Psicoanálisis y lenguaje. La aportación original de Jacques Lacan

August 3, 2017 | Autor: L. Sanchez Hernandez | Categoría: Psychology, Psicología, Psicoanálisis
Share Embed


Descripción

Psicoanálisis y lenguaje. La aportación original de Jacques Lacan Hebe M. Tizio Domínguez

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.

ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.

WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.

/

UNIVERSIDAD DE BARCBLOlíA FACULTAD DB PSICOLOGÍA

TESIS DE DOCTORADO

PSICOANÁLISIS Y LENGgjJB LA APQRTACIQH QRIGIITAL DR JACQÜES LACA¥

Presentada por: Hebe M. T l z l o Domínguez

B a j o l a dirección de: Dr. M l q u e l S e r r a i Raventos

BARCELOIA SETIEMBRE DE 1990

. Palabras previas

1

. Introducción

2

. O b j e t i v o de l a p r e s e n t e T e s i s

2

. La I m p o r t a n c i a d e l tema

7

. E l e s t u d i o histórico

11

I. L/V CUESTIÓN PEL LEHGUAJE EM FREUP 1. E l cambio e n l a . cancspclón d e l a c t o de h a b l a - 1882-1897-

15

1.1. Una e s c u c h a d i f e r e n t e

15

1.2. Lo que Anna 0. sabía

16

1.3. Lo que l o s médicos sabían

20

1.4. Lo que F r e u d descubre

22

2. E l psicoanálisis como una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e -1888-1938-

26

2.1. L a abolición de l a a c c e s i b i l i d a d a s o c i a t i v a -1888-1893-

26

2.2. E l " a p a r a t o d e l l e n g u a j e " - 1 8 9 1

28

3.3. C o n t i n u i d a d y d i s c o n t l n u i d a d - 1 8 9 5

32

2.4. E l orden a s o c i a t i v o y l o l n t r a d u c i d o - 1 8 9 5 - 9 6

36

2.5. E l a p a r a t o psíqulCQ-1896-1938

42

3. Lns "usos lingüísticos" y e l " l e n g u a l e fundamental -1893-1938-

50

3.1. Lo8"usos lingüísticos" y e l " l e n g u a j e fundamental"50 3.2.

Los "usos lingüísticos"

3.2.1. La interpretación de l o s suefios-1900

51 52

3.2.2. La psicopatología de l a v i d a c o t i d i a n a - 1 9 0 1 . . . . 5 6 3.2.3. E l c h l s t e - 1 9 0 5

58

3.3.

61

B l " l e n g u a j e fundamental"

3.3.1. Las t r a n s f o r m a c i o n e s g r a m a t i c a l e s - 1 9 1 0

61

3.3.2. E l slmbolismo-1893-1938

67

a. L a conversión histérica p o r simbolización

67

b. L a relación simbólica d e l sueño

70

I I . LA CUESTIQg DEL LEgGUAJE Eff LACAN 1. Breve r e c o r r i d o p o r l o s p o s t - f r e u d l a n o s

73

1.1. Definición

73

1.2.

74

E l simbolismo

1.2.1. Sandor F e r e n c z i - 1 9 1 2

74

1.2.2. O t t o Rank y Hans Saclis-1913

75

1.2.3. E r n s t Jones-1916

77

1.2.4. K e l a n i e K l e i n - 1 9 3 0

79

1.3.

80

La lengua

1.3.1. Edouard Pichon-1927

80

1.4.

85

La palabra

1.4.1. K a r l Abraham-1925

85

1.4.2. E l l a Sharpe-1940

86

1.4.3. Robert F l i e s s - 1 9 4 9

88

1.4.4. Rudolph Loewenstein-1952

89

2. ET contexto: a l g u n a s p e r s p e c t i v a s

93

2.1.

Introducción

93

2.2.

E l surrealismo-1919

95

2.3.

L a s r e f e r e n c i a s lingüísticas

100

2.3.1. F e r d l n a n d de Saussure-1916

100

2.3.2. D e l a c r Q l x - 1 9 2 4

102

2.3.3. Danourette y Plchon-1927

103

2.4.

L a psiquiatría f r a n c e s a y l a cuestión d e l lenguaje

2.4.1. C l e r a m b a u l t y e l automatismo

108 n)eutal-1920

2.4.2. C h . B l o n d e l y l a c o n c i e n c i a mórblda-1928

110 111

3. L a a a t e r i o r l d a d de l a preocupación p o r e l l e n g u a j e . 1 1 6 3.1.

Primeros trabajos-1926-1931

116

3.2.

Esqulzografía-1931

119

3.2.1. G u i l l e n Teulié

119

3.2.2. Claude, B o u r g e o l s y K a s q u l n

122

3.2.3. Esquizografía

124

3.3.

126

L a T e s i s d e l d o c t o r a d o en H e d l c l n a - 1 9 3 2

3.3.1. La orientación f r e u d l a n a

128

3.3.2. En l a p s i c o s i s no se t r a t a de déficit

129

3.3.3. De l a esquizografía a l a s p r o d u c c i o n e s literarias

131

3.4. E l problema d e l e s t i l o - 1 9 3 3

4. L a cuestión d e l l e n g u a j e

135

en l a teoría de 1Q

ImaglaarlD

138

4.1. B l e s t a d i o d e l espejo-1936

139

4.2. ¿Quién e s e l i n t e r l o c u t o r ? - 1 9 3 6

140

4.3. L a lógica d e l s u j e t o - 1 9 4 5

143

4.4. L a c a u s a l i d a d psíquica-1946

144

4.5. B l s u j e t o d e l s e n t i d o - 1 9 4 8

146

4.6. L a dialéctica p u l s i o n a l - 1 9 5 0

147

4.7. La l e n g u a y e l p s i q u i s m o d e l nifio-1950

148

4.8. La escansión de l a verdad-1951

149

4.9. La cuestión d e l l e n g u a j e

en l a teoría de l o

imaginarlo 4.10. L a s r e f e r e n c i a s a L e v t - S t r a u s s 4.10.1. Claude L e v l - S t r a u s s

150 y Jakobson '.

4.10.2. Román Jakobson

151 151 154

5. Punclóa y campo de l a p a l a b r a y e l l e n g u a j e e a psicoanálisis 5.1.

Las c i r c u n s t a n c i a s

157 157

5.1.1. La c o n f e r e n c i a d e l 8 de J u l i o

161

5.1.2. B l Congreso de Roma

164

5.2. B l P r e f a c i o

165

5.3. La Introducción

167

5.4.

" P a l a b r a vacía y p a l a b r a l l e n a en l a realización psicoanalítica d e l s u j e t o "

168

5.4.1. La realización d e l s u j e t o

170

5.5. "Símbolo y l e n g u a j e como e s t r u c t u r a y límite d e l campo psicoanalítico"

176

5.6. "Las r e s o n a n c i a s de l a interpretación y e l tiempo d e l s u j e t o en l a técnica psicoanalítica"..178

6 . L a e s c r i t u r a d e l E d l p o e a térnlans s i g n i f i c a n t e s . . 181 6.1. E l m i t o edípico-1953

181

6.2. Lo que na e s s i m b o l i z a d o r e a p a r e c e

en l o r e a l .

-1954

182

6.3. L a l e y de l a cadena s i g n i f i c a n t e - 1 9 5 4 - 1 9 5 5

185

6.4. B l Nombre d e l Padre-1955-56

188

7. L a s . l e y e s d e l l e n g u a j e

'

196

7.1. De l a s l e y e s de l a p a l a b r a a l a s d e l l e n g u a j e : l a cuestión d e l s u J e t o - 1 9 5 5 -

196

7.2. L a r e d d e l s i g n i f i c a n t e y d e l s i g n i f i c a d o - 1 9 5 5 - . . 1 9 8 7.3. L a s l e y e s d e l l e n g u a j e - 1 9 5 7 -

200

COTfCLUSiniíES

III.

8. L a cuestión d e l l e n g u a j e en F r e u d

206

8.1.

B l l e n g u a j e y e l mundo I n t e r i o r

206

8.2.

B l poder de l a p a l a b r a

212

8.3.

Las dos v e r t i e n t e s d e l lenguaje

217

8.4.

Freud y l o s lingüistas

226

9. L a cuestión d e l l e n g u a j e en Lacan 9.1.

233

E l " b e n e f i c i o p o s i t i v o " de l a p s i c o s i s : los escritos

233

9.2.

L a situación de Interlocución

235

9.3.

L a s " l e y e s de l a p a l a b r a "

239

9.4. L a s " l e y e s d e l l e n g u a j e "

241

9.5.

244

Los aportes d e l e s t r u c t u r a l i s m o

10. M o d i f i c a c i o n e s en l a enseñanza de Lacan y perspectiva c r i t i c a

249

10.1.

Las modificaciones

249

10.2.

P e r s p e c t i v a crítica

251

11. C o n c l u s i o n e s

255

12. Suevas i n t e r r o g a n t e s

259

IV. BIBLIOGRAFÍA

- 1 -

. PALABBAS PREVIAS

Esta

Tesis

oportunidad

Doctoral

que

Departamento

ha

l a Facultad

de

Psicología

sido de

posible

Psicología,

General

e

gracias

a la

a través d e l

Historia

de

la

Psicología, me ha b r i n d a d o . Deseo e x p r e s a r Raventos

cuya

mi a g r a d e c i m i e n t o

paciente

dirección

a l Dr. K l q u e l S e r r a 1 y

asesoraniento

me han

ayudado a e l a b o r a r e l t e x t o . Quiero

agradecer

también

a

Jacques-Alain

Miller,

D i r e c t o r d e l Departamento de Psicoanálisis de l a U n i v e r s i d a d de París V I I I , p o r s u s o r i e n t a c i o n e s . Finalmente de

Ensayos

de

deseo a g r a d e c e r a m i s c o l e g a s de l a Comisión l a Sección

Clínica

de

Barcelona,

Miquel

B a s s o l s , Lucía D'Angela, V i c e n t e Palomera y Osear Vaissman, l a l e c t u r a de e s t a T e s i s .

- 2 -

. ORJBTIVQ DE LA PRESEJTE TESIS

La proceso

presente

Tesis

e s un

modo de c o n c l u i r

un

largo

en e l que l a reflexión, l a práctica y verificación

clínica y l a l e c t u r a de d i v e r s o s t e x t o s se f u e r o n

combinando

con una s e r l e de v i a j e s p a r a l a c o n s u l t a de f u e n t e s , i n c l u s o con e n t r e v i s t a s y búsqueda e n a r c h i v o s de París. El

tena

escogido,

aportación original

"Psicoanálisis

de Jacques

Lacan',

y

lenguaje.

La

desarrollará -desde

una p e r s p e c t i v a histórica- una cuestión que s e r e f i e r e a l o s fundamentos mismos d e l psicoanálisis. La

hipótesis más g e n e r a l

una relación e s t r e c h a

entre

que s e f o r m u l a

e s que e x i s t e

psicoanálisis y l e n g u a j e .

psicoanálisis e s una e x p e r i e n c i a de l e n g u a j e , t r a t a de un s u j e t o que h a b l a respuesta la

obra

a un a n a l i s t a

El

e s d e c i r , se

que t i e n e como

l a interpretación. E s t a cuestión está p r e s e n t e en de F r e u d

y e s una aportación o r i g i n a l

de L a c a n e l

h a c e r l a explícita y t e o r i z a r l a . Por

ello

se

hace

necesario

ubicar

dos

sujetos

históricos, F r e u d y Lacan, p a r a d e m o s t r a r cono está p r e s e n t e en

e l primero

l a cuestión

d e l lenguaje

y

cuál

es l a

- 3 -

aportación o r i g i n a l

de Lacan en su " r e t o r n o " a Freud.

Se intentará demostrar

que l a cuestión d e l l e n g u a j e e s

una c o n s t a n t e a l o l a r g o de t o d a l a bien

no

es

teorizada

o b r a de Freud que,

explícitamente,

marca

si

sus

elaboraciones. El

r e c o r r i d o histórico que se realizará se i n i c i a

con e l d e s c u b r i m i e n t o f r e u d i a n o . A p a r t i r lo

que decían

preocupación

sus pacientes,

de l a escucha

se d e s p i e r t a en F r e u d

p o r l a significación

y

pues

e l lenguaje.

de una Este

interés e s a n t e r i o r a l a creación d e l psicoanálisis (FREUD, AE.Tl

.

establecer l a diferencia entre l o s y psíquicos, buscando una línea

un campo poco c l a r o h a s t a e s e momento .

de

- 27 -

Bl

trabajo

parálisis entre

de

Freud

motrices

"

Estudio

orgánicas

comparativo

e histéricas

de

"

realizado

1888 y 1893 (FRBUD, AE, TI (1982); BH, TI (1973),

ubicar

e l punto

fundamental

t r a s t o r n o s orgánicos y l o s

en

las

l a partición

va a

entre l o s

psíquicos. F r e u d s e f i a l a que l a

parálisis histérica, a d i f e r e n c i a de l a parálisis orgánica, t i e n e una "deJimitación exacta' F r e u d retoma e l c o n c e p t o funcional

excesiva'.

de C h a r c o t de lesión c o r t i c a l

y s e f i a l a que e l mismo s e e n t i e n d e en su a s p e c t o

negativo:

no

hay

lesión

difícil e s p e c i f i c a r l o Freud

y una "intensidad

plantee

cerebral.

en s u a s p e c t o

una p r e g u n t a

S i n embargo, positivo.

crucial:

¿Qué

resulta

De allí que

es una lesión

din&aica?. Dirá ( O p . c l t . AE.p.208; B l . p.20 ) : 'Considerada psicoJógicanente, Ja parálisis del trazo consiste en el hecho de qut la concepción del brazo no puede entrar en asociación con las otras ideas que constituyen al yo, del cual el cuerpo del individuo for»a una parte iaportanié, La lesión seria, entonces, la abolición de la accesibilidad asociativa de la concepción del brazo, * Es d e c i r , l a h i s t e r i a toma l o s órganos en e l s e n t i d o v u l g a r d e l término. Se t r a t a , del

pues, de una lesión de l a i d e a

brazo. Si

bien

Freud

utiliza

e l modelo

asoclaclonlsta l a

conclusión que

e x t r a e e s novedosa. P a r a F r e u d t o d o

tiene

afectivo del

un v a l o r

caminas:

c u a l e l yo

se l i b e r a p o r dos

l a reacción m o t r i z o l a l a b o r psíquica

Es l o que p u n t u a l i z a p o s t e r i o r m e n t e

suceso

en "Psicoterapia

asociativa. de la

- 28 -

histeria"

(FKEÜD,

AB, T U (1980);

s u j e t a extingue e l suceso

B J , T i (1973))

.

