Projecte a la Direcció Adjunta de CulturArts Generalitat Musica i Cultura Popular Valenciana

PROJECTE PER A LA PARTICIPACIÓ EN EL PROCÉS DE SELECCIÓ DE LA DIRECTORA O DIRECTOR ADJUNT DE CULTURARTS MÚSICA I CULTURA POPULAR VALENCIANA

SOM EL QUE ESCOLTEM Per una cultura musical valenciana més democràtica, compartida i participativa, emmarcada en l’excel·lència i amb projecció internacional

JOSEP LLUÍS GALIANA

Un poble no significa en el concert històric ni menys ni més que allò que representa la seua cultura. Manuel Sanchis Guarner

Al Tio Canya no a soles el menyspreaven per parlar com parlava, sinò també per cantar com cantava. Això no ho diu la cançó, però és ben cert. Vicent Torrent

Desenganyeu-vos, amics assistents als concerts: la música —tota música, de Palestrina, de Bach o Amstrong o Stravinski— és per a dansar-la o per a cantar-la. Joan Fuster

Es queixen que la gent va poc als concerts, però és lògic: el públic té una intuïció vàlida. Hi ha mitjans de comunicació que passen amb el temps perquè ja no serveixen, i si has de comunicar alguna cosa a un públic que no va vol dir que al mitjan li falta alguna cosa. El problema és que els nostres avantguardistes contemporitzen amb aquest, el que és un error. Caldria crear una situació nova, una nova circumstància en la qual el públic trobés altres punts de referència. Carles Santos

Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

2

UN PREÀMBUL NECESSARI Fidels al preàmbul de la Llei 2/1998, de 12 de maig, Valenciana de la Música, de la Generalitat, “la música en les seues múltiples formes i manifestacions és una de les arts més conreades a la Comunitat Valenciana. Forma part de la seua cultura i és una de les arts que més l’identifica com a poble. La complexitat, multiplicitat i densitat del fenomen musical a la nostra terra exigeix i postula una llei valenciana de la música que fomente, coordine, impulse i desenvolupe aquesta rica realitat des d’una política global i integradora”,1 aquest Projecte a la Direcció adjunta a CulturArts Música i Cultura Popular Valenciana pren com a principal objectiu defensar i potenciar la participació i l’accés de tota la ciutadania a totes les músiques fetes i escoltades al País Valencià. Totes les músiques són cultura i som el que escoltem. A falta d’un “necessari Reglament Orgànic i de Funcionament (ROF) i de la seua corresponent Relació de Llocs de Treball (RLT) que ens assenyalaria de seguida l’organigrama i les seues prioritats”2, així com també d’un necessari plantejament tècnic i polític, que suposarà una profunda reordenació dels seus continguts, espais i recursos humans i artístics, CulturArts Generalitat, entitat de dret públic dependent de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (CEICE), fruit del Decret Llei 7/2012, de 19 de octubre, de la Generalitat Valenciana i que va absorbir l’extint Institut Valencià de la Música (IVM), assumeix la gestió pública de la disciplina musical en tot el territori valencià. Malgrat que CulturArts fou una nova bastida o ocurrència del Consell governat pel Partit Popular per tal de desprestigiar més encara la cultura i les arts escèniques a tot el País Valencià. Malgrat que CulturArts ha estat responsable dels EROs, que han delmat les plantilles dels desapareguts IVM, Institut Valencià de la Cinematografia (IVAC), Institut Valencià de Conservació i Restauració (Ivacor) i Teatres de la Generalitat, i que va carregar-se circuits i programacions, sense aportar nous models de gestió, producció, distribució, exhibició i investigació, aquesta plataforma o “holding” cultural, no obstant això, “es planteja —en resolució de 15 de desembre de 2016, del president del Consell de direcció de CulturArts Generalitat— desenvolupar les accions, propostes i estratègies culturals de curt, mitjà i llarg termini del Pla Estratègic Cultural Valencià 2016-2010 Fes cultura.” Aquest Pla, elaborat per encàrrec de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana a la unitat del Departament d’Economia Aplicada a la Cultura de la Universitat de València, és un document essencial que defineix, emmarca i projecta la política cultural de l’actual Consell per als pròxims anys. Conciliar l’exigència de democràcia i l’exigència d’excel·lència ha de ser sempre la màxima prioritat en la gestió cultural i aquesta recerca de proporcionalitat i d’equilibri presideix també aquest Projecte. Si agafem el Codi de Bones Pràctiques en la Cultura Valenciana,3 fonamentat en els compromisos de l’Agenda 21 de la Cultura i inspirat en la Declaració Universal dels Drets Humans, la cultura ha de ser expressió de dignitat democràtica, de convivència, de creixement col·lectiu, 1

Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 3242 de 14.05.1998. Projecte guanyador en el procés de selecció del Director General de CulturArts Generalitat, presentat per Abel Guarinos. 3 Document elaborat des de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports: http:// www.ceice.gva.es/va/codi-bones-practiques 2

3

Josep Lluís Galiana

d’aprenentatge, d’integració i de pluralitat, i de participació ciutadana, així com de constituir-se en imprescindible punt de trobada. Aquest Projecte insisteix en tornar sobre les nostres passes i rellegir la ja esmentada Llei 2/1998, de 12 de maig, Valenciana de la Música. Es tracta d'un marc d'actuació legal únic a l'Estat espanyol, pot ser millorable, però que va nàixer des del consens de totes les forces polítiques i d'una necessitat com a poble que viu la música des d'una complexitat, diversitat, multiplicitat, transversalitat i riquesa úniques al món. Per aquest motiu, proposem l’inici dels tràmits per a aconseguir que la Música i la Cultura Popular Valenciana siguen reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, màxim tenint en compte la recent declaració de les Falles com a tal, així com la creació i posada en marxa dels Premis de la Música de la Generalitat Valenciana que prestige els professionals i creadors valencians de la música i contribuïsca a la seua projecció internacional. És urgent que el Consell Assessor de CulturArts Música, abans Consell Rector de l’IVM, ha de posar-se en funcionament, complint amb les seues tasques i integrat per una majoria de persones expertes en la disciplina i representants del món associatiu i professional. És l'òrgan que hauria d’aprovar el millor projecte musical, la millor proposta artística; exercir el control necessari sobre la futura Direcció adjunta; supervisar la seua acció, vetllar pel compliment de les línies prioritàries de treball i objectius per als pròxims anys. Per tot això, ha de ser una direcció professional que es dedique a dissenyar les futures polítiques musicals al territori valencià des del rigor artístic, la racionalitat de la despesa i les necessitats reals. En aquest sentit, la proporcionalitat serà la norma fonamental per la qual aquesta Direcció adjunta haurà de regir-se: • proporció entre el patrimoni musical històric i la nova creació; • proporció entre manifestacions musicals forànies i autòctones; • proporció entre producció pròpia i aliena; • proporció entre estils i gèneres musicals diferents; • proporció entre el món amateur i el professional; • proporció entre la inversió pública i la privada; • proporció entre els diversos baules que constitueixen la cadena de valor de la indústria creativa, cultural i musical com són la creació, la producció, la comercialització, l’exhibició i la valoració/ avaluació de tota l’activitat desenvolupada des de la Direcció adjunta de CulturArts Música i Cultura Popular Valenciana. També la racionalitat, el rigor i la lògica han de tornar a la gestió dels nostres limitats recursos humans i econòmics aplicats a la música i a les inversions destinades a la indústria cultural, musical i de l’entreteniment. La música i la cultura popular valenciana són fenòmens que no sols articulen i vertebren el nostre territori, com no ho fan altres fenòmens polítics, econòmics, socials o culturals, sinó que desborden les nostres fronteres per a convertir-se en activitats de gran projecció nacional i internacional, que generen treball i riquesa, que aporten incalculables valors educatius, pedagògics, artístics i socials, i que, fins i tot, contribueixen a la construcció del nostre imaginari col·lectiu i a fomentar la nostra autoestima com a poble. A continuació i atenent-nos als eixos bàsics del Pla Estratègic Cultural Valencià 2016-2020 Fes Cultura, que són la industrialització i consolidació dels sectors culturals i creatius, la territorialització, la cooperació interinstitucional, la Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

4

internalització, la democratització i l’accés a la cultura de tota la ciutadania, independentment de la condició econòmica o del lloc de residència, i prenent com a referència el projecte signat per l’actual Director General de CulturArts, desenvoluparem les línies prioritàries de treball, els compromisos i els objectius fonamentals d’aquest Projecte, així com els apartats dedicats a les unitats artístiques i programes, personal i pressupostos de CulturArts Música i Cultura Popular Valenciana.

