QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA
actuacions sobre
el patrimoni arqueològic de la Comunitat Valenciana Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana València, 2015
3
IV Jornades d’Arqueologia de València i Castelló (16, 17 i 18 de desembre de 2011) – I Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana (14, 15 i 16 de desembre de 2012). Museu d’Història de València. Ajuntament de València. Alapont Martín, Llorenç; Martí Oltra, Javier; Tendero Fernández, Fernando E.
Editors: Llorenç Alapont Martín, Javier Martí Oltra, Fernando E. Tendero Fernández Coordinador de la serie: Javier Martí Oltra Coordinadora de l’edició: Araceli Guardiola Martínez Maquetació: Pilar Mas Hurtuna Foto de portada: Fragment d’inscripció sobre la divinitat Bellona (Arxiu SIAM) © De l’edició: Ajuntament de València Regidoria de Cultura © Dels textos Els autors ISBN: 978-84-9089-019-6 Depòsit legal: V-921-2015 L’Ajuntament de València no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors als seus articles.
Índex
Pròleg................................................
9
Presentació........................................
11
Estudio geoarqueológico de áreas de aprovisionamiento de sílex en el Prebético de Alicante: Los ejemplos de Penella (Alcoi) y La Fenasosa (Onil)...... 13 Francisco Javier Molina Hernández Andoni Tarriño Vinagre Bertila Galván Santos Cristo M. Hernández Gómez Sanxo Llop. Avanç sobre un assentament costaner de finals del Neolític en el País Valencià............................................. 29 Josep Pascual Beneyto Intervención arqueológica en la cuenca media del río Serpis (BeniarjóRafelcofer, Valencia)............................ 45 Miguel J. Sáez Landete Antonio Sáez Landete Silvia Pidal Pérez Paula Bernabeu Sanz José Luis Casabán Banaclocha El yacimiento arqueológico de la Edad del Bronce de Altet de Palau-Arbocer (la Font de la Figuera, Valencia).......... 61 María Jesús de Pedro Michó Pablo García Borja Últimas intervenciones arqueológicas en la Mola d’Agres (Agres, Alicante)..... 75 Elena Grau Almero José Luis Peña Sánchez Teresa Huélamo Doménech José Morejón Mariano El poblado fortificado ibérico de La Celadilla (Ademuz): proyecto de actuación arqueológica, puesta en valor y primeros resultados.................. 85 Daniel Giner Iranzo Laia Creus Gispert
5
Les excavacions arqueològiques en la vil·la romana de Sant Gregori: una porta oberta al coneixement de la badia de Borriana (Castelló) entre els segles I a.C. al IV d.C..................................... 101 José Manuel Melchor Monserrat Juan José Ferrer Maestro Josep Benedito Nuez XII campaña arqueológica en el yacimiento del Palau (Burriana, Castellón)............. 113 José Manuel Melchor Monserrat Josep Benedito Nuez Nuevas propuestas sobre la topografía religiosa de la Valentia romana............ 125 Mirella Machancoses López Recreació de la decoració pictòrica de la vil·la romana del Mas de Baix de Silla.... 135 Llorenç Alapont Martí Pilar Mas Hurtuna Adrià Pitarch Tarramera 6
El vertedero tardorromano de la calle Luis Chorro de Petrer (Alicante). Nuevos datos de la villa Petraria....................... 149 Fernando E. Tendero Fernández El Castellar d’Elx: enigma, proyecto, documento......................................... 159 José Luis Menéndez Fueyo Sonia Gutiérrez Lloret Pierre Guichard La vivienda andalusí en la antigua madinat Unda (Onda, Castellón). Intervenciones arqueológicas 2010-2012. 179 Joaquín Alfonso Llorens Lorenzo Carballo Calabuig Dos nuevas viviendas andalusíes en la antigua madinat Unda (siglos X-XIII): la excavación arqueológica en la plaza de San Cristóbal, 21 (Onda, Castellón)..... 191 Ana Miguélez González Lorenzo Carballo Calabuig Joaquín Alfonso Llorens
Projecte Benaxuai – 2010. Excavacions arqueològiques a las Cuevas de Benaxuai. Chelva, València......................................... 211 Agustí Ribera i Gomes Alfred Sanchis Serra Juan V. Morales Pérez Manuel Pérez Ripoll Carmen Tormo Cuñat Joaquim Bolufer i Marqués El Castellet de Carrícola (El Palomar, València). Una fortificació andalusina tardana, segles XII-XIII ........................ 221 Anna Lorena Ruiz Soriano Miquel Rosselló Mesquida Josep Maria Burriel Alberich Evolución arqueológica y marcas de cantería de la torre de Santa Caterina del castillo de Santa Bárbara de Alicante..... 241 Silvia Yus Cecilia La pobla de Ifach (Calp, Alicante): una ciudad medieval bajo el poder de los Llúria a la luz de los descubrimientos arqueológicos (siglos XIII-XIV)............... 251 José Luis Menéndez Fueyo Joaquín Pina Mira José Manuel Torrecillas Segura Roberto Ferrer Carrión El poblado medieval de la Llometa del Castellet (Benaguasil, València). Una primera aproximación cronológica y cultural............................................... 267 Víctor M. Algarra Pardo Tomás Hurtado Mullor Miquel Rosselló Mesquida Intervención en la calle Castillo. Fase III. Castillo del Aljau (Aspe, Alicante)......... 283 José Ramón Ortega Pérez Inmaculada Reina Gómez Marco Aurelio Esquembre Bevia Estefania Escandell Jover
