Greac¡ó ¡ Comercialització de
Productes Turístics
SI]MARI
LI
¡NTRODUCCTÓ
MUSEO' PATRIMONIO YTU RISMO
EN EL
PIRINEO, RIFLTXIONES PARA UN RETO
Abella J., Arr¡éra |.,_Roiaé x.
IA PROBLEMÁTICA
29
DEL TURISMO EMERGENTE
(MASIVO)
49
EL
SENDERISME
A TALT
PIRINEU
I ARAN, UI\IA
OPORTUNITAT
DE
DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC SOSTENIBLE
53
Andrés, A., Cast¡lló,A., Guárdia, C.
INFLUiNCIA DEL CANVI CLIMÁTIC
A
LES ESTAGIoNS D,ESQUí
CATALANES:
ADAPTACIONS I ALTERNATIVES Carl€s Barr¡ocanal, Laüra uipé2 PROPOSTES DE COMERCIALITZACIó PER
63
AI
DESENVOIUPAMENT SOSTENIBLE DEt
TURISMEAI. PALLARS SOBIRA 75 IAIYGUAGE NEEDS INTOURISM ENTERPRISES IN PALLARS SOBIRA, CATALONIA Jav¡er Cañas V¡llarreal, Lola Pér€zValdés
87
PROPOSTA DE CREACIó D'UNA RUTAARQUEOLdGICA EN EL PALLARS SOEIRA
Ráülcelisi
E€tr¡u
105
ElS MUSEUS DINS D'UN CONTEXT TU RíSTIC.
Alfons
Dolsa
119
SIMB¡OSI E¡{fRE AGRORAMAOERIA I TURISME: LA INDÚSTRIA FORMATGERA A LA COMARCA DEL PALIARS SOBIRA Francesc Füsté Forné
125
APLICACIóN EN EL PALLARS SOBIRÁ DE LAS HERRAMIENTAS MAs INNOVADORAS A NIVEL INTERNACIONAL DE RESPONSABILIDAD SOCIAL CORPORATIVA {RsC). 135
IDEAS Y CREENCIAS COMO CUESTIóN ESTRATÉGICA EN LA COMERCIATIZAOóN. LA
FORMACIóN DE CONCEPTOS
t47
Jo¿quín García-Laverñia NUEVAS DINÁMICAS TURÍSTrcAS Y NUEVOS RETOS EN LOS ESPACIOS DE INTERIOR f.
López-Palomeque-
159
LASEDUCCÉ DE LA PROMOCIó DEVENDES 179
Alejandro Martínez Sanjuán
LAS NUEVAS
TENDENCIAS
DE MARKETING EN TA
COMERCIALIZACIóN DE
PNODUCTOS TURíSTICOS
195
ESTRUCTU RA DET SECTOR TU RÍSTIC DEI. PALLARS SOBIRÁ: PRESENI I FUTUR
albert
P. M¡ró ¡ Pér€Z, Sant¡ágo als¡na
207
S¡lvádó
ENOTURISME DE LA O.O. COSIERS DEISEGRE:-E[CAS DELS CELLERS PIRINENCS
cémma
Molleví
22L
UiI
LA POLIT¡CA AMBIENTALE NEL COMPARTO TURISTICOTRA BENEFICI E CRITIOTA.
