Proposta per a la creació de l\'Institut Català Internacional per la Pau

Informe

"Proposta per a la creació de l'Institut Català Internacional per la Pau"

Barcelona, tardor de 2004

Índex 0. Presentació ...............................................................................................

3

1.! El perquè de la proposta .......................................................................

4

1.1.!De la Fundació per la Pau ........................................................

4

1.2.! Justificació de la proposta original .........................................

5

1.3.! Ratificació i oficialització de la proposta ...............................

10

2.! Informe sobre instituts de recerca i acció per la pau al món. Visió global i estudi comparatiu ..........................................................

12

2.1. Estructura de l’Informe ............................................................

12

2.2. Metodologia de la recerca ........................................................

13

2.3. Visió global: funcions dels instituts i centres per la pau analitzats ..................................................................

16

2.3.1. Visió global ...............................................................

16

2.3.2. Funcions ....................................................................

19

2.3.3. Conclusions ...............................................................

34

2.4. Anàlisi juridicoadministrativa de les institucions .....................

35

2.4.1. Forma jurídica ...........................................................

36

2.4.2. Estructura organitzativa i de govern i descripció del funcionament institucional ..................................

37

2.4.3. Pressupost de les Institucions ....................................

40

2.4.4. Fonts de finançament ................................................

42

2.4.5. Nombre i tipus de personal contractat .......................

43

2.5. Fitxes dels instituts i centres ....................................................

44

3.! La proposta: Institut Català Internacional per la Pau ...........................

109

3.1.!Nom .........................................................................................

109

3.2.!Acrònim ...................................................................................

109

3.3.!Premisses .................................................................................

109

3.4.!Objectiu general .......................................................................

111

3.5.!Objectius específics .................................................................

111

3.6.! Funcions de l’ICIP ..................................................................

112

3.6.1.! Recerca ....................................................................

112

3.6.2.! Implicació en tasques de mediació .........................

112

3.6.3.! Suport tècnic ...........................................................

112

1

3.6.4.! Facilitar un rol actiu de Catalunya com a actor de pau en l’escena internacional ............................. .

114

3.7.!Forma jurídica ..........................................................................

114

3.8.! Òrgans de govern (reconeguts a nivell estatutari) ...................

114

3.8.1.! Consell Consultiu Internacional ..............................

115

3.8.2.! Junta de Govern .......................................................

116

3.8.3.! Director o directora ..................................................

117

3.8.4.! Assemblea del personal tècnic i de serveis comuns de l’ICIP ......................................................

118

3.8.5.! Auditors ...................................................................

118

3.8.6.! Altres òrgans de govern no reconeguts expressament als estatuts .........................................

118

3.9.!Funcionament institucional ......................................................

119

3.10.! Proposta econòmica .............................................................

120

3.11.! Nombre i tipus de personal contractat .................................

121

3.12.! Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior ..........

121

3.13.! Relacions institucionals .......................................................

123

2

0. Presentació L’objectiu d’aquest document és respondre documentalment la petició que el Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya va fer a la Fundació per la Pau de redactar un Informe sobre la possible creació d’un Institut per la Pau. L’Informe inclou una presentació que situa el naixement, context i justificació de la proposta de crear un Institut Català Internacional per la Pau (ICIP); en segon lloc, exposa un exhaustiu, complet i inèdit —si més no al nostre país— estudi sobre alguns dels principals centres de recerca per la pau que hi ha al món i, finalment, fixa una proposta concreta del que podria ser l’ICIP a Catalunya. Convençuts que l’ICIP conté una idea interessant i necessària, lliurem però aquest Informe amb humilitat. I amb l’ànim que, primer el Departament, i després el conjunt de persones, entitats i institucions implicades en el treball per la pau al nostre país, puguin dir-hi la seva a fons. Per això creiem que cal planificar un temps, convenientment ampli, per poder dur a terme aquesta tasca de reflexió, encaix i posada a punt. És evident que la discussió d’aquesta proposta no pot sostreure’s del marc d’oportunitats creat amb la recentment aprovada Llei de Foment de la Pau. Llei que, al seu torn, va ser inicialment acceptada a discussió en el Parlament enmig del caliu de les manifestacions ciutadanes i populars contra una desfilada militar que va voler imposarse a la ciutat, tant sí com no. Ens agrada recordar-ho, perquè és el millor exemple que tota petita passa en sensibilització i mobilització acaba tenint els seus impactes i conseqüències. Sense tot allò, potser avui no seríem aquí. Esperem que, entre totes i tots, siguem capaços d’aprofitar aquest marc d’oportunitats i construir un altre far, més sòlid i ben apuntalat, d’emissió de pau.

3

1. El perquè de la proposta 1.1. De la Fundació per la Pau La Fundació per la Pau neix, com a projecte, el 1982, quan un grup de ciutadans constitueix l’Associació promotora de la Fundació per la Pau. El projecte està fortament influït per les idees de Sean MacBride, cofundador d’Amnistia Internacional i Premi Nobel de la Pau el 1974, amb qui els promotors es posen en contacte a partir de la seva visita a Barcelona el 1981. El discurs de MacBride insisteix a considerar l’opinió pública com la principal eina de transformació social i aquesta idea esdevé central per al projecte naixent. El 1983, la Fundació per la Pau es constitueix i consta en el Registre de Fundacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb el número 126. La missió és col·laborar eficaçment des de Catalunya a la implantació progressiva de la cultura de la pau. Per aconseguir aquesta finalitat, la Fundació per la Pau treballa per tal de «facilitar l’emergència d’una opinió pública ben informada, lúcida i activa que pressioni democràticament a favor de la pau» segons consta en l’acta fundacional. En el disseny i desenvolupament del seu programa d’acció, la Fundació per la Pau ha tingut sempre present la necessitat de construir i desenvolupar una xarxa internacional de col·laboració ciutadana i, fent-ho, ha insistit en les peculiars característiques de la societat catalana, que la situen en molt bona posició per esdevenir un importantíssim node d’una xarxa planetària per la pau. Així, la Fundació per la Pau s’adheria el 1983 a l’International Peace Bureau (IPB), Premi Nobel de la Pau el 1910 (una federació internacional d’entitats que treballen per la pau), dels òrgans de govern del qual participa des del 1997. La vinculació de l’IPB a Barcelona a través de la Fundació per la Pau es visualitza en tres fets remarcables: la realització a Barcelona de la Conferència i Assemblea Trianual de l’IPB l’any 1994, la coorganització del diàleg «Cap a un món sense violència» en el marc del Fòrum 2004 (que s’ha convertit en la trobada del moviment per la pau amb més participació des de la multitudinària Conferència de L’Haia de 1999) i, de manera especial, l’obertura de l’oficina permanent de l’IPB a Barcelona, al local de la Fundació 4

per la Pau, especialment orientada a coordinar, impulsar i fomentar la relació amb el moviment per la pau de la Mediterrània. La convicció de la singular idoneïtat de Catalunya i de Barcelona per a constituir-se en centres emissors d’una nova sensibilitat ciutadana vers la pau ens ha portat a mantenir ininterrompudament durant els darrers 15 anys, en col·laboració amb Justícia i Pau, la convocatòria de la Trobada de Barcelona. La Trobada de Barcelona pretén no només la discussió de temes capitals per a la cultura de pau sinó fer de Barcelona el punt de trobada anual d’entitats i persones que treballen per la pau, i especialment d’aquelles que ho fan en l’àmbit geogràfic europeu o a les seves fronteres.

1.2. Justificació de la proposta original L’any 1999, la Fundació per la Pau va ser invitada pel Centre per a la Innovació Social, com ho varen ser altres entitats, a fer una «proposta per a una Catalunya desitjable». Les propostes es van presentar en públic el mes de març de 1999 i es van recollir en un volum publicat el juliol de 1999. A la tardor d’aquell any hi va haver eleccions al Parlament de Catalunya. En el mencionat volum es sintetitza així la proposta: (...) que Catalunya —a través del seu Parlament— impulsi la creació d’un Institut Català Internacional per la Pau. Aquest institut, independent del poder polític que l’ha fundat, tindria, entre altres, funcions d’observatori, de docència i investigació, de mediació en conflictes internacionals i de formació de l’opinió pública. Tot i tenir un àmbit d’actuació internacional, l’institut prioritzaria l’espai mediterrani. (Martí Olivella i Maria Sacasas, coordinadors: Propostes per a una Catalunya desitjable. Editorial Mediterrània, Col·lecció Cultura i Societat, 17).

5

Els arguments que justificaven la conveniència i l’oportunitat de la proposta havien estat llargament madurats per la Fundació per la Pau en el procés de construcció del seu propi discurs sobre la cultura de pau i la seva implantació: La cultura de la pau és una cultura inèdita. Estem treballant per una cultura desitjable que no té precedents històrics, però per a la implantació de la qual ara es donen ja les condicions mínimes necessàries. Implantar una cultura inèdita vol dir neutralitzar tendències dotades d’una enorme inèrcia que vénen del passat i apunten cap al futur. La passivitat o la no-existència d’agents modificadors de les dinàmiques socials fan d’aquestes tendències inercials que vénen del passat els elements colonitzadors del futur. El poder tendeix a imaginar el futur com una extrapolació del present, a pensar un futur que manté les prioritats i la relació de forces que avui configuren la realitat; els contrapoders, o poders lliures de la càrrega del govern, poden, amb major facilitat, imaginar un futur en el qual han canviat la relació de forces i les prioritats. Implantar la cultura de pau vol dir canviar el paradigma cultural. És ben sabut que les cultures es desenvolupen a partir d’unes poques opcions inicials. Cal treballar en la substitució de l’opció sobirania absoluta-imperi-domini, per l’opció diàlegcol·laboració-cooperació, amb el propòsit de canviar la finalitat de domini per la de cooperació; de la mateixa manera, cal substituir la falsa equació que iguala seguretat i força destructiva per una nova equació en què la seguretat pròpia sigui fruit de la seguretat dels altres i no del terror que siguem capaços d’infondre’ls. Venim d’una cultura que comptava amb la violència: la violència figurava entre les opcions fundacionals. La nostra cultura actual no hi compta de la mateixa manera, però no exclou radicalment el recurs a la violència. La cultura de la pau no contempla aquesta opció. És una cultura basada en el diàleg i en la cooperació, que exclou la violència com a possible via de solució dels conflictes i que té com a resultat l’eradicació de la violència (directa o estructural) d’origen sociopolític. La proposta que presentem contempla aquesta finalitat i es fa emmarcada en la hipòtesi, ben probable, d’una Catalunya democràtica, que es pregunta quin ha de ser el seu nivell d’autogovern, i que treballa per assolir-lo. Una Catalunya que, com qualsevol comunitat política, interacciona amb les altres comunitats polítiques,

6

aportant i rebent, liderant i seguint, proposant i col·laborant. Una Catalunya que aspira a projectar-se internacionalment amb aportacions culturals significatives, és a dir: amb aportacions culturals centrades en les necessitats i exigències de les dones i dels homes d’avui i de les generacions futures, amb iniciatives suscitades per alguns dels grans problemes que la humanitat té plantejats. Pensem que això és possible en qualsevol dels desenvolupaments polítics previsibles: aprofundiment de l’autonomia, federalisme a l’Estat espanyol, desenvolupament de les anomenades regions europees, independència, etc. Molt malament haurien anat les coses si d’aquí a un cert temps aquesta hipòtesi es manifestés essencialment equivocada. En definitiva, fem la nostra proposta pensant en una Catalunya compromesa amb el desenvolupament, aprofundiment i consolidació de la llibertat, la justícia i la pau, les grans línies de força per on passa necessàriament la humanització de l’espècie humana, encara tan lluny de les seves potencialitats. Unes línies de força que, recordant la primera consideració que es fa en el preàmbul de la Declaració dels Drets Humans, es fonamenten en el respecte radical dels drets inherents que té qualsevol persona. Entre els grans problemes que la humanitat manté sense resoldre, la persistència de la violència d’origen sociopolític no n’és el menor. L’exèrcit continua essent percebut com una institució necessària, el desenvolupament armamentístic segueix essent objecte de costosíssimes investigacions, els pressupostos de defensa no disminueixen malgrat els canvis polítics de gran calat que s’han produït en el món en els darrers anys, si un potencial enemic desapareix se n’inventa o n’apareix un altre. La fabricació d’armament continua, el comerç d’armes es manté malgrat que tots sabem que és el més repugnant i corrupte dels negocis. Els arsenals nuclears segueixen amenaçant la mateixa continuïtat de l’espècie i del planeta i malgrat això, segueixen essent legals. Però la percepció popular va canviant. Si les guerres d’abans produïen herois, les d’avui produeixen criminals de guerra; si les guerres d’abans podien associar-se a glòries pàtries, les d’avui queden associades a miserables interessos. Els mateixos exèrcits s’han de presentar ara com a cossos de pacificació amb missions humanitàries per a les quals no tenen cap preparació específica, ni teòrica ni pràctica. La inèrcia fa que aquest enorme disbarat es perpetuï. Es tracta d’un muntatge pervers que produeix víctimes directes, sobretot civils, i indirectes, totes civils, perquè com s’ha

7

dit ja alguna vegada, són molts els casos en què hi ha fam perquè hi ha guerra i perquè la despesa militar influeix de manera determinant en el subdesenvolupament. Avui, en un món globalitzat, ja sabem que tot és interdependent i no podem al·legar ignorància. En el segle

XX,

quants han estat els milions de víctimes humanes, directes i indirectes,

d’aquesta opció per la força bruta? Què ens impedeix proposar-nos com a objectiu desitjable i realista per al segle XXI

la total eradicació de la violència sociopolítica? Quin estrany realisme ens

aconsella renunciar a l’eradicació de la violència sociopolítica? És realista el pensament que es deixa segrestar pels condicionants d’avui alhora que els accepta com a circumstàncies immutables? Feliçment per a la humanitat, el pensament realista no ha triomfat mai. Si fos així, encara seríem a les cavernes. No ens deixem confondre per aquells que parlen d’una desgraciada però inevitable acceptació de la violència. ¿És que la mort, inevitable, desautoritza la investigació mèdica o la dedicació professional d’aquells que lluiten clínicament contra la malaltia? És clar que no. No ens afanem pas per eliminar la mort sinó per viure millor. Si alguna epidèmia, estesa per tot el planeta, hagués produït tantes víctimes com la violència politicosocial ha produït en el segle

XX,

avui estaríem dedicant enormes

recursos econòmics, intel·lectuals i humans a combatre-la i ens proposaríem tossudament de vèncer-la. Els discursos polítics estarien plens de promeses en aquest sentit i l’opinió pública exigiria actuacions eficaces. Però no és així en el tema que ens ocupa. L’opinió pública no és prou exigent i els governants mateixos assumeixen massa sovint el paper de mercaders d’armament. Fins quan? Ja fa temps que la societat civil es belluga inquieta en aquest terreny. En el variadíssim, ric i necessari univers de les ONG hi ha, disseminades per totes les nacions, associacions de ciutadans que treballen per a l’eradicació de la violència que hem descrit. També a Catalunya. En conjunt, podem parlar d’un notabilíssim treball d’elaboració teòrica, de denúncia, de sensibilització, de formació de l’opinió pública i de mobilització. Tot això ha calgut fer-ho i ho seguirem fent. Però ha arribat el moment de demanar la implicació activa de la societat oficial. La nostra proposta va en aquest sentit.

8

Proposem que el Parlament de Catalunya decideixi la creació d’un Institut Català Internacional per la Pau amb les següents característiques: !! L’ICIP és una creació del poble de Catalunya que mitjançant el seu Parlament en decideix la creació i n’assegura el manteniment. !! L’ICIP és independent del poder polític que el crea i té com a màxim òrgan de govern un òrgan col·legiat format per persones internacionalment reconegudes per les seves aportacions a la cultura de la pau. La composició d’aquest òrgan és internacional, multiètnica i multicultural. !! L’ICIP té com a objectiu general la implantació de la cultura de la pau i com a objectiu específic l’eradicació de la violència d’origen sociopolític. L’àmbit internacional d’actuació de l’ICIP no ha de tenir limitacions a priori, però és lògic que accentuï la seva actuació en l’espai mediterrani. !! L’ICIP té funcions: o! d’observatori aplicat a la prevenció de la violència d’origen sociopolític o! d’instància mediadora en els conflictes internacionals violents o amb risc de violència o! d’investigació i docència d’alt nivell o! de creació d’opinió pública favorable a la cultura de pau o! de suport a la tasca de les associacions ciutadanes amb objectius coincidents amb l’objectiu general de l’Institut

La proposta va ser inclosa en el document que les tres Federacions Catalanes d’ONG (per al Desenvolupament, pels Drets Humans i per la Pau) van fer arribar als partits polítics que es presentaren a les eleccions al Parlament de Catalunya (1999).

9

1.3. Ratificació i oficialització de la proposta Més de cinc anys després, ens ratifiquem en la proposta avançada l’any 1999, ara més urgent encara, i en uns arguments enfortits no només pels tràgics esdeveniments dels darrers anys (atemptats de l’onze de setembre del 2001 als EUA, intervenció a l’Afganistan, guerra de l’Iraq, empitjorament del conflicte palestinoisraelí, atemptat de l’onze de març de 2004 a Madrid, etc.), sinó també per la formidable i esperançadora reacció cívica del poble català contra la guerra. La proposta que elevem oficialment al govern de Catalunya, a petició d’aquest, recull no només el desig de pau, que la societat catalana ha convertit en clamor, i el propòsit de treballar per la pau, sinó també la intuïció, expressada per la Fundació per la Pau molt abans del 15 de febrer de 2003, que Barcelona té vocació de capital mundial de la pau. Recollir tot això va molt més enllà de fer una aportació vàlida a la comunitat internacional en un terreny concret; és reconèixer el poder d’iniciativa dels ciutadans i de la societat civil. Lluny d’amagar la gesta cívica de Catalunya en la seva oposició a la guerra de l’Iraq, es tracta de prendre-la com a punt de partida d’una praxi profundament innovadora. Efectivament, és radicalment innovador estimular des del govern la investigació independent sobre la violència sociopolítica. La majoria de les investigacions que es duen a terme, per no dir totes, augmenten el poder de qui les fa i, en canvi, la investigació independent sobre conflictes no solament no donaria més poder als grans estats sinó que, amb tota probabilitat, comportaria una redistribució del poder: dels estats més poderosos cap als més petits, i dels estats cap als ciutadans. La concepció de sobirania absoluta, no compartida i ni tan solament modulada per un poder multicèntric, és avui en dia insostenible si pretenem avenços cap a la humanització de la vida política i social. Aquesta opció per la sobirania absoluta, inalterada des de la creació dels estats moderns, combinada amb l’opció de basar la seguretat en la força militar, genera construccions tan nefastes com la «raó d’estat» o les

10

diferents variants de la doctrina única de seguretat. L’estat se sent obscurament deutor de la violència de la qual és fill. La innovació radical està en la dissolució d’aquest vincle; en el fons, és això el que proposem. La consideració tan negativa que es fa de les opcions fundacionals de l’ordre internacional vigent, que tenen potència paradigmàtica sobre la vida política intraestatal i fins i tot en les dinàmiques socials, ens condueix directament a l’afirmació de la necessitat urgent de canviar d’opcions. Caldrà un treball intens, però és vital emprendre decididament el camí del canvi de prioritats per alliberar les enormes potencialitats positives de les societats humanes. Proposem un acte de lúcida generositat: fer, des de Catalunya, una aportació pionera, que ja té diversos precedents (com s’apunta en el present Informe), a favor de la cultura de la pau. No és cert que Catalunya no pugui fer ja ara mateix aportacions importants en l’àmbit de les relacions internacionals: bé que hi ha, i és encertat que hi siguin, uns plantejaments de política exterior en el terreny comercial, cultural i altres. Per què no en el de la pau, fomentant, entre altres activitats, la investigació i l’aplicació de sistemes de mediació, de prevenció i de resolució de conflictes? Per què renunciar a tenir una veu activa en els debats sobre pau i seguretat? Per què no fer de la promoció activa de la cultura de la pau una marca d’identitat de Catalunya? En fer aquesta proposta pretenem que la societat oficial catalana assumeixi i doni tot el seu suport efectiu a una aspiració ciutadana unànime: construir la pau pacientment però sense descans. Però per a això cal dotar-se dels recursos1 necessaris2. Les associacions cíviques no podem tenir l’ambició de realitzar actuacions que només es poden fer realitat a través dels mecanismes del poder democràtic, però sí que tenim l’ambició d’orientar aquelles actuacions.

1

! Pel que fa al cost no pensem estar demanant res que sigui impensable. No estem proposant res que s’aproximi als costos d’altres realitzacions que sí que s’han fet. 2

D’altra banda, aquests recursos existeixen però mal enfocats: la despesa militar a l’Estat espanyol per al 2005, serà de més de 42 milions d’Euros diaris. I, l’ICIP, forma part d’un sistema de defensa alternativa: una defensa activa, no violenta, no agressiva, basada en el respecte, el diàleg i la cooperació. !

11

2. Informe sobre instituts de recerca i acció per la pau. Visió global i estudi comparatiu 2.1. Estructura de l’Informe En primer lloc, descrivim breument la metodologia de la recerca que s’ha fet servir a l’hora de preparar aquest estudi. En segon lloc, presentem una visió global de les funcions que compleixen els diversos instituts d’investigació i acció per la pau que podem trobar al món, i les relacionarem amb les funcions proposades per la Fundació per la Pau l’any 1999 per a un eventual Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). En tercer lloc, fem una anàlisi d’aquests instituts des d’un punt de vista juridicorganitzatiu: forma jurídica, gestió interna i administrativa, personal contractat, pressupost de funcionament, fonts de finançament, etc. Finalment, presentarem les fitxes de les institucions que hem analitzat i que ens han ajudat a preparar aquest informe.

12

2.2. Metodologia de la recerca Aquest estudi, desenvolupat entre finals d’estiu i principis de tardor, ha comptat amb diverses fases. En primer lloc, es va confeccionar una llista extensiva de més de 50 instituts d’investigació i acció per la pau, i altres institucions destacades que treballen amb objectius propers (prevenció, resolució, gestió, transformació de conflictes; construcció de pau; estudis de seguretat internacional, desarmament, drets humans, desenvolupament, etc.) —vegeu l’Annex 1. Amb l’ajuda d’aquesta llista i amb la col·laboració de diverses persones properes a la Fundació per la Pau i diversos experts internacionals3 es van seleccionar 26 centres. Un seguit de criteris van facilitar el procés de selecció final: o! Havien de ser instituts i/o centres que a més a més d’un programa de recerca científica de qualitat sobre pau i conflictes, tinguessin la voluntat d’incidir en la societat a nivell local i internacional a través de diversos programes i altres iniciatives d’incidència. o! Es considerarien especialment aquells instituts que han estat fundats per un Parlament o un organisme públic (ajuntament, govern regional, etc.) com a expressió de la voluntat majoritària de la ciutadania. o! Els instituts o centres havien de tenir un alt grau d’autonomia i independència respecte als poders públics en el desenvolupament de les seves activitats. o! Quedarien descartats —excepte casos molt específics i significatius— departaments universitaris especialitzats en estudis de pau i conflictes (només als EUA n’hi ha més de 400!).

3

! Una llista inicial de 40 centres es va enviar a 30 persones de 28 països diferents. La participació de moltes d’aquestes persones va permetre que la llista arribés a 50 instituts. Totes aquestes persones tenien en comú que van participar en un curs d’investigació per la pau, havent estat seleccionades i becades pel Peace Research Institute of Oslo (PRIO) i el Ministeri d’Assumptes Exteriors de Noruega.

13

A partir d’aquesta llista definitiva es va preparar una fitxa exhaustiva de cada centre tot seguint l’estructura que es pot trobar al Quadre 1. La informació i les dades concretes per omplir les fitxes s’han recollit de fonts directes o bé d’informacions obertes i/o accessibles amb facilitat a partir de pàgines d’Internet i/o sol·licituds per correu electrònic o telèfon. En particular, s’ha recaptat molta informació de: o! Memòries anuals d’activitats o! Memòries de resultats financers o! Estatuts o! Visites i contactes personals

Tot i l’intens esforç dut a terme, el fet que molts del centres estudiats no facin públiques algunes de les dades desitjades, no ha permès accedir a tota la informació necessària per omplir les fitxes. En conseqüència, han quedat en blanc alguns dels espais. Tot i això, el fet que les fitxes tinguin un format estandarditzat ens ha permès fer l’anàlisi comparativa dels centres més representatius. La informació de les fitxes ha estat la font principal a l’hora de preparar l’informe comparatiu, i ens ha ajudat a l’hora de definir i preparar la proposta d’un eventual Institut Català Internacional per la Pau.

14

Quadre 1. Fitxa per a l’anàlisi Sigla o acrònim i pàgina d’Internet

logotip

DADES BÀSIQUES Localització Denominació Any de fundació Objectius de la institució

General Específics

Àmbit geogràfic d’actuació ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica Estructura organitzativa i de govern Descripció del funcionament institucional GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament Fonts de finançament Nombre i tipus de personal contractat ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca Línies de treball Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior A qui s’adreça? RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil ALTRES

15

2.3. Visió global: funcions dels instituts i centres per la pau analitzats 2.3.1. Visió global La Pau és un ideal comú perseguit per tots els éssers humans del món. No ens ha d’estranyar, llavors, que a diferents ciutats i països s’hagin constituït diversos centres especialitzats en reflexionar sobre la problemàtica de la guerra i la violència i sobre els camins cap a la pau. Tampoc ens pot sorprendre que a molts d’aquests centres s’hagin promogut accions concretes per avançar en el camí que ens porti a un món més just i amb menys violència.

En aquest document hem considerat més de 50 centres, dels quals hem fet una anàlisi exhaustiva de 26 (Quadre 3). El principal criteri de selecció ha estat agafar instituts i/o centres que complissin dues o més de les funcions proposades per la Fundació per la Pau quan es va presentar la proposta originària de l’ICIP, l’any 1999 (Quadre 2). D’aquesta llista quedaven exclosos expressament departaments universitaris especialitzats en estudis de pau i conflictes, relacions internacional i estudis de seguretat, dels quals en podríem trobar centenars.

Quadre 2. Proposta de la Fundació per la Pau al conjunt de les forces polítiques de Catalunya, març de 1999

Funcions de l’ICIP 1. Observatori aplicat a la prevenció de la violència d’origen sociopolític. 2. Instància mediadora en els conflictes internacionals violents o amb risc de violència. 3. Investigació i docència d’alt nivell. 4. Creació d’opinió pública favorable a la cultura de pau. 5. Suport a la tasca de les associacions ciutadanes amb objectius coincidents amb l’objectiu general de l’Institut.

16

Quadre 3. Instituts i centres especialitzats en pau i conflictes. Centres analitzats exhaustivament i amb fitxa Núm.

Acrònim

Nom oficial Peace Research Insititute of Oslo Chr Michaelsen Institute. Development Studies and Human Rights Stockholm International Peace Research Insitute

Internet

Forma jurídica

1

PRIO Noruega

2

CMI Noruega

3

SIPRI Suècia

4

TAPRI Finlàndia

Tampere Peace Research Institute

http://www.uta.fi/tapri

5

COPRI Dinamarca

Copenhage Peace Research Institute

http://www.copri.dk

6

ECCP Holanda

European Centre for Conflict Prevention

http://www.euconflict.org

ONG internacional

7

INCORE Irlanda del Nord - GB

INCORE: International Conflict Research

http://www.incore.ulst.ac.uk

Projecte de la Universitat de Nacions Unides i la Universitat de l'Ulster

8

IA - Gran Bretanya

International Alert

http://www.international-alert.org

ONG internacional

9

CR - Gran Bretanya

Conciliation Resources

http://www.c-r.org

ONG internacional

10

IFSH Alemanya

http://www.ifsh.de/english.htm

Institut d'investigació establert pel Senat d’Hamburg, 1971

11

Berhoft Center Alemanya

http://www.berghof-center.org

Fundació privada

12

BICC Alemanya

http://www.bicc.de

ONG independent creada amb el suport del land del Rin del Nord-Westfàlia, 1994

13

GRIP Bèlgica

http://www.grip.org

ONG - Institut d'investigació

14

SwissPeace Suïssa

Swiss Peace Foundation

http://www.swisspeace.org

Fundació privada

15

CHD Suïssa

Centre for Humanitarian Dialogue

http://www.hdcentre.org

Fundació privada

Institute for Peace Research and Security Policy Berghof Research Center for Constructive Conflict Management Bonn International Center for Conversion Groupe de Recherche et d'Information sur la Paix et la Sécurité

http://www.prio.no

Fundació privada

http://www.cmi.no

Fundació privada

http://www.sipri.org

Fundació creada pel Parlament suec, 1966 Fundació creada pel Parlament. És independent des de 1994 Institut de recerca creat pel Parlament danès, 1985.

