Primers resultats de la intervencio arqueologica al jaciment de l’Edat del Bronze de l’Argemi (Vic, Osona)

II JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL 2012

/ actes

PRIMERS RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL JACIMENT DE L’EDAT DEL BRONZE DE L’ARGEMÍ (VIC, OSONA) Emiliano HINOJO GARCIA i Jordi ARDIACA RODRÍGUEZ (Codex – Arqueologia i Patrimoni) SITUACIÓ GEOGRÀFICA El jaciment objecte d’estudi es localitzava al costat nord-oest del nucli urbà de Vic (Osona), concretament al vessant nord d’un turó situat a uns 620 metres cap al nord de l’església de Sant Joan de Galí i a uns 100 metres de l’actual convergència de les carreteres  C-25D  i C-154. La partida de terra on s’ubicava s’anomena l’Argemí, topònim que es va fer servir per donar-l’hi nom. Les seves coordenades geogràfiques, segons projecció UTM, són les següents:  31N/5D50  434988.6/ 4642969.3. MOTIUS I DADES GENERALS DE LA INTERVENCIÓ La intervenció arqueològica ve motivada per l’aplicació de les mesures correctores del projecte viari de desdoblament de l’Eix Transversal - Carretera C-25, al tram comprès entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Santa Eulàlia del Grau, Vic i Gurb (PK 169+100 al PK 178+400). En el transcurs dels treballs de control de les obres es va poder detectar i excavar el jaciment de l’Argemí, situat entre els PK 176+430 i 176+630 de l’obra. D’altra banda, també s’hi van localitzar altres restes als voltants, com una cubeta isolada a la part superior d’un turó pròxim, entre els PK 177+430 i 177+610, així com una estesa de material en superfície en el vessant est d’aquest mateix. Finalment, entre els PK 177+680 i 177+750, es va documentar un paleocanal amb materials arqueològics aportats o arrossegats. Els treballs d’excavació arqueològica van anar dirigits pels arqueòlegs de l’empresa  CODEX Arqueologia i Patrimoni, Emiliano Hinojo García i Jordi Ardiaca Rodríguez, amb un equip format per dotze auxiliars i oficials. Pel que fa a l’estudi dels materials exhumats, va ser realitzat per la també arqueòloga Paola García Medrano. La promoció i finançament dels treball va anar a càrrec de Cedinsa Eix Transversal  Concessionària  de la Generalitat de Catalunya a través de l’empresa constructora de les obres, UTE Sta. Mª d’Oló - Gurb. El seguiment arqueològic es va iniciar al febrer de 2011 i es va donar per finalitzat al mes de juny. En el cas del jaciment de l’Argemí,  la seva delimitació i excavació es va fer de forma paral·lela entre el maig i juny del mateix any.

