícitament, va començar una mena de «judici a les bandes enfrontades entre elles» («Bandas latinas, el fin de su impunidad», El País, 06/12/2003). Havia nascut un nou monstre social que calia combatre i eliminar per la pau pública. La seva estètica a «lo ancho» i el seu estil de pandillero-rapero vehiculaven la por a la seva «alteritat» i la construcció de la seva perillositat social, que es va construir exclusivament amb fonts policials i sobre un imaginari semblant al de les gangs de les pel·lícules nord-americanes. Des del setembre de 2003 fins al febrer de 2008, les notícies dedicades a aquests grups han estat d’una mitjana aproximada de set o vuit la majoria dels mesos, amb increments espectaculars en moments concrets (judicis, baralles, etc.). Aquesta important presència en els mitjans de comunicació contrasta amb la seva presència numèrica al carrer, molt minoritària considerant que el total de membres de totes aquestes organitzacions no ha arribat mai a ser més d’un 2-4 % de la presència juvenil llatinoamericana a Barcelona.9 Malgrat això, l’estigmatització de les «bandes llati8. Centres Socials Ocupats I Autogestionats. 9. El 2005, els Mossos d’Esquadra van detectar a Barcelona i l’àrea metropolitana la presència d’unes vint organitzacions que es podien definir amb la classificació de «bandes llatines»; segons aquestes estimacions, el nombre total dels membres seria d’uns dos mil joves, que correspon-

423

Estratègies d’adaptació: dones i joves

3. Les imatges dels mitjans de comunicació i els seus canvis

nes» va tenir perilloses repercussions en relació amb la imatge general de la joventut llatinoamericana. D’una imatge positiva construïda sobre una immigració caracteritzada per dones adultes, dòcils i disposades a acceptar condicions de treball inacceptables per a la majoria de les dones autòctones, amb les massives reagrupacions familiars del canvi de segle, es va passar a una imatge general més negativa sobre la presència dels joves llatinoamericans, tendint a considerar-los violents i voluntàriament no integrats (Feixa et al., eds., 2006; Feixa, Canelles, 2007). Però la magnificació de les «bandes llatines» tenia l’efecte col·lateral que a diversos joves els agradés aquest imaginari: l’estigma posat per la societat d’acollida es transformava en un emblema per als nois migrants. En el seu cor, aquest nom «bien sonado» fomentava el «pisoteado orgullo latino»10 i tenia darrere una simbologia de marginalitat i opressió que s’havia de transformar en potència: «Yo soy un rey latino». Des que va començar el bombardeig mediàtic que criminalitzava les «bandes llatines», les organitzacions del carrer van augmentar numèricament i van tenir més presència social. De fet, vam conèixer un capítulo de Latin Kings de l’àrea metropolitana de Barcelona que es va fundar per nois equatorians que no coneixien la Nación, perquè quan van emigrar eren massa petits. Eren amics del barri que havien començat a sortir junts, a jugar a futbol, volien formar un grup, compartir coses entre ells..., i vet aquí que –en un bon exemple de profecia que s’autocompleix– la premsa els va informar que hi havia una organització del carrer que es deia Latin Kings, precisament el que estaven buscant: «Bueno, nos conocimos todos por aquí y buscamos a la Nación, que habíamos visto en el periódico y todo esto [...] Y así comenzaron los periódicos [...] Bueno, llegó un brother, Eric, llevó el periódico y dijo: «Mira, aquí está la calle». Porque en el periódico ponía que en Hospitalet paraban los Latin Kings y que en tal lado paraban los Ñetas y prácticamente nos dieron la dirección, los periódicos nos dieron la dirección y nosotros: “Bueno, lo tenemos más fácil”.» (KB)

El diàleg que va començar a Catalunya, a diferència de la resta d’Espanya, entre les institucions públiques i els Latin Kings i els Ñetas va ser fonamental per un relatiu canvi mediàtic de la seva imatge, més propera a la realitat del carrer i a les veus dels seus protagonistes. El punt d’inflexió el va marcar el seminari del CCCB del novembre del 2005, en què es va «oficialitzar» el procés d’institucionalització d’aquestes organitzacions i en què, a més, es va produir un diàleg directe i franc dria a un 4 % del total dels joves d’origen llatinoamericà presents a Barcelona i l’àrea metropolitana. D’altra banda, els Latin Kings afirmaven que hi devia haver, en aquells moments, unes deu organitzacions amb uns 1.000 membres. En aquest cas, seria només un 2 % el total dels joves llatinoamericans que formarien part d’una organització del carrer. 10. L’orgull i la consciència de ser latino es defineix en un procés que es podria definir d’etnogènesi (Feixa, C. Porzio L., Recio, C., 2006: 59), una construcció identitària (híbrida, però amb referència ètnica) que moltes vegades es construeix en la mateixa societat d’acollida, com a reivindicació de diferència i pertinença col·lectiva que fa referència als seus orígens.