caso !tSTUDto Pasquále Par¡é¡ra, Massimo Fragass, vincenro vecchione iCater¡na De
Luc¡á*
235
MóNNATUM ptRtNEUscoM A DtNAMtr¿ADoR DE!tuRtsME aL PALLARSSoBtRA 269
Eugen¡o Rojás Apar¡c¡o CREACIó DE NOU PRODUCTE TURísTIC A L'ECOMUSEU DE LES VALIS D'ANEU
cr¡r¡na S¡mó i Espinosa
2AL
LA VARIANÍ DIAI.ECTAT PALTARESA COM
A
BÉ IMMATERIAL DE
LA MARCA
DE
TURISME CULTU RAI "PALLARS"
287
\'III
PROPOSTA DE CREACIó D'UNA RUTA ARQUEOLdGICA EN EL PALLARS SOBIRA
Raül Celis ¡ Betriu Doctor en Arqueo¡ogia Professor de l'Escola Universitária Formatic Barcelona Cap de Deparlament de Ciéncies Soc¡als ¡ Turisme Ivembre del GREPAT
Resum: Un dels factors més impoatants per al desenvolupament econdmic d un leritori
en |actual¡tai és el tudsme. Dins d'aquest seclor trobem una gran varjetat de recursos que són susceptibles de ser explotats, entre ells, és el cultural el que
té una projecció i un potencial encara per explotar, és a dir es trcba en la fase inicial de la vida de qualsevol producte turistic que puguem crear. Aquesta tipolog¡a turísiica,
la cultural, es troba ¡ntimament relacionada amb altres,
només per ciiar uns exemples com serien, per exémple, el gaslronómic, el medi ambiental ¡tot alld relac¡onat amb la muntanya. Un altre recurs turístic és el riu Noguera Pallaresa ¡ els espods d'aventura que en ell es poden practicar. La
Histd a ens ha deixat en aquest terilori pirinenc un ampli llegat de monuments
i
restes arqueoldg¡ques. Seran aquestes doncs,
el
proposta de ruta intentant en la mesura del possible cronológic; des de l'ocupac¡ó del neolític final f¡ns
de la nostra creant un fil conduclor /e,lmotiv
a lépoc¿ moderna, sense
oblidar-nos de la baixa preséncia romana il'abundant patrimoni medieval que demostra l'esplendor dels comtes del Pallars Sobirá.
lJ¡ dels principals
reptes
és la manca de museografi c¡ó de tots aquests béns culturals tot esperant que el projecte aquí presentat ajudi a dinamitzar i a fer-se fealitat.
Paraules Clau: Pallars Sob¡r¿, turisme cultural, histdria, arqueolog¡a, ruta turistica
Abstracl Tourism is an important factor for econom¡c development of any region ioday.
fhe seclor has a
variety of resources that are likely to be exploited; among
them there is culture which has a projection and untapped potential in any inilial
phase of tolrjsm development. Cullural lourism is related to social aspects as
heritage, gastronomy, envimnmental cap¡tal among others. The main tourist 105
attractioñ of Pallars Sobir¿ today ¡s the river Noguera Palleresa and the sports
that are practiced in it. Moreover Pyrenean teÍilory has a large legacy of monuments and archaeolog¡cal sites, These will be the type analized
to
propose
a
of
resources
chronological itinerary from Neolilhic occupation till
the Roman presence and abundance of medieval heritage of Pallars Sobirá. One of the main challenges is to develop ihese fvlodern times; includ¡ng
cultural goods museum¡zation revital¡zing them in order to laundl an appealing tourist route.
Keywo.ds: Palla.s Sobir¿, culturaltouism, history, archeology, tourist route
La importáncia del turisme com a font de riquesa per a un teritori en l'actualitat
és un fei que ja ningú a hores d'ara, d¡scuteix. Les tipologies iuristiques qué podrem explolar en el nostre tenitori vindran donades per les característiques
geográfques iclim¿tiques sense oblidar-nos d'altres aspectes com són els culturals, ¡a s¡guin aquests materials o ¡mmalerials. Parlar del Pallars és parlar
d'histdria, terito.i que el trobem poblat de forma continuada
ja des de
la
prehistória i on tindr¿ el seu moment de naixeolent com a lal amb la creació de
la l/arca Hisp¿n¡ca a priñcipis del S.lX. Des de llavors fins als nostres dies, el
