Quin ús tenen i en quin estat estan els parcs i espais verds de la Garriga? Una oportunitat per a l\'aprenentatge servei amb alumnes d\'ESO

8 | gar • 19 - 25 de maig de 2006

gar • 19 - 25 de maig de 2006 | 9

núm. 34

garita

L’ús dels parcs i espais verds a la Garriga. Com estan els parcs?

© fotos fetes pels alumnes/Jesús Granados

Els alumnes dels dos cursos de 1er d’ESO de l’IES Vil·la Romana hem fet un crèdit de síntesi molt important sobre el lleure a La Garriga, durant l’abril. Dins d’aquest treball hem investigat si es fa un ús sostenible dels parcs i espais verds del municipi, fent una diagnosi del seu estat. La metodologia de treball que hem seguit ha estat el treball de camp, observant directament sobre el terreny aspectes sobre l’estat de la vegetació, el mobiliari urbà, els usos, el manteniment, etc. i anotant-ho en el qüestionari que vàrem elaborar prèviament, amb ajuda del professor. A més a més, vàrem fer entrevistes a la gent per a conèixer l’ús que aquests en fan d’aquests espais. Els parcs i espais verds triats han estat: el parc forestal del Torrent de la Mesquita, el parc dels Pinetons, la Sínia, la plaça del Silenci, el Passeig, la plaça Narcisa Freixas i el Malhivern. Hem escollit aquests en base a les seves dimensions i per que són els més freqüentats per la gent.

etc. I això que hi ha un panell que recorda les normes d’ús!

EL BOSC DEL MALHIVERN, QUE ÉS DE PROPIETAT PRIVADA I ÚS PÚBLIC

en dos trams per la caiguda de dos arbres. A més, les baranes del camí estan trencades i els cartells i planells estan destrossats. El mobiliari urbà existent queda integrat amb l’entorn però n’hi ha poc. Per a aquest parc proposem que es posin més papereres i bancs, i que els cartells de l’itinerari naturalístic es tornin a fer, però amb materials més resistents al vandalisme. Pel que fa a la font, aquesta està tan baixa que costa poder beure. També creiem que les persones haurien de respectar més aquest

ALGUNS DELS ALUMNES, AL PASSEIG

El Parc Forestal del Torrent de la Mesquita està situat a Can Poi del Bosc. Aquest espai, un bosc de pins i alzines, és força gran però no és molt freqüentat perquè està força amagat, tot i no estar massa allunyat del centre. En general, aquest parc no està en molt bon estat i es veu deixat per la falta de manteniment. Per exemple, el camí queda tancat

espai, per que les poques que s’hi acosten el malmeten força. El parc dels Pinetons és un dels parcs més concorreguts del poble i és dels que més ha millorat en els darrers anys. Podem dir que aquest parc està força ben cuidat, tot i que la part del bar presenta una mica de brutícia. Hi ha força equipaments per a que els infants

juguin. Aquests equipaments els va proposar l’Escola Pinetons quan es va demanar als seus alumnes que fessin propostes per a la seva millora. La major part de les persones enquestades opinen que el que li fa falta a Els Pinetons són uns lavabos públics, ja que amb els del bar no hi n’ha prou. Sota el nostre punt de vista, creiem necessari que hi hagi, a les entrades del parc, uns cartells que recordin als usuaris les normes d’ús. La Sínia és un espai que està en debat a l’actualitat. Fonts de l’Ajuntament ens han informat que han començat les obres d’arranjament i s’ha asfaltat una zona per a l’aparcament. De la gent que hem enquestat, la major part ha manifestat que els agradaria que en aquest espai hi hagués un parc on poguessin jugar els nens. També hi ha qui diu que pot ser un bon lloc per a una escola bressol. En canvi, poca gent demana que sigui una zona d’aparcament. Per què no fer un aparcament per a bicicletes? La Plaça del Silenci és una de les places més utilitzades del poble. Hi ha molts bancs però no estan repartits de la millor manera. La vegetació està cuidada però cada vegada n’hi ha menys. Com a conclusió veiem que el manteniment és molt bo, però en canvi, trobem mostres d’incivisme: la gent no respecta els espais ajardinats, hi ha graffitis als bancs,

El Passeig presenta un bon manteniment general. La gent hi va a fer esport, a passejar amb els amics o amb el gos ... Les persones de les que hem recollit l’opinió ens han expressat que és un espai molt agradable que darrerament presenta algunes problemàtiques: les fonts que hi ha estan molt juntes i en el centre, són necessàries també a l’inici i al final del Passeig; les persones que passegen animals no recullen els excrements; el trànsit ha

cans. Al final del bosc, a tocar de la plaça, hi ha una Mare de Déu de fusta a la que s’acostuma a posar espelmes. Aquesta pràctica s’hauria de vigilar i regular per evitar incendis. Proposem no treure la Mare de Déu però si fer un tancat on posar-la. També creiem necessari fer una revisió del mobiliari urbà, ja que el que hi ha és força vell (tot i que no està massa degradat). Pel que fa a l’enllumenat, per la nit l’espai és massa fosc i resulta perillós. El Malhivern és un bosc d’alzines amb molts trams sense sota-

ALS PINETONS, DAVANT L’ESCOLA

augmentat i ja no es pot passejar amb tanta tranquil·litat (hi ha soroll, perill d’accidents, etc.); hi ha aparcament incontrolat, sobretot a l’alçada de l’Escola Sant Lluís; els fanals estan vells, bruts i no són les adequats per a un estalvi energètic (provoquen contaminació lumínica). La plaça Narcisa Freixas està situada al final del Passeig. La zona està poc cuidada i hi falten papereres, aspecte que també troben a faltar les persones enquestades. El bosc de Can Terrers és un alzinar ombrívol sense sotabosc. Aquest bosc està força brut ja que hi ha moltes deixalles escampades (matalassos, mantes, etc.). El mobiliari urbà es caracteritza per uns bancs i taules de pedra, que malauradament es troben força deteriorats. Falten papereres però existeixen pipi-

bosc. És molt utilitzat per la població, sobretot per a passejar i fer esport. El que seria idoni es que es creessin uns recorreguts per on passar per a que no es trepitgés tot l’espai i creixés el sotabosc. Estaria bé fer una senyalització i advertir d’unes normes d’us. També hem trobat escombraries al llarg del bosc, cosa que ens ha fet pensar que s’hi

LA PLAÇA DEL SILENCI, TAMBÉ ESTUDIADA

podria col·locar mobiliari urbà com papereres que ajudarien a mantenir-lo net. Aquest mobiliari hauria de tenir criteris sostenibilistes, utilitzant materials com la pedra i la fusta. També cal destacar la gran quantitat de branques seques que incrementen el perill d’incendi. És per això que cal que s’hi faci una neteja. Com a conclusió del nostre treball hem vist que els parcs han de tenir un ús sostenible per part dels ciutadans i que l’ajuntament ha de fer-hi un bon manteniment. En general, els parcs i el mobiliari urbà estan bé, però esperem que les recomanacions que hem apuntat en aquest article serveixin per fer entre tots un ús més sostenible del nostre entorn. AQUEST ARTICLE HA ESTAT REDACTAT PER MIREIA CANO, VÍCTOR GAY, DANIEL GARCIA, MIREIA GARZÓN, LAURA GARZÓN, TAMARA CASTRO, MARINA GUARDIA, MIREIA VIDAL, JUDITH VÁZQUEZ, NATALI CARREÑO, MARIA AZNAR, LAURA FONT I AMB L’AJUDA DE JESÚS GRANADOS.

ELS 12 ALUMNES DE PRIMER D’ESO, A L’INSTITUT