424

entre alguns membres d’aquestes i representants dels mitjans. Alguns diaris van deixar d’utilitzar la font policial com a única i van començar a parlar amb els líders de les organitzacions, els investigadors i les institucions implicades en el procés (Ajuntament de Barcelona, Institut de Drets Humans, Consell de la Joventut), obtenint així una visió més rica del fenomen. Encara que fos d’una manera relativa i contradictòria, aquells joves començaven a contribuir activament, a nivell d’imaginari, a la pròpia construcció social, deixaven de ser fantasmes i es podien expressar amb la seva veu.

4. Però..., què és la Nación ara i aquí? ! 4.1. Els Latin King & Queens catalans: algunes dades bàsiques L’anàlisi següent es basa en una mostra de 118 membres, que pertanyen a diversos capítulos distribuïts en tot el territori estatal,11 encara que amb una majoria absoluta de nois que resideixen a Catalunya. El 68,6 % són homes (81 membres) i el 31,4 % dones (37 membres). L’edat mitjana és de 18,5 anys, amb la dels homes una mica més elevada respecte a la de les dones: 18,81 % els nois i 17,83 % les noies. Figura 1. Divisió per sexe dels membres l’ALKQN-ESPAÑA dels Latin Kings Dones 37

La gran majoria dels membres són equatorians i constitueixen quasi un 70 % del total. Hi ha representades també altres nacionalitats de l’Amèrica Llatina, encara que representen un nombre reduït de membres. També és interessant subratllar que la segona nacionalitat per presència numèrica és l’espanyola.

11. Els membres dels Latin Kings que han omplert el qüestionari es corresponen a poc menys de la meitat de tota l’ALKQN-España (uns tres-cents membres).

425

Estratègies d’adaptació: dones i joves

Homes 81

Figura 2. Divisió per nacionalitat i sexe dels membres de l’ALKQN-ESPAÑA dels Latin Kings 59 60 50 40 30 21 20 9

10

7

4

33

0 2

1 1

0

5 0 1

0

1 0

10

0 M ar s

in

ys

ns

en

ur

qu

ro

nd

s

ns

la

ica

ço

ne

Ho

Ve

in

m

Do

ns

le

Xi ns

s

ia

liv

Bo

an

an

s

ol

bi

m

lo

ru

Pe

Co

ny

ns

ria

to

ua

pa

Es

Eq

Homes

Dones

Només en el cas dels espanyols, seguit dels xilens i dels veneçolans, el nombre de dones és superior al dels homes, com es veu en la figura 2. L’observació participant i algunes entrevistes ens han aclarit que en determinats contextos els hermanitos llatinoamericans troben molt consens estètic per part de determinades noies espanyoles, que entren en l’organització potser també a través de la seva relació amb els nois. Els nois i les noies autòctons presents en aquesta organització provenen de famílies de classe treballadora, castellanoparlants i d’origen migrant espanyol. En general, configuren un grup amb un abandó escolar precoç, baixos nivells de formació i una difícil inclusió en el mercat laboral. En aquest sentit, entenem que els membres del grup fan majoritàriament treballs poc qualificats, poc remunerats, precaris i sovint sense contractes.

426

Figura 3. Nivell d’estudis assolit pels membres de l’ALKQN-ESPAÑA dels Latin Kings

60

51

50

41

40 30 20

11 6

10

4

3

Primària

ESO/equivalent

Batxillerat/equivalent

Grau mitjà / FP I /equivalent

Grau mitjà / FP II /equivalent

Diplomatura

La Nación dels Latin Kings & Queen és una organització que té una estructura jeràrquica i piramidal que serveix per donar sentit i construir els significats de tot el grup. Per entendre què són, per què ho són i com funcionen, cal pensar en un intercanvi de fórmules i conceptes que van des d’allò global, pensant en la Nación com a idea retòrica i que té una presència transnacional, al local, quan aquestes idees retòriques prenen forma i substància i es fixen en fórmules físiques i concretes que afecten la quotidianitat dels seus membres. La Nación és l’estructura més gran de l’organització, que comprèn totes les tribus del món. Al mateix temps, és la paraula que identifica l’organització en l’àmbit global i local. Finalment, és la paraula que els membres fan servir per referir-se al seu grup. La tribu és l’estructura de la Nación que generalment correspon a un territori estatal, encara que en un mateix territori podem trobar més d’una tribu. Dins d’una tribu poden haver-hi regnes o sectors, per exemple al territori espanyol, al que van correspondre en un principi el reino de Madrid i el reino de Catalunya. Arribem als chapters, anomenats també amb la paraula castellana de capítulo, que és la cèl·lula més petita de la Nación i/o d’una tribu. Té un sentit més local i generalment té relació amb una zona concreta de la ciutat, com ara un barri, un parc o una estació de metro. Aleshores, que és un rey? És un membre efectiu de l’organització que ja ha adquirit tots els coneixements necessaris per ser coronat, passant per diverses fases formatives i de confiança mútua entre els reis i les reines i els candidats i les candidates a entrar. Per ser coronat i esdevenir un rey cal passar per tota una sèrie de tràmits 427