lenitori ha conequt diversos estatus
i
governants,
el
domini tolosá, la
independéncia amb la creació del comtat independent del Pallars entre el S-lX-
Xl, ¡aparicjó del comtat del Pallars Sob¡rá amb la figura de Gu¡llem ll que existirá entre el 1011 iel 1487 sota per les dinast¡es pallaresa, Comenge, Mataplana i dels Cardona, per acabar en les possess¡ons de la casa reial de
Fe.ran
el
Catdlic. Aquest
arquitectdniques
i
ric passat ha deixat en el territori
arqueológ¡ques que
si bé són
restes
explotades en ¡'aclualitat
turíslicament, no hem sabut trobar unes rutes organi des de forma sistemática que les defineixi ipropos¡ uns itineraris ldgics iclars per la seva visila. Ajxi doncs, la nostra ponéncia gi¡ará en torn a tota una sérié de reflex¡ons per poder posar en valor aquests monuments per tal qué s'integrjn dins dels altres atractius de la comarca per completar una oferta lur¡stica ja de per si rica. Les noslres propostes parteixen del coneixemenl del Pla djrector urban¡stic del Pallars Sobirá
106
on es realitza un pre-Cataleg de la
Xarxa
Pakimonial
idel
ique data del Juliol del 20081. aspectes del m¿rqueting a I'hora de crear i
Paisatge de la comarca
lgualment, cons¡derarem
comercialilzar un producle turíst¡c mm serien aquestes rules patrimonials. L objectiu principal del pre-Catáleg és la de concentrar en un sol document tots
aquells béns artístics, histdrics i naturals del Pallars Sobirá i per tant, hi inclou
tant el patnmoni arquitectdnic com I'arqueoldgic iel paleontológic. Una de les fnalitats declarades de tot I'estud¡ és el poder arr¡bar a consolidar la xarxa patrimonial i donar-la a conéixer mitjanQant la creació de rutes pels camins o senders ja existents. Per lal de catalogar aquest béns es planteja un model de filxa on hi constin dades tan necessáries com el nucli on es troba el mo¡ument,
les coordenades UTN¡, la litularitat, Iépoca, els nivells de protecció, l'estil arquitectónic, el seu ús original, estat de conservació, descripció del bé, etc. lmportant és I'apartat on es defineix tant els béns culturals del patrimoni catalá
pal monials culturals ¡nventadats. Dels primers es parla dels BCIN (Béns culturals d'interés nacional) ¡dels BCIL (Béns culturals d'interés
com els elements
local). Pel que fa als elements palrimon¡als culturals inventa ats, destaquen els elements o conjunls patrimon¡als, la xarxa d'equipaments del patrimoni cultural,
els elemenls naturals de va¡or patdmonial, els ltineraris patrimonials (que després en tomarem a fer menció) i les zones arqueológiques ¡ paleonlológiques, def¡nides les p.imeres com lloc on hi ha resles de la intervenció humana i les segones, com a lloc on hi ha vestigis fossil¡lzals que
mnstitue¡xin una entitat própia i@herent. Seran doncs aquests dos últims aspectes els que farem objecte de les nostres reflexions juntament amb tota una altra série de factors que anirem perfilant al llarg d'aquesta ponéncia.
El Pallars Sobirá es troba dividit en '15 municipis: Alins, Alt Aneu, Baix Pallars,
Espol. Eslerri dAneu, Esteri de Cardós. FaÍerá. La Cuingueta d'Aneu. Llado¡re, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, T¡.via, Vall de Cardós. Uñ cop ten¡m documentats
i
situats aquests béns culturals és moment de veure com
s'exploten turisticament mitjanqant la publicitació que se'n fan d ells í si aquests
es troben o no inclosos dins dalguna ruta ben definida ialhora explicats detalladament en ella. La primera realitat que ens trobem és la gran dispersió de la informació en diverses págines web de diferents organismes i inst¡lucions, htp://M.gencat.cálptop/plcavpdupvbasica/des@Fega/07
AnnexovPrecataleg pdi 107
ja
siguin aquestes públiques
o privades.
