Primers resultats del projecte d\'estudi sobre la metal-lurgia del ferro a Andorra

MARIA CARME ROVIRA / Col ·laboradora del Patrimoni Cultural d'Andorra

ROVIRA, M.C.; SOLANS, J.; TURU, V.; NET, A.; LLOVERA, X. (1994) Primers resultats del projecte d'estudi sobre la metal.lurgia del ferro a Andorra; ACTES DEL TERCER CURS D'ARQUEOLOGIA D'ANDORRA: LA VIDA MEDIEVALALS DOS VESSANTS DEL PIRINEU, Patrimoni Cultural d'Andorra (Eds.), 212-225

JOAQUIM SOLANS / Universitat de Barcelona VALENTÍ TURU / Col·laborador del Pat rimoni Cultural d'Andorra ALEX NET / Col·laborador del Patrimoni Cultural d'Andorra XAVIER LLOVERA / Servei d'Arqueologia del Patrimoni Cultural d'Andorra

1

Actes del 3r curs d'arqueologia d'Andorra 1991

Primers resultats del projecte

La vida medieval als dos vessants del Pirineu

d'estudi sobre la metal-lurgia del ferro a Andorra

1 Aspectes metodologics

rnornent d'entrada en prernsa d'aquest text provoca que a hores d'ara disposem d'algu nes da des

Sora aquest títol presentem la línia de treball ja

rnés acrualirzades sobre el terna, que poden con-

iniciada i les primeres aportacions del projecte

sultar-se a SOLANS ET AL 1993 i a TURU

per a l'estudi de la meta l·lúrgia del ferro al

1992-1 994. Pe! rnateix rnotiu poden apareixer

Principar, promogut pe! Servei d'Arqueologia

citades obres d'altres aurors publ icades amb

del Patrimoni Artístic Nacional d' Andorra i

posterioritat a la data del C urs.

l'Institut d'Estudis Andorrans de Barcelona.

L'estudi de la siderúrgia histórica pretén, dones,

Quan varem definir les línies basiques que havia

un tractament global de la qüestió, desenvolu-

de seguir la recerca i els seus diversos ambits

pant les particularitats de cadascun deis aspec-

d'actuació, varem insistir sobretot en la nostra

tes, interrelacionant-los i veient l'evolució de la

convicció que l'aproximació interdisciplinaria

producció i la utilirzació del ferro al Pirineu cen-

era la idón ia peral tema (NET /ROVIRA 1989-

tral al llarg del ternps.

1990; 1991 ; ROVIRAET AL 1990-enpremsa).

La seva posada en practica s'ha plantejat d'una

Un cop ha comenc;at a donar el seus fruits, els

manera plurivalent : d' un cantó, es tracta de

exposem d'una manera lleugerament ampliada

coneixer els recursos basics (minerals, combus-

respecte a la comunicació oral feta durant el "III

tible i aigua ) que podien abastar la producció

Curs d'Arqueologia d'Andorra", ja que aques-

en qualsevol de les dues epoques, mitjanc;ant la

ta estava determi nada per la brevetat inherent

prospecció del medi ambient; d'altra banda, es

al context.

pretén investigar les manifestacions tecnologi-

Per la qua! cosa, la continultat deis treballs entre

ques i socio-economiques de la manufact ura

la realització del Curs (octubre de 1991 ) i el

rnitjanc;ant disciplines corn la documentació, la

?-.;.:.'"'...t-noni Culrural d'Andorra

Sc::rfti de Recerca Histórica

212

Actes del 3r curs d'arqueologia d'Andorra 212 / 225

geologia, l'arqueometa l·lúrgia i l'experimenta-

ruar recerques temittiqucs o cronologiques de

ció.

ma nera agil.

Aquest personarge queda va així a urorirzat a per-

ti ficació a la zona H1 (una habitació quadran-

Aquestes dues línies de recerca requerien, en pri-

La progressiva informatització de rora la in for-

cebre el delme del metaii de les Valls, i el fer que

gular adossa da a la muralla) d' un parell de forats

bisbe d'Urgell Guisad 11 (ABADAL1 952, 286 i s.).