5

Josep Lluís Galiana

LÍNIES PRIORITÀRIES DE TREBALL, COMPROMISOS I OBJECTIUS FONAMENTALS Pla Estratègic Cultural Valencià 2016-2020 FES CULTURA Més enllà dels objectius concrets i de les primeres actuacions desenvolupades tot al llarg dels anys 2015 i 2016, el Pla Estratègic Cultural Valencià Fes Cultura és un document molt valuós pel seu tarannà democràtic i participatiu, integrador i transversal, així com orgànic i globalitzador que conjumina tots els sectors de la cultura i l’art. Fonamentat en la filosofia que atresora l’Agenda 21 de la Cultura4, Fes Cultura és un document compromès amb “els drets humans, la diversitat cultural, la sostenibilitat, la democràcia participativa i la generació de condicions per a la pau”. L’altre document de referència i d’obligatori compliment és el Codi de Bones Pràctiques en la Cultura Valenciana. Un text que va presentar el Conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, davant el sector de la cultura al Teatre Principal de València el mes d’octubre de 2015. La cultura, els seus creadors i la ciutadania no poden ser víctimes mai més de l’arbitrarietat i el despotisme poc il·lustrat dels polítics i dels gestors públics. El que planteja el Codi de Bones Pràctiques en la Cultura Valenciana és una cosa tan raonable i lògica com el fet de que es “garantisca la professionalització dels òrgans de gestió dels equipaments públics, la convocatòria de concursos públics per a l’elecció dels directors i directores per mitjà de contractes-programa i, per descomptat, que definisca els drets i els deures dels professionals de la cultura en aspectes laborals, econòmics i professionals”. Bona prova d’açò és precisament aquest procés de selecció de la futura Directora o Director adjunt a CulturArts Música i Cultura Popular Valenciana de la Generalitat, tal i com va succeir fa ara un any en els processos de selecció del Director General de CulturArts Generalitat i del Gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Pel que fa a la música i la cultura popular valenciana, el Pla Estratègic Cultural Valencià Fes Cultura marca una sèrie de mesures i objectius molt concrets posant l’any 2020 com horitzó temporal i que afecten a les àrees d’actuació de CulturArts Música com ara la protecció i difusió del patrimoni musical valencià, la promoció de la música i els professionals valencians tot al llarg i ample del nostre territori contribuint a enfortir una cultura de proximitat amb la consolidació del Circuit Cultural Valencià i l’impuls dels Consells Comarcals de les Arts, la Cultura i la Creativitat, la gestió d'unitats artístiques, tant de les actuals com de les que puguen crear-se en el futur, l’estímul a la composició i creació de nova música, la promoció de l'associacionisme musical i la projecció de la cultura musical valenciana més enllà de les nostres fronteres, així com la valoració/avaluació de totes les propostes musicals i actuacions dutes a terme des de CulturArts Música a partir d’un sistema participat per experts i amb indicadors de qualitat, eficàcia i sostenibilitat.

4

Document aprovat el 8 de maig de 2004 a Barcelona en el marc del Primer Fòrum Universal de les Cultures.

Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

6

Ajudes i subvencions La política d’ajudes i subvencions és l’eina fonamental amb la que compta CulturArts Generalitat per a col·laborar, recolzar, impulsar i fomentar els diferents sectors professionals de la cultura. Si bé és cert que aquestes ajudes han patit en els darrers anys retalls molt forts i de conseqüències devastadores, els pressupostos de 2016 i 2017, pel contrari, han suposat un punt d’inflexió molt positiu i han repuntat significativament amb el canvi de govern a la Generalitat i la millora de l’economia en termes generals al passar dels 1.268.370€ en 2015 als 1.815.000€ en CulturArts Música. A hores d’ara, aquests pressupostos segueixen sent clarament insuficients per a recolzar i enfortir l’ampli, múltiple, divers i polièdric sector de la música i la cultura popular valencianes. Parlem d’un sector força dinàmic, que genera molts llocs de treball, crea riquesa econòmica; que abasta tots els gèneres i estils musicals existents, alguns d’ells amb una nombrosa participació i activitat, i que treballa totes les èpoques musicals, des de la música antiga fins les músiques més avantguardistes i emergents. La riquesa i diversitat sonora a tot el territori valencià no té parangó a la resta de l’Estat espanyol i fins i tot a la resta de països del nostre entorn. Per a fomentar i impulsar convenientment activitats musicals com ara la producció musical, la formació i programacions musicals de qualitat, cursos, festivals, concursos, premis musicals i projectes singulars; promoure la producció i edició discogràfica; estimular la formació i el perfeccionament de música i cant mitjançant beques i posar en marxa accions destinades a l’excel·lència professional o acadèmica; col·laborar en activitats de funcionament i foment de la Federació de Folklore, de la Federació de Cors, de la Federació de Societats Musicals, de les fundacions musicals com la Fundació Albéniz i en activitats d’intercanvi entre societats musicals federades i en l’adquisició i millora dels seus instruments musicals, així com col·laborar amb la Berklee College of Music València per a la integració de les bandes de música de la Comunitat Valenciana en els plans de treball de la Berklee, com dèiem, per a arribar i enfortir tot aquest moviment cultural, educatiu, associatiu, musical i artístic se necessiten més recursos econòmics i cercar noves fonts de finançament. És ben cert i estic plenament d’acord amb l’anàlisi fet per Abel Guarinos en el seu projecte a la Direcció General de CulturArts Generalitat que “la inversió pública en música és molt alta per la gran quantitat de conservatoris superiors i professionals, orquestres i bandes que són unitats artístiques i educatives pròpies de les institucions públiques valencianes”, i que segurament caldria encetar una profunda reflexió sobre quin model d’ensenyament musical volem per al futur a la Comunitat Valenciana. Pot ser siga una assignatura pendent i no és aquest l’objecte del present Projecte, però 3 conservatoris superiors i 76 conservatoris professionals (44 de titularitat pública i 32 privats que reben subvencions i ajudes públiques), a més a més, de la nombrosa quantitat de escoles d’ensenyament musical no reglat, demanden el més aviat possible avançar i concloure un mapa educatiu musical coherent, tenint en compte els recursos disponibles. No obstant això, coincidisc en Guarinos en que el pressupost destinat a les ajudes de música hauria d’incrementar-se substancialment a partir de 2018 per poder assolir i cobrir totes les necessitats i reptes d’un sector econòmicament, socialment i artísticament estratègic per a la Comunitat Valenciana. No per dir-ho més vegades deixa de ser menys cert, però la música forma part de l’essència dels valencians i valencianes, de les nostres arrels i també de la nostra vida quotidiana. No seríem

7

Josep Lluís Galiana

capaços d’entendre ni comprendre el món sense la música sonant en tots els carrers, teatres i auditoris de totes les ciutats i els pobles de tot el territori valencià. El greuge comparatiu que es produeix entre empreses de l’audiovisual, del cinema, les companyies de teatre i dansa i les empreses i professionals de la música és palmari. Al País Valencià, hi han formacions estables, ensembles de música contemporània, de creació electroacústica i d’art sonor, agrupacions de música antiga, barroca i tradicional, solistes i grups de cambra i de música en valencià de gran prestigi i relleu nacional i internacional. Hi ha un entramat associatiu musical ben atapeït, un bon grapat d’empreses i professionals que necessiten recolzament i ajudes per a dur endavant les seues activitats musicals com ara la creació i/o la recuperació del patrimoni històric valencià, la producció, edició i difusió dels seus treballs discogràfics, la realització de les seues gires nacionals i internacionals. Així mateix, CulturArts ha d’implicar-se i “posar a un nivell equitatiu” els innombrables festivals de música que es realitzen any rere any per tot arreu amb els festivals i encontres de teatre i de cinema. La Comunitat Valenciana és la que més festivals de música té en estiu És la quarta autonomia de tot l’Estat en aquest tipus d’esdeveniments durant tot l’any, amb 81 festivals, després de Barcelona, Andalusia i Madrid. L’Arenal Sound de Borriana (amb més de 300.000 assistents en 2016), el FIB de Benicàssim o el Low de Benidorm són tres festivals dels més representatius i importants pel que fa a xifres econòmiques i de participació. Possibilitar ajudes des de CulturArts a aquest tipus de festivals potser resta fora de les seues competències per tractar-se de gèneres musicals populars com el rock i el pop i pel seu caràcter internacional, però no així amb els festivals de música en valencià ja consolidats com el Feslloch (Benlloch), Festivern de Tavernes de la Valldigna, Festival Trovam! de Castelló, Figatell Sound d’Oliva, Folksona, Meruts Festival d’Ontinyent i tants altres que posen en valor la nostra llengua i programen els grups i cantautors valencians, aconseguint igualtat lingüística, una necessària visibilitat dels professionals de la música que empren el valencià i una oferta diferenciadora respecte a altres festivals, encontres i esdeveniments musicals. Finalment i prenent com a referència els Ensems i el Festival de Peníscola, també caldria recolzar els nombrosos festivals i cicles de música contemporània i de músiques emergents, experimentals, d’art sonor i mostres interdisciplinàries, i els festivals especialitzats en música antiga i barroca, així com altres festivals de música de cambra, de música folklòrica i tradicional, de jazz, de músiques ètniques i de fusió… A més a més, i en aplicació de les mesures apuntades pel Pla Estratègic Cultural Valencià Fes Cultura, caldria “generar una etiqueta que qualifique i avalue les propostes de música en viu i festivals en funció del grau de compliment dels objectius de política cultural a partir d’un sistema participat per experts i amb indicadors”. Tal i com afirma Guarinos en el seu Projecte “tot i sabent que els interessos dels emergents o novells no poden ser mai els mateixos que els dels consolidats”, caldrà afinar al màxim el repartiment de les ajudes a la creació, producció o difusió. Per aquest motiu, les Comissions de Valoració, aplicant el Codi de Bones Pràctiques en la Cultura Valenciana, han d’estar integrades per experts i/o representants o persones designades pel sector que s’avalua. Només així es podrà garantir un procés transparent, democràtic i subjecte a criteris de qualitat de les propostes i dels projectes, de professionalitat, d’abast artístic i de valors ètics. Per tant, la composició dels membres de l’òrgan de valoració i avaluació garantirà la presència de representants de l’Administració pública titular, de membres de la societat civil i d’experts i científics en una proporció de tres terços. Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

8

Pel que fa a la captació i fidelització de públics, es valoraran molt positivament aquells projectes que observen les bones pràctiques en aquest sentit, incrementant l’assistència de joves i associacions o de públic poc o gens habitual, fomentant la generació de nous públics i universalitzant el consum cultural. Finalment, CulturArts Generalitat hauria de ser molt més exigent amb el compliment del calendari de les convocatòries de ajudes i subvencions i que no torne a passar el que ha succeït amb la convocatòria de 2016, la resolució de la qual ha estat publicada al DOGV el 27 de desembre. Siga la Direcció General de Cultura de la CEICE o la Direcció General de CulturArts Generalitat, cal destinar més recursos humans i ben qualificats per a que la publicació de les esmentades convocatòries es produïxquen tot al llarg del primer trimestre de cada any.

