Primera datació d’un mamífer no autòcton (Oryctolagus cuniculus [Linnaeus, 1758]) (Mammalia: Lagomorpha) del jaciment holocènic del Pas d’en Revull (barranc d’Algendar, Ferreries)

Primera datació d’un mamífer no autòcton (Oryctolagus cuniculus [Linnaeus, 1758]) (Mammalia: Lagomorpha) del jaciment holocènic del Pas d’en Revull (barranc d’Algendar, Ferreries)

Josep Quintana Cardona, Damià Ramis Bernat i Pere Bover Arbós

Resum Es dóna a conèixer el resultat de la primera datació d’un mamífer no autòcton (Oryctolagus cuniculus [Linnaeus, 1758]) procedent del jaciment holocènic del Pas d’en Revull (barranc d’Algendar, Ferreries). Per aquest mamífer s’ha obtingut una datació de 2575±BP, mentre que per a M. balearicus ha estat de 6230±BP, és a dir, significativament més antiga que la primera datació de Myotragus realitzada en aquest mateix jaciment. Aquests resultats indiquen que no és possible demostrar la relació entre l’extinció de M. balearicus i l’arribada dels primers humans a Menorca, responsables de la introducció dels primers vertebrats domèstics a l’illa, ja que no existeix una correlació cronològica entre les dues datacions. Paraules clau: datacions radiocarbòniques, fauna domèstica, Myotragus balearicus, acumulació sedimentològica natural, mol·luscs continentals, tafonomia. Abstract For the first time, a radiocarbon dating for a non autochthonous mammal bone (Oryctolagus cuniculus [Linnaeus 1758]) from Es Pas d’en Revull hoRev. de Menorca. Tom 95. 185-200. ISSN: 0211-4550

186 Josep Quintana Cardona, Damià Ramis Bernat i Pere Bover Arbós

locene deposit (Algendar ravine, Ferreries) is released. A second radiocarbon dating for the extinct Balearic endemic mammal (Myotragus balearicus Bate 1909) is known from the same locality as well. The result of the radiocarbon dating for O. cuniculus is 2575±40 BP, whereas for M. balearicus is 6230±40 BP. From these data is not possible to prove (for the gap between the two radiocarbon datings) the relationship between the M. balearicus extinction and the arrival of the first humans to Minorca, who introduced for the first time domestic mammals in the island. Key words: Radiocarbon dating, domestic mammals, Myotragus balearicus, Holocene deposit, Continental molluscs, Taphonomy. Introducció L’arribada dels primers humans a les illes Balears va suposar una sèrie de canvis ecològics molt importants i va ser la responsable directa de la desaparició de tots els mamífers terrestres endèmics presents a les nostres illes des de la regressió messiniana, durant el Miocè superior (fa uns 5,3 milions d’anys). La desaparició d’aquests mamífers terrestres endèmics (pertanyents als gèneres Myotragus Bate 1909, Hypnomys Bate 1919 i Nesiotites Bate 1944) va ser fulminant des d’un punt de vista geològic. Si bé és cert que existeixen nombroses proves de la presència primerenca dels primers humans a les nostres illes (Alcover et al. 2001), no s’ha trobat cap evidència empírica que, de forma segura, demostri que els humans van ser els responsables directes d’aquestes extincions (Ramis 2000; Ramis i Alcover 2001a, 2001b; Bover i Ramis 2005) a causa, segurament, de la rapidesa amb què aquestes extincions es van produir. Des del punt de vista geològic i sedimentològic, el conjunt del jaciment holocènic del Pas d’en Revull (barranc d’Algendar, Ferreries) es pot considerar únic. És el primer jaciment menorquí en el qual apareixen mesclades restes de mamífers terrestres endèmics (s’hi han trobat les restes més modernes de Myotragus balearicus Bate 1909 a l’illa de Menorca, amb una edat de 5060 ±40 BP [Quintana et al. 2003]) i fauna domèstica introduïda pels primers humans. La fauna malacològica mostra el mateix patró que els vertebrats, amb

Primera datació d’un mamífer no autòcton...