Intervención arqueológica en la iglesia parroquial de San Agustín de Valencia. Estudio de arqueología de la arquitectura en el sistema de bóvedas y cubierta...... 301 Víctor M. Algarra Pardo Nuevas aportaciones al conocimiento del cementerio bajomedieval de Petrer (Alicante)............................................ 317 José David Busquier Corbí Fernando E. Tendero Fernández Arqueología en la recuperación de la ermita de San Felipe Neri de Novelda (Alicante)............................................ 325 Concepción Navarro Poveda Daniel Andrés Díaz ¿A Enguera por Cerdà o l’Alcúdia? Dos proyectos de carretera a mediados del siglo XIX............................................. 341 Francisco José Hernández García Francesc Xavier Duarte Martínez Luis Lozano Pérez Defensa pasiva en la retaguardia republicana: el refugio antiaéreo de la plaça de la Creu (Quart de Poblet, Valencia)............................................ 353 Andrea Moreno Martín Pau Olmos Benlloch Actualización del registro arqueozoológico de La Solana del Castell, Xàtiva (Valencia). 363 M.ª Esther Pérez Roig Utilidad de los análisis isotópicos sobre restos esqueléticos en arqueología: dieta, destete y movilidad territorial...... 369 Domingo Carlos Salazar-García
Reconstrucción y representación de los gestos funerarios a partir del estudio antropológico..................................... 381 Llorenç Alapont Martí Pilar Mas Hurtuna Recuperando el castillo de Biar............ 395 Miguel del Rey Aynat Antonio Gallud Martínez Agres como producto cultural: Ruta histórica............................................. 405 Jorge Contreras Mercader Potencialitat didàctica del patrimoni arqueològic i arquitectònic. El cas del castell/palau-fortalesa de Forna, la Marina Alta. Alacant............................. 411 Emili Moscardó Sabater Nuevas tecnologías para la difusión didáctica del patrimonio........................ 427 José Martínez Usó Alicia Cabrera García La interactividad en los museos arqueológicos locales: el proyecto del Museo de la Villa de Sax (Alicante)....................................... 433 Alberto Ochoa García Petrer se viste de luna. Un paseo por los monumentos y la historia de la mano de los antiguos habitantes de Petrer (Alicante)........................................... 447 Fernando E. Tendero Fernández
7
Recreació de la decoració pictòrica de la vil·la romana del Mas de Baix de Silla (València) Llorenç Alapont Martín, Pilar Mas Hurtuna, Adrià Pitarch Tarramera
Resum
Abstract
En este treball mostrem els resultats obtinguts de l’estudi d’un extens nombre de fragments de pintura mural trobats en diversos nivells d’una àrea destinada a abocador, que permeten recrear parcialment la rica decoració d’algunes de les estàncies de la vil·la. Els fragments de pintura mural aparegueren en una zona on es van abocar gran quantitat de runes i materials inservibles de divers tipus. Estos materials procedeixen d’una vil·la romana localitzada en el paratge conegut com Mas de Baix (Silla, València). Segons els materials trobats la vil·la va tindre una pervivència prolongada, almenys des d’època imperial fins ben entrada l’antiguitat tardana.
In this paper we show the results obtained from the study of an extensive number of fragments of wall painting found in several levels of a dump, that allow to recreate partially the rich decoration of some rooms of the villa. The fragments of wall painting appeared in a zone where there were spilt great quantity of rubbles and diverse useless materials. These materials come from a roman villa located in the place known as Mas de Baix (Silla, Valencia). The materials give a long survival period to the villa, at least since Imperial time to the late antiquity.
Paraules claus: vil·la romana, pintura mural, abocador, Valentia, Bacus, Albufera.
Introducció
L
es excavacions efectuades l’any 2010 van suposar la confirmació de l’existència de restes arqueològiques d’època romana i andalusí al paratge del Mas de Baix de Silla. La zona ja es trobava delimitada i catalogada como jaciment arqueològic a partir de nombroses troballes superficials i documentació històrica (Gil-Mascarell i Martí, 1985). No obstant, amb anterioritat mai s’havien realitzat intervencions arqueològiques de cap mena. L’actuació que ens ocupa es va efectuar per motius preventius i de salvament degut a la construcció d’un canal per a la conducció de plu-
Key words: Roman villa, mural painting, dump, Valentia, Bacus, Albufera.
vials de la localitat, la ubicació i traçat del qual afectava directament un espai que es situava clarament dins de l’àrea arqueològica. Ubicació geogràfica i context històric El Mas de Baix es troba al terme municipal de Silla, municipi de l’Horta Sud, ubicat al sud de la comarca i molt a prop del llac de l’Albufera. Aquest mas es troba situat concretament al nord-est de la població a la partida del Mas, direcció al llac de l’Albufera i dins del parc natural. Es tracta d’un paisatge d’horta, dins d’una zona protegida on l’element paisatgístic, agrícola i mediambiental és el que predomina, ja que molt
135
Ll. Alapont, P. Mas, A. Pitarch
Figura 1. El Mas de Baix i vil·les localitzades al voltant de l’Albufera.
a prop d’aquest punt es troba l’Albufera i els camps d’arròs, tant característics de la marjal que envolten el llac (Fig. 1).