de la ceneralitat de Catalunya com poden ser la del Palau Robert' on s'hi pot consultar una P¿gines
extensa llista de rutes básicament a peu per Catalunya, la web de turisme del Pallars Sobirá3 on hi ha un apartat molt ben definit amb diverses seccions entre
les quals deslaquen: "ermites, ponts románics i santuaris despob¡ats
¡
i la de "castells,
tones de guaita", peró que no s'ofereixen com a pa¡t d una ruta. La
págjna wob de Sort Turisme4 on trcbem un apartai de rutes a peu
i que ens
redirigeix cap a un altra página que és "Senders del Pallars Sobir¿"s on hi ha
classificades djverses rutes per iem¿l¡ca,
Es documenta també
diverses
publicac¡ons que si bé no són exclusives del Pallars Sobir¿, si que part de tes rutes descrites travessen el territori. Padem de "l'Atles del Turisme a Catalunya,
mapa nacional dels recursos turístics de Calalunya"s on una de les rutes, la coneguda com a "Catalunya filla d'Europa" passa per la Comarca des de la Seu d'Urgel¡ en direcció a la Vall de Boí. Una altra publicació7 que hem trobat on /ine en la página web de visitpirineus.cat ha estat una guia de rutes d'inter¿s
pels Pirineus, en e¡la hi aparcjxen quake rutes per fer a peu on se'ns dóna la informació necess¿ria per anibar-hi perd en cap cas, del patr¡moni a visitar, sent aquesta característica un fel que t¡obem a cada una de les propostes de ruta que fins ara hem analilzat. Per úll¡m ens agradaria menc¡onar encara un parell de documenls, el primer d'ells és un estud¡ de la Univers¡tat Autónoma de Barcelona on es fa
!n
caláleg del paisatge de les valls d'Aneus i on en la seva
descripció apare¡xen elements pat¡imon¡als enc€ra que no és una proposta de ruta en sí mateixa. L'altrc documents és un díptice on apareixen en un mapa
?hitprtuw2o.gencal-cavportal/siteJempr€saiocupacio/menuitem.f492997b413cjd80a674od63 b0c0e1ao/?vgnextoid-ábbl4ee7f4d1031ovgnVCM2000OO9b0c1eoaRCRD&vgnextchannet=abb f4ee7f4d1031oVgnVCl\42000009b0c1eoaRCRD&vgnextfml=defaull 3
¡ 5
hltp://wwwpallaGsob¡ra.i¡fc'/
hl, J¡rww,so¡ltudsme.@ñ/€t htlp://
[email protected]
6
htip://M.gencai,cavdiue/docJdoc_3688620S 1.pdf
7
hltp://wwwvisitpirine!s.@m/Oescargas/Pub¡i€cionegcatalarvLibrcViaje.pdf
3hltp://ww.g€n@t-cvienitori/infomacio
'g
pubti€/2013 tnfjub_Api,4 /otum [¡/otum [a/05
htlp://M.patlarssobira.info/docs/sendeÉ
108
€t
07.pdl
fins a v¡nt-i-vu¡l rutes per tot el Pallars Sobir¿ indicanl molt breumenl la seva dificullat, la durada, elirajecle iels elements d'inter¿s. Així doncs, podem veure que si bé hi ha ja diverses propostes fetes a I'hora de
crear rutes pel territori, a aquestes els hi manca una homogeneltat i una estandardi2ació que permeti tractar de la mateixa forma aspectes tals de com arribaFhi, de quins béns culturals o naturals es poden visilar, amb una guia tant
dels horaris
iels
preus dels monuments aixi com un descripliu sobre el fet
histdric pel qual éxisteixen, la seva prÓpia histdria, I'estil arquileclónic al que perlanyen, si són o no reconeguts com patrimoni (General¡lat, Estat, UNESCO,
elc.), la importáncia dins de la histdria del país, quins personatges histdrics hi apareixen vinculats i quins equipaments i recurso-s exisleixen, volent dir en aquest darrer punt quines sóñ les empreses i els serve¡s que es troben en les
rodalies del monument a visitar per poder facilitar l'estada al tu.ista que els visita. El fet de segu¡r aquesta mínima pauta ens podria facilitar la confecció de les rutes a |incloure aspectes que interessen a iotes les parts afectades, e' turista per una banda i les empreses privades de serveis per l'altra.