17

16

IPCRI Israel

Israel/Palestinian Center for Research and Information

http://www.ipcri.org

ONG internacional (registrada als EUA, Israel i Palestina)

17

ECP Catalunya

Escola de Cultura de Pau

http://www.escolapau.org

Conveni Administració pública - Universitat Organisme internacional

18

WWICS EUA

Wroodod Wilson International Center for Scholars

http://www.wilsoncenter.org

Partenariat públic privat

19

CC - EUA

The Carter Center

http://www.cartercenter.org

Fundació privada

20

IPA - EUA

http://www.ipacademy.org

Fundació privada

21

USIP - EUA

22

HPI - Japó

23

Fundación Arias - Costa Rica

24

ACCORD Sud-àfrica

25

Viva Rio Brasil

Viva Rio

Gernika Gogoratuz País Basc

Centro de Investigación por la Paz. Fundación Gernika Gogoratuz. Bakearen Aldeko Azieriga

26

International Peace Academy United States Institute of Peace Hiroshima Peace Institute Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano African Centre for the Constructive Resolution of Disputes

http://www.usip.gov http://serv.peace.hiroshimacu.ac.jp

Institució governamental Institut d'investigació per la pau fundat pel municipi d'Hiroshima, 1998

http://www.arias.or.cr

Fundació privada

http://www.accord.org.za

ONG internacional

http://www.vivario.org.br

Fundació privada

http://www.gernikagogoratuz.org

Fundació privada + associació. Constituïda pel Parlament del País Basc, 1987

De l’anàlisi comparada trobem que la proposta feta per la Fundació per la Pau té clars referents al món. Hi ha diversos exemples que ens indiquen que un eventual ICIP és un objectiu realista i pot desenvolupar una funció central a Catalunya com a centre de referència a nivell local, estatal i internacional en la recerca i el treball per la pau.

18

2.3.2. Funcions Considerant, per exemple, les funcions proposades per la Fundació per la Pau per a un eventual ICIP (Quadre 2), identifiquem diversos exemples de centres de pau internacionals de prestigi que compleixen funcions similars: 2.3.2.1. En primer lloc, hi ha diversos instituts i centres de recerca i acció que compleixen la funció d’observatori aplicat sobre assumptes al voltant de la investigació i l’acció per la pau. Aquest instituts solen publicar anuaris o bases de dades (Quadre 4) que s’han constituït com a documents o fonts de referència per a diversos actors de la comunitat internacional: governs, ministeris d’assumptes exteriors, agències de cooperació internacional, altres departament polítics, organitzacions internacionals de dret públic i privat, ONG de construcció de pau, drets humans i/o desenvolupament, mitjans de comunicació, ciutadans informats i estudiants, altres centres de pau, empreses, etcètera. La informació d’aquests anuaris o bases de dades és molt útil, especialment per a aquelles persones que tinguin responsabilitats a l’hora de definir polítiques públiques i/o iniciatives d’acció a nivell internacional, per a investigadors, per a mitjans de comunicació i per a organitzacions de la societat civil. Alguns documents, fins i tot, són eines aprofitades per diverses organitzacions internacionals per millorar el coneixement que tenen de diversos països i regions del món, i així millorar les iniciatives que desenvolupen en el marc de les seves responsabilitats.

19

Quadre 4. Centres de recerca que publiquen anuaris o bases de dades Centre

Pàgina d’Internet

PRIO

http://www.prio.no http://www.nisat.org

SIPRI

http://web.sipri.org/contents/webmast er/databases http://first.sipri.org/

ECCP

http://www.conflict-prevention.net

INCORE

http://www.incore.ulst.ac.uk http://www.ark.ac.uk

CR

http://www.cr.org/accord/index.shtml http://www.ifsh.de/english.htm

IFSH BICC

http://www.bicc.de/publications/surv ey/survey.html http://www.pangea.org/unescopau

ECP

Gernika Gogoratuz

Funció d’observatori i publicació: anuaris i/o bases de dades . Base de dades de la Campanya Internacional per al Control de les Armes Lleugeres (IANSANISAT) . SIPRI Yearbook. Armaments, Disarmament and International Security. . Facts on International Relations and Security Trends database (FIRST) . Database on national export control systems. . SIPRI data on military expenditure . Educational Module on Chemical and Biological Weapons (CBW) Non-proliferation (base de dades educativa) . Base de dades sobre prevenció de conflictes: organitzacions, articles, bibliografia, països, etc. . INCORE: Conflict Data Service. Conflictes armats, processos de pau . Ethnic Conflict Research Digest . Northern Ireland Social and Political Archive . Iniciatives i processos de pau . Anuari de l’OSCE . Friedensgutachten (opcions per la pau) . Anuari: Conversion Survey 2004. Global Disarmament, Demilitarization and Demobilization . Alerta! Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau (anuari) . Baròmetre (trimestral) . Semàfor (setmanal) . Processos de Pau amb voluntat cap a la reconciliació

2.3.2.2. En segon lloc, també trobem diversos centres que han desenvolupat iniciatives de mediació i facilitació en conflictes internacionals. La mediació i la facilitació de conflictes són iniciatives a llarg termini sense garanties que l’esforç sigui un èxit. Tot i això, trobem algunes institucions entre les estudiades que han desenvolupat programes de mediació en conflictes internacionals, i que aquestes iniciatives han jugat un paper fonamental a l’hora d’establir la ruta del procés de pau i/o acords parcials. Altres vegades, fins i tot, i ja amb la presència de Nacions Unides i governs, han estat iniciatives que han facilitat acords de pau definitius. En el Quadre 5 trobem alguns exemples en què les institucions i centres de pau estudiats han participat com a mediadors, facilitadors, i altres rols:

20

Quadre 5. Proposta: Participació d’institucions i centres de pau en mediació de conflictes Centre PRIO

Conflicte Guatemala, Mali, Sudan, Colòmbia, Israel i Palestina, Sri Lanka...

CMI

Guatemala, Mali, Sudan, Colòmbia, Israel i Palestina, Sri Lanka...

INCORE

Irlanda del Nord

International Alert

Grans Llacs d’Àfrica, Àfrica occidental, regió caucàsica, Nepal, Sri Lanka, Colòmbia

Conciliation Resouces

Angola, regió caucàsica, Fiji, Uganda, Àfrica, Colòmbia...

Berghof Center

Sri Lanka, regió caucàsica

ECP

Colòmbia, Euskadi

CC

CHD

Veneçuela, Sudan, Uganda, Guyana, Bòsnia, Estònia, Libèria, Equador, etc. Aceh, Indonèsia, Iniciativa de Ginebra (Israel i Palestina), Myanmar, Filipines, Darfur, Sudan

IPCRI

Israel, Palestina

VivaRio ACCORD Gernika G.

Rio de Janeiro Burundi País Basc, Alemanya

Breu descripció PRIO és un centre de recursos i de personal especialitzat que el Ministeri d’Assumptes Exteriors noruec i l’Agència de Cooperació Internacional noruega han fet servir per enfortir les seves iniciatives i intervencions en processos de pau. CMI, similarment al PRIO, ha facilitat la tasca d’intervenció en processos de pau del Ministeri d’Assumptes Exteriors noruec i de l’Agència de Cooperació Internacional noruega. La Directora d’INCORE als anys 90, Mari Fitzduff, i el mateix centre, van jugar i juguen un rol molt important en les iniciatives de conciliació i reconciliació comunitàries a Irlanda del Nord, les quals són molt importants per entendre l’èxit del procés de pau. La pau no és només un acord entre elits polítiques i actors armats. Aquesta organització s’ha especialitzat en donar suport a organitzacions civils en els països amb conflicte armat per tal que millorin la seva posició i capacitat a l’hora de definir les agendes de negociació en els processos de pau. Igualment que IA, aquesta organització s’ha especialitzat en donar suport a organitzacions civils en els països amb conflicte armat per tal que millorin la seva posició i capacitat a l’hora de definir les agendes de negociació en els processos de pau. Tal com les anteriors dues institucions, aquesta organització s’ha especialitzat en donar suport a organitzacions civils en els països amb conflicte armat per tal que millorin la seva posició i capacitat a l’hora de definir les agendes de negociació en els processos de pau. L’Escola de Cultura de Pau també ha treballat en aquest àmbit, donant suport a organitzacions civils en els països amb conflicte armat per tal que millorin la seva posició i capacitat a l’hora de definir les agendes de negociació en els processos de pau. CC ha participat en diversos esforços de mediació internacional a molts països del món. CHD facilita l’espai perquè actors en conflicte armat puguin trobar-se i dialogar. Molts estats europeus han fet servir les facilitats que dóna aquest centre i la seva situació estratègica (Suïssa com a país neutral) per promoure processos de diàleg i mediació. IPCRI és un centre de diàleg. Organitza sessions públiques i privades entre persones destacades d’Israel i Palestina amb una voluntat d’establir ponts de diàleg i facilitar processos de distensió i participació pública en els processos de pau. Mediació i intervenció en conflictes comunitaris. Facilitació i mediació en el conflicte. Processos i iniciatives de reconciliació.

21

Existeixen altres centres d’investigació i altres organitzacions no considerades en aquest estudi que també han participat molt activament en processos de pau. Per exemple: el Centre de Recerca en Ciències Socials Aplicades de Noruega —FAFO— va iniciar el procés de facilitació que va desembocar en l’Acord de Pau entre Israel i Palestina l’any 1993. La Comunitat de Sant Egidi va jugar un rol fonamental en el procés de pau a Moçambic a principis de 1990. No hem inclòs aquests exemples, perquè no són institucions pròpiament d’investigació i acció per la pau. Tot i això, l’existència d’aquestes iniciatives enforteix la nostra tesi que l’ICIP podria jugar un paper a mig termini (i sempre amb molta prudència i tocant de peus a terra) en aquest àmbit. 2.3.2.3. La tercera funció proposada per a un eventual ICIP és investigació i docència d’alt nivell. En l’estudi comparat veiem que tots els instituts i centres analitzats desenvolupen programes de recerca. La recerca, en general, sol ser l’objectiu fonamental d’aquests centres, i a vegades és l’objectiu únic (TAPRI, SIPRI, COPRI, WW). Molts d’aquests centres han desenvolupat programes de recerca de la més alta qualitat, i els seus investigadors sovint han estat capaços de definir l’agenda d’investigació en l’àmbit d’estudi concret i dintre dels estudis de la pau, els conflictes, les perspectives crítiques a la disciplina de les relacions internacionals i els estudis de seguretat internacional (Quadre 6).

22

Quadre 6. Centres amb tasques de recerca Centre PRIO

SIPRI

. INCORE . Conciliation Resources . International Alert . Berghof Center

COPRI ECCP BICC ECP IPA USIP

Agenda d’investigació . Investigació per la pau (en general) . Nexes entre construcció de pau, seguretat i desenvolupament . Estudis de conflictes armats contemporanis . Desarmament . Estudis quantitatius sobre conflictes armats i armament i desarmament . Participació pública en processos de pau . Construcció de pau i resolució o transformació de conflictes . Peace and Conflict Impact Assessment (PCIA) . Nexes entre construcció de pau, seguretat i desenvolupament. . Nova agenda dels estudis de seguretat «Escola de Copenhaguen» . Prevenció de conflictes . Processos de conversió militar - civil . Processos de pau . Nexes entre construcció de pau, seguretat i desenvolupament . Resolució i gestió de conflictes

Investigadors més reconeguts Johann Galtung, Peter Gleditz, Dan Smith, Wenche Hauge, etc. Fundadors de la investigació per la pau com a perspectiva crítica dintre de la disciplina de les relacions internacionals. Peter Wallestein, Margreta Solberg

Mari Fitzduff, Ed Garcia, Dan Smith, Andy Carl, Norbert Roberts, Kevin Clements, Manuela Leonhardt, Jonathan Goodhand

Barry Buzan, Ola Waewer, Jap de Wilde Paul van Tongeren Vicenç Fisas Necla Tschirgi Chester A. Crocker, Fen Osler Hampson i Pamela Aall (com a editors de diversos llibres de referència en els estudis de la pau i els conflictes en els quals van escriure els investigadors més destacats dels EUA)

En l’àmbit de la recerca trobem un fet comú a gairebé tots els centres i instituts de pau: tot i que la recerca sempre es desenvolupa dintre de les limitacions pròpies del mètode científic, el procés de recerca està orientat per la pràctica o cap a la pràctica política (action research - policy oriented research). Ens expliquem: la Investigació per la Pau es va desenvolupar com a metodologia d’anàlisi científica dintre de les ciències socials entre els anys 1950 i 1960. El primers investigadors (a Europa van sortir de PRIO) van entendre que era possible realitzar investigació social aplicada cap a la pau i la no-violència. Entenien que des de la disciplina clàssica de les Relacions Internacionals no s’era capaç d’entendre plenament la realitat de la pau i de la guerra (per aquells anys planava la realitat de l’amenaça

23

nuclear i les lògiques autoritàries de la guerra freda), i que era necessari desenvolupar noves perspectives d’anàlisi científica amb un fort component normatiu. Així, des de la Investigació per la Pau, es va desenvolupar una nova aproximació a l’estudi científic de la problemàtica de la guerra, dels conflictes i de la pau. Des d’aquesta perspectiva científica i aplicada es desenvolupaven anàlisis crítiques que tenien com a objectiu identificar quines eren les mancances que ens permetien parlar d’una situació de no-pau i/o de violència. La conjunció entre dades (anàlisi empírica), teories (anàlisi teòrica) i una visió crítica (anàlisi crítica) de la realitat estudiada afavoria la possibilitat que l’investigador formulés una sèrie de recomanacions a partir dels resultats de la recerca (policy oriented research). A dia d’avui, en la recerca orientada per la pràctica i cap a la pràctica, l’investigador recull les dades empíriques de realitats concretes a través de diverses metodologies (a vegades molt participatives). La manipulació científica d’aquestes dades i la confrontació de les mateixes amb les teories de canvi en què el científic es basa, permet per un costat millorar i refutar aquestes teories, i per l’altre, aprendre dels processos estudiats i comprendre quines són les bones pràctiques i les lliçons apreses en el treball per la pau en tots els seus àmbits. Tot plegat permet millorar iniciatives d’incidència futures i establir recomanacions per millorar les estratègies a partir de les quals diversos actors de la societat participen en iniciatives de pau (i de desenvolupament, de drets humans, etc.). Com hem dit, aquest tipus de recerca aplicada és una de les característiques comunes dels centres estudiats. Sense entrar en profunditat, vegem-ne alguns exemples (Quadre 7).

24

Quadre 7. Aplicació dels resultats de la recerca Centre

Recerca orientada per la pràctica i/o cap a la pràctica

PRIO

. Participació de Noruega en processos de pau (govern, ONG, etc.) Avaluació de les experiències . Recull de dades sobre armes lleugeres (NISAT)

CMI

Desenvolupament i construcció de pau

SIPRI

Recull de dades sobre armaments i iniciatives de desarmament

- Conciliation Resources - International Alert - Berghof Center - ECCP

IFSH

BICC

SWISSPEACE

IPACADEMY USIP ACCORD

. Anàlisi i avaluació de programes i projectes propis de construcció de pau . Desenvolupament d’eines conceptuals per a la planificació participativa de projectes sobre prevenció de conflictes i construcció de pau, etc. . Anàlisi de la política exterior alemanya en temes de seguretat, drets humans, conflictes, etc. . Avaluació de programes i iniciatives de reconversió de les estructures militars en estructures civils . Anàlisi d’iniciatives d’intervenció en conflictes a través de programes de prevenció de conflictes, construcció per la pau, desenvolupament i solidaritat, drets humans, etc. . Anàlisi del treball de les Nacions Unides i dels EUA en processos de mediació i pau. . Conflictes africans, formació de personal civil i militar per a les operacions de pau africanes

Qui aprofita els resultats de la recerca? Diplomàtics del Ministeri d’Assumptes Exteriors noruec i l’Agència de Cooperació Internacional, tècnics de projectes d’ONG de desenvolupament, organitzacions internacionals, etc. Xarxa IANSA + ONG de la Campanya Diplomàtics del Ministeri d’Assumptes Exteriors noruec i l’Agència de Cooperació Internacional, tècnics de projectes d’ONG de desenvolupament, organitzacions internacionals, etc. Xarxes internacionals sobre desenvolupament, seguretat i pau, etc. ONG especialitzades. Tècnics del Ministeri d’Assumptes Exteriors de tot el món. Tècnics de Nacions Unides i les seves agències especialitzades. Xarxes internacionals per al control de les armes, etc.

ONG especialitzades en construcció de pau i desenvolupament i seguretat humana.

Tècnics del govern Governs d’estats, tècnics de Nacions Unides, diplomàtics

Societat civil part de la Fundació, Govern suís, tècnics de Nacions Unides

Diplomàtics i tècnics d’alt nivell de Nacions Unides i del govern dels EUA. ONG especialitzades, etc. Diplomàtics i tècnics d’alt nivell de Nacions Unides i dels governs regionals. ONG especialitzades de l’Àfrica subsahariana.

25

Des d’aquesta perspectiva aplicada trobem que hi ha tres grans àrees d’estudi en les quals es poden emmarcar tots els centres: 1. Estudis de Pau i Conflictes. Naturalesa i causes dels conflictes armats. Qüestions ètiques i normatives. Construcció de pau, prevenció i gestió de conflictes, reconstrucció, reconciliació, resolució, etc. Relació entre seguretat, desenvolupament i construcció de pau (PRIO, CMI, ECCP, INOCRE, IA, CR, Berhoft Center, SwissPeace, ECP, IPA, ACCORD, etc.). 2. Estudis de Seguretat. Estudis estratègics, estudis crítics de seguretat, armamentisme, processos de desarmament, etc. (SIPRI, COPRI, TAPRI, IFSH, BICC, GRIP...). 3. Relacions Internacionals. Política exterior, sistema polític global, teoria de les relacions internacionals. Estudis regionals o de països, etc. (COPRI, TAPRI, IFSH).

La segona i la tercera àrea d’estudi estan més properes a les àrees d’estudi tradicionals de la disciplina de les relacions internacionals i a la feina desenvolupada per departaments i instituts especialitzats en aquestes qüestions (inclosos departaments universitaris i centres a Catalunya). La primera àrea d’estudi s’ha desenvolupat sobretot a partir dels anys 90 i està molt menys desenvolupada a Catalunya. En aquest punt de l’Informe pot sorgir la pregunta de com poden aquests centres «aplicar» la seves recerques. Quines eines fan servir aquest centres de pau perquè les conclusions (bones pràctiques i les lliçons apreses) de la recerca pugui aplicar-se després a nivell pràctic? La resposta la trobem en el Quadre 8: no ha d’estranyar que aquestes institucions organitzin una sèrie d’activitats i publiquin documents amb diversos formats a partir dels quals comuniquin els resultats de la recerca.

26

Quadre 8. Comunicació dels resultats de la recerca i altres estratègies d’intercanvi entre els investigadors i responsables polítics, diplomàtics, periodistes, etc. Acrònim

PRIO - Noruega

CMI - Noruega

SIPRI - Suècia

TAPRI - Finlàndia

COPRI - Dinamarca

ECCP - Holanda

Descripció . PRIO és l’entitat editora de Journal of Peace Reseach i Security Dialogue. Ambdues són revistes de referència per a l’investigador per la pau i les relacions internacionals. . Publicació d’informes, documents de treball, tesis, tesines, etc. . PRIO encoratja els seus investigadors perquè participin activament en mitjans de comunicació i altres espais d’intercanvi i perquè publiquin a altres revistes internacionals de prestigi. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . Publica informes, documents de treball, monografies, Policy Papers (CMI Report, CMI Working Paper, CMInews i CMI Policy Brief). . També dona suport perquè el personal investigador publiqui les seves recerques a revistes científiques prestigioses i de nivell internacional. .! CMI organitza seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. Moltes vegades ho fa en col·laboració amb altres institucions, en particular amb la Universitat de Bergen. . Alguns dels investigadors publiquen regularment en premsa i revistes especialitzades no acadèmiques. . SIPRI publica un anuari des de 1969 (Yearbook on Armaments, Disarmament and International Security) en diversos idiomes: anglès, rus, ucraïnès, xinès i àrab. Una versió reduïda es publica en castellà, anglès, suec, francès, alemany, àrab i xinès. . Publicació d’informes, documents de treball, monografies, Policy Papers, etc. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . SIPRI té una de les millors bases de dades del món públiques especialitzada en desarmament i control d’armes convencionals, nuclears, químiques i biològiques. . Publicació a revistes de referència en el món de la investigació per la pau, les relacions internacionals i els estudis de seguretat. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . Estimula la publicació de llibres dels seus investigadors, capítols en llibres editats i en revistes acadèmiques especialitzades. Per tal de garantir la qualitat de les publicacions sempre es publica a través d’editorials externes a COPRI. . COPRI publicava Working papers dels seus investigadors i un butlletí quatre vegades l’any. . A més a més, organitza jornades i seminaris en col·laboració amb d’altres centres d’investigació. . ECCP ha publicat diversos llibres sobre els seus programes. Els llibres s’han constituït com a manuals de referència a nivell mundial a l’hora de saber qui és qui i qui fa què en el món de la prevenció de conflictes i la construcció de pau. . Pàgina d’Internet que a la vegada és una base de dades útil (contactes, qui es qui, qui fa què, bones pràctiques, lliçons apreses, iniciatives i programes...) en relació a la temàtica de la prevenció de conflictes i construcció de pau. . Organització i coordinació de seminaris, trobades, conferències, reunions de treball, etc., en relació amb les àrees pròpies de treball, la xarxa i els programes d’ECCP. . Coordinació de la Xarxa de Prevenció de Conflictes (organitzacions internacionals i experts que treballen en aquests temes).

27

INCORE - Irlanda del Nord- GB

. INCORE publica diversos materials: articles ocasionals, informes de conferències, informes de recerca, llibres especialitzats, etc. . INCORE organitza al llarg de tot l’any diverses trobades amb especialistes i altres personatges destacats: seminaris, tallers, conferències, fòrums de debat, etc. . INCORE és un centre de recursos. La seva pàgina d’Internet s’ha desenvolupat com un dels principals centres de recursos del món en qüestions de processos de pau i conflictes armats. . INCORE estimula que els seus investigadors publiquin en revistes acadèmiques especialitzades.

IA - Gran Bretanya

. Publicació d’informes, documents de treball, monografies, Policy Papers, etc. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . Organització de cursos i tallers especialitzats. . Publicació de manuals de recursos sobre resolució de conflictes.

CR - Gran Bretanya

. CR publica l’única revista especialitzada en processos de pau, ACCORD.

IFSH - Alemanya

Berghof Center – Alemanya

BICC - Alemanya

GRIP - Bèlgica

SwissPeace - Suïssa

CHD - Suïssa

IPCRI - Israel

ECP - Catalunya

. Els investigadors d’IFSH participen en conferències, llibres editats, tallers, xarxes d’investigadors i d’acció social, etc. També tenen com a política participar en els mitjans de comunicació. . El centre organitza seminaris, conferències, tallers, etc. . El centre ha publicat un dels millors manuals sobre transformació de conflictes i construcció de pau: http://www.berghof-handbook.net . El centre publica tots els seus materials a la seva pàgina d’Internet. . La principal eina d’informació cap a l’exterior és l’Informe Anual Conversion Survey, Global Disarmament, Demilitarization and Demobilization. . BICC pública altres documents de treball, articles, comunicats de premsa, anàlisi de països, etc. . BICC organitza seminaris internacionals sobre qüestions de conversió militar. . El principal producte de GRIP són publicacions emmarcades en tres grans grups: llibres, informes i notícies (newsletter trimestral). . GRIP organitza i participa en actes, seminaris, conferències, briefings, etc., aprofitant la seva proximitat a les institucions europees. . GRIP té com a política que els seus investigadors escriguin articles en revistes especialitzades, revistes de difusió general, diaris i participin en programes de ràdio i televisió. . Pàgina d’Internet com a centre de recursos. . SwissPeace, en si mateixa, funciona com a centre de coordinació especialitzat de totes les organitzacions que van crear la Fundació o es van adherir posteriorment. SwissPeace fa servir aquesta xarxa per difondre tots els materials a Suïssa i arreu del món. . Publicació d’informes, documents de treball, monografies, Policy Papers, etc. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . Organització de cursos i tallers especialitzats. . Pàgina d’Internet com a centre de recursos. . El Centre no té com a objectiu publicar materials. A més, molta de la feina que realitza té una dimensió confidencial. Tot i això, publica alguns documents que tracten dels temes en què treballen, en concret sobre els programes de reflexió política orientada per l’experiència en el terreny. . IPCRI és un espai que estimula la recerca i la col·laboració entre persones destacades de la societat d’Israel i de Palestina. IPCRI organitza programes de recerca conjunta i facilita la possibilitat de contacte entre investigadors. IPCRI ha organitzat conferències i seminaris internacionals (oberts i tancats) i altres mecanismes per facilitat la construcció de ponts de diàleg i contacte. IPCRI publica materials i articles. . La Unitat d’Alerta publica setmanalment un recull dels esdeveniments internacionals més significatius (Semàfor). Tres vegades l’any publica un informe de seguiment (Baròmetre) i, una vegada l’any, un informe en format d’Anuari (Informe Alerta). . L’Escola publica també diversos recursos, butlletins, articles, comunicats de premsa i llibres al voltant dels programes d’investigació.

28

WWICS - EUA

CC – EUA

IPA – EUA

USIP - EUA

HPI – Japó

ACCORD - Sud-àfrica

. Investigadors de l’Escola participen en seminaris, cursos, conferències i projectes de recerca d’altres institucions. . L’ECP organitza seminaris internacionals i altres esdeveniments de projecció internacional. . Tots els seus programes d’investigació tenen com a objectiu fonamental publicar els resultats aconseguits en les seves recerques en revistes especialitzades i de difusió general. . Publicació d’informes, documents de treball, monografies, Policy Papers, etc. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . El Centre publica materials i altres recursos relacionats amb els programes. . IPA publica diversos materials de forma regular: llibres, articles, monografies, policy brief, documents de treball, informes, etc. . IPA organitza seminaris, conferències, xerrades, per difondre les seves recerques i enfortir les xarxes en les quals treballa. . IPA s’ha especialitzat en iniciatives d’informació i intercanvi entre diplomàtics, funcionaris de Nacions Unides i acadèmics. IPA organitza tot sovint espais de trobada en els quals tota aquesta gent es reuneix i pot intercanviar idees, projectes, iniciatives, etc. . Es publiquen informes, documents de treball, monografies, Policy Papers. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . Estimula la publicació de llibres dels seus investigadors, capítols en llibres editats i en revistes acadèmiques especialitzades. . HPI publica Working Papers dels seus investigadors i un butlletí quatre vegades l’any. . HPI organitza jornades i seminaris en col·laboració amb d’altres centres d’investigació, locals i internacionals. . ACCORD publica diversos materials: articles ocasionals, informes de conferències, informes de recerca, llibres especialitzats, etc. ACCORD publica dues revistes internacionals: Conflict trends i African Journal of Conflict Resolution. . ACCORD és una de les organitzacions impulsores d’un centre de formació especialitzada en construcció de pau i resolució i gestió de conflictes: http://www.trainingforpeace.org . ACCORD organitza al llarg de tot l’any diverses trobades amb especialistes i altres personatges destacats: seminaris, tallers, conferències, fòrums de debat, etc. . ACCORD és un centre de recursos especialitzat en la realitat africana. . ACCORD és un centre especialitzat en assessoria sobre assumptes de construcció de pau: avaluacions de projectes, anàlisi de conflictes i processos d’intervenció, participació pública en processos de pau, etc.

