Rev. D. Estefanía, M. Val. Martialis epigrammaton concordantia, fasc. 2 C. Santiago de Compostela 1980, en Faventia 4/1, 1982, p. 131.

4,en la qual, on diu aHomtre* hauria de dir aHesíoden, car aquest és l'autor que apareix al text llatí ($rimus Hesiodus Boetiur). La segona és que faríem una esmena ai capítol de *Sigles de manuscrits*, plg. 17, on caldria canviar I'antiga numeració del Guelferbytanus 4148, que és la del vell catdeg de manuscrits d'O. von Heinemann, Die Handschriften der HenogLichen BibLiotheR zu Wolfenbiitte/, 1903, per la moderna, Weissenburg 64. En resum, una excel.!ent edició per a inaugurar la nova serie dels *Autors llatins de 1'Edat Mitjana., a la qual augurem, des d'aquestes planes, un felic esdevenidor.

d'oferir-la sencera ais estudiosos dins de l'any 1982. Amb afany de rigor encomiable, un fullet addicional ens proporciona una llista d'indispensables correccions i també una serie d'afegitons. Cal, doncs, que celebrem la continu'ltat d'un instrument de treball que ens proporciona. d'acord amb el que ja anunci2 en el primer volum, contextos extensos, que són més que mai necessaris per a comprendre i valorar un text tan ric de matisos com el del poeta de Bilbilis. Resta, en conseqütncia, desitjar que els propbsits de l'autora s'acompleixin en el termini adient.

M. Mayer Antoni Peris i Joan

D. ESTEFAN~A M. Val. Martialis epigrammaton concordantia Fasc. 2?, C, Santiago d e Compostela 1980. Monografias d e la Universidad d e Santiago d e Compostela 57; I +pp. 243-561 Hem de saludar amb goig I'aparició en un termini relativament breu del segon volum de les concordiincies de Marcial, que compren els lemes corresponents a la lletra C. Entre temps ha aparegut la Martia/-Koncordanz de E. Siedschlag (Hildesheim - New York, 1979); D. Estefania, pera, ens fa pal& a la introducció I'interes de continuar la seva obra, més completa, i fins i tot d'accelerar-ne I'aparició, per tal

Estudio critico y edición, Barcelona, 1979 (Studia Latina Barcino-

nensia IV), 93 pp. L'estudi i I'edició que ens ocupa (accessit al Premi Ciutat de Barcelona d'Investigaci6) ha estat publicat a Analecta Sacra Tarraconensia 49-50 (1976-1977), i n'és, de fet, un extret. És, d'altra banda, una part dels resultats obtinguts per I'autor en la seva tesi doctoral (1977). La necessitat de I'edició és justificada pel professor V. Bejarano en el praleg, tot destacant I'acurada colocació dels manuscrits Vat i m u s Reginensis 133 i Genovefensis Lutinus 1351, que són a la base