Les excavacions amigues havien assol it la iden-

mer lloc, la creació d'un equip multidisciplina-

mació que vagi produint la recerca en altres fit-

l'cscrit esmentat representi el primer testimoni

excava ts al subso l, reomplerts d'escories i de car-

ri i una planificació deis objecrius i de la mero-

xers inte rre la c iona blcs permetra ag ilitza r

econo mic deis vincles entre els seus habitanrs i

bons, així com a lgunes pedres d'esmolar, inter-

doiogia a seguir. Per tanr, es va constituir un

l'explotació i la interpretació de tots els asp ec-

la mirra confirma la importancia q ue s'atribui:a

pretars respecrivament com a dependencies,

grup de treball, acrualmenr compost de ma nera

tes arqueoiogics i mediambientals relacionats

a la mercaderia .

estructures i instruments destinats a les acrivi-

estable per X. Llavera, M. C. Rovira, V.Turu i

a mb el tema. Així es disposara d'un inventari

Posteriorment, un document de 1289 relatiu als

rars de ferreria . Era , dones, un indret especia l-

A.Vila (PAN), i per J.Solans (Departament de

actualitzat ambla localització exacta deis csta-

drets i les raxes de pas de la Bastida de Ponts rei-

ment inreressant per aplicar-hi un estudi de cai-

C ri st a l·l o grafia , Min e ra log ia i Dip o sits

bliments, documenració grafica de les estructu-

tera la significació que per al rerritori ando rra

re arqueometa l·lúrgic.

Min era ls de la Facu lta r de Geo log ia d e la

res conservades, determinació deis recursos d is-

representa va la seva comercialització (BARAUT

La represa deis treballs de camp el 1990 va com-

Un ivers ira r d e Ba rcelo n a) , rot i que ac ull

po nibles (hidra uiics, fo restals, miners) i de les

1977, 33-43 ).

portar una revisió de ror el material i de la infor-

col·laboracions esporitdiques d'a lrres professio-

vies de comunicació.

Recordem q ue durant l'edat mitjana el metaii

mació obtinguts fins al momenr. Així s'ha fet

tenia uns usos mo lt variats que afecta ven tant la

una classificació i un inventari deis mareri a ls

nals o institucions. L'orienració científica del PAN ha determinar

vida quoridiana, en els vessa nts de la construc-

meta l·lics o relacionars amb la manufactu ra del

que en aquesta primera fase, la rasca s'hagi diri-

ció, el treball de la terra, l'artesania, les acrivi-

metall de rotes les campanyes a nte ri ors i

gir especialmenr cap a la prospecció geológica i

2 Noves aportacions a l'entorn

tats do mestiques, com la defensa i fins rot l'a rt.

parai· lelament s'ha elaborar una fitxa d'i nven-

que l'estudi a rqueomera l·lúrgic s'hagi centrar en

de la siderurgia antiga

Les di verses expressions d 'aquesta gran versari-

tari específica per a ells, compati ble tant amb

litar apareixen a la iconografia, a les dades apor-

l'anric merode d'excavació Wheeler com amb el

Pa ral ·lclament se' ns ha planrejar la necessitar de

L'a nitlisi histórica del fenomen metal·lúrgic en

ta des pe r i'a rqueo logia, a la to ponímia, a

Ha rris, adoptar recentment, per tal que rota la

disscnyar un sistema de registre i gestió de la

el territori andorra revela en primera instancia

l'antropon ímia i als textos referents a la trans-

informació pogués ser recollida en un ba ne de

documenració relacionada am b el projecte, ésa

una d icotomia entre les seves ma nifestacions de

missió testa menta l de béns (NET I ROVIRA

dades informatitzat. Així, s'estableixen 5 care-

dir, ta nt de la recollida preli minar en realitzar

l'anriguitat tardana i medievals i, d' un a altra

1989-1990 i 199 1 ; SOLAN S ET AL 1993).

gories básiques en les quals es podien agrupar

la seva redacció, com la generada per eii a ra

banda, les d'epoca moderna i contempora nia.

A ra bé, la p roducció del fe rro d'aquest moment

els materia ls arqueologics meral·lúrgics: mine-

mareix i la susceptible de crear-se en el fu tur.