187

mescla d’espècies autòctones/endèmiques i espècies al·lòctones, és a dir, introduïdes per l’home i que no apareixen, per tant, en el registre paleontològic de l’illa (Quintana 2001). Objectius La datació radiocarbònica dels vertebrats inclosos en el jaciment del Pas d’en Revull té com a objectius principals: 1) comprovar la possible coincidència cronològica dels vertebrats autòctons (M. balearicus) en relació amb els vertebrats introduïts per l’home, 2) confirmar la datació tardana de les restes de M. balearicus i 3) explicar la gènesi geològica del jaciment. Situació del jaciment El jaciment holocènic del Pas d’en Revull se situa al barranc d’Algendar (Ferreries, Menorca) (figura 1) (coordenades UTM: 31SEE831260), en els terrenys que pertanyen al lloc de ses Coves (Ferreries), propietat de Jaume Rotger Piris, segons consta en el cadastre de l’Ajuntament de Ferreries. Descripció del jaciment Els sediments que formen el jaciment rebleixen parcialment un petit abric rocós excavat a la paret nord del Pas d’en Revull (figura 2). La potència visible de les argiles és molt variable, però no sobrepassa els dos metres d’alçada. Els sediments en els quals s’inclouen les restes de vertebrats són unes argiles vermelloses no cimentades, amb abundants còdols calcarenítics molt heteromètrics que «suren» enmig de les argiles (figura 3). Des del punt de vista estratigràfic, no és possible distingir, almenys de forma clara, diferents nivells sedimentològics.

188 Josep Quintana Cardona, Damià Ramis Bernat i Pere Bover Arbós

Metodologia de treball Dibuix dels talls A l’hora de realitzar els talls, es va triar la zona del jaciment amb la major potència aparent per tal de facilitar al màxim la recollida de mostres. La separació entre els dos talls va ser de 0,75 m. El tall 1 té una potència màxima aparent de 1,25 m, mentre que en el tall 2 és de 1,35 m (figures 2 i 4). Recollida de mostres Es van recollir quatre mostres diferents, tal com s’indica a la figura 4. La primera mostra del tall 1 (amb un pes de 1.100 g) es va recollir a uns 25 cm per sota del límit superior de la capa d’argiles. La segona mostra (1.500 g) del tall 1 es va recollir a uns 65 cm del límit superior del jaciment (és a dir, a uns 40 cm per davall del punt on es va recollir la primera mostra). Pel que fa al tall 2, la tercera mostra (1.225 g) es va recollir a la part més alta del jaciment, mentre que la quarta mostra (2.450 g) va ser recollida a uns 55 cm per davall del límit superior del jaciment. Separació de les restes de vertebrats La separació de les restes de vertebrats susceptibles de ser datades es va realitzar abans del rentat de les mostres per evitar que es contaminessin. Les restes separades van ser: Mostra 1 - Dos possibles fragments cranials d’un vertebrat indeterminat de mida gran. - Fèmur dret d’un rosegador indeterminat. Mostra 2 - Una segona falange de M. balearicus (fig. 5B). - Epífisi proximal de la costella d’un mamífer indeterminat, possiblement M. balearicus. Mostra 3 - Epífisi proximal esquerra de l’ulna d’un O. cuniculus (fig. 5A). - Extrem proximal de la falange d’un mamífer indeterminat, possiblement M. balearicus.

Primera datació d’un mamífer no autòcton...

