REPTES I HÀNDICAPS PEL DESENVOLUPAMENT TURISTICOECONÒMIC DEL PALLARS SOBIRÀ Albert-Pol Miró1 i Raül Celis2 Grup de Recerca per l’Anàlisi i la Planificació del Turisme de l’Escola (GREPAT) Resum: El Pallars Sobirà és una comarca amb un baix percentatge de creixement econòmic degut a causes tant importants com és la deficiència d’infraestructures, i amb un baix creixement poblacional. Encara així destaquem les possibilitats econòmiques de les estacions d’esquí i els aeroports propers com son els de Lleida-Alguaire i La Seu d’Urgell. Talment, destaquem els productes BIO i el turisme agrari com a eix principal de la recuperació econòmica de la Comarca.
INTRODUCCIO El Pallars Sobirà, objecte del nostre estudi, és una comarca situada al nord de la província de Lleida que té frontera internacional amb Andorra i França i amb les comarques de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran. Com a característiques geogràfiques destacables i explotades turísticament, mencionarem el riu Noguera Pallaresa i el parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en els Pirineus. Aquesta situació de comarca d’alta muntanya comporta tota una sèrie de condicionants, bàsicament d’infraestructures que comporta una limitació competitiva respecte a les comarques més properes i amb similars recursos turístics. Aquests recursos els podem diferenciar entre les activitats a l’aire lliure i culturals. Fent una breu ressenya d’aquestes són de cabdal importància les pistes d’esquí, en el cas del Pallars Sobirà les de Port Ainé (32Km), Espot (20 Km) i Tavascan (5 Km), Vall d’Aran, amb la macroestació de Baquiera-Beret amb 114 Km. de domini esquiable, l’Alta Ribagorça amb Boí-Taüll (43 Km.). Pel que fa a l’Alt Urgell, només es pot destacar les estacions d’esquí nòrdic de Tuixent i St. Joan de l’Erm, i al Pallars Jussà recordar l’intent fallit de construcció de l’estació d’esquí de la vall Fosca. Si pensem culturalment en les comarques del Pirineu de Lleida, el primer que se’ns passa pel cap és l’art romànic. Destacables són els conjunts del Pallars Sobirà de Abadia de Santa Maria a Gerri de la Sal, l’església de Sant Just i Sant Pastor a Son i el Monestir de Sant Pere del Burgal a la Guingueta d’Àneu. A la Vall d’Aran l’església d’Era Assumpció de Maria de Bossòst (segle XII), l’església de Santa Maria d’Arties (segles XII i XIII), l’ església de Sant Andrèu de Salardú (segles XII i XIII), el santuari d’Era Mair deth Diu de Cap d’Aran, a Tredòs (segle XII), l’església de Sant Miquèu de Vielha (segle XII) i a les rodalies de Vielha hi ha les restes de l’església de Santa Maria de Mijaran, 1 2
[email protected] [email protected] 1
obra preromànica dels segles VIII i IX. Dins de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, hi trobem el conjunt d’esglésies declarades patrimoni de la humanitat per l’UNESCO l’any 2000 com són les de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Maria de Cardet, Sant Feliu de Barruera, Assumpció de Cóll i l’església de la Nativitat i l’ermita de Sant Quirc de Durro. Santa Eulàlia d’Erill la Vall. A l’Alt Urgell la Catedral de la Seu i per últim, al Pallars Jussà el conjunt d’esglésies de la Vall Fosca: Sant Vicenç de Capdella i Sant Julià d’Espui i l’església de Santa Maria de Covet del segle XII. No podem oblidar l’administració de loteria “la Bruixa d’Or” a Sort, la qual amb els diversos premis repartits durant aquests any ha estat un dels reclams propagandístics i de dinamització econòmica més gran de la comarca. Si bé aquestes deficiències estructurals s’estan intentant corretgir en els últims anys mitjançant la publicació de plans per part de les institucions públiques com per exemple el Pla comarcal de Muntanya, el pla director de les estacions de muntanya o el pla director urbanístic del Pallars Sobirà, el camí a recórrer encara és llarg però prometedor.