Totes elles, consegüentment, requeixen un trac-

devia ser for~a limirada i es devia portar a ter-

ra ls, escories, metall s, cst ris de producc ió i

Aixo s'ha resolt en pan mirjan~a nr una confi-

ra ment particularitza t pero complemenrari.

me a mb relació a ls pet its nuclis d'habita tge.

estructures de treball.

Entre els segles IX i XIII el poblament se situa -

S' ha docu mentar, dones, acuradamenr el mo bi-

el jacimenr del Roe d ' Encla r.

guració M acinrosh/ Fi lemaker Pro: en principi s' ha realitzat un recull bibliografic in formatit-

2.1 Els inicis de la producció

va en perirs esrabl iments fixs o temporals, a l llarg

liari meta l·lic urilitzat en cadascuna de les fases

za t d 'obres es pecia lirza d es a l'e nrorn de la

i la comercialització del ferro: de la fi

del curs deis ri us, en a l~ades in feriors a 1.600 m

cult urals de l'establiment (es conjuminava l' ús i

meral ·l úrgia del ferro i remes indissocia bles ra ls

del món antic a l'edat mitjana

com la geologia, la mincria i els aspectes histo-

(G UJLLAMET 1 99 1), deis quals el més ben

l'elaboració del ferro amb els d 'altres meta lls,

conegut a rqueoiogica menr és el del conjunt del

per tal de posar-lo en relació amb el conjunt.

ries rclacionats a mb la man u factu ra i trans-

En cercar les primeres dades sobre la producció

Roe d ' Enclar, en cm s d'excavació des de 1979

Curiosament en el cas deis objectes meta l· lics

cendencia socio-económica d'aquesr meta ll en

del ferro a l'edat m irja na am b relació a Andorra

(fig. 1).

pracricament sem pre es tractava o de fragme nts

diverses epoq ues .

es constata que q ueda documentada per pri me-

Aquesr jacimcnt aporta el coneixement de l' ús

informes o bé de riges i cl aus de di ferentes mides,

Inclo u obres generals d'abast genera l pero espe-

ra vegada al s. IX, en func ió deis privilegis de

del meta ll a la vida quotidiana, pcró sobreror el

a d ifere ncia d'excavacions anreriors, les qua ls

cia lmenr deis itm bits andorra i pi rin enc . Els

caracter fi sca l derivats de la seva comercialit-

que és més important, sobre la seva p roducció i

va ren aportar materia Is de més encitar (ganivets,

d iversos caritcters idenrifi ca riu s de les o bres

zació recollirs en un precepte de l'a ny 860 ator-

ma nipu lació, no no més en epoca medieval sinó

anelles, riges, tascons, etc.).

estan codifica rs, de manera que és possi ble efec-

gar pel mona rca carolingi Caries "el Calb" al

ta mbé abans (fig.2 ).

Una de les qüestions prioritaries era la caracte-

213

21 4

/ [J

(',_,--'·-,-~ "--· . e""' .'··-·;

_/

-

:,,...·

r-..,_, / Figura 1

locolitzoci6 del cojunl orq!JeOlógic del Roe d' Enclcr dins d' Andorra

Localització del con;unt arqueologic del Roe d'Enclar dins d 'Andorra

oporegudes en el

~;.,.., de

d..._ 5'tge.

Cl· 1990 Esc:Ólie$, un frogrrent de

mineral de ferro i restes

de loms

RofTl)limenl d' una sitja

amb obundonts ·.-;ai.!wr;c., com dos gonMtts i mc:6rim

económic de la meral·lúrgia comuna més de les

gra petit, comes veu per microscopia optica. La

acrivirars producrives del jacimcnt.

difracció de raigs X permet identificar les fases

Per aquesta raó, s'ha efectuar la reco llida s1s-

següents:

temarica de rores les escories a la zona C2, exca-

Ortóclasi KSi3J\108

vada recentmenr, perque en el passar només se'n

Mu!· lita AlxSiy0 5.5

conservaven alguns exemplars com a mostra,

Diópsid CaMgSi206

pero no la rora lirar, cosa que redueix ll ur repre-

Anortita CaSi2Al208

senrarivita r i que no permer fer gaircs precisions

Gehlenira Ca2MgSi207

sobre la tecnologia siderúrgica que representen.

