Review to: \"Una mirada retrospectiva a la festa valenciana. La festa mare vs. Festes, rituals i creences\" [Canemàs 7 (2014), 176-179].

RESSENYES | Una mirada retrospectiva a la festa valenciana

Una mirada retrospectiva a la festa valenciana. La festa mare vs. Festes, rituals i creences

Festes, rituals i creences Antoni Ariño Villarroya València: Alfons el Magnànim, 1988 Col·lecció «Temes d’Etnografia Valenciana» (dirigida per Joan F. Mira), vol. 4.

Raül Sanchis Francés

A

ntoni Ariño, oriünd d’Allepuz (Terol), és llicenciat en geografia i història i doctor en sociologia. En l’actualitat, és catedràtic de sociologia de la Universitat de València i un reconegut especialista en la festa valenciana. La recerca iniciada per Ariño a principi dels anys vuitanta en els programes de l’Institut de Sociologia i Antropologia Social de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (ivei) li permeté publicar els resultats de la seua tesi de llicenciatura en el volum IV de la col·lecció «Temes d’Etnografia Valenciana» —dirigida per Joan Francesc Mira— amb el suggeridor títol Festes, rituals i creences. En aquesta monografia, avui dia ja exhaurida, es presentava una

176

07 | hivern - primavera del 2014

anàlisi panoràmica sobre la situació, des del punt de vista festiu, de la religiositat popular en la societat valenciana. El treball aprofundia en les relacions existents entre la festa i les pràctiques religioses, les ideologies, l’economia, etc. La pionera orientació científica, poc habitual per aquella època en el tractament i l’estudi de les festes, l’abundosa recol·lecció de dades a partir de treballs de camp d’arreu del territori i la innovadora visió de les relacions religió-festa-societat l’han convertida en un referent sobre el tema durant tots aquests anys. Estructurada en tres parts, l’obra plana sobre diferents festes rurals i urbanes arrelades al País Valencià. Els moros i cristians, les festes patronals —tant

marianes com de sants terapeutes— i el Corpus són els eixos vertebradors d’una anàlisi que tracta aspectes relacionats amb els horitzons mítics i rituals, el panteó sagrat, el temps i l’espai festiu, la ruralitat i la urbanitat festiva, etc. Passats gairebé una trentena d’anys des de la realització de Festes, rituals i creences, Antoni Ariño s’ha embarcat en una revisió del seu treball amb la col·laboració de l’ontinyentí Sergi Gómez, filòleg i actiu bloguer que és conegut a les terres valencianes per la seva incansable tasca com a caçador de festes. El resultat és La festa mare, el volum número 7 de la renovada col·lecció «Temes d’Etnografia Valenciana», una mirada retrospectiva i actualitzada sobre la festa va-

lenciana en una era que els autors anomenen ’postcristiana’. Com diu el mateix Ariño a la introducció, «les societats plurals d’avui dia són comunitats festives. I dins hi caben, atenent el seu pluralisme intrínsec, tota classe de festivitats religioses i laiques, polítiques i cíviques, cerimonials i carnestoltenques; de carrer i de ciutat, regionals i nacionals; unes altres traspassen fronteres i s’expandeixen tot cavalcant sobre les ones de la globalització. Algunes tenen arrels antiquíssimes i unes altres són molt recents, inventades —com ho són totes— per celebrar identitats emergents [...]». A La festa mare, doncs, l’interès està centrat en la mateixa festa, en l’evolució constant que la caracteritza, en

canemàs · revista de pensament associatiu

177

RESSENYES | Una mirada retrospectiva a la festa valenciana

Raül Sanchis Francés

La festa mare: Les festes en una era postcristiana

instrumental, vitalista i dramàtica. Al cap i a la fi, una religiositat ni pagana ni absolutament cristiana que, malgrat haver estat bastant estable durant centenars d’anys, comença un lent i progressiu canvi estructural arrelat al segle xviii que s’accelera a la darreria del segle passat. Les profundes i ràpides transformacions socials ocorregudes en aquests darrers anys s’han traslladat a les festes. Ariño i Gómez han visualitzat aquests canvis a La festa mare. A partir del seu estudi han conclòs que la majoria de festes han experimentat una mutació en els signi-

Antoni Ariño Villarroya i Sergi Gómez i Soler València: Museu Valencià d’Etnologia, Diputació de València, 2012 Col·lecció «Temes d’Etnografia Valenciana» (dirigida per Joan F. Mira), vol. 7.

la societat que l’acull i en els participants que la fan viva. El llibre està organitzat en tres parts. En la primera s’estableixen qüestions fonamentals com ara la definició de festa i la redefinició de ritu, les transformacions relacionades amb el temps i la sintaxi i semàntica festiva. En un segon bloc es tracta la revitalització de la festa a partir de l’anàlisi de casos: la recuperació i els canvis devocionals que han sofert festes tradicionals molt minvades o gairebé perdudes com el Corpus, les romeries, els pelegrinatges o les trobades; l’expansió de models festius com els moros i cristians, els bous de carrer o les falles; la invenció o reinvenció de determinades festes com ara la Tomatina, els correfocs

178

07 | hivern - primavera del 2014

ficats i en els valors d’allò sagrat. Encara que moltes d’aquestes festes continuen conservant un marc de celebració catòlic, els actes més multitudinaris naixen al marge de l’Església i fora del seu control. És més, la secularització, la convivència amb d’altres confessions religioses, l’emergència de noves identitats i reivindicacions renoven la sacralitat intrínseca a tota celebració festiva. En definitiva, la festa mare valenciana, lluny del seu declivi, viu un espectacular increment del nombre i les formes de celebració. Tota una revolució en un món globalitzat.

i els nanos i gegants; l’adaptació a nous contextos culturals i socials de festes com les dedicades a sant Antoni Abat; i el pas dels rituals agraris a la festa postmoderna a propòsit del Nadal i les celebracions de l’anomenada ’societat d’edats’, associada a les transicions vitals dels individus. Finalment, el tercer bloc aprofundeix en diferents elements característics de la festa. El teatre festivitzat, el foc, la música, l’organització social i l’associacionisme festiu, la patrimonialització i els dilemes intrínsecs a la pròpia festa són els eixos que tanquen La festa mare. La principal conclusió de Festes, rituals i creences postulava que la religiositat popular associada a la festa valenciana era dualista, pràctica,

canemàs · revista de pensament associatiu

179