Estratègies d’adaptació: dones i joves

0

simbòlics i pràctics que es diuen fases.12 Finalment, cal explicar què significa i en quin context s’utilitzen les paraules hermanito i hermanita, que és la manera col·loquial com es dirigeixen els uns als altres. És un apel·latiu que reforça discursivament i afectivament les relacions entre els reyes i les reinas, i que també visualitza i reforça les seves idees sobre la Nación com una hermandad i xarxa familiar d’ajuda mútua. Ara bé, qualsevol hermanito o qualsevol hermanita que arriben a ser coronats i es tornen reyes i reinas entra a formar part de l’estructura pràctica i simbòlica del grup, sense una funció específica. Poden tant, simplement, formar part de les bases de l’organització com tenir un encàrrec, un rol i una posició definida en la piràmide jeràrquica que sustenta tota aquesta estructura. Aquests són els encargados/as del lideratge del capítulo, tribu i Nación, segons el nivell en l’escala de la piràmide global.

! 4.2. En què consisteix ser rey o reina? Aquí ens centrem principalment en els processos de construcció de la identitat personal, amb una especial atenció al gènere, així com als d’aprenentatge i ensenyament del discurs biogràfic amb el qual els integrants de l’organització expliquen la seva entrada i el sentit de la seva pertinença a la Nación. Ja que, si la Nación és un discurs, ser rey o reina és en primer lloc un acte de subjecció al mateix: en les entrevistes formals hem identificat en molts moments l’existència d’un vocabulari força estereotipat, que contrasta amb les poques coses que ens diuen sobre altres aspectes de la seva vida.13 Ser rey/reina és estar aprenent o estar ensenyant. Quan una persona entra, es dedica a l’aprenentatge de les lliçons, les oracions i el tarannà de l’organització, i quan domina aquest coneixement ja està en condicions de transmetre’l. Molts dels ensenyaments tenen un sentit pràctic en relació amb els possibles perills del carrer, totes aquelles coses que poden desviar els nois i noies del que ells han marcat com el bon camí. Aquest procés d’aprenentatge continu té un espai important en les activitats més centrals en la Nación, com els tipus de reunions i rituals. I un aspecte bàsic del mateix és l’adaptació del discurs a les pròpies circumstàncies personals, de manera que l’esquema que trobem en moltes de les entrevistes podríem dir que respon a un relat de conversió segons el qual un rey pot tenir un passat fosc relacionat amb les drogues, l’alcohol, la delinqüència... i, una vegada que és rey, troba la manera d’allunyar-se d’això. Possiblement, aquest és l’aspecte que té més èxit i pel qual se senten atrets. «No robar», «no violència», són premisses que permeten la conversió en millors persones; mentre que els temes més ideològics, encara que presents, són menys perceptibles i la seva pràctica és molt més vaga. 12. Les fases són tres: observación, probatoria i five live (tres etapes evolutives per ser un rei o una reina). Aquesta última actualment no es posa en pràctica. 13. Aquests altres van sortir molt més en el context de l’observació participant.

428

429

Estratègies d’adaptació: dones i joves

Tenen la necessitat de transmetre la seva opinió sobre què són els Latin Kings per lluitar contra el discurs mediàtic, però aquesta es queda atrapada en l’imaginari del grup, sense estar vinculada a les seves experiències subjectives, cosa que produeix un discurs retòric. Ser rey és explicat com un «sentiment», significa estimar la Nación, mentre que, si t’estimes més ficar-te en problemes, això significa que ets un pandillero. El concepte de pandilla/banda és l’antítesi del concepte de Nación: en els discursos es diu que per ser un rey no pots barallar-te, però quan expliquen anècdotes o fets de la vida quotidiana sovint surt que, si reps una ofensa, especialment si ets un noi, cal respondre. Més enllà del discurs, i si ens fixem en la pràctica, ser rey i reina ha estat per a molts nois i noies una manera d’adquirir una forma estable d’amistat i solidaritat; en descobrir la Nación, la primera identificació com a migrants i veïns del barri es reforça amb un discurs sobre lluita comuna, la pròpia migració i les tensions socials que es viuen. Molts dels nois i noies han resolt aquestes tensions a través de la conversió en reyes; d’alguna manera se sentien amenaçats pels «altres» i sent reyes i reinas troben (a més d’un espai on fugir de la solitud) la protecció d’un grup que defineixen com una gran família. Així, ser rey i reina s’experimenta en l’àmbit local; malgrat que els membres se senten part d’una gran Nación, l’experiència en el sentit pràctic i de relacions personals té un component territorial i de proximitat. En aquest sentit, pot ser entès de vegades com una manera d’exhibir una identitat, tant en sentit individual com social. Però ser rey no és el mateix que ser reina, malgrat que hi ha aspectes compartits: estar organitzats –en contraposició a la pandilla–, seguir les normes, progressar, adquirir un estat superior... i, a la pràctica, tenir una colla. En el discurs, un dels motius de l’origen de la Nación és la necessitat de defensar les noies. En aquest sentit, és una organització masculina a la qual, en un moment concret, també hi van entrar noies. Així, el rey ha de ser un home protector i fort, mentre que la reina ha de ser respectuosa i bona companya, cosa que comporta diverses normes, com que els nois poden tenir parelles de fora de la Nación i, en canvi, les noies han de tenir xicots o marits que siguin reyes; aquesta norma es justifica dient que, si no, ells no podrien defensar-les. Totes aquestes regulacions, ara i aquí, són viscudes de manera ambivalent per part de les dones, i van d’una certa impugnació en l’àmbit intern a la seva acceptació amb vista a fora, ja que «ser reina és un privilegi». De fet, hi ha una negociació contínua, que es veu en el fet que els rols de gènere poden ser diferents per les mateixes activitats segons els capítulos o moments, entre altres coses. Sigui com vulgui, la pertinença a la Nación està viscuda en termes positius tant per nois com per noies, de manera que la idea de les noies situades per sota dels nois s’ha de complementar amb una experiència de poder i uns beneficis que no tenien fora. El sexisme de l’organització també necessita ser ubicat en relació amb el sexisme i les altres desigualtats que hi ha en el context social més ampli, tant d’origen com actual, d’aquestes noies i nois.