Presència i col·laboració amb les associacions de professionals de la música La interacció amb les associacions professionals de música radicades en el territori valencià ha de ser una prioritat de la Direcció adjunta de CulturArts Música, qui ha d’afavorir els encontres, el debat i la reflexió per tal de millorar les seues relacions i condicions i projectar futur. No obstant això, el gran col·lectiu de empreses i professionals de la música valenciana no compta amb una plataforma sectorial que els representa com passa en altres sectors culturals amb una major tradició i amb un marcat caràcter professional, empresarial i industrial. A diferència del que ocorre en els sectors de les arts escèniques i de l’audiovisual i cinema, on l’associacionisme professional és un fet des de fa un parell de dècades i ben bé articulat pels diversos protagonistes i col·lectius d’empresaris, artistes, creadors i tècnics des de les seues respectives associacions i, al mateix temps, des de dos indispensables plataformes sectorials com són ara la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià (Mesav), que reuneixen a tots els professionals sota un mateix paraigües, i l’Observatori Valencià d’Arts Escèniques (Ovaaee), el sector de la música professional valencià, en canvi, no acaba de trobar la forma d’organitzar-se al voltant d’una única plataforma. Ben cert és que l’associacionisme en el món amateur de la música i la cultura popular valenciana atresora una llarga i fructífera trajectòria i gaudeix des de fa molts anys d’una efectiva interlocució amb les diferents administracions públiques, però, pel contrari, no ocorre el mateix amb el món professional. Excepte algunes excepcions com poden ser el Colectivo de Músicos independientes Sedajazz, el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià (COM), Asociación de Productores y DJs de la Comunidad Valenciana, la Asociación de Compositores Sinfónicos Valencianos (Cosicova), la M.I. Academia de la Música Valenciana, o les recentment creades Asociación de Promotores Musicales de la Comunidad Valenciana i la Plataforma Sonora (Associació Valenciana de Compositors i Intèrprets Contemporanis i Artistes Sonors), l’associacionisme professional en la música valenciana està totalment atomitzat i orfe d’una àmplia i representativa plataforma des de la que poder gaudir d’una major visibilització i d’un òptim diàleg amb l’Administració i els ciutadans/espectadors com a sector professional i empresarial de indubtable importància i rellevància en els àmbits cultural, social i econòmic, però necessitat d’una reindustrialització.

9

Josep Lluís Galiana

Aquest panorama no facilita, en absolut, una eficaç interacció entre CulturArts i el sector musical i tampoc entre aquest i la resta de sectors culturals i artístics. Per posar només un exemple recent, aquesta mancança de connexió amb altres sectors artístics i professionals genera situacions molt paradoxals i desafortunades com que una productora audiovisual valenciana viatge a un país europeu de l’Est a gravar la BSO de la seua última producció cinematogràfica, malgrat les innombrables orquestres simfòniques i agrupacions professionals existents al territori valencià. No és admissible que amb els músics i formacions orquestrals i bandístiques que hi han al nostre territori, els productors cinematogràfics hagen d’anar-se’n fora a buscar-los. Des de CuturArts Generalitat es podria crear alguna comissió interdisciplinar entre les diferents àrees de l’ens per tal d’establir una via permanent de comunicació, col·laboració i intercanvi entre tots els sectors de la cultura i l’art. Al mateix temps, Fes Cultura proposa al Consell Valencià de Cultura la celebració d’un Fòrum Anual sobre l’Estat de les Arts, les Cultures, la Creativitat i el Talent, amb l’objectiu d’establir un espai per a compartir llenguatges, coordinar estratègies, generar oportunitats per a les fertilitzacions creuades i realitzar una avaluació compartida sobre l’Estat de la Cultura. Pot ser, sens dubte, una eina d’aprofundir en la trans/interdisciplinarietat, la hibridació, l’anticipació dels canvis i l’evolució dels processos creatius actuals.

TROVAM. La Fira Valenciana de la Música Novament, la indústria musical valenciana i els seus professionals i artistes han pres la iniciativa, i des de la Valencian Music Association (VAM!), en col·laboració amb les institucions valencianes, encetaren el 2013 un projecte de fira musical, de totes totes, ben necessària. Seguint l’exemple d’altres fires o encontres nacionals i internacionals, TROVAM! s’ha convertit ràpidament en punt de trobada indispensable de la música valenciana i en valencià, en aparador de la vigorosa activitat musical al nostre territori i en un intens marc de debat i anàlisi de l’actual situació de la indústria musical molt ben rebut per tot el sector. Amb una clara aposta de CulturArts per aquest esdeveniment, TROVAM! va celebrar la seua 4ª edició el darrer mes de novembre a Castelló de la Plana amb un sonor èxit de públic i crítica. TROVAM! representa a la perfecció el model de fira musical que necessita el sector de la música i la cultura popular valenciana. D’un marcat caire professional, oberta i participativa, TROVAM! s’obre a totes les músiques creatives valencianes i a tot el sector industrial de la música, té com a objectiu conjuminar el sector privat i el públic, i sorgeix amb una clara vocació d’internacionalització del patrimoni musical i dels recursos artístics valencians. CulturArts Música no pot deixar passar aquesta oportunitat i compartir protagonisme organitzatiu, aportant recursos econòmics i humans, implicar-se amb el sector i participar d’aquesta Fira Valenciana de la Música, que ben bé podria alternar la celebració de cada edició en un espai territorial diferent, implicant a altres ciutats del País Valencià i cercant també la col·laboració interinstitucional. TROVAM! sembla ser la trobada anual adient per presentar cada any l’actualització del Catàleg dels Recursos Musicals i Artístics Valencians i promocionar la creació musical valenciana i en valencià amb la programació d’una mostra representativa.

Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

10

Les Federacions de Societats Musicals, Folklore, Cors, Dolçainers i Tabaleters de la Comunitat Valenciana Parlar de les més de cinc-centes societats musicals a la Comunitat Valenciana (el 50% de tot l’Estat espanyol) és parlar d’un fenomen únic al món per les xifres i per la qualitat, que mou a més de 40.000 músics, 60.000 alumnes d’escoles de música, 200.000 socis i 1.686 formacions artístiques entre bandes de música (1.075), orquestres (174), cors (233), grups de cambra (133), big bands (52) i grups de dolçaina i tabal (19). Les dimensions d’aquest fet musical, artístic, educatiu, cultural, social i econòmic són veritablement impressionants —547 societats musicals per als 542 municipis que integren el territori valencià— i les diferents administracions públiques (Generalitat, Diputacions i Ajuntaments) tenen l’obligació de conèixer les necessitats, assessorar, subvencionar i treballar braç a braç en la resolució de problemes i la consecució dels reptes d’aquesta gran xarxa associativa que vertebra el nostre territori com no ho fa un altre fenomen, fet o circumstància. No obstant això, amb els actuals pressupostos de 2017, destinar 1.162.000€ a les societats musicals —sense entrar en el detall de que moltes ajudes dedicades a la formació, cursos i concursos també tenen a les societats musicals com beneficiàries— front a un pressupost total de 1.815.000€, pel que fa a transferències i subvencions, suposa vora un 70%. De totes totes és desproporcionat. Mentrestant, les federacions de Folklore i Cors de la Comunitat Valenciana, que integren més de 300 entitats, només arrepleguen 60.000€ entre ambdues entitats. Dedicar solo un 30% del pressupost a les ajudes de CulturArts Música al món professional és un greuge comparatiu. Tant la producció discogràfica (64.000€), la producció musical, la formació i programació de qualitat, els festivals, els concursos i els premis musicals, així com els projectes singulars (444.000) haurien de gaudir d’una major dotació pressupostària per posar-se al nivell equitatiu dels recursos destinats al món amateur i associatiu. És necessari reordenar el repartiment d’ajudes i des de CulturArts s’hauria d’aplicar la proporcionalitat i reequilibri dels escassos recursos econòmics dedicats al foment i promoció d’activitats musicals, producció musical, beques, formació i demés subvencions directes. A més a més, des de CulturArts Música, caldria impulsar una política seriosa d’intercanvis entre les diferents federacions, apropant els seus interessos; la consolidació del Festival Internacional de Folklore amb més recolzament econòmic; més ajudes a la organització de cursos, trobades i mostres de ball i folklore, cant d’estil i música tradicional, així com recolzar la projecció internacional del nostre folklore. Donada la coincidència d’interessos, fins i objectius entre les diferents federacions de Societats Musicals, Folklore, Cors i Dolçainers i Tabaleters, des de la Direcció adjunta de CulturArts Música s’hauria d’impulsar la fusió d’elles en una sola Federació de Cultura Popular Valenciana per tal d’enfortir i millorar la interlocució amb l’Administració pública, concentrar les accions, unificar criteris estètics i musicològics, optimitzar els recursos econòmics i humans, augmentar la transparència i la responsabilitat social de totes les entitats, ser més eficaços en la gestió i evitar confusions, enfrontaments estèrils i duplicitats. (Moltes entitats pertanyen a mes d’una organització federal i més d’un municipi té duplicada la seua oferta educativa.) Però, sobretot i molt important, dissenyar un pla per a implementar l’ensenyament reglat amb un disseny curricular que incloga totes les assignatures i instruments de la música de transmissió oral valenciana en 11

