Reptes i estratègies en l\'ensenyament del txec a valencianoparlants i castellanoparlants

Resum La comunicació presentarà l'enfocament que se segueix per a ensenyar el txec als valencianoparlants i castellanoparlants en els Tallers eslaves es la que té més parlants a Europa. No obstant això, aquestes llengües reben poc interès institucional a l'Estat Espanyol. Sovint perquè es conceben com a llengües no internacionals, complicades, incomprensibles o, fins i tot, impronunciables. Deixant els prejudicis a un costat, hi ha una sèrie de dificultats a les qual s'ha d'enfrontar un estudiant de txec: són els casos morfològics, la riquesa fonètica i aspectual i un repertori lèxic que, si bé és sorprenentment homogeni en el contínuum eslau, té escassos punts de contacte amb les llengües romàniques. En el cas de txec, el professor ha d'establir una sèrie de pautes perquè l'aprenentatge siga eficient i no desmotivador, aprofitant els coneixements de les llengües nadiues o apreses pels estudiants. I justament aquesta es el major avantatge per als aprenents: el txec és una llengua indoeuropea. Per tant, comparteix molts trets amb el valencià o el castellà que s'han de fer servir per a no construir la llengua des de zero. Analitzarem aquests reptes i exposarem les estratègies que hem fet servir per ensenyar una llengua eslava a estudiants que, en molts casos, no han tingut cap contacte previ amb aquesta família lingüística.