! 4.3. De quins valors estem parlant? Podrem sistematitzar l’anàlisi dels principals valors compartits pels reyes i reinas en tres apartats: 1. Els valors bàsics de progrés, protecció i respecte, aquests dos últims mediatitzats per les relacions de gènere: nois protectors, noies protegides; en aquest cas, doncs, valors tradicionals de les cultures hegemòniques masclistes, malgrat els pronunciaments «autònoms» d’algunes reines. Les misterioses proves d’iniciació no es diu que es facin, però tampoc es nega, serien una fita per demostrar el valor d’un home; de fet, parlen d’una certa «fama Latin King», i llegint les entrevistes a la llum de les necessitats més peremptòries dels adolescents sembla clar que lligar i sentir-se acompanyat i protegit són algunes de les raons bàsiques per haver-se fet Latin Kings per part de bastants d’ells i elles. El progrés, malgrat que el puguin sentir com a característic d’ells, és per a qualsevol emigrant la primera justificació de la seva migració. 2. Els grans valors universals de l’amor, l’honor, la bondat, la lleialtat, etc. són congruents amb una de les funcions bàsiques dels Latin Kings com és l’ajuda mútua, que s’ha d’entendre des de diversos aspectes: autonomia econòmica, educació, convivència, conscienciació..., paz, armonía y antirracismo. Veiem que apareix moltes vegades el valor de la col·lectivitat, la convivència, la fidelitat als principis. Sembla clar, però, que aquests valors pel que fa a la doctrina –el seguiment dels quals els fan sentir superiors «als de fora»– es poden traduir en l’àmbit quotidià simplement a ser una bona persona, amb una feina que et permeti mantenir la família, ser honrat i respectuós amb la gent que t’envolta, etc. 3. Valors i identitat: una de les raons d’existència dels Latin Kings està en les funcions de protecció i de promoció dels de «la seva raça», i l’ajuda mútua que acabem de veure implica la lluita contra la seva discriminació, contra el racisme. Així, la seva identitat es defineix entre els pols del racisme i la integració, i s’expressa en una imatge referida, d’una banda, a creences i rituals específics dels Latin Kings i, de l’altra, a unes determinades modes i cultures juvenils, com el hip-hop, el rap, etc.

5. Conclusions ! 5.1. Alguns interrogants teòrics Passem ara a veure alguns aspectes teòrics que, a mesura que es desenvolupava la recerca, han anat prenent forma. Des dels inicis de la recerca amb els Latin Kings i Queens hem optat per un plantejament teòric determinat, que és la proposta d’au430