Si fem un cop d'ull rap¡d a les Taules 1
-
5 veu.em un clar exemp¡e
del
potencial de la comarca a I'hora de crear una ruta arqueolÓgicocultural- Davanl del gran volum de dades existeñis, hem agafat només les de dos municipis, el
de Sorl. L'un per ser un municipi de muntanya i l'altre per ser la capital de la comarca. Si ens fxem amb els jacimenls arqueológics dAlins
dAlins
iel
(faula
1), se n'han comptabilitzat fins a disset, anant des d'época neolitica fins
a la modema i amb funcionalitats tan diverses con les de cenlre d explolació m¡nera fins a hebitat o església. El cas de Sort (Taula 1) és encara més significaliu, tenint dinou jaciments de la mateixa r¡quesa tipolÓgica i temporal Dins dels Béns cullurals d'interés nacional (Taula 2), cinc pertanyen al municipi
d'Alins i un, el Castell de Sorl, a Sort. Dels Béns declarats d'interés locél (faula
3) tots ells edificis religiosos, quiñze els trobem a Alins i lres a Sof- Dels elements patrimonials pre-catalogats com a elements o conjunts patrimonials (Tau¡a 4), vinl-¡-sis es localitzen a Al¡ns icinquanta-dos al munic¡pi de Sort. La
t¡pologia d'aquests últims
és
d¡versa, des
de nucl¡s poblacionals
antics,
esglésies o cases pairals. De lols els recollits ñns ara, representen el nombre
més elevat
i
f¿cilment explotables turíst¡cament. Finalment, en la Taula 5 109
podem avaluar els elements paidmonials pre-catialogats com a Xarxa d'equipaments del patrimon¡ cultural, trobant-ne cinc a cáda munic¡pi, edifcacions com la serradora hidreulica d'Areu o el museu de les Papallones a
Pujal, en el municipi de Sort. Amb aquesl breu rep¿s dels béns mobles d'aqlests dos nuclis de la comarca volem deixar palesa la viabil¡tat de crear diverses rutes on es tingui com a punt central els jaciments erqueológ¡cs de la má d'altres béns d interés turísticocultural. La creació d'aquest producte turistic haur¿ de sequir doncs, una série d'etapes
que es poden definir en tres: la fasé d'analítica, I'estralégica i I'operativa. La pdmera d'elles és on haurem de fer un esludi detallat que ens permetr¿ obteni tota una série de dades per prendre decisions a posfelon; haurem de conéixer
el nostre entorn general i dos factors molt importants, com són els nosires consumidors/usuaris ¡ la nostra més directa compet¿ncia. El nostre client (usuari) l'haurem d'analilzar mitjanq€nt una segmentació de mercat, aixó vol dir saber tant ¡es seves necessitats @m aquells factors mnsideaats externs i que
fan referéncia a ¡a seva cultura, class€ social, grups de convivéncia o família,
per exemple. Aquesta segmenlació ens permetr¿ poder dirigir els nostres esforgos publicitaris amb una r¡ajor efectivitai per tal d aribar al nostre públic objectiu. Un cop finalitzada aquesta primera fase ens trobarem en condicions
de realitzar un análisi de les noslres debilitats, amenaces, fortaleses
i
oportunitats (DAFO) que ens inlrodujrá a la segona faso del nostre procés de creació de la Ruta, I'Estratégica. Tenint ja definit el públ¡c objectiu i coneixent
els nostres avantatges competitius haurem de veure on volem posicionar el nostre p.oducle tol dec¡dint qu¡na hauÉ dé ser la percepció del nostre consumidor i del que les futures campanyes de publicitat hauran de tenü molt
p.esent
ja que d'aixó
dependr¿
el
futur éxit de les nostres
rutes
arqueoldgicoculturals. Hem de saber on som en l'aclualitat, on volem anar i
sobretot qui és
la nostra competéncia i qué fa per
promoc¡ona¡ els seus
productes. Per fi entrem dins de la tercera fase, l'operaliva. En aquesta haurem
de definir ja
comp¡etament
el
nostre producle,
el seu preu, la
seva
comerc¡ali?ació i la seva comunicació. En relació at preu podem dir que no en té degut a qué ño és un producte en el sent¡t tradicionat que es vengu¡ sinó que
és in¡ormació oferta en forma de producte tur¡stic, rclacionat amb aquesta I
t0
caraclerística tro¡]em el proés de la comercialitzaciÓ del que tampoc en podem parlat en stricto sensu ja que al no vendre's no necess¡la d'emprcses que el
distr¡bueixin. Aixi doncs al definir la nostra Ruta arqueológica i cultural direm
que és un producte format per elements tang¡bles, aixÓ vol dir que són fís¡cament reals. Hem mencionat amb anterioritat la llisla dels que trobem en les poblacions de Sort iAl¡ns (Taules l-5) icom la correcla conjunció d'aquests béns peameir¡en crear els itineraris sense cap mena de problema o gran esfo¡Q.