189

- Tíbia d’un rosegador indeterminat. - Mandíbula dreta incompleta d’un rosegador indeterminat. Mostra 4 - Tercera falange de M. balearicus. - Costella incompleta d’un mamífer indeterminat, possiblement M. balearicus. - Epífisi proximal de l’húmer d’un ocell indeterminat. Totes les restes i les mostres estan dipositades actualment al Museu de Menorca (Maó). Rentat dels sediments Els sediments de les quatre mostres es van mesclar (un cop separades les restes de vertebrats susceptibles de ser datades) amb peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada), per tal de facilitar la neteja de les restes orgàniques incloses en el sediment (closques de caragols i restes de microvertebrats). Posteriorment, els sediments es van rentar utilitzant un tamís de malla molt fina (inferior a un mil·límetre) i un potent corrent d’aigua. Mitjançant aquest procediment es va eliminar bona part de la fracció més fina del sediment. Un cop rentats els sediments, es van retirar els còdols més grans, de forma que el volum original de les mostres es va reduir de forma considerable (un 93% en la mostra 1, un 86% en la mostra 2, un 89% en la mostra 3 i un 97% en la mostra 4). El rentat dels sediments i la reducció del volum va facilitar el seu tamisatge, la separació en fraccions i el triatge de les quatre mostres. Tamisatge dels sediments Un cop rentades, les mostres es van assecar i tamisar. Els sediments es van separar en tres fraccions diferents (grollera, mitjana i fina) per facilitar les tasques posteriors de triatge, tant de visu com amb la lupa binocular. Triatge de les mostres El triatge (és a dir, la separació de les closques dels mol·luscs i els ossos del sediment) de la fracció més grollera es va realitzar de visu, repartint la mostra de forma homogènia en una safata.

190 Josep Quintana Cardona, Damià Ramis Bernat i Pere Bover Arbós

En el cas de la fracció mitjana, el triatge es va realitzar mitjançant una lupa binocular, mentre que la part més fina no es va triar, ja que només contenia fragments molt petits de closques i ossos no identificables. Datació de les mostres Per datar-les, les mostres (KIA-43020: segona falange de M. balearicus [tall 1, mostra 2, figura 5B] i KIA-42770: epífisi proximal esquerra d’una ulna d’O. cuniculus [tall 2, mostra 3, figura 5A]) van ser enviades al laboratori IRPA / KIK (Institut Royal du Patrimoine Artistique / Koninklijk Instituut voor het Kunstpatrimonium) de Brussel·les (Bèlgica). Inventari faunístic Vertebrats A més de les restes especificades en l’apartat anterior, les quatres mostres han donat un nombre modest però interessant de vertebrats (taula 1), entre els quals cal destacar la presència de: (1) M. balearicus a les mostres 2, 3 i 4; (2) rosegadors no autòctons indeterminats a les mostres 1, 2 i 3; (3) restes molt escasses de serps indeterminades a les mostres 3 i 4; i (4) O. cuniculus a la mostra 3. L’inventari faunístic posa de manifest la mescla d’elements autòctons (M. balearicus) amb espècies no autòctones de mamífers (rosegadors i conill de camp) i rèptils (serp). S’ha de tenir ben present que a Menorca només s’han trobat restes de serps fòssils als jaciments pliocènics de Punta Nati. Les serps van estar absents a Menorca durant tot el Plistocè i tornen a aparèixer durant l’Holocè com a resultat d’una introducció antròpica. El mateix es pot dir del conill de camp (O. cuniculus), que res té a veure amb el conill gegant del Pliocè de Punta Nati. Mol.luscs En el cas de la fauna malacològica també es produeix una mescla d’espècies autòctones / endèmiques i al·lòctones introduïdes pels humans (Quintana 2001) (taula 2). En relació amb els mol·luscs endèmics, cal dir que al Pas d’en Revull han

Primera datació d’un mamífer no autòcton...

191

aparegut nombrosos exemplars d’una espècie nova del gènere Truncatellina Lowe 1854 (Truncatellina sp., a la taula 2), encara present a l’illa i actualment en vies de publicació (Quintana, en premsa). Des d’un punt de vista ecològic, els mol·luscs ens informen dels diferents ambients representats al barranc d’Algendar quan es va formar el jaciment. S’han trobat pulmonats terrestres típics de zones boscoses, rupícoles, cavernícoles, aquàtiques i de vorera de torrent i espais oberts amb vegetació baixa. Resultats de les datacions Els resultats de les datacions s’indiquen a la taula 3. En relació amb M. balearicus, s’ha de dir que l’edat obtinguda en aquesta ocasió és més antiga que la datació publicada per Quintana et al. (2003) per a la mateixa espècie. La datació obtinguda per O. cuniculus és significativament més moderna que la datació publicada per Quintana et al. (2003). Aquest fet indica clarament que no es pot provar, ara per ara, la relació entre l’extinció de M. balearicus, l’arribada dels primers humans a Menorca i la introducció dels primers vertebrats no autòctons a l’illa. Tot i així, es pot considerar que la datació d’O. cuniculus és prou interessant, ja que és la primera citació d’aquesta espècie durant l’època talaiòtica menorquina. A Mallorca el conill de camp ha estat citat en el poblat talaiòtic de s’Illot (Sant Llorenç), amb una cronologia més antiga (1100 BC) (Uerpmann, 1970-1971). Conclusions Per primer cop es dóna a conèixer la primera datació d’un mamífer no autòcton procedent del jaciment holocènic del Pas d’en Revull (barranc d’Algendar, Ferreries), realitzada a partir d’una epífisi proximal esquerra d’un O. cuniculus. La seva edat ha estat estimada en 2575±30 BP, és a dir, significativament més moderna que la datació obtinguda per Quintana et al. (2003) (5060±40 BP). La nova datació per a M. balearicus és significativament més antiga (6230±40 BP).