Espinel -la (Mg, Fe) Al204

Calia sa ber si correspon ien a unes acrivitats de

Quars Si02

forja per do na r forma i reparar o bjectes, o bé a

Argiles indeterminades

la propia red ucció de les menes feni q ues en

L'anal isi d'energia d ispersiva confirma aquesta

metal!. En el cas d'aquesta segona possibilitat,

interpretació. Les fases indicades (a!gunes de la

a quin s recursos minerals podi en accedir els

llista anterior hi apareixen en petita quanrirat)

pobladors del jaciment?

són característiques deis materials ceramics, si

Les restes escoriacies consritueixen un conjunt

bé la minsa quanritat de quars indica que no

mo lt heterogeni

morfológ icament i en alguns

s'afegí desengreixanr i, perrant, que és una terra-

casos es barregen o fins i ror van unides a restes

corra (materia l argilenc cuir com a conseqüen-

de rerracuira. Un cop invenrariades s'han clas-

cia de la temperatura a la qua! ha esrar sormes).

sificat a nivell macro procurant agrupar-les a

La presencia de mul· lita ind ica que les rempera-

pa rtir de caracrerístiques morfo logiques per

tures foren superiors a l OOOºC. Aquesr materia l es rroba per exemple a la unitat esrrarigrafica

Planta del conjunt arqueologic del Roe

les possibles correlacions.

20 10.

d'Enclar on s'indica la situació de les

Així aquests materials q ueden definirs pe! seu

diverses arees i traba/les relacionades amb H3 E.5córies ferriques

Tip us 1 M aterial formar per una massa de cristalls de

passar després a ésser ana litzades i a extreure'n

Figura 2

Alfa-Beta

rització de la recnologia siderúrgica del Roe d'Enclar; ésa di r, determinar el significa r socio-

la meta/.lúrgia del ferro

aspecte macroscópic: colors més o menys fos-

T ipus 11

cos, lluYssor vítria o su brnera l· lica, formes poro-

O bservar al microscopi es veuen fe ixos de cris-

ses o compactes, en ocasions globulars, i densi-

tal Is al la rgats de faialira Fe2Si04, dendrites de

rat varia ble.

w üsrira FeO i vidre entre els grans. Coma pro-

S'han estu diar mitjarn;anr tres tecn iques dife-

ducre secundari hi ha perites q uanritars de goer-

renrs: microscopia óptica per transparencia,

h ira FeO (OH ).

di fracció de raigs X pcr po ls cristal·lí i analisi

La faia lita esmentada presenta freqüentment

per energía dispersiva a parti r de microscopia

fibres de mides difcrenrs, indicant variacions de

electron ica de rasrreig.

la velocitar de refredamcnt.

Les observacio ns feres permeren diferencia r tres

La mostra 2010-D presenta ca racterísriques

rip us de marerials.

pecu lia rs. És molt porosa i hi apareixen masses de goethita resulrants d' un procés d'oxidació i

2 15

hidratació de masses ferroses . A més s'hi obser-

de les fargues ca tala nes, on aquesta fase és una

riorment, dins l'espai denominat Hl i concreta-

manca ven. A més a més, en el cas d'explotacions

va una resta carbonitzada de la llenya util itza-

fa ialita trifilítica. Aixo indica que ens trobem en

ment a l quadre C3 es varen excavar dos fora ts

importants, la particu lar riquesa d'algu ns

da en el procés, pero per les caracrerísriq ues

un estadi tecno logic anterior al corresponent a

d ' uns 30 cm de diametre cadascun i una fonda -

meners feia que se salvessin problemes com la

d'aquest fragment no es pot caracteritzar de

la farga catala na.

ria similar excavats al su bsol, reomplerts d'esco-

gran altitud o la llunyania, el cost del transpon

manera més detal lada.

2) A diferencia del q ue s'observa en altres con-

ries i carbons identificables com a estructures de

per traslladar el mineral fins a la fa rga.