Intervencions sobre el patrimoni arqueològic
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA 3
136
Al final del segle I a.C., l’Imperi romà havia conquerit la península Ibèrica i, amb l’arribada dels romans, es produirà una sèrie de canvis que transformaran completament la fisonomia del nostre territori. Aquesta terra conquerida serà la base de la colonització romana a les darreries del segle II a.C. amb l’aparició de la ciutat de Valentia, fet que coincideix amb l’eclosió de les primeres vil·les rurals, com la del Mas de Baix (Alapont, 2014, 17). A partir de la segona meitat del segle I a.C., i especialment durant el principat d’Octavi, el procés de romanització del nostre territori es fa una realitat inqüestionable, sobretot després de la consolidació de Valentia com a colònia llatina. És a partir d’este moment quan proliferen les vil·les com a llocs essencialment de producció. No serà fins a la segona meitat del segle II quan es produirà una inversió de luxe en aquestes vil·les que fa suposar que els propietaris passen llargues temporades a les seues possessions rurals, equipades amb totes les comoditats i sofisticacions a les quals estaven acostumats a la ciutat. La intervenció arqueològica L’excavació es va produir a l’any 2010, i va suposar la troballa de restes arqueològiques d’època andalusina i romana. Com s’ha pogut constatar, la presència d’assentaments en aquest indret abraça una cronologia ampla que es desenvolupa des d’època romana republicana fins l’època moderna. L’excavació arqueològica realitzada al Mas de Baix de Silla va traure a la
llum dues sènies per obtenir l’aigua del nivell freàtic. Una d’aquestes datada en època andalusina per la seua tipologia i ceràmica associada. La tradició de l’ús de les sènies es va prolongar segles després en documentar arqueològicament uns metres més a l’oest una altra sènia d’època moderna. Al mateix jaciment del Mas de Baix, l’excavació arqueològica va documentar uns fonaments de maçoneria que servirien per suportar una conducció d’aigua tipus aqüeducte (Alapont, 2014, 78-80). La ceràmica trobada dins d’aquestes estructures de maçoneria, decorada amb tècnica de corda seca, indica que aquesta obra estaria datada al segle X. També a l’alqueria del Mas de Baix varen aparèixer dos soterraments d’època andalusina amb els individus dipositats decúbit lateral dret, orientats amb els peus al nord i el cap al sud i el bloc crani-facial recolzat sobre el parietal, de forma que la mirada es dirigia cap a l’est. L’excavació arqueològica va aportar sobretot un important nombre de restes materials i estructurals d’època romana, concretament, un abocador, un forn i alguna estructura aïllada. El forn romà es localitza en el camí del Mas, molt prop del camí Vell de Russafa. Estava destinat a la producció de teules planes, rajoles, llosetes per als paviments, etc. (Alapont, 2014, 4647). El praefurnium i la cambra de combustió estaven excavades en el terreny natural d’argila. Per accedir a aquestes dues cambres se va excavar un corredor de entrada per facilitar el pas i treball del terrisser a l’hora d’alimentar la combustió. La cambra de combustió era de tir directe, evacuant els gasos calents per uns conductes excavats al perímetre de les parets. A un nivell
Recreació de la decoració pictòrica de la vil·la romana del Mas de Baix de Silla (València)
Figura 2. Planta de l’abocador (P. Mas).
superior estava la cambra de combustió, que no s’ha conservat (Fig. 2).
enfonsar les xarxes i agulles de bronze per reparar-les, fet que prova la practica del laculum.
No obstant, la major part dels materials recuperats provenen del suposat abocador de la vil·la. Aquestes troballes es situen cronològicament des del primer terç de segle I. Sobretot a partir de la presència de terra sigil·lata hispànica i sud gàl·lica, africanes A, C i D, àmfores Beltrán IIb, eines de pesca, llànties, ceràmica comuna, etc., ens aporten una cronologia que es desenvolupa entre els segles I-III. Els fragments de vidre bufat trobats en aquest abocador també es situen a l’Alt Imperi, tenint en consideració que el ús d’aquest tipus de materials es va intensificar durant aquest període. L’abocador té poca presència de restes posteriors al segle III; el buit en materials a partir d’aquest moment, que correspon a la crisi de l’Imperi romà, confirma un fet contrastat en altres jaciments romans, tot i que l’aparició de restes materials del segle V-VI (troballa d’una fíbula discoïdal) (Fig. 3), ens confirma la continuïtat d’hàbitat fins l’època tardo-antiga.
137
A més de materials d’ús domèstic (llànties, contrapesos de telar, recipients per servir, cuinar, emmagatzemar, transportar, etc.), també trobem elements d’abillament i adorn personal com són anells, collars, polseres, botons, agulles d’os, etc., que es poden situar cronològicament a finals del segle II (Alapont i Pitarch, 2010, 112-113). Uns dels elements més interessants són els materials vinculats a la pesca. Entre aquests materials trobem un ham de bronze, que constata la pesca a canya (harundum) (Fig. 4), i diversos ploms i contrapesos per
Figura 3. Fíbula discoïdal plana.
Ll. Alapont, P. Mas, A. Pitarch
Nº fragments
Figura 4. Ham de bronze.
En el gran replè que conformava l’abocador o escombrera, van aparèixer gran quantitat d’elements constructius de la vil·la. Entre aquests productes trobem llosetes de paviments i murs, teules, morters, enlluïts, etc., que ens han aportat molta informació respecte els materials i tècniques empleades en l’edificació de les estances de la vil·la. Però, sense dubte, els elements constructius més significatius documentats a l’abocador són el nombrosos fragments de morter parietal amb decoració pictòrica de tipus diversos. Aquesta decoració musivària ens ha permet recrear, encara que parcialment, l’ornament de les habitacions i per extensió la inversió en luxe i ostentació de la vil·la.
138
La pintura mural
Intervencions sobre el patrimoni arqueològic
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA 3
Mètode d’estudi La metodologia utilitzada per a abordar l’estudi de la pintura mural ha estat la comptabilització i classificació dels fragments. Al no disposar de cap informació sobre el context arqueològic original de les restes pictòriques trobades −per trobar-se tots ells en una fossaabocador−, hem procedit a classificar-los amb criteris estilístics com el color del fons en una primera classificació (amb i sense decoració). Després hem individualitzat els diversos motius decoratius pintats sobre eixos fons (bandes, filets, imitació de marbres, motius figuratius, etc.). Finalment, en el bloc “indeterminats” hem inclòs aquells fragments que per les seues dimensions reduïdes o per estar molt deteriorats resulta molt complicada la seua classificació. Hem fet una primera classificació en grups decoratius i una succinta descripció dels mateixos, deixant un estudi descriptiu més exhaustiu per a posteriors treballs
Superfície (m2)
Fons llis roig
642
1,655
Fons llis granat
19
0,059
Fons llis groc
350
1,262
Fons llis negre
176
0,313
Fons llis blanc
209
0,703
Fons groc/sanefa calada 1
93
0,228
Fons roig/sanefa calada 2
178
0,678
Fons groc/medalló vegetal
4
0,010
Fons groc/bandes bru, blau
8
0,061
Fons groc/bandes verdes, blanca, banda? negra
24
0,066
Fons groc/bandes roig, blanc
7
0,025
Fons groc/bandes roig, blanca, banda? negra
2
0,012
Fons groc/bandes marró, roja-salmó, blanca
4
0,015
Fons groc/bandes y motiu vegetal cantó bru
23
0,080
Fons roig/bandes blaves, blanca, banda? negra Fons roig/banda blanca, banda? verd
44
0,176
26
0,072
Fons roig/bandes blanques, banda peces precioses
2
0,032
Fons roig/banda blanca
7
0,028
Fons roig/banda ocre
7
0,030
Fons roig/bandes blaves, bru
1
0,001
Fons roig y groc/bandes blanques, blau, banda? negra
2
0,025
Fons negre/banda verda, blanca/panell? roig
6
0,037
Fons negre/banda verda, blanca/panells? negres
4
0,015
Fons negre/bandes blanca, blau, roja, banda? verda
22
0,052
Fons negre/bandes blanca i roja
15
0,061
Fons negre/bandes ocre
8
0,025
Fons negre/bandes ocre, blanca
1
0,002
Fons negre/bandes ocre,/motius vegetals
5
0,027
Fons negre/bandes ocre, blanca/motius vegetals
1
0,006
Fons negre/bandes blaus, blanques/motius vegetals
3
0,011
Fons blanc/motius vegetals
7
0,064
Fons negre/motius vegetals/canelobre
88
0,243
Fons negre/figures Fons groc-granat-negre/motius arquitectònics
11
0,036
31
0,139
Fons blanc/bandes y motius en roig
10
0,026
Imitació marbres
168
1,182
Indeterminats
285
0,774
2.493
8,231
TOTAL (Total fons decorats (Total fons llisos
812 1.396
3,465) 3,992)
Figura 5. Taula de nombre de fragments, metres quadrats de cada grup i percentatge.
monogràfics amb més extensió. També creiem que la seua comptabilització junt amb el càlcul de la seua superfície, podria aportar una aproximació quant al percentatge de cada grup decoratiu (Fig. 5). Característiques tècniques En general, la pintura mostra bona adhesió a la capa de morter de calç, mentre que alguns dels colors superposats al color del fons es mostren més deteriorats, i altres presenten desgastos per fregament. També en algunes superfícies es detecten signes de raspament amb un instrument de punta. Gran part dels fragments de pintures mostren concrecions calcàries en superfície, ocultant part de les policromies i dificultant la identificació dels seus matisos. Esperem en un futur la restauració per portar endavant un estudi més complet de la totalitat del conjunt. Pel que fa al morter que compon el revestiment de les parets, s’observen diferències quant a les capes que el componen. En línies generals el morter és aplicat en
Recreació de la decoració pictòrica de la vil·la romana del Mas de Baix de Silla (València)
dos capes. En les decoracions més elaborades observem la presència d’una capa superficial blanca realitzada amb calç, situada sobre una altra capa de morter més groller amb calç, arena i àrids. Sobre els sistemes de subjecció no es pot dir molt, ja que no es conserva l’empremta de cap material. La tècnica de pintura empleada és mixta. Es tracta de pintura al fresc amb retocs a secco (en alguns casos ha desaparegut algun fragment, ja que en este últim cas la pintura no té una fixació tan bona a la superfície com en el cas de la pintura al fresc). La paleta de colors és molt rica. A més dels colors bàsics en la pintura mural (roig, groc, blau, negre, blanc, ocre i verd) també s’utilitzen tonalitats mitges, donant lloc a una gamma de color molt més àmplia: blau cel, rosa, granat, siena-grisenc, diversos tipus de verd, etc. Figura 6. Fragments amb superposició de distintes fases pictòriques.
En alguns fragments s’ha observat una superposició de capes de pintura que podria indicar l’existència de distintes fases pictòriques (Fig. 6). També s’observen a simple vista la presència de traços preparatoris realitzats per mitjà d’incisions rectes fetes amb regla per a centrar i orientar les decoracions. Un altre detall a destacar és la presència d’algun fragment en el qual s’observen les pinzellades sobre el fons de la paret, fet que podria indicar alguna estància inacabada (Fig. 7). També volem destacar la presència de fragments, la superfície dels quals forma un angle major de 90o, podent pertànyer a l’espai perimetral d’una finestra o fornícula (Fig. 8).
Figura 7. Fragment en el qual s’observen les pinzellades sobre el fons de la paret.
Motius decoratius Com s’ha dit anteriorment, donat el caràcter de la troballa no podem reconstruir, en la seua totalitat, ni els motius decoratius ni l’esquema compositiu dels panells. No obstant això, es pot fer una classificació per tipus d’elements decoratius i fer unes reconstruccions parcials d’estos esquemes. Temes figuratius El fragment més destacat és una figura humana (Fig. 9) de tors nu que pot ser interpretada com Dionisos, identificat a Roma com a Bacus. És el déu del vi, promotor de la civilització, legislador i amant de la pau, així com déu protector de l’agricultura i el teatre. La figura està pintada, sobre fons negre, en una gamma de color que va del roig al rosat, per a marcar els diferents volums, i un fons blau clar darrere del cap.
Figura 8. Fragment amb angle major de 90o.
Dels seus atributs característics identifiquem la corona vegetal, insinuant-se la nebris o pell de guepard o cervató sobre el seu braç esquerre. Com en moltes altres representacions de Dionisos, el cos també s’arqueja
139
Ll. Alapont, P. Mas, A. Pitarch
140
Figura 9. Figura humana de tors nu que pot ser interpretada com Dionisos, identificat a Roma com a Bacus.
Figura 10. Altres fragments amb representacions figurades.
en un contraposto acusat formant la corba praxiteliana i amb el seu braç esquerre alçat per damunt del cap, tipus característic de l’estètica praxitèlica que hauria de generalitzar-se durant l’època hel·lenística (Pérez i Fernández, 2005). La longitud conservada de la figura és de 6 cm, amb el que es pot deduir una longitud total de la figura d’uns 16 cm.
mateixa grandària o alternar els amples amb els trams; i finalment, una fórmula més complexa com és la imitació de crustae marmòries, que són plaques o tires de marbre retallades de forma geomètrica, que generalment es combinen formant dissenys geomètrics.
Intervencions sobre el patrimoni arqueològic
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA 3
Les representacions de temes dionisíacs en les províncies occidentals del món romà són abundants i variades, trobant-les tant en pintures i mosaics com en escultures, apreciant-se un increment en el nombre de documents a partir d’època imperial. Encara que les dades de què disposem en el nostre cas són molt imprecises, la presència d’altres xicotets fragments (Fig. 10) amb representacions figurades sobre fons negre −com un fragment amb una ala junt amb una cama (possible Cupido), fragment amb una cama, fragment amb un braç, fragment amb una túnica, etc.− està relacionada, amb tota seguretat, amb el seguici d’aulistes que acompanya a Dionisos, les feres, sàtirs, centaures, amorets, tamborins i dansarines amb cròtals, a vegades sobre un carruatge tirat per panteres. Imitació de marbre La pintura mural d’imitació de marbres en els sòcols i zones mitges de les parets es converteix en les províncies en un dels recursos ornamentals preferits a partir del segle I i al llarg de tot el segle II. La disposició de les imitacions de marbre es resol de tres formes diferents: una banda correguda decorada amb només un tipus de marbre o granit; un sòcol imitant un revestiment de plaques de marbres diferents, que poden ser de la
Els tipus presents en el Mas de Baix de Silla són els següents: • Marbre clapat: Trobem fragments amb clapat roig, ocre i blanc sobre fons gris (Fig. 11). Dins d’este marbre clapat tenim també una clara imitació al pòrfir verd, per mitjà d’un nordejat verd sobre fons negre. Esta decoració es realitza per mitjà d’un esguitat realitzat amb el pinzell, amb diversos colors sobre el fons llis. Normalment, apareix en una franja correguda que se situa davall el sòcol i que constitueix el sòcol. • Marbre reixat o jaspiat: També hi ha un fragment en què s’observen unes gotasses roges verticals sobre un fons gris fosc, imitant algun tipus de marbre de vetes. • Marbre brocatell: Esta modalitat imita el marbre nomenat pavonazzetto procedent del nord d’Àfrica (Numídia, actual Tunísia). Està realitzat per mitjà de línies sinuoses i ovals de color roig-granat sobre color ocre-groc, blau clar i rosat. Els esquemes decoratius que hem pogut constatar varien, sent els més evidents els de formes quadrangulars, romboïdals i circulars. Apareixen emmarcats per bandes llises roges, negres, blanques i blaus (Fig. 12). A falta d’un posterior estudi integral després de la seua restauració, pre-
Recreació de la decoració pictòrica de la vil·la romana del Mas de Baix de Silla (València)
Figura 11. Fragments amb clapat roig, ocre i blanc sobre fons gris.
Figura 13. Possibles reconstrucció de part de l’esquema compositiu.
sentem unes possibles reconstruccions de part de l’esquema compositiu (Fig. 13). Solen aparèixer en el sòcol, encara que, donades les dimensions de la seua reconstrucció, podem pensar que també poden emprar-se en la part mitjana dels murs. Aquest és el tipus d’imitació marmòria que més predomina en el Mas de Baix. Temes vegetals En este apartat destacaríem un fragment amb un atuell de metall pertanyent a una base d’un canelobre de què s’insinua a la seua dreta un braç del mateix. Està realitzat amb una pinzellada fina utilitzant diversos tons en la gamma dels ocres, i creant efectes de relleu i de brillantor del metall per mitjà de pintura quasi blanca (Fig. 14). En altres fragments apreciem la tija central com a eix de simetria, de què parteixen fulls cap als costats de color verd i ocre amb pinzellades de color blanc per als detalls (Fig. 15). També destacaríem ací, en el possible tema d’un canelobre, fragments amb “ombrel·les” vegetals (Fig. 16). No hi ha cap fragment que conserve filet o banda d’enquadrament, per tant, de moment no es pot avançar l’esquema decoratiu. Hi ha altres motius vegetals sobre fons negre (Fig. 17) que poden pertànyer a una altra composició diferent, que no podem reconstruir donat l’escàs nombre de fragments i que podria formar part, més que d’un canelobre, d’un fris vegetal sobre fons negre i blanc. Figura 12. Imitació de marbre brocatell.
Dins del grup de motius vegetals tenim algun fragment incomplet de garlanda vegetal de forma corbada
141
Ll. Alapont, P. Mas, A. Pitarch
Figura 14. Fragment amb un atuell de metall pertanyent a una base d’un canelobre.
Figura 16. Fragments amb “ombrel·les” vegetals.
142
Intervencions sobre el patrimoni arqueològic
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA 3
Figura 17. Motius vegetals sobre fons negre.
Figura 15. Fragments amb la tija central com a eix de simetria de què parteixen fulls cap als costats.
Figura 18. Garlanda vegetal sobre fons groc.
Recreació de la decoració pictòrica de la vil·la romana del Mas de Baix de Silla (València)
143
Figura 19. Reconstrucció de dos esquemes de sanefes calades corresponents a dos tipus de panells: un de fons groc i un altre de fons roig (P. Mas).
adornada amb menuts fulls de forma lanceolada en color verd i blanc, pintats sobre una banda negra i al seu torn sobre fons groc (Fig. 18). Estos tipus de garlandes es representen habitualment en els sostres. Sanefes calades Donat que aquest tipus representa el nombre més gran de fragments existent, s’han pogut reconstruir dos esquemes de sanefes calades corresponents a dos tipus de panells: un de fons groc i un altre de fons roig (Fig. 19), encara que desconeixem quina seria la seua amplària i longitud. També no sabem com seria la part central del panell o amb quin tipus d’inter-panell alternaria. Les dos sanefes estan compostes per volutes enfrontades i separades unes d’altres amb adorns vegetals. Els motius de la sanefa estan disposats a un costat i a l’altre d’un eix de simetria marcat per mitjà d’una incisió. L’amplària de la sanefa sobre fons groc és de 6 cm, i 11 cm la sanefa sobre fons roig. La perfecció i soltesa en el traç del dibuix d’estes sanefes fa suposar que la seua ubicació estaria en estàncies de la vil·la de gran importància.
Bandes i filets d’enquadrament El color dels fons i dels filets i bandes d’enquadrament, així com les seues diferents disposicions i amplàries ens ha permès fer una primera classificació, però en cap cas una reconstrucció fidel d’un conjunt decoratiu. • Bandes i filets sobre fons groc: són bandes roges i verdes delimitades a cada costat per filets blancs. Filets de color bru paral·lels amb i sense banda interior blanca i cantó rematat amb tema vegetal, i filets blancs amb banda interior rosa forta (Fig. 20). • Bandes i filets sobre fons roig: bandes blaves clares i verdes delimitades a cada costat per filets blancs; filets blancs o ocres; dos filets blancs paral·lels i filet formant cantó amb fila de peces; filets de color bru paral·lels amb banda interior blava clara (Fig. 21). • Bandes i filets sobre fons negre: bandes roges, verdes i blaves clares delimitades a cada costat per filets blancs; dos filets blancs o un blanc i un altre ocre paral·lels (Fig. 22). • Bandes sobre fons blanc: bandes roges.
Ll. Alapont, P. Mas, A. Pitarch
Figura 20. Bandes i filets sobre fons groc.
144
Intervencions sobre el patrimoni arqueològic
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA 3
Figura 21. Dos filets blancs paral·lels i filet formant cantó amb fila de peces; bandes blaves clares i verds delimitades a cada costat per filets blancs.
Figura 22. Bandes roges, verds i blaves clares delimitades a cada costat per filets blancs.
Recreació de la decoració pictòrica de la vil·la romana del Mas de Baix de Silla (València)
Elements arquitectònics / arquitectures fictícies
Interpretació estilística i cronològica
Este conjunt el podríem dividir en dos parts. Una primera part serien diversos fragments que representen unes columnes de les quals s’aprecien part del capitell i, en una d’elles, un fust acanalat. També hi ha un fragment de cornisa que sembla estar representada en perspectiva. Esta composició està pintada amb prou varietat cromàtica sobre un fons ocre-groc (Fig. 23).
Donades les característiques de la troballa la seua adscripció cronològica és relativa. Per a la seua datació adoptem la referència als estils pompeians de l’àmbit campanià, així com a paral·lels en el marc de la pintura provincial. No obstant, esta cronologia relativa ha d’anar acompanyada amb un estudi de l’estratigrafia i de les dades cronològiques proporcionades pels materials arqueològics.
L’altra part estaria representada per un fragment de reduïdes dimensions, amb la representació de part d’una columna amb el capitell i una part de l’arquitrau i el fris decorat amb discos. Està pintat en tons blanc, rosat i bru sobre fons llis en roig fosc (Fig. 24).
No obstant això, a excepció del I estil, no es pot aplicar una regla cronològica rígida als estils i les seues distintes fases, perquè una periodització d’este tipus limita els horitzons d’estudi i entra en contradicció amb els continus descobriments en la pròpia Pompeia i, sobretot, en les províncies on es conserven decoracions particulars (Fernández, 2008). A més, la referència cap a la pintura campana és vàlida principalment per a les pintures situades entre els segles I a.C. i I que corresponen al I, II i III estils pompeians, probablement realitzades per artesans de procedència itàlica que arriben a Hispania. El IV estil, a finals del segle I i inicis del segle II, presenta també motius decoratius que tenen com a base models campanians, però els paral·lels més pròxims dels quals els hem de buscar en les mateixes províncies de l’Imperi. Es referim a l’existència d’una pintura provincial, ja no tan dependent de la pintura campana, i en la que s’ha de poder començar a discernir les diferents produccions de tallers locals que, al seu dia, van aprendre les tècniques i models dels primers artesans itàlics que van viatjar a la Península. Abordarem l’aproximació cronològica des de la nostra classificació per temes decoratius. Temes figuratius
Figura 23. Fragments que representen columnes.
Figura 24. Fragment amb la representació de part d’una columna amb el capitell i una part de l’arquitrau i el fris.
A Hispania, la pintura mural amb temàtica dionisíaca és menys nombrosa que en els mosaics (Guardia, 1989); no obstant això, entre elles cal destacar les de la casa del Mitreu a Mèrida, on Dionisos es representa entre Ampelos i un altre sàtir, així com l’escena burlesca-amorosa de Silè, un sàtir i una mènada d’Alcolea del Rio (Sevilla) i un Silè en una casa d’Empúries (Abad, 1982, 57 i ss., 168, 315 i ss., 344). El fet de que només tinguem constància de la representació del Dionisos de Mèrida, acreix la importància de la troballa del Mas de Baix que, encara que incompleta, demostra un estil més realista i una gran qualitat d’execució (Fig. 25). Quant a la cronologia del Dionisos de Mèrida, és de la segona meitat del segle I i primera meitat del segle II. La majoria de les representacions figurades en les províncies solen procedir dels segles I i II, disminuint la seua freqüència en el segle III. Resulta interesant relacionar la representació del Bacus del Mas de Baix, per context i simbologia, amb
145
Ll. Alapont, P. Mas, A. Pitarch
se en fases posteriors dins del IV estil en les províncies durant el segle II (Guiral, Mostalac i Cisneros, 1986). Canelobre / temes vegetals En la primera fase del III estil (primer quart del segle I) els canelobres es vegetalitzen, situant-se en un inter-panell negre entre panells de color uniforme a cada costat, i es mantenen durant el IV estil (segona meitat del segle I-inicis del segle II). En el fragment amb la copa metàl·lica no podem observar que d’ella naix alguna tija vegetal, però pels altres fragments (“ombrel·les”, tiges verticals, etc.) podríem dir que estem davant d’un canelobre vegetalitzat amb “ombrel·les”, dins de l’últim grup de canelobres segons la classificació de A. Barbet (1987). La garlanda vegetal, formaria part d’una decoració a xarxa. Este tipus de decoració sol representar-se en la zona superior o en el sostre de les estàncies. La seua cronologia seria entorn al segle II (III estil). Figura 25. Dionisos entre Ampelos i un altre sàtir. Casa del Mitreo (Mérida).
l’escultura de Bacus procedent d’una vil·la romana localitzada al paratge de l’Ereta dels Moros d’Aldaia, població pròxima a Silla, situada en la mateixa comarca de l’Horta Sud. Totes dues representacions es mostren amb corona vegetal, vestint la nebris i amb el braç esquerre alçat per damunt del cap, i ambdues es daten al segle II (Arasa, 2004, 241).
146
Imitació de marbre
Intervencions sobre el patrimoni arqueològic
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA 3
Este és un tipus decoratiu que està present en els quatres estils pompeians. No obstant això, en les províncies este tema apareix amb gran profusió i es prolonga durant tot el segle II. Moment en què la imitació de marbre apareix en el registre mitjà de la paret. A la península Ibèrica la imitació de crustae o plaques marmòries conformant una composició d’opus sectile, és un dels motius característics dels sòcols i zones mitges des de finals del segle I i al llarg del segle II. Emmarcant-se en un esquema provincial del IV estil eclèctic. La imitació més nombrosa al Mas de Baix és un tipus de marbre de color groc les vetes del qual apareixen entre tons rojos i bruns, propis del denominat giallo antico (marmor numidicum). En el nostre cas la riquesa cromàtica és major ja que, a banda del color groc, també tenim fons blaus i rosats combinats amb imitacions de marbre roig (Rosso antico?) i pòrfir verd. En la casa del Mitreo de Mèrida hi ha sòcols amb crustae semblants. Els fragments amb imitació de marbre clapat roig, ocre i blanc sobre fons gris probablement siguen de finals del segle I. Este tipus de decoració seguirà utilitzant-
Elements arquitectònics Els fragments de columna podrien pertànyer al II estil pompeià. No obstant això, ens falten més dades per a afirmar-ho amb seguretat. A més, les columnes també estan presents en el III estil, encara que amb un nou concepte decoratiu de separació d’espais. Sanefes calades Les sanefes calades aconsegueixen el seu major desenvolupament en el IV estil (Barbet, 1981), encara que els seus antecedents estan en la segona fase del III estil. Les sanefes calades del Mas de Baix serien, segons denominació de A. Barbet, “Sanefes calades amb esses simètriques oposades dos a dos sense alternança”, corresponent al Grup XI, Subgrup 162 i pertanyerien a l’última fase (des de finals del segle I a meitat o finals del segle II). Els motius tenen gran semblança a les sanefes calades de Los Torrejones a Múrcia (Fernández, 1999). Fons monocroms grocs i rojos / bandes d’enquadrament Els motius de punts en els angles dels filets d’enquadrament amb variació d’elements florals estan en el III i IV estils, quan es representen sovint a partir de finals del segle I. El IV estil (últim quart del segle I i primera meitat del segle II) es caracteritza, a més, per la presència de colors càlids com el roig i el groc, colors que predominen al Mas de Baix. També es caracteritza per interpanells negres amb bandes d’enquadrament exteriors i panells llisos.
Conclusió El conjunt de la decoració pictòrica i musivària procedent de l’abocador del Mas de Baix ens ha permet
Recreació de la decoració pictòrica de la vil·la romana del Mas de Baix de Silla (València)
esbrinar els programes ornamentals de les vil·les romanes del nostre territori i, per extensió, de l’àmbit provincial rural. L’estudi dels nombrosos fragments il·lustrats ens ofereix variats i complets esquemes estètics. Observem diverses composicions cromàtiques i diversos motius i estils decoratius. L’anàlisi d’estos diferents tipus decoratius, els quals poden enquadrar-se entre el III i el IV estil −documentat este últim profusament a Hispania, sobretot en la zona oriental i septentrional−, ens aporten una datació entre la segona meitat del segle I i mitjan del segle II. El fragment pictòric més destacat és una figura humana interpretada com Bacus. Dyonisio/Bacus és la divinitat més freqüentment representada en les vil·les valencianes i en les vil·les hispàniques, de forma similar a allò que succeeix a les vil·les itàliques en les quals Bacus i Thiasos són els temes més comuns (Arasa, 2004, 233). En este sentit, la interpretació de la imatge de Bacus en l’àmbit senyorial de les vil·les podria implicar la consciència del significat de la representació, en el sentit de la seua al·lusió al poder i als beneficis que podia proporcionar el conreu de la vinya i l’elaboració del vi (Aranegui, 2005, 4). El nostre territori va exportar vi a Roma i a altres localitats de l’Imperi, com està demostrat en el cas de les vil·les romanes pròximes de l’Hort de Pepica a Catarroja i Mas del Jutge a Torrent (Alapont i Pitarch, 2010, 114). Esta activitat va enri quir a molts propietaris que, en conseqüència, incorporarien a l’ornament dels seus habitatges la imatge de la divinitat que atreia la prosperitat i fecunditat de la terra. En efecte, la rica i variada pintura mural amb que ornaven les estàncies de la vil·la del Mas de Baix és un clar indicador de la prosperitat i la riquesa que abastaren les vil·les valencianes, derivades de la producció i explotació intensiva del territori. Esperem que a pesar de la dificultat de recrear conjunts decoratius ex situ, el nostre estudi aporte noves dades a la interpretació i coneixement de les característiques i ornamentació de les vil·les romanes amb contextos geogràfics i cronològics similars.
Bibliografia ABAD, L. (1982): La pintura romana en España. Alicante-Sevilla: Universidad de Alicante y Universidad de Sevilla. ALAPONT, Ll. (coord.) (2014): Retrobant el Passat. Catàleg del Museu d’Història i Arqueologia de Silla. Silla: Ajuntament de Silla. ALAPONT, Ll. i PITARCH, A. (2010): “El poblament d’època romana en l’Horta Sud”. En ALAPONT, Ll. i MARTÍ, J. (eds.): Intervencions sobre el patrimoni arqueològic. Excavació, restauració, posada en valor, 121-130. Palma de Mallorca: Vessants Arqueologia i Cultura i Col∙legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de València i Castelló. ARANEGUI, C. (2005): El Baco de Aldaia. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Alicante. ARASA, F. (2004): “La decoración escultórica de las villae en el País Valenciano”. En NOGALES, T. i GONÇALVES, L. J. (coords.): Actas de la IV reunión sobre escultura romana en Hispania, 229-253. Madrid: Ministerio de Cultura. BARBET, A. (1981): “Les bordures ajourées dans le IVe style de Pompéi. Essai de typologie”. Mélanges de l’Ecole française de Rome. Antiquité, 93 (2), 917998. Rome. BARBET, A. (1987): “La diffusion des Ier, IIe et IIIe styles pompéiens en Gaule”. Pictores per provincias. Cahiers d’archéologie romande, 43, 7-27. Avenches. FERNÁNDEZ, A. (1999): “La pintura mural de la villa romana de Los Torrejones (Yecla, Murcia)”. Anales de Prehistoria y Arqueología, 15, 57-86. Murcia. FERNÁNDEZ, A. (2008): La pintura mural romana de Carthago Nova. Evolución del programa pictórico a través de los estilos, talleres y otras técnicas decorativas. Monografías del Museo Arqueológico de Murcia 2, I-II. Murcia. GIL-MASCARELL, M. i MARTÍ, B. (1985): “Troballes de l’Edat del Bronze i de l’època romana a l’entorn de l’Albufera de València. Avanç d’una Carta arqueològica”. Afers, 1, 17-32. Catarroja.
Llorenç Alapont Martín Arqueòleg nº 15.034. CDL de València i Castelló
[email protected]
GUARDIA, M. (1989): “El ciclo dionisíaco en los mosaicos hispano-romanos del Bajo-Imperio”. D’Art, 15, 53-76. Barcelona.
Pilar Mas Hurtuna Arqueòloga nº 16.347. CDL de València i Castelló
[email protected]
GUIRAL, C.; MOSTALAC, A. i CISNEROS, M. (1986): “Algunas consideraciones sobre la imitación del «mármol moteado» en la pintura romana en España”. Boletín del Museo de Zaragoza, 5, 259-287. Zaragoza.
Adrià Pitarch Tarramera Arqueòleg nº 15.963. CDL de València i Castelló
[email protected]
PÉREZ, A. i FERNÁNDEZ, A. (2005): “Pintura mural romana del Camino Colonia Romana (La Albufereta, Alicante)”. Romula, 4, 177-212. Sevilla.
147
QUADERNS DELS MUSEUS MUNICIPALS DE VALÈNCIA
3
actuacions sobre
el patrimoni
arqueològic de la Comunitat Valenciana Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana València, 2015
SECCIÓN DE ARQUEOLOGÍA
COLEGIO OFICIAL DE DOCTORES Y LICENCIADOS EN FILOSOFÍA Y LETRAS Y EN CIENCIAS DE ALICANTE
AJUNTAMENT DE VALÈNCIA REGIDORIA DE CULTURA
SECCIÓ D’ARQUEOLOGIA
COL·LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN LLETRES I CIÈNCIES DE VALÈNCIA I CASTELLÓ
