Què aporta l’anàlisi conversacional a la comprensió de les situacions d’AICLE?

L’anàlisi qualitativa de la interacció en aules on s’apliquen programes educatius bilingües té una llarga tradició de recerca. El sorgiment de propostes AICLE per ensenyar llengües i alhora d’altres matèries curriculars obliga a confrontar les inves- tigacions en aules bilingües amb la recerca en aprenentatge de llengües segones i estrangeres ensenyades com a matèria així com amb estudis sobre l’aprenentatge d’altres disciplines del currículum. L’exploració per entendre les situacions AICLE i la recerca per esbrinar els beneficis d’aquest enfocament tenen, doncs, la tasca de discutir la investigació fins ara realitzada i aportar noves mirades sobre les dades.La present contribució s’interrogarà sobre la manera com es gestionen els recur- sos plurilingües i multimodals per construir la interacció a l’aula i, de manera par- ticular, com aquests recursos són constitutius de l’aprenentatge i de l’ensenyament i serveixen als participants per construir coneixements. En efecte, l’aula AICLE és per definició un espai plurilingüe: la presència d’una L2 o d’una llengua estrangera com a vehicle d’interacció i d’aprenentatge suposa que els parlants disposen de re- cursos en una altra llengua, com a mínim, els quals sempre estan disponibles. Però l’aula és també un espai en què les persones interactuen emprant d’altres recursos no lingüístics, com ara objectes, fórmules inscrites a la pissarra o en diapositives, ordinadors..., així com el seu propi cos. L’objectiu d’aquest capítol és il·lustrar com aquest conjunt de recursos contribueix al desplegament de competències comuni- catives i d’altres continguts curriculars. Amb aquest propòsit es farà un recorregut per les eines teòriques i metodològiques que ajuden a entendre l’articulació dels recursos esmentats i a partir de l’anàlisi d’algunes dades.