Josep Lluís Galiana

tots els cicles i la creació d’un itinerari de música tradicional en l’especialitat d’Interpretació al Conservatori Superior de Música, tal i com va fer-se amb el Jazz i recentment amb la Sonologia. A l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i al Centre Superior de Música del Pais Basc (Musikene) ja fa anys que la música popular i els instruments tradicionals d’ambdós territoris van ser implementades als seus respectius plans d’estudis.

Catàleg dels Recursos Musicals i Artístics Valencians i internacionalització CulturArts Música i Cultura Popular Valenciana ha de conèixer i catalogar tots els recursos musicals i artístics dels que disposa el País Valencià. Un catàleg de marcat caràcter professional, amb criteris de qualitat, ben documentat i actualitzat, un “who is who” del món empresarial i professional de la música valenciana. Un catàleg que parle dels productors musicals i discogràfics, dels promotors, dels editors i empresaris, dels compositors i arranjadors, dels cantautors, dels creadors sonors, intèrprets, cantants, solistes, grups de cambra, agrupacions simfòniques i de vent, grups corals, de dansa i de música tradicional, musicòlegs i investigadors, també dels festivals, fires i trobades musicals, així com dels espais amb una programació musical estable (Circuit Cultural Valencià i Consells Comarcals de les Arts, la Cultura i la Creativitat). En la línia del que apunta Fes Cultura d’articular un “sistema de generació, recopilació i disseminació d’informació relativa als sectors culturals i creatius (a mena d’observatori), en consorci amb el Consell Valencià de Cultura i en coordinació amb el sistema d’estadístiques del Ministeri de Cultura, parlem d’elaborar un ampli cens, el més exhaustiu possible, però també de les infraestructures musicals públiques i privades amb programacions estables, de festivals, de públics, d’associacions, d’ajudes i subvencions, de serveis i un mapa educatiu de les ensenyances musicals implantades al territori valencià. Aquest catàleg, que hauria de ser digital i estar a l’abast de tota la ciutadania, però molt especialment de programadors, gestors culturals, empreses de contractació i management, hauria d’oferir la més àmplia, qualificada i atractiva oferta musical i cultural valenciana. Així mateix, aquesta guia professional de la música i la cultura popular valenciana hauria d’aplicar els criteris de qualitat i excel·lència necessària per poder convertir-se en ambaixadora nacional i internacional dels millors valors artístics, dels millors talents creatius i de les millors referències de la indústria i dels professionals de la música valenciana i de tot el seu patrimoni tradicional i històric. En la línia marcada pel Pla Valencià per a la Internacionalització de les Indústries Culturals i Creatives inclòs en el Pla Estratègic Cultural Valencià, aquest catàleg es convertiria en l’eina indispensable no sols per al foment de la difusió i la internalització de la música feta per professionals valencians, oferint la possibilitat d’impulsar intercanvis amb altres territoris i països i de participar en festivals, fires i mostres nacionals i internacionals, sinó també per a marcar l’inici d’un procés de clusterització de l’ampli, transversal i divers sector de la música i de la cultura popular valenciana. Una magnífica carta de presentació dels nostres recursos musicals i artístics i de la nostra indústria cultural i creativa per a oferir-la a les agències de promoció i internacionalització com ara Instituto Cervantes, AC/E, Ramon Llull, Agència Valenciana de Turisme, Ivace, ICEX, etc. Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

12

Circuit Cultural Valencià i territorialització El Circuit CulturArts, creat el 2014 per atendre les necessitats de programació de teatre, dansa, circ, música, lírica i curtmetratges valencians dels ajuntaments interessats, és l’eina fonamental per a la territorialització d’una oferta cultural de qualitat i presentar una programació professional i cogestionada/cofinanciada entre CulturArts i les corporacions municipals que així ho desitgen. El Circuit Cultural Valencià és hereu del Circuit Teatral Valencià (CTV), creat el 1988 des de l’extint Servei de Música, Teatre i Cinematografia de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, i del qual es va fer càrrec Teatres de la Generalitat Valenciana per a reconvertir-se més tard en el Circuit Valencià de Teatre i Dansa (CVTD). També cal recordar l’existència i l’èxit de la Xarxa Musical Valenciana (XMV), posada en marxa des de, també extint, Institut Valencià de la Música i que va estar operativa durant més d’una dècada fins que va arribar la crisi econòmica i els consegüents retalls. Desapareguts tant el CTV com la XMV i reconvertits en l’esmentat CVTD amb unes dotacions econòmiques cada vegada més minses i un canvi de model de gestió, el circuit va deixar de interessar i va a estar a punt de desaparèixer. Gràcies a la mobilització i reclamacions del sector de les arts escèniques i la creació de diverses plataformes com l’Observatori Valencià de les Arts Escèniques, la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià i la Plataforma Valenciana x la Cultura naix el Circuit CulturArts. Aquest Circuit constitueix una xarxa indispensable per a garantir no sols eixa necessària territorialització sinó també la democratització i l’accés a la cultura, així com la cooperació interinstitucional i la col·laboració entre administracions. Aquesta eina ha d’estar, no obstant, ben dotada econòmicament (els professionals pensen que haurien de destinar-se al voltant de dos milions d’euros cada any, que almenys es duplicaria si no més amb les aportacions dels ajuntaments segons el conveni de cofinanciació signat) i amb recursos humans suficients i qualificats per a realitzar una òptima labor i poder assolir els reptes a curt i mitjan termini, entre altres, el de duplicar la xarxa a més d’un centenar d’ajuntaments i multiplicar el nombre d’espectacles i activitats, atenent tant a les diferents modalitats de teatre, dansa, circ, música, lírica i cinema/audiovisual com a les necessitats i possibilitats econòmiques de cada municipi. La repercussió del Circuit en la indústria cultural valenciana està sent molt positiva i cal perseverar. Atenent-ne a les modalitats a les quals s’hagen adscrit els ajuntaments, en el cas de la música, la contractació mínima és de 5 concerts de grups professionals i l’ajuntament pot beneficiar-se fins 6.000€, assumint un cost mínim exactament igual al de CulturArts i un cost màxim que, atenent l nivell de la seua programació, li pot suposar fins 15.000€. Pel que fa a la lírica, el mínim són 2 representacions professionals d’òpera i/o sarsuela de companyies professionals valencianes i l’ajuntament també pot beneficiar-se fins 6.000€ i un cost màxim, segons programació, fins 30.000€. Així mateix, a la Direcció adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana, pel que fa a música i danses tradicionals, li correspon dissenyar i coordinar la programació dels espais d’exhibició musical adscrits al Circuit Cultural Valencià en tot el territori valencià i de les diferents activitats de l’entitat, així com vetllar per l’ús del valencià en ambdós àmbits. En aquest sentit, el Catàleg dels Recursos Musicals i Artístics Valencians, elaborat des de la Direcció adjunta de CulturArts Música, seria una guia indispensable per als ajuntaments, els seus gestors culturals i programadors d’auditoris, espais i

13

Josep Lluís Galiana

sales de concerts, facilitant-los el treball de recerca i selecció dels millors artistes i espectacles, atenent-ne al gran ventall de gèneres, estils musicals i propostes. Altres eines de territorialització que proposa el document Fes Cultura i que hauríem d’impulsar són els Consells Comarcals de les Arts, la Cultura i la Creativitat (CCACC), integrats per agents públics, privats i del món associatiu, centres d’estudis comarcals i locals. Malauradament, l’oferta cultural professional i de qualitat no arriba a les poblacions de interior o les localitats més menudes. Treballar en xarxa amb els CCACC enfortiria les legítimes demandes i reclamacions davant la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, el Consell Valencià de Cultura i altres institucions. Una altra eina de finançament i cofinançament d’activitats culturals en espais no centrals és el programa Projectes d’Art i Cultura per Territori (PACTE).