El

a l t r a d u c i r l o en p a l a b r a s . S I na

q u i e r e o no puede h a c e r l a , e l r e c u e r d o tendrá l a I m p o r t a n c i a de

un

trauma,

es decir

, e l trauma

e s un

recuerda

que

c o n s e r v a su c a r g a . La concepción d e l b r a z o que l a p a c i e n t e t i e n e ,

s i se

h a l l a en una asociación de " g r a n c a r g a a f e c t i v a " , no entrará en e l l i b r e Juego de l a s a s o c i a c i o n e s . por

l a psicoterapia

hipnótica

que

De allí l a curación

Freud

plantea

en e s a

fundamental

: hay

época. Freud

introduce

una

elementos y e s t o s elementos a s o c i a t i v a . L o s elementos

cuestión

pueden combinarse

en una cadena

de l a cadena a s o c i a t i v a s o n t a l e s

en l a medida que s e ha operado en e l l o s un b o r r a m i e n t o de l a c a r g a , e s d e c i r , han s i d o adecuadamente descargados.

2.2.-

EL "APABATO DEL LEITGqAJE" -1891-

En Freud

l o s orígenes d e l psicoanálisis,

centran

"Contributlon

l a atención á

la

coaceptioa

(FEBaD,1987) y "Proyecto AB,TI;

vuelve

de defensa".

defensiva

dirigirse

inponen,

se

hacia

dirige

a

e l tema

bajo

F r e u d s e f i a l a que

normal"

energía psíquica p r o d u z c a d i s p l a c e r . podría

sobre

que e v i t a

que l a

Como e s t a t e n d e n c i a no

l a s percepciones

porque

l o s recuerdos

representaciones

y

estas

se

cogítativas. E s t a s t e n d e n c i a s se harían patológicas cuando se d i r i g e n a r e p r e s e n t a c i o n e s que pueden p r o v o c a r

displacer

a c t u a l , t a l e l c a s o de l a s r e p r e s e n t a c i o n e s s e x u a l e s . Freud

agrega

que,

para

que

esto

suceda,

entre l a

v i v e n c i a y e l r e c u e r d o debe i n t e r c a l a r s e l a p u b e r t a d ,

factor

- 41 -

muy

liqxirtante

Flless

p a r a l a renemoraclón. Señala e a l a C o r t a a

d e l 30-5-1896 ( O p . C i t . ) , que e s t a evocación que se

produce después de l a p u b e r t a d "un excedente

sexual"

produce en e l p s l q u l s n o

que i m p i d e s u traducción en p a l a b r a s .

P a r a Freud l a d e f e n s a v a c o n t r a e s t e "excedente" y puede s e r determinada p o r e l carácter de l a escena. Freud c o n s i d e r a que l o s s u c e s o s p r o d u c i d o s a n t e s de l o e c u a t r o años quedan

" intraducido^.

La c o n c i e n c i a e s p a r a

Freud c o n s c i e n c i a v e r b a l . Los

síntomas

surgirían

como

compromisos

entre l o s

p r o c e s o s psíquicos no i n h i b i d o s y l o s que s o n i n h i b i d o s p o r e l pensamiento.

La separación e n t r e ambos p r o c e s o s está dada

por l a b a r r e r a d e l d i s p l a c e r . Para

Freud

unilateral. hizo

proceso

Es l a e s t r u c t u r a

referencia

inhibidos

el

no

inhibido

de l a "cosa"

anteriormente.

aumentan

en

es

Cuando

demasía,

dominan

monoideico,

a l a que ya se

estos procesos e l acceso

no

a la

c o n c i e n c i a v e r b a l , e s e l c a s o de l a p s i c o s i s . Freud tiempo inhibido

descubre

define

un

que e l s u j e t o

"excedente

de

por l a palabra, es d e c i r ,

planteará un problema l a i n e r c i a sintomática.

fundamental

asocia

pero

a l mismo

s e x u a l i d a d " que que para

no a s o c i a .

no

es

Esto

e l psicoanálisis,

- 42 -

2.5.-

EL APARATO PSÍQUICO - 1896-1Q38 -

En sienta

l a C a r t a 52 a F l l e s s d e l 6-12-1896 l a s bases

para

una teoría

(Op.clt.)

analítica

Freud

d e l aparato

psíquico. E l d e s c u b r i m i e n t o d e l orden a s o c i a t i v o l o l l e v a a f o r m u l a r l a i d e a de que e l a p a r a t o psíquico s e ha o r g a n i z a d o p o r un p r o c e s o de estratificación, t e n a e s t e que ya ha s i d o d e s a r r o l l a d o . Los "reordenariarf trataría registrada

rastros

mnemónlcos

cada

en función de nuevas r e l a c i o n e s , de

una

'retraascripcióif.

en una s e r l e

de s i g n o s .

La

tanto

e s d e c i r se

memoria

Estas

estaría

transcripciones

serían p o r l o menos t r e s ,

(FSEÜD,

Freud

formula

la

e x i s t e n c i a de un a p a r a t o psíquico compuesto de i n s t a n c i a s o sistemas.

E l a p a r a t o posee una dirección y l e a d j u d i c a

extremj s e n s i t i v o y otro

arator.

un

L o s estímulos

perceptivos

son r e c i b i d o s p o r e l s i s t e m a a n t e r i o r que c a r e c e

de memoria,

detrás de e s t e e x i s t e o t r o que t r a n s f o r m a huella.

Este

sistema

asociación, l o que

mnémlco

quiere

constituye

decir

que

l a excitación e n l a base

los

de l a

recuerdos

se

- 44 -

propagan

en

ubicado pueden

en e l extremo pasar

requisitos. De

un orden.

este

a

En e l último

motor

de

l o s sistemas,

preconsciente,

sus procesos

l a conciencia

después de c u m p l i r

ciertos

Aquí r i g e e l a c c e s o a l a m o t i l l d a d v o l u n t a r i a .

modo

e l inconsciente

c o n s c i e n c i a a través d e l

sólo

tiene

acceso

a la

preconsciente.

Para F r e u d e l p r o c e s o p r i m a r i o a s p i r a a l a derivación de excitación p a r a c r e a r una i d e n t i d a d de percepción, m i e n t r a s que

e l llamado

proceso

secundarlo t r a t a

de c o n s e g u i r una

i d e n t i d a d mental. E l i n c o n s c i e n t e no tendría p a r a F r e u d o t r o fin

que l a realización de un deseo y apuntaría a c r e a r e s a

identidad Precisa quedar

de que

percepción e l proceso

'librado

preconsciente, Freud

a



que r e f i e r e de

excitación

mismo"

o,

bajo

de

representaciones, continúa

primarlo.

inconsciente

puede

l a influencia del

l a excitación puede quedar l i g a d a .

señala que e l pensamiento

recuerdo

a l proceso

la

satisfacción

s i n embargo

definido

por

e s un rodeo

basta

e l "núcleo impulsos

el

desde e l

enlace

de nuestro Ingobernables

de ser" e

i n d e s t r u c t i b l e s . L o s p r o c e s o s p r i m a r l o s hacen r e f e r e n c i a a las

cargas

quedado

"libradas a

ligado

pues

no

s i mismas", ha s i d o

a aquello

descargado.

i n t e l e c t u a l e s c a r e c e n de c u a l i d a d , a

que no ha

Los procesas

excepción d e l p l a c e r -

- 45 -

d i s p l a c e r , p o r e s o l a función de l o s r e c u e r d o s

v e r b a l e s es

l a de a p o r t a r c u a l i d a d . Freud

re a d o s formas primera

establece

contenido ejemplo

y que

de interpretación de l o s suefios. L a

una

sustitución

en

l a totalidad

es d e f i n i d a

por Freud

como

utiliza

e l suefio

del

es

" sJabóJJca". E l Faraón

y la

interpretación que d e l mismo hace José, e l e n u n c i a d o vacas

gordas

sustituido

seguidas

de

simbólicamente

l a s siete por " s i e t e

vacas aflos

del

"siete

flacas"

es

hambre

que

de

seguirán a l o s de a b u n d a n c i a . " P a r a e s t e t i p o de interpretación F r e u d s e f i a l a que no hay r e g l a a l g u n a y que depende d i r e c t a m e n t e de l a intuición d e l interpretador

y,

citando

a Aristóteles, de l a f a c i l i d a d

dé v e r analogías. La "aétado

segunda

forma

descifrador",

de que

interpretación, considera

al

se

basa

suefio

en e l

como

una

e s c r i t u r a e n l a que cada s i g n o puede s e r s u s t i t u i d o p o r o t r o

- 53 -

a partir

de una c l a v e c o n o c i d a . Un e j e n p l o que pone

sería una " c l a v e de "carta'

por

En

l o s suefios"

en l a que se

Freud

sustituye

"disgusto".

este

nomento

Freud

define

su

método como de

d e s c i f r a m i e n t o pero, a d i f e r e n c i a d e l p r o f a n o , no c u e n t a con una c l a v e f i j a ya que sabe, según s u s p a l a b r a s , que e l mismo suefio puede t e n e r d i f e r e n t e s s e n t i d a s . Freud

trabaja

asociaciones asociativo

e l material

sobre puede

fragmentos ilustrarse,

de l o s sueños a p a r t i r de a

l o s mismos.

modo

de

de

E l trabajo

ejemplo,

con e l

s i g u i e n t e fragmento AE. T V I I (1978); BH. T2. (1973)) .

En e l t e x t o " P u n t u a l i z a c l o n e s psicoanalíticas sobre caso

de paranoia

descrito

autobiográficamente

TXI1(1980); BH.T2(1973)), del

mecanismo

fantasía

de

paranoico"-

Freud

frente

a l deseo

Para

e l autoerotismo, l a demencia

e l análisis

análisis se

e l mecanismo

hipótesis de que l a disposición entre

hace

"amar ftl varán'. E s t e

defensa

" (FREUD, AB.

de 1910 -en s u a p a r t a d o I I " A c e r c a

porque Freud s o s t i e n e que la

un

Hace

así

la

enfermedad estaría

e l narcisismo y l a

precoz

Justifica

de l a p a r a n o i a e s

homosexual. a la

de l a

homosexualidad.

(o e s q u i z o f r e n i a ) e s t a b l e c e una

disposición análoga. Freud

tona

e l enunciado

demuestra

que

todas

consideradas

de

l a fantasía

mencionada

l a s formas de l a p a r a n o i a pueden s e r

como c o n t r a d i c c i o n e s de una única

(Op.cit.AB.pp.58-60;

y

BH.pp.1518-1519):

- "Ya (un varón) lo amo (a un varóa)".

afirmación

- 63 -

- Delirio

"Yo l a odio' adÍA'(m

se

transforina

persigue).

yo lo odio -

"Yo no lo ajlíl--pues

persecutorio:

proyección

De lo que r e s u l t a

- porque

L a erotomanía:

por

no la

"Yo

DO la ama yo la. amo -porque

mujeres

yo la.

ajoo -pues

que

"El

wm

aaa

él

las

aaa

"Yo noto que sUa.

-pues

' . El

Jne ajoa". Yo

ELLA KB AlíA".

l a aaa'. En l a s mujeres,

-sino

Bl

en

"Yo no lo

ya

- C e l o s d e l i r a n t e s : e n l o s hombres, "Sa quien

adía''

El ME PERSIGUE'.

i a p u l s o a l a proyección genera

ella

lo

amo al varón ss.

"JTo ya

ama

a

las

aaa".

Freud s e f i a l a < O p . c i t . A E . p . 6 0 ; BF.p.1519): */*^r* óie/i, st creería que una frase de tres eslabones COMO yo lo aao' adMítiria sólo tres variedades de contradicción, El delirio de celos contradice al sujeto, el delirio de persecución al verbo, la erotOManía al objeto. Sin eabargo, es posible adeaás una cuarta variedad de la contradicción, la desautorización en conjunto de la frase íntegra; 'Yo no MMO en absoluto, y no aeo a nadie, ' Otro como

ejemplo

"Pegan

T3(1973)>

interesante

a un n i f i o "

que

Freud

e s l a fantasía de p r e s e n c i a r

(FSEÜD, AB.TXVII(1979); encuentra,con

frecuencia,

BH.

entre sus

p a c i e n t e s . E l i n t e r r o g a t o r i o p a r a o b t e n e r más p r e c i s i o n e s de e s t a fantasía, que c u l m i n a c o n l a satisfacción autoerótica, recibía s i e m p r e

l a misma r e s p u e s t a , "Jfo sé nada más

eso;

niBcf.

pegan a un

F r e u d s e f i a l a l a s t r a n s f o r m a c i o n e s de principio

este

sobre

fantasma. En

e l m a l t r a t a d o e s siempre o t r o y e l que

aplica e l

- 64 -

c a s t i g o un a d u l t o , inequívocamente e l padre. De allí que l a p r i m e r a f r a s e sería: -

El padre pega al niña".

- "El padre pega al niño que ya adío-. La segunda f r a s e : - 'Ya soy azotada

por el

padre'.

E s t a f r a s e no t u v o e x i s t e n c i a r e a l y e s una construcción del

análisis.

La t e r c e r a

queda Indeterminada: aparece.

Esto

hace

frase

se asemeja

a l a primera,

l a p e r s o n a d e l s u j e t a de l a fantasía no que s e d i f e r e n c i e

de l a p r i m e r a

y se

acerque a l a segunda. E s l a que p r o v o c a l a excitación s e x u a l que l l e v a a l a satisfacción o n a n i s t a . F r e u d s e f i a l a que, detrás d e l i m p e r s o n a l , está o c u l t o

el

s u j e t o . E s t a intuición f r e u d l a n a se pone de m a n i f i e s t o en s u t r a b a j o s o b r e "La negación'(FIÍEVÜ AB.TXIX(1979)¡ BH. T2(1973>}, tomar "Usted madre,

donde s e f i a l a

noticia

la

de lo reprimido'.

pregunta no

que

quien

es." Por

negación e s "un modo de Cita

Freud

puede ser la persona l a negación

se

un

ejemplo:

de mi sueño. Hi

anula

una

de l a s

c o n s e c u e n c i a s de l a represión, e s d e c i r , e l c o n t e n i d o de l a representación no l l e g a a l a c o n c i e n c i a .

Hay una s u e r t e de

adaptación i n t e l e c t u a l de l o r e p r i m i d o pero se mantiene c o n l o e s e n c i a l de l a represión.

- 65 -

Volviendo

al

fantasma

de

"pegan

a un

niño", en l a

p r i m e r a f r a s e e l padre pega a l n i f l o odiado: "El padre no ama a ese otro Esta f r a s e s a t i s f a c e v i d a erótica p e r o

niño, ^

ama sólo a ai".

l o s c e l o s d e l nifio,

depende de l a

se apoya en I n t e r e s e s egoístas. De allí

que se d e s p i e r t e l a c u l p a b i l i d a d que s e e x p r e s a : "Jfo,

no te ama a ti, pues te pega". Se produce

a s i e l p a s a j e de "el padre

sentido

genital,

padre)".