S'hauria d'estud¡ar l'estal de conséruació de cada jaciment, aixi com la possibilitat real de poderjo visitar i fer-lo més alractiu amb uns panells explicatius en el propi lloc amb la mateixa informació (inclús ampliada) que el
nostre usuari portaria ¡a detallada de la ruta. Ens agradada fer un incís en aquesl punt i una reflexió de com les noves tecnologies poden aiudar en aquesl
camp. Si bé la informació impresa sobre paper és imprescind¡ble, no ho és menys trobat-la en format digital, aixó ens permetria les reconstrucc¡ons virtuals
(molt necessáries en
el cas de les restes
arqueoldgiques)
ila
constant
interaclivitat de tots els elements que conformarien aquesies rutes. Els nous
items tecnológics (tablets, smartphones, etc.) faciliten els fitxer en áudio, suposani menys esforQ per part del consumidor a adquhir els coneixements i petmet ampliar]os a quants ¡diomes es considerés necessari. Si el dispositiu l¡ngués connexió a internet, hauda de fer poss¡ble per exemp¡e, la consulla a
lemps real de serveis com el meteorológic, qu¡ns reslauranls es koben a la rodalia. fer una reserya en un allotiamenl turístic o contractar una excurs¡ó, El senl¡t d'aquest producie turislic a part de posar en voga e¡ palrimoni és lambé l'incrementaa l'activitat económica de la comarca, ¡ aquesta opció tecnolÓgica
seria un punt molt important al seu favor, Ens queda per tant, par¡aa de la comunicéció per acábaI aquest breu planlejament tedric del disseny del nostre producte turistic. El primer que s'hauda de crear és un logotip que permetés la seva rápida identif¡cació en un mercal turístic saturat d'imalges, aixd vol dir que s'hau¡ia de jugar tant amb el concepte com amb la imalge, dec¡dint qu¿ és allÓ
que pot tenir en comú la comarca i que no hagi estat objecle d'altres destins cons¡derals com la competéncia dhecta. S'haurá de pensartambé en un s/ogan per a la c€mpanya de publicital, curt, breu i concís ¡ que pugui ser comprés o rápidament tradull a altres ¡diomes sense que perdi la seva ¡nteñcionalitat. Pailar de turisme és padar d imatqes, aixi sena tamt)é quasi obligal fer un vídeo 111
p¡omocional on es reflectís tots aquells aspectes i valors que volem transmetre: valor de la naturalesa, patrimoni, cultura, religió, sense deixar de banda altres aspectes com poden ser els esports d'aventura o el menjar. Relacionat aquest últim amb el turisme gastronóm¡c i que cada cop compta amb més adeples. El
c€nal de d¡stribució un cop ja tinguéssim acabat el producte hauda de ser en primera instencia internet, no cal que tornem a recordar la seva importdncia, el fet que ariba a tot el món i que és relativament económ¡c. El que si s'hauria de fer és crear una p¿gina web prdp¡a; ja hem vist al principi de la nostra ponéncia
la dificultat de trobar en un sol lloc tota la informac¡ó que nosaltres com a consumidors d'aquesta futura ruta ten¡m. Aixi doncs, amb la ¡matge corporativa
ja feta simplement hauríem d'anar introduint la infor¡ació creada en aquesta página creada. Molt imporhnt seria el fet que estigLrés l¡nkada amb toies aquelles págines web dels organ¡smes ofic¡als que en ol cas de Catalunya es
relacionen amb temes de turisme, parlem en
el cas de la General¡lat de
catalunya de l'Ag¿nc¡a Gatalana de Turismel0, de Turjsme de catalunyall o el Palau Roberl12. Pel que fa a l'¿mbit provinc¡al, la Diputació de Lleidal3 i el seu
podal de tudsme Ara Lleidala. Dins de l'¿mbit local en les p¿gines web de Turisme del Pallars Sobir¿15 o la própia de la població de Sort16. Com a breu conclusió podem dir que hj ha molt per fer ja que s'han de posar
d'acord moltes institucions, públiques sobretol, com són
la Generalitat,
la
Diputació, tots els ens locals, un¡versitats, etc. sense obl¡da.-nos tampoc de la
iniciativa privada, empreses d'allotjaments,
de
réstaurac¡ó, esportives
¡
comergos a l'hoaa de crear aquest producte. Del que estem conv€nQuts que no
manca és él potencial del territori, amb els seus vestig¡s del passat volunlat de la seva població actual.