431

Estratègies d’adaptació: dones i joves

tors que han analitzat aquestes organitzacions des del seu vessant social i polític (Brotherton i Barrios, 2004; Brotherton, Barrios i Kontos, 2003; Hagedorn, 2007; Conquergood, 1994). Aquesta perspectiva és contrària a altres teories importants en l’estudi de les anomenades gangs, que parteixen del caràcter essencialment delictiu d’aquests grups (Klein, 1995; Klein et al., 2001). Al contrari, Brotherton i Barrios proposen el concepte «organitzacions del carrer» –street organizations– com el més adequat i consideren que es tracta de moviments de resistència: confronten la cultura dominant amb la seva contranarrativa i les seves pràctiques culturals, alhora que possibiliten experiències d’apoderament i de pertinença a la comunitat (Brotherton, 2005 i 2008). Els nostres motius per optar per aquest plantejament van ser diversos, però sobretot està el fet que aquesta perspectiva s’adaptava millor als trets de les organitzacions que anàvem coneixent, en les quals els aspectes culturals i de sociabilitat estan molt més presents que les manifestacions delictives (Feixa, Porzio i Recio, 2006). Altres autors que han treballat amb la mateixa organització en altres contextos han identificat també aquests elements amb els quals els Latin Kings i Queens esdevenen organitzacions amb aspectes socials i polítics: la protesta contra la invisibilització i inferiorització que han patit aquests joves mitjançant processos de reinvenció estètica i social (Queirolo Palmas, 2007), o la creació de la seva pròpia nació des d’una noció de ciutadania al marge, quan la nació d’aquests joves ha estat incapaç de garantir la seva existència i protecció social (Cerbino i Rodríguez, 2008). Malgrat haver trobat elements molt útils en la perspectiva teòrica de la resistència, en el cas de l’estudi de la Nación a Catalunya ens hem trobat amb una paradoxa important. Es tracta del fet que el discurs de l’organització conté elements molt conservadors segons els paràmetres de la societat d’acollida: normes diferents per a homes i dones, amb una clara subordinació d’aquestes; lluita contra l’avortament, si més no des del punt de vista discursiu; una certa homofòbia; defensa de la jerarquia en la presa de decisions; defensa de la «raça llatina», dels rols familiars tradicionals... Aquest tipus de plantejament, juntament amb l’absència d’un discurs de classe o de lluita contra l’exclusió clarament articulat, ens dificulten una identificació del caràcter de resistència de l’organització. Per això en molts moments hem pensat que els elements identitaris del grup tenen fonts massa diverses per articular un discurs polític coherent i que, en el fons, les reivindicacions d’aquest grup tenen molt a veure amb una demanda d’acceptació social, de reconeixement i d’inserció mitjançant la defensa de valors que creuen socialment acceptats. Però hi ha diverses constatacions que també ens impedeixen rebutjar el caràcter de grup de resistència de manera categòrica. Un aspecte que cal tenir en compte són els contextos en què s’han produït la literatura i els discursos bàsics de l’organització. La situació dels membres de l’organització a les ciutats de Chicago i Nova York, els llocs on s’han escrit els textos «canònics», és una situació marcada per molts problemes socials, passant pel fet migratori del col·lectiu, la posició subordinada de la població llatina als Estats Units i les complicades relacions amb altres col·lectius.

D’aquesta manera, parlar de «raça llatina» en el context nord-americà té diverses connotacions, en especial si tenim en compte la importància de les lluites de la població negra i la història de segregació simbòlica i material del que es consideren «minories». La mateixa expressió «defensa de la raça», molt sovint utilitzada pels membres de la Nación, constitueix un exemple molt il·lustratiu, ja que té un sentit molt diferent si s’utilitza en el context urbà dels Estats Units o en el context espanyol, on una expressió així evoca de manera molt directa el llenguatge de la dictadura franquista, i on la paraula raça no forma part dels discursos polítics actuals. Al context de les grans ciutats nord-americanes, cal afegir-hi l’equatorià; Quito, Guayaquil i altres poblacions d’origen de molts membres. El tarannà de l’organització en el context equatorià també ha quedat palès en part de la literatura, en oracions i lliçons, i moltes de les paraules utilitzades també s’han de posar en referència amb aquest context. Així, parlar del valor de la família, o de l’obediència, el respecte..., té matisos que no sempre es veuen quan es jutja el discurs des d’una perspectiva europea occidental i de classe mitjana. Aquesta crítica ha estat realitzada abans des de diverses perspectives que qüestionen la manera com els moviments polítics occidentals han imposat les seves agendes sense considerar les especificitats i desigualtats que pateixen altres poblacions, bé sigui per raça, gènere, classe social, capacitats o subordinació colonial i neocolonial (Bhavnani, 2001). Per evitar valoracions superficials i en la línia de la proposta d’anàlisi que hem seguit en tot el text, també a l’hora d’analitzar el caràcter d’una organització com aquesta pensem que cal considerar la relació entre discursos i pràctiques. El discurs dels Latin Kings i Queens està travessat per elements que en el nostre context són marcadament conservadors. Però una mirada atenta a les pràctiques i a la manera com la seva presència es confronta amb la societat d’acollida ens mostra possibles elements de resistència que no es poden descartar d’entrada si volem fer una anàlisi rigorosa: tenen un plantejament comunitari, de millora com a col·lectiu, en contraposició a l’individualisme del context català; denuncien la invisibilitat de la població immigrada, particularment la llatina, tant amb el discurs, amb la producció cultural musical, com amb les pràctiques corporals, és a dir, totes aquelles accions performatives que es refereixen a la representació del cos. Es regeixen per valors de solidaritat i responsabilitat en contraposició amb l’hedonisme (valor suprem del mercat actual) que predomina en altres grups i cultures juvenils; creen un àmbit d’exercici de poder i de pràctica de la «presència social» –entesa com el fet d’esdevenir subjectes– en un context d’exclusió, en què socialment se’ls dóna molt poc poder, i en què altres adolescents d’origen immigrat o exclosos per altres motius tenen, efectivament, poca visibilitat. Amb tot això, més que arribar a una conclusió unívoca respecte al caràcter de resistència, exposem els interrogants teòrics que l’experiència de la recerca ens ha plantejat. La proposta política de la Nación ens sembla contradictòria, i pensem que cal evidenciar aquesta contradicció, de la mateixa manera que cal evitar jutjar aquests joves des d’una perspectiva privilegiada que parteixi només d’una noció de resistència vinculada als moviments d’esquerra dels països occidentals o del context català. 432