El

culpabilidad llbidlnal.

a " e l padre

" s e r pegado" y

e l erotismo

me

pega

es

la

y

ama a nadie

(soy a z o t a d o

por e l

confluencia

de

fuente

L a t e r c e r a f r a s e "El padre

me ama" de c l a r o

de

la

l a excitación

pega a otro

niño y no

más que a ai' se a s i e n t a s o b r e l a segunda, que

sucumbe a l a represión. Freud las

c o n s t r u y e l a gramática de l a pulsión a través de

sucesivas

transformaciones

que

realiza

sobre

los

e n u n c i a d o s de s u s p a c i e n t e s . Cabe p r e g u n t a r qué e s l a gramática p a r a Freud. Se t r a t a de

la

gramática

correspondencia

clásica.

Esto

se

con Lou Andreas-Salomé

aclara «1923>

en 1970).

la En

c a r t a d e l 15-3-1923 Lou Andreas-Salomé l e c o n s u l t a s o b r e un análisis

terminado,

paciente (Op.clt.

uno de

p.l5):

l o s síntomas

conversivos d e l

- 66 -

t'eit presenté en cours d'analyse exactaaent li oú Je d érouleaent des souvenirs achoppait i ce point de jonction, ne dispara pas, come dans la vie, pendtnt des journées pour reparaítre, sais se sounit enpemanence i partir de cet instant i notre elaboration et se dénoua petits Morceaux par petits morceaux. * Freud l e c o n t e s t a ese

género

de

, en c a r t a d e l 23-3-1923, d i c i e n d o que

residuo

queda

cuando

es

orgánicamente

J u s t i f i c a d o , r e p r e s e n t a e l grano de a r e n a a l r e d e d o r d e l c u a l se forman l a s c u b i e r t a s de nácar, y s e f i a l a (Op.Cit.p.153): '...c'est que ce resida de syuptóme vous concerne, vous la eére du transfert, et doit vous at tendré i Konigsberg, Vieille regle de graaaaire! ce que l'on ne peut pas declinar, doit étre consideré coa»e,,,un transfert,' Finalmente

se puede a g r e g a r que p a r a F r e u d l a gramática

es una lógica. E s d e c i r , s e u b i c a en u n nomento a n t e r i o r a l a separación e n t r e gramática y lógica. Para en

dejar c l a r o este

punto cabe v o l v e r a F r e u d

e l mencionado t e x t o de "Pegan

a un niño", s e f i a l a

sólo puede l l a i a a r s e psicoanálisis a l que c o n s i g u e la

amnesia desde e l segundo a l q u i n t o

quien, que

levantar

afio y a que ( O p . c l t .

AE.p.l81¡ BF.p.2467): 'Insistir en Ja ieporiancia de Jas vivencias tempranas no implica subestimar el influjo de las posteriores; pero esas impresiones vitales más tardías ñablan en el análisis con voz lo bastante alta por la boca del enfermo, mientras que es el médico quien debe alzar la voz para defender los títulos de la infancia, " F r e n t e a l a detención de l a s a s o c i a c i o n e s , c o n e l "no se más" parte

que s a n c i o n a de

l a aparición de l o fantasmático,

l a s tranformaciones

fundamental

del

deseo. E s

para

poder

aquí, a n t e

aislar

Freud

l a frase

e l silencio del

- 67-

a n a l i z a n t e que e l a n a l i s t a a l z a s u v o z p a r a c o n s t r u i r a l g o que

se deduce.

Lo que no puede s e r d e c l i n a d o e n e l "uso

lingüístico" debe s e r t r a d u c i d o .

3.3.2.- EL SIMBQLISHQ -IS93-1938-

El

t e n a d e l s l n b o l l s m o en l a obra

de F r e u d r e n l t e a l

p r o c e s o de sustitución que en l a h i s t e r i a a d q u i e r e carácter literal

en e l cuerpo.

En l o s suefios y en l a s e q u i v a l e n c i a s

simbólicas e s expresado un elemento

sexual.

a.- La coaverslóD

En

p o r un térnlno que ha s u s t i t u i d o a

histérica por siBbpllzacJióii

l a " Coaunicación

(1980); B I . T l

jpreJiainar"(FREÜD

(1973)), Breuer y

Freud



AB.TII

señalan, s o b r e l a

motivación de l o s síntomas histéricos, que hay c a s o s donde el

s u j e t o r e v i v e p o r alucinación e l p r o c e s o que p r o d u j o e l

primer

síntoma

causal.

Así,

cuando

l o que hace s e n c i l l o p o r ejemplo,

e l sujeto

detectar

l a inpresión

l a conexión

dolorosa

sufrida

cone puede p r o d u c i r , s i no e s d e s c a r g a d a ,

- 68 -

vómitos

histéricos.

asociación temporal

De de

este

modo

queda

e s t a b l e c i d a una

simultaneidad.

En o t r o s c a s o s l a conexión no e s p o r s i m u l t a n e i d a d que

sino

se t r a t a de una" relación siabólica" y ya se e s t a b l e c e

aquí una semejanza c o n e l suefio . En

su t e x t o

de

1894, "Las neuropsicosis

de

defensa"

(FEEÜD,AE.TIII(1981)iB5.TI(1973)), Freud t r a b a j a e l c o n c e p t o de d e f e n s a

y

s e f i a l a (Op. c i t . AE.p. 51; BIf.p. 171)

que s i b i e n

e l y o s e ve l i b r e de l a contradicción/ '...ha hechado sobre sí el lastre de un símbolo mnémico que habita la conciencia al modo de un parásito, sea como una inervación motriz irresoluble o como una sensación alucinatoria que de continuo retorna, y que permanecerá ahí hasta que sobrevenga una conversión en la dirección inversa, " E l "símbolo anémico" está c a r g a d o c o n e l a f e c t o ( p l a c e r d i s p l a c e r ) que queda l o c a l i z a d o e n e l c u e r p o como inervación motora

o

sensación

alucinatoria.

En

este

mismo

aparecerá en "Inhibición, síntoma y angustia"

sentido

(FEEÜD,

AE.TXX(1979); BIÍ.T3( 1973)) . Freud histéricos Freud

equipara y

l o s estados

l o s considera

afectivos

s u s "jaodeios

a

l o s ataques

normaies".

Para

e s t e "símbolo anésico", a l que l l a m a también "símbolo

afectivo"^

estaría, r e l a c i o n a d o c o n una situación p e l i g r o s a .

La situación de p e l i g r o hace r e f e r e n c i a a l a irrupción de l o p u l s i o n a l . obra

Puede

verse entonces,

una c o n s t a n t e

en l a

de F r e u d , aún mediando t a n t o s afíos e n t r e e l t r a b a j o de

- 69 -

1893

e "Inhibición,

recuperar

síntoma

e l concepto

definición

de

de

"símbolo

y

angustia",

"defenssf

en

emociones" estas

este

anésiccf

sentido

es

originariamente

histeria

que

tiene

a

en l a

una

base

"arcaico".

habla

de

l a "expresión

de

en r e f e r e n c i a a l a teoría d a r w i n l a n a que u b i c a a

sensaciones

metafórico

que

vuelve

. La c o n s t a n t e

c o r p o r a l y está r e l a c i o n a d o c o n l o Es

donde

un

e

inervaciones

sentido.

primitivamente restablecería

de

Es

poseía este

como

decir,

l o que

un s e n t i d o nodo

teniendo

literal

" e J sentido

parece y la verbal

primitivcf. Esto permite cuando

habla

de

hacer

l a precisión de qué e n t i e n d e

l a histeria

como

n e u r o s i s o b s e s i v a como d i a l e c t o

un

lenguaje

Freud

y

de l a

(FEEÜD, AE.TX

(1980)

p.24;

BH.T2(1973) p . l 4 4 2 ) : '£1 Medio por el cuil li neurosis obsesiva expresa sus pensamientos secretos, el lenguaje de la neurosis obsesiva, es por así decir sólo un dialecto del lenguaje histérico, pero uno respecto del cual se debería conseguir ais ficil la eapatía, pues se emparienta mis que el dialéctico histérico con la expresión de nuestro pensar consciente. " E s t a nayor

a f i n i d a d c o n s i s t e en que no i m p l i c a e l s a l t o

c o n v e r s i v o , e s d e c i r que s e e x p r e s a e n e l pensamiento y no en

e l cuerpo.

equivalentes

Los pensamientos de

diferentes

obsesivos

actos

son

psíquicos.

productos El

texto

o b s e s i v o s e e x p r e s a d e f o r a a d o e s p e c i a l m e n t e p o r un mecanismo p a r t i c u l a r , l a e l i p s i s . Freud

utiliza

l a netáfora

de un

- 70 -

t e l e g r a m a i&al e s c r i t o p a r a r e f e r i r s e a l p r o d u c t o

obsesivo,

su expresión e s p o r l o s "usos d e l l e n g u a j e " y no a n i v e l d e l cuerpo.

b.- La relación simbólica d e l suefio

Los símbolos e x p r e s a n hay

algunos

sefiala

que

l a s ideas latentes disfrazadas y

que t i e n e n s i g n i f i c a c i o n e s

constantes.

l a técnica

libre

inoperante

para

manifiesto,

de

de

asociación

elementos allí

que

simbólicos postule

se

del

una

Freud nuestra

contenido

técnica

nlxta:

asociaciones d e l s u j e t o y conocimiento d e l interpretador d e l simbolismo. Sobre e s t e tema v u e l v e en l a s "Lecciones al psicoanálisis en "El simbolismo

introductorias

(FREOD,AE.TX¥;Blí.T2: LliiUMos si»b61ici i um relación constante de ésa índole entre un elemento onírico y su traducción, y al elemento onírico mismo un símbolo del pensamiento onírico inconciente, " La

relación simbólica

comparación

cualquiera.

e s una comparación p e r o no una El

símbolo

se

confunde

con

sustitución, representación, alusión, e t c . Lo p a r t i c u l a r de e s t a comparación e s que e l s u j e t o no c o n s i g u e

a s o c i a r y que

cuando d i c e que" l a p a r t i d a " s i m b o l i z a l a muerte no hace más que r e f e r i r s e a l o s " l u g a r e s comunes" de l a lengua. conocimiento

que

inconsciente,

e s t a s c o m p a r a c i o n e s se h a l l a n e s t a b l e c i d a s de

modo f i j o .

el

sujeto

Sobre e l s i m b o l i s m o

aplicación

Freud

simbolismo

es

s e x u a l d e l suefio s e f i a l a que t a l vez

primitivamente distinta,

Freud.

que

sexuales

s e volverá

recibieron

l o s adscribió

representaciones y c i t a a Sperber autor

del

Prácticamente l a mayoría de l o s símbolos oníricos

son símbolos s e x u a l e s , c o n c l u y e

símbolos

posee

Pero e l

en un próximo

a

otro

después tip>o

(1988) ( s o b r e apartado).

De e s t e

de este

modo,

a f i r m a que l a relación simbólica sería s u p e r v i v e n c i a

de l a p r i m i t i v a i d e n t i d a d de l a p a l a b r a , p o r e l l o en l a v i d a psíquica d e l i n d i v i d u o s hay hechos que permitirían enigmas de v i d a c o l e c t i v a .

resolver

- 72 -

Cono trabaja

ha

quedado

planteado

d e s c i f r a n d o l o s 'usos

que de l o r e p r l n l d o "inconsciente traducido.

inconsciente.

este

apartado,

"lenguaje

debe

Freud

lingüísticos", e s d e c i r , l o

v u e l v e en e l d i s c u r s o .

genuino" Este

en

ser

fundanental"

Lo que l l a m a

inferido, es

colegido,

e l d e l deseo

LA CUESTIÓN DEL LENGUAJE RW I.ACAW

1.-

- 73 -

BREVE RECORRIDO POR LQS PQST-FBETOIANQS

1.1.-

PEFIglCIQS

El

término

estrictamente amplia

para

"después"

"post-freudiano"

cronológico. hacer

de

Es d e c i r ,

referencia a

Freud,

tiene

un

se u t i l i z a

los analistas

s i n tener

en

cuenta

sentido de

que

forma vienen

l a s diferentes

p e r s p e c t i v a s teóricas. Ho ha s i d o

sencilla

"post-íreudianos" lenguaje. han

que

l a búsqueda de m a t e r i a l e s de l o s hablaran

Después de un a m p l i o

seleccionado

representativas

las sobre

después de l a l e c t u r a ,

sobre

la

cuestión

del

t r a b a j o de investigación se

a p o r t a c i o n e s que s e c o n s i d e r a r o n e l tema.

Como

se

podrá

más

apreciar,

e l m a t e r i a l a b o r d a e l tema de forma

muy p u n t u a l . La Tesis

importancia es

para

de h a c e r

poner

de

constar

estos

manifiesto

textos

l o original

en e s t a de l a

preocupación de Lacan p o r e l l e n g u a j e . S i b i e n e s c i e r t o que al

comienzo e s más una intuición, irá t e o r i z a n d o

recurriendo aportes

a

diferentes aportaciones.

que Lacan

recoge

también s u s críticas.

Se

e l tema

señalarán l o s

de l o s p o s t - f r e u d i a n o s

cono así

1.2.-

EL SIKBQLISKQ

1.2.1.- SAIfDQR FEREIC2I. 1912

En estudio el

1912,

Sandor

Ferenczl

publica

"Contribución

del onanisjno"(FEREFCZI, TI.1981).

En e s t e

al

trabajo,

a u t o r s e d e t i e n e e n l a génesis de l o s l a z o s simbólicos y

desarrolla

l a cuestión de l a extracción de un d i e n t e

como

representación simbólica d e l onanismo. Ferenczl

ya

había

obscenas. Contribución latencia" que

a

escrito la

en

psicología

1920 en

el

"Palabras período

de

(FEREICZI, T I . 1981). E s i n t e r e s a n t e l a aportación

realiza

s o b r e l a s p a l a b r a s obscenas

mismas o b l i g a n a I m a g i n a r

y p r e c i s a que l a s

p a r t e s d e l cuerpo.

En 1922 e s c r i b e "El simbolismo

del puente

y la

de Don Juan"(FEREICZI, T. I I I . 1981) y e n 1923 "El de la cabeza

de medusa" (FEREHCZI,

leyenda

simbolismo

T.3.1981).

De 1933 e s un t e x t o que citará L a c a n en "Función y campo de la palabra

y el lenguaje

en psicoanálisis" (LACAN,

(1989). Se t r a t a de "Confusión de lenguas y

el

niño.