A nivell de docència, hem trobat pocs exemples entre els centres i els instituts estudiats que tinguin programes docents ben acabats i consolidats (llicenciatures, cursos de postgrau, mestratges, programes de doctorat). Tots els centres (i sobretot els seus investigadors) participen en iniciatives docents d’altres institucions, bàsicament universitàries. En aquest sentit, només alguns dels centres estudiats (Quadre 9) tenen entre les seves funcions organitzar activitats docents més enllà de cursos curts. A més, entre els pocs exemples que hem trobat, la docència no la valida l’institut sinó que són les universitats i els seus departaments especialitzats els qui assumeixen aquesta responsabilitat. Hi ha una col·laboració entre les dues institucions. En general, els centres de recerca i acció per la pau només organitzen cursos curts (cursos d’estiu, per 29

exemple) i cursos i programes molt especialitzats (tallers, formació de tècnics i diplomàtics d’institucions públiques i privades, etc.). Aquests cursos, més que una activitat docent, són iniciatives que formen part de les seves activitats de difusió, i sempre en relació amb les línies de treball i programes de les institucions.

Quadre 9. Programes de docència Centre

INCORE

ECP

Programes de docència . Cursos d’especialització en pau i conflictes (200 hores) . Mestratge en pau i conflictes (400 hores) . Programes de docència a distància . Curs de postgrau (200 hores)

Validació acadèmica? NO. Amb col·laboració de la Universitat de l’Ulster. NO. Amb col·laboració de l’Escola de Doctorat i Estudis de Tercer Cicle de la Universitat Autònoma de Barcelona.

2.3.2.4. La quarta funció proposada per a un eventual ICIP és la creació d’opinió pública favorable a la cultura de pau. Aquesta quarta funció té molts referents entre els instituts i centres analitzats. Tots els centres tenen com a objectiu crear i modular opinió pública al voltant dels eixos de treball que tenen establerts. La incidència i la sensibilització es fa a tots els nivells socials. No entrarem en profunditat a discutir aquesta qüestió; simplement, en el Quadre 10 enumerem diverses iniciatives a través de les quals des dels instituts es vol influir en l’opinió pública, en els responsables polítics i militars, i qualsevol altra persona interessada (tècnics d’ONG, empresaris, societat en general).

30

Quadre 10. Iniciatives d’incidència, sensibilització i contactes amb la societat Acrònim

PRIO - Noruega

CMI - Noruega

Iniciatives d’incidència, sensibilització i contactes amb la societat . PRIO encoratja els seus investigadors perquè participin activament en mitjans de comunicació i altres espais d’intercanvi. . Organització de fòrums oberts al públic general. . Organització d’un Festival de Cinema. . Pàgina d’Internet. . PRIO té una de les millors biblioteques del món especialitzades en investigació per la pau. . Participació i organització de la Universitat Internacional d’Estiu d’Oslo. . PRIO participa en xarxes i campanyes de sensibilització sobre armes lleugeres. . Organització de fòrums i altres esdeveniments oberts al públic en general. . CMI publica una pàgina d’Internet que és la seva principal eina de projecció exterior. . Alguns dels investigadors publiquen regularment en premsa i revistes especialitzades no acadèmiques. . CMI té una extensa biblioteca oberta al públic.

SIPRI - Suècia

. Organització de fòrums oberts al públic. . Pàgina d’Internet com a centre de recursos.

ECCP - Holanda

. ECCP ha publicat diversos llibres sobre els seus programes. Els llibres s’han constituït com manuals de referència a nivell mundial a l’hora de saber qui és qui, i qui fa què en el món de la prevenció de conflictes i la construcció de pau. Tenen un format accessible per a qualsevol persona interessada; sovint són destinats fins i tot a públic no especialitzat. . Pàgina d’Internet com a centre de recursos. . Coordinació de xarxes i campanyes d’incidència.

INCORE - Irlanda del Nord – GB

IA - Gran Bretanya CR - Gran Bretanya

IFSH - Alemanya

Berghof Center – Alemanya

SwissPeace - Suïssa

. INCORE és un centre de docència especialitzada: Mestratge en Estudis de Pau i Conflictes; doctorats; cursos de postgrau; docència a distància; universitat d’estiu, etc. . INCORE organitza al llarg de tot l’any diverses trobades obertes al públic general amb especialistes i altres personatges destacats: seminaris, tallers, conferències, fòrums de debat, etc. . INCORE és un centre de recursos. La seva pàgina d’Internet s’ha desenvolupat com un dels principals centres de recursos del món en qüestions de processos de pau i conflictes armats. . Publicació de manuals de recursos sobre resolució de conflictes. . Coordinació de campanyes d’incidència i sensibilització. . CR publica l’única revista especialitzada en processos de pau, ACCORD. Aquesta revista té un format molt accessible per al públic en general. . IFSH té com a política que els seus investigadors participin en mitjans de comunicació. . IFSH disposa d’una de les biblioteques més grans d’Alemanya especialitzada en temes de pau, seguretat i conflictes. La biblioteca està oberta al públic. . El centre ha publicat un dels millors manuals sobre transformació de conflictes i construcció de pau: http://www.berghof-handbook.net .!El centre ha organitzat diàlegs entre destacats líders de societats en conflicte armat per tal d’explorar possibilitats de pau. . El centre publica tots els seus materials a la seva pàgina d’Internet. . SwissPeace funciona com a centre de coordinació especialitzat de totes les organitzacions que van crear la Fundació o es van adherir posteriorment. SwissPeace fa servir aquesta xarxa per difondre tots els materials a Suïssa i al voltant del món. . Organització de fòrums i altres esdeveniments oberts al públic no especialitzat.

31

ECP - Catalunya

WWICS - EUA

CC – EUA

USIP - EUA

HPI – Japó

Viva Rio - Brasil

Gernika Gogoratuz

. ECP organitza diverses activitats docents obertes a un públic no especialitzat. . ECP participa en xarxes internacionals i campanyes de sensibilització i lobby sobre prevenció de conflictes, desarmament, rehabilitació postbèl·lica, educació per la pau, etc. . Publicació de la revista de difusió general Wilson Quaterly. . El CWW és l’organització editora d’un programa de ràdio que s’emet per 200 estacions radiofòniques. També ha desenvolupat diversos programes i sèries de TV al voltant de les temàtiques en les quals treballa. . L’edifici on està situat el Centre Carter és un complex immens en el qual es desenvolupen moltes i diverses activitats: convencions, seminaris, xerrades, bodes, centre de negocis, recepcions, etc. . El Centre publica materials i altres recursos relacionats amb els programes. Aquests materials són accessibles a tothom. . El Centre té una política de relacions públiques molt treballada i és conegut al món per la personalitat del seu fundador, el qual va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 2002. . USIP publica i assessora llibres per a nens i nenes i públic no especialitzat. . Organització de programes docents d’entrenament per a la formació d’especialistes en conflictes i construcció de pau. . USIP prepara programes de ràdio i TV. Fa servir les noves tecnologies activament per aconseguir complir l’objectiu de difusió i informació pública. . HPI ha institucionalitzat diversos actes a través dels quals pot complir el seu objectiu de divulgació cap a la societat en general: simposis, xerrades, conferències públiques, cicles d’actes, trobades obertes, fòrums de ciutat, etc. . Viva Rio té com a objectiu desenvolupar activitats que millorin la imatge pública de la ciutat de Rio de Janeiro. Per aconseguir-ho desenvolupa programes de recol·lecció d’armes i de sensibilització contra l’ús de les armes lleugeres. També desenvolupa iniciatives i programes d’acció per millorar l’autoestima, la capacitat i el protagonisme dels habitants de les faveles en el marc de la societat brasilera (programes de ràdio, pàgina d’Internet destinada a complir aquest objectiu, etc.). . Organització de seminaris, xerrades, actes públics, etc. . Assessorament tècnic al Museu de la Pau i la Reconciliació de Gernika Lumo. . Organització d’actes, cerimònies i projectes per afavorir el procés de reconciliació entre la ciutat de Gernika i Alemanya, a més d’altres iniciatives de reconciliació locals i internacionals.

32

2.3.2.5. L’última funció proposada per a un eventual ICIP és la de donar suport a la tasca de les associacions ciutadanes amb objectius coincidents amb l’objectiu general de l’Institut. De nou, trobem clars exemples en els instituts i centres per la pau que hem estudiat. Aquesta funció ha quedat implícita en molts dels quadres anteriors. És bastant fàcil trobar exemples en els quals els centres d’investigació i acció per la pau donin suport tècnic i especialitzat a campanyes i altres iniciatives d’incidència engegades per organitzacions ciutadanes. Des d’una perspectiva històrica, hi ha un exemple molt clar d’aquestes relacions «virtuoses» entre els centre d’investigació i altres organitzacions de ciutadans: la Campanya Global contra les Mines Antipersonals (http://www.icbl.org). Com recordareu, aquesta campanya va començar des de moltes organitzacions de ciutadans en molts països del món, tant al Sud com al Nord. Molta de la feina més tècnica de recerca i anàlisi va ser desenvolupada per molts dels centres que estem estudiant, els quals participaven com un més en aquesta campanya fent allò en què eren especialistes. Altres campanyes d’incidència i sensibilització en les quals els centres i els instituts participen activament les trobem en el Quadre 11. Cal tenir en compte que els centres i instituts de pau participen en aquestes campanyes per complementar la feina que fan diverses ONG i moviment socials. Mai per substituir-la. La tasca desenvolupada per les institucions estudiades se centra en la part d’anàlisi i recerca. Participen —si ho creuen convenient— en les campanyes com a institucions de suport tècnic i amb l’objectiu que les campanyes es basin en coneixements sòlids i una acurada recerca capaç de sustentar les idees, els arguments i les raons ètiques per les quals s’ha emprès la campanya.

33

Quadre 11. Participació en campanyes dels centres de recerca Acrònim

Campanya en la qual participa o ha participat . PRIO va participar en la campanya contra les mines lleugeres: http://www.icbl.org . PRIO participa en xarxes i campanyes de sensibilització sobre armes lleugeres — IANSA—: http://www.iansa.org . SIPRI va participar en la campanya contra les mines lleugeres: http://www.icbl.org . SIPRI participa en xarxes i campanyes de sensibilització sobre armes lleugeres — IANSA—: http://www.iansa.org . Campanya «Rol de la societat civil en la prevenció de conflictes armats»: http://www.gppac.net

PRIO

SIPRI

ECCP International Alert GRIP

BICC

Swisspeace

Hdcentre

ECP

Fundación Arias Viva Rio

. IA participa en la campanya per promoure la participació de dones en processos pau: http://www.womenbuildingpeace.org . GRIP va participar en la campanya contra les mines lleugeres: http://www.icbl.org . GRIP participa en xarxes i campanyes de sensibilització sobre armes lleugeres — IANSA—: http://www.iansa.org . BICC va participar en la campanya contra les mines lleugeres: http://www.icbl.org . BICC participa en xarxes i campanyes de sensibilització sobre armes lleugeres — IANSA—: http://www.iansa.org . Swisspeace va participar en la campanya contra les mines lleugeres: http://www.icbl.org . Swisspeace participa en xarxes i campanyes de sensibilització sobre armes lleugeres —IANSA—: http://www.iansa.org . HDcentre va participar en la campanya contra les mines lleugeres: http://www.icbl.org . Hdcentre participa en xarxes i campanyes de sensibilització sobre armes lleugeres —IANSA—: http://www.iansa.org . ECP va participar en la campanya contra les mines lleugeres: http://www.icbl.org . ECP participa en xarxes i campanyes de sensibilització sobre armes lleugeres — IANSA—: http://www.iansa.org . ECP participa en la campanya «Per la Pau, prou investigació militar»: http://www.prouinvestigaciomilitar.org . Oscar Arias és un dels principals impulsors de les campanyes contra les armes lleugeres. A més, ha impulsat altres iniciatives (polítiques i de sensibilització) per aconseguir incrementar el control de les transferències d’armes. . Viva Rio és una de les organitzacions que amb més força impulsa la campanya contra les armes lleugeres al Brasil: http://www.iansa.org

2.3.3. Conclusions Sembla clar que existeixen molts exemples a nivell internacional de Centres de Recerca i Acció per la Pau, i que aquests desenvolupen una àmplia sèrie d’activitats socialment i políticament útils per a la societat en general i per a sectors específics: responsables polítics i diplomàtics, tècnics d’ONG i altres persones amb responsabilitats internacionals, periodistes, empresaris, organitzacions Internacionals, etc.

34

2.4. Anàlisi juridicoadministrativa de les institucions En aquest punt fem una anàlisi dels aspectes jurídics i organitzatius de les diverses institucions estudiades (Quadre 3): 1. Forma jurídica 2. Estructura organitzativa i de govern 3. Pressupost de funcionament 4. Fonts de finançament 5. Nombre i tipus de personal contractat

Partim de l’objectiu de conèixer quina és la realitat en altres centres d’investigació i acció per la pau internacionals. Com a punt de referència analítica i per facilitar la comparació, recordem que la proposta de 1999 de la Fundació per la Pau suggeria que l’eventual ICIP havia de ser «un projecte del poble de Catalunya que, mitjançant el seu Parlament, en decideix la creació i n’assegura el manteniment» i un centre «independent del poder polític que el crea i que té com a òrgan de govern un òrgan col·legiat format per persones internacionalment reconegudes per les seves aportacions a la Cultura de Pau».

35

2.4.1. Forma jurídica De les 26 institucions estudiades amb profunditat (Quadre 3) hem trobat que: . 9 són fundacions privades .

8 són institucions establertes per un Parlament (o altres institucions) com a

expressió de la voluntat popular (Parlament suec, danès, finès, el senat de l’Estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia i de l’Estat d’Hamburg, Senat dels EUA, Municipalitat d’Hiroshima, el Parlament del País Basc) .1

és una institució governamental

.5

són ONG internacionals

.2

són entitats universitàries amb un caràcter excepcional dintre de la universitat

(no són departaments universitaris)

Com es pot veure, hi ha diferents exemples on el centre de pau va ser creat a partir d’una decisió d’un Parlament com a expressió de la voluntat popular. Entre aquests centres trobem alguns dels més prestigiosos: SIPRI, COPRI, TAPRI o BICC. També és el cas proper de Gernika Gogoratuz. Tot sembla indicar que la forma jurídica que adopten aquest tipus d’institucions de pau no és essencial a l’hora de garantir l’autonomia de criteri. Els 26 exemples que hem estudiat són institucions prestigioses reconegudes per la seva autonomia a l’hora de decidir línies de treball, i altres decisions estratègiques que donen cos als centres. Per exemple, USIP, que és una agència governamental dels EUA, és una organització dirigida per una Junta de Govern formada per diversos representants de la societat (majoria) i del govern (minoria). Aquesta Junta té plena llibertat a l’hora de decidir les línies de treball i l’estratègia a seguir. La conclusió que podem extreure és que l’autonomia dels centres de pau s’aconsegueix no tant a partir de la forma jurídica de la institució, sinó a partir de com

36

són escollits els seus òrgans de govern. Aquest punt l’analitzem amb més profunditat a continuació.

2.4.2. Estructura organitzativa i de govern i descripció del funcionament institucional

2.4.2.1. Estructura organitzativa i de govern En aquest punt ens centrarem fonamentalment en l’anàlisi i la comparació de les estructures de govern i la forma de presa de decisions substantives dels instituts i centres estudiats. En general, trobem tres òrgans de govern que es repeteixen en totes les institucions: Junta de Govern o Junta Directiva, Comitè Assessor Internacional, Director Executiu (o Equip de Directors). Com hem dit abans, les 26 institucions estudiades tenen un gran prestigi en el món com a centres especialitzats en qüestions de pau. En l’anàlisi i la comparació d’aquestes organitzacions hem trobat alguns fets comuns a moltes d’elles que creiem que explica per què aquestes organitzacions tenen prestigi com a centres autònoms i independents. En primer lloc, tenen una Junta de Govern amb plena capacitat decisòria que ha estat escollida per una diversitat d’actors socials. Cap institució, ni política, ni social, té capacitat plena de control sobre el centre. Molts dels centres estudiats, ja siguin «públics» o «privats» han desenvolupat mecanismes d’elecció de la Junta de Govern i altres òrgans decisoris que garanteixen que ningú tingui un control majoritari de la institució i les línies de treball. Això s’ha aconseguit a través de diverses estratègies: - Les juntes de govern són escollides per una pluralitat d’actors, moltes vegades actors representatius del teixit social en el qual el centre té la seva seu. L’exemple més clar, però no exclusiu, són les dues institucions noruegues — PRIO i CMI— (recordem que són fundacions privades). Aquests centres escullen la seva junta a través d’un procés en el qual diferents institucions representatives de Noruega (i internacionals!) escullen un membre de la Junta de 37

Govern. Aquestes institucions són, per exemple, la universitat, el Consell Noruec de Recerca, el Ministeri d’Assumptes Exteriors, l’Associació Nòrdica d’Estudis Internacionals, la Cambra de Comerç i Indústria, etc. Alguna cosa similar succeeix a USIP que, encara que és un òrgan del poder executiu, té una Junta de Govern escollida per una diversitats d’actors socials independents del govern (si més no la majoria de la Junta). - Una altra estratègia que es fa servir és garantir a través dels estatuts de la institució que els membres de la Junta de Govern siguin experts (reconeguts internacionalment) en els programes de treball de l’institut. Fins i tot, a vegades hi ha membres de la Junta de Govern que són de procedència internacional. Així succeeix en institucions com COPRI, SIPRI, BICC, IFSH, IPA, ECCP.

En segon lloc, trobem la figura del Director/a i/o de l’Equip Executiu. Aquest sol ser escollit formalment per la Junta de Govern. Tot i això, en la pràctica trobem diverses formes d’escollir aquesta persona: - La més típica és fer-ho a través d’un procés de selecció (oferta de feina) internacional. La Junta de Govern prepara una convocatòria local i internacional que es fa moure per les xarxes que aquest tipus de centres tenen establertes (centres que hem estudiat i centres universitaris especialitzats). El perfil que es busca és generalment el d’una persona que hagi destacat a nivell acadèmic en el món dels estudis per la pau i que a més tingui un perfil executiu, és a dir, experiència en la gestió d’institucions similars. Així succeeix a CMI, International Alert, BICC, CHD, IPA. - Altres vegades la figura del director s’escull entre el personal de recerca sènior de la institució. - També trobem alguna institució en la qual el director és una de les persones fundadores de la institució i que ha mantingut aquell càrrec en tant que el centre és, en part, obra seva (i dels altres investigadors sèniors del centre). Així va succeir en un principi amb PRIO i succeeix ara amb ECCP, CR, INCORE

38

(aquesta última institució ha canviat fa poc de directora, la qual ha estat escollida entre el personal de recerca sènior). - Hi ha algun cas significatiu: el director de SIPRI és escollit pel govern suec després que els treballadors (personal de recerca i de gestió interna) i la Junta Directiva presentin candidats. La pràctica ha fet que aquesta persona sigui sempre un estranger, en l’actualitat una dona britànica.

En tercer lloc, gairebé totes les institucions tenen un Consell Assessor Internacional. Aquest comitè està format per diverses persones de reconegut prestigi i capacitat per assessorar el centre en les qüestions de recerca i en els programes d’acció. En general, aquest òrgan compleix una funció amb poca (o cap) capacitat executiva. Hi hem trobat dos grans models de comitès assessors: el primer està conformat per persones de gran nom (Secretari General de Nacions Unides, diplomàtics de renom, Premis Nobel o similars) però amb poca capacitat d’involucrar-se de forma efectiva en el desenvolupament i l’assessoria del centre. La funció d’aquest tipus de comitè està més enfocada a projectar una imatge cap a l’exterior i, d’alguna manera, crear una identitat pròpia del centre de pau enmig de la societat (exemples: IPA, USIP, BICC). El segon tipus d’òrgan està conformat per persones menys populars però molt més interessades en complir l’objectiu com a assessors. Aquest tipus de comitè assessor està format per investigadors de renom, moltes vegades amb càrrecs executius en altres centres de pau, ONG o departament universitaris. Després d’una revisió acurada d’aquests òrgans assessors, podem veure que moltes de les persones adscrites són persones molt destacades en altres institucions estudiades en aquest treball. En aquests casos, el Consell Assessor Internacional sí que compleix una funció efectiva més enllà de la de projectar una imatge. Les xarxes que es creen entre instituts els permet desenvolupar programes de recerca i acció conjuntament i accedir a les fonts de finançament. Hi ha alguns instituts que han optat per alguna solució mixta (IPA). En quart lloc, en algunes institucions trobem altres òrgans: Comitè Financer, Comitè Auditor, etc. Aquest tipus d’òrgans es creen per millorar la transparència de les institucions davant la societat a nivell econòmic. Amb el mateix objectiu, molts dels centres estan obligats pels seus estatuts a publicar anualment i fer accessible un anuari 39

on s’incloguin les activitats fetes, l’estat de comptes, el personal contractat i l’informe dels auditors. 2.4.2.2. Descripció del funcionament institucional Les Juntes de Govern solen ser els òrgans decisoris de les institucions. Generalment és l’òrgan que pren les decisions fonamentals de l’institut: aprovar els plans estratègics a llarg termini (objectius), els plans de treball anuals, nous programes i projectes de recerca o d’acció, la contractació de personal fix (sobretot personal de recerca), el pressupost, l’estat de comptes, els informes financers, les polítiques de personal i gestió interna, etc. Com a norma general, es reuneixen tres o quatre vegades l’any per realitzar aquesta tasca. La seva funció fonamental és garantir que el centre funcioni en consonància i d’acord amb l’objectiu general de la institució per la qual va establir-se. El/la Director/a executiu/va (o l’equip de direcció), per un altre costat, tenen responsabilitat sobre el dia a dia de la institució. Preparen (moltes vegades amb la col·laboració de l’equip de treball —personal de recerca i gestió interna— de l’institut) molts dels assumptes que la Junta ha d’aprovar en les seves reunions. Són la cara més pública de les institucions i les representen davant de la societat (altres organitzacions, poders públics, mitjans de comunicació, etc.). El Consell Assessor Internacional compleix les funcions abans descrites.

2.4.3. Pressupost de les Institucions Aquest punt i el següent han estat la part més difícil d’accedir. La informació financera de les institucions no sempre és pública i no sempre és fàcil que sigui facilitada, almenys en tota la seva dimensió. Tot i això, hem aconseguit accedir a la informació de les institucions més representatives d’Europa (PRIO, CMI, SIPRI, CR, IA, ECCP, CHD, ECP...), que ens permeten conèixer una realitat que ens és propera i comparable. Excepte on s’indica el contrari a les fitxes, les dades són sobre els ingressos en euros a 31 de desembre de 2003 (Quadre 12).

40

Quadre 12. Fonts de recursos i personal contractat dels centres de recerca Acrònim

Ingressos anuals en milions d’€

PRIO

5,5 - 6

CMI

5,5

SIPRI

4

COPRI

Desconegut

Fonts de recursos Un 14% de la partida pressupostària fixa del govern. Un 86% d’ingressos per projectes comissionats per institucions públiques i privades. Un 30% de les partides pressupostàries fixes del govern noruec (diferents ministeris). Un 70% d’ingressos per projectes comissionats per institucions públiques i privades. El govern suec finança gairebé de forma plena SIPRI (4 milions). Hi ha alguns ingressos extres per projectes concrets. El 100% prové del Ministeri danès de Recerca i Tecnologia Un 32,5% procedeix de finançament públic i privat no condicionat a projectes. Un 67,5% d’ingressos per projectes comissionats per institucions públiques i privades. Un 22% de finançament no condicionat a projectes. Un 88% de finançament per a projectes. Un 16,4% de finançament no condicionat a projectes. Un 83,6% de finançament per a projectes. Un 22,5% de partides pressupostàries fixes del govern suís i ingressos propis Un 77,5% d’ingressos per projectes comissionats per institucions públiques i privades.

Nombre de personal contractat

50 - 60 persones

55 persones

50 - 60 persones 27 persones

ECCP

1,14

International Alert

8,1

CR

1,63

Swisspeace

3,2

ECP

0,68

Fonamentalment d’institucions públiques, en particular de la Generalitat de Catalunya.

20 persones

USIP

14,7

Assignació pressupostària del govern

83 persones

CHD

6,8

Un 35% són recursos no condicionats a projectes procedents de diversos ministeris d’Assumptes Exteriors. Un 65% són recursos condicionats a projectes.

15 persones

66 persones

15 persones

40 persones

20 persones

41

La proposta de la Fundació per la Pau l’any 1999 era crear un ICIP amb 2,4 milions d’euros (400 milions de pessetes) com a partida pressupostària anual. Aquesta dada, en comparació amb la realitat de la majoria de centres per la pau europeus, sembla realista i mesurada. Un centre com aquest seria equivalent als centres de major prestigi europeus com PRIO, CMI, SIPRI i donaria la possibilitat de crear, amb el temps, una institució de referència a nivell mundial.

2.4.4. Fonts de finançament Tal com queda recollit en les fitxes i en el Quadre 12, hi ha pocs instituts que depenguin exclusivament d’una partida pressupostària fixa procedent d’una institució pública (parlament, govern, ministeri). SIPRI, COPRI i TAPRI són les excepcions més destacades. En el cas de SIPRI, el parlament va decidir la creació de l’institut i va garantir la seva supervivència independent del govern en el poder. En el cas de COPRI i TAPRI, encara que són institucions de recerca instaurades pel Parlament, el seu finançament depèn (i depenia en el cas de COPRI) gairebé en exclusiva dels ministeris encarregats de la política de recerca. Cal recordar que aquestes tres institucions estan centrades en la recerca i desenvolupen poques activitats d’acció i d’incidència per la pau. Entre les altres institucions, les fonts de finançament són molt més diverses. Hi ha centres (PRIO, CMI, CHD, USIP, BICC) que reben una aportació pressupostària fixa, i no condicionada a projectes concrets, del govern o del parlament (entre un 10 i un 35% dels ingressos). A vegades aquesta aportació es produeix perquè els centres estan considerats pel seu prestigi i la qualitat de la seva feina com a centres d’excel·lència. La resta d’ingressos són recursos que els centres han aconseguit a través de convocatòries públiques a projectes d’institucions privades i públiques. Un indicador de la qualitat de la feina de la majoria dels 26 centres estudiats en profunditat (Quadre 3) és que reben finançament d’institucions públiques i de governs estrangers, els quals els comissionen projectes de recerca i altres assumptes (assessories, avaluacions de polítiques públiques, etc.).

42

2.4.5. Nombre i tipus de personal contractat Tot i que és difícil fer una comparació sobre aquest punt, podem esmentar com a variable que es repeteix que els centres de pau tenen dos terços del personal dedicats a la recerca i a la coordinació de programes i projectes d’incidència. La resta del personal s’encarrega de serveis interns del centre: administració, edició de materials, gestió interna, biblioteca, tècnics informàtics, assessors lingüístics, etc.

43

2.5. Fitxes dels instituts i centres Instituts i centres especialitzats en pau i conflictes. Centres analitzats exhaustivament i amb fitxa nº

Acrònim

Nom oficial

Internet

1

PRIO Noruega

Peace Research Institute of Oslo

http://www.prio.no

2

CMI Noruega

Chr. Michaelsen Institute. Development Studies and Human Rights

http://www.cmi.no

3

SIPRI Suècia

Stockholm International Peace Research Institute

http://www.sipri.org

4

TAPRI – Finlàndia

Tampere Peace Research Institute

http://www.uta.fi/tapri

5

COPRI Dinamarca

Copenhage Peace Research Institute

http://www.copri.dk

6

ECCP Holanda

European Centre for Conflict Prevention

http://www.euconflict.org

7

INCORE Irlanda del Nord - GB

INCORE: International Conflict Research

http://www.incore.ulst.ac.uk

8

IA - Gran Bretanya

International Alert

http://www.international-alert.org

9

CR - Gran Bretanya

Conciliation Resources

http://www.c-r.org

10

IFSH Alemanya

Institute for Peace Research and Security Policy

http://www.ifsh.de/english.htm

11

Berghof Center Alemanya

Berghof Research Center for Constructive Conflict Management

http://www.berghof-center.org

12

BICC Alemanya

Bonn International Center for Conversion

http://www.bicc.de

13

GRIP Bèlgica

Groupe de Recherche et d’Information sur la Paix et la Sécurité

http://www.grip.org

14

SwissPeace Suïssa

Swiss Peace Foundation

http://www.swisspeace.org

15

HD - Suïssa

Centre for Humanitarian Dialogue

http://www.hdcentre.org

16

IPCRI Israel

Israel/Palestinian Center for Research and Information

http://www.ipcri.org

44

17

ECP Catalunya

Escola de Cultura de Pau

http://www.escolapau.org

18

WWICS EUA

Wroodod Wilson International Center for Scholars

http://www.wilsoncenter.org

19

CC -EUA

The Carter Center

http://www.cartercenter.org

20

IPA -EUA

International Peace Academy

http://www.ipacademy.org

21

USIP - EUA

United States Institute of Peace

http://www.usip.gov

22

HPI - Japó

Hiroshima Peace Institute

http://serv.peace.hiroshima-cu.ac.jp

23

Fundación Arias - Costa Rica

Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano

http://www.arias.or.cr

24

ACCORD Sud-àfrica

African Centre for the Constructive Resolution of Disputes

http://www.accord.org.za

Viva Rio

http://www.vivario.org.br

Centro de Investigación por la Paz. Fundación Gernika Gogoratuz

http://www.gernikagogoratuz.org

25 26

Viva Rio Brasil Gernika Gogoratuz País Basc

!