/ 32

ANTECEDENTS ARQUEOLÒGICS En aquest sector de les obres del desdoblament de l’Eix Transversal, no teníem constància de cap intervenció o excavació arqueològica prèvia. Tan sols es coneixia, a través de fonts orals, la possible presència d’un jaciment de cronologia prehistòrica que fou seccionat o afectat per l’antiga construcció de l’Eix. Arrel d’aquesta informació, facilitada per l’arqueòleg territorial de la Generalitat de Catalunya a la Catalunya Central, el Sr. Antoni Caballé, es va poder detectar, en el decurs del seguiment arqueològic, el jaciment de l’Argemí, així com també altres estructures prehistòriques localitzades a les proximitats. GEOLOGIA, CLIMATOLOGIA I VEGETACIÓ El lloc on es va efectuar la intervenció s’ubicava al vessant nord d’un turó testimoni, o suau elevació del terreny, d’aproximadament uns 570 metres d’alçària. Aquest s’emmarca en les estribacions dels contraforts que separen la Plana de Vic de l’altiplà del Lluçanès, i és fruit del procés d’erosió dels materials d’origen marí i continental sedimentats durant l’època terciària eocènica. El substrat rocós, que es troba per sota dels dipòsits del Quaternari, està format essencialment per margues sedimentàries de color gris-blavoses. Pel que fa als cursos d’aigua, el més pròxim és el torrent del Bosc que, amb un recorregut de nord a sud, recull les aigües del sector més elevat de la Creu de Gurb per portarles cap a la riera de Sant Joan de Galí, que forma part de la conca del riu Ter. El clima de la Plana de Vic, condicionat clarament per la seva orografia, és de tipus mediterrani amb una tendència al continental de muntanya mitjana, caracteritzat per una forta oscil·lació tèrmica. La temperatura mitjana anual és de 12,7 ºC i la pluviositat d’uns 768 mm. A banda dels camps de conreu, la vegetació més típica que cobreix aquesta zona, actualment molt residual, és la roureda de roure martinenc (Quercus pubescens) amb boix (Buxus sempervivens). Aquesta també pot alternar-se amb altres espècies foranes com les pinedes de pi roig (Pinus silvestris) o de pi pinyoner (Pinus silvestris). Les formacions arbustives més importants són l’argelaga (Genista Scorpius), el romaní (Romarimus off icinalis) i la farigola (Thymus vulagaris), entre d’altres.

actes /



DESCRIPCIÓ DEL JACIMENT I ESTRATIGRAFIA En primer lloc, un cop detectada l’àrea on es situava el jaciment, els treballs van iniciar-se amb el rebaix de manera mecànica de l’estratigrafia superficial, composta o resultat de la descomposició de la capa vegetal superior i d’aportacions naturals i/o antròpiques. D’aquesta forma es va delimitar un nivell arqueològic d’argiles de tonalitat fosca amb nombrosos fragments de ceràmica a mà i restes de matèria orgànica carbonitzada. Es tractava, com veurem a continuació, del darrer rebliment d’un gran retall o depressió practicat en les margues o lutites carbonatades. Aquest xaragall, o formació natural, producte de l’erosió de l’aigua de la pluja, presentava una superfície d’uns 200 m2 amb una planta de morfologia força irregular però de tendència allargada. Orientat atenent l’eix longitudinal en sentit nord-est/sud-est, es va excavar una longitud de 14,50 m, una amplada de 14,30 m i una fondària màxima d’1,5 m. Cal dir que aquesta no era la seva extensió total, ja que només es va delimitar i documentar una part, concretament els límits nord-est i sud-oest. La resta  presentava  una continuïtat vers al nord-oest,  estenent-se sota el talús de l’obra i, d’altra banda, cap al sud-est, on es trobava seccionat o afectat per l’antiga construcció de l’Eix Transversal. Quant a la seva secció, aquesta era còncava amb les parets inclinades vers l’exterior. El fons es trobava ple d’irregularitats i mostrava una pendent força accentuada vers al nord-oest. Els estrats que reblien el retall es van formar a partir de sediments aportats, compostos principalment de margues i argiles de tonalitats marronoses, amb gran quantitat de nòduls calcaris i alguns blocs de pedra de petites i mitjanes dimensions. Les seves potències variaven entre les més minses, que no arribaven als 10 cm, fins a les que superaven els 50 cm. A banda de la presència de material ceràmic i algun element de bronze, cal destacar l’aparició de restes de matèria orgànica carbonitzada, boçades de cendres i restes o fragments d’argila cuita. En aquest mateix espai també es va detectar la presència de tres fosses circulars o sitges que, afectades pels treballs agrícoles, només conservaven el cos inferior. Disposades al llarg de la part central de la depressió, aquestes fosses es van fer entre en els seus nivells de rebliment inferiors i el terreny geològic. Relacionada amb aquestes, però situada fora dels límits del gran retall, concretament a uns 3 m vers el nord-est, també es va localitzar una altra fossa de morfologia i dimensions molt similars. A nivell general, aquestes es caracteritzaven per mostrar unes plantes de  morfologia  circular amb uns diàmetres conservats que oscil·laven entre els 1,25 i 1,60 m. Les bases eren majoritàriament planes i les parets globulars o troncocòniques amb unes alçades d’entre 0,25 i 0,60 m. La funció original o primària d’aquestes estructures negatives, és a dir, l’emmagatzematge a curt i mitjà termini de productes  cerealístics, ve definida principalment per criteris morfològics. En aquest sentit, també s’ha de destacar que a la part inferior d’una d’elles es van localitzar les restes d’una llosa de pedra calcària tallada, de forma circular, que s’interpreta com una tapadora o element de senyalització. Un cop les fosses van deixar de complir la seva funció original s’amortitzaren mitjançant l’abocament de sediments on es barrejaven residus detrítics o deixalles, així com un gran nombre de blocs de pedres, de dimensions mitjanes i grans, amb signes d’alteració tèrmica. També es va recuperar una gran quantitat de matèria orgànica carbonitzada

II JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL 2012 que correspondria a restes de troncs o branques d’arbres. Aquestes evidències indicarien que, de forma secundària, es va efectuar una combustió premeditada a l’interior d’algunes d’aquestes estructures. En el decurs dels treballs de seguiment arqueològic de les obres, es van localitzar i excavar altres estructures negatives de característiques i cronologia similars a les aparegudes a l’Argemí. En primer lloc, a uns 500 m cap al nord-est del jaciment, i a la part superior d’un altre turó (580 metres d’altitud), trobem un retall de petites dimensions o cubeta isolada. Practicada en el terreny geològic, presentava una planta circular, secció cilíndrica i fons pla, amb un diàmetre de 0,93 m i una potència de 0,20 m. En el vessant nord-est d’aquesta elevació del terreny, un cop extreta la capa vegetal, es va detectar una estesa de material ceràmic a mà. Un cop efectuada la delimitació i excavació no es va localitzar cap estructura negativa i, per tant, es va considerar que aquestes restes procedien, simplement, de la part més elevada del turó. Finalment, al peu d’aquest mateix, va aparèixer un gran retall on es van recuperar nombrosos fragments de material ceràmic a mà en superfície. Presentava una morfologia força irregular i, tot i que s’estenia sota els límits dels talussos de l’obra, mesurava 8 m de longitud màxima, uns 7 m d’amplada i una potència mitja d’uns 45 cm. A partir de la seves característiques morfològiques i de la composició del sediment que l’amortitzava, s’ha interpretat que correspondria a les restes d’una antiga torrentera, o paleocanal, que va erosionar el terreny geològic. Per tant, els materials, segurament van ser arrossegats per l’acció de l’aigua d’una zona no llunyana. MATERIAL ARQUEOLÒGIC En primer lloc, destaca el fet que s’ha recuperat una quantitat molt minsa de restes faunístiques. Només comptem amb un germen d’un molar inferior de cèrvid, així com amb un fragment d’arrel de dent i un os pla indeterminats que presenten indicis d’una cremació molt lleugera. El conjunt ceràmic exhumat del jaciment de l’Argemí, i de la resta d’estructures prehistòriques excavades, suma un total d’uns 9.300 fragments. Es tracta de ceràmiques a mà amb un aspecte o acabat final ben acurat, on predominen les coccions realitzades en ambient oxidant i, ocasionalment, reductor o mixt. La major part dels fragments mostren unes tonalitats marrons o ataronjades en ambdues cares. Les pastes es presenten ben decantades amb un desgreixant mineral molt abundant. Generalment, aquest és de petit i mitjà format amb una morfologia subangular, i esporàdicament arrodonida, sobretot en el cas dels vasos de majors dimensions. El quars és el més documentat a pràcticament tots els casos, seguit per la mica daurada i la calcària. Les altres inclusions apareixen de forma més residual. Pel que fa als acabats dels recipients, en general s’observa un conjunt on clarament abunden les superfícies exteriors i interiors allisades, i en menor mesura, les que mostren un tractament més groller. També cal destacar el baix nombre de peces amb un acabat brunyit o espatulat. Dominen les vores de morfologia secant, inclinades vers l’exterior, i les de perfil rectilini amb llavis planohoritzontals o arrodonits. Les bases presenten un fons pla i sense diferenciar amb el perfil exterior rectilini; no n’hem documentat cap de convex, malgrat que sí hem recuperat