" hnp://M.caia1ünya.mrv '' lnplim:O.sencar.ur/porial/sirdPal¿uRobdt?¡ewt¡ng=ca '' bttp://w.dipúaciollcida.es/ r1
bttpt/m.ll€idatnr,corttunsme/inici.ópr
rr
ütip://w.pallarsoh¿inio/
16
htF://wjo¡ttúisre con/ca,
112
ES
i amb
la
.9 .a .g
g e
6
!
a
e
?
.9
g
E
I 9 :9
e E 9
g
9
E
.g g ó .e 6I I 6 6 o
:9
p 9 9 :9 3 3
I
p
I
3
e
E E
CI
.9
F
.9
_9 .9
I a
,e
.E
¿ -e
s
_9
z
I
9 E
:s
.9
:9 ié E E
8
'g
g E a 9
E
E
E E
E
I
í I
E E
3 3 3
3 8 E
66ó
E E
9
E E E
_9 .9
ó e
,9
¿
E
:9 :9 ,9
E E
E :9 .9
9
sE
9
I
g
E
E E E E E E E
z
26
I
I
P -g 6 3 gE E .q
,9
.s .9 .9 .s .9 .9 .9
=
6
a
3
egc
E E E
9g
I
I
E
E
s
I
3
.s .9 EE
.9 .9
E
=E
E
.s E
9
9
:s :9
gE gE
E .9 E
g
E
2.
.9 .e
.9
.s E
E
;
2 E E
E ! 6
s
.9 .9 .9
q E
o
¿
E
€ 6
g9 I
.E E
E
.9
6
E E E
I
ñ
.e q
6 -6 t E E E 6 I q .q .9 .q .q .9
6ñ 5
'ü q q
=
aa
:
.t
E .e
a
! q
aa
g
.g .g
a
.E .g
a 3
E
E
o .g
g
ó
!
p
E
'6 E
E
6 E
z
g q 6 a
q
; te 5
-9
e
pI
E
6 .c
9e
q 'E
*
=
E
E E E 6
-9
¿
3 E
:I
E
6
6 6
6 :9
¿
6 E
¡
E .9
¡
ia
q 3
I p I E
:s
E
I
E
E
2
c
F
E E
-9 -E
CI
=
! s .9
o
.9 .e
ul
E E
E
33
E
E
s
.9
¿
5
3 .a
o
!
z
.E
t
E
p F
=
o
9
c
.q
E E
a
o
_x
t
-a
.e
*
E .l:3
E
z
E
E
3E
b9 É>
'6
6
6
-9
-J
6 E 'E
I
ñ E
2
E E .9
4
p
I
I
I
o t2
s o a
=
!
a
E
a
.q .g
aaa
a
t0
a
F
z
!
s g
a
Í
E
t
!
¡
ó .e
P
-!