45

1 PRIO http://www.prio.no

DADES BÀSIQUES Denominació Localització Any de fundació

Objectius de la institució

Àmbit Geogràfic d’actuació

Institutt for fredsforsking (PRIO) The International Peace Research Institute. Oslo (PRIO) Oslo, Noruega 1959 Investigació per la Pau. Recerca sobre la problemàtica de la General violència armada i sobre quines són les condicions per les relacions pacífiques entre les persones, els grups i les nacions. . Estimular la recerca i la cooperació entre investigadors a nivell nacional i internacional. . Desenvolupar activitats de formació especialitzada. Específics . Organitzar i/o allotjar seminaris i conferències. . Disseminar informació a partir dels resultats de les recerques pròpies i d’altres organitzacions afins. Noruega. Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

Fundació; autònoma i independent d’interessos ideològics, polítics i nacionals. . Junta directiva (set membres): cinc escollits per diferents organitzacions noruegues i internacionals (Universitat d’Oslo, Consell Noruec de Recerca, Associació Nòrdica d’Estudis Internacionals) i dos escollits pel Consell de l’Institut, els quals han de ser membres de l’equip professional de PRIO. Els membres són escollits per períodes de tres anys. . Director de l’Institut. Escollit per un període de quatre anys prorrogables a quatre més. . Consell de l’Institut. Tot els empleats fixes de l’Institut en formen part. Els empleats a temps parcial prenen part sempre que el seu compromís laboral superi la mitja jornada per un període superior a sis mesos. Els estudiants i els objectors de consciència afiliats als programes de l’Institut poden escollir, cadascun, un representant. La Junta Directiva és l’encarregada d’elaborar, discutir i aprovar el pla de treball, el pressupost i els comptes de resultats de l’Institut. També avalua les activitats de l’Institut en relació amb els seus objectius generals, específics i el pla de treball. El Director és l’encarregat de la gestió acadèmica de l’Institut: planificació, coordinació, finançament... i sempre en el marc del pla de treball aprovat per la Junta Directiva. El Consell de l’Institut és un cos consultiu per la Junta de Direcció i el Director. La junta ha de consultar l’opinió del Consell a l’hora de prendre les decisions fonamentals que li són pròpies. El director i l’equip professional de l’Institut poden també presentar assumptes al Consell per tal que aquest els presenti davant la Junta. El Director de l’Institut és escollit conjuntament pel Consell de l’Institut i per la Junta Directiva. El Consell de l’Institut pot proposa raonadament un candidat, el qual és escollit definitivament per la Junta Directiva. El Consell pot oposar-se al candidat escollit finalment per la Junta Directiva amb una majoria de tres quartes

46

parts dels membres que en formen part. En aquest cas, la Junta ha de proposar un altre candidat. El Consell de l’Institut queda convocat quan ho demana el director o com a mínim tres membres de la Junta. És necessari un quòrum d’almenys tres cinquenes parts dels membres del Consell perquè aquest sigui vàlid.

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

Sobre dades del 2002 i el 2003, PRIO té una facturació anual d’entre 5,5 i 6 milions d’euros. Any 2003: . Aproximadament un 14% dels ingressos provenen d’una partida pressupostària anual del Consell Noruec de Recerca. . La resta dels ingressos significatius provenen de projectes concrets finançats per institucions noruegues (Consell Noruec de Recerca, Ministeri d’Assumptes Exteriors, Ministeri de Defensa), i organitzacions internacionals (Banc Mundial, Nacions Unides, fundacions donants). Entre 50 i 60 persones contractades. Dos terços són personal d’investigació: investigadors sèniors, investigadors júniors, estudiants de doctorat, candidats al títol de Màster, ajudants de recerca... La resta és personal administratiu, de gestió interna i bibliotecaris, etc.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

. Desenvolupar programes de recerca d’alta qualitat en el marc de la investigació per la pau. . Establir el Centre d’Estudis de la Guerra Civil (CSCW). . Incrementar les qualificacions del personal investigador. . Desenvolupar investigació aplicada en relació amb els projectes, activitats i demandes d’institucions externes. . Desenvolupar amb més profunditat la relació amb ONG de prestigi: PRIO s’encarrega de funcions de recerca i formació i les ONG de les seves activitats pròpies. . Consolidar l’Institut en la seva grandària actual (50-60 treballadors). . Diversificar les fonts de finançament i obtenir finançament a llarg termini. Línies d’investigació principals: . Política exterior i polítiques de seguretat. . Ètica, normes i identitat. . Resolució de conflictes i construcció de pau. . (CSCW): Dimensió internacional de les guerres civils. Conflictes civils i desenvolupament econòmic. Factors mediambientals en les guerres civils. Governabilitat i pau. Valors i violència. Pau civil. Altres Projectes: . Iniciativa Noruega sobre la Transferència d’Armes Lleugeres (NISAT). . Iniciativa per l’Assistència a Comunitats Afectades per les Mines Antipersonal (AMAC). . Projecte per al diàleg als Balcans.

47

MÈTODES DE PROJECCIÓ i COMUNICACIÓ CAP A L’EXTERIOR

La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals de PRIO. Per aconseguir-ho: . PRIO és l’entitat editora de Journal of Peace Reseach, i de Security Dialogue. Ambdues són revistes de referència per l’investigador per la pau i les relacions internacionals. . Publicació d’informes, documents de treball, tesis, Tesines, etc. . PRIO encoratja els seus investigadors perquè participin activament en mitjans de comunicació i altres espais d’intercanvi. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . Organització d’un festival de cinema. . Pàgina d’Internet. . PRIO té una de les millors biblioteques del món especialitzades en investigació per la pau. . Participació en la Universitat Internacional d’Estiu d’Oslo.

A qui s’adreça?

. Món acadèmic. Responsables polítics i diplomàtics. Organitzacions de la societat civil especialitzades. Mitjans de comunicació.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

PRIO és una fundació independent de reconegut prestigi internacional. Diversos estaments públics i privats, nacionals i internacionals, encarreguen als investigadors de PRIO diversos projectes de recerca, d’avaluació de polítiques públiques, d’assessorament, etc. Ídem. Ídem

ALTRES

PRIO és el primer centre d’investigació per la pau d’Europa i un dels primers del món.

48

CMI 2 www.cmi.no DADES BÀSIQUES Localització Denominació Any de fundació

Bergen, Noruega. Christian Michelsen Institute. Development Studies and Human Rights 1930 Desenvolupar recerca científica —teòrica i aplicada (policy oriented)— sobre qüestions de desenvolupament i drets humans. . Enfortir el perfil d’institució prestigiosa en el món de la recerca social aplicada en relació amb les línies fonamentals de treball. . Consolidar els projectes d’investigació estratègics. . Enfortir els llaços de cooperació amb altres institucions Específics educatives i de recerca noruegues i internacionals. . Millorar la capacitat, la visibilitat i la posició estratègica de l’Institut entre les agències externes que poden comissionar projectes de recerca, avaluacions i assessories. Món. CMI treballa cinc àrees geogràfiques amb prioritat: Àfrica subsahariana, Àsia central i del sud. Orient Mitjà, els Balcans, Amèrica Llatina. General

Objectius de la institució

Àmbit geogràfic d’actuació

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

Fundació privada. Llegat de Chr. Michelsen a partir del qual es crea l’Institut. . Junta Administradora del llegat de Chr. Michelsen. (Cinc persones, escollides per períodes de tres anys. Una de les persones és escollida pel personal de l’Institut. Les altres, pel Consell de l’Institut després que la mateixa Junta Administradora presenti candidats. Si no hi ha acord, la decisió la pren el Govern noruec després que la Junta i el Consell presentin els seus candidats.) . Consell de l’Institut. Està format per nou persones escollides per institucions representatives de la ciutat de Bergen i l’Estat noruec per un període de tres anys prorrogables (cadascuna d’aquestes institucions escull una persona: Facultat d’Art de la Universitat de Bergen, Facultat de Matemàtiques i Ciències Naturals, Facultat de Medicina, Facultat de Ciències Socials, dos departament diferents del Consell Noruec de Recerca, Ministeri d’Assumptes Exteriors, el Consell de Professors de l’Escola d’Economia i Administració d’Empreses de Bergen, i la Cambra de Comerç i Indústria). . Director (o equip de direcció). Òrgan de govern informal. . Responsables dels programes de recerca. . Personal de recerca i/o gestió interna. . Junta Administradora del llegat de Chr. Michelsen. Pren totes les decisions estratègiques de l’Institut en tant que són els que gestionen el llegat de Chr. Michelsen. Aquesta Junta està assessorada pel Consell de l’Institut, especialistes en les temàtiques tractades. Com a conseqüència del creixement de l’Institut s’ha creat un Equip de Direcció, els quals de fet tenen la capacitat de dirigir l’Institut sota el control directe del Consell de l’Institut i la Junta Administradora. A nivell de recerca, cada línia d’investigació té un cap que forma part de l’equip de direcció i pot participar en la definició de línies estratègiques de l’institut i en la seva administració.

49

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

Sobre dades del 2003. CMI ha tingut uns ingressos de 5,5 milions d’euros. . Al voltant d’un 30% dels ingressos provenen d’assignacions anuals del Consell Noruec de Recerca, el Ministeri d’Educació i el Ministeri d’Assumptes Exteriors. . La resta dels ingressos significatius provenen de projectes concrets finançats per institucions noruegues (Ministeri d’Assumptes Exteriors, Agència de Cooperació Internacional) i organitzacions internacionals (Sistema de Nacions Unides, Agències de Cooperació per al Desenvolupament danesa i sueca, el Banc Mundial, etc. Unes 55 persones contractades. Dues terceres parts són personal d’investigació. La resta és personal administratiu, de gestió interna, edició de materials i bibliotecaris.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

MÈTODES DE PROJECCIÓ i COMUNICACIÓ CAP A L’EXTERIOR

A qui s’adreça?

. Mantenir la balança entre recerca aplicada i recerca teòrica i ampliar el coneixement de les condicions internacionals que afectes els assumptes de desenvolupament i drets humans. . Ser reconegut com un dels principals centres europeus en les temàtiques que tracta i en l’àrea de la recerca social aplicada. . Oferir productes sorgits de la recerca que puguin assistir la formulació de polítiques públiques al voltant dels temes prioritaris del centre i enfortir les bases a partir de les quals es prenen aquestes decisions. . Enfortir el debat públic sobre assumptes de desenvolupament i drets humans. . Assumir la base normativa de la recerca en drets humans i desenvolupament, i aprofitar les oportunitats que ofereix el treball pràctic en les àrees i les regions amb prioritat. CMI te set línies d’investigació: . Drets Humans i Democràcia . Construcció de Pau . Economia Global i Desenvolupament . Reforma del sector públic . Pobresa i transformació social . Impacte de la Cooperació per al Desenvolupament i l’Ajuda Humanitària . Recursos Naturals CMI treballa cinc àrees geogràfiques amb prioritat: Àfrica Subsahariana, Àsia central i del sud, Orient Mitjà, els Balcans, Amèrica Llatina. La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals de qualsevol investigador. Per aconseguir-ho, CMI publica informes, documents de treball, monografies, Policy Papers (CMI Report, CMI Working Paper, CMInews i CMI Policy Brief). També dóna suport perquè el personal investigador publiqui les seves recerques en revistes científiques prestigioses i de nivell internacional. CMI organitza seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. Moltes vegades ho fa amb col·laboració amb d’altres institucions, en particular amb la Universitat de Bergen. CMI publica una pàgina d’Internet que és la seva principal eina de projecció exterior: www.cmi.no. Alguns dels investigadors publiquen regularment en premsa i revistes especialitzades no acadèmiques. CMI té una extensa biblioteca oberta al públic. . Món acadèmic. Agències de Cooperació per al Desenvolupament. Responsables polítics i diplomàtics. Organitzacions de la societat civil especialitzades. Mitjans de comunicació. Sistema de Nacions Unides. Individus informats i interessats.

50

RELACIONS INSTITUCIONALS

Amb els poders polítics i institucionals

Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

CMI és un institut d’investigació privat dedicat a la recerca aplicada en Ciències Socials. Com a tal, té un altíssim grau d’independència i autonomia dels poders públics. Els seus ingressos tenen una procedència molt diversificada. Tot i això, en ser un dels centres d’investigació més prestigiosos i grans de Noruega, rep una assignació pressupostària dels poders públics. Diversos estaments públics i privats, nacionals i internacional, encarreguen als investigadors de CMI diversos projectes de recerca i assessorament. Diversos estaments públics i privats, nacionals i internacional, encarreguen als investigadors de CMI diversos projectes de recerca i assessorament. Ídem.

ALTRES

51

SIPRI 3 www.sipri.org DADES BÀSIQUES Localització

Estocolm, Suècia

Denominació

Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI)

Any de fundació

1966

General Objectius de la institució Específics

Àmbit geogràfic d’actuació

Desenvolupar recerca científica relacionada amb qüestions de pau i seguretat, amb l’objectiu de contribuir a una millor comprensió de les condicions per resoldre de forma no violenta els conflictes internacionals i construir una pau estable. SIPRI s’ha especialitzat en l’àmbit del desarmament i el control d’armes. . Estimular la recerca i la cooperació entre investigadors a nivell internacional. . Organitzar i/o allotjar seminaris i conferències. . Disseminar informació a partir dels resultats de les recerques pròpies i d’altres organitzacions afins.

Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

Fundació creada pel Parlament suec. . Junta Directiva (president + 6-8 membres + director). Tots, excepte el director, són nomenats com a membres de la Junta Directiva pel Govern suec per a un període de cinc anys (prorrogable per cinc més) i sempre després que la Junta Directiva, el Consell d’Investigadors i els representants dels treballadors hagin proposat candidats. . Director de l’Institut. L’anomena el Govern suec per un període de cinc anys (prorrogables per cinc més) després que la Junta Directiva, el Consell d’Investigadors i els representants dels treballadors hagin proposat candidats. El Director pren part en la Junta Directiva. . Comitè Assessor. És escollit per la Junta Directiva i ha de provenir de diferents regions geogràfiques. Té funcions consultives i d’assessorament. . Consell d’Investigadors. En prenen part el director, el qual presideix el Consell, i tots els investigadors i ajudants d’investigació. La Junta Directiva és l’encarregada de prendre totes les decisions importants que tenen a veure amb les activitats de l’Institut, l’agenda d’investigació, la seva organització, l’administració i les finances, etc. La Junta Directiva aprova les Regles de procediment de l’Institut. La Junta Directiva la pot convocar qui la presideix o almenys quatre dels seus membres. L’assistència de la meitat dels membres de la Junta Directiva constitueix quòrum. Les decisions es prenen per majoria simple; el President de la Junta Directiva té vot de qualitat. Aquelles qüestions que queden fora de la responsabilitat de la Junta Directiva, són responsabilitat del director, el qual és qui té la capacitat de decidir sobre les mateixes. El Consell d’Investigadors és un cos consultiu per la Junta Directiva i el Director. S’encarreguen de preparar els assumptes que la Junta Directiva o el director han de decidir. El Consell d’Investigadors té poder de decisió en la planificació, el desenvolupament i la difusió de les activitats de recerca de l’Institut. El Govern suec anomena dos auditors per un període de cinc anys, que

52

s’encarreguen d’avaluar cada any la gestió de la Junta Directiva, el Director i els comptes de l’Institut.

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

Sobre dades del 2002: SIPRI ha tingut una facturació de com a mínim 4 milions d’euros. Any 2002. . El Govern suec assigna una partida pressupostària anual d’aproximadament 4 milions d’euros aprovada pel Parlament. Aquesta representa un percentatge molt alt (més del 70%) del total dels ingressos. . La resta dels ingressos significatius provenen de projectes concrets finançats per institucions sueques (Ministeri d’Assumptes Exteriors, Agència de Cooperació Internacional, Fundació Nobel...), i organitzacions internacionals (PNUD, Ministeri d’Assumptes Exteriors suís, Institut de Pau dels Estats Units, fundacions privades...). Entre 50 i 60 persones contractades. Dues terceres parts és personal d’investigació. La resta és personal administratiu, de gestió interna, d’edició de materials i bibliotecaris.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

SIPRI té tres grans àrees de treball: 1. Recol·lecció i anàlisi de dades: despeses militars, producció i transferència d’armaments, programes d’R+D. 2. Seguiment dels assumptes de control d’armes, desarmament, la noproliferació, control d’exportacions i vendes d’armes convencionals, nuclears, químiques i biològiques, i noves tecnologies. 3. Seguretat Activa: prevenció i gestió de conflictes, construcció de pau; seguiment dels desenvolupaments institucionals i polítics a les organitzacions de seguretat (OTAN, UE, OSCE); seguiment dels assumptes de seguretat transatlàntica i altres sistemes de seguretat regional. SIPRI té nou línies d’investigació: . Seguretat euroatlàntica, regional i global. . Programa de conflictes armats i gestió de conflictes. . Programa de control d’exportacions i no proliferació d’armes. . Mitjans de guerra química i biològica. . Transferència d’armes. . Despeses militars i produccions d’armes. . Control d’armes i seguiment dels programes de desarmament. . Sistema d’alerta i promoció de polítiques preventives en qüestions de seguretat (base de dades a Internet). . Programa FIRST. Integració de bases de dades en qüestions de relacions internacionals i seguretat. La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals de SIPRI. Per aconseguir-ho: . SIPRI publica un anuari des de 1969 (Yearbook on Armaments, Disarmament and International Security) en diversos idiomes: anglès, rus, ucraïnès, xinès i àrab. Una versió reduïda es publica en castellà, anglès, suec, francès, alemany, àrab i xinès. . Publicació d’informes, documents de treball, monografies, Policy Papers, etc. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . Pàgina d’Internet. . SIPRI té una de les millors bases de dades del món especialitzada en desarmament i control d’armes convencionals, nuclears, químiques i biològiques. . Món acadèmic. Responsables polítics i diplomàtics. Organitzacions de la societat civil especialitzades. Mitjans de comunicació. Sistema de Nacions Unides.

53

RELACIONS INSTITUCIONALS

Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

SIPRI és una fundació creada pel Parlament suec i està dedicada a la recerca. Depèn a nivell econòmic de l’assignació anual a càrrec del pressupost. A nivell de recerca, manté un altíssim grau d’independència, el qual és reconegut a nivell internacional. Diversos estaments públics i privats, nacionals i internacionals, encarreguen als investigadors de SIPRI diversos projectes de recerca i assessorament. Diversos estaments públics i privats, nacionals i internacionals, encarreguen als investigadors de SIPRI diversos projectes de recerca i assessorament. Ídem.

ALTRES

SIPRI segueix una norma no escrita per la qual el director de l’Institut és sempre una persona que no té la nacionalitat sueca. El personal de recerca prové de diverses regions del món i és escollit per períodes limitats de temps.

54

TAPRI 4 www.uta.fi/laitokset/tapri/eindex.html DADES BÀSIQUES Localització

Tampere, Finlàndia

Denominació

Tampere Peace Research Institute

Any de fundació

1993

Objectius de la institució Àmbit geogràfic d’actuació

General

Desenvolupar recerca científica basada en la investigació per la pau.

Específics

Anàlisi dels processos de canvi sense violència a nivell polític, social, econòmic, etc.

Finlàndia. Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica Estructura organitzativa i de govern Descripció del funcionament institucional

Institut Universitari. Fundació creada pel Parlament de Finlàndia. Desconeguda

Desconeguda

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament Fonts de finançament Nombre i tipus de personal contractat

Desconegut Universitat de Tampere, Ministeri de Recerca 1 cap de recerca. 7 investigadors sèniors. 4-6 investigadors amb contracte per projecte.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca Línies de treball Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior A qui s’adreça?

L’estudi dels processos de canvi sense violència a nivell polític, social i econòmic. . Canvi polític i seguretat europea. . Noves formes de conflicte i resolució de conflictes. . Projecte d’estudis del Mediterrani. . Publicació en revistes de referència en el món de la investigació per la pau, les relacions internacionals i els estudis de seguretat. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. Món acadèmic.

55

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals

En l’actualitat TAPRI s’assembla més a un institut universitari especialitzat en investigació per la pau. Forma part de la universitat de Tampere.

Amb la societat civil ALTRES

56

COPRI 5

www.copri.dk

DADES BÀSIQUES Localització Denominació Any de fundació

Objectius de la institució

Àmbit geogràfic d’actuació

Copenhaguen, Dinamarca. Copenhaguen Peace Research Institute Center for Freds- og Konfliktforskning 1985 Donar suport i enfortir la recerca científica transdisciplinar i General plural al voltant dels eixos de la pau, els conflictes internacionals i la seguretat. COPRI té com a objectiu centrar-se en la recerca científica de Específics qualitat i aprofundir en aquelles àrees en les quals realment pot destacar i constituir-se com a centre de referència. Dinamarca, Europa, Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

Institut independent establert pel Parlament danès. . Junta Directiva: formada per sis persones per un període de tres anys. Té una composició internacional: cinc membres són escollits pel Ministeri de Recerca després que el Consell Danès de Recerca Social i Humana proposés candidats adients. L’altre membre és escollit pel personal de recerca de l’institut entre els seus membres. . Comitè Científic Assessor: tretze membres. Format per acadèmics de reconegut prestigi procedents d’universitats estrangeres, altres centres d’investigació danesos i organitzacions internacionals. . Director de l’Institut. Escollit pel Ministeri de Recerca després que la Junta Directiva nomeni un candidat. Sempre s’ha convocat un procés de selecció obert. La Junta Directiva, el Comitè Científic Assessor, els caps de programa de recerca i un professor estranger independent fan una avaluació dels candidats qualificats. El més ben valorat és el que es presenta al Ministeri, que sempre accepta la proposta de la Junta Directiva. La Junta Directiva és l’encarregada d’establir les línies estratègiques i objectius de la institució a tots els nivells (plans de recerca, pressupost, administració, finances, gestió de recursos humans i personal de recerca, etc.). En qüestions acadèmiques, l’assessora un Comitè Científic Assessor i els caps dels programes de recerca (els investigadors amb més experiència). Tot i això, el director i els caps dels programes de recerca són els encarregats de la gestió diària de l’institut, tant a nivell administratiu com acadèmic. Entre ells es prenen les decisions fonamentals, normalment per consens. El consens entre el director i els responsables dels programes de recerca sol ser acceptat per la Junta, que només valida aquestes decisions. El director és ajudat per un secretariat d’entre cinc i set persones: un cap administratiu, un assistent, un tresorer, un encarregat de la comunicació externa i altres ajudants.

57

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Desconegut

Fonts de finançament

Des de 1996 COPRI està finançat fonamentalment pel Ministeri Danès de Recerca i Tecnologia de la Informació, el qual considera COPRI com un institut permanent d’investigació especialitzada.

Nombre i tipus de personal contractat

Dades de 2001. 1 director, 20 investigadors, 5 personal de gestió interna.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

Investigar per la pau. La investigació per la pau vol com a disciplina científica desenvolupar recerca transdisciplinar, plural, normativa i políticament revelant al voltant dels problemes de la pau, els conflictes i la violència: anàlisi de conflictes, resolució i prevenció de conflictes, estudi del sistema polític mundial, causes i efectes de la guerra i els conflictes armats, models de convivència pacífica, desarmament, control d’armes, etc. COPRI té cinc programes de recerca: . Seguretat europea . Reestructuració militar . Complex de seguretat nòrdic-bàltic en una Europa en transformació . Conflictes intraestatals: causes i estratègies de pau. . Governabilitat global i pau La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals de COPRI. Per aconseguir-ho, estimula la publicació de llibres dels seus investigadors, capítols en llibres editats i en revistes acadèmiques especialitzades. Per tal de garantir la qualitat de les publicacions sempre es publica a través d’editorials externes a COPRI. COPRI com a institut publica Working Papers dels seus investigadors i un butlletí quatre vegades a l’any. A més a més, organitza jornades i seminaris amb col·laboració amb d’altres centres d’investigació. Món acadèmic.

RELACIONS INSTITUCIONALS

Amb els poders polítics i institucionals

COPRI és un institut independent de reconegut prestigi i qualitat acadèmica creat pel Parlament danès. Com a tal s’ha convertit en un centre de referència dins del món de la investigació per la pau i sobretot dels estudis de seguretat internacional. Des de 1996 és considerat com un dels centres d’investigació estratègics de Dinamarca. El 2002, no obstant, va perdre la seva independència quan el govern conservador va obligar que l’Institut s’integrés dintre del DIIS, que és una part del Ministeri d’Assumptes Exteriors.

Amb les organitzacions supranacionals

Poques relacions. Només en tant que es reconeix la importància de les seves recerques, en particular sobre les qüestions de seguretat internacional.

Amb la societat civil

COPRI és fonamentalment un institut d’investigació acadèmica. Les seves recerques resten a disposició de la societat.

ALTRES COPRI com a tal va desaparèixer el 31 de desembre de 2002. El Govern danès va obligar per decret llei (llei núm. 411 de 6 de juny de 2002) que tots els instituts danesos que tractessin qüestions internacionals s’integressin al Centre Danès d’Estudis Internacionals (www.diis.dk), i sota el control del Ministeri d’Assumptes Exteriors. La informació d’aquesta fitxa ha estat facilitada per Hakan Wiberg via correu electrònic. Wiberg era el director de COPRI a principis dels anys 90 i ha format part de l’equip d’investigadors des de la fundació de COPRI fins a la seva clausura.

58

59

ECCP 6 www.euconflict.org

DADES BÀSIQUES Localització Denominació Any de fundació

Objectius de la institució

Àmbit geogràfic d’actuació

Amsterdam, Holanda European Centre for Conflict Prevention European Platform for Conflict Prevention 1997 L’ECCP té com a objectiu promoure formes efectives de prevenció de conflictes armats i també estratègies i processos de General construcció de pau. Dóna suport activament i connecta persones que treballen per la pau al voltant del món. . Facilitar xarxes. . Donar suport (i/o establir) plataformes nacionals i internacionals sobre prevenció de conflictes i construcció de pau. . Encoratjar la cooperació i facilitar l’intercanvi d’informació, així com afavorir i estimular activitat d’incidència davant els poders públics i entre els membres de les xarxes de prevenció de conflictes. Específics . Desenvolupar activitats innovadores i educatives. . Constituir-se com un centre d’informació per qüestions de prevenció de conflictes. . Millorar el coneixement acadèmic sobre la prevenció de conflictes. . Estimular l’intercanvi d’informació i la cooperació transatlàntica. Europa. Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

ONG Junta Directiva de cinc membres que s’escullen anualment a l’Assemblea General. El director d’ECCP pren part a la Junta sense dret a vot. Els membres són escollits pels seus coneixements i experiència professional. La funció fonamental de la Junta Directiva és debatre i prendre decisions sobre les qüestions estratègiques de l’organització: finances, programes, planificació estratègica, legalitat, noves contractacions, coherència entre fins i mitjans, etc. . Director. El director és escollit per l’Assemblea General, després d’una proposta de la Junta Directiva. En l’actualitat, el director és un dels fundadors i màxim impulsors d’ECCP. La seva funció fonamental és dirigir la gestió diària de l’organització. . Caps de programa: coordinen els programes (disseny, recerca de recursos, implementació, monitoreig i avaluació) amb la col·laboració del director i les organitzacions locals amb les quals col·laboren. ECCP és una ONG privada i internacional. La Junta Directiva és l’encarregada de validar i confirmar que la feina del director i del personal es manté dintre de les línies de treball i plans estratègics de l’ONG. La Junta es reuneix diverses vegades a l’any per debatre i decidir els assumptes estratègics d’ECCP. El director coordina la feina quotidiana i pren les decisions que calgui per a un funcionament adequat i coherent amb els objectius d’ECCP. La Junta Directiva avalua aquesta feina.