El

lenguaje

(FEREHCZI,TIV.1984).

de

la

ternura

entre y

los la

adultos pasión,"

- 75 -

1.2.2.- QTTQ RASK Y HAgS SACHS . 1913

Otto

Rank

inconsciente una

y Hans Sachs

(

1980) s e f i a l a n

t i e n e propiedades recurrentes

que

el

y que obedece a

r e g u l a r i d a d . En e l C a p i t u l o que d e d i c a n a l i n c o n s c i e n t e

y s u s formas de expresión, hacen r e f e r e n c i a a l símbolo como un

nodo de expresión de l o r e p r i m i d o .

Se trataría de una

forma de representación i n d i r e c t a que s e e x p r e s a a través de la

comparación,

l a netáfora,

l a alegoría,etc.

"expresión s u s t i t u t i v a de alguna con

l a que

pluralidad

de

condensación, conceptual

a

tendría

en

cosa oculta"

común

ciertos

s i g n i f i c a c i o n e s resultaría mientras lo

que

intuitivo

, caracteres.

La

de

una c i e r t a

a

i r de l o

l a tendencia acercaría

Sería una

a l

símbolo

al

p e n s a a l e n t o "pr1 mit i va". Para e s t o s a u t o r e s

l a formación de símbolos obedecería a

l e y e s u n i v e r s a l e s (Op.clt.p.30): "Le symbole se substitue i l'jnconscient, il » une signifíation constante, íJ est indépenóent des conditions individuelles, son fondeaent est évolutif et fiistorique, il est en relaiion avec la langue, il »et en évidence des parallélisses phylogénétiques (dans le »ythe, le cuite, la religión, etc.' El que can

Blabolisno

sería e l r e s t o

existiría e n l a v i d a

de una a n t i g u a

anímica p r i m i t i v a , y reaparecería

l a emergencia de l o s p r o c e s o s más s i m p l e s

obtención de p l a c e r .

identidad

ligados a l a

- 76 -

Rank y Sachs r e c u r r e n , a l i g u a l biogenética ontogenia

fundamental

recapitula

de

Haeckel,

l a filogenia.

que Freud, que

a l a ley

enuncia

A partir

que l a

de e s t e

punto

a f i r m a n que e l i n c o n s c i e n t e comprende e l pasado i n d i v i d u a l y el

de

l a especie.

anterior

se

Ciertos

conservarían

r e c u r r e n a Sperber

l a préictlca e z l s t e

suplementario. posibilidad otra

l a vida

e l lenguaje

que en t o d a

e s aquí

que

orientada

l a tendencia a buscar

un p l a c e r

dispone

para

de e s t a b l e c e r analogías e n t r e

Para

y

psíquica

actividad

Esta tendencia

ocupación,

pulsional.

en

de

(1988).

Rank y S a c h s a d m i t e n hacia

aspectos

donde

lo

central

l o s hombres

es

"primitivos"

ese f i n de l a l a actividad la

y

satisfacción

l a sexualidad

habría s i d o e s t a f u e n t e . Los a u t o r e s señalan l a i m p o r t a n c i a d e l c o n o c i m i e n t o d e l i n c o n s c i e n t e p a r a l a comprensión d e l o r i g e n y d e s a r r o l l o d e l l e n g u a j e porque en él s e conservarían l a s formas del

pensamiento.

La i n f l u e n c i a

primitivas

d e l i n c o n s c i e n t e sobre l a

formación d e l l e n g u a j e sería e l a p o r t e d e l pslcoanéilisis a l a lingüística.

- 77 -

1.2.2.- ERgST JOIÍES. 1916

Sobre e l t e n a d e l simbolÍEno E r n s t J o n e s r e a l i z a publicaciones tena

1969 p.95>: 'Tous les syaboles représenteni des idees se npportant éu soi et éux proches parents, ou bien aux phénouénes de la naissance, de 1 'aaour et de la »ort', El bien

símbolo r e p r e s e n t a l a s I d e a s más " p r i m i t i v a s "

y s i

hay v a r i e d a d de símbolos s e x u a l e s , l a mayor p a r t e s e

refiere

a l órgano

inaptítude á saisir Ineptitud

masculino.

E l simbolismo

"atieste

une

et á préseater" l a s c o s a s . Es p o r e s t a

que s e r e t o r n a a p r o c e s o s

mentales

más s i m p l e s .

Los s i m b o l i s m o s serían s u s t i t u c i o n e s automáticas de una i d e a concreta y

más

precisamente

de

su

imagen

sensorial. La

d i f i c u l t a d e s e n c i a l radicaría e n una adecuada aprehensión de los sentimientos.

- 79 -

En l a base d e l s i m b D l l s n o idea secundaria puede

ser

B r e c i b e su significación de A c o n l a que

identificada.

simbólica

habría una Identificación. Una

hay

una

transferencia

de

modificación

de

A

partir

dirección

la

equivalencia

intelectual,

l a significación los

de

afectos

simbólica ligados

por

la

y afectiva, a

la

idea

primera(sublimación).

1.2.4.- MELANTE O.EIH. 1930

"La

importancia

desarrollo

de

del yo"es

l a formación

de

símbolos

en

el

un t r a b a j o que K l e i n p u b l i c a en 1930

(KLEIH, T U . 1975). En

e l mismo hace r e f e r e n c i a a F e r e n c z i y s e f i a l a que l a

identificación realizado propios

precursora

p o r e l nifío de órganos.

fundamenta

de

El

toda

d e l simbolismo reencontrar

simbolismo

fantasía

y

nace

del intento

en l o s o b j e t o s

aparecería constituye

así

sus

como e l

l a base

de l a

relación d e l s u j e t o c o n l a r e a l i d a d . P a r a K l e i n un montante de a n g u s t i a e s n e c e s a r i a p a r a l a formación de símbolos y de fantasías. L o s e s t a d i o s tempranos del

complejo

de E d i p o

conllevan

sadismo. L o s e s t a d i o s p o s t e r i o r e s

una c a r g a aparecen

importante

de

como d e f e n s a a

-Bo-

los

i n p u l s o s l i b l d l s o s o s . L a a u t o r a s e f i a l a que ( O p . c l t . p.

220): 'Vna excesiva y preaatun defensa contra el sadisao iapide el estableeiaiento de la relación con la realidad y el desarrollo de la vida de fantasía, La posesión y exploración sadistica del cuerpo materno y del mundo exterior (el cuerpo de la madre por extensión), quedan detenidos y esto produce la supresión más o menos completa de la relación simbólica con cosas y objetos que representan el cuerpo de la madre y, por ende del contacto del sujeto con su ambiente y con la realidad general, ' La l i n e a de pensamiento que d e s a r r o l l a

K l e i n se c e n t r a

en e s t a p e r s p e c t i v a . K a r l o n M l l n e r ( 1965) s e f i a l a l a diferencia

entre

l a realidad

analítica

y

realidad

la

simbólica de l a e x p e r i e n c i a

literal

de

la

satisfacción

llbidlnal.

1.3.

LA LENGUA

1.3.1.- EDOyAEP PICHPy .1911

Además de

l a obra

monumental

que Pichón y

Damourette

(1911-1940) r e a l i z a n y que se tratará e n o t r o a p a r t a d o , hay una

producción p a r t i c u l a r de Pichón,que e r a p s i c o a n a l i s t a ,

p u b l i c a d a en l a Revue F r a n 9 a i s e de P s y c h a n a l y s e . E s t e a u t o r se

preocupó

de

l a relación

l e n g u a f r a n c e s a en p a r t i c u l a r .

entre

e l psicoanálisis

y la

- 81 -

En

"Le róJe du sexe

(PICHOI, slstena

de

1938),

signos

dans

sefiala

en

e l que

consciente

que

le

es

estructura

que

es

diferente

la civilisation

ocx^identale"

que

no

e l lenguaje

se traduce

pre-exlstente.

un

Se

es

un

pensamiento

trata

de

una

p a r a cada lengua y donde se

o r g a n i z a un c i e r t o modo de pensamiento. Pichón s o s t i e n e que l a s lenguas romances r e a l i z a n una partición de elementos en dos

clases siguiendo

"sejfuJsenbJance" del

(

que

llama

residuo

de

una

repartición

anterior,

a cada s u s t a n t i v o un s e x o metafórico g r a m a t i c a l

1938).

supervivencia estados

sexo

. Se trataría de l a eliminación d e l n e u t r o

indoeuropeo,

atribuyendo

una metáfora d e l

La en

lingüísticos

"sexuisemblance" la

lengua,

anteriores,

no

es

según sino

el que

la

simple

autor, tiene

de

en l a

dimensión sincrónica v a l o r a c t u a l . Pichón h a b l a d e l carácter s e x u a l de l a civilización no en c u a n t o a s u exaltación s i n o en l a dirección f r e u d l a n a . En su c o n f e r e n c i a de f e b r e r o de 1937 " Canment la pensée prend

corps"

Idioma

como

razones posición:

que

(1938),

critica

un sistema habrían

coherente

llevado

p o r una p a r t e

l a definición s a u s s u r e a n a d e l

a

de

valores.

Saussure

a

e l racionalismo

bilingüismo. R e s p e c t o a l a p r i m e r a a f i r m a

y

Sefiala

dos

sostener

esa

por o t r a e l

(Op.cit.p.45):

- 82 -

vivait i l'ipoque d'un rationaJiaae exasperé, dans lequeJ on ne pouyait adaetire ni qu'il y eút des taita psychiques qui se dérouJassent ailleurs qu 'i Ja cJaire Juaiére de Ja conscience, ni qu 'iJ pút exister dans le langage autre chose qu'une ñaison huaaine universal le, toujours la aiae, qu'on devait retrouver partout en dípit de tout, L'accession de ton fiJs á la psychanaJyse nous aontre que dans cette vieiJle faaille de grands intellectuels on sait évoluer, ' Pichón d i s t i n g u e l a p a l a b r a , que e s una f i g u r a d i r e c t a y mediata,

de

l a figuración

elemento

de

"caaovflage" pas

,

porque"on

n'ose

voir

pensée."

, no e s una r e f e r e n c i a h a s t a 1955 (1973). E l 'Cursa en

de lingüística general'

1916 (SAUSSURE,1965>.

Saussure

fué p u b l i c a d o en París estableció

una relación

e n t r e lógica y lingüística a d i f e r e n c i a de l a lingüística de los afios 1880, que s e preocupaba

sólo de l a evolución d e l

l e n g u a j e (Sobre e s t e punto v e r : MOUlíIir, 1969>. El

lenguaje, para Saussure,

es l a f a c u l t a d

propia d e l

hombre y l a l e n g u a un p r o d u c t o s o c i a l de e s a f a c u l t a d en una comunidad

determinada.

Es

exterior

a l individuo

y

l a parte es

social

definida

como

d e l lenguaje, lazo

social,

c o n c e p t o e s t e que Lacan utilizará p a r a d e f i n i r e l d i s c u r s o (LACAH, 1985). La deposita

lengua para

como

" t e s o r o " , que

l a práctica

d e l habla

l o s h a b l a n t e s en una comunidad dada, e s una

r e f e r e n c i a que puede s e r evocada cuando L a c a n da una de l a s

- 101 -

d e f i n i c i o n e s d e l O t r o cono " t e s o r o de s i g n i f i c a n t e s "

(LACAH,

T1.1969p.785>. El

lenguaje

t i e n e a s i un l a d o

social,

l a lengua

y un

lado i n d i v i d u a l , e l habla. Esta importante

oposición p e r m i t e

introducir a l individuo junto a l o s o c i a l .

Lacan comienza a

trabajar

l a cuestión d e l l e n g u a j e

desde

l a s "leyes

de l a

p a l a b r a * . Será l a l e c t u r a de S a u s s u r e J u n t o a l a de J a k o b s o n la

que l e hará i n t r o d u c i r " l a s l e y e s d e l l e n g u a j e "

(LACAN,

T1.1989). Otro

p a r de o p o s i c i o n e s ,

que S a u s s u r e

sincronía- diacronía, que e x p r e s a y

desarrolla, es

e l e j e de l a s i m u l t a n e i d a d

l a sucesión. E l p r i m e r o c o n c i e r n e

a l a s r e l a c i o n e s como

c o e x i s t e n t e s , e l segundo no puede c o n s i d e r a r más de una c o s a cada v e z . Saussure

define

un c o n c e p t o

de s i g n o .

L a lengua

está

compuesta como un s i s t e m a de s i g n o s . E l s i g n o s a u s s u r e a n o e s d e f i n i d o por t r e s propiedades: bifacialidad.

arbitrariedad, negativldad y

La a r b i t r a r i e d a d r e m i t e

orden de l o s s i g n o s

a un

y e l o r d e n de l a s cosas.

punto puede l e e r s e l a posición de B e n v e n i s t e 1982) La

dualismo, e l Sobre

este



y l a de M i l n e r «1978> 1980). negativldad

relación

con

remite

a l orden

de l o s s i g n o s :

es l a

l o s demás s i g n o s l o que d e f i n e l a i d e n t i d a d .

- 102 -

Es

decir,

no

referencia

hay

identidad

independiente

y,

dada

su

a l a m u l t i p l i c i d a d , debe s e r d e d u c i d a . B l s i g n o

es

d e f i n i d o como bifásico porque une una imagen acústica y

un

concepto. Se

puede

investigador latina

hablar

también,

de

de l a s c o n s t r u c c i o n e s

otro

Saussure,

el

anagramáticas d e l v e r s o

. Un S a u s s u r e que se a c e r c a

más a Freud,

s i n duda

(Ver: STAR0BIIÍSKI,< 1964 > 1971). Lacan, en "La i n s t a n c i a presenta

a

l a lingüística

homenaje

a Saussure

de la letra" como

«1957>

ciencia

p o r s u f o r m a l i z a d ón

TI.1989),

piloto

y

rinde

d e l signo.

Esta

posición p o s t e r i o r m e n t e ha cambiado.

2.3.2.- PELACRQIX -1924-

La

referencia

"Escritos

que Lacan

y

habla,

a

inspirados:esquizografía"

D e l a c r o i x e s c r i b e " L e langage 1924)

hace

diferencia,

no o b s t a n t e ,

Delacroix (LACAH,

aparece

en

1931>.

et la pensée"(DELACROIX

en semejanza distingue

con Saussure,

entre

lengua

y

formulación v e r b a l

y

palabra. Para

Delacroix

no hay psicología d e l l e n g u a j e

r e c u r s o a l a lingüística . Sobre e l l e n g u a j e

sefiala

sin el (Op.clt.