3g
s
a
g
I
': .9
I
rg E
.9
ó
'E
E
2 E
9
¡
.J at
q
E
z
! q .q I I I g9
s e
-q
I .s .e
.q .q
.!
p E
9
':
g
Taula 4. ElenÉnts Pat ñonlals PtecatalogaÉ: elements patrimonials: Alins í Sort Nucl¡
Nuclide Besan
o
conjun's
fllunicip¡ ns ns
Besan Ainet de Besan Ainet de Besan
Casa l\,4iquel Esolés¡a de Sant Juliá
NucliAinét.lé Bésán Casa Cintet
Ainet de Besan Ainet de Besan Al¡ns Al¡ns Al¡ns Norís Norís
Alins Alins
Tor Tor
ns ns ns
Església de Sant Climent
ns Bodes Felio Capella de la lvlare de Déu de Montserral Casa Jepet Creu de lerme enlre Ainet de Besan iAlins 1 Creu de leme enlre Ainel de Besan iAlins 2 Creu de le¡me dAraos Casa de la Forca d'Areu
Alins La Forca d Areu
Taula 4- ElemenE Pa'/:intonials Prccdtdlogab: eleítents monials: Alin6 i Sott
pat
Casa Gaio
Casa Pessets ifaca¡a) CaDella de Sant Sebastiá Xalet Emilia Edifici Caixa de Pensions
6
o
coniunts
Nucli
Municioi
Sort Sort Sort Sort Sort Sort Sort Sort Sort Sorl
Sort Son Sort Sort Sort Sort Sorl Sorl Sorl Sort
Ubla de Sobirá Ione Emiliana Portal del Berós Portal del recinle forlificat d'Olp Esqlésia Casa Camp Casa BolLrnya
Sorl Sorl Sorl Sorl Sorl Llesuí Llesuí Llesuí Saurí
Sort
Sorl Sorl
Sorl So¡t Sorl Sort
Sorl
Sort Sort Sort Casa Sobira Sort Esqlésia Parroquial de Sanl Serni Sort ceñhal Hidroeiéctrica. Molifariner iSerradora de Sall Sort Esqlés¡a ParroqLrial de Sanl lvlarti La Bastida de Sort Sort La Bastida de Sort Sort Esqlésra de la l¡ara de Déu de Bemui Bernui Sort Bernui Sort Esqlésia de Sant Esteve Castellvinv Sort Esolésia Parroouialde Sanl Pere El Pu al Sort Envinv Sort Esqlesa de la Mara de Déu de la Candelera Eñnila de la Mare de Déu del Soler Envinv Sort Emita de Sanl Roc Envinv Sort Env¡nv Sort Env¡nv Sort Pont del cemenliri d'Enviny Env¡nv Sort Capella de Santa Llúcia Sort Esglés'a Parroquial de Sanla Coloma Sort Església Panoquialde Sant Pere Sort Llesu Casa elLel Sort Llesu Esqléslá de Sant Juliá Sort Llesu Sort Llesu Sort Parroquial de Sanla Cecilia Montardit de Dalt Esslésia Esqlésia de Sant Esleve de l\,¡en¿uri Montardit de Dalt Sort OID Sorl Olo Sorl Castell o foraa d'Olp Olo Sorl Ermita de Sant Josep Ribera de l\rontard¡l Sort Esqlésia de Sanl Pere de I'Hostal RibeÉ de Montardil Sort Casa a la plaaa Saurí Sort Esqlésia PaÍoquialde Sanl viclor Seurí Sort Esqlésia PaÍoquialde Sanl Esleve Borda de Tesó
11',7
Taula 5. Elen e,t's Pat¡imonials P¡ecatalogats: Xa¡xa al'Equipa¡nenE del Pat¡ímoni Cultural: Atlns i Sott Nom
Nucl¡
Mun¡c¡oi ns
Serradora HidráulEa d'Areu Centre d'lnterDretació de la Fusla Sala Cultural
Alins Centre d'lntemretació de la Fauna
Borda V¡rós
AI
lvluseú dels PasloB de la Valld'Assua lvlüseu de les PaDallones
Llesui
Adiu Hidónc Comárcal
Sort Sort Sort
Sort Sort Sort Sort Sort
Obseruaiod Méteoolóoic Biblioleca MunlcipaldeSort
118
Puial