60

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Sobre dades de 2002. Ingressos d’1,14 milions d’euros.

Fonts de finançament

. Quatre organitzacions donants privades van finançar ECCP, sense quedar lligats aquests recursos a un projecte o programa concret. El 2002, va representar un 32,5% dels ingressos. . La resta dels ingressos significatius (fins a un 67,5%) provenen de projectes concrets finançats per institucions holandeses (Ministeri d’Assumptes Exteriors, Agència de Cooperació Internacional, fundacions privades...) i organitzacions internacionals (Ministeri d’Assumptes Exteriors de Suïssa, Ministeri d’Assumptes Exteriors de Dinamarca, Institut de Pau dels Estats Units, fundacions privades...).

Nombre i tipus de personal contractat

15 persones. 1 Director; 10 gestors de projectes; 4 persones de gestió interna.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

ECCP no és només, pròpiament dit, una institució de recerca. Com a ONG treballa en projectes concrets de transformació social (coordinació de xarxes, iniciatives d’incidència política, disseminació d’informació, etc.). Tot i això, en els últims anys ha publicat diversos materials i documents d’un gran valor acadèmic, en els quals han participat diversos autors de reconegut prestigi. Les àrees de recerca són quatre: 1. Producció i difusió d’informació sobre com participa la societat civil en processos de prevenció de conflictes i construcció de pau al voltant del món (http://www.conflict-prevention.net). 2. Intercanvi d’experiències i potenciar la cooperació dels membres de les xarxes de prevenció de conflictes coordinades per ECCP: ONG, actors polítics, mitjans de comunicació, organitzacions intergovernamentals, governs... 3. Treballar perquè creixi el reconeixement i el suport per les idees pròpies de la prevenció de conflictes i la construcció de pau, especialment el suport a les capacitats de les comunitats a l’hora de convertir-se en els principals actors d’aquests processos. 4. Difusió mundial i promoció de bones pràctiques i lliçons apreses sobre prevenció de conflictes i construcció de pau. ECCP té diversos programes de treball: . Recerca per la pau. . El paper de la societat civil i les ONG en la prevenció dels conflictes armats. . Plataforma europea de prevenció i transformació de conflictes. . Mitjans de comunicació i construcció de pau. . Lliçons apreses i bones pràctiques en els processos de construcció de pau. . Prevenció de conflictes i sensibilització de la societat holandesa (programes de resolució de conflictes a les escoles). La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals d’ECCP. Per aconseguir-ho: . ECCP ha publicat diversos llibres sobre els seus programes. Els llibres s’han constituït com manuals de referència a nivell mundial a l’hora de saber qui és qui, i qui fa què, en el món de la prevenció de conflictes i la construcció de pau. . Pàgina d’Internet que a la vegada és una base de dades útil (contactes, qui és qui, qui fa què, bones pràctiques, lliçons apreses, iniciatives i programes...) en relació a la temàtica de la prevenció de conflictes i construcció de pau. . Organització i coordinació de seminaris, trobades, conferències, reunions de treball, etc., en relació a les àrees pròpies de treball, la xarxa i els programes d’ECCP. . Aprofitament de la Xarxa de Prevenció de Conflictes. Altres organitzacions de prevenció de conflictes i construcció de pau. Responsables polítics i diplomàtics. Mitjans de comunicació. Sistema de Nacions Unides.

61

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals

Amb les organitzacions supranacionals

Amb la societat civil

Els poders polítics han finançat projectes i programes de l’ECCP a través de les línies establertes de finançament públic, i sempre després d’avaluar la pertinença i la qualitat de la proposta. ECCP és una ONG privada. Es va constituir com a conseqüència d’una conferència internacional sobre prevenció de conflictes el 1999. Des de llavors funciona com a secretariat d’aquesta xarxa internacional. D’alguna manera es pot dir que ECCP és una organització supranacional. Amb base a Holanda, dóna servei a les diverses organitzacions que formen la xarxa. També diversos estaments públics i privats, nacionals i internacionals, han finançat projectes i programes d’ECCP. Com hem dit, ECCP funciona com a secretariat d’una xarxa internacional d’organitzacions de la societat civil que treballen per la prevenció de conflictes i la construcció de pau.

ALTRES

62

INCORE 7 www.incore.ulst.ac.uk

DADES BÀSIQUES Localització

Londonderry, Irlanda del Nord

Denominació

INCORE, International Centre of Excellence for Conflict and Peace Estudies

Any de fundació

1993 General

Objectius de la institució Específics

Àmbit geogràfic d’actuació

Combinant recerca, docència, anàlisis comparatives i el disseny d’estratègies de gestió i resolució de conflictes, INCORE confronta les causes i les conseqüències del conflicte a Irlanda del Nord i a la resta del món. Entre els seus objectius destaca, per un costat, conèixer amb profunditat la naturalesa dels conflictes internacionals, i per l’altre, el fet de voler influir en els responsables polítics i en aquelles persones involucrades en el treball per la pau, la resolució de conflictes i la reconciliació.

Irlanda del Nord. Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS

Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

INCORE és una entitat universitària i un institut de recerca independent. Compleix la funció de coordinar tots els departaments de la Universitat de l’Ulster per oferir estudis de pau i conflictes. . INCORE està governat per una Junta de Govern formada per 19 persones. Aquestes persones són escollides per la mateixa Junta entre els treballadors del centre, els associats a INCORE i el personal de la Universitat de l’Ulster. . Director/a del centre. És escollida entre personalitats destacades en el món dels estudis de la pau i els conflictes o a través d’un procés de selecció obert o entre investigadors destacats de la Universitat de l’Ulster. . Comitè Assessor Internacional: Format per 13 experts internacionals en temes de pau i conflictes. Es reuneix una vegada a l’any per assessorar la Junta de Govern i els diferents projectes en marxa. . La Junta de Govern del centre, la director/a i el personal d’investigació i coordinació de programes s’ocupen de la definició i planificació estratègica d’INCORE. La Junta de Govern és el node de contacte entre INCORE i la Universitat de l’Ulster i INCORE i el Comitè Assessor Internacional. Fa un seguiment regular de la feina de la directora del centre. . Director/a: és l’encarregada de portar endavant les tasques per garantir el bon funcionament del centre a tots els nivells, inclòs el de la recerca. . Comitè Assessor Internacional: assessora quan és necessari i sota demanda de l’equip de govern. Ajuda en la definició dels projectes de recerca i altres iniciatives.

63

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

Desconegut Una petita part del pressupost de funcionament ve d’una aportació fixa de la Universitat de l’Ulster. La resta d’ingressos prové de finançament públic i privat per a projectes concrets: The British Council, Programa de la Unió Europea per la Pau i la Reconciliació, ONG Reconciliation for Sustainable Peace, la Fundació Ford, Ministeri d’Assumptes Exteriors d’Anglaterra, la Universitat de Nacions Unides, etc. 15 persones. 1 Directora; 3 persones de serveis comuns del centre (administració, comunicacions…); 12 investigadors i/o gestors de projectes.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

INCORE investiga de forma transdiciplinar els conflictes internacionals (fenòmens complexos afectats per la cultura, l’economia, la política, la religió, la societat) i els camins cap a la pau. INCORE té cinc grans programes de recerca els quals defineixen els projectes concrets: -! Processos de pau -! Societat dividides: metodologies d’anàlisi -! Gestió de la diversitat -! Educació i conflicte -! Governabilitat i processos de transició -! El rol de la societat civil en processos de pau INCORE és un centre de docència especialitzada: Mestratge en estudis de pau i conflictes; doctorats; cursos de postgrau; docència a distància; universitat d’estiu, etc. . INCORE és un centre de recursos. La seva pàgina d’Internet s’ha desenvolupat com un dels principals centres de recursos del món en qüestions de processos de pau i conflictes armats. INCORE és un centre especialitzat en assessoria sobre assumptes de construcció de pau: avaluacions de projectes, anàlisi de conflictes i processos d’intervenció, participació pública en processos de pau, etc. La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals d’INCORE. Per aconseguir-ho: . INCORE publica diversos materials: articles ocasionals, informes de conferències, informes de recerca, llibres especialitzats, etc. . INCORE és un centre de docència especialitzada: Mestratge en estudis de pau i conflictes; doctorats; cursos de postgrau; docència a distància; universitat d’estiu, etc. . INCORE organitza al llarg de tot l’any diverses trobades amb especialistes i altres personatges destacats: seminaris, tallers, conferències, fòrums de debat, etc. . INCORE és un centre de recursos. La seva pàgina d’Internet s’ha desenvolupat com un dels principals centres de recursos del món en qüestions de processos de pau i conflictes armats. . INCORE és un centre especialitzat en assessoria sobre assumptes de construcció de pau: avaluacions de projectes, anàlisi de conflictes i processos d’intervenció, participació pública en processos de pau, etc. . Món acadèmic. Estudiants. Responsables polítics i diplomàtics. Organitzacions de la societat civil especialitzades. Mitjans de comunicació. Sistema de Nacions Unides. Societat en general.

64

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals

INCORE és una institució independent. Tot i això, i gràcies a la qualitat de la seva feina, moltes institucions públiques i privades contracten els serveis de l’organització per tal de desenvolupar programes, iniciatives, avaluacions, assessoraments, etc.

Amb les organitzacions supranacionals

Diversos estaments públics i privats, nacionals i internacional, encarreguen als investigadors d’INCORE diversos projectes de recerca i assessorament.

Amb la societat civil ALTRES

65

International Alert 8

www.international-alert.org

DADES BÀSIQUES Localització

Londres, Anglaterra

Denominació

International Alert

Any de fundació

1985

Objectius de la institució

General

International Alert treballa per augmentar la capacitat dels individus, les xarxes de pau, les organitzacions i altres institucions a l’hora de participar en els processos de construcció de pau sostenible.

Específics Àmbit geogràfic d’actuació:

Món. Programes concrets als Grans Llacs d’Àfrica, Àfrica Occidental, Regió caucàsica, Nepal, Sri Lanka, Filipines, Colòmbia.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

ONG . Junta de Govern. Formada per 12 persones de procedència multicultural. El 1985 es va constituir la primera Junta de Govern; des de llavors la mateixa junta escull nous membres per períodes de tres anys. Els criteris de selecció inclouen la necessitat de conformar una Junta Internacional de persones que hagin demostrat amplis coneixements pràctics i teòrics sobre construcció de pau o similar. . Secretari General. S’escull a través d’un procés de selecció obert i internacional. Sol ser una persona que hagi mostrat grans habilitats com a investigador en temes de pau i com a directiu d’organitzacions similars a IA. L’actual SG és l’antic director de PRIO (Dan Smith). El Secretari General i el seu equip directiu (dues o tres persones més) amb la col·laboració del personal de l’organització són els encarregats de portar a terme els objectius d’IA. Preparen els plans estratègics, els pressupostos, els programes i les línies de recerca, el contacte amb les organitzacions locals amb les quals col·laboren, etc. La seva feina està controlada de prop per la Junta de Govern, la qual garanteix que l’organització funcioni d’acord amb els seus objectius, codi de conducte i tarannà.

66

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

L’any 2003, IA va tenir uns ingressos de 8,1 milions d’euros. . D’aquests ingressos, aproximadament un 22% prové de finançament extern no condicionat a projectes. El 78% restant és finançament rebut per projectes concrets des de diverses institucions públiques i privades. . Com a ONG de desenvolupament amb un objectiu de construcció de pau, depèn de recursos públics i privats a través de línies de finançament establertes. Entre les institucions que han donat recursos no condicionats a projectes concrets destaquen l’Agència de Cooperació Internacional del Canadà, els Ministeris d’Assumptes Exteriors danès, finès i holandès i NOVIB. Altres organitzacions públiques i privades financen projectes concrets: fundacions, ONG com Christian Aid o Cordaid, governs com els d’Itàlia, Noruega, Irlanda i Suïssa. 66 persones. Estan dividides en nou equips de programes (46 persones), un departament institucional (8 persones: comunicació i recaptació de fons), un equip tècnic de suport (10 persones: administració, finances, recursos humans, tècnic informàtic), una oficina del Secretari General (Secretari General i un ajudant).

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

IA no és pròpiament una institució de recerca; tot i això, a nivell d’anàlisi de processos i iniciatives de pau està considerada com una ONG de referència. Ha publicat diversos materials molt útils en la teoria i la pràctica de la resolució de conflictes. A més, en tots els seus programes hi participen investigadors que s’ocupen de l’anàlisi de les experiències de construcció de pau en les quals participen (identificar les bones pràctiques i les lliçons apreses, les estratègies d’incidència, etc.). . IA estimula la recerca científica sobre regions en conflicte amb l’objectiu de promoure iniciatives d’incidència, tant a nivell local com a nivell internacional, sobre processos de construcció de pau. Sobre el terreny, tenen programes de construcció de pau als Grans Llacs d’Àfrica, Àfrica Occidental, Regió caucàsica, Nepal, Sri Lanka, Filipines, Colòmbia. A nivell de pressió i lobby tenen programes de recerca i incidència amb els temes: . Armes lleugeres . Programa d’empreses, negocis i conflictes . Desenvolupament i construcció de pau . Seguretat i construcció de pau . Gènere i construcció de pau: Campanya «Dones construint la Pau» (Women Building Peace: From the Village Council to The Negotiating Table) . Religió i construcció de pau (Religious Leaders: Building Peace in the Frontline of Fire) La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals d’IA. Per aconseguir-ho, esmentarem: . Publicació d’informes, documents de treball, monografies, Policy Papers, etc. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . Organització de cursos i tallers especialitzats. . Pàgina d’Internet. . IA funciona com a organització consultora especialitzada en temes de construcció de pau, conflictes, desenvolupament i conflictes armats, etc. . Publicació de manuals de recursos sobre resolució de conflictes. . Coordinació de campanyes d’incidència i sensibilització. Món acadèmic. Responsables polítics i diplomàtics. Organitzacions de la societat civil especialitzades. Mitjans de comunicació. Sistema de Nacions Unides. Societat en general.

67

RELACIONS INSTITUCIONALS

Amb els poders polítics i institucionals

Amb les organitzacions supranacionals

Amb la societat civil

IA és una ONG de desenvolupament especialitzada en construcció de pau. Tot i això, i gràcies a la qualitat de la seva feina, rep finançament públic estable i molts organismes públics contracten els serveis de l’organització per tal de desenvolupar programes, iniciatives, avaluacions, assessoraments, etc. Diversos estaments públics i privats, nacionals i internacionals, encarreguen al personal d’IA diversos projectes de recerca i assessorament. La Campanya «Dones construint la Pau» està dirigida cap a Nacions Unides amb l’objectiu d’aconseguir la presència de més dones en les taules de negociació i en els processos de pau. IA és una ONG de desenvolupament. Com a tal té contraparts en diversos països del món, en concret organitzacions de base implicades en iniciatives de pau.

ALTRES

68

CR 9 www.c-r.org DADES BÀSIQUES Localització

Londres, Anglaterra

Denominació

Conciliation Resources

Any de fundació

1994

Objectius de la institució

Àmbit geogràfic d’actuació

Donar suport a grups que estan treballant a nivell comunitari, nacional i internacional per prevenir la violència i transformar els General conflictes armats amb oportunitats per al desenvolupament basat en relacions socials més justes . Donar suport a persones que estan desenvolupant solucions innovadores davant de conflictes socials, econòmics i polítics relacionats amb la violència armada. . Promoure oportunitats de diàleg i la millora de les relacions conflictives que divideixen els grups a tots els nivells socials. . Influir els governs i altres responsables polítics per tal que Específics desenvolupin polítiques de transformació de conflictes que limitin la militarització i incloguin mecanismes efectius de participació pública en els processos de resolució de conflictes. . Millorar les pràctiques i les polítiques de construcció de pau i promoure processos d’aprenentatge de les experiències de processos de pau al voltant del món. Anglaterra, Europa, a més de projectes sobre el terreny: Angola, Fiji, Uganda, Àfrica Occidental, Colòmbia.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

ONG internacional . Junta Directiva de 10 membres que s’escullen anualment a l’Assemblea General. El director de CR pren part a la Junta. Els membres són escollits per un any i poden renovar el càrrec sempre que tornin a ser escollits per l’Assemblea General. Els membres són escollits pels seus coneixements i experiència professional. La funció fonamental de la Junta Directiva és debatre i prendre decisions sobre les qüestions estratègiques de l’organització: finances, programes, planificació estratègica, legalitat, noves contractacions, coherència entre fins i mitjans, etc. . Director. El director és escollit per l’Assemblea General després d’una proposta de la Junta Directiva. Pot obrir-se una procés de selecció internacional. La seva funció fonamental és dirigir la gestió diària de l’organització. Compta amb l’ajuda de l’estructura de gestió. . Estructura de gestió: està formada pel director, el director administratiu i els caps de programa (i altres si són convidats). Aquest òrgan té la funció de preparar i gestionar els assumptes ordinaris per al correcte funcionament de l’organització. . Caps de programa: coordinen els programes concrets de CR (disseny, recerca de recursos, implementació, monitoreig i avaluació) amb la col·laboració del director i les organitzacions locals amb les quals col·laboren. CR és una ONG privada i internacional. La Junta Directiva és l’encarregada de validar i confirmar que la feina del director, de l’estructura de gestió i dels programes es manté dintre dels objectius de CR. La Junta es reuneix quatre vegades a l’any per debatre i decidir els assumptes estratègics de CR. El president de la Junta i l’estructura de gestió, a més, tenen reunions periòdiques

69

per tractar les qüestions financeres: situació econòmica, pressupost, recerca de nous recursos, etc. El director, amb l’ajuda de l’estructura de gestió, desenvolupen la feina quotidiana i prenen les decisions que calguin per a un funcionament adequat i coherent amb els objectius de CR. La Junta Directiva avalua aquesta feina.

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

Dades del 2003. Ingressos anuals d’1,63 milions d’euros. . D’aquests ingressos, el 16,4% prové de finançament extern no condicionat. El 83,6% restant és finançament rebut per a projectes concrets. . Com a ONG de desenvolupament amb un objectiu de construcció de pau, depèn del finançament públic i privat a través de línies de finançament establertes. Entre les institucions donants destaquen la Comissió Europea, les Agències de Cooperació Internacional de Suècia, el Regne Unit i Suïssa, l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats. També rep finançament d’altres ONG de desenvolupament clàssiques, que donen suport a la feina de construcció de pau de CR: Christian Aid, CORAID, etc. 15 persones. Un director, cinc persones de gestió interna, serveis administratius, comunicació, etc. i nou persones en la gestió de projectes i recerca.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior A qui s’adreça?

CR publica l’única revista especialitzada en processos de pau, ACCORD. Aquest programa té com a objectius: 1. Documentar iniciatives i processos de pau en el context de conflictes armats. 2. Incrementar l’accés públic i el coneixement, tant a nivell local com internacional, de les dinàmiques que condueixen a processos i acords de pau. 3. Comparar iniciatives i processos de pau per aprendre’n, extreure les bones pràctiques i les lliçons apreses. 4. Desenvolupar models d’anàlisi i intervenció en els conflictes i processos de pau sensibles al context i capaços d’enfortir les capacitats locals de pau. . Programa ACCORD: Aprendre com acabar les guerres. . Programa Angola: transformar els conflictes a través de l’educació. . Programa caucàsic: treballar cap a una pau durable. . Programa Fiji: reconstruir la democràcia i donar suport a la societat civil. . Programa mitjans de comunicació a l’Àfrica: donar suport als periodistes africans en contextos de construcció de pau. . Programa al Nord d’Uganda: crear les condicions per al diàleg polític. . Programa Àfrica Occidental: construir pau sostenible després de la guerra. . La principal eina de comunicació que té CR és la revista ACCORD (ACCORD: An International Review of Peace Initiatives). Per la seva especificat i qualitat és una revista de referència. CR publica també documents de treball i Policy Brief. . Altres mecanismes de projecció i comunicació són l’organització de seminaris, conferències i altres trobades. Societat civil. Món acadèmic. Agències de cooperació internacional i ministeris d’Assumptes Exteriors.

70

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals

CR és una ONG de desenvolupament especialitzada en construcció de pau. Tot i això, i gràcies a la qualitat de la seva feina, rep finançament públic estable i molts organismes públics contracten els serveis de l’organització per tal de desenvolupar programes, iniciatives, avaluacions, assessoraments, etc.

Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil:

IA és una ONG de desenvolupament. Com a tal té contraparts en diversos països del món, en concret organitzacions de base implicades en iniciatives de pau.

ALTRES

71

IFSH 10 www.ifsh.de

DADES BÀSIQUES Localització Denominació Any de fundació

Objectius de la institució

Àmbit geogràfic d’actuació

Hamburg, Alemanya The Institute for Peace Research and Security Policy at the University of Hamburg Institut für Friedensforschung und Sicherheitspolitik an der Universität Hamburg 1971 Promoure recerca acadèmica sobre qüestions de pau. General

Específics

IFSH se centra en l’estudi de la política global i les qüestions de seguretat des d’una perspectiva d’investigació per la pau. Els seus objectius són promoure la recerca acadèmica, la formació i una docència innovadora i equilibrada amb la voluntat de publicar els resultats aconseguits.

Alemanya, Unió Europea, Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS

Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

IFSH és una fundació basada en la llei civil d’Hamburg. Es va establir després d’una decisió del Senat d’Hamburg. La seva supervivència econòmica està garantida per la Ciutat Lliure Hanseàtica d’Hamburg. . Cap de la fundació (sempre correspon a la figura del director de l’Institut) . Patronat de la fundació . Comitè científic assessor . Director

Descripció del funcionament institucional

Desconegut

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA

Pressupost de funcionament Fonts de finançament Nombre i tipus de personal contractat

Desconegut IFSH és patrocinat per la ciutat d’Hamburg. Rep recursos d’altres organitzacions privades (fundacions) i públiques (Ministeri d’Assumptes Exteriors alemany) per a projectes concrets. IFSH té 34 persones contractades. Dos terços són personal de recerca. La resta és personal administratiu, bibliotecaris, i de gestió interna.

72

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca

A nivell de recerca, IFSH té com a objectiu analitzar i elaborar estratègies cooperatives per a la resolució i prevenció de conflictes; amb especial atenció en les opcions per l’acció del govern federal d’Alemanya.

Línies de treball

. Política exterior comuna i política de seguretat de la Unió Europea. . Política de defensa i de seguretat comuna de la Unió Europea. . Control d’armes i desarmament. . Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).

MÈTODES DE PROJECCIÓ i COMUNICACIÓ CAP A L’EXTERIOR

A qui s’adreça?

La difusió dels resultats de la recerca és un objectiu fonamental d’IFSH. El treball d’IFSH es pot trobar en diverses publicacions pròpies de l’Institut: -! Hamburg Contributions to Peace Research and Security Policy (publicació per a un públic acadèmic i especialitzat) -! Hamburg Information for Peace Research and Security Policy (publicació de difusió general) -! Educational Information for Peace Research and Security Policy (publicació per a professionals de l’educació formal i no formal) -! Hamburg Lectures on Peace Research and Security Policy (recull de les conferències presentades per acadèmics reconeguts i dirigida a un públic no especialitzat) -! News from the IFSH. -! Publicació d’una col·lecció de llibres: «Democracy, Security, Peace». -! Publicació d’un anuari: Friedensgutachten (Peace Opinions), amb la col·laboració d’altres cinc institucions de recerca alemanyes sobre investigació per la pau. -! Publicació de l’anuari de l’OSCE: OSCE Yearbook (alemany, anglès i rus) . Els investigadors d’IFSH participen en conferències, llibres editats, tallers, xarxes d’investigadors i d’acció social, etc. També tenen com a política participar en els mitjans de comunicació. . IFSH té una biblioteca de les més grans d’Alemanya especialitzada en temes de pau, seguretat i conflictes. La biblioteca està oberta al públic. Món acadèmic. Responsables polítics i diplomàtics. OSCE. Professors i personal de docència.

RELACIONS INSTITUCIONALS

Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

IFSH és un institut d’investigació dedicat a la recerca aplicada en ciències socials. Com a tal té un altíssim grau d’independència i autonomia dels poders públics. Tot i això, els seus ingressos principals provenen de la ciutat d’Hamburg i la seva recerca té aplicacions clares en el món de la política exterior alemanya. L’OSCE va comissionar IFSH per escriure anualment l’anuari d’aquesta organització internacional.

ALTRES

73

Berghof Center 11 www.berghof-center.org

DADES BÀSIQUES

Localització Denominació Any de fundació

Objectius de la institució

Àmbit geogràfic d’actuació

Munic, Alemanya Berghof Research Center for Constructive Conflict Management Berghof Forschungszentrum für konstruktive Konfliktbearbeitung 1993 Berghof Center té com a objectiu iniciar, donar suport i supervisar General projectes i institucions que tinguin com a funció transformar de forma no violenta conflictes etnicopolítics. 1. Explorar i analitzar experiències i models constructius que hagin destacat al món a l’hora de confrontar conflictes. 2. Donar suport pràctic a aquests processos. Berghof Center analitza i dóna suport a iniciatives de pau Específics desenvolupades per la societat civil, la cooperació per al desenvolupament, l’ajuda humanitària, el treball pels drets humans, i a organitzacions semigovernamentals i internacionals. Berghof Center treballa a partir d’iniciatives de recerca social orientades per la pràctica (Practically Oriented Social Research). Món. Amb un focus especial a països en conflicte: Sri Lanka, Regió caucàsica, etc.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS

Forma jurídica Estructura organitzativa i de govern Descripció del funcionament institucional

Berghof Center és un institució especialitzada dintre de la fundació Berghof Foundation for Conflict Research. . Patronat de 10 membres. Els seus membres són escollits pel mateix patronat. Té molta importància escollir persones que garanteixin un patronat multidisciplinar i experts en temes de pau i conflictes. . Director del Centre. Desconegut

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

Desconegut La Fundació Berghof per la Recerca del Conflicte finança el Centre Berghof: manteniment del centre amb dos acadèmics, un administrador i un bibliotecari. Els projectes individuals són finançats per institucions públiques i privades (Fundació Volkswagen, Associació de Joves Alemanys i Francesos, Ministeri alemany d’Educació i Recerca, Govern suec) 13 Persones: un director, set investigadors i/o gestors de projectes, un director administratiu i un ajudant, un editor de materials i encarregat de comunicació, un bibliotecari i un becari.

74

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

Desenvolupar recerca científica orientada per l’acció amb l’objectiu d’enfortir dinàmiques constructives de pau: xarxes, iniciatives locals de pau, etc. En els últims anys, el Centre ha treballat en les següents àrees: . Recerca social per millorar les institucions, els instruments i els mecanismes per a la transformació positiva dels conflictes. . Mediació i transformació constructiva de conflictes. . Assessorament i formació d’ONG i mediadors que participen en processos de transformació constructiva de conflictes. . Cooperació per al desenvolupament, ajuda humanitària i gestió de conflictes. . Assessorament a ministeris d’Assumptes Exteriors i Agències de Cooperació Internacional. . Organització de tallers i diàlegs sobre transformació de conflictes i construcció de pau. . Preparació d’un manual sobre transformació de conflictes i construcció de pau. Berghof Center és una organització singular que treballa amb la cooperació d’altres organitzacions, xarxes internacionals i institucions de recerca sobre transformació de conflictes i construcció de pau. El centre organitza seminaris, conferències, tallers, etc. El centre ha publicat un dels millors manuals sobre transformació de conflictes i construcció de pau: http://www.berghof-handbook.net El centre ha organitzat diàlegs entre destacats líders de societats en conflicte armat per tal d’explorar possibilitats de pau. El centre publica tots els seus materials a la seva pàgina d’Internet. ONG especialitzades, Agències de Cooperació per al Desenvolupament i ministeris d’Assumptes Exteriors, Responsables polítics i diplomàtics.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

Tot sovint realitza activitats d’assessoria comissionades per institucions públiques d’àmbit local i estatal. Tot sovint realitza activitats d’assessoria comissionades per institucions públiques d’àmbit intergovernamental i internacional. El Centre és un centre de recursos sobre transformació de conflictes molt útil per a totes aquelles organitzacions que treballin la construcció de la pau i la gestió de conflictes.