Perquè des d’aquesta perspectiva no estaríem considerant la posició des de la qual parla aquest col·lectiu; un tipus de població juvenil que està fora dels partits polítics i altres àmbits de formació ideològica com poden ser les universitats, els moviments d’estudiants, els sindicats i altres moviments socials. Per tant, el seu caire polític passa per altres llenguatges i altres experiències, i ens veiem forçats a deixar oberta aquesta qüestió per a recerques futures, i a preguntar-nos si hi ha o no hi ha elements polítics de resistència en la manera com es presenten i es fan visibles: com a reis i reines en una societat que prefereix tenir-los subordinats.

! 5.2. Orientacions per a la pràctica El que pretenem fer en aquest últim apartat de les conclusions no és, evidentment, exposar receptes de cap mena, sinó assenyalar alguns aspectes bàsics que creiem que s’han de tenir en compte amb vista al desenvolupament de polítiques públiques progressistes en relació amb les organitzacions juvenils. Quan diem polítiques progressistes volem dir polítiques que facilitin la inserció social de la joventut, amb totes les seves expressions, a una societat tendencialment més justa i amb una major cohesió social que la que ara tenim.

2. La importància d’allò local com a element clau per explicar molts dels processos analitzats respecte als Latin Kings, així com els condicionaments d’àmbit local pels més globals en aquesta època d’intensa mundialització, és una altra qüestió –i força estratègica– que cal considerar. Més enllà d’aquestes dinàmiques «glocals» en molts altres aspectes de la vida social i, sobretot, en alguns que afecten la joventut, el que volem dir és que, a partir del que hem analitzat, cal relativitzar d’alguna manera la importància del component internacional dels Latin Kings en la seva vida quotidiana. No hi ha dubte que, tal com ja hem afirmat, pertànyer a una «organització internacional» pot donar seguretat, prestigi, etc., sobretot des d’un punt de vista discursiu i racionalitzador; però les influències que això pugui tenir en la vida quotidiana dels Latin Kings i Queens són molt petites comparades amb les que exerceixen les condicions materials i simbòliques d’existència en què viuen i que ells mateixos ajuden a recrear quotidianament. Per tant, de manera 433

Estratègies d’adaptació: dones i joves

1. El primer que ens mostra aquesta recerca és la complexitat dels fenòmens socials i culturals. Hi ha moltes contradiccions plantejades per l’anàlisi dels Latin Kings que encara no hem resolt, i que potser veurem més clares amb l’aprofundiment dels copiosos materials etnogràfics que hem recollit. Sigui com vulgui, el que queda clar és que un coneixement profund de la realitat és la millor vacuna contra reaccions socials estereotipades i simplistes que no només no porten enlloc, sinó que acostumen a ser contraproduents des de tots punts de vista: social, econòmic, vital...

coherent amb aquesta força dels factors locals, el que caldria fer seria treballar transversalment al territori sobre els nuclis de conflicte principals que afecten aquest nois i noies: ser adolescents, migrants i de classe baixa. 3. Ja hem vist com la Nación sembla que vol proposar maneres de respondre a aquests conflictes, ja que pels seus membres compleix diverses funcions bàsiques relacionades amb ells: econòmiques, a través de l’ajuda mútua; de tipus social, de relació, protecció i afecte, ja que la «família del carrer» és el nucli bàsic que omple els buits deixats per les xarxes relacionals més instituïdes (família, escola, etc.); i de tipus cultural i espiritual, ja que allí és on troben una identitat que els permet «ser algú» i, a més, un sentit més o menys transcendent a la seva vida. Aquest últim aspecte no es troba, almenys de manera tan explícita, en altres moviments juvenils; o, dit des d’una altra perspectiva, en aquest aspecte semblen coincidir amb organitzacions juvenils que, des del punt de vista de la seva imatge social hegemònica, estarien a les antípodes dels Latin Kings. Però ja hem vist en les reflexions teòriques que no ens hem de deixar portar per les aparences més superficials... 4. Tenint en compte tots aquests aspectes, creiem que la via encetada amb el reconeixement institucional de l’Organización Cultural de los Reyes y Reinas Latinos de Cataluña és una via a la qual cal donar suport decididament des de totes les institucions. No creiem que s’hagi de tractar d’una «política compensatòria», ni d’una «concessió graciosa» o, encara pitjor, d’un mal menor, que suposa la contínua sospita que sota aquestes noves vestidures s’hi continua amagant «el mal». Es tracta simplement de la via de contenció i/o reducció del conflicte més intelligent, que hauria de contribuir a fer possible el procés d’inserció d’aquests joves a la nostra societat en les condicions més semblants possibles a la d’altres joves enmig dels quals viuen. En aquest sentit, la «via legal» no només permet i obliga a un major autocontrol d’aquelles activitats dels seus membres que puguin xocar amb la llei, sinó que hauria de ser l’inici d’un procés de normalització en el sentit que amplia les seves possibilitats d’acollir-se a les ofertes per enfortir l’activitat associativa, als incentius de tipus econòmic dirigits a joves, migrants o persones de rendes baixes, etc., que són habituals per a altres associacions. Cal reconèixer que aquest procés de normalització no vindrà només pel suport de les institucions, sinó que la millora de la imatge que aquesta suposa els pot situar en millors condicions (almenys en igualtat de condicions respecte a altres competidors) en relació amb el mercat, per exemple, com a «venedors de productes ètnics» (llatins, en aquest cas), cosa que no deixa de ser una contradicció d’aquelles que assenyalàvem al principi d’aquestes conclusions: resulta que el procés de normalització, que hauria de finalitzar amb el seu «dret a la indiferència», com a joves i com a migrants, per convertir-se en ciutadans com qualsevol altre, passa pel reconeixement de la seva especificitat ètnica. 434