- 103 -

p.7): 'Le lingige découle des conditions de 1» iie coenune, des lois de 1 'expression des émotions, de 1» structure de 1 'intelligence, " Las t r e s c o n d i c i o n e s s o n I r r e d u c t i b l e s l a una a l a o t r a . C o i n c i d e c o n S a u s s u r e en que e l l e n g u a j e e s una institución que p r e e x l s t e a l i n d i v i d u o . La acción i n d i v i d u a l i n t e r v i e n e en e l uso que s e hace de él. D e l a c r o i x retoma de Durkheim e l carácter o b l i g a t o r i o de la

vida s o c i a l

y s e f i a l a que e l l e n g u a j e e s e l hecho

social

p r i m o r d i a l porque e s e l p a c t o s o c i a l mismo 1927-

1940). Los

autore

pensamiento Coinciden

señalan

estrictamente

c o n Saussure

que

s i e l hombre

humano

es

por

tiene

el

un

lenguaje.

(1965) en que " p e r r o "

e s un

s i g n o pero d i c e n que ese s i g n o no t i e n e nada de a r b i t r a r l o . Es s i g n o no sólo d e l s u j e t o a l o s que l e escuchan s i n o a l Interior

mismo d e l s u j e t o que h a b l a , ya que s i n e s t e

signo

no podría p e n s a r l a Idea c o r r e s p o n d i e n t e . Los del

a u t o r e s rompen con l a posición e s t a b l e c i d a que v a

pensamiento

anterioridad individual que

el

a l lenguaje,

d e l pensamiento.

para

señalar

Pichón

que

( cuya

no hay

producción

y a ha s i d o t r a t a d a en o t r o Capítulo ), postulará lenguaje

es

una

de

l a s vías

de

acceso

al

inconsciente. El

lenguaje

tiene

una

función

coaiunicativa

que

es

propiamente r e p r e s e n t a t i v a . T o d a emisión e s I n t e r p r e t a d a p o r e l r e c e p t o r o a l o c u t o r como r e p r e s e n t a n d o emisor a

una emoción e n e l

o l o c u t o r . P e r o e l l e n g u a j e propiamente d i c h o

partir

de

que

e l emisor

desea

d e t e r m i n a d a e n e l r e c e p t o r . Entonces,

provocar

existe

una reacción

intención de p r o v o c a r

una reacción e n e l a l o c u t o r y comprensión e n éste d e l e s t a d o

- 105 -

de ánimo d e l l o c u t o r . Los a u t o r e s señalan que, p a r a e l l o c u t o r , e l a l o c u t o r e s la

p a r t e d e l nundo e x t e r i o r s o b r e

devenir cosas

acción(Op.cit.T.I. p. 7 0 ) . inanimadas,

hay

un

l a c u a l l a p a l a b r a puede Siempre,

interlocutor

aunque

hable

presente

en

a su

espíritu. La p a r e j a l o c u t o r - a l o c u t o r e x i s t e en t o d o l e n g u a j e , a l o que cabe a g r e g a r e l p l a n o d e l o c u t o r l o ,

e s d e c i r , e s o de

l o que s e h a b l a . M i e n t r a s en e l p l a n o l o c u t o r i o e l c e n t r o e s l a persona que h a b l a , y que s e d i r i g e a e s a p a r t e d e l nundo e x t e r i o r s e n s i b l e a s u voz que e s e l a l o c u t a r i o ; en e l p l a n o d e l o c u t o r i o , e l c e n t r o d e l d i s c u r s o e s l a c o s a de l a que se h a b l a y de l a c u a l e l d i s c u r s o c u e n t a s u h i s t o r i a . El

l o c u t o r se sitúa a sí mismo en e l p l a n o d e l o c u t o r i o

como una s u s t a n c i a d e l nundo e x t e r i o r y s e denomina c o n l a s formas de p r i m e r a persona. Respecto a l p r o c e s o de constitución d e l l e n g u a j e señalan que

el

grito,

reacciones,

por

el

que

se

expresan

l a s primeras

e s una exteriorlzaclón l o c u t a r i a de e s t a d o s de

ánimo. L a intervención d e l a l o c u t o r

interpretando e l grito,

l o t r a n s f o r m a en e l p r i m e r e s t a d i o d e l l e n g u a j e . Un

punto c e n t r a l de s u "Granática'

e s e l e s t u d i o sobre

- 106 -

l a negación

en

el

francés. L a

clave

de

l a misma debe

s e r buscada,

según l o s a u t o r e s , en e l empleo a i s l a d o de cada

una de l a s d o s p a r t e s de l a negación. Respecto

a l a p r i m e r a p a r t e , l a partícula ne., s u empleo

es de t r e s géneros, en uno de e l l o s ,

e l de l a s u b o r d i n a d a ,

c r e e n e n c o n t r a r l a c l a v e d e l problema. la

subordinada

subordinada

expresa

una

y e l hecho c e n t r a l

E l empleo d e l iia. en

discordancia de l a f r a s e .

entre

esta

Para c i t a r

un

ejemplo d e l t e x t o < O p . c i t . T . I . p . 1 3 4 ) : ',,.(7/7 ne peut douter qu'jls soient pleins' El

no

dudar

Implica

precisamente

una

duda,

hay

d i s c o r d a n c i a e n t r e e s a duda r e a l marcada p o r e l s u b j u n t i v o , y la

afirmación

principal

que

pretende

que no s e dude. La

d i s c o r d a n c i a e s ese f u t u r o dudoso. Otro c a s o d i s c o r d a n c i a l ( O p . c i t . p . 1 3 5 ) : 'Que si,. on travailJoit encoré á faire iapriaer des livres grecs avec la tnduction Franpoise á cose, ce que je ne déserpére pas que J'on ne fasse quelque jour,,, * En e s t a f r a s e nuevamente se r e e n c u e n t r a ' e l d i s c o r d a n c i a l pues e l no d e s e s p e r a r no e s l o c o n t r a r i o de d e s e s p e r a r , e s guardar los

autores,

patente del

una e s p e r a n z a

débil p a r a no d e s e s p e r a r . Hay, dirán

una d i s c o r d a n c i a e n t r e

en l a s u b o r d i n a d a

mismo. E s t e

e l deseo

y l a Imposibilidad

discordancial

no

d e l hecho Irreductible

f u n c i o n a mecánicamente,

- 107 -

6lno

que e s un " taxeaa"

viviente

en e l espíritu

de l o s

franceses. La segunda p a r t e de l a negación f r a n c e s a

(riea;

Jajoais;

personne. ..>, s e a p l i c a a l o s hechos que e l l o c u t o r no u b i c a como

formando

parte

de

"íorcluidos", p o r e l l o negación f o r c l u s i v a

l a realidad.

llaman

a esta

Esos

hechos

segunda p a r t e

son

de l a

. De l o s c u a t r o géneros de f o r c l u s i v o s

l o s a u t o r e s se c e n t r a n en uno ( O p . c i t . T . I . p.139): '// n'esl pas probable que j'opere jamáis plus' En

e s t e c a s o una operación p o s t e r i o r e s f o r c l u i d a d e l

mundo de l o s p r o b a b l e s , nunca más. Cabe c i t a r

y a que él p i e n s a

que no operará

(Op.cit.p.140):

'Le langage est pour celui qui sait en déchiffrer les iaages un aerveilleux airoir des profondeurs de l'inconscient, Le repentir est le désir qu 'une chose passée, done irreparable, n 'ait jaaais existe; la langue frangaise,par le forclusif, expriae ce désir de scotoaisation, traduisant ainsi le phénoaéne noraal dont la scotoaisation, décrite en pathologie aentale par M.Laforgue et 1' un de nous ÍPichonl, est 1'exagération pathologique'. Hace f a l t a no sólo que s e a f i r m e que e l hecho no a p a r e c e en

e l campo d e l c o n o c i m i e n t o

(f orcluslón), s i n o que,

una e s p e c i e de c o n t r a p r u e b a ,

por

s e l o p e r c i b a como i n c o m p a t i b l e

con l o s hechos d e l campo ( d i s c o r d a n c i a ) . De e s t e modo, n i e g a un hecho expresado p o r un v e r b o dando una s u e r t e Así, fuerza.

l o que l a negación La

lengua

gana

tendría

en f i n e z a ,

entonces

de

rodeo.

l o pierde

l a posibilidad

en de

- 108 -

corregir

l a insuficiente fineza

o excesiva brutalidad

de l a

negación p r i n c i p a l con e l JÍSL de l a s u b o r d i n a d a . En

1936 puede

textos

en

"Más

allá

T1.1989>, donde interlocución. concepto

Principio

e l mencionado

interlocución

interlocutor.

el

del

La

primera

de

realidad"

estos (LACAB,

y

texto

habla

Lacan

de

utiliza

el

locutor

y

de

hace

Lacan

en

que

a l a situación analítica y e l l e n g u a j e s e basa en Es a p a r t i r de l a situación así

que s e i n t e r r o g a

interlocutor.

2.4.-

de

fornulación

esquena c o m u n i c a c l o n a l .

definida

ya l a i n f l u e n c i a

Lacan d e f i n e l a situación analítica cono de En

de

referencia

encontrarse

sobre

e l analista

como o y e n t e e

Sobre e s t e punto s e volverá más a d e l a n t e .

LA PSIQUIATRÍA FRANCESA Y LA CÜESTIQTT DEL LENGUAJE

La

clínica

intercambio

alemana

hasta

y

l a clínica

l a gran

guerra.

francesa

Freud,

sostuvieron

como

y a s e ha

señalado, fué t e s t i g o de e s a d i f e r e n c i a . M i e n t r a s l a p r i m e r a se

preocupaba

estado

clínico

más y

de

por

l a interpretación fisiológica d e l

l a interrelación

entre

síntomas, l a

segunda s e c e n t r a b a en e l c u a d r o clínico y e l t i p o ,

dejando

en segundo p l a n o l a cuestión fisiológica (BERCHERIB, 1983). La cuestión d e l l e n g u a j e e s d u r a n t e

mucho t l e n p o un mero

- 109 -

índice diagnóstico. P a r a K r a e p e l l n 1987)

-

2.4.1.- CLERAKRAÜT.T Y E L AUTOMATISMO

Cleranbault scission el

du

delirio

razonante

JDOI"

en

su

(CLERAMBAULT,

e s "la reacción

y frecuentexoente

de su subconsciente,^ El

artículo

automatismo

fundamental

en

ballucinatoires .p.63),

e s para muchas

cbroniques

MEUTAL -1920-

"Autoaatísae



de un

et

intelecto

los fenómenos que salen

el automatismo este

mental".

psiquiatra

psicosis. J"

aental

1987.p.41) sefíala que

obligatoria

intacto,a

es decir

110 -

En

e l síndrome

"Les

(CLERAMBAULT,

psycboses



1987

s e f i a l a que e l automatismo mental e s e l receptáculo

de l o s mecanismos i n f e r i o r e s d e l pensamiento, resumiendo h r filogenia del Intelecto. a Levy-Bruhll Los verbales:

En e s t e s e n t i d o C l e r a m b a u l t r e m i t e

(1922) y a l pensamiento prelógico.

fenómenos

de automatismo

mental

s o n eldéticos y

e x t r a n j e r l d a d de pensamiento, e c o d e l pensamiento

y de l a l e c t u r a . . . H a y fenómenos puramente v e r b a l e s :

palabras

e x p l o s i v a s , j u e g o s silábicos, a b s u r d o s y s l n s e n t l d o s ; puramente

psíquicos:

pensamiento a b s t r a c t o . se

v a n aproximando

intuiciones Comienza

abstractas,

otros

detención d e l

p o r mecanismos s u t i l e s , que

gradualmente

a

l a forma

verbal. E l

pensamiento d e v i e n e a u d i t i v o o v e r b o - m o t r i z ¡ l a s v o c e s s e constituyen

con cuatro

caracteres:

verbales,

objetivas.

- 111 -

I n d i v i d u a l i z a d a s y temáticas. Se I n c o r p o r a n

lógicamente a su

relato explicativo y constructivo. Cleranbaul

p l a n t e a que e l d e l i r i o e s una s u p e r e s t r u c t u r a

m i e n t r a s que e l automatismo e s p r i m i t i v o . A i s l a de e s t e nodo la

estructura.

Pero

sus enunciadas

fueron

rechazados

porque l a psiquiatría f r a n c e s a s e e n c o n t r a b a más preocupada por

l a s cuestiones

d e l sentido

y l a personalidad.

Lacan,

cuando hace s u T e s i s en 1932, s e h a l l a e n t r e g a d o a l a t e s i s psicogenétlca y

no t o n a

e l aporte

de C l e r a m b a u l t ,

quien

sostenía t e s i s neurológicas. Cuando Cleranbault

Lacan

entra

en

e l psicoanálisis

recupera

a

y d i c e de él en 1966 (LACAN, T I . 1989. p. 5 9 ) , que

fué su "único maestro en psiquiatría": 'Su auíomatjsao aental, con su ideología aecanicista de tietáfora, »uy criticable sin duda, nos parece, en su tañera de abordar el texto subjetivo, aás cercano a ¡o que puede construirse por un análisit ettructural que ningún esfuerzo clínico en la psiquiatría francesa ', Como sefíala M l U e r

«1977>

1987 p. 161),

Lacan d e s c u b r e

en e s t e mecanismo l o simbólica, y a que se t r a t a allí de l a perturbación r a d i c a l que

de l a relación e n u n c i a d o - enunciación,

funciona independientemente.

2.4.2.- CHARLES BLONDEL Y LA CONCIENCIA MÓRBIDA - l Q 2 f l -

C h a r l e s B l o n d e l e s c r i b e en 1928 "La conscience

marbide"

- 112 -

(1928),

t e x t o que e s una r e f e r e n c i a en l a T e s i s de Lacan

(1987>. marcando

Blondel

con e l l o

dedica

su

libro

a

Levy-Bruhl,

una orientación teórica que tendrá s u s

efectos. Blondel

opondrá c o n c i e n c i a mórbida a c o n c i e n c i a normal,

socializada. como

Esta presenta

individuales,

c o l e c t i v o s que

estados,

están

que aunque

determinados

por

no hace más que r e e n v i a r a l a

conceptuallzación de l o s o c i a l como a n t e r i o r e i n d i v i d u o . E s t a i d e a en r e a l i d a d e s de

1984).

Augusto

positivo,

Conpte

sefiala

este

sociales, colectiva

independiente

Coopte

que, p a r a

(

e l espíritu

e l hombre no e x i s t e s i n o sólo l a Humanidad, pues

e l d e s a r r o l l o de a q u e l s e debe a l a s o c i e d a d De

elementos

v i e n e n de l o s o c i a l . ( O p . c i t . p . 2 5 0 ) .