ALTRES

75

BICC 12 www.bicc.de

DADES BÀSIQUES Localització Denominació Any de fundació

Objectius de la institució

Bonn, Alemanya Bonn International Center for Conversion 1994 General

BICC té com a objectiu promoure la pau i el desenvolupament a través de la conversió efectiva i eficient dels processos i les estructures militars (exèrcits, sistemes d’armes, funcions, activitats, estructures) en processos i estructures civils.

Específics Àmbit geogràfic d’actuació

Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica Estructura organitzativa i de govern Descripció del funcionament institucional

BICC és un institut de recerca independent creat per l’Estat alemany del Rin del Nord-Westfàlia. Desconegut

Desconegut

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament Fonts de finançament Nombre i tipus de personal contractat

Desconegut L’Estat del Rin del Nord-Westfàlia garanteix el funcionament del Centre. Hi ha un total de 32 persones: un director i un assistent; 19 investigadors i/o gestors de programes; 11 persones de gestió interna, comunicació, administració, etc.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Aprofundir en el coneixement de com els processos de conversió militar poden, de forma efectiva i eficient, iniciar processos de desenvolupament i enfortiment de les estructures civils polítiques, socials i econòmiques. BICC, tradicionalment, ha desenvolupat la seva feina a través de diversos programes que han tractat des de diferents perspectives les qüestions de la conversió militar: . Tecnologia militar, producció i despeses en armaments. . Economia, recursos i conflictes armats. . Desarmament i control d’armes. . Control de les armes lleugeres. . Reforma del sector de seguretat.

76

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

. Reintegració de soldats a la vida civil i desenvolupament. . Clausura i reconversió de bases militars. . Conflictes actuals i processos de conversió preventiva. Des de l’any 2003 ha emmarcat aquests programes de recerca en tres grans blocs: Construcció de Pau, Armes, i Conflictes. . La principal eina o producte d’informació cap a l’exterior és l’informe anual Conversion Survey, Global Disarmament, Demilitarization and Demobilization. . BICC publica altres documents de treball, articles, comunicats de premsa, anàlisi de països, etc. . BICC organitza seminaris internacionals sobre qüestions de conversió militar.

Món acadèmic. Responsables polítics i diplomàtics. Exèrcits i responsables de seguretat. Sistema de Nacions Unides.

RELACIONS INSTITUCIONALS

Amb els poders polítics i institucionals

BICC és una institució independent. Tot i això, i gràcies a la qualitat de la seva feina, rep recursos públics de forma estable i molts organismes públics contracten els serveis del personal de recerca i de gestió de programes per tal de desenvolupar programes, iniciatives, avaluacions, consultories, etc., sobre assumptes de conversió militar.

Amb les organitzacions supranacionals

Diversos estaments públics i privats, nacionals i internacionals, encarreguen als investigadors de BICC diversos projectes de recerca i assessorament.

Amb la societat civil ALTRES

La conversió militar tracta aquells processos en els quals hi ha un procés de transformació de recursos amb una finalitat militar a recursos amb finalitat civil: recursos econòmics i pressupostaris, tancament de bases militars, reestructuració i conversió de la indústria militar, iniciatives de desarmament, programes de desmobilització, desarmament i reintegració de soldats, etc.

77

GRIP 13 www.grip.org

DADES BÀSIQUES Localització Denominació Any de fundació

Objectius de la institució

Brussel·les, Bèlgica Groupe de Recherche et d’Information sur la Paix et la sécurité. 1979 General

Específics Àmbit geogràfic d’actuació

Informar els ciutadans i els responsables polítics dels problemes — sovint complexos— de la defensa i la seguretat, i participar en iniciatives de recerca per aconseguir reduir les tensions internacionals i avançar cap a un món més segur i menys armat. Treballar per la prevenció dels conflictes, el desarmament i el control d’armes.

Bèlgica, Unió Europea, Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS

Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

Entitat privada de recerca. . GRIP és una entitat privada dirigida per una Junta Directiva formada per set persones, escollides per un període de tres anys. . Director: és escollit per la Junta considerant criteris professionals a nivell de recerca i capacitat executiva. . Consell Assessor i de Suport: consell internacional d’experts que té com a funció assessorar la Junta Directiva i l’equip tècnic de l’organització. . Coordinadors d’àrea: són els responsables dels programes d’investigació i participen en la gestió quotidiana del centre conjuntament amb el director. La Junta Directiva és l’encarregada de dirigir les activitats del centre a tots els nivells, d’acord amb les opcions fonamentals a les quals GRIP s’adhereix, la legalitat, i els seus objectius com a organització. El director i l’equip professional del centre són els encarregats de preparar els assumptes estratègics o ordinaris que la Junta Directiva ha de decidir.

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

Desconegut. Segons la pàgina d’Internet de GRIP, el centre està finançat per institucions públiques, privades i donacions. Un 50% dels ingressos provenen d’institucions públiques que financen el Centre (Comissió Europea, Ministeri belga d’Assumptes Exteriors, Agència de Cooperació Internacional, Ministeri de Política Científica, etc.) 23 Persones: un director, tretze investigadors, nou persones de personal de suport i gestió interna (relacions públiques, traductor, administratius, editor de materials, etc.).

78

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

GRIP és principalment un centre de recerca. Per això, l’objectiu general de GRIP coincideix amb l’objectiu a nivell de recerca: informar els ciutadans i els responsables polítics dels problemes —sovint complexos— de la defensa i la seguretat i participar en iniciatives de recerca per aconseguir reduir les tensions internacionals i avançar cap a un món més segur i menys armat. Hi ha quatre àrees de recerca: 1. Prevenció, gestió i resolució de conflictes. 2. Proliferació d’armes lleugeres i control de la transferència d’armes. 3. Unió Europea i seguretat internacional. 4. Economia de la defensa. Hi ha vuit programes de recerca: -! Comerç d’armes -! Armes Lleugeres i de Petit Calibre (ALPC) -! Marcatge, registre i seguiment de les armes lleugeres -! Prevenció i gestió de conflictes. -! Sistema d’armes i geoestratègia. -! Armes no convencionals (NBC). -! Economia del cicle armamentístic. -! Política Europea de Seguretat i Defensa (PESD) . El principal producte de GRIP són publicacions emmarcades en tres grans grups: 1. Els llibres de GRIP. 2. Els informes de GRIP. 3. Les notícies de GRIP (newsletter trimestral) . GRIP organitza i participa en actes, seminaris, conferències, briefings, etc., aprofitant la seva proximitat a les institucions europees. . GRIP té com a política que els seus investigadors escriguin articles en revistes especialitzades, revistes de difusió general, diaris i participin en programes de ràdio i televisió. . Pàgina d’Internet com a centre de recursos. . Món polític i diplomàtic de la UE i altres institucions. Societat civil especialitzada en qüestions de desarmament.

RELACIONS INSTITUCIONALS

Amb els poders polítics i institucionals

GRIP està situat a Brussel·les, la mateixa ciutat on és la UE, l’OTAN i altres institucions que treballen qüestions de seguretat. GRIP s’ha constituït com un centre de referència especialitzat i independent en els assumptes que treballa. Aquesta situació fa que GRIP sigui una font de recursos fonamental i un centre de lobby important dins el disseny de les polítiques de desarmament i prevenció de conflictes d’institucions públiques.

Amb les organitzacions supranacionals

Ídem.

Amb la societat civil

Només com a centre de recursos especialitzat per a organitzacions civils que treballin qüestions similars a les de GRIP.

ALTRES

79

SWISSPEACE 14 www.swisspeace.org

DADES BÀSIQUES

Localització Denominació Any de fundació

Berna, Suïssa Swiss Peace Foundation 1988

General

Objectius de la institució

Específics

Àmbit geogràfic d’actuació

SwissPeace va ser fundada amb l’objectiu de promoure la investigació per la pau independent a Suïssa. En els últims anys, s’ha desenvolupat com una institució de recerca per la pau i els conflictes. D’acord amb els seus estatuts, SwissPeace ha de cooperar en la definició i implementació de les polítiques de pau i seguretat de la Confederació Helvètica a través de programes de recerca, avaluació i comunicació. . SwissPeace és un institut de recerca per la pau orientada cap a l’acció. Les àrees de coneixement que li són pròpies són la construcció de pau i l’anàlisi i la intervenció en conflictes. . Investiguen les causes de la guerra i els conflictes violents, desenvolupen eines per reconèixer de forma preventiva les tensions sociopolítiques i formulen estratègies de prevenció de la violència i de construcció de pau. . Contribueixen a l’intercanvi d’informació entre persones i organitzacions similars i participen dintre de les xarxes locals i internacionals que treballen per influir en les polítiques de pau i seguretat a través de l’anàlisi, la publicació d’informes, l’organització de seminaris, conferències, tallers, etc.

Suïssa, Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS

Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Fundació autònoma creada per diversos actors públics (Agència Suïssa de Cooperació Internacional, Ministeri d’Assumptes Exteriors) i privats (universitats, instituts d’investigació, ONG...) de la societat suïssa, que són els que van aportar el capital inicial i van escollir el Patronat de la Fundació. Actualment, més de 30 institucions públiques i privades participen com a donants a les activitats de la Fundació. . Patronat. Va quedar constituït amb l’establiment de la Fundació. És l’òrgan directiu de la Fundació. S’ha de reunir almenys una vegada a l’any. En formen part les organitzacions que pertanyen a la Fundació. . Junta de Direcció: d’una a tres persones. Són els encarregats de preparar totes les qüestions de gestió i planificació estratègica de la Fundació. Supervisen el secretari, el tresorer, i altres òrgans. . Comissió de Gestió: està composada per la Junta de Direcció, el secretari, el tresorer i entre una i set persones addicionals (no pot superar en nombre la meitat dels membres del Patronat). Són els responsables de portar els assumptes de la Fundació d’acord amb el mandat del Patronat i les limitacions dels estatuts i les lleis. . Assemblea dels Donants: està constituïda pel Patronat i tots aquells actors que

80

Descripció del funcionament institucional

hagin donat recursos a la Fundació i siguin convidats pel Patronat. Es reuneixen almenys una vegada cada dos anys per debatre el treball fet i el futur de la Fundació. . Secretari i tresorer: fan les funcions pròpies d’aquest càrrecs. . Auditors: són escollits anualment pel patronat entre empreses o institucions de reconegut prestigi. Controlen els comptes del tresorer i la gestió econòmica de la Junta de Direcció i la Comissió de Gestió. Son responsables davant del Patronat. . El Patronat és responsable de totes les qüestions essencials per l’acompliment satisfactori del objectius de la Fundació, en particular de: la preparació del pressupost anual, l’acceptació dels balanços financers, l’aprovació dels plans estratègics anuals i multianuals a tots nivells, l’articulació dels principis de funcionament fonamentals de la institució. El Patronat escull la Junta de Direcció, la Comissió de Gestió, el secretari, el tresorer, els auditors. També pot escollir com a òrgans consultius un Comitè Científic i/o altres comitès que creguin adients. . La Junta de Direcció és l’encarregada de preparar totes les qüestions de gestió i planificació estratègica de la Fundació. Supervisa el secretari, el tresorer, i qualsevol altre òrgan existent i creat pel Patronat. . La Comissió de Gestió és la responsable de portar els assumptes quotidians de la Fundació d’acord amb el mandat del Patronat i les limitacions dels estatuts i les lleis.

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

Sobre dades del 2003. SwissPeace va tenir uns ingressos de 3,2 milions d’euros. Aproximadament un 22,5% dels ingressos prové d’una aportació pública anual a través del Ministeri d’Educació i Recerca i els ingressos propis de l’institut. La resta (77,5%) són recursos aconseguits per finançar projectes concrets. Aquests projectes són finançats per institucions públiques (Ministeri d’Assumptes Exteriors, Agència de Cooperació Internacional suïssa, Agència de Cooperació Internacional sueca...) i institucions privades. Aproximadament 40 persones. Tres quartes parts són personal de gestió de programes i de recerca, que inclou el director. La resta formen part del Departament de Serveis Centrals: administració, gestió interna, comunicació, etc.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Investigar les causes de la guerra i els conflictes violents, desenvolupar eines per reconèixer de forma preventiva les tensions sociopolítiques, i formular estratègies de prevenció de la violència i de construcció de pau. SwissPeace té tres grans programes que defineixen les seves línies de treball i recerca: 1. Programa FAST: Sistema d’Alerta Preventiva. Aquest programa té com a línia de treball principal el desenvolupament d’informes d’alerta sobre situacions de conflicte amb l’objectiu de mobilitzar l’acció política de forma preventiva. 2. Programa KOFF: Centre per la Construcció de la Pau. . Gènere i construcció de pau . Mitjans de comunicació i construcció de pau . Missions d’observació internacional . Construcció de pau i cooperació internacional . Anàlisi de conflictes sensibles al context i desenvolupament 3. Programa ACSF: Fòrum de la Societat Civil Afganesa. A més, treballa sis temàtiques de forma transversal: . Conflictes mediambientals . Seguretat humana . Prevenció de conflictes . Gènere

81

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

. Construcció de pau: teoria i pràctica . Construcció de pau i empreses La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals de SwissPeace. Per aconseguir-ho: . SwissPeace, en si mateixa, funciona com a centre de coordinació especialitzat de totes les organitzacions que van crear la Fundació o s’hi van adherir posteriorment. SwissPeace fa servir aquesta xarxa per difondre tots els materials a Suïssa i al voltant del món. . Publicació d’informes, documents de treball, monografies, Policy Papers, etc. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . Organització de cursos i tallers especialitzats. . Pàgina d’Internet. . SwissPeace funciona com a organització consultora especialitzada en temes de construcció de pau, conflictes, desenvolupament i conflictes armats, etc.

Món acadèmic. Responsables polítics i diplomàtics. Organitzacions de la societat civil especialitzades. Mitjans de comunicació. Sistema de Nacions Unides. Societat en general.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals

SwissPeace és una institució independent. Tot i això, i gràcies a la qualitat de la seva feina, rep finançament públic estable i molts organismes públics contracten els serveis de l’organització per tal de desenvolupar programes, iniciatives, avaluacions, assessoraments, etc.

Amb les organitzacions supranacionals

Diversos estaments públics i privats, nacionals i internacionals, encarreguen als investigadors de SwissPeace diversos projectes de recerca i assessorament.

Amb la societat civil

Com hem dit, SwissPeace funciona com a centre coordinador especialitzat en temes de conflictes i construcció de pau. Com a tal, coordina i posa en contacte organitzacions públiques i privades, locals i internacionals. Per a la societat civil suïssa i internacional, SwissPeace és un centre de recursos i de coordinació amb els poders públics fonamental.

ALTRES

82

HDcentre 15

www.hdcentre.org

DADES BÀSIQUES Localització Denominació Any de fundació

Objectius de la institució

Àmbit geogràfic d’actuació

Ginebra, Suïssa Centre for Humanitarian Dialogue. També conegut com Centre Henry pour le Dialogue Humanitaire. 1999 Crear les condicions favorables per al desenvolupament de General processos de diàleg sobre qüestions humanitàries. . Oferir una veu pragmàtica i informada en els processos de diàleg per definir polítiques humanitàries que afecten els involucrats en els conflictes i contribuir a la identificació i la difusió de solucions polítiques. . Contribuir a la reducció de les conseqüències dramàtiques dels conflictes a través de processos de mediació humanitària. Específics . Com a institució, el Centre té com a objectiu construir una institució prestigiosa a nivell internacional que sigui reconeguda per la seva integritat humanitària, la seva discreció i astúcia. El Centre té com a objectiu convertir-se en el primer referent per a aquells que busquen un espai i un facilitador neutral, independent i imparcial. Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern:

Descripció del funcionament institucional

Fundació privada. . Patronat de la Fundació. Entre 7 i 11 membres per un període de tres anys (un, almenys, ha de ser de nacionalitat suïssa). Els membres del Patronat escullen per majoria absoluta els nous membres. En un segon mandat, els membres han de ser escollits també amb majoria absoluta del Patronat. En un tercer i últim mandat, la majoria del Patronat ha de ser de dos terços. El Patronat pot escollir un Comitè Assessor: . Auditor . Director. Escollit pel Patronat, respon davant del mateix Patronat. El Patronat és l’òrgan decisori fonamental de la Fundació. Com a norma general, té el poder de prendre totes les decisions que creguin convenients per portar a terme els objectius de la Fundació. Es reuneix almenys quatre vegades a l’any. El Patronat defineix les línies de funcionament i treball de la Fundació i supervisa la seva gestió i administració. Escull el director i defineix els termes del seu mandat i la seva responsabilitat. Adopta les polítiques de personal i financera. Defineix les línies generals de treball i accepta o rebutja els nous programes i/o donacions. Aprova els pressupostos i la planificació estratègica del Centre. Pot escollir altres òrgans consultors si ho creu necessari. . El director és l’encarregat de la gestió diària del Centre. Prepara la feina i els assumptes que decideix pel Patronat. Les seves responsabilitats són definides pel Patronat. Participa en les reunions del Patronat com a assessor i sense dret a vot.

83

84

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

6,8 milions d’euros. Un 35% dels ingressos són recursos no condicionats. La resta són recursos condicionats a projectes concrets. La majoria dels seus finançadors són institucions públiques: Govern austràlia, noruec, canadenc, danès, japonès, suec, suís, els EUA, la Comissió Europea, la ciutat de Ginebra... També rep recursos d’altres institucions: Creu Roja, fundacions... 20 persones. Equip directiu de cinc persones (director, director adjunt, director administratiu, director de programes, director de comunicació). Les altres quinze persones són coordinadors de projectes, serveis comuns del Centre.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior A qui s’adreça?

Desenvolupar iniciatives de recerca i acció sobre qüestions humanitàries regionals i internacionals a partir de l’experiència del treball en el terreny. El focus queda establert en la protecció dels civils en context de conflicte (drets humans) i la resolució sostenible dels conflictes (resolució de conflictes). 1. Programa de reflexió política orientada per l’experiència en el terreny en els següents assumptes: protecció de civils en conflictes; mediació de conflictes; proliferació d’armes lleugeres; imperi de la llei i reconstrucció dels sistemes judicials (Afganistan). 2. Mediació en països en conflicte. Programes de mediació: Iniciativa de Ginebra (Israel i Palestina). Aceh, Indonèsia. Filipines. Myanmar/Burma. Darfur, Sudan. El Centre no té com a objectiu publicar materials. A més, molta de la feina que realitza té una dimensió confidencial. Tot i això, publica alguns documents que tracten dels temes en què treballen, en concret sobre el programes de reflexió política orientada per l’experiència en el terreny. Actors en conflicte armat. Ministeris d’Assumptes Exteriors. Nacions Unides.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

El Centre ha desenvolupat diverses iniciatives de mediació en conflictes armats. Moltes d’aquestes iniciatives s’han desenvolupat amb la convivència (i finançament) de diversos ministeris d’Assumptes Exteriors. Ídem.

ALTRES

85

IPCRI 16 www.ipcri.org

DADES BÀSIQUES Localització

Jerusalem, Israel - Palestina

Denominació

Israel / Palestine Center for Research and Information

Any de fundació

1988

Objectius de la institució

General

IPCRI es defineix a si mateix com un Think Tank i un Do tank que té com a objectiu involucrar ciutadans significatius d’Israel i Palestina en els processos públics de pau i en els processos de cooperació i interacció entre els dos territoris, amb una voluntat d’estimular una identitat comuna dirigida a la construcció de la pau.

Específics Àmbit geogràfic d’actuació

Orient Mitjà: Israel i Palestina

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica

ONG registrada a Palestina, Israel i els EUA (Joint Israel/Palestine Partnership).

Estructura organitzativa i de govern

. Comitè Executiu o Junta Directiva: cinc membres. . Dos directors: un d’Israel i un altre de Palestina.

Descripció del funcionament institucional

La Junta Directiva i els dos directors són els encarregats de decidir les línies estratègiques de l’Institut i altres qüestions fonamentals. Totes les decisions fonamentals es prenen per consens. Cada programa de treball té dos coordinadors, un d’Israel i un altre de Palestina.

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Desconegut

Fonts de finançament

IPCRI rep finançament per a projectes concrets. En els últims anys ha rebut finançament de diverses fundacions privades i d’algunes institucions públiques. USAID, Agència de Cooperació sueca, Ministeri d’Assumptes Exteriors de Suïssa, Konrad Adenauer Foundation, USIP, etc.

Nombre i tipus de personal contractat

Dos directors, vint-i-cinc investigadors i personal de gestió interna.

86

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

IPCRI es defineix a si mateix com un Think Tank i un Do tank que té com a objectiu involucrar ciutadans significatius d’Israel i Palestina en els processos públics de pau i en els processos de cooperació i interacció entre els dos territoris, amb una voluntat d’estimular una identitat comuna dirigida a la construcció de la pau. IPCRI té tres grans àrees de treball: 1. Educació per la Pau. 2. Conflictes mediambientals i mediació de conflictes. 3. Conferència internacional Israel/Palestine Conference Water for Life 4. Unitat d’assumptes estratègics: peacebuilding i peacemaking a l’Orient Mitjà. IPCRI és un espai que estimula la recerca i la col·laboració entre persones destacades de la societat d’Israel i de Palestina. IPCRI organitza programes de recerca conjunta i facilita la possibilitat de contacte entre investigadors. IPCRI ha organitzat conferències i seminaris internacionals (oberts i tancats) i altres mecanismes per facilitar la construcció de ponts de diàleg i contacte. IPCRI publica materials i articles. Personalitats destacades d’Israel i de Palestina.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

IPCRI té com a funció fonamental estimular processos de diàleg i cooperació entre persones i organitzacions destacades d’Israel i de Palestina.

ALTRES

87

ECP 17

www.pangea.org/unescopau

DADES BÀSIQUES Localització

Bellaterra, Barcelona

Denominació

Escola de Cultura de Pau

Any de fundació

Objectius de la institució

Àmbit geogràfic d’actuació

Escola de Cultura de Pau (1999) Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans (1996) Promoure activitats d’investigació, sensibilització i docència sobre General cultura de pau i drets humans. . Dur a terme activitats i promoure treballs de recerca sobre pau i drets humans. . Impartir cursos de formació continuada sobre aquestes temàtiques. Específics . Col·laborar amb aquells centres, departaments i organismes que facin, o vulguin realitzar, activitats sobre aquestes temàtiques. . Sensibilitzar sobre les temàtiques vinculades als programes de l’Escola. Catalunya, Espanya, Europa, Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS

Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

ECP és una entitat de caràcter universitari creada com a desenvolupament de les activitats que es portaven a terme en el marc de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona. . Titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans. És el director de l’Escola. Pren totes les decisions principals. . Coordinador de la gestió interna. . Secretari / responsable administratiu. . Coordinadors dels programes de recerca. . Equip d’investigadors. L’Escola de Cultura de Pau funciona sota el liderat del titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans i també director de l’ECP, el qual és l’últim responsable de les decisions sobre el desenvolupament estratègic de la institució, les contractacions, la recerca de finançament, etcètera. El personal d’ECP (administratiu i de recerca) participa en una sessió plenària setmanal on s’analitzen les activitats, el desenvolupament i les opcions estratègiques de l’ECP. A nivell de recerca, tots els programes d’investigació són coordinats per un responsable. Els diferents equips són, en principi, autònoms, és a dir, controlen els seus programes, però també tenen la responsabilitat de trobar-ne els recursos per a la seva supervivència.

88

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

Sobre ingressos efectius el 2004: 0,68 milions d’euros. . Aproximadament un 73% dels ingressos provenen de diversos programes finançats per institucions públiques (Generalitat de Catalunya, un 68,8%, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Sant Cugat). . Un 8,8% són ingressos propis. . La resta dels ingressos significatius (19,2%) prové de projectes concrets finançats per institucions diverses, públiques i privades: Fundació FORD, UAB, etc.). Un director, un cap de gestió interna i administració, un tècnic administratiu, un tècnic de comunicació, setze investigadors.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

Dur a terme activitats i promoure treballs de recerca sobre pau i drets humans. L’ECP té set programes de recerca: . Unitat d’Alerta: La Unitat d’Alerta sobre Conflictes, Pau i Drets Humans realitza un seguiment diari de la conjuntura internacional. . Desarmament i Seguretat Humana: L’equip d’aquest programa treballa diferents temes de l’àrea del desarmament amb una especial atenció al microdesarmament, el control de les exportacions d’armes i el treball per l’eradicació de les mines antipersona... . Drets Humans: El Programa de Drets Humans de l’Escola de Cultura de Pau neix amb l’objectiu de promoure la cultura dels drets humans a través de l’anàlisi, la promoció i la defensa dels drets humans a nivell local i internacional. . Processos de Pau: El programa fa un seguiment dels processos de pau actius i dels conflictes armats que tenen expectatives d’evolucionar cap a processos de negociació i pau. . Colòmbia: El Programa Colòmbia neix amb el doble objectiu de donar a conèixer les iniciatives colombianes de construcció de pau i de donar-hi suport. . Rehabilitació postbèl·lica: Aquest programa pretén investigar els processos de reconstrucció postbèl·lica. . Educació per la Pau: L’equip d’aquest programa vol promoure i desenvolupar el coneixement, valors i capacitats de l’educació per la pau. La comunicació dels resultats de la recerca i dels programes és un dels objectius fonamentals de l’ECP. Per aconseguir-ho: . La Unitat d’Alerta publica setmanalment un recull dels esdeveniments internacionals més significatius (Semàfor). Tres vegades a l’any publica un informe de seguiment (Baròmetre) i, una vegada a l’any un informe en format d’anuari (Informe Alerta). . L’Escola publica també diversos recursos, butlletins, articles, comunicats de premsa, llibres al voltant dels programes d’investigació. . Investigadors de l’Escola participen en seminaris, cursos, conferències, i projectes de recerca d’altres institucions. . L’ECP organitza diverses activitats docents, entre les quals destaquen una Diplomatura de Postgrau (Diplomatura en Cultura de Pau) i diverses assignatures dintre de la universitat. . L’ECP participa en xarxes internacionals i campanyes de sensibilització i lobby sobre prevenció de conflictes, desarmament, rehabilitació postbèl·lica, educació per la pau, etc. . L’ECP organitza seminaris internacionals i altres esdeveniments de projecció internacional. . Món acadèmic i universitari. Responsables polítics i diplomàtics. Organitzacions de la societat civil especialitzades. Ajuntaments. Mitjans de comunicació. Sistema de Nacions Unides. Societat en general.

89

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

Actualment, l’ECP depèn econòmicament de les administracions públiques, en especial de la Generalitat de Catalunya (68,8% dels seus ingressos). De mica en mica, la institució intenta diversificar les fonts de finançament. Alguns dels investigadors de l’ECP han rebut l’encàrrec de Nacions Unides (PNUD) per participar en activitats de consultoria en temes de desarmament. És previsible que en el futur, altres investigadors rebin encàrrecs similars per part d’organitzacions internacionals. Moltes de les activitats de l’Escola estan enfocades a la societat civil. El programa de Colòmbia realitza activitats de diplomàcia civil paral·lela molt innovadores en l’àmbit europeu.

ALTRES

L’ECP s’ha constituït en poc temps en un centre de referència a nivell estatal al voltant de la investigació per la pau.

90

WWICS 18 www.wilsoncenter.org

DADES BÀSIQUES Localització

Washington, Estats Units d’Amèrica

Denominació

Woodrow Wilson. International Center for Scholars, WWICS

Any de fundació

1968

General

Objectius de la institució Específics

Àmbit geogràfic d’actuació

El Centre Internacional Woodrow Wilson per investigadors té com a objectiu posar en contacte el món de les idees i el món de la política. Per aconseguir-ho, dóna suport a investigadors socials preeminents perquè puguin investigar a Washington i connectar-los amb els responsables polítics de la capital dels EUA. . Portar investigadors socials prestigiosos a Washington D.C. per períodes llargs de temps i que així puguin desenvolupar projectes de recerca en contacte amb els responsable polítics. . El Centre ha de facilitar que els investigadors i els polítics (senadors, govern) es trobin regularment. . El Centre ha de ser políticament rellevant, és a dir, que els resultats de la recerca puguin il·luminar i donar una base més forta a la presa de decisions polítiques. Tot i això, el Centre no és una institució de pressió política (Advocacy Think Tank) amb una agenda definida. . El Centre ha de centrar-se en qüestions internacionals, i emmarcar els seus programes en els ideals de Woodrow Wilson de comprensió i col·laboració internacional.

EUA. Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS

Forma jurídica

El WWICS va ser establert pel Congrés dels EUA com a Memmorial Institute en record del president Woodrow Wilson.