33 /

II JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL 2012 vores de formes hemisfèriques que s’associen amb aquest tipus de base. D’altra banda, pel que fa als elements de prensió o suspensió, trobem llengüetes simples de secció ovalada que es localitzen a la part exterior del llavi, o molt a prop de la vora, i gairebé sempre les trobem en fragments de grans recipients o tenalles. També destaquem la presència de mugrons simples, de petites dimensions, i nanses de secció aplanada i circular. Quant a les decoracions, en primer lloc, cal destacar les ungulacions i les incisions a mode de línies horitzontals, verticals i obliqües que, situades majoritàriament a la part exterior del llavi, es poden disposar paral·leles o combinades entre elles. La resta de motius ornamentals documentats també són els més típics de l’Edat del Bronze Inicial, com les impressions de secció circular o allargades; puntejats fets amb algun estri o punxó i, finalment, cordons llisos, amb impressions digitades i incisions obliqües. Encara que no s’ha pogut recuperar cap perfil sencer, atès l’alt grau de fragmentació, s’intueixen algunes de les tipologies que responen a les més habituals de la zona del nord-est peninsular. La més representada és la de recipients de tendència hemisfèrica, de mida petita i mitjana, i els de carena intermèdia, seguits pels globulars o perfils en “S”, vasos troncocònics de dimensions mitjanes i perfil baix i, per últim, els vasos de parets rectes de gran capacitat. L’atuell macrolític recuperat està compost per un conjunt de 9 artefactes. Es tracta d’un material que també apareix en altres jaciments de cronologies similars, integrat bàsicament per estris d’ús domèstic com matrius i mans de molins, percussors o allisadors, així com un fragment de l’extrem distal d’una destral polida. Pel que fa a l’industria lítica tallada, amb un total de 38 peces, la matèria prima més representada és el sílex i, de forma minoritària, també apareix el quars i la corniana. Es composa fonamentalment d’ascles simples i retocades. D’aquestes últimes destaquem la presència de rascadores, gratadors i puntes de sageta, una d’elles del tipus foliaci. Quant als ornaments d’indústria òssia trobem, d’una banda, dos fragments de malacofauna, que foren retallats i polits, i que representen segments de braçalets de Pecten o Glycymeris, amb una secció de tendència ovalada; i, d’altra banda, una dena d’os de morfologia el·líptica, secció aplanada i amb una perforació, perfectament circular, a la part central. En relació als metalls, s’han recuperat 4 peces de bronze, tres de les quals no podem definir a què corresponen degut a la seva mida i al deficient estat de conservació. La restant és una anella de bronze de morfologia i manufactura molt senzilles, sense cap tipus de decoració i de secció molt variable que va des d’aplanada fins a quasi rectangular. S’ha realitzat una analítica de la composició del metall d’aquesta peça 1 que mostra que es tracta d’un objecte de bronze ric en 1 Les anàlisis per conèixer la composició del metall s’han realitzat mitjançant Fluorescència de raigs X amb l’espectròmetre INNOV-X Alpha equipat amb tub de raigs X, instal·lat al Museo Arqueológico Nacional (Madrid). L’investigador responsable ha estat Ignacio Montero (Centre de Ciències Socials i Humanes del CSIC, Madrid) amb la col·laboració d’Ignacio Soriano (GRANEP  i Universitat Autònoma de Barcelona). Els temps d’adquisició es van fixar en 40 s i els valors quantitatius van ser calculats a partir de patrons certificats. Els resultats s’expressen com a percentatge en pes de cada un dels elements detectats. Els resultats que es recullen a la Taula van expressats com % en pes (nd = no detectat, tr = traces). En el cas de la plata (Ag) i antimoni (Sb) el límit de detecció és 0,20%, per la resta d’elements es situa en el 0,02%.