INFRAESTRUCTURES Si ens parem a analitzar les possibilitats d’arribada al Pallars per via aèria, tres són els aeroports ubicats en les seves proximitats, parlem de l’aeroport de Pirineus - la Seu d’Urgell, el de Lleida-Alguaire, i el de Tolosa de Llenguadoc. No tots ells però reben trànsit regular, en el cas del de la Seu d’Urgell ni tan sols té codi IATA3 fet que el no permet ser utilitzat per les línies aèries comercials i que no ens és útil a efectes turístico-econòmics. En el cas del de Tolosa, el primer aspecte a tenir en compte és que no es troba en el territori català i és administrat per una empresa privada (Aeroport ToulouseBlagnac) fet que no ens permetria tenir certa influència sobre la política dels slots4 o de les taxes aeroportuàries. El segon aspecte negatiu que considerem d’aquest aeroport és la distància que es troba del Pallars Sobirà, a uns 240 quilòmetres, amb un temps de conducció estimat en condicions normals de unes tres hores i mitja. Per últim fem referència a l’aeroport de Lleida, situat a uns 130 quilòmetres de Sort i unes dues hores de conducció i que presenta segons el nostre parer una sèrie d’avantatges com és el fet d’estar gestionat per la Generalitat de Catalunya qui pot aplicar una política de gestió des del propi territori tot afavorint-lo en aspectes econòmic, com per exemple l’import de les taxes, per fer-lo atractiu a grans grups de Touroperadors. D’altra banda, la recent adequació de les aduanes i espais de control de passatgers ha permès obrir-lo a vols fora de l’espai Schengen. 3
IATA: International Air Transport Association o Associació del Transport Aeri Internacional. Organisme privat que entre d’altres funcions aeronàutiques, assigna els codis d’aeroport del món. 4 Slot: Franja horària que un aeroport assigna a una companyia aèria per al seu enlairament i aterratge. 2
En quant a la xarxa de carreteres, dos són els principals eixos de comunicació, l’anomenat Eix del Pallars (C-13) que comunica Sort i Vielha pel port de la Bonaigua i l’eix Pirinenc (N-260) que uneix Pont de Suert i Puigcerdà. Tanmateix hi trobem tota una sèrie de carreteres de la xarxa secundaria que comuniquen entre sí altres poblacions amb importants instal·lacions turístiques de la comarca com són Llesuí, Espot o Tavascan que queden unides d’una manera integrada amb el territori, permeten així una cohesió social i econòmica degut a la mobilitat. Aquest factor de bona comunicació dins del propi Pallars no ho és tant quan parlem de la resta del territori català, un exemple d’aquesta realitat es la distancia, 230 quilometres i les hores, més de tres hores que es triga al realitzar el recorregut des de Barcelona en vehicle privat. Aquesta durada es multiplica de forma considerable si realitzem el recorregut en transport públic, ja que l’autocar triga un mínim de dos hores i mitja des de Lleida realitzant innumerables parades a poblacions a tall d’exemple com Balaguer, Àger, Tremp o La Pobla de Segur, i amb una freqüència de circulació de només dos viatges al dia ambdues direccions. Aquesta situació s’agreuixa en el cas que el punt de partida sigui Barcelona, ja que no es disposa d’un trajecte directe sinó que s’ha de connexionar a Lleida. Fet que suposa afegir dos hores més de trajecte amb una durada total de 4 hores i 45 minuts i un increment notable del cost de bitllet, amb un preu d’anada i tornada d’uns 60 euros. En el cas que vulguem utilitzar el transport ferroviari per arribar fins als Pallars Sobirà haurem de tenir en consideració el tema de les freqüències i els horaris, i considerem que no és el medi més adient per accedir a la comarca. El tren surt de l’estació de Lleida Pirineus i que arriba a la Pobla de Segur. Aquesta opció no és viable degut a dos factors, el primer d’ells és que a part del tren s’ha d’agafar un autobús per arribar a Sort des de la pobla amb una durada de més de tres hores. El segon factor és la freqüència dels trens/combois que és només d’un viatge al dia en cada sentit. Fet que fa totalment inviable qualsevol aproximació ferroviària des de qualsevol altre part de Catalunya. La durada total del viatge entre transport, connexions i temps d’espera supera amb escreix les tres hores per cada sentit. Si pensem en l’accès ferroviari al Pallars via França aquest resultat totalment impossible ja que l’estació més propera a la comarca catalana és Bagnères de Luchon (departament de Haute Garonne) i a part d’haver d’accedir al territori nacional via el Port del Portilló per la Vall d’Aran, encara quedaria per recòrrer en cotxe uns 110 KM amb una durada estimada de gairebé dues hores. DADES ECONÒMIQUES Sota l’epígraf de dades econòmiques s’analitzen alguns dels elements que tenen incidència sobre el territori, i més concretament, la seva plasmació sobre el conjunt del territori del Pallars Sobirà.