Estructura organitzativa i de govern Descripció del funcionament institucional

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament Fonts de finançament Nombre i tipus de personal contractat

91

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball:

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

WWICS té com a objectiu posaren contacte el món de les idees i el món de la política. Per aconseguir-ho, dóna suport a investigadors socials preeminents perquè puguin investigar a Washington i connectar-los amb els responsables polítics de la capital dels EUA. 1. Per programa: 2. Per temàtiques: . Programa d’Àfrica . Amèrica i l’economia global . Programa d’Argentina . Projecte internacional de recerca de la . Programa d’Àsia història de la Guerra Freda . Projecte de Brasil . Projecte comparatiu dels estudis urbans . Institut de Canadà . Projecte de prevenció de conflictes . Fòrum mediambiental de la Xina (Carnegie Comission for arm conflict . Centre d’Estudis d’Europa de prevention) l’Est . Projecte del Congrés . Institut Kennan (Rússia i països . Projecte de canvi mediambiental i seguretat propers) . Programa de governabilitat. . Programa de Llatinoamèrica . Projecte d’història de les polítiques . Institut de Mèxic públiques. . Programa de l’Orient Mitjà . Divisió d’estudis internacionals. . Centre d’Estudis sobre els EUA La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals del WWICS. Per aconseguir-ho: . Tots els seus programes d’investigació tenen com a objectiu fonamental publicar els resultats aconseguits en les seves recerques en revistes especialitzades i de difusió general. . Publicació d’informes, documents de treball, monografies, Policy Papers, etc. . Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . Pàgina d’Internet. . Publicació de la revista de difusió general Wilson Quaterly. . El CWW és l’organització editora d’un programa de ràdio que s’emet per 200 estacions radiofòniques. També ha desenvolupat diversos programes i sèries de televisió al voltant de les temàtiques en què treballa. Món acadèmic. Responsables polítics i diplomàtics. Organitzacions de la societat civil especialitzades. Mitjans de comunicació.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

WWICS és una institució de recerca científica creada pel Congrés dels EUA. Està parcialment finançada pel Govern dels EUA, el qual té la capacitat d’escollir els membres de la Junta de Direcció i el director.

L’ús dels mitjans de comunicació de masses (ràdio i televisió) afavoreix que el CWW arribi a centenars de milers de persones.

ALTRES

92

CC 19 www.cartercenter.org

DADES BÀSIQUES Localització

Atlanta, Estats Units d’Amèrica

Denominació

The Carter Center

Any de fundació

1982

Objectius de la institució

General

El CC és una institució guiada per un compromís fonamental amb els drets humans i amb la disminució del patiment humà. Busca prevenir i resoldre els conflictes, augmentar el nivell de llibertat i la democràcia i millorar la salut.

Específics Àmbit geogràfic d’actuació

Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica Estructura organitzativa i de govern Descripció del funcionament institucional

Entitat privada. Creada per l’antic President dels EUA, Jimmy Carter, la seva dona i la Universitat d’Emory. Junta de Govern. El CC està governat per una Junta de Govern encapçalada per Jimmy Carter (president) i per la seva dona (vicepresident). La Junta de Govern és l’òrgan de govern. A més, supervisa el treball del Centre, les propietats i la feina desenvolupada per assolir els seus objectius, etc. La Junta escull el director executiu, que és la persona que porta el dia a dia del Centre.

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

Sobre dades del 2003, CC té un pressupost d’aproximadament 30 milions d’euros. A més a més, rep donacions per més milions de dòlars que són invertits en els programes. Any 2003. Un 47% dels recursos prové de corporacions (Coca Cola, IBM, etc.), un 24% ve de donants individuals, un 19% de fundacions (Ford, Carnegie...), un 7% de governs i organitzacions multilaterals (EUA, Suècia...). El restant 3% són altres ingressos. 150 persones. 30 persones formen el personal sènior, és a dir, amb posicions executives (caps de departament, caps de programa o projecte, equip executiu, etc.) La resta és personal tècnic de programes, personal administratiu, personal de gestió interna, etc.

93

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

El Centre Carter no és un centre de recerca. Tot i això, té alguns programes on la recerca és una part de les activitats. El CC finança programes de recerca científica en qüestions de salut. CC té dues grans línies de treball amb diversos programes cadascuna: 1. Pau . Programa americà de suport democràtic . Programa de resolució de conflictes (facilitació i mediació en conflictes) . Desenvolupament democràtic al món. . Iniciativa global pel desenvolupament. . Iniciativa pels drets humans. 2. Salut . Programa de control de la malaltia del guineà . Programa de control de la ceguesa del riu (oncocercosi). . Programa de control de la tracoma . Programa de control de la filariosi limfàtica i la esquistosomosi . Iniciativa de suport al sistema de salut etíop . Programa de noves tècniques agrícoles . Programa de salut mental L’edifici on està situat el Centre Carter és un complex immens en el qual es desenvolupen moltes i diverses activitats: . Convencions, seminaris, xerrades, bodes, centre de negocis, recepcions, etc. . El Centre publica materials i altres recursos relacionats amb els programes. . El Centre té una política de relacions públiques molt treballada i és conegut al món per la personalitat del seu fundador. Poblacions vulnerables.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil:

Jimmy Carter és un mediador de conflictes molt reconegut. Governs i altres institucions públiques encomanen al Centre Carter processos de mediació i facilitació de conflictes. Jimmy Carter és un mediador de conflictes molt reconegut. Governs i altres institucions públiques encomanen al Centre Carter processos de mediació i facilitació de conflictes.

ALTRES

Jimmy Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 2002 en reconeixement a la feina desenvolupada com a president del Centre Carter.

94

IPA 20 www.ipacademy.org

DADES BÀSIQUES

Localització

Nova York, Estats Units d’Amèrica

Denominació

International Peace Academy

Any de fundació

1970 General

Objectius de la institució Específics

Àmbit geogràfic d’actuació

IPA és una organització independent i internacional dedicada a la promoció de la prevenció i la resolució dels conflictes armats intraestatals i internacionals a través de la recerca (Policy Research) i desenvolupament de programes d’incidència política. . Promoure pensament estratègic, informar i influenciar polítiques i programes d’acció sobre prevenció i gestió de conflictes armats. . Establir i promoure contactes entre els diversos actors que treballen en l’àmbit del desenvolupament, la construcció i el manteniment de la pau. . Oferir una plataforma de recerca d’alta qualitat i difondre els resultats de les recerques àmpliament a través de la comunitat internacional. . Desenvolupar l’Institut per poder respondre a demandes dels finançadors del centre, en especial demandes de Nacions Unides.

Món, Nacions Unides.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS

Forma jurídica Estructura organitzativa i de govern

IPA és una organització sense ànim de lucre. . Junta de Govern. De composició internacional, està formada per 36 persones, la majoria destacades personalitats dintre del sistema de Nacions Unides (ambaixadors, representants permanents a Nacions Unides, directors de departament, inclouen a títol honorífic el Secretari General de Nacions Unides). . President-director.

Descripció del funcionament institucional

El President-director dirigeix les activitats de l’Institut a tots els nivells amb la col·laboració del personal de l’Institut i la supervisió de la Junta de Govern.

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA

Pressupost de funcionament Fonts de finançament Nombre i tipus de personal contractat

Desconegut Aproximadament un 70% dels ingressos prové de recursos aportats per governs, en particular de les representacions permanents dels estats a Nacions Unides. Un 22% són recursos aportats per fundacions privades, que financen projectes i programes concrets. La resta són ingressos propis de l’Institut. IPA té 28 persones contractades. Dos terços són personal de recerca. La resta és personal administratiu, bibliotecaris, i de gestió interna.

95

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

A nivell de recerca, s’investiguen les dinàmiques i la realitat dels conflictes internacionals a nivell macro i micro: durabilitat, naturalesa, perpetuació, gestió, causes, conseqüències, casos d’estudi, etc. . Programa per al desenvolupament de mecanismes de seguretat regionals a l’Àfrica. . Construcció de pau a l’Àfrica. . Caixmir: noves veus, noves aproximacions. . Presència internacional en els processos de pau a l’Orient Mitjà. . Programa de suport a la iniciativa del Secretari General de Nacions Unides: High-level Panel on Threats, Challenges and Change. . Connexions entre desenvolupament i seguretat. . Reconstrucció d’estats. . IPA publica diversos materials de forma regular: llibres, articles, monografies, Policy Brief, documents de treball, informes, etc. . IPA organitza seminaris, conferències, xerrades, per difondre les seves recerques i enfortir les xarxes en les quals treballa. . IPA organitza programes de docència especialitzada en qüestions de seguretat, construcció de pau, prevenció de conflictes, etc. . IPA s’ha especialitzat en iniciatives d’informació i intercanvi entre diplomàtics i funcionaris de Nacions Unides. IPA organitza tot sovint espais de trobada en els quals tota aquesta gent es reuneix i pot intercanviar idees, projectes, iniciatives, etc. Responsables polítics i diplomàtics, en especial de les Nacions Unides.

RELACIONS INSTITUCIONALS

Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil:

IPA és un institut d’investigació dedicat a la recerca aplicada en ciències socials. Com a tal té un altíssim grau d’independència i autonomia dels poders públics. Tots i això, els seus ingressos principals provenen de governs de tot el món. IPA va ser fundada pels mateixos diplomàtics de Nacions Unides. Té un estatut independent, però entre els seus objectius figura col·laborar amb Nacions Unides i promoure programes de recerca útils per aquesta organització internacional.

ALTRES

!

96

USIP 21 www.usip.org

DADES BÀSIQUES

Localització Denominació Any de fundació

Washington, Estats Units d’Amèrica United States Institute of Peace 1984 General

Objectius de la institució

Àmbit geogràfic d’actuació

Específics

USIP té com a objectiu promoure la prevenció, la gestió, i la resolució pacífica dels conflictes internacionals. . Expandir el coneixement de la societat sobre les característiques dels conflictes internacionals i els processos de gestió dels mateixos. . Identificar les bones pràctiques en les iniciatives de prevenció, gestió i reconciliació de conflictes, i com els estats poden participar en aquests processos. . Donar suport als encarregats de prendre decisions de caràcter legislatiu o polític. L’institut ha de col·laborar amb els millors talents nacionals i internacionals en qüestions de construcció de pau i resolució de conflictes. . Facilitar la resolució no violenta de les disputes internacionals en àrees d’interès dels EUA: organitzar i donar suport a iniciatives de diàleg i conciliació, assistir tècnicament als processos de pau, etc. . Formar i entrenar professionals dels EUA i altres països (diplomàtics, militars, funcionaris, càrrecs polítics...) en tècniques de prevenció, gestió i resolució de conflictes. . Promoure iniciatives educatives per les noves generacions dels EUA i altres països en conflicte en qüestions de construcció de pau i gestió de conflictes. . Incrementar el coneixement públic de la natura dels conflictes internacionals (a través de programes de ràdio, televisió, llibres, Internet...), així com el coneixement de les estratègies per prevenirlos, gestionar-los i trobar eines per resoldre’ls.

Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS

Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Institució Federal (del Govern dels EUA) creada pel Congrés dels EUA: USIP is an independent, nonpartisan federal institution created by Congress of the USA. Junta Directiva. Formada per 16 membres, 15 amb dret a vot i el directorpresident de l’Institut. Dels 15 membres, dotze no poden estar al servei del govern quan són anomenats, són escollits pel President dels EUA sota el consell i l’aprovació del Senat. Els altres 3 són càrrecs que recauen d’ofici en el Secretari d’Estat (o representant del Departament d’Estat confirmat pel Senat), en el Secretari de Defensa (o representant del Departament de Defensa confirmat

97

Descripció del funcionament institucional

pel Senat), el President de la Universitat Nacional de Defensa (o el vicepresident). A la Junta Directiva no pot haver-hi per llei més de vuit persones del mateix partit polític. També per llei, tots els membres de la Junta han de tenir experiència pràctica i acadèmica en construcció de pau i resolució de conflictes. Com a màxim poden ser a la Junta durant vuit anys (dos períodes de quatre). La mateixa junta escull el seu president i vicepresident entre els membres sense posicions de Govern. La Junta Directiva escull el director-president de l’Institut i qualsevol altre càrrec executiu que cregui apropiat per al desenvolupament de les activitats pròpies de la institució. Formen l’Oficina Executiva. La Junta Directiva es reuneix diverses vegades a l’any (reunions regulars i excepcionals) per controlar totes les activitats de l’USIP. La Junta Directiva decideix l’estratègia, els objectius i les prioritats a llarg termini, controla les finances, l’administració, la gestió interna, la política de personal, etc. La Junta aprova nous programes i línies de treball, té l’última decisió en les contractacions, les beques, i altres activitats de l’Institut. El director-president i el seu equip executiu són els encarregats de la gestió diària.

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament Fonts de finançament Nombre i tipus de personal contractat

Sobre pressupost assignat pel Govern l’any 2004, USIP ha rebut una quantitat total de 14,7 milions d’euros. Assignació pressupostària del Govern dels EUA. 83 persones. 64 són personal d’investigació i gestió de projectes (queden inclosos els càrrecs executius); 19 persones de gestió interna, administració, comunicació i personal de suport als projectes.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Explorar els conflictes internacionals de la manera més exhaustiva possible i amb voluntat de desenvolupar opcions i estratègies per a la seva resolució no violenta; des d’investigar qüestions filosòfiques sobre la pau i la guerra fins a escodrinyar els aspectes més particulars de conflictes concrets. USIP té diversos programes de beques per a investigadors sèniors de prestigi que treballin àrees de coneixement pròpies dels objectius generals de l’Institut i els objectius concrets a nivell de recerca. També té diversos programes d’investigació portats a terme per personal de recerca contractat: . Legalitat i ordre . Balcans . Món islàmic (programa amb prioritat) . Religió i construcció de pau. . Noves tecnologies i pau. USIP s’ha especialitzat en la publicació de llibres editats amb gran qualitat, en els quals es presenta l’estat de la qüestió dintre dels estudis de pau, conflictes i seguretat. En aquests llibres, coordinats des de l’Institut, hi participen els investigadors més destacats de cadascun dels temes tractats. USIP, a més a més, desenvolupa dos grans programes sobre educació per la pau i formació de personal especialista en conflictes i construcció de pau.

98

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals de l’USIP. Per aconseguir-ho: . Es publiquen informes, documents de treball, monografies, Policy Papers, llibres per a nens i nenes i públic no especialitzat, etc. . S’organitzen seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. . S’organitzen programes docents d’entrenament per a la formació d’especialistes en conflictes i construcció de pau. . USIP funciona com un centre d’assessoria en temes de conflictes i pau per al Govern i altres institucions públiques i privades. . Pàgina d’Internet. . USIP prepara programes de ràdio i televisió. Activament, fa servir les noves tecnologies per aconseguir complir l’objectiu de difusió i informació pública.

Responsables polítics i diplomàtics. Organitzacions de la societat civil especialitzades. Món acadèmic. Mitjans de comunicació. Societat en general.

RELACIONS INSTITUCIONALS

Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

USIP és un braç del govern amb un alt nivell d’autonomia. Encara que pot rebre recursos privats per desenvolupar projectes, gairebé tots els recursos provenen del pressupost governamental. Diversos estaments públics i privats, nacionals i internacionals, encarreguen als investigadors d’USIP diversos projectes de recerca i assessorament. USIP té programes prioritaris dintre de l’Institut amb l’objectiu d’informar, educar i sensibilitzar la població en l’àmbit que li és propi. Dintre de la Junta Directiva, la majoria dels seus membres són personal civil, normalment especialistes en qüestions de conflictes i pau.

ALTRES

99

HPI 22 http://serv.peace.hiroshima-cu.ac.jp

DADES BÀSIQUES Localització

Hiroshima, Japó

Denominació

Hiroshima Peace Institute

Any de fundació

1998 General

Objectius de la institució Específics

Àmbit geogràfic d’actuació

HPI desenvolupa una àmplia sèrie d’activitats de recerca en relació amb la pau. HPI s’inspira en l’experiència històrica de la ciutat com la primera ciutat que va patir la devastació per una bomba nuclear. HPI es compromet a contribuir en el desenvolupament d’una comunitat pacífica i un món en pau a través de recerca sobre desarmament nuclear. La visió de l’Institut és investigar com és possible construir un món completament desarmat i sense armes nuclears que sigui capaç de resoldre pacíficament els conflictes de la societat internacional.

Japó, Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica Estructura organitzativa i de govern Descripció del funcionament institucional

HPI va ser fundat per la ciutat de Hiroshima. En l’actualitat és un Institut de recerca independent de la Universitat Pública d’Hiroshima. Desconeguda. Hi ha un President i un Comitè Assessor Internacional.

Desconegut

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament Fonts de finançament Nombre i tipus de personal contractat

Desconegut Ciutat d’Hiroshima i Universitat Pública d’Hiroshima. Un president i set investigadors.

100

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

MÈTODES DE PROJECCIÓ i COMUNICACIÓ CAP A L’EXTERIOR

A qui s’adreça?

Investigar per la Pau. La Investigació per la Pau pretén, com a disciplina científica, desenvolupar recerca transdisciplinar, plural, normativa i políticament rellevant al voltant dels problemes de la pau, els conflictes i la violència. HPI té diverses línies de treball: -! Teoria de la pau i metodologia de la investigació per la pau. -! L’holocaust nuclear a Hiroshima i Nagasaki. -! El desenvolupament, la producció, la proliferació, el desarmament i l’abolició de les armes nuclears i convencionals. -! Guerra internacional i/o domèstica, pau, resolució de conflictes, i seguretat a la regió de l’Àsia Pacífica. -! Pacifisme, cultura i moviments socials a la regió de l’Àsia Pacífica. La comunicació pública dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals d’HPI. Per aconseguir-ho: . Estimula la publicació de llibres dels seus investigadors, capítols en llibres editats i en revistes acadèmiques especialitzades. . HPI publica Working Papers dels seus investigadors i un butlletí quatre vegades a l’any. . HPI organitza jornades i seminaris amb col·laboració amb d’altres centres d’investigació, locals i internacionals. . HPI ha institucionalitzat diversos actes a través dels quals pot complir el seu objectiu de divulgació cap a la societat en general: simposis, xerrades, conferències públiques, cicles d’actes, trobades obertes, fòrums de ciutat, etc. Món acadèmic. Societat civil local. Ciutadans d’Hiroshima.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals

HPI és un Institut independent de reconegut prestigi i qualitat acadèmica. La ciutat d’Hiroshima va crear l’Institut i en permet la seva supervivència. L’Institut funciona de forma independent a les dinàmiques polítiques de l’Ajuntament de la ciutat.

Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

HPI és fonamentalment un institut de recerca. Tot i això, realitza contínuament actes per tal de presentar els resultats de les recerques a un públic més ampli. HPI convida investigadors de tot al món perquè vagin a Hiroshima i participin de les activitats del Centre.

ALTRES

“It has been the city’s dream to have a Peace Research Institute of its own capable of meeting the international standards in research output. With the opening of Hiroshima City University, Hiroshima came to realize its dream. It was a most appropriate choice for a city which hopes to become an international peace and cultural center to establish an international Peace Research Institute in a university that was founded as a major academic center in the new century.”

101

FUNDACIÓN ARIAS 23 www.arias.or.cr

DADES BÀSIQUES Localització

San José, Costa Rica

Denominació

Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano

Any de fundació

1993 General

Objectius de la institució

Àmbit geogràfic d’actuació

Específics

Promoure la pau i el progrés humà a Amèrica Central

La Fundació Arias té tres centres de treball: 1.! Centro para la Participació Organizada (CPO) 2.! Centro para el Progreso Humano (CPH) 3.! Centro para la Paz y la Reconciliación (CPR) CPO té com a objectiu promoure la democratització i la governabilitat, incloent l’enfortiment de la societat civil. CPH té com a objectiu enfortir la capacitat política i tècnica de les dones, especialment l’enfortiment de les seves organitzacions, amb la voluntat de promoure la igualtat i l’equitat de gènere. . CPR té com a objectiu promoure la pau i la seguretat humana.

Amèrica Central

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica Estructura organitzativa i de govern Descripció del funcionament institucional

Fundació privada Desconegut

Desconegut

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament Fonts de finançament Nombre i tipus de personal contractat

Desconegut Una petita part del pressupost de funcionament ve d’una aportació fixa del Govern de Costa Rica. La resta d’ingressos prové de finançament públic i privat per a projectes concrets: Ambaixada dels Països Baixos, GTZ, Govern suec, Unió Europea, etc. 15 persones i un director executiu

102

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball:

MÈTODES DE PROJECCIÓ i COMUNICACIÓ CAP A L’EXTERIOR

A qui s’adreça?

Fundació Arias no és pròpiament una institució de recerca. Tot i això desenvolupa programes de recerca en el marc dels projectes concrets que executa. La recerca és una eina més per enfortir els projectes propis de la Fundació. . CPO: Ciutadania i processos d’integració regional. Pressupostos participatius. Ciutadania i ètica. Base de dades d’organitzacions civils d’Amèrica Central (CEIBA) . CPH Gènere i desenvolupament, Dones i construcció de pau Dones i propietat de la terra: Sembrando Cambios en Centroamérica Coordinació i enfortiment d’organitzacions agràries de les dones d’Amèrica Central Accés de les dones a la terra Participació política de les dones Participació, equitat i construcció de pau: suport de les dones d’Amèrica Central al conflicte de Colòmbia. Participació i enfortiment de xarxes d’incidència. . CPR Conveni marc sobre la transferència internacional d’armes Diàleg centreamericà per la desmilitarització Acció regional contra la proliferació d’armes lleugeres Organització, enfortiment i desenvolupament de les capacitats de les ONG llatinoamericanes i del Carib. La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals de la Fundación Arias. Per aconseguir-ho: . La Fundación Arias organitza al llarg de tot l’any diverses trobades amb especialistes i altres personatges destacats: seminaris, tallers, conferències, fòrums de debat, etc. . Publica informes i treballs de recerca. . Coordina xarxes d’incidència (armes lleugeres i control d’armes) . La Fundación Arias és un centre especialitzat en assessoria sobre assumptes de construcció de pau i desenvolupament humà. Responsables polítics i diplomàtics. Organitzacions de la societat civil d’Amèrica Central.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

Fundación Arias és una institució independent. Els seus projectes estan finançats per diverses organitzacions públiques, especialment europees.

La Fundació Arias és l’organització impulsora de diverses iniciatives internacionals en qüestions de control d’armes i desmilitarització. En aquest espai és un centre de referència a nivell d’Amèrica Llatina.

ALTRES Oscar Arias va rebre el Premi Nòbel de la Pau per la seva feina mediadora en els processos de pau d’Amèrica Central a finals dels anys 80.

103

ACCORD 24 www.accord.org.za

DADES BÀSIQUES Localització

Durban, Sud-àfrica

Denominació

African Centre for the Constructive Resolution of Disputes

Any de fundació

1991

Objectius de la institució Àmbit geogràfic d’actuació

General

ACCORD és una ONG internacional que treballa a l’Àfrica per identificar solucions africanes als reptes generats pels conflictes en el continent.

Específic s Àfrica

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica

ONG

Estructura organitzativa i de govern

. ACCORD està governat per una Junta Directiva de cinc persones. . Director.

Descripció del funcionament institucional

. La Junta Directiva del centre amb el personal d’investigació i programes s’ocupen de la definició i planificació estratègica en relació al desenvolupament estratègic d’ACCORD. La Junta és l’òrgan fonamental a l’hora de prendre decisions substantives. . Director: és l’encarregat de portar endavant les tasques per garantir el bon funcionament del centre a tots els nivells. És escollit per la Junta Directiva després d’un procés de selecció obert i públic.

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA

Pressupost de funcionament Fonts de finançament Nombre i tipus de personal contractat

Desconegut ACCORD rep finançament de diverses institucions públiques i privades internacionals: Ministeri d’Assumptes Exteriors noruec. Agència sueca de Cooperació Internacional, etc. 27 persones; un director; sis persones associades; vint persones de recerca i gestió de programes més serveis comuns del centre (administració, comunicacions, bibliotecari...)

104

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

ACCORD va constituir-se en un principi com un centre de formació i intervenció especialitzat en resolució de conflictes a l’Àfrica. Amb el temps i donada la creixent demanda per desenvolupar recerca i donar resposta a les problemàtiques en què es trobava, el centre va establir programes de recerca. Aquestos estan al servei de la resta de programes del centre i tenen com a objectiu millorar les estratègies i les formes d’intervenció en conflictes d’ACCORD, fonamentalment a l’Àfrica. . Pau i seguretat: programa de formació i incidència sobre pau, seguretat i conflictes . Acció preventiva: sistema d’alerta i acció preventiva en conflictes . Programa de gestió de conflictes i sector públic: enfortint la governabilitat a través de la resolució de conflictes . Constitucionalisme: disseny de models constitucionals com a aportació a la resolució pacífica dels conflictes . Burundi: programa de facilitació i mediació a Burundi (des de 1995) . Eleccions . Training: formació especialitzada en resolució, negociació, mediació de conflictes La comunicació dels resultats de la recerca i dels projectes és un dels objectius fonamentals d’ACCORD. Per aconseguir-ho: . ACCORD publica diversos materials: articles ocasionals, informes de conferències, informes de recerca, llibres especialitzats, etc. ACCORD publica dues revistes internacionals: Conflict trends i African Journal of Conflict Resolution. . ACCORD és unade les organitzacions impulsores d’un centre de formació especialitzada en construcció de pau i resolució i gestió de conflictes: www.trainingforpeace.org . ACCORD organitza al llarg de tot l’any diverses trobades amb especialistes i altres personatges destacats: seminaris, tallers, conferències, fòrums de debat, etc. . ACCORD és un centre de recursos especialitzat en la realitat africana. . ACCORD és un centre especialitzat en assessoria sobre assumptes de construcció de pau: avaluacions de projectes, anàlisi de conflictes i processos d’intervenció, participació pública en processos de pau, etc.

ONG especialitzades. Responsables polítics i diplomàtics. Mitjans de comunicació. Sistema de Nacions Unides. Societat en general.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals

ACCORD és una organització independent. Tot i això, i gràcies a la qualitat de la seva feina, moltes institucions públiques i privades contracten els serveis de l’organització per tal de desenvolupar programes, iniciatives, avaluacions, assessoraments, etc.

Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil ALTRES

105

25

VIVA RIO www.vivario.org.br

DADES BÀSIQUES Localització

Rio de Janeiro, Brasil

Denominació

Viva Rio

Any de fundació

1993

General

Objectius de la institució Específics

Àmbit geogràfic d’actuació

VIVARIO té com a objectiu crear una imatge positiva de Rio de Janeiro i de Brasil. Va ser fundada com a resposta a la creixent violència a la ciutat brasilera i amb la voluntat de donar suport a individus, associacions i altres agrupacions socioeconòmiques que participen en els processos per aconseguir una societat més democràtica i més justa. . Promoure esdeveniments, trobades, projectes amb col·laboració amb d’altres organitzacions brasileres. . Promoure projectes socials que tinguin com a objectiu millorar la qualitat de vida a Rio de Janeiro i al Brasil. . Desenvolupar projectes per conèixer la qualitat de vida a Rio de Janeiro i al Brasil i promoure el compromís de les persones amb la ciutat. Presentar els resultats a través de mitjans audiovisuals, seminaris, publicacions, cursos, fòrums, etc. . Promoure i/o donar suport a programes de recerca que tinguin com objectiu conèixer millor els problemes socials a Rio de Janeiro i al Brasil i les estratègies per superar-los. . Dedicar atenció especial als problemes de seguretat a Rio de Janeiro i al Brasil. Enfortir els processos a través dels quals es puguin afrontar aquests problemes de forma no violenta, legal, i amb la plena participació dels ciutadans. . Fundar empreses que generin llocs de treball per les persones més desfavorides. . Etc.