/ 34

/ actes

estany (Sn). Atès que d’aquest element hi ha una proporció en l’aliatge al voltant del 10-12 %, el bronze adquireix les seves propietats idònies de duresa, resistència i ductilitat. Com es tracta d’un objecte no utilitari, la presència més elevada de Sn (al voltant del 26%) s’ha d’interpretar amb la finalitat d’aconseguir un colada metàl·lica més fluida i amb més baix punt de fusió, ideal per a objectes decoratius. Proporcions semblants són poc recomanables en útils i armes.  El mateix es pot dir del plom (Pb), la presència del qual va associada a objectes ornamentals, tot i que, en aquest cas, no supera el 2%, límit a partir del qual es considera d’adició intencionada. La presència minoritària de níquel (Ni), arsènic (As) i antimoni (Sb), s’ha de relacionar amb la mena, o menes, del mineral de coure reduït, on estaven inclosos de forma natural. Finalment, volem aclarir que no podem garantir que totes aquestes peces de bronze pertanyin al mateix període, principalment perquè es van localitzar en els nivells més superficials del gran retall del jaciment de l’Argemí. A més, pel que fa a l’anella analitzada, l’elevada proporció de Sn ens indicaria clarament que es tracta d’un material tardà. En aquest sentit, trobem paral·lels d’ornaments semblants en jaciments del Bronze Final o de l’Edat del Ferro, com per exemple al Pla de la Bruguera (Castellar del Vallès, Vallès Occidental), a Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental), a Genó (Aitona, Segrià), a Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages) o al Mas Pla de Valldossera (Querol, Alt Camp). CONCLUSIONS El seguiment arqueològic efectuat en el decurs de les obres de desdoblament de l’Eix Transversal ha permès la localització i l’excavació d’un assentament a l’aire lliure de l’Edat del Bronze, concretament del Bronze Inicial (C. 2350-1300 CAL ANE). Aquest es trobava emplaçat en un lloc estratègic, és a dir, a la part superior, o vessant assolellada, d’una petita elevació del terreny, des d’on es dominava un ampli territori. A més, es situava en uns terrenys molt fèrtils per a la pràctica agrícola i amb diversos cursos d’aigua propers. L’objectiu principal o originari de les estructures documentades era l’emmagatzematge de l’excedent agrícola. Un cop van deixar de complir el seu ús primari, la major part de les fosses es van destinar a l’abocament d’escombraries o residus produïts per les activitats de caràcter domèstic. Juntament amb els sediments s’han exhumat fragments ceràmics, restes faunístiques, molins de vaivé, peces d’indústria lítica i elements d’argila cuita o cremada. Aquestes evidències, que ens indicarien que la zona d’hàbitat o domèstica es situava molt a prop, es relacionen directament amb el processament, rebost i consum d’aliments agrícoles i ramaders procedents d’un àmbit domèstic de caràcter familiar. Finalment, estructures com aquestes les podem trobar a jaciments propers com l’Institut de Batxillerat Antoni Pous (Manlleu, Osona) i Bosc  del  Quer  (Sant Julià de Vilatorta, Osona) o d’altres més allunyats com Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental), la Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental), les sitges de la UAB (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental), Minferri ( Juneda, Garrigues) o Mas d’en Boixos (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès).

actes / FIGURES



Fig. 1. Plànol general de les estructures del jaciment de l’Argemí.

II JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL 2012

Fig. 4. Quadre resum de les formes ceràmiques i decoracions.

Fig. 2. Vista general de la gran depressió o retall.

Fig. 5. Peces més representatives de la industria òssia, microlítica i metalls. Fig. 3. Detall d’una de les fosses o sitges.

Fig. 6. Quadre amb els resultats de la metal·logràfica efectuada a l’anella de bronze.