Les dues primeres fases són confirmades per la

textos arqueologics no s'ha o bservar la presen-

trcba ll, destinades a la fo rj a. Pa ra l·lelament, al

Com és ben sabut, algunes d'aquestes fargues

difracció de raigs X. Mitjan~anr l'anal isi d'ener-

cia d'escories de forja, formades per vid re i wüs-

quadre colateral C2 varen apareixer dos frag-

(fig.3) han conservar ll urs arxius i el concixe-

gia dispersiva es compro va que la fa ia lita no con-

tita.

ments de pedra d'esmolar q ue podem posar en

ment que en tenim ve do nat principalmenr per

té manganes, a diferencia del que s'ha observar

3 ) $'observen di ferencies entre les tres unitats

relació amb les troballes anreriors com a estris

la recerca documental. L'anal isi deis !libres de

en escories de farga catalana, i que la fase vítria

esrratigrafiques. La pregu nta que es p lanteja és

de ferrer.

compres i de la resta de documentació adminis-

correspon a un vidre d'aluminosilicar de ca lci i

si aquestes variacions són significarives o bé si

Certa ment aquest espai era adient per portar-hi

trativa permet coneixer els esdeveniments socio-

potassi, amb una cerra quantitat de fe rro i sodi.

són solament el resu ltar de la població de mos-

a terme aquesta mena de practiques a rtesanes ja

econo mics de !'epoca moderna i contemporan ia

Aquest material és la típica escoria que es for-

tres estudiades.

que es tracta d' una hab itaci ó a dossada a la

(MAS 1987 i 1993 ). El nostre interes, pero, s'ha

ma en l'obtenció del ferro i s' ha observar en les

Un cop integrades les dades a nal ítiques amb

muralla del castel!, ésa d ir, es troba en una zona

centrar principalment en un estadi previ, ja q ue

unirats estratigrafiq ues 2003 i 2010.

altres resulrats de la recerca portada a terme al

periferica de l'esta bl iment.

el procés de genesi de les fargues era, quan varem

Roe d'Encla r, com a p ri meres conclusio ns

216

En defi nitiva, tot i les limitaci ons espacials de

comen~a r

Tipus llI

arqueometal·lú rgiq ues po dem

que

l'enc lavament, que té una important posició

del seu desenvolupament (i encara ara és el que

Ma terial molt heterogcni format per trossos de

s'ha n aconseguit identificar les primeres mani-

geostrategica (la topografia del puig permet una

més qüestions obertes pla nteja) .

ca racterístiques i orígens difcrenrs. Es poden

fe sracions siderúrgiques en una fa se tardoro-

fitcil defensa del grup que s'hi establís i possibi-

Al nostre parer, es tracta ta mhé de la clau per saber si el procediment d irecte de producció de

ava n~a r

la nostra recerca, el període més fose

observar conj unramem masses de terracotta

mana. Ara per ara consti tueixen les traces de

lita el control del pas per la va ll ), podem asse-

(materia l tipus 1), escoria d'o btenció de ferro

producció de ferro més amigues documentades

gurar que s'hi portava a terme la prod ucció de

ferro que hom denomina "catala" és la conse-

(materia l tipus ll ) i altres fragments formats per

en territori andorra. Els estrats amb materials

meta ll des d'un moment incipient i que, més

qücncia d ' una !larga cvolució unilinea l des de

gra ns de mida important de quars i fe ldspats:

arqueologics d 'aquesta adscri pció ta ls com els

tard, els ferrers hi seguien ma nu facrurant o ado-

l'edat mitjana com rants autors han defensar o

ortoclas is i plagioclasis. Aquests grans estan

ferros (claus, tiges, un gani vet ... ) i les escories

bant obj cctes de ferro.

bé una innovació tecnologica de caracter inde-

molt fracturats, conseqüencia de !'impacte ter-

fer riques aparegudes a les sitges de la zona HJ

mic, pero tenen característiques com les macles

es daten entre els s.VJ i Vlll a ixí com les esco-

2 .2 El desenvolupament de

Per tal de clarificar la qüesti ó hem hagut de recó-

polisintetiques deis grans de plagioclasis, que

ries, un fragment de mineral i les restes de forns

la indústria siderúrgica: les fargues

rrer a la recerca documental i, si bé en el cas de

indiquen que fo rmaven pa rt d'u na roca.