La r e f e r e n c i a a L e v y - B r u h l

del

impresionen

modo, dado

l o s fenómenos que

continua.

son

el

humanos producto

L o que r e s u l t a

(Op.clt.p.56).

son p r i n c i p a l m e n t e de

una

importante

evolución

de r e s a l t a r

en s u concepción e s ( O p . c i t . p . 5 2 ) : ',,,la arBonii de nuestras concepciones queda forzosamente limitada a cierto grado, por la obligación fundamental de su 'realidad', o sea de una suficiente conformidad a tipos independientes de nosotros. " Durkhelm«1894> 1982) retoma e s t e p u n t o e n relación a l o que más

denominará c o n c i e n c i a c o l e c t i v a . alta

de

l a vida

D e f i n i d a como l a forma

psíquica, p o r

ser conciencia

de

- 113 -

consciencia,

está

individuales.

ubicada

nás

La c o n c i e n c i a

allá

de

colectiva

l a s contingencias es e x t e r i o r

a las

c o n c i e n c i a s i n d i v i d u a l e s y cada una de e l l a s no l a c o n t i e n e s i n o en p a r t e . E s l o que s e f i a l a

Durkheijn(Op.Cit.p.338>:

'Las tendencias colectivas tienen una existencia que le es propia; asi son fuerzas tan reales coao las fuerzas cósmicas, aún cuando sean de otra naturaleza, actúan igualmente sobre el individuo de fuera, aunque esto ocurra por otros medios' Esta

conciencia

comunicables

colectiva

hace

cristalizar

en

l a s c u e s t i o n e s e s e n c i a l e s que abarcan

momento l a r e a l i d a d c o n o c i d a .

ideas

en cada

De allí que pueda d a r moldes

a l espíritu p a r a a p l i c a r a l a s c o s a s y p e n s a r en e l l a s . Levy-Bruhl

«1927>1985> s e f i a l a que l a s r e p r e s e n t a c i o n e s

colectivas

no

invididual.

La mentalidad

son,

para

pueden

este

mentalidad

ser explicadas

autor,

las

l a psicología

y l a mentalidad

lógica

d o s m o d a l i d a d e s de e x p e r i e n c i a . La

primitiva

"místico" ,

primitiva

por

se

caracteriza

conexiones

por

"PrelógicaS

el j

contenido

l a ley

de

participación. La

a n t e r i o r i d a d de

formulada

en

representación

e l ejemplo de

representación que

sí lo

l a estructura

a l sujeto

e v o l u t i v o . E l nifio tardíamente, otros

tienen

aparece

elabora

adoptando de

él. Sobre

una la la

a n t e r i o r i d a d d e l l e n g u a j e y l a c o n c i e n c i a de l a e s t r u c t u r a que v e h i c u l l z a , L e v y - B r u h l s o s t i e n e ( O p . c i t . p . 7 9 ) ;

- 114 -

'El hecho lingüístico ilusini, pues, representaciones de las que los aelanesios, suponemos, no tienen consciencia clara, Ellos no piensan abstractamente. No reflexionan sobre sus conceptos. Jamás han tenido la idea de la finalidad orgánica manifestada por la estructura y las funciones de un cuerpo viviente, ni de la manera especial en que Jas partes se hallan subordinadas al todo y el todo, a su vez, depende de Jas partes, Jamás han analizado Ja soJidaridad que une entre ellos a Jos individuos de una misma familia. Sin embargo, sus lenguajes atestiguan el hecho de que asimilen ambas cosas, ' Es

esta

linea

exterioridad ella

de l o s o c i a l

se r e f i r e n

Blondel,

de p e n s a n l e n t o

tanto

sobre

que c u l m i n a

Delacroix

t o d a v i a en l a l i n e a

conciencia

mórbida

no

en Levy-Bruhl.

como C l e r a m b a u l t ,

de e x p l i c a r

s u p e r v i v e n c i a de l o " p r i m i t i v o " . la

l a anterioridad y A

como

l a patología p o r

P o r e s t o B l o n d e l dirá que

es

una

consciencia

normal

contemporánea y se h a l l a s o c i a l i z a d a a l mínimo. Retoma l a i d e a d u r k h e l m l a n a de que l a lengua no l a hacen l o s i n d i v i d u o s y s e f i a l a (BLOHDEL, 1928): ',,,elle s'est imposée, avec tous ses raffinements conceptuéis,A 1 'amorphe debilité de notre mentalité infantine, ' La

conciencia

c o l e c t i v a . La

mórbida

no s e p l i e g a a

l a consciencia:

c o n c i e n c i a normal s e d e s a r r o l l a s i g u i e n d o l a s

l e y e s que ha t r a z a d o e l l e n g u a j e , m i e n t r a s que l a c o n c i e n c i a mórbida e s r e b e l d e

a él 1987> s i se t r a t a b a

había

formulado

de p r o c e s o s

el

patológicos

autónomos,que hacían irrupción e n l a v i d a psíquica, o s i e r a

que

- 130 -

el

resultado

de

sucumbía a n t e

una

deficiente

estímulos v i t a l e s .

fornación Kraepelin

psíquica,

que

toma c l a r a m e n t e

p a r t i d o p o r e s t a segunda opción. Jaspers

«1913>

desarrollo.

1977)

diferencia

B l d e s a r r o l l o puede e x p r e s a r s e

entre

proceso

y

en r e l a c i o n e s de

conprensión, m i e n t r a s que e l p r o c e s o psíquico i n t r o d u c e

un

elemento nuevo ,heterogéneo, a p a r t i r d e l c u a l se forma una nueva

síntesis

sujeta

nuevamente

a

l a s relaciones

de

comprensión. La d i f e r e n c i a e n t r e reacción y p r o c e s o r a d i c a en que, e n el

primer

caso

acontecimiento,

hay

una

relación

comprensible

con e l

m i e n t r a s que e l p r o c e s o psíquico i n ^ l l c a un

cambio (LACAN, 1987.p. 128-129). Lacan s e r e f i e r e conciencia diferente

mórbida

a Blondel tiene

una

(1928) p a r a s e f i a l a r estructura

que l a

radicalmente

a l a de l a c o n s c i e n c i a n o r m a l , no e s s u versión

empobrecida s i n o más " u n i t i v a c o n e l r i t m o de l o r e a l " . E s t e cambio de concepción l l e v a a Lacan a a f i r m a r que e n la

psicosis

Pg__Bg__trata

de

un

déficit,

sino

de l a

producciónde a l g o nuevo. A l p i e de l a página 261 de s u T e s i s hace l a crítica a su producción a n t e r i o r ,

"Esquizofasia".

- 131 -

3.3.3. De l a esquizografía a l a s produccloneB

literarias

Es e s t e cambio de concepción e l que v a a p e r m i t i r

un

a b o r d a j e d i f e r e n t e de l a s p r o d u c c i o n e s de l a p a c i e n t e s o b r e l a que c e n t r a s u T e s i s , c o n o c i d a como Aimée. Se

trata

cuchillo

a

de una mujer una a c t r i z

y

de

38 afios

cuyo

que a t a c a

diagnóstico

e s de

sistemático de persecuslón c o n i n t e r p r e t a c i o n e s ,

c o n un delirio

tendencias

iDegalonaníacas y s u s t r a t o erotómano.

En l a T e s i s Lacan delirio

y

el

i n t r o d u c e una reflexión ética s o b r e e l

pasaje

LAURENT, 1988).

al

acto

1967).

producir

del lenguaje Esta

ia^rtantes

y dos tipos

influencia

se

en su t e x t o de 1957 "La i n s t a n c i a de la letra

inconsciente" Es

a

de hará

en el

(LACA!,TI.1989). través

Saussure,cono

de

Lacan

Jakobson introducirá

y,

por su l a s leyes

i n t e r j n e d i o , de del

lenguaje

diferenciándolas de l a s l e y e s de l a p a l a b r a . Cabe utiliza,

sefialar

que,

todas

l a s referencias

que

l a s r e c r e a y hace un u s o e s p e c i f i c o de e l l a s .

Lacan Esto

también sucede c o n l a cuestión de l a metáfora y l a n e t o n l m l a .

- 155 -

En

e l texto

de

Jakobeon

cuestión d e l carácter

doble

de

1956, ee

d e l lenguaje;

desarrolla hablar

la

supone

s e l e c c i o n a r e n t i d a d e s lingüísticas y c o n b i n a r l a s en u n i d a d e s . E l p r i m e r o se c o r r e s p o n d e c o n e l laodo de relación que S a u s s u r e denomina i n abeentia

y e l segundo i n praeseotía. E l p r i m e r o ,

se r e f i e r e a e n t i d a d e s a s o c i a d a s en e l código y, e l segundo, a entidades

relacionadas

relaciones

paradigmáticas y sintagmáticas s e e x p r e s a n

que

Jakobson

llama

en

el

l o s dos

mensaje

o

en

ambos.

Las en l o

p o l o s d e l l e n g u a j e : metáfora y

metonimia. Interesa medida

en

sefialar

que

condensación

y

que Lacan

transforma

difiere

l a metáfora

desplazamiento.

Para

de Jakobson y

l a metonimia

Lacan

Hay separados instancia segundo,

et Lacan",

quince

de la letra de

(LACAI, 1985).

1972,

por

otra"

GRIBGG,1985).

dos homenajes a por

en

l a metáfora s e

d e f i n e p o r una relación de sustitución, "una palabra (Ver:"Jakobson

en l a

Jakobson

afios.

El

en l o s t e x t o s de primero

en el inconsciente" se

La d i s t a n c i a

encuentra está

en

marcada

es

de

Lacan,

1957, " L a

(LACAN, TI. 1989). E l el

Seminario

por e l pasaje

Aun que

Lacan llamará de l a lingüística a l a "linguistería". Lacan s e f i a l a que t o d o l o que e s l e n g u a j e p e r t e n e c e a l a lingüística, p e r o ( O p . c i t . p . 2 4 ) :

- 156 -

,, si se considert todo Jo que, de Ja definición deJ Jenguaje, se desprende en cuanto a Ja fundación del sujeto , tan renovada, tan subvertida por Freud hasta eJ punto de que aJJí se asegura todo Jo que por boca suya éstabJeció coso inconsciente, habrá entonces que forjar alguna otra paJabra, para dejar a Jakobson su dominio reservado. Lo Jlaaaré Ja Jinguistería,' Para c o n c l u i r e s t e a p a r t a d o s o b r e l a s r e f e r e n c i a s a L e v l Strauss sería

y Jakobson que a p a r e c e n en l a producción de Lacan,

interesante

referencia autores

para

aclarar ellos.

que Lacan

Las r e f e r e n c i a s

s o n a l psicoanálisis

particular.

no ha

en

en

general

sido

nunca

una

l o s mencionados y

a

Freud en

- 157 -

5 .- LAS "LEYES DE LA PALABKA". 1953

Para e l a b o r d a j e de 'Función y campo de la palabra lenguaje"

y el

(LACAU T I . 1 9 8 9 ) , s e c o n s l d e r a r & n t a n t o l a s

circunstancias

en l a s que s e e l a b o r a ,

como l o s d i f e r e n t e s

a p a r t a d o s que l o conponen. En e s t o s , s e Indicarán l o s p u n t o s en

l o s que s e a d v i e r t e

un cambio

respecto a d e f i n i c i o n e s previas. Tesis,

e s de s e f i a l a r

de posición

de

Lacan

En c u a n t o a l tema de e s t a

que en e s t e

texto

se t r a t a

de l a s

" l e y e s de l a p a l a b r a " .

5.1.- LAS CIRCÜlíSTAgCIAS

El al

Prefacio del citado

contexto

introduce para

en

e l cual

texto, se

hace r e f e r e n c i a d i r e c t a

inscribe

.

La

cita

que l o

e s l a que Sacha Hacht había e s c o g i d o como acápite

l o s "Estatutos

Psicoanálisis" mencionada

cita

"Prefacio

de

de

propuestos noviembre

pertenece, introducción

de

como

el

Instituto

de

1952

(MILLBH,1987).

La

hace

biológica

neurología y de la psicopatología" Monakow y E. Kourgue:

para

y

constar al

Hacht,

estudio

de

al la

s u s a u t o r e s s o n C.V.

158

-

-

'En ptrticultr, no ñábrá que olvidtr que U teptnción en etbriologíi, imtomíi, fi$iologí», psicologíi, tocioJogíi, clinici, no existe en U natunleza, y que no hay ais que una disciplina: la neurobiologia, a la que la observación nos obliga a agregarle el adjetivo huaana en lo que nos concierne, ' La

prinera

sefiala

que

frase ese

del Prefacio

discurso

d e l t e x t o de

lleva

l a s narcas

Lacan,

de

sus

c i r c u n s t a n c i a s . Se t r a t a d e l nomento histórico que se conoce como

l a "Escisión",

Psicoanalítica

producida

en

1953

de París y que llevó

en

l a Sociedad

a l a creación de l a

S a c i e d a d F r a n c e s a de Psicoanálisis. La S o c i e d a d en

Psicoanalítica de París había s i d o

1926. Jacques

Lacan

e r a miembro

de

fundada

l a Comisión

de

Ensefianza desde 1948 . La práctica de l a s s e s i o n e s c o r t a s que

realizaba

principios de

era

tema

de

controversias.

Los

teóricos e n c u e n t r a n su base p r i m e r a en e l t e x t o

Lacan



Lacan

" Intervención sobre

TI.1989),

'Función y caapo

siendo

l a transferencia'

explícitamente

de la palabra

(LACilf

d e s a r r o l l a d o s en

y el lenguaje'.