192 Josep Quintana Cardona, Damià Ramis Bernat i Pere Bover Arbós

No es pot establir, ara per ara, una relació entre l’extinció de M. balearicus i l’arribada dels primers humans a Menorca, ja que no existeix una correlació cronològica entre les restes més modernes de M. balearicus i O. cuniculus. Les restes de vertebrats trobades al Pas d’en Revull representen (segons les datacions obtingudes) un lapse de temps relativament ample (comprès entre els 6230±40 BP i els 2575±30 BP), relacionat, sense cap dubte, amb el procés de formació del jaciment. Les principals característiques geològiques i faunístiques observades en el jaciment són: (1) presència de còdols calcarenítics molt heteromètrics i angulosos; (2) els còdols estan suportats per la matriu argilosa; (3) absència de nivells sedimentaris ben diferenciats; (4) mescla de mol·luscs d’aigua dolça (un únic exemplar), mol·luscs terrestres d’ambients hipogeus (Cecilioides sp. i T. scutulum) i d’ambients oberts; i (5) mescla de restes òssies de cronologia diferent. A partir d’aquestes observacions, es pot concloure que: (1) tant les restes orgàniques com els sediments s’haurien acumulat en un ambient hipogeu (àrea font), que hauria funcionat (durant un període relativament llarg de temps) com una trampa tant per als mol·luscs d’ambients oberts com per a la resta de vertebrats; (2) el jaciment es correspondria amb una acumulació secundària que hauria sofert un transport poc important des de l’àrea font; (3) l’acumulació secundària s’hauria produït com a conseqüència d’un únic esdeveniment, possiblement molt energètic però de durada curta; i (4) el transport es relacionaria amb un episodi esporàdic de pluges intenses, però no amb un corrent permanent d’aigua, tal com sembla indicar la quasi total absència de mol·luscs d’aigua dolça. El jaciment del Pas d’en Revull es pot considerar una unitat sedimentològica única en el context geològic de Menorca, ja que s’hi han trobat restes molt modernes de M. balearicus mesclades amb vertebrats no autòctons amb una edat relativament antiga. De cara al futur, seria interessant realitzar més mostrejos per obtenir natacions noves de vertebrats al·lòctons i realitzar un inventari faunístic al més acurat possible, tant dels vertebrats com dels mol·luscs terrestres.

Primera datació d’un mamífer no autòcton...

193

Agraïments Estem especialment agraïts a les persones i institucions següents, sense l’ajut dels quals no hauria estat possible portar a terme aquest projecte d’investigació. Al senyor Jaume Rotger Piris (Ciutadella de Menorca), propietari dels terrenys de ses Coves (Ferreries), per facilitar-nos en tot moment l’accés i la realització de les tasques de prospecció al Pas d’en Revull. Així mateix estem especialment agraïts al doctor J. A. Alcover (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, Esporles, Mallorca), al doctor Mark Van Strydonck (KIK/IRPA, Bèlgica), a l’Institut Menorquí d’Estudis i al Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca pel seu suport i aval institucional. Bibliografia Alcover, J. A., Ramis, D., Coll, J. i Trias, M. (2001): «Bases per al coneixement del contacte entre els primers colonitzadors humans i la naturalesa de les Balears». Endins, 24: 5-57. Bover, P. i Ramis, D. (2005