3
A l’hora de plantejar-se la incidència de les dades macroeconòmiques en la comarca, la primera pregunta que cal respondre és si la situació geogràfica és un motor econòmic, i també cal veure com impacta això en la resta de comunitats veïnes. Com es pot observar en el quadre 1 el creixement de la població del Pallars Sobirà per l’any 2010 és negatiu en un 10,78 %, situació que planteja si aquest decreixement és degut a un decrement de l’activitat econòmica de la comarca. En comparació amb les comarques veïnes s’observa com és la que pateix més aquesta disminució, ja que la comarca que la segueix és L’Alt Urgell amb un decreixement de 2,52 % i l’Alta Ribagorça amb un 1,19 %, molt llunyà de la situació del Pallars Sobirà, mentre que Vall D’Aran i, més notablement el Pallars Jussà tenen creixements del 2,55% i un 29,34% respectivament. Quadre 1: Població dades any 2010 (en tant per cent) Alta Pallars Pallars Vall Alt Urgell Ribagorça Sobirà Jussà d’Aran Taxa bruta 8’89 8’29 8’31 natalitat Taxa bruta 9’03 13’44 11’92 mortalitat Creixement -0’13 -5’15 -3’61 natural Creixement -10’64 34’49 1’09 migratori Creixement -10’78 29’34 -2’52 total Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat
Catalunya
10’42
9’04
11’33
4’90
9’51
7’92
5’51
-0’48
3’40
-2’96
-0’71
1’34
2’55
-1’19
4’75
Es reconeix, també l’existència d’altres connexions en vers el creixement total de la població, com és per exemple, el creixement migratori. Aquest es pot observar com també és negatiu en un 10,64%, per tant, es pot concloure que la comarca ha tingut un notable fre pel que fa a la migració exterior, motor actual del creixement de la població en la totalitat de Catalunya. Aquest fre també és constata en el cas de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça, però no així en el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. Dit això, en el quadre 2 es recullen les dades macroeconòmiques de les cinc comarques veïnes del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell i Vall d’Aran. L’any 2008 es pot observar com el Producte Interior Brut (PIB) a preus de mercat (p.m.) del Pallars Sobirà és relativament baix respecte les altres comarques i no representa més d’un ú per cent amb respecte a la totalitat de Catalunya. En canvi, si es realitza una comparativa del PIB p.m. per càpita, la seva situació millora ja que al tenir una població baixa fa que el repartiment del PIB p.m sigui molt més elevada (28,2 milers d’euros) que la resta de comarques o inclús sigui prou comparable al de Catalunya (29 milers d’euros).
4
Quadre 2: Agregats macroeconòmics dades 2008 Vall Alta Pallars Pallars Alt Urgell d’Aran Ribagorça Sobirà Jussà PIB pm (milions 212’4 298’6 505’4 euros) PIB pm p.c 28’2 21’7 23’0 (milers euros) VAB agricultura 9’8 12’0 29’9 VAB Industrial 24’3 51’0 55’5 VAB 31’7 49’0 67’9 Construcció VAB Serveis 129’6 162’6 311’4 Total 195’3 274’6 464’8 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat
Catalunya
371’9
132’3
215.180’7
36’3
30’4
29’0
1’7 42’8
2’1 17’1
2.194’6 40.615’0
47’3
21’4
20.364’0
250’3 342’0
81’1 121’6
134.704’3 197.877’8
En el quadre 2 també es pot veure com el sector serveis té un importància molt gran en la generació de renda dins de les dades macroeconòmiques de la comarca, com es pot observar representa un 66.36 % del total vel Valor Afegit Brut (VAB), en canvi, els altres sectors només representen el 33.64% restant. A l’hora de fer una comparativa del VAB del Pallars Sobirà i les ja anomenades comarques veïnes s’observa com en totes elles, els diferents sectors econòmics (agricultura, indústria, construcció i serveis) tenen una importància relativa respecte al conjunt de Catalunya, ja que representen en conjunt un total un 0.69% de la totalitat del VAB de Catalunya5. Per tant, es pot afirmar que la importància de la comarca del Pallars Sobirà a nivell nacional català té un pes relativament baix, i que dins de la comarca el sector amb una importància cabdal és el sector terciari, relacionat amb les pistes d’esquí (Tavascan, Espot i Port Ainé) així com tots els serveis que van relacionats amb les mateixes, com poden ser la restauració o els allotjaments entre d’altres. Si s’observa el quadre 3 referent a les dades de treball, veiem com l’atur registrat més elevat correspon al sector serveis. Una possible interpretació d’aquestes dades seria degut a la gran estacionalitat del sector neu (entre 4 i 5 mesos) fa que quan finalitza la temporada moltes de les instal·lacions que es lliguen al mateix, romanen tancades o amortitzen els llocs de treball fins a la temporada següent. Així i tot, segueix sent un comarca amb un atur relativament baix, ja que comarques com el Pallars Jussà i l’Alt Urgell tenen una mitjana d’atur de 445’6 i 658’7 persones, respectivament.