Sobre e s t e

tema Lacan volverá en d i f e r e n t e s momentos de s u producción. Sin

embargo,

Instituto

l a crisis

gira

en t o r n o a l a creación de un

de psicoanálisis y s e e x t i e n d e

J u n i o de 1952 a l 16 de J u n i o de 1953, cuando la

presidencia y

llegar

su r e n u n c i a

Lagache,

Dolto

anunciando

F r a n c e s a de Psicoanálisis.

y

desde

e l 17 de

Lacan abandona

Favez-Boutonier

hacen

l a creación de l a S o c i e d a d

- 159 -

La cronología de e s t a c r i s i s y l o s d i f e r e n t e s e l e a e n t o s I n t e r v i n i e n t e s en l a n i s n a pueden l e r s e en l a recopilación de

l o s materiales

Killer

(1987)

HBSHARD,

originales

(Ver

que

también:

realizó

Jacques-Allain

KOÜDIHESCO,

1986;

1971). Lo que i n t e r e s a p a r a l a p r e s e n t e T e s i s

es que dos líneas c l a r a s s e e v i d e n c i a n en l o s dos p r o y e c t o s de

estatutos

presentados,uno

p o r Sacha

Hacht,

y o t r o por

Frangaíse

de psycbanalyse

Lacan. En

e l nS 3 de

setiembre

de

"Reglamento

l a Sevue

1949, Lacan

y doctrina

había

publicado,

de

s i n firma, e l

de la Comisión de Enseñanza". En e l

punto 3 d e l Artículo IV s e f i a l a < KlLLBE,(1987>p.p.19-20): ' 3. En segundo Jugar, eJ exaainador debe obervar Ja foraación cuJtur aJ deJ candidato, taJ coao se expresa en esa apertura de Ja inteligencia dirigida a Jas significaciones y que anima el uso de Ja paJabra, En taJés signos se podrían medir, por un Jado, Jos dones de comunicación simpática y, por otro. Jos de imaginación creadora, que son Jos más preciados para la invención analítica, En tanto lo mejor es darlo por supuesto, se recordará que eJ Jenguaje es eJ materiaJ operatorio deJ anaJista y que eJ candidato debe dominar eJ sistema particuJar de Ja Jengua en Ja cual se llevará a cabo para él lo que merece ser llamado el diáiogo psicoanaJítico, por más que este avance a una so Ja voz.' Cabe

volver

a

repetir

que

Lacan

ya

había

tomado

c o n t a c t o c o n l o s t r a b a j o s de L e v i - S t r a u s s y e s e s t o l o que o r i e n t a s u s p r o p u e s t a s en una dirección d i f e r e n t e . El

17 de J u n i o de 1952 Sacha l a c h t había s i d o nombrado

d i r e c t o r d e l I n s t i t u t o , de próxima creación . L a orientación que

da

Sacha

Vacht

a l o s "Estatutos

propuestos

para el

160

-

Instituto

de

(Op.Cit.p.p. texto,

Psicoanálisis",

26-34),

propone

a

como

de

novienbre

se desprende

l a neuroblologia

de

-

1952

d e l epígrafe d e l

humana

cono

* única

d i s c i p l i n a que e x i s t e en l a n a t u r a l e z a " . La i d e a e s o b t e n e r un

d i p l o n a o f i c i a l de psicoanálisis sólo p a r a médicos. E s t a

posición e s mantenida factor

por Sacht,

cabe

leer

"El

silencio,

de integración" (HACHT, 1965), donde h a b l a d e l

inconsciente

d e l nédico y su i n t e r c a m b i o ,

nás allá de l a s

palabras, con e l paciente. En

ese

propuestos

mismo

para

proyecto

mes,

Lacan

el i n s t i t u t o

realiza

unos

"Estatutos

de psicoanálisis", que s o n un

de enmienda a l o s p r e s e n t a d o s p o r Facht.

De l o s

mismos cabe s e f i a l a r (MILLER,Op.cit.p.38): ' fero el modo de enseñanz» aquí preconizado para esta disciplina, para restaurar en el ejercicio del magisterio Ja primacía de Ja palabra y reconocer en sus efectos sobre el oyente Ja institución, incluso en Ja mudez, de un diálogo, muestra una simetría demasiado sorpendente con Ja experiencia del análisis didáctico como para no tocar lo esencial del problema, Si efectivamente puede decirse que ambos intercaabios transforman a sus sujetos por su sola mediación, es porque el hecho humano del don permanece latente en todo uso de la palabra, y este resorte jamás captado sitúa al análisis en el centro de todas las ciencias del hombre. Por eso el psicoanálisis no puede reducirse ni a la neurobioJogía, ni a Ja medicina, ni a Ja pedagogía, ni a la psicología, ni a la sociología, ni a la ciencia de las instituciones, ni a la etnología, ni a la mitología, ni a la ciencia de las comunicaciones, como tampoco a la lingüística y sus formas disidentes se designan por sí solas en tanto lo hacen lo que no es, ' La orientación que Lacan desea d a r a l f u t u r o apunta

a

la

confrontación

del

psicoanálisis

Instituto con l a s

d i s c i p l i n a s a f i n e s p a r a s a c a r l o de s u a i s l a m i e n t o d o c t r i n a l .

- 161 -

S i b i e n Lacan e s e l e g i d o p r e s i d e n t e ,

Hacht r e c u p e r a e l

I n s t i t u t o y s e adoptan l o s e s t a t u t o s que había e l a b o r a d o

en

1952.

de

Lacan

abandonará

la

presidencia

en

Junio

1953, p r e s e n t a d o su r e n u n c i a e l día 16 a l a asamblea. En los

este

punto,

aspectos

centrarse

sólo i n t e r e s a p a r a

que hacen

l a cuestión

en l a s c u e s t i o n e s

referencias generales diferentes

a

psicoanálisis

gravitan

sefialar

d e l lenguaje

y

de política i n s t i t u c i o n a l .

son necesarias

perspectivas

esta Tesis,

para

no Las

m o s t r a r como l a s

teóricas a d o p t a d a s en relación a l institucionalmente

y

afectan

la

±.

fornación de a n a l i s t a s .

5.1.1.- LA CONFERBlíCIA DEL 8 DE

JULIO

E l 8 de J u l i o t i e n e l u g a r l a c o n f e r e n c i a de Lacan s o b r e "Lo

simbólico,

trata estudio

de

una

lo

isaginario y

"introducción

a

reaJ''.

una c i e r t a

d e l psicoanálisis".

que Lacan

sucede sefiala

toda que,

ella para

en

palabras."

l a experiencia

analítica, l o slabólico s o n l o s sínbolos o r g a n i z a d o s en e l lenguaje. Lacan

recuerda

que

Jeroglífico y agrega estructurada

Freud

dijo

que

e l suefio

que e l síntoma e x p r e s a

y organizada

como un lenguaje"

e r a un

"alguna

(Op.clt.

cosa p.ll).

Sobre e l o r i g e n d e l l e n g u a j e : s e t r a t a de un emergente, a l g o que

ya está allí. Cabe r e c o r d a r aquí l o t r a b a j a d o e n o t r o

apartado sobre

l a l i n e a de pensamiento que, v i n i e n d o desde

Comiste, p l a n t e a l a a n t e r i o r i d a d de l o s o c i a l . La sino

p a l a b r a aparece que

constituye

estructuras

no sólo como función de mediación l a realidad

elementales

1985>, Lacan

del

sefíala

nlsna.

Citando

parentesco"

"Las

(LEVI-STRAÜSS

que l a s mencionadas e s t r u c t u r a s

no existirían s i n e l "sistema

de palabras

que las

expresa".

La p a l a b r a t i e n e e l s e n t i d o que s e l e d a y Lacan r e c u r r e aquí

a

otra

referencia.

Humpty Dumpty de

Se

trata

de L e w i s

través del espeja"

(^rroll

y al

(CARROLL, 1968

p.118>: '-Cutndo yo uso um pilibré-dijo Humpiy Duspiy, en tono sJgo despectivo', es» ptlabr» significa exactaaente lo que yo decidí que signifique, ,,Ni aiás ni menos, -£•/ asunto es -dijo Alicia-, si usted puede hacer que las palabras signifiquen tantas cosas distintas, -£1 asunto es -replicó Huapty Dumpty- quién es el maestro aquí. Eso es todo, •

- 163 Lacan dirá, en e s t e oomento, e l honbre e l que da s e n t i d o a

su p a l a b r a .

interior

Las cosas

d e l " sisteaa

encuentran

total

del

a s i su

discurso"

lugar

en e l

que c o j q x i r t a

ciertas significaciones. Otra

referencia,

Xasserman

T1.1959.p.244)Í 'Hemos abordado Ja función de Ja palabra en él análisis por el sesgo aás ingrato, el de la palabra vacia, en que el sujeto parece ñablar en vano de alguien que, aunque se le pareciese basta la confusión, nunca se unirá a él en la asunción de su deséo, * E l t r a b a j o de l a asociación l i b r e llevará a l a aparición de una p a l a b r a p l e n a ( O p . c l t . p . 2 4 6 ) i 'Seamos categóricos, no se trata en la anamnesia psicoanalítica de realidad, sino de verdad, porque es el efecto de una palabra plena reordenar las contingencias pasadas dándoles el sentido de las necesidades porvenir, tales coao Jas constituye Ja poca libertad por medio de la cual el sujeto las nace presentes,' La expresa

palabra

vacía

revela

l a s certidumbres

l a intención

yoicas.

i m a g i n a r i a que

Se t r a t a

c r e e de sí mismo. P o r e s o L a c a n dirá que e s a s deben

s e r removidas,

puede

hacerlo?

discursivas",

Tiene

es d e c i r

"suspendidas", el

recurso

de l o que uno certidumbres

p o r e l a n a l i s t a . ¿Cómo de

las

"escansiones

l o s c o r t e s de sesión que e s t a b l e c e n

o t r a puntuación en e l d i s c u r s o . Se t r a t a de una cuestión f u n d a a e n t a l e n l a práctica, l a diferencia corte

coao

entre

e l c o r t e crononétrico de l a sesión y e l

puntuación

que

da

"sentido"

a l discurso d e l

s u j e t o . S i l a significación de l a f r a s e s e c i e r r a desde s u punto

f i n a l , e l c o r t e coao puntuación

p r e c i p i t a un nomento

- 172 -

coDcluyente. Puede v e r s e

como L a c a n u t i l i z a

dos p r i n c i p i o s

básicos de s u "esquena de l a comiEicación": l a significación de

l a f r a s e se c i e r r a

desde e l f i n a l

y e l oyente t i e n e e l

poder de d e t e r m i n a r l o que e l o t r o q u i e r e d e c i r . E l c i e r r e que hace e l a n a l i z a n t e apunta a c o n v a l i d a r s u s certidumbres. introduce,

E l a n a l i s t a como

oyente

u s a s u "poder"

c o n e l c o r t e una nueva puntuación. De e s t e

e

nodo

s u r g e a l g o d i f e r e n t e que o p e r a cono interpretación. La

realización

d e l sujeto

en

l a palabra

introduce

c l a r a m e n t e l a cuestión de l a t e m p o r a l i d a d ,

pasado y f u t u r o

se

discursiva.

redefinen

desde

una

perspectiva

constitución d e l s u j e t o s e r e a l i z a sido".

Pero

esta

regresión

como " s i e n d o

La

e l que ha

no e s r e a l j e s actualización

por e l ego, en l o s d i f e r e n t e s momentos de su descomposición, de l a s r e l a c i o n e s fantasmáticas. Esto

debe a c l a r a r s e

más. L a s r e s t r u c t u r a c i o n e s

de l a

h i s t o r i a s e operan p o r un fenómeno de retroacción, e s d e c i r , a posteríori. E s e l "nachtráJich' f r e u d i a n o .

En

e l caso d e l

Hombre de l o s l o b o s de F r e u d , que a p a r e c e r e c o g i d o como "De l a h i s t o r i a de una n e u r o s i s i n f a n t i l " (1979);

B5.T2 ( 1973)),

parte d e l paciente, pie

(FREUD, AB.TXYII

F r e u d h a b l a de l a contemplación, p o r

d e l c o i t o de s u s p a d r e s . En l a n o t a a l

de página, séllala que l a comprensión no coincidió c o n e l

- 173 -

momento

de

l a percepción

sino

que

fué

posterior.

Esta

comprensión " a p o s t e r i o r ! " l e fué f a c i l i t a d a p o r s u p r o p i o d e s a r r o l l o y descubrimientos

sexuales.

Por e s o Lacan opondrá a l "bic et nuDc' l a anamnesis. E l "aquí

y

ahora"

,

contratransferencia cosmigo". sujeto

Lacan

tiene

como

porque

lleva

punto

de

implícito "aqvS,

opone, a e s t e p r i n c i p i o ,

de s u h i s t o r i a

alienación l a ahora

y

l a asunción d e l

a través de l a p a l a b r a

dirigida

a

o t r o . Señala (LACAF,T1.1989. p.247)J 'Si/s aedioB tan los dt li palabrt en cuanto que confiere i las funciones del individuo un sentido; su dominio es el del discurso concreto en cuanto campo de la realidad transindividual del sujeto; sus operaciones son Jas de la historia en cuanto constituye la emergencia de Ja verdad en Jo reaJ." La relación de l a p a l a b r a e s c o n e l s e n t i d o , l a r e a l i d a d discursiva es transindividual,es decir, l a intersubjetividad se

desprende

de l a situación de interlocución. Desde

este

p u n t o dará una definición de i n c o n s c i e n t e ( O p . c i t . p . 2 4 8 ) : "£1 inconsciente es aquella parte del discurso concret-o en cuanto transindividual que falta a Ja disposición del sujeto para restablecer Ja continuidad de su discurso consciente, ' Con r e s p e c t o a l a h i s t o r i a no s e t r a t a de r e a l i d a d s i n o de

l a verdad

idea

p a r t i c u l a r de cada s u j e t o . Lacan t r a b a j a

d e l i n c o n s c i e n t e cono

historia,

por eso su

(Op.cit.p.249)i

verdad

la

e l c a p i t u l o c e n s u r a d o de l a se encuentra

en

otro

lado

-

174

-

en los eonuaenios; y esto es MÍ cuerpo, es decir el núcleo histérico de la neurosis donde el síntoma histérico muestra la estructgura de un lenguaje y se descifra como una inscripción que, una vez recogida puede sin pérdida grave ser destruida; en los documentos de archivo también; y son los recuerdos de mi infancia, impenetrables tanto como ellos, cuando no conozco iu proveniencia; en Ja evolución semántica; y esto responde al stock y a Jas acepciones del vocabulario que me es particular, como estilo de mi vida y a mi carácter; '- en Ja tradición también, y aún en Jas leyendas que bajo una forma heroificada vehiculan mi historia; - en los rastros, finalmente, que conservan inevitablemente las . distorsiones, necesitadas para la conexión del capítulo adulterado con Jos capítuJos que Jo enmarcan y cuyo sentido restablecerá mi exégesis, ' La c u r a por

que p l a n t e a Lacan en ese nomento, e s una c u r a

sinbollzación.

inconsciente ofrece

como

A

historia

l a posibilidad

hechos d e t e r m i n a n t e s

partir

Aquí

la

del sujeto,

de una nueva

definición

del

e l psicoanálisis

historización

de l o s

de s u e x i s t e n c i a a través de l a p a l a b r a

d i r i g i d a a un o t r o . H i s t o r i z a r , censurado.

de

censurado

p o r l a p a l a b r a , e l capítulo

quiere

decir palabra prisionera

I>orque no ha s i d o d i c h a y r e c o n o c i d a . Lacan hace l a d i f e r e n c i a e n t r e h i s t o r i a e historización. La historización p r i m a r i a i m p l i c a que ya

ea

el

escenario

donde

se

la

representará

e s c r i t a ' * ( O p . c i t . p . 250).

I s decir,

que

a l a historia

l e será r e c o n o c i d o

operará

en

perspectiva

ella.

Puede

decirse

historlográflea

que

' l a h i s t o r i a se hace

se determina

se

se

vez

e l sentido

o l a censura

que

una

que s e

establece

adoptará.

lo

la hay

c o n s c i e n c i a de e s t a elección y s e confunde l a historización.