6. Creiem que la utilitat d’un estudi de cas com el que presentem rau, a més, en el fet que ens pot ajudar a entendre fenòmens més generals que, com aquest, són conseqüència dels contradictoris processos de mundialització, d’hibridació cultural, de la nova composició social altament heterogènia que s’està produint en la nostra societat i les relacions socials que comporta, entre d’altres. Això ens pot ajudar a avaluar amb més profunditat quins són els avantatges i inconvenients que, per als diferents individus i grups socials, poden representar tot aquest conjunt de transformacions socials que s’estan produint en el món contemporani; i això, per a la gestió de la cosa pública, té la seva importància. En aquest sentit, creiem que és indispensable dotar aquells agents socials i institucionals locals que treballen sobre el territori en el dia a dia d’una formació que inclogui els sabers i les habilitats metodològiques bàsiques per enfrontar-se a aquesta dinàmica d’heterogeneïtat en què s’ha convertit la nostra societat, que els permeti entendre els llenguatges i significats que hi ha sota la literalitat dels discursos dels joves i/o dels migrants, com en aquest cas, o d’altres grups socials amb els quals hagin de treballar. Insistim en els aspectes teòric i metodològic d’aquesta formació, per no caure en l’error d’intentar proveir-los d’un catàleg d’exotismes o de varietats socioculturals, ja que aquestes aniran canviant al llarg del temps i potser cada cop més ràpid; no es tracta d’això, sinó d’alguna cosa molt més útil, com és el de dotar-los d’instruments per entendre la gran diversitat sociocultural que caracteritza el món en què ens ha tocat viure i permetre, per tant, que es puguin moure en ell amb certa «comoditat» en la seva feina de cada dia. 435

Estratègies d’adaptació: dones i joves

5. Segons la nostra opinió, aquesta aposta decidida per la «via legal» cal que sigui estimulada per les institucions i els agents socials públics, encara durant una temporada, sobretot amb vista als altres actors de la nostra societat, i també amb vista als mateixos membres dels Latin Kings; això últim, però, no resultarà gaire difícil, ja que, com hem vist, en el seu discurs hi ha un lloc important per a la diferència que, respecte a la pandilla, representa la seva «legalització» i el valor fonamental del fet d’associar-se. En aquest punt, però, volem subratllar una cosa: creiem que el major contacte amb agents institucionals del territori, altres associacions, etc. hauria de permetre i obligar a un treball en un aspecte clau en relació amb la defensa de drets fonamentals, la prevenció de conflictes i el reforçament de la salut pública, com és el de les relacions de gènere. Per desgràcia, la cultura masclista que hem detectat en l’estudi no és específica dels Latin Kings, però la seva peculiar situació d’atenció de les autoritats i institucions en què ara es troben s’hauria d’aprofitar per incidir especialment sobre aquest tema (que inclou relacions de gènere, avortament, homofòbia..., entre altres qüestions), que a la llarga pot ser dels més crítics.