deis ni vells de reompliment de la zona C2.

d'epoca modernai contemporania

les fonts de l'alta edat mitjana ha esdevingut poc

La quantitat de cadascun deis components és

Un segon momenr correspondria als segles IX i

molt varia ble i, pcr tant, a lgunes mostres són

XI i físicament por estar represen tar al sector

quasi idenriques a les del tipus 1o a les del ripus

alfa -IS, ésa di r, entre la parer de migjorn i el cam-

11.

panar de l'església de Sant

Aquí, entre

Aquest materia l s' ha observat a les tres unitats

el reompliment d'una sitja (CANTURRI 1985)

seus recursos primaris, l'a igua , i que pcr rant es

des de la fi del s. Xlll (BONHOTE I CANTE-

estratigrafiq ues 2003, 2006 i 20 1O.

va ren apa reixer interessants mareria ls ferrics

trobaven a les ribes deis rius. Les altres dues

LAUBE 1989, 166 ) o l'in ici del XIV (VERN A

En resum, cls fets més imporrants que convé des-

com diversos ganivets en bon estar de conser-

materies pri meres basiq ues, el carbó vegeta l i la

1993), com a l Rosselló (CAUCANAS 1987). A

tacar són:

vació i esco ries.

mena, no determi naven la col·locació deis esca-

l'alrre cantó deis l'iri neus, concretamenr a la

1) La faia lita no presenta manganes i, per tant,

La rcrcera i darrera erapa es por situa r entre els

bl iments, ja que els boscos estaven prou exres-

propera va ll l'errera, segons una notícia oral de

hi ha una diferencia amb les escories modcrn es

segles XI i XIII. Com ja ha estat esmentat ante-

sos arreu i d'afloramcnts de ferro tampoc no en

la D ra . C. Yerma en un document de l'an y 1369

Vicen~ .

pendcnt.

fructífera, amb relació a períodes posteriors és En una eta pa posterior, la mecal·lúrgia del ferro

més signifi cativa. D'una banda, sabem que la

es desenvolupa ocupant centres productius de

denominació molí de ferro apareix a la zona

ca racter exclusiu, ubicacs en funció d' un deis

immcdiata a Andorra en documents de l'Arieja

217

Figura 3 Situació geografica de les fargues andorranes

Figura 4 Mapa geologic d'Andorra amb indicació de les principals mineralitzacions de ferro. També s'hi indiquen les més properes del territori frances i

o

espanyol, que en diversesepoques han provei"t O

la siderúrgia andorrana

M1neralitzacions N

'""'

i

==~:-:~

apa reix el rerme apl icar a esrablimenrs produc-

tir podem precisar que un deis elements basics,

tius, coma sinon im de farga. Podem afirmar que

el sistema d'ai reig mirjarn;anr la trompa hi dra u-

en un cas concret conei xem !'existencia indub-

lica apareix esmcntat per primera vegada en un

rabie d'un esrablimenr dedicar a la metal·lúrgia

rexr relacionar amb una farga andorrana de

exrracriva gracies a q ue en els documenrs on apa-

l'any 1643, com una de les seves pa rrs fona-

reix esmenrar s'especifica de quines fon ts de pro-

menrals (RIERA 1988; SOLANS ET AL 1993).

veún enr disposava: ma ri:ries primeres per a la

La difusió de l'apa rcll fou rapida pel nord de la

construcció i funcionamenr (fusta i carbó) i

península l berica fins a la zona cantabrica al

mines que aporra ven la mena ferrica .

llarg del segle XVII (MORIS, 1988), i el nostre

L'establiment conegur com Molina del Ferré,

devia ser un deis rerritoris pioners a l'hora d'apli-

igua lmenr a la riba del Va lira, en el seu tram dins

car aquesta innovació al vessanr sud del Pi rineu

del terme d'Arcavell (a ls volrants d'Andorra

si considerem que la in venció de l'aparell se sirua

pero en rerrirori ca tala) citar en un documenr de

al nord d'Ita lia cap el 1640 (FRAN