- 175 -

ee

decir,

objetiva.

e l modo de h a c e r Es e l t e n a

formas d e l r e l a t o .

l a historia

con l a r e a l i d a d

de l a autobiografía como una de l a s

Hacer h i s t o r i a

inpllca

una c e n s u r a ,

es

decir l a intencionalidad. Esto El

t i e n e s u s e f e c t o s e n o t r o s a s p e c t o s de l a teoría.

desarrollo

subjetividad. etapas

instintual

Se t r a t a

evolutivas,

de

siendo

es

organizado

iDomentos

por

históricos

l a d i f e r e n c i a entre

una

y no

de

ambos l a

p r e s e n c i a de una s u b j e t i v i d a d y un s e n t i d o . E l s u j e t o d e l s e n t i d o s e r e a l i z a en l a p a l a b r a v e r d a d e r a que

l e permite asumir su h i s t o r i a .

Este

en l a ' desposesióo aás y aás grande con

respecto

a l cual

puede

sujeto

se

adentra

de ese ser de sí

reconocer

que

f u e su

nismo" obra

imaginaria. La

dimensión

de

l o imaginario

y l a de l o eimbóllco

p e r m i t e n u b i c a r una repartición. En l a p r i m e r a ubica

v e r t i e n t e se

l a objetivación, e l y o , l a e s t & t i c a , e l monólogo, l a

p a l a b r a vacía, l a l u c h a , l a s i n t e n c i o n e s de l a p e r s o n a y l a inercia.

En l a segunda,

dialéctica de l a p a l a b r a ,

l a subjetivización, e l s u j e t o , l a e l diálogo, l a p a l a b r a

pacto, e l h a l l a z g o d e l s u j e t o , l a verdad.

plena, e l

- 176 -

5.5.- "STimOT.n Y LEgGUAJR COMO ESTRUCTURA Y LIKITE DHL CAICPD

AHALITICQ"

En e s t e a p a r t a d o de 'FuscióB y caapo de la palabra lenguaje

en psicoanálisis",

hallan

en e l centro

reconocimiento

l a s leyes

de

y el

de l a p a l a b r a s e

l a dialéctica

e l deseo

de

se ve bajo que

l a forma d e l o t r o e s p e c u l a r ,

e l semejante. B l O t r o a l

e l s u j e t o se d i r i g e es e f e c t o d e l lenguaje

p e r o que, a l mismo tiempo, i n p i d e

conprenderlo.

que l o f u n d a ,

- 187 -

Ese

O t r o , e n 1954, f u n c i o n a

cono g a r a n t e no

reconocido,

por e s o en e l análisis s e trataría de d e s c u b r i r a qué O t r o se d i r i g e e l s u j e t o s i n s a b e r l o . E l orden slnbólico sería un orden

legal,

comienzo

de

simbólica

a l que

e l sujeto

su e x i s t e n c i a .

l a que produce

De

es este

En

modo

a l sujeto

a n t e r i o r a l a dimensión i m a g i n a r l a . concreto"

introducido

desde e l

e s l a relación

e n e l mundo y

Situado

en e l

es

"discurso

e l s u j e t o mismo e s un mensaje.

este

S e m i n a r l o Lacan d i c e que hay que e s t a b l e c e r e l

mecanismo de l a l o c u r a que no e s e l mismo que e l d e l suefio. E s t a e s l a d i f e r e n c i a que s e i n t r o d u c e sobre

e l comentarlo

de l a Verneinung

a p a r t i r d e l texto a l que a n t e s

s e ha

hecho r e f e r e n c i a . Se t r a t a de l a d i f e r e n c i a e n t r e forcluslón y represión en e l p r i n c i p i o de l a simbolización. El carta

t r a b a j o que hace Lacan s o b r e e l c u e n t o de Poe, "La robada"

C TI.1989 >, s i r v e p a r a I l u s t r a r cono e l

d e s p l a z a m i e n t o de l a c a r t a ( s i g n i f i c a n t e )

determina a l o s

s u j e t o s . En e s e momento Lacan d a a l s i g n i f i c a n t e una c i e r t a precedencia

respecto

a l significado.

precisarse

e l significante,

con su

Es d e c i r , comienza a peso

propio,

en l a

está

habitada

ensefianza de Lacan. El por

el

inconsciente significante".

e s en t a n t o

" e i hoabre

¿Qué d i c e c o n e s t a afirmación Lacan?

- 188 -

El

sujeto

d e l Inconsciente

e x - s i s t e porque no e x i s t e .

será s i t u a d o

cono ex-céntrico,

E s t o q u i e r e d e c i r que no e x i s t e

como s u j e t o s u s t a n c i a l s i n o que a p a r e c e p o r e l e f e c t o de l a articulación s i g n i f i c a n t e . Hay la

que s e f i a l a r que se ha operado un cambio, a l l u g a r de

palabra

significante

viene no

l a cadena existe

significante,

aislado.

La

es

l e y de

decir, e l

esta

cadena

s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a l o s e f e c t o s de represión, forcluslón y renegación. Con l o c u a l

queda p l a n t e a d a

l a cuestión d e l

E d i p o en relación a e s a l e y , s i b i e n no queda

explicitada

como t a l .

6.4.- EL HQKBRE DEL PADRE

En

e l Seminario

sobre

-1955-1956-

'Las P s i c o s i s - (LACAS

1984), L a c a n retoma s u T e s i s D o c t o r a l de 1932. Recupera e l automatismo n e n t a l

de C l e r a m b a u l t

y critica

e l c o n c e p t o de

comprensión. L o s t r e s órdenes , que ya había e x p l i c l t a d o en l a C o n f e r e n c i a de 1953, a p a r e c e n p r e c i s a d o s : . l o simbólico, e s d e f i n i d o como l o que est& n&s allá de l a conprensión, se t r a t a de l a oposición de elementos. . l o i m a g i n a r i o , c o r r e s p o n d e a l a imagen a n t e c e d i d a simbólico.

por l o

- 189 -

. l o r e a l , es r e f e r i d a cono

continuidad .

Lacan señala que l o que sucede en l a p s i c o s i s t i e n e que ver

con l a "historia

del

sujeto

en

lo siabólico",

con esto

q u i e r e d e c i r que no e s l o n i s n o l o r e p r i n i d o neurótico que l o que sucede en l a s p s i c o s i s . De l a definición s a u s s u r e a n a

de s i g n o desprenderá Lacan

su definición de l a r e a l i d a d c u b i e r t a p o r " e J conjunto red

del lenguaje".

sino

a

S i e l significado

l a significación,

su premisa

no

remite a

e s una

de la l a cosa

consecuencia

lógica. En l a p s i c o s i s ubicará una problemática p r o p i a r e f e r i d a al

significante

y

a

s i g n i f i c a n t e , hablará de la

la

significación.

Respecto

al

l o s n e o l o g i s m o s c o n l a intuición y

fórmula. L a intuición como p a l a b r a p l e n a y l a fórmula

como e l e s t r i b i l l o ,

pura

palabra

vacía. Ambas d e t i e n e n l a

significación. El

Otro

y

respectivamente, conocido.

Pero

el

otro,

cofltruirán este

Otro

simbólico la

debe

oposición

éste debe s e r p r e v i a m e n t e

por e s o dirá En

este

imaginario

no

s e r reconocido,

establecerá una r e c i p r o c i d a d . P a r a Otro,

e

conocidoaquí

s e r reconocido

reconocido

Lacan

ante ese

por e l s u j e t o ,

que e s un O t r o a b s o l u t o . Seminarlo

Lacan

trabaja

dos

afirmaciones

- 190 -

anteriores rechazado

y

a

en

l a s que y a se ha hecho

l o slabólico

reaparece

simbolización n e c e s i t a un comienzo. una

anterioridad

punto,

puede

lógica

suceder

a

l o real

lo

y la

Lacan señalará que hay

l a simbolización.

que

Pero

en e s e

p a r t e de l a simbolización no se

l l e v e a cabo ( O p . c i t . p . 1 2 2 ) : '£sU ¡ey funditeniil et tencilliaente quiere decir eJ Edipo, " La l e y de l a cadena

en

referencia:

un» ley de titiboJización, £tto

s i g n i f i c a n t e s e t r a n s f o r m a a q u i en

l a l e y fundamental. Bs l a intervención d e l padre, dirá Lacan ( O p . c i t . p . 139): 'No del padre natural, tino de lo que te llama el padre. El orden que impide la coa lisian y el ettallido de la tituación en tu conjunto etiá fundado en la existencia de ese nombre del padre, ' El

orden

simbólico

subsiste

fuera

d e l sujeto

y lo

determina. E s d e c i r , que a n t e s que e l n i f i o aprenda a h a b l a r hay

significantes.

L a forcluslón

significante

primordial

sujeto.

esto

Con

que

tiene

de

que

r e c o n o c i d o p e r o no c o n o c i d o ,

será allí

ver que

e l rechazo en

más

faltará a l

l a cuestión

d e l Otro

es, precisamente,

definición de l a represión. L a forcluslón se r e f i e r e reconocimiento. partir

Lacan

dirá

del significante

t i e n e un " v a l o r explicativo

de un

la a l no

que e l s u j e t o s e r e c o n o c e y

que

la

fuadaaeatal",

cadena

a

significante

es d e c i r remite a

l a c a u s a l i d a d . En l a p s i c o s i s s e encontraría así un a g u j e r o a

n i v e l d e l s i g n i f i c a n t e , p o r l a i j ^ s l b i l i d a d de a s u m i r e l

- 191 -

s i g n i f i c a n t e d e l padre. Be una f o r a a de t e o r i z a r l a p s i c o s i s como un problema c o n l a simbolización p r i m o r d i a l . Lacan

indica

"valar

pivate"

padre.

Se t r a t a

equivalente.

que, s i e l c o m p l e j o

de castración

tiene

en e l E d l p o , e s en función d e l nombre d e l de

un "símbolo",

e l falo,

que no

tiene

E s t a disimetría a n i v e l s i g n i f i c a n t e d e t e r m i n a

l a d i f e r e n t e forma de resolución d e l B d l p o . E l s u j e t o e s c r e a d o como muerto p o r e l s i g n i f i c a n t e , e s decir

se

ha

operado

un

borramiento

de

ciertas

s a t i s f a c c i o n e s . Es e s t o l o que a p a r e c e como pérdida de s e r . Lacan

introduce

,en e s t e S e m i n a r l o , l a cuestión de l a

metáfora y de l a metonimia tomadas de Jakobson (1967). La observación que l l e v a

a Lacan a p l a n t e a r s e

qué e s una

metáfora e s l a a u s e n c i a d e l u s o metafórico en l a s f r a s e s

de

l o s t e x t o s e s c r i t o s p o r pslcóticos. Lacan

s e f i a l a que l a metáfora debe s e r r e c o n o c i d a como

identificación . P o r s e r más e v i d e n t e s i e m p r e s e r e p a r a más en

l a metáfora,

dimensión

s i n embargo

d e l *síabólo"

significante

,

ésta

verso

de

es imposible

Víctor

una

sola

Efectivamente, s i n l a estructura l a metáfora.

Lacan pone "Su g a v i l l a no era avara al

designa

Hugo

donde

En e l e j e m p l o que

ni odiosa",

se

habla

de

ee r e f i e r e l a tardía

p a t e r n i d a d de Booz < 0 p . c l t . p . 3 1 3 ) . E l e f e c t o de metáfora,por

- 192 -

la

identificación de " g a v i l l a ' c o n Booz,

s e produce

porque

es l i t e r a l m e n t e idéntica p o r eu s i m i l i t u d de posición. Lacan da i m p o r t a n c i a a l p o s e s i v o , Booz e s r e p r e s e n t a d o al

cual

l a gavilla

por e l f a l o

s u s t i t u y e , p o r eso s e trataría de una

metáfora c o n una conexión laetonímica. l o hay e n t r e g a v i l l a una s i m i l a r l d a d olvidar

semántica. S i n embargo,

no hay que

que e l mecanismo metafórico e s p o s i b l e

dimensión

sintáctica,

es

decir,

por

falo y

por

la

l a combinatoria

significante. Para L a c a n s e t r a t a , de

un

significante

significante.

en l a metáfora, de l a sustitución

por otro

S i n embargo,

que

aparece

en

e l significante

l a cadena

oculto

está

p r e s e n t e e n s u conexión roetonímica c o n l a cadena. La metonimia a p a r e c e

d e f i n i d a como nombrar una c o s a p o r

o t r a que e s s u c o n t i n e n t e o p a r t e . Cabe d e s t a c a r (

1967),

metáfora a

la

que s i b i e n L a c a n se i n s p i r a en J a k o b s o n introduce

cambios.

condensación

Lacan

refiere

la

f r e u d i a n a y l a metonimia a l

desplazamiento. Las m o d i f i c a c i o n e s que i n t r o d u c e Lacan l e p e r m i t e n d e c i r que

el

nuevo

desaparecido, reprinido.

es

significante decir,

se

expresará trata

el

significado

del retomo

de

lo

- 193 -

La parque

transferencia

de

hay una oposición

significante:

posicionales

sentido

aparecerá

entre

l o s vínculos

y

fonemáticos.

como

posible

internos a l

Con e s t a

Lacan

m o d i f i c a e l p r o t a g o n i s m o dado a l a p a l a b r a , pues p l a n t e a que l a p a l a b r a no e s l a u n i d a d d e l Lacan

menciona,

aunque

aparecerá p o s t e r i o r m e n t e

lenguaje. s i n trabajarlo,

como l a metonimia d e l deseo.

es apuntado e n l a interpretación que hace d e l pequefia Anna F r e u d , r e l a t a d o BN.TK

l o que Esto

suefio de l a

p o r Freud«1900>AE.TIV-V

;

1973)).

Lacan indicar

retoma

l o s planteamientos

de

Clerambaul

que, e l núcleo de l a p s i c o s i s ,

relación d e l s u j e t o c o n e l s i g n i f i c a n t e

para

hace p r e s e n t e l a e n s u a s p e c t o más

puro. Si,

como s e ha s e f i a l a d o más a r r i b a ,

e l mecanismo de l a

represión n e c e s i t a d e l mecanismo s i g n i f i c a n t e , l a forcluslón evidencia

que a l g o

falta

en relación a

l o ssignifloantes

fundamentales. Lacan e x p l i c a que l a f r a s e a l c a n z a final, frase

p o r un movimiento ubica

e l "punto

s u s e n t i d o desde e l

r e t r o a c t i v o iaprée-coup). En l a

de alaobadíllado",

punto

donde s e

anuda s i g n i f i c a n t e y s i g n i f i c a d o
Lihat lebih banyak...

Comentarios

Copyright © 2017 DATOSPDF Inc.