6. Bibliografia Barrios, L.; Brotherton, D. C.; Kontos, L. Gangs and Society. Alternative perspectives. Nova York: Columbia University Press, 2003. Bhavnani, K. K. (ed.). Feminism and race. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2001. Bourdieu, P. Esquisse d’une theorie de la pratique. Genève i París: Droz, 1972. Brotherton, D. C. «Youth Subcultures, Resistance and the Street Organization in Late Modern New York». Annual Conference of the British Society of Criminology. Leeds: Leeds University, 2005. Brotherton, D. C. «La Globalización de los Latin Kings: Criminología Cultural y la Banda Transnacional». A Barrios, L.; Cerbino, M. (eds.). Otras Naciones: Jóvenes, Transnacionalismo y Exclusión. Quito: FLACSO, 2008, p. 27-41. Brotherton, D. C.; Barrios, L. The Almighty Latin King and Queen Nation. Street Politics and the Transformation of a New York City Gang. Nova York: Columbia University Press, 2004. Cannarella, M.; Lagomarsino, F.; Queirolo Palmas, L. (eds.). Hermanitos. Vita e politica di strada tra i giovani latinos in Italia. Verona: Ombre Corte, 2007. Cerbino, M.; Rodríguez, A. «La nación imaginada de los Latin Kings, mimetismo, colonialidad y transnacionalismo». A Barrios, L.; Cerbino, M. (eds.). Otras Naciones: Jóvenes, Transnacionalismo y Exclusión. Quito: FLACSO, 2008. Conquergood, D. «For the Nation! How street gangs problematize patriotism». A Simons, H. W.; Billing, M. (eds.). After postmodernism. Reconstructing ideology critique. Londres: Sage Publications, 1994, p. 200-221. Feixa, C.; Porzio, L.; Recio, C. (eds.). Jóvenes «latinos» en Barcelona: espacio público y cultura urbana. Barcelona: Antrophos, 2006. Hagedorn, J. M. (ed.). Gangs in the global city: alternatives to traditional criminology. Urbana: University of Illinois Press, 2007. Klein, M. W. The American Street Gang. Its Nature, Prevalence and Control. Nova York: Oxford University Press, 1995. Klein, M. W.; Kerner, H. J.; Maxon, C. L.; Weitekamp, E. G. M. The Eurogang Paradox. Street Gangs and Youth Groups in the US and Europe. Dordrecht-BostonLondres: Kluwer Academic Publishers, 2001. Organización Cultural STAE Nation Ecuador. Enseñanza de Fase de Observación (mimeo). 1992. Queirolo Palmas, L.; Torre, A. T. (eds.). Il fantasma delle bande. Genova e i Latinos. Génova: Fratelli Frilli Editori, 2005. Ravecca, A. «Buscando la historia nelle metropoli e nelle carceri americane». A Cannarella, M.; Lagomarsion, F.; Queirolo Palmas, L. (eds.) Hermanitos. Vita e politica di strada tra i giovani latinos in Italia. Verona: Ombre Corte, 2007, p. 34-44. Recasens, A. (coord.). La violència entre joves en espais d’oci nocturn. Un estudi comparatiu europeu. Barcelona: Atelier, 2007. 436

Trasher, F. M. The Gang. A Study of 1313 gangs in Chicago. Chicago: University of Chicago Press, 1963 [1926]. Whyte, W. F. La sociedad de las esquinas. Mèxic: Diana, 1971 [1943].

Resumen Este artículo parte de un análisis histórico de los Latins Kings & Queens, así como de los rasgos generales de la organización a nivel global, pero el foco de la investigación, desarrollada con metodología etnográfica, se centra en los discursos y las prácticas de y sobre los Latin Kings & Queens de Catalunya. El análisis hemerográfico de las «bandas latinas» en Cataluña permite evidenciar la importancia de los medios de comunicación en la construcción social del tema; pero, en cambio, ésta contrasta con la realidad sociodemográfica del grupo estudiado, la visión del mundo de sus integrantes, aspectos de su vida cotidiana, la dinámica y los rituales de la organización. Creemos que su posición subalterna, sumada a su proceso de «normalización» al contexto catalán, los sitúan con respecto a nuestra sociedad en una posición ambigua entre la adaptación y la resistencia político-cultural. Palabras clave: bandas juveniles, organizaciones de calle, «Nación», inmigración, transnacionalismo, resistencia.

Abstract

Key words: youth gangs, street organizations, «nación», immigration, transnationalism, resistance.

437

Estratègies d’adaptació: dones i joves

This article starts with an historical analysis of the Latin Kings & Queens, and the general features of the organization, but the body of the research, developed with ethnographic methodology, focuses on the discourses about/of and practices of the Latin Kings & Queens of Catalonia. The analysis of the news in the press about «Latino gangs» in Catalonia show us the importance of media in the social construction of the subject; but it contrasted with the socio-demographic data of the studied group, the worldview of the members, aspects of their daily life, rituals and the dynamics of the organization. We believe that their subordinated position together with their process of «normalization» to the Catalan context situates them in our society in an ambiguous position defined between adaptation and the cultural-political resistance.

Résumé Cet article prend comme point de départ une analyse historique des Latins Kings & Queens, et des caractéristiques générales de l’organisation au niveau mondial, mais l’essentiel de la recherche, élaboré avec la méthodologie ethnographique, met l’accent surtout sur les discours et les pratiques des Latin Kings & Queens en Catalogne. L’analyse de l’actualité de la presse sur les « gangs latinos » en Catalogne nous montre l’importance des médias dans la construction sociale du sujet; mais ça contraste avec les données socio-démographiques du groupe étudié, la vision du monde de ses membres, les aspects de leur vie quotidienne et les rituels ainsi que la dynamique de l’organisation. Nous pensons que leur position de subordination, conjointement au processus de « normalisation » au contexte catalan, les situe, par rapport à notre société, dans une position ambiguë entre l’adaptation et la résistance politique-culturelle. Mots-clé: les gangs de jeunes, organisations de la rue, « Nación », immigration, transnationalisme, résistance.

438