Rio de Janeiro, Brasil, Llatinoamèrica.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

ONG . Junta de Govern. Formada per 32 membres, els quals són representants de totes les associacions, col·lectius i personalitats (periodistes, empresaris, líders populars de les faveles, sacerdots) que van fundar Viva Rio (socis fundadors). Altres persones i institucions poden integrar-se dintre de la Junta si aquesta accepta que així sigui (socis efectius i col·laboradors). Només persones o institucions que tinguin reconeguda la condició de soci poden participar en aquest òrgan de govern. . Junta Fiscal Assessora. Comissió escollida anualment per l’Assemblea General. . Coordinador general. . Secretariat executiu. . L’Assemblea General Anual és l’òrgan sobirà de l’organització. En aquesta assemblea s’escull la Junta de Govern (i el número de membres), la Junta Fiscal Assessora, s’aproven els informes de gestió i financers de la Junta de Govern,

106

s’accepten nous socis efectius, etc. . La Junta de Govern (i en la seva representació un director de la Junta de Govern): nomena el coordinador general, admet ad referèndum de l’Assemblea General nous socis efectius i nous col·laboradors. Aprova el pla estratègic de l’organització. Avalua la feina del coordinador general. Aprova l’obertura de noves seus i oficines. Fa de pont entre el coordinador general i la Junta Fiscal Assessora. . El coordinador general és el responsable de la gestió diària de l’organització. Supervisa els programes, els projectes i el personal. És la persona de contacte amb la resta de la societat. Si rep poders de la Junta de Govern pot firmar nous projectes, contractes i altres acords. GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

Desconegut Un 53% prové d’institucions públiques locals i internacionals (Govern del Brasil, Ministeri d’Assumptes Exteriors d’Holanda, Comissió Europea, etc.). Un 13% són fonts d’altres ONG i fundacions (Fundació Ford, Fundació Interamericana, etc.), un 12% són ingressos propis, un 9% d’empreses i altres corporacions i un 3% donacions. Més de 1.000 empleats i uns 500 voluntaris. Viva Rio té entre els seus objectius crear i/o enfortir empreses d’economia social. Això explica aquest elevat nombre de persones contractades. L’equip tècnic de l’organització són 32 persones: equip executiu, coordinador de voluntaris, coordinadors de programes. personal de gestió i administració.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS Objectius de la institució a nivell de recerca Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

Viva Rio no és pròpiament una organització de recerca encara que té programes concrets que tenen com a objectiu investigar les condicions de vida de les persones més desafavorides i dissenyar estratègies per millorar aquesta situació. Entre altres projectes d’acció i d’incidència social, Viva Rio té programes sobre armes lleugeres, violència urbana, reforma i formació en drets humans dels cossos de seguretat i la policia, drets civils i pobresa, noves tecnologies per als més desafavorits, etc. . Viva Rio publica diversos materials amb format popular per poder accedir a la seva població objectiu: els noies i noies de les faveles. Publica revistes, edita programes de ràdio i televisió, publica pàgines d’Internet, organitza cursos de formació professional, etc. . Viva Rio és la principal impulsora de la Campanya Global contra les Armes Lleugeres al Brasil. . Viva Rio dissenya, organitza i desenvolupa campanyes d’incidència sobre molt temes: Brasil sens Armas, Generating Peace... Societat en general. Societat exclosa o amb risc d’exclusió.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals Amb les organitzacions supranacionals Amb la societat civil

Viva Rio és una organització peculiar que neix de i per la societat civil organitzada.

ALTRES

107

Gernika Gogoratuz 26

www.gernikagogoratuz.org

DADES BÀSIQUES

Localització Denominació Any de fundació

Gernika-Lumo, País Basc Centro de Investigación por la Paz. Bakearen Aldeko Aztertegia. Peace Research Center. Fundación Gernika Gogoratuz. Gernika Gogoratuz Iraskundea. Gernika Gogoratuz Fundation. 1987 Contribuir a través de la reflexió científica a una pau justa i emancipadora a escala mundial i al País Basc donant suport a General la Fundación Gernika Gogoratuz (FGG) per tal que compleixi els seus objectius.

Objectius de la institució Específics

Àmbit geogràfic d’actuació

. Participar en la direcció de la FGG . Vetllar pel compliment dels objectius de la FGG . Fomentar la vinculació de la FGG amb la societat, organitzacions científiques i de tota mena, i moviments, tant del País Basc com de fora. . Servir de marc i fomentar la vinculació amb la FGG a les persones interessades en els seus objectius i que estiguin disposades a treballar-hi. . Proposar a la societat, emprendre i donar suport a tota mena d’esforços per construir la pau que l’associació consideri positius.

País Basc, Món.

ASPECTES JURÍDICS I ORGANITZATIUS

Forma jurídica

Estructura organitzativa i de govern

Descripció del funcionament institucional

El Centre d’Investigació per la Pau és una Associació creada pel Parlament del País Basc l’any 1987. L’any 1994 es constitueix la Fundació Gernika Gogoratuz, en la qual s’emmarca el Centre en l’actualitat. El Centre s’emmarca i té el suport de la Fundació Gernika Gogoratuz. En el Patronat de la Fundació hi són presents l’Ajuntament de Gernika-Lumo, la Conselleria de Cultura, Educació i Universitat del Govern Basc, la Universitat de Deusto, la Universitat de Mondragón i l’Associació Gernika Gogoratuz. Aquesta última Associació és la que gestiona el Centre i garanteix la seva independència. L’Associació té una Junta Directiva de cinc persones. El Centre té una directora executiva escollida per la Junta Directiva de l’Associació. L’Associació Gernika Gogoratuz escull el director/a del Centre d’investigació per la pau. La director/a és l’encarregada de la gestió diària i de la gestió acadèmica del Centre. La director/a és responsable davant de l’Associació Gernika Gogoratuz. El Centre té diversos coordinadors de programes i d’àrees, a més de diversos investigadors (locals i internacionals) associats.

108

El Centre disposa d’un equip de gestió que dóna suport a la director/a i a l’equip de treball del Centre.

GESTIÓ INTERNA I ADMINISTRATIVA Pressupost de funcionament

Fonts de finançament

Nombre i tipus de personal contractat

El 2003: 200.128,95 d’euros 2003: subvenció nominal del Govern basc: 67,47%; altres subvencions (projectes presentats a diferents organitzacions públiques i privades): 24,98%; recursos propis: 7,45%

16 persones: una director/a, sis coordinadors de projectes i/o gestió interna, nou col·laboradors i/o investigadors.

ÀMBIT DE TREBALL I CONTINGUTS

Objectius de la institució a nivell de recerca

Línies de treball

Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior

A qui s’adreça?

Desenvolupar projectes d’investigació i acció per la pau al voltant de deu claus filosòfiques: . Gernika símbol d’identitat, pau i reconciliació . Transformació de conflictes . Horitzons de reconciliació . L’honra de l’altre . Pau positiva . Local i global . Record i compromís . Tarannà mediador . Cultura de pau . Pedagogia de pau . Diàleg de pobles i nacions . Gernika com a símbol de pau i reconciliació: Investigació i recuperació de la memòria. . Xarxa Gernika de suport a processos de pau orientats cap a la reconciliació. . Cultura de pau i transformació de conflictes. . Educació per la pau al sistema escolar. . Desenvolupament comunitari. . Gestió i difusió d’informació i recursos. . Coordinació i gestió de projectes de desenvolupament comunitari i reconciliació (programes de capacitació per a la transformació de conflictes). . Publicació de materials: llibres acadèmics i de difusió general. Unitats didàctiques, col·leccions de llibres Red Gernika. Edició de materials audiovisuals. . Organització de seminaris, conferències, congressos, etc. . Participació en les activitats del Museu Gernika per la Pau. . Coordinació i/o participació en xarxes internacionals: EURED (Educació per la Pau, Xarxa Gernika, etc.) Societat en general. Món acadèmic. Escoles. Altres iniciatives de pau enfocades cap a la reconciliació.

RELACIONS INSTITUCIONALS Amb els poders polítics i institucionals

El Centre és independent i autònom. Tot i això va ser fundat pel Parlament Basc com una aportació i un símbol del procés de reconciliació entre aquesta ciutat d’Euskadi i Alemanya.

Amb les organitzacions supranacionals

Ídem.

109

Amb la societat civil

Ídem.

110

ALTRES Membre fundador: -! AIPAZ (Asociación Española de Investigación por la Paz) Membres assessors: -! Consell Assessor del V Congrés Internacional de Museus de Pau -! Comissió d’especialistes en Mediació Penal de la Direcció de Drets Humans i Cooperació del Govern basc -! Comissió d’especialistes en Educació per la Pau i la Convivència promogut per la Conselleria d’Educació del Govern basc -! Museu de la Pau de Gernika -! Associació Gogoratuces Caqueteños, Colòmbia

111

3. La proposta: Institut Català Internacional per la Pau 3.1. Nom Institut Català Internacional per la Pau, International Catalan Peace Institute, Instituto Catalán Internacional para la Paz

3.2. Acrònim Per a tots els idiomes: ICIP

3.3. Premisses La proposta parteix de les següents premisses clau: •! L’ICIP sorgeix de l’empenta de la societat civil catalana i d’aquelles organitzacions i entitats que impulsen el treball per la pau al nostre país. •! L’ICIP és una institució d’investigació i acció per la pau impulsada pel Parlament de Catalunya. •! L’ICIP es dotarà d’una Junta de Govern formada per persones escollides per diverses institucions catalanes i internacionals (institucions polítiques, civils i socials) sobre la base dels seus coneixements i experiència professional i acadèmica en l’àmbit de la pau, els conflictes i la seguretat. •! L’ICIP ha de ser una institució de la societat i per la societat. En aquest sentit, els principis de transparència, diàleg, comunicació i responsabilitat envers la ciutadania han de guiar les tasques dels òrgans de govern i de

112

l’equip tècnic de l’Institut. Algunes eines per aconseguir el compliment d’aquests principis són, com a exemple, que sigui obligatori per estatuts: -! La publicació en paper i a Internet dels estatuts del centre. -! La publicació en paper i a Internet d’una memòria anual d’activitats completa i detallada. -! La publicació en paper i a Internet d’una memòria econòmica. -! La publicació en paper i a Internet de les auditories anuals. -! La publicació en paper i a Internet de les avaluacions periòdiques de la feina de l’Institut, del Director o Directora, dels programes i línies de treball, del personal, etc.

Un aspecte essencial a tenir en compte és que l’ICIP ha d’actuar com un centre que complementa, enforteix i/o assessora el treball per la pau que ja es fa a Catalunya a tots els nivells. Ha d’omplir els espais buits i desenvolupar iniciatives de recerca i acció per la pau que encara no es fan a Catalunya, no pas trepitjar, duplicar o destruir esforços que molt dignament s’estan fent avui dia al nostre país. A l’hora de definir les línies, funcions i objectius de l’ICIP, això s’ha tingut molt en compte. En tot cas, per a aquells temes que pugui haver-hi un solapament, es poden pensar diverses fórmules d’inclusió, coordinació o impuls.

113

3.4. Objectiu general L’ICIP és una institució de recerca aplicada i incidència a favor de la pau que té com a objectiu promoure l’implementació de la cultura de pau a la nostra societat local i internacional.

3.5. Objectius específics 1.! Desenvolupar recerca científica aplicada en l’àmbit dels estudis i la recerca per la pau, la transformació no violenta dels conflictes i la seguretat humana. 2.! Desenvolupar-se com a observatori d’iniciatives de pau. 3.! Participar, promoure i enfortir iniciatives de negociació, mediació i facilitació de conflictes i processos de pau. 4.! Assessorar el govern català, de forma transversal, per identificar els espais, processos i mecanismes pels quals pot incidir en la definició d’iniciatives i polítiques públiques per la pau a nivell local i internacional. 5.! Assessorar i donar suport tècnic a les iniciatives de la societat civil catalana i els moviments socials que treballen per la pau i la gestió no violenta de conflictes a nivell local i internacional.

114

3.6. Funcions de l’ICIP Els objectius desenvolupats per àrees de treball:

3.6.1. Recerca L’ICIP desenvoluparà tres tipus de recerca: empírica (observatori aplicat), teòrica (Estudis de Pau i Conflictes, Investigació per la Pau) i aplicada (recerca orientada per i per a la pràctica), en els àmbits dels Estudis per la Pau i els Conflictes i la Investigació per la Pau. Espais i línies concretes de recerca: •! Estudis de pau i conflictes. •! Naturalesa, característiques i causes dels conflictes armats. •! Qüestions ètiques i normatives de la pau, la violència i la guerra. •! Armament, desarmament i control d’armes i indústria militar. •! No-violència i canvi social. •! Construcció de pau, prevenció i gestió de conflictes, reconstrucció, reconciliació, resolució postconflicte bèl·lic. •! Relació entre seguretat, desenvolupament i construcció de pau. •! Actors no estatals: construcció de pau i prevenció de la violència. •! Noves concepcions de la pau i la Seguretat: estudis crítics de seguretat; seguretat humana. •! Educació per la pau, els drets humans i la resolució no violenta dels conflictes.

115

3.6.2. Implicació en tasques de mediació Entenem que l’ICIP pot jugar un paper de facilitació i acompanyament de mediació en conflictes locals i internacionals. D’entre totes les àrees geogràfiques possibles, per context, entorn i actual grau d’incidència des de la xarxa associativa i institucional, seria interessant que abordés, amb especial incidència, la Mediterrània i l’Amèrica Llatina. En tractar-se d’un centre que prové d’una comunitat nacional amb reivindicacions d’autogovern i, alhora, amb una provada aposta per la pau, podria jugar un paper interessant en l’acompanyament de processos de pau en conflictes d’àmbit identitari o nacional. En aquest sentit, però també per la proximitat física, és obvi que podria abordar, de forma específica, un suport per a la pacificació al País Basc. Aquesta és una funció que l’ICIP podrà complir a mig termini i sempre amb molta prudència, realisme i la col·laboració d’altres institucions internacionals.

3.6.3. Suport tècnic Tant a nivell del nostre país com arreu, hi ha diverses organitzacions, iniciatives, campanyes i activitats que necessiten de suports tècnics puntuals per poder acabar d’arrodonir la seva tasca. En algun cas, poden ser recerques aplicades sobre algun àmbit o tema específic, en d’altres d’establiment de contactes, etc. Creiem que aquesta pot ser un tasca important de l’ICIP i que, fins ara, han complert amb interès i oportunitat altres centres com l’ICIP arreu del món.

116

3.6.4. Facilitar un rol actiu de Catalunya com a actor de pau en l’escena internacional Catalunya, com a país que no disposa d’estat propi, és obvi que té una capacitat limitada de participació, incidència i influència en la presa de decisions internacionals pel que fa a política mundial, govern de la globalització, models de seguretat, construcció de pau, etc. Malgrat això, hi ha molts més espais del que sembla. En altres paraules: avui Catalunya podria estar fent molt més del que està fent per promoure la pau internacional. Un país que ha demostrat tanta sensibilitat ciutadana a favor de la pau no pot permetre que les escletxes i possibilitats —per petites que siguin— que Catalunya té al seu abast per fer aquesta intervenció a favor de la pau en l’escena internacional, no siguin aprofitades. L’ICIP ha de poder identificar tots aquests espais i facilitar que el govern català (en conjunt, però també els seus diversos departaments que puguin tenir, en algun moment o altre, capacitat d’incidència en l’escena internacional i capacitat de fer aportacions en el camp de la cultura de pau: relacions exteriors, ensenyament, etc.) pugui intervenir-hi.

3.7. Forma jurídica La forma jurídica a través de la qual és constitueixi i es governi l’ICIP ha d’escollir-se entre les formes jurídiques més adients per complir els objectius i les premisses establertes fins ara i els òrgans de govern definits en el següent punt.

3.8. Òrgans de govern (reconeguts a nivell estatutari) Una possible proposta de sistema de govern de l’ICIP és la que exposem a continuació. Val a dir que, d’alguna manera, és una síntesi dels diversos sistemes de govern que funcionen, i han funcionat, des del seu inici, en els principals i més prestigiosos centres de recerca per la pau d’arreu del món. És a dir, proposem per a l’ICIP el que ha funcionat i està funcionant prou correctament per als primers centres de referència en la recerca per la pau.

117

Cal una proposta que permeti un enfocament plural i divers, a nivell geogràfic (presència catalana i presència internacional) i a nivell de perfils de procedència (administració pública, societat civil i ONG organitzades, especialistes reconeguts en el camp de la pau, universitat i món acadèmic, etc.) assegurant un sistema de govern plural, diversificat i competent. La proposta és la següent:

3.8.1. Consell Consultiu Internacional •! Format per 15 persones. •! 7 o 8 persones seleccionades en funció del seu prestigi i reconeixement popular com a promotors de pau, desarmament i/o gestió no violenta de conflictes: Premis Nobel de la Pau, personalitats de Catalunya i internacionals, líders religiosos, diplomàtics de prestigi reconeguts per la seva feina en organitzacions intergovernamentals, antics ministres, etc. La presència d’aquestes personalitats en aquest Consell ajudaria a l’ICIP a construir i projectar una imatge i una identitat cap a la societat. •! 7 o 8 persones seleccionades per les seves qualitats professionals i experiència internacional en el món de la recerca i l’acció per la Pau i la resolució no violenta de conflictes: directors d’altres centres d’investigació i acció per la pau d’Europa (SIPRI, PRIO, International Alert, Humanitarian Dialogue Centre, Gernika Gogoratuz, etc.) i/o persones expertes en les temàtiques tractades per l’ICIP. Aquestes persones, a més de desenvolupar les tasques pròpies del Consell Consultiu, ajudarien l’ICIP a integrar-se i establir relacions estratègiques amb altres institucions i xarxes internacionals que promouen línies de treball similars a les proposades per l’ICIP. •! El Consell Consultiu Internacional pot ser escollit formalment per la Junta de Govern una vegada s’hagi desenvolupat un procés consultiu amb les institucions civils i polítiques de Catalunya, i altres persones expertes. Les persones del primer grup podrien assumir el càrrec de forma vitalícia. Les persones del segon

118

grup podrien mantenir-se en el càrrec per un període de tres anys prorrogable una sola vegada.

3.8.2. Junta de Govern •! Formada per 7 persones amb dret a vot més el director o directora de l’ICIP (amb funcions de secretari i sense dret a vot). •! Cadascuna de les 7 persones seria escollida per un període de tres anys (prorrogable una sola vegada) per les següents institucions: o! Federació Catalana d’ONG per la Pau (escull un membre de la Junta) o! International Peace Bureau (escull un membre de la Junta) o! Secretari General de Nacions Unides —o una persona o institució delegada per ell— (escull un membre de la Junta) o! Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives (escull un membre de la Junta) o! Assemblea de personal tècnic i serveis comuns de l’ICIP (escull un membre de la Junta entre el personal fix de recerca i gestió de projectes de l’ICIP) o! Representació de les institucions públiques catalanes, bé del Parlament de Catalunya (escull un membre de la Junta), bé d’un representant del govern català o! Junta de Govern i/o director d’un institut europeu prestigiós d’investigació i acció per la pau —PRIO, SIPRI, SWISSPEACE, CHD...— (escull un membre de la Junta) •! Aquestes institucions es comprometen a escollir una persona que hagi demostrat capacitat i coneixements especialitzats en l’àmbit de la recerca i l’acció per la pau. 119

•! La Junta és el principal òrgan decisori de l’ICIP. Es reuneix en sessió ordinària tres vegades l’any en els mesos de gener, maig i setembre; i en sessió extraordinària sempre que ho demanin almenys quatre dels seus membres. •! La participació a la Junta de Govern és voluntària i sense contrapartida econòmica. L’ICIP assumirà tots el costos i les despeses ocasionades per la participació dels membres de la Junta en les activitats de govern de l’Institut i en altres activitats en les quals els membre de la Junta participin com a tals.

3.8.3. Director o directora •! 1 persona. •! Escollit formalment per la Junta de Govern després d’un procés de selecció (oferta de feina) obert, restringit i internacional. El Consell Consultiu Internacional participa i assessora en el procés de selecció. •! La persona seleccionada ha de tenir un doble perfil: per un costat, que sigui un investigador reconegut a nivell internacional en l’àmbit dels estudis i la recerca per la pau i els conflictes; i per l’altre, que hagi demostrat capacitat executiva i de gestió. •! L’oferta de feina és fixa. La Junta de Govern pot destituir el director si almenys cinc dels seus membres voten a favor. •! La feina del director i de l’equip directiu serà avaluada per una institució externa internacional de reconegut prestigi (un institut de pau com SIPRI, PRIO...) cada tres anys. Aquesta avaluació independent estarà comissionada per la Junta de Govern que establirà el mandat i els termes d’avaluació i en rebrà els resultats. Una vegada l’avaluació independent es presenti, es ratificarà formalment el director a la primera Junta de Govern.

120

3.8.4. Assemblea del personal tècnic i de serveis comuns de l’ICIP •! Tenen dret a assistir i participar a l’Assemblea tots els treballadors fixes de l’ICIP i aquells treballadors temporals que tinguin almenys un contracte a temps complert o parcial superior a sis mesos. •! L’Assemblea es constitueix a si mateixa i ha de reunir-se com a mínim dues vegades a l’any. •! L’Assemblea ha de tenir la capacitat d’establir comissions de treball i/o seleccionar delegats perquè participin en la definició de les línies de treball i de recerca, les polítiques de personal i de gestió, etc., definides pel Director i la Junta de Govern i aprovades per aquesta última.

3.8.5. Auditors •! L’ICIP presentarà cada any al Parlament de Catalunya una auditoria de la gestió econòmica de l’Institut. •! La Junta de Govern seleccionarà una empresa o institució especialitzada en auditories d’aquest tipus, la qual actuarà amb plena independència i presentarà el seu informe públicament.

3.8.6. Altres òrgans de govern no reconeguts expressament als estatuts La Junta de Govern ha de tenir la capacitat d’establir i/o escollir persones que descentralitzin i facilitin la feina del director: •! Director/a administratiu i de gestió interna •! Ajudant del director

121

•! Caps o coordinadors de línies de treball i/o departaments •! Gestors de projectes •! Etc.

3.9. Funcionament institucional En aquest apartat explicarem breument el procés de presa decisions substantives i divisions de poders de l’ICIP d’acord amb els òrgans de govern definits més amunt. •! La Junta de Govern és l’òrgan de decisió fonamental. Pren totes les decisions substantives de l’Institut: defineix i aprova l’estratègia a llarg termini (tres o cinc anys) i curt termini (un o dos anys). Defineix els termes de contractació i les responsabilitats del director, a més de supervisar la seva feina. Aprova les polítiques de personal, d’administració, de gestió interna, de comunicació, de relacions institucionals, etc. Prepara i/o supervisa la preparació dels pressupostos i els informes de gestió. Aprova la contractació de nou personal fix i l’establiment de nous projectes o línies de treball, etc. •! El Director és l’encarregat i responsable de la gestió diària del centre i de totes aquelles decisions que no assumeix expressament la Junta de Govern. Té capacitat de prendre decisions substantives en el marc del seus termes de contractació definits per la Junta de Govern. Té dret a veu (però no a vot) en les Juntes de Govern. Prepara, amb la col·laboració de l’equip tècnic de l’Institut i/o l’equip de direcció, els documents a discutir i aprovar per la Junta de Govern. Dirigeix i supervisa la feina del personal de l’Institut i l’acompliment dels objectius concrets de cada línia de treball i projectes de l’Institut. •! El Consell Assessor Internacional assessora els òrgans de govern a l’hora de prendre decisions fonamentals de les quals són responsables. Els membres del Consell Assessor escollits per qüestions estratègiques participen en la definició de nous programes i línies de treball i són interlocutors primaris a l’hora de

122

desenvolupar projectes internacionals en el marc de les línies de treball de l’Institut. •! L’Assemblea del personal tècnic i de serveis comuns o les comissions establertes per la mateixa participa en el procés de preparació dels documents que han de ser aprovats per la Junta de Govern conjuntament amb el director.

3.10. Proposta econòmica La proposta econòmica i de personal fa referència a una situació òptima i adaptada a Catalunya en relació a les institucions analitzades. És obvi, però, que això no obliga a que el naixement hagi de ser, d’entrada, d’aquestes dimensions. Més aviat cal pensar en un naixement prudent i un creixement sòlid i acompassat. Pressupost base 2,5 - 3 milions d’euros Fonts de Finançament Els primers 3 anys: •! Una partida pressupostària fixa i anual establerta pel Parlament de Catalunya (i acceptada pel Govern de la Generalitat de Catalunya) que possibiliti l’establiment i la consolidació de l’Institut (40 persones contractades al final del tercer any). A partir del quart any: •! Una partida pressupostària fixa i anual que garanteixi el manteniment de l’Institut amb 40 persones contractades (30 persones de recerca i gestió de projectes i 10 persones de serveis comuns de l’Institut).

123

Les possibilitats de creixement dependran de la capacitat i habilitat de l’ICIP de trobar noves fonts de finançament.

124

3.11. Nombre i tipus de personal contractat Personal de recerca, coordinació de programes i línies de treball •! 1 director/a •! 4 caps de departament o coordinadors de línies de treball •! 25 investigadors i/o gestors de projectes (Total: 30) Personal de gestió interna i serveis comuns •! 1 director/a de gestió interna •! 2 persones de comunicació (pàgina d’Internet, política de comunicació) •! 1 persona d’edició de materials •! 1 assessor lingüístic •! 1 bibliotecari •! 4 persones d’administració (Total: 10)

3.12. Mètodes de projecció i comunicació cap a l’exterior Òbviament, seria molt agosarat intentar definir de forma precisa aquest apartat. En funció de les línies de treball concretes que s’assumeixin i de les capacitats de gestió es determinaran els mètodes de projecció i comunicació. Malgrat tot, apuntem diverses

125

idees sorgides a partir de l’anàlisi exhaustiva de com ho fan altres instituts i centres per la pau al món. A nivell de recerca: •! Edició d’una revista acadèmica. •! Anuaris i bases de dades especialitzades. •! Publicació d’informes, manuals, documents de treball, monografies, tesis, tesines, Policy papers, Policy brief, etc. •! Publicació i participació en mitjans de comunicació de masses. •! Organització de seminaris, conferències nacionals i internacionals, fòrums, etc. •! Biblioteca especialitzada oberta al públic. •! Pàgina d’Internet com a centre de recursos. •! Coordinació i participació de xarxes d’investigadors i especialistes. •! Assessoria a institucions públiques, mitjans de comunicació, ONG i empreses amb projecció internacional. •! Coordinació i suport a altres iniciatives de recerca per la pau a Catalunya. •! Organització i/o allotjament de cursos especialitzats. •! Personal de recerca com a personal de docència especialista per a universitats, cursos d’altres institucions, etc. A nivell d’incidència i sensibilització per la pau: •! Participació en mitjans de comunicació (ràdio, televisió, revistes no especialitzades).

126

•! Edició de publicacions no especialitzades. •! Coorganització, col·laboració i/o allotjament de fòrums i altres encontres de la societat civil per la pau. •! Pàgina d’Internet com a centre de recursos i eina per a la sensibilització. •! Coorganització de festivals de cinema i altres esdeveniments. •! Biblioteca especialitzada en pau per a un públic no especialista. •! Suport tècnic i assessoria a campanyes i iniciatives cíviques per la pau. •! Coedició i publicació de materials de sensibilització i/o manuals. •! Assessoria i/o publicació de materials educatius i de docència. •! Assessoria a programes de ràdio, televisió i/o producció pròpia de programes. •! Allotjament i/o coorganització d’actes amb altres organitzacions. •! Organització i/o allotjament de cursos per a un públic no especialitzat.

3.13. Relacions institucionals Amb les institucions públiques L’ICIP és un centre sorgit de la iniciativa i l’empenta ciutadana. El Parlament, com a expressió de la ciutadania crea i garanteix la supervivència del centre. Periòdicament, el Parlament pot comissionar una avaluació de l’ICIP en la qual s’avaluï la feina desenvolupada i es constati la seva qualitat si més no dintre dels estàndards d’altres institucions europees.

127

A banda d’això, i tal com s’ha explicitat anteriorment, l’ICIP ha de ser una eina que pugui actuar interrelacionadament amb el govern en dues direccions: d’una banda, facilitant instruments de participació a favor de la pau a nivell internacional dels diversos departaments del govern català; de l’altra, ajudant a definir —si així se li demana— els processos i les polítiques públiques de pau al nostre país. Per exemple: programes d’educació per la pau, de resolució de conflictes, etc.

Amb les organitzacions internacionals (Nacions Unides, Unió Europea, etc.) L’ICIP vol constituir-se com un centre de referència a nivell internacional. L’ICIP treballarà per ser considerat per les organitzacions internacionals com un centre especialitzat en qüestions de pau i seguretat capaç d’assessorar aquestes organitzacions en les temàtiques tractades.

Amb la societat civil L’ICIP surt de la societat civil i serveix a la societat civil com a expressió palpable del desig comú d’avançar cap a un món amb més pau i menys nivells de violència (física, estructural i cultural).

128