Música de nova creació, experimentació i art sonor Una altra línia de treball i servei que proposa aquest Projecte llargament demandada pels creadors contemporanis i experimentals és la recerca o creació de bell nou d’un Centre i/o espai de referència a per a la música de nova creació i experimentació sonora en cadascun dels espais territorials, en col·laboració amb altres institucions o entitats com ara els conservatoris superiors i els seus respectius departaments de composició, sonologia i laboratoris de tecnologia musical i electroacústica, dependents de l’Institut Superior d’Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (el Conservatori Superior de Música de València compta amb un dels laboratoris més ben dotats tecnològicament de tot l’Estat espanyol)5, també amb les universitats públiques valencianes i altres entitats publiques i privades. L’apropament de la música de nova creació a la societat passa en primer lloc per una major visibilitat i, per aquest motiu, un element essencial hauria de ser l’existència d’una temporada estable de música de nova creació i experimentació sonora en aquests espais propis de referència on el públic aficionat al repertori contemporani i els mateixos professionals i creadors puguen identificar-se amb ella i gaudir d’aquestes noves propostes i aquests nous processos creatius contemporanis. En aquestes temporades estables tindrien cabuda totes aquestes nombroses expressions artístiques i comptarien amb la participació de creadors i intèrprets valencians i d’altres convidats de fora. L’espai o espais de referència, com passa en altres països del nostre entorn, serien adequats per al desenvolupament d’aquesta temporada anual i estable. Per aquest motiu, l’espai hauria de comptar amb totes les necessitats tècniques que es requereixen per a dur a terme els diversos tipus de músiques de nova creació. Així mateix, des dels espais es podrien convocar concursos, beques o línies d’ajudes per a residències de compositors, artistes 5

“La creación del primer laboratorio valenciano de música electroacústica sufragado con fondos públicos en 1995 marcó, sin duda, un hito histórico en el devenir de la creación musical en la Comunidad Valenciana […] la puesta en marcha del Laboratorio de Electroacústica (LEA) del Conservatorio Superior de Música Joaquín Rodrigo de Valencia por su director el compositor Gregorio Jiménez no solo ha reportado innumerables éxitos, sino que ha conseguido normalizar el estudio, la experimentación, la investigación y la difusión de la composición musical producida por medios electrónicos e informáticos”. GALIANA, Josep Lluís. La emoción sonora. De la creación electroacústica, la improvisación libre, el arte sonoro y otras músicas experimentales. Valencia: Piles Editorial de Música, 2014, pp. 59-60.

Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

14

sonors i grups, com és el cas del Grup Instrumental de València, Ensemble Espai Sonor, Amores Grup de Percussió, Spanish Brass, Grup MixTour, Somelgrup, Ensemble d’Arts, M4cchina Ensemble, La Orquesta Mundana, Cuarteto Vert, Llevant Ensemble i tants altres grups i creadors que tot al llarg dels últims vint anys han proliferat pel nostre territori. A més a més, aquests espais podrien acollir les programacions de festivals i de grups estables com ara els Ensems, Cicle de concerts Somelgrup, Nits d’Aielo i Arts, PinPanPun Festival, Punto de Encuentro (AMEE), Projecte Rafel Festival… Aquests espais també podrien utilitzar-se per a altres activitats relacionades amb la difusió de la música de nova creació com ara conferències, tallers, cursos i un fons de documentació amb un registre de totes les obres que s’estan creant per tal de mantenir el nostre patrimoni i afavorir la investigació en aquest àmbit. Aquests espais de producció, experimentació i difusió de les noves músiques poden comptar amb programacions de CulturArts o no, i pertànyer o no al Circuit Cultural Valencià, però, en qualsevol cas i com a exemples, a Castelló tenen programació dos espais com l’Auditori de Castelló i l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (l’EACC); a Alacant, la Sala Arniches, el Centre Cultural Las Cigarreras o l’Auditori de la Diputació d’Alacant (l’ADDA), i a València, el Centre del Carme, l’Edifici Rialto i l’IVAM. No obstant això i paral·lelament a la temporada estable en l’espai o espais de referència seria necessària la col·laboració amb els diferents auditoris existents en tot el territori valencià (Circuit Cultural Valencià) per tal d’assolir una major difusió de la música de nova creació. Amb això s’aconseguiria una major territorialització, transversalitat i accés a la música de nova creació, arribant a totes les comarques, abaratint els costes de producció i fomentat les sinergies en programació i difusió. Al mateix temps, CulturArts Música ha d’incrementar els incentius a la creació, programació i difusió de música de nova creació dels compositors i artistes valencians, no sols des de la pròpia entitat sinó també mitjançant una política d’incentius als auditoris i festivals de la xarxa, cercant i, perquè no, exigint sempre una proporcionalitat entre el repertori històric i la nova creació, la música del nostre temps, en les programacions estables. Aquests incentius podrien tindre tres tipus de destinataris: -

dirigir-se directament als auditoris i festivals que programen música de nova creació de compositors valencians; compositors als que se’ls encarreguen noves obres per a la seua estrena en els centres de la xarxa (Circuit Cultural Valencià); intèrprets que toquen obres de compositors valencians de música de nova creació (siguen estrenes o no).

En els darrers anys, la música d’ara i ací pràcticament havia desaparegut dels nostres auditoris amb un o cap encàrrec o amb un o cap compositor viu programat. Cal esmenar aquesta anomalia. Finalment, aquest Projecte contempla la possibilitat d’elaborar un Mapa Sonor del territori valencià. És una assignatura pendent en la construcció del nostre patrimoni sonor. Com feren altres territoris com el País Basc (soinumapa.net) o Galícia (escoitar.org), al País Valencià li falta aquesta eina que posaria en valor els sons del nostre entorn i reivindicaria l’escolta com un procés fonamental de construcció dels discursos culturals. Un procés que apel·la a la nostra percepció per crear una oïda crítica, fruit entre l’experiència estètica i el coneixement, gràcies a una cartografia sonora del nostre territori en tota la seua plenitud. Alguns artistes i investigadors han

15

Josep Lluís Galiana

posat en marxa algunes iniciatives molt interessants com ara Edu Comelles, José María Pastor o Pedro Montesinos, però caldria traçar un projecte més ambiciós que abastixca tot el territori valencià eminentment i en estreta col·laboració amb els fonografistes, creadors, etnomusicòlegs i artistes sonors interessats i que ja estan treballant sobre el terreny, conformant així un grup sòlid de treball de camp, d’investigació i creació. Els resultats, una vegada analitzats, arxivats i digitalitzats, serien pujats a un web i quedarien a l’abast de tota la ciutadania. Com planteja el projecte gallec escoitar.org no es tracta de conservar, sinó d’instituir; d’oferir i no posseir, en un acte de democràcia efectiva sota els criteris de participació i d’accés a l’arxiu, a la seua constitució i la seua interpretació.

Regularització, industrialització i consolidació del sector de la música i la cultura popular valenciana Si, com apunta entre els seus objectius el Pla Estratègic Cultural Valencià 20162020 Fes Cultura, volem crear 10.000 llocs de treball en els sectors culturals i creatius (arribant als 60.000 a mitjan termini), retornant a xifres del PIB d’abans de la crisi econòmica; si volem que la cultura assolisca el 7% de productivitat del conjunt del sistema econòmic valencià; si volem augmentar fins a 2,5 milions d’espectadors de música en viu i incrementar els concerts de música dels 4.900 actuals als 10.000, és necessari que la Generalitat destine l’1% del pressupost a la cultura, però també serà necessari un compromís ferm pel que fa a la reindustrialització d’un sector força desfet. Com es planteja a Fes Cultura és necessari “crear una comissió d’estudi per a l’elaboració d’una proposta, si és el cas, d’un marc regulador autonòmic de la modificació de la regulació estatal, per al reconeixement, protecció i regulació de les condicions laborals i fiscals dels treballadors i les treballadores dels sectors culturals i creatius”. Cal desenvolupar mesures que potencien la producció musical en general, mitjançant “la recerca de noves fórmules de relacions laborals, administratives i fiscals”, de nous convenis amb la Seguretat Social i qualsevol altre tipus d’iniciativa que propiciï “el reconeixement professional dels creadors i intèrprets de la música en viu per a tractar de diferenciar les propostes professionals i les amateurs, dignificar el reconeixement professional, simplificar i augmentar la transparència, i també reduir els requisits burocràtics i administratius” (Fes Cultura). Regularitzar als professionals de la música i de la cultura popular valenciana implicaria: -

Col·legiació del sector, professionalització de tots els que es dediquen a la música, amb una formació i reciclatge, de tal manera que es creés un col·lectiu de gestió, tant públic com privat. Unificació de llicències fiscals, epígrafs d’activitats econòmiques, fiscals, en Cambres de Comerç…, per tal d’aconseguir una categoria específica i adient al fet artístic i musical. Aplicació d’un IVA cultural reduït per a la música en viu i per als suports fonogràfics i vídeo gràfics. Impulsar la creació d’un Estatut del músic: o Que contemple un sistema de cotització adaptat a l’artista (declaració i pagament a posteriori) en l’apartat de la Seguretat Social.

Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

16

o Que reconega la creació i interpretació musical com una professió i al qui l’exerceix com un treballador del sector, que impulsa i desenvolupa la indústria cultural i econòmica del seu territori. o Que promoga la reforma d’un sistema fiscal adient a l’activitat irregular del músic i de l’artista. o Que impulse l’establiment d’una normativa percentual que regule, obligue i controle una quota fixa i garantisca la proporcionalitat de música i cultura popular valenciana front a altres músiques forànies o alienes en els mitjans de comunicació i en el repertori de les orquestres, agrupacions i formacions de tota mena implantades en el nostre territori. o Que reivindique l’activitat musical com a motor intel·lectual i cultural de la societat i al músic com a treballador de ple dret. o Que promoga i fomente la solidaritat amb tots els treballadors del sector cultural. Tots els convenis amb la resta de conselleries i sectors relacionats amb la formació, la sanitat, la innovació (Agència Valenciana de la Innovació i el Desenvolupament), el turisme (Agència Valenciana de Turisme), la internacionalització (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial), la competitivitat empresarial i professional (Direcció General de Comerç), etc., seran benvinguts a un sector, el musical, necessitat de nous impulsos per a la seua reactivació econòmica i laboral, per a la seua professionalització, industrialització i plena consolidació com a sector estratègic amb vocació internacional i generadora de treballs de qualitat i sostenibles.

Premis de la Música Valenciana La convocatòria per a la proposta de nomenament del Director adjunt de Música i Cultura Popular Valenciana de CulturArts Generalitat proposa, entre les diferents atribucions, la coordinació dels Premis de la Música de la Generalitat Valenciana o esdeveniment singular i festiu des del qual prestigiar els professionals valencians de la música.6 Com ocorre en altres territoris com Aragó (Premis de la Música Aragonesa), Catalunya (Premis Enderrock), Galícia (Premios Martín Códax da Música), País Basc o Andalusia, que tenen els seus premis de la música, el País Valencià necessita també convocar i reunir a tot el sector de la indústria musical valenciana, als seus professionals i artistes i també al públic una nit a l’any en una gala de reconeixement. Cal posar l’accent en la música valenciana i en valencià, però també abastir tots els gèneres i estils musicals: rock, pop, jazz, fusió, clàssica (en el seu més ampli sentit), popular i tradicional…, i totes les categories, articulant un sistema de votació mixt en el qual participen tant el públic (votació popular) i els professionals 6

RESOLUCIÓ de 15 de desembre de 2016, del president del Consell de direcció de CulurArts Generalitat, per la qual es dóna publicitat a les bases de la convocatòria dels tres concursos per a la proposta de nomenament dels directors adjunts d’ars escèniques, d’audiovisuals i cinematografia i de música i cultura popular valenciana de CulturArts Generalitat, publicada al DOGV Num. 7939 / 19.12.2016.

17

Josep Lluís Galiana

de la crítica i el periodisme especialitzat (votació de la crítica musical) i lliurar els guardons en dues categories. A més a més, cada edició hauria de celebrar-se en una ciutat diferent, que tots els territoris pogueren gaudir d’aquesta festa de la música valenciana, implicant a tota la ciutadania i a totes les institucions públiques i entitats privades. És ben cert que la música valenciana ja compta des de fa anys amb diverses plataformes i convocatòries anuals que reconeixen i premien als seus principals protagonistes com la Gala de la Música Valenciana Premis Euterpe, organitzats per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana amb 17 edicions a les seues esquenes, i els Premis Ovidi Montllor, convocats pel Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) des de 2006. Per aquest motiu, els Premis de la Música Valenciana no haurien d’entrar en conflicte amb aquest o altres certàmens ja consolidats. És més, com passa amb els Premis Enderrock a Catalunya o altres esdeveniments d’aquestes característiques en altres llocs, CulturArts Música hauria de col·laborar amb els Premis Ovidi Montllor i amb tots les associacions i col·lectius professionals de la música valenciana i en valencià, i consensuar uns premis que representen a tot el sector, ampliant les diverses categories, gèneres i estils musicals i arribar a una fórmula mixta d’organització i patrocini públic, en la qual la iniciativa privada, és a dir, el sector professional, i la iniciativa pública anaren de la mà.

Música i Cultura Popular Valenciana, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco La recent declaració de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco obri la possibilitat d’encetar els tràmits per a aconseguir a mitjan termini aquest reconeixement per a la Música i la Cultura Popular Valenciana. Des de la Federació de Societats Musicals (FSMCV) i altres àmbits de la cultura i la política, se pensa que “els esforços realitzats per a aconseguir la declaració de les Falles Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, s’haurien d’aprofitar per posar en marxa la promoció d’un altre patrimoni del poble valencià que reuneix atribucions suficients: les societats musicals”.7 Des de CulturArts de la Generalitat Valenciana, s’hauria d’implicar en aquesta iniciativa i ampliar a tot el conjunt patrimonial de la Música i la Cultura Popular Valenciana. Cal consensuar una candidatura conjunta en la qual participen tots els moviments associatius al voltant de la música, la tradició i la cultura popular: les Federacions de Societats Musicals (FSMCV), de Folklore (FKCV), de Cors (Fecocova), de Dolçainers i Tabaleters (FVDT), però també altres associacions professionals i col·lectius com el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), que representa als músics i artistes valencians que canten i publiquen música en valencià, així com a tots els professionals de la música valenciana, 7

“Más allá de la declaración de la Unesco, que, por supuesto, se merecen, los proyectos e iniciativas que se podrían poner en marcha con un trabajo conjunto y una colaboración seria y decidida aportarían mucho a la riqueza de esta manifestación tradicional y popular alrededor del fuego, la pólvora y la música. Las Fallas y las sociedades musicales, principal agente cultural de la Comunidad Valenciana y un movimiento asociativo único en el mundo, deberían trabajar estrechamente para potenciar el valor patrimonial, artístico y cultural que atesora.” Moya, Alexis. “Fallas y Sociedades Musicales, patrimonio del pueblo valenciano”. Article publicat en diferents mitjans de comunicació com ara El Mundo-CV i La Traca.

Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

18

implicant, com no, a tot el món de la cultura, moviment cívic, universitats, ajuntaments i diputacions. Aquesta proposta està inclosa en aquest Projecte, perquè estem convençuts de que la Música i la Cultura Popular Valenciana constitueixen un element diferencial que es manifesta amb força en qualsevol racó del nostre territori, sense tindre en compte el lloc, la llengua, la condició social, el sexe, la raça, la procedència o l’ideari polític. La nostra música i la nostra cultura popular és un fenomen estructurat i estructurador, que vertebra i cohesiona, i que genera un imaginari simbòlic col·lectiu únic, a més a més de ser el vehicle que possibilita la participació, la formació cultural i en valores democràtics, la pràctica musical, la convivència, la creativitat…

Democratització, accés, igualtat lingüística, de gènere i LGTB A la Direcció adjunta de CulturArts Música li correspon protegir la diversitat cultural, la igualtat lingüística i de gènere, tant pel que fa a la producció com la programació de la música i de la cultura popular valenciana, establint les polítiques necessàries per a posar especialment en valor els creadors i creadores valencians i aquelles manifestacions culturals fetes en la nostra llengua i/o en el nostre territori. CulturArts Música ha de vetllar perquè totes les propostes, activitats i iniciatives, siguen produccions i programacions pròpies o subvencionades des de l’entitat, complixquen amb la Declaració dels Drets Humans, l’Agenda21 de la Cultura i els principis elementals del Codi de Bones Pràctiques de la Cultura Valenciana, i ja han estat apuntats tot al llarg d’aquest Projecte: per una cultura de la transparència i la participació, dels valors ètics, de compromís amb els objectius i responsabilitat en els resultats, d’accés universal i de qualitat.

Model de gestió i d’avaluació de qualitat i excel·lència Com ja hem apuntat abans i seguint els preceptes del Codi de Bones Pràctiques de la Cultura Valenciana, és necessari desenvolupar i aplicar un model de gestió i d’avaluació constant dels serveis prestats, dels compromisos assumits, de les produccions i de les programacions culturals realitzades des de CulturArts. Cal millorar el coneixement que els ciutadans tenen del que es fa i en que es gasten els diners públics i incrementar el nivell de satisfacció amb avaluacions periòdiques de qualitat. CulturArts Música ha de fomentar la participació directa del ciutadà mitjançant enquestes en tots els espais on es celebren els concert i espectacles, interacció en webs, serveis d’informació i atenció individualitzada al públic. Com resa el Codi, s’ha d’implantar l’avaluació seguint el model de la Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat i els criteris de l’Agència Estatal d’Avaluació de les Polítiques Públiques i la Qualitat dels Serveis que supose la integració efectiva de la qualitat en el model de gestió de la cultura i la música valenciana.