5
A on el Pallars Sobirà representa un 0.09%, el Pallars Jussà el 0.14%, l’Alt Urgell el 0.23%, la Vall d’Aran el 0.17% i l’Alta Ribargorça el 0.06%. 5
Quadre 3: Treball dades 2011 (mitjes anuals) Alta Pallars Pallars Alt Urgell Vall d’Aran Ribagorça Sobirà Jussà Atur registrat 9’7 29’1 30’2 agricultura Atur registrat 17’8 54’2 112’2 industrial Atur registrat 76’0 201’5 223’7 construcció Atur registrat 224’1 445’6 658’7 serveis Sense ocupació 15’8 64’0 25’2 anterior Total 343’3 794’3 1.050’0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat
Catalunya
4’3
2’0
10.796’3
10’4
14’5
95.200’0
89’2
53’1
100.128’2
322’5
78’5
359.262’1
19’7
4’9
32.838’2
446’2
153’0
598.224’8
CONCLUSIONS Després de l’anàlisi de les dades aquí exposades, podem concloure que un dels factors econòmics més destacables és l’alt percentatge de la pèrdua de la població en un 10,78% i la taxa d’atur, xifrada en 4,85%. Així que un dels objectius principals de creixement econòmic per tal de retallar aquestes dades és potenciar el Turisme tal i com es porta fent en els darrers anys. El tipus de turista més adient en aquesta regió és el Familiar, degut en gran part tant a les activitats que es poden realitzar a l’hivern com és l’esquí (tant de pista com de fons) com també en les activitats relacionades amb la muntanya a l’estiu (senderisme, esports d’aventura, piragüisme, etc) i el turisme cultural. Aquests turistes si bé poden ser nacionals, un mercat amb grans possibilitats de ser explotat és l’estranger qui podria arribar en primer lloc a les terres de Lleida mitjançant l’aeroport d’Alguaire per continuar camí fins a la comarca per carretera. És en aquest apartat on s’hauria de fer menció a la necessitat de la millora de les infraestructures viaries, ja que tal i com hem indicat en aquesta ponència, s’hauria de retallar els temps necessari invertit fins arribar als principals atractius turístics dels Pallars Sobirà. Això és de cabdal importància ja que aquest aeroport de Lleida pot ser utilitzat per els competidors més directes al nostre destí com són per un costat Andorra i per l’altre les comarques de l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran per l’altre. Especialment competitiu és el cas d’Andorra ja que degut a la seva altitud les pistes d’esquí sempre presenten condicions òptimes en hivern i hi ha el valor afegit del que suposa la seva àmplia oferta comercial i de lleure amb establiments com pot ser Caldea. A més, la carretera que s’utilitza per pujar des de l’aeroport fins a Andorra no passa per la comarca, fet que no deixa cap mena de benefici econòmic en l’àmbit de la restauració o l’allotjament. De gran competitivitat de temporada tant estival com d’hivern són els casos de les comarques de la Vall d’Aran i Alta Ribagorça. En el primer cas sobretot quan fem referència a les pistes d’esquí de Baqueira-Beret i el seu 6
gran domini esquiable, que recordem que és de més de 100 Km i si parlem de l’Alta Ribagorça amb el conjunt d’esglésies romàniques patrimoni de la humanitat per la UNESCO que atrauen un gran nombre de turistes cada d’any. Igualment, aquestes dues comarques es troben connectades per la N-230 amb Lleida i entre elles, sent una carretera ja millorada amb els anys (el nou túnel de Vielha) i on hi ha planificada una autovia de cara a un futur. Un dels factors complementaris a les infraestructures turístiques ja existents a la comarca considerem que hauria de ser l’adequació i potenciació de la producció dels productes anomenats BIO (Reglament CE 834/2007 del Consell, de 28 de juny de 2007) que tant poden potenciar el sector primari (agricultura i ramaderia) com el terciari amb l’adequació de noves cases de pagès (tal i com es descriuen en el decret 313/2006, de 25 de juliol de la Generalitat de Catalunya) així com amb la possibilitat de crear cooperatives encarregades de la venda i distribució d’aquests productes. Aquest plantejament turístic-econòmic presenta l’atractiu de reduir d’una part el número de persones que abandonen la comarca i de incrementar els llocs de treball en la mateixa.
7
NETGRAFIA http://whc.unesco.org/ http://europa.eu/legislation_summaries/agriculture/food/f86000_es.htm http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_64626236_1.pdf http://www.catneu.net/index2.html http://www.diputaciolleida.es/ http://www.pallarssobira.cat/ http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl http://www.aeroportlleida.cat/ http://www.toulouse.aeroport.fr/ http://www.aena.es/csee/Satellite/Home http://www.aeroportlaseu.cat/ http://www.renfe.com/ http://www.sncf.fr/ http://www.alsa.es/ http://www.ine.es/ http://www.idescat.cat/
8