35 /

II JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL 2012

/ actes

BIBLIOGRAFIA ARTIGUES, P.LL., BRAVO, P. & HINOJO, E. «Excavacions arqueològiques a Can Gambús 2 (Sabadell, Vallès Occidental)». Tribuna d’Arqueologia, 2006 (2006).

PONS, E.; MOLIST, M. i BUXO, R. «Les estructures de combustió i d’emmagatzematge durant la protohistòria en els assentaments de la Catalunya litoral». Cota Zero, 10 (1994).

BOQUER, S. et alií. «El jaciment de l’Institut de Batxillerat Antoni Pons. Un assentament a l’aire lliure de finals del Calcolític». Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 15 (1995).

MAYA, J. L.; CUESTA, F. y LÓPEZ CACHERO, J. (1998). Genó: Un poblado del Bronce Final en el Bajo Segre (Lleida). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

CARLÚS, X.; LÓPEZ CACHERO, F. J.; OLIVA, M.; PALOMO, A.; RODRIGUEZ, A.; TERRATS, N.; LARA, C. y VILLENA, N. (coord.) (2007). Cabanes, sitges i tombes. El paratge de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) del 1300 al 500 ANE. Sabadell: Museu d’Història de Sabadell. CLOP, X; FAURA, J. M.; GANGONELLS, M.; MOLIST, M. y NAVARRO, C. (1998). El Pla de la Bruguera : Centre de Distribució Sony : una necròpoli d’incineració de la Primera Edat del Ferro a Castellar del Vallès (Castellar del Vallès, Vallès Occidental). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. CRUELLS, W. et alií. «L’Institut de Manlleu (Osona). Un nou jaciment del Bronze Antic. Nota Preliminar». Cypsela, 7 (1989). DAURA, A.; GALOBART, J i PIÑERO, J. (1995). L’Arqueologia al Bages. Manresa: Centre d’Estudis del Bages. EQUIP MINFERRI. «Noves dades per a la caracterització dels assentaments a l’aire lliure durant la primera meitat del II mil·lenni cal. BC: primers resultats de les excavacions en el jaciment de Minferri ( Juneda, les Garrigues)». Revista d’Arqueologia de Ponent, 7 (1997). FRANCÉS, J. «Noves excavacions al sector est del jaciment del poliesportiu de la UAB (Cerdanyola, Vallès Occidental)». Revista d’Arqueologia de Ponent, 5 (1995). MARTÍN, A. «Els grups del neolític final, calcolític i bronze antic. Els inicis de la metal·lúrgia». Cota Zero, 18 (2003). MARTÍN, A. et alií. «Les excavacions al paratge de la Bòbila Madurell i de Can Feu (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental) ». Tribuna d’Arqueologia, 1978-198 (1988). MARTIN, A. i MESTRES, J. S. «Periodització des de la fi del Neolític fins a l’Edat del Bronze a la Catalunya sud-pirinenca. Cronologia relativa i absoluta». XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (2002). MARTÍN, A.; PETIT, Mª A. i MAYA, J. L. «Cultura material, economia i intercanvis durant el III mil·lenni a Catalunya». XIIº Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (2002). MAYA, J. L. «Calcolítico y Edad del Bronce en Cataluña». Aragón/Litoral Mediterráneo. Intercambios culturales durante la Prehistoria (1992). OLIVA, M. «Els ornaments personals de la primera meitat del II mil·lenni ANE del jaciment de Can Roqueta II (est), Sabadell». Cypsela, 15 (2004). PETIT, Mª A. (1985) Contribución al estudio de la Edat del Bronce en Cataluña (comarcas del Moianès, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme, Barcelonès y Baix Llobregat). Barcelona: Tesi Doctoral inèdita.

/ 36

MASACHS, J. Mª. «Valldossera-Pontons, una zona bien determinada de la cultura megalítica en el Alto Penedès». XIV Congreso Nacional de Arqueología (1975).