19

Josep Lluís Galiana

Creació i fidelització de nous públics Els públics tenen criteri, gust i intuïció, però necessiten estar informats, assabentats de l’oferta cultural i de les propostes d’entreteniment. Els gestors culturals han de cercar tots els canals i mecanismes de comunicació i publicitat al seu abast per poder fer arribar les seues propostes i programacions culturals Segmentar els públics que puguen estar interessats en determinades propostes i arribar al màxim d’espectadors, contactar i buscar complicitats amb les entitats d’espectadors i aficionats a la música, contactar amb col·lectius concrets, desenvolupar fórmules per a fidelitzar públics amb programacions estables i amb una oferta adreçada a un perfil de públic molt definit i cuidant sempre la qualitat de les produccions. Com diu Abel Guarinos en el seu Projecte a la D.G. de CulturArts cal “eixir al carrer”, però sols en el sentit físic sinó també en el seu sentit figurat. Cal estar al carrer, contaminar-se amb els ciutadans, prendre el pols a les ciutats, aprofitar totes les xarxes actuals i les noves que sorgeixen cada dia. Innovar i evolucionar els formats tradicionals i en la manera de presentar les propostes musicals. Una mateixa proposta o espectacle musical pot no funcionar de igual manera en la sala de concerts d’un auditori que en un espai a l’aire lliure, en un espai gran o més reduït. Cuidar els més menuts detalls d’una producció poden desencadenar l’èxit d’un concert, cicle o festival. No obstant això, CulturArts Música hauria d’augmentar la plantilla i el pressupost del seu departament de Documentació i Comunicació. CulturArts ha destinat enguany un pressupost de 200.000€ per a projectes de creació de nous públics, Caldrà incrementar-lo en successius anys. Atraure públic és una tasca no massa senzilla amb la desbordant i diversa oferta cultural i d’entreteniment actual, per aquest motiu hi ha que desenvolupar noves estratègies de comunicació i d’informació amb més publicitat i promoció tant en els canals més tradicionals (mitjans de comunicació) com en altres com la publicitat exterior, gadgets, merchandising, marketing relacional, l’elaboració de més programes de mà, flyers, cartells, bombardeig en les xarxes socials, abonaments, descomptes, ofertes en la venda d’entrades, buscar nous i atractius espais que donen frescor a les programacions i propostes. Ja ho hem dit, però repetim que hauríem de desenvolupar un pilot d’enquestes d’avaluació, com planteja Fes Cultura, i conèixer l’opinió del públic, a més a més de fer un seguiment de les activitat i programacions realitzades o subvencionades per CulturArts Música. Així mateix, els artistes han d’exercir la seua influència en les organitzacions polítiques, socials i culturals. Un auditori, una orquestra simfònica, un cicle de concerts, un festival o qualsevol activitat no pot programar-se sense l’assessorament i/o una direcció artística col·legiada, en la qual participen tots els agents de la vida musical d’una ciutat o territori. Compositors, intèrprets, pedagogs, artistes, musicòlegs, patrocinadors, aficionats, etc. haurien de ser escoltats a l’hora de prendre decisions de caràcter artístic, musical i, perquè no, pedagògic. Fa falta desenvolupar els departaments didàctics de les unitats artístiques i dels departaments de producció i gestió de programes o crear-los de bell nou. Fa dècades que les alarmes va saltar quan l’edat mitjana del públic que adquireix els abonaments dels auditoris de música se troba per damunt dels seixanta anys. Aquest és un símptoma de que les coses no s’estan fent bé.

Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

20

Catalogació, documentació i investigació, foment de la creació i formació artística Amb la creació de l’ens CulturArts, les biblioteques dels desapareguts Teatres de la Generalitat i de l’Institut Valencià de la Música, es van fondre en el si del Centre de Documentació i Comunicació de l’actual Subdirecció de CulturArts Música, i que, actualment, disposa de biblioteca, hemeroteca i fonoteca especialitzades. És un dels pilars fonamentals de l’entitat, però amb una plantilla mínima que no pot complir amb les seues importants tasques i compromisos. A CulturArts Música li correspon l’arxiu i la sistematització de la documentació musical i de la cultura popular valenciana — gràfica, bibliogràfica i audiovisual— de la qual siga titular CulturArts, així com la que li siga remesa, per a la seua custòdia, pels òrgans competents de la Generalitat en matèria de protecció de béns o documentació musical i de la cultura popular valenciana i tota aquella altra que, remesa per qualsevol persona o entitat pública o privada, s’estime d’interès, i tota aquesta tasca requereix més dotació i personal qualificat i especialitzat en musicologia, arts escèniques, biblioteconomia i catalogació. La històrica i imprescindible Fonoteca de Materials, creada en els anys vuitanta per Vicent Torrent i, en acabant, coordinada pel musicòleg Jordi Reig, continua catalogant-se a un ritme massa lent i sense possibilitat de posar-lo a l’abast de la ciutadania. Milers de mostres sonores arreplegades tot al llarg del País Valencià gràcies a la tasca desenvolupada pels tallers de música popular i d’un valor incalculable, aquest tresor del nostre patrimoni musical de transmissió oral no es pot escoltar. Cal dotar d’un major pressupost a aquesta secció de CulturArts Música i, per suposat, duplicar com a poc la seua plantilla que, en l’actualitat, compta amb un tècnic, una bibliotecària, dos administratius i la col·laboració externa de Jordi Reig. S’hauria de posar en marxa un programa de digitalització de tot el fons documental, crear un web per a que a tots els ciutadans puguen accedir a aquest immens catàleg. Al mateix temps, l’adquisició i catalogació de col·leccions privades i llegats dels nostres músics necessiten una major atenció. A més a més d’ampliar la plantilla de personal especialitzat per a aquestes tasques, CulturArts pot arribar a convenis amb les universitats i els conservatoris superiors amb l’objectiu de desenvolupar una línia de beques i col·laboracions amb altres institucions com la Biblioteca Valenciana, el Consell Valencià de Cultura, etc. Des de d’aquest departament, CulturArts té el compromís d’organitzar seminaris de recerca i estudi sobre músics valencians i donar suport a la recuperació de la música tradicional i cultura popular valenciana. També, el compromís d’impulsar l’activitat editorial i les produccions discogràfiques. En aquest àmbit, tenim un dèficit important de documentació discogràfica del nostre patrimoni musical. Cal augmentar el pressupost destinat al foment de la producció discogràfica. Els 64.000€ per al 2017 hauria d’anar incrementar-se paulatinament en els pròxims tres anys fins arribar als 200.000€ de dotació. No sols necessitem documentar i catalogar tota la música valenciana, sinó també dinamitzar i desenvolupar una indústria discogràfica pròpia. Pel que fa a la creació, CulturArts ha d’incrementar considerablement l’encàrrec d’obres als compositors i artistes valencians. Dotze en un any no són suficients i des de l’entitat s’ha d’incentivar a que les orquestres, bandes, grups de cambra, ensembles i solistes, però també a les associacions, entitats d’espectadors i altres institucions col·laboren en la demanda i la difusió de la nova creació. Kandinsky va 21

Josep Lluís Galiana

deixar escrit fa ara un segle que tot creador ha d’expressar el que li és propi, però, com fill de la seua època, ha d’expressar el que li és propi a eixa època. La formació artística és una de les branques més decisives i complexes de CulturArts Música, que ja hem tractat abans en alguns aspectes, i és per aquest motiu que ha d’incrementar els seus recursos per a poder arribar a tots els compromisos. Es podria incrementar la dotació de 127.000€ de la línia de beques per a la realització de cursos de formació i perfeccionament de música i cant, preferentment per a joves valencians. Aquesta línia d’ajudes al perfeccionament, que s’encetaren fa ara mes de dues dècades, han donat els seus fruits i cal continuar recolzant als joves músics valencians.

UNITATS ARTÍSTIQUES I PROGRAMES Una bona gestió política en el sector cultural es fonamenta bàsicament en • l’estudi i anàlisi de les necessitats tant de la ciutadania com dels professionals de la cultura i l’art; • la posada en marxa de plans integrals subjectes a un projecte o pla estratègic de política cultural ben definit i comptant amb l’estreta col·laboració de tots els agents del sector; • la pressa de decisions i el disseny d’un calendari d’actuacions i accions concretes amb pressupostos específics, proporcionats i en consonància amb la realitat. A hores d’ara, podem afirmar que els dos primers punts anteriors estan damunt de la taula i que, després d’anys d’una clara mancança de projecte cultural per al País Valencià, de despropòsits, desmesures i malbaratament dels recursos públics, i, darrerament, d’incertesa, deixadesa, manca de decisions i fins i tot menyspreu per la cultura valenciana, s’està (re)construint patrimoni cultural i artístic des de les necessitats i els recursos reals i proporcionant un servei a la ciutadania. Ja ho hem apuntat abans en aquest Projecte, però cal insistir en que no podrem gaudir de benestar si el pressupost destinat a la cultura valenciana no arriba a l’1% del PIB. És veritat que no tot és qüestió de diners, però una acció cultural que contribuïxca a eixe benestar de la ciutadania i a la dignificació d’un sector, el cultural i l’artístic, estomacat i malauradament acostumat als vaivens dels capricis i canvis polítics i a les crisis econòmiques, necessita una dotació pressupostària acord a la seua rellevància i tractat com qualsevol altre sector. Per aquest motiu, bona part de les unitats artístiques, programes, projectes, accions i festivals dependents de CulturArts Música constitueixen l’ànima i la raó de ser d’un projecte musical i artístic públic que articula els quatre grans nuclis de l’activitat d’aquesta Direcció adjunta a CulturArts: la producció pròpia, la programació, les subvencions i ajudes, i la documentació, arxiu i constitució de la memòria de la nostra música i cultura popular.

Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

22

Cor de la Generalitat Valenciana El Cor de la Generalitat Valenciana és, sens dubte, una de les agrupacions corals espanyoles més prestigioses i amb més projecció internacional. Creat amb el nom de Cor de València el 1987, des de l’Àrea de Música de l’Institut Valencià de les Arts Escèniques, Cinematografia i Música, enguany celebra 30 anys d’exitosa, premiada i ininterrompuda trajectòria artística i professional. En l’actualitat, la Direcció adjunta de CulturArts Música té la responsabilitat de planificar i gestionar el Cor de la Generalitat com unitat artística de caràcter professional adscrita a aquesta entitat. No obstant això, la capacitat de planificació, programació i gestió de l’agrupació per part de l’entitat cultural s’ha vist progressivament i considerablement minvada des de que el 2006 el Cor de la Generalitat va convertir-se en el cor titular de les temporades líriques del Palau de les Arts. També, la seua presència en altres ciutats del territori valencià i fins i tot la seua activitat nacional i internacional s’ha vist afectada per no poder programar els seus compromisos en CulturArts fins que no se coneix la programació lírica del Palau de les Arts. Potser caldria buscar un altre model de gestió compartida i/o cofinanciada entre ambdues entitats de la Generalitat per a aquesta imprescindible unitat artística del poble valencià. El pressupost del Cor de la Generalitat puja 2.700.000€ pel que fa a les retribucions de la plantilla, més altres 25.000€ assignats al capítol de despeses de bens corrents i serveis. Aquesta és una part molt important en el total del capítol de personal del pressupost de CulturArts, que ascendeix a 14.400.000€. Tenint en compte que més del 70% de l’activitat del Cor de la Generalitat es desenvolupa al Palau de les Arts, aquesta disfunció o prestamisme de recursos financers d’una entitat a l’altra falseja inevitablement la producció musical de CulturArts.

Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana La gran trajectòria i l’èxit de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana no admet més comentaris. És responsabilitat de CulturArts Música continuar planificant i gestionant aquesta indispensable unitat artística no professional i de caràcter formatiu. Recentment, s’ha acomiadat el seu titular musical i artístic des de 1998, el mestre valencià Manuel Galduf, i s’enceta una nova etapa. És el moment de plantejar alguns canvis a nivell artístic i musical com la recerca d’un nou director, però més important és incrementar el pressupost assignat a aquest viver de intèrprets i compositors valencians que, actualment, puja a 225.000€.

Programes Festivals: CulturArts Música compta amb festivals consolidats i de gran relleu internacional que s’han vist bastant afectats pels retalls dels darrers anys com ara els Ensems Festival Internacional de Música Contemporània i els Encontres de composició actual, el festival especialitzat en la nova creació més veterà del territori espanyol amb 38 edicions. Ensems travessa una profunda crisi de direcció i línia artística, i és convenient trobar el més aviat possible una solució que passa per fer una anàlisi de l’actual situació i elaborar un nou projecte artístic; Festival

23

Josep Lluís Galiana

Internacional de Música Antiga i Barroca a Peníscola; Certament de Bandes de la Comunitat Valenciana; Serenates al Claustre de la Universitat de València; Juliol Musical al Monestir de la Valldigna, i Jazzeñe. Programacions: A més a més de col·laborar en la gestió i programació del Circuit Cultural Valencià, CulturArts Música programa o participa activament en les programacions regulars dels següents espais, els quals són gestionats per CulturArts Generalitat: Auditori i Palau de Congressos de Castelló i de Peníscola, Teatres Principal de Castelló i València, Teatre Rialto de València, Sala Arniches d’Alacant, l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC). En aquest sentit, seria molt interessant que des de la Direcció adjunta de CulturArts Música se gestionara l’Auditori de Castelló, on, entre altres cicles i festivals, es podria ubicar el Centre i/o espai de referència musical i experimentació. Cicles i esdeveniments: CulturArts Música produeix i/o col·labora en la celebració dels següents cicles o esdeveniments com ara TROVAM! Fira Valenciana de la Música, Dia del Cant d’Estil, Cicle de Joves Intèrprets de Música i Cant de la Sibil·la a la Seu de València. Aquest Projecte proposa l’organització i celebració de nous esdeveniment com ara els Premis de la Música Valenciana, la creació i posada en marxa del Centre de referència musical i experimentació sonora i possibles espais a Castelló i Alacant i l’elaboració del Mapa Sonor Valencià. La Biblioteca de Música, Teatre i Dansa està adscrita al Centre de Documentació i Comunicació de CulturArts Música, que també assumiria la responsabilitat d’elaborar i gestionar el Catàleg dels Recursos Musicals i Artístics Valencians i la posada en marxa dels tràmits per a aconseguir que la Música i Cultura Popular Valenciana siga declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Ajudes i subvencions, tallers, conferencies, publicacions, presentació de llibres, trobades artístiques i d’estudi, premis, projecció internacional, projectes europeus i investigació.

PERSONAL I PRESSUPOSTOS Com ja hem avançat en el preàmbul, la crisi, els retalls i l’ERO han deixat molt afectada i minvada l’estructura del desaparegut Institut Valencià de la Música. Cal iniciar el més aviat possible la reorganització funcional de CulturArts Generalitat amb l’elaboració de la nova Relació de Llocs de Treball (RLT), que significarà anar definint línies de treball que establixquen els diferents departaments transversals, departaments que més tard quedaran reflexats i consolidats a través del ROF. La publicació d’aquest Reglament Orgànic i de Funcionament fixarà l’estructura orgànica de l’ens, així com els seus objectius, i detallarà les competències i Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

24

funcions de cada direcció adjunta. A continuació, caldrà aprovar l’esmentada nova RLT, dotant-la de les places noves d’especialistes i tècnics que siguen necessàries i consolidar una redefinició del pressupost. Si amb l’actual precària situació és pràcticament impossible gestionar el dia a dia dels diferents departaments de CulturArts Música, no parlem ja d’impulsar noves produccions, elaborar noves programacions i cicles o d’implementar nous serveis o unitats artístiques. En funció a les dades a les quals hem tingut accés (Projecte presentat per Abel Guarinos a la Direcció General de CulturArts Generalitat, pressupost de la Generalitat 2017 i l’última Memòria de CulturArts, realitzada el 2014), aquest Projecte fa una mena de pressupost parcial o declaració econòmica d’intencions pel que fa als capítols II, IV i VII, dades del qual ja han anant apareixent tot al llarg d’aquest document. Sense disposar dels pressupostos desglossats per disciplines, és difícil presentar un pressupost més complet de la futura Direcció adjunta CulturArts Música i Cultura Popular Valenciana. El pressupost de CulturArts Generalitat per a l’exercici 2017 ascendeix als 32.350.000€, dels quals 14.400.000€ pertanyen al Capítol I (Personal), gairebé un 50% del total, un percentatge, com ja va observar Abel Guarinos, molt elevat per a tractar-se d’una estructura de serveis culturals i artístics. Més de 300 treballadors, però que 62 dels quals conformen el Cor de la Generalitat, 31 procedents de Castelló Cultural i 23 assimilats de l’extinta RTVV, explicaria la raó d’aquesta particularitat que falseja els resultats de l’activitat de l’entitat i que s’hauria d’esmenar si se vol ampliar la plantilla de CulturArts Música en els pròxims anys. (veure Unitats Artístiques, Cor de la Generalitat). Capítol II

Capítol II

Capítol II

Capítol IV

Despeses Infraestructures

70.000,00

Auditori de Castelló

70.000,00

Direcció adjunta de CulturArts Música

675.000,00

Producció musical i difusió Dia del Cant d’Estil i Jazz Festival Ensems i Centre de referència nova creació musical Serenates al Claustre de la Universitat Festival Internacional de Música Antiga i Barroca Certamen de Bandes de Música Comunitat Valenciana TROVAM! Fira de la Música Valenciana Premis de la Música Valenciana

410.000,00 100.000,00 120.000,00 15.000,00 40.000,00 75.000,00 30.000,00 30.000,00

Unitats artístiques Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana Cor de la Generalitat

265.000,00 240.000,00 25.000,00

Direcció General

200.000,00

Biblioteca i Centre de Documentació de Música…

200.000,00

Ajudes i subvencions

1.815.000,00

A societats musicals A concerts d’intercanvi de les societats musicals A integració de bandes – Projecte Berklee A Federació de Folklore 25

350.000,00 370.000,00 30.000,00 35.000,00 Josep Lluís Galiana

Capítol VII

A Federació de Cors A Fundació Albéniz A la producció discogràfica Al foment d’activitats musicals A beques formació i perfeccionament música i cant

30.000,00 25.000,00 75.000,00 600.000,00 135.000,00

Transferències de capital-inversió

160.000,00

A la compra d’instruments musicals societats musicals

165.000,00

Projecte de Direcció adjunta de CulturArts Música

26

Què en faré d’aquest temps? Fer cançons d’aquest temps. Història d’aquest temps. Ajudar el futur, per si de cas arriba. Ovidi Montllor

El complex, hiperactiu i “hipereclèctic” univers de la música i la cultura popular valenciana ha ocupat i ocupa la part central de la meua vida i trajectòria professional i artística. Com a compositor i intèrpret, com a periodista i investigador musical, com a gestor cultural i agitador de músiques, he tingut i tinc la immensa fortuna de poder viatjar i de conèixer pam a pam la nostra geografia sonora. És per aquest motiu que me l’estime tant i em compromet a ajudar i col·laborar a que eixe gran futur que té per endavant siga una realitat.

27

Josep Lluís Galiana