Recensió crítica: Introducción a la Paleografía y a la Diplomática general

Recensió crítica:
Introducción a la Paleografía y a la Diplomática general

El manual emprat per dur a terme aquesta activitat ha estat Introducción a la Paleografía y a la Diplomática general (2000, Editorial Síntesis), coescrit per diversos docents universitaris i catedràtics i editat per Ángel Riesco Terrero, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid.

Cal parlar de les dues dificultats principals a l'hora d'enfrontar-se a aquesta crítica. En primer lloc, la manca de coneixements en Paleografia i Diplomàtica, el primer contacte amb les quals ha estat molt recent, ha impedit la realització d'una crítica tan encertada i rigorosa com es desitjaria. En segon lloc, tot i estar en mans d'un sol editor, les diferències explicatives i d'expressió escrita entre els diferents coautors es fan notables, a vegades de forma excessiva. Aleshores, aquesta realitat ha dificultat la creació d'una crítica homogènia i fa que cada capítol estigui subjecte a excepcions dins el conjunt, fet que s'intentarà plasmar mitjançant la relació de cada crítica, sia positiva o negativa, amb el màxim nombre de capítols o parts.

Així doncs, a continuació es procedirà a l'exposició del judici de les virtuts i mancances trobades en el desenvolupament del manual.

En referència als aspectes positius, en primer lloc cal fer èmfasi en la bona exemplificació general, ja sia mitjançant il·lustracions o exemples de tipus d'escriptura. Aquesta gran quantitat d'exemples dinamitza i fa de suport a una basta teoria que, en molts casos, podria resultar excessivament feixuga.
A nivell extrínsec, cal valorar la bona organització de cada capítol i la disposició de la informació, acuradament dividida i minimitzada en nombrosos i diversos apartats, fet que agilitza l'assimilació de conceptes per part d'un aprenent, principiant en la disciplina, i facilita la recerca d'una informació específica amb només donar un cop d'ull a l'índex.
A nivell intrínsec, des del punt de vista historiogràfic cal valorar positivament l'aproximació històrica, sobretot realitzada en la primera part del manual, ja que és clara en la seva majoria i situa de manera molt ben aconseguida al lector encara que aquest no tingui el coneixement més bàsic sobre el període tractat. En definitiva, una bona transmissió que hauria de ser un dels objectius principals de qualsevol manual introductori.
També és important fixar-se en els quatre apèndixs finals que, a mode de colofó, mostren una expressió més amena i ensenyen com endinsar-se en la pràctica paleogràfica i diplomàtica.
En darrer lloc, es valora també positivament l'exposició clara i concisa en diversos capítols, sobretot els que tracten la primera part o el capítol 14. Tanmateix, aquesta bona explicació es veu contrastada per la feixuguesa i les observacions rebuscades d'altres capítols.

Quant als aspectes negatius, cal indagar, bàsicament, en el desenvolupament pesant dels conceptes, esmentat anteriorment, de la part referent a la Diplomàtica. Tal característica podria donar-se per diversos motius, com la manca d'interès per part del lector o la forma mal aconseguida de desenvolupar una informació que pot pecar d'excessivament tècnica i soporífera per un lector que busca en el manual l'aprenentatge dels coneixements bàsics i introductoris en la Diplomàtica. Així doncs, s'estableix un contrast remarcable i, evidentment, en descens de la qualitat entre l'expressió de la part paleogràfica i la part diplomàtica.

Aquesta explicació barroca troba el súmmum en el moment que autor i editor coincideixen en una mateixa persona, és a dir, en el quinzè i darrer capítol, referent a la sigil·lografia i redactat per Ángel Riesco Terrero. En primer lloc, cal ser conscient que aquest capítol tracta la matèria que, a priori, pot resultar més difícil d'aprendre i entendre si no és per afició o no es tenen uns coneixements previs en l'estudi del segell. Tanmateix, la forma de desenvolupar les explicacions per part d'Ángel Riesco no aconsegueix més que indagar en la sensació de caos, bo i dificultant l'eficàcia en la transmissió dels conceptes clau. Finalment, Riesco decideix abandonar el rol d'editor i convertir-se en articulista d'opinió. Així doncs, el darrer capítol fineix amb una explicació completament subjectiva al voltant de l'evolució de la forma, vitalitat i vistositat del segell des de l'antiguitat fins l'actualitat, carregant contra la industrialització actual del segell i la pèrdua, segons l'autor, de la vitalitat i imaginació que l'havia caracteritzat en segles anteriors. Evidentment, Riesco pot no estar mancat de raó, però el camp de batalla on defensar-la no és ni de bon tros un manual introductori que, en principi, ha d'estar marcat per l'objectivitat en el desenvolupament de l'explicació.

En definitiva, la balança de defectes i virtuts fa concloure que ens trobem davant un bon manual que arrossega diverses imperfeccions, un diamant que cal polir i afinar per aconseguir un contacte més fàcil, senzill i directe entre lector i noció.




Guillem Tarrés Generó – 1330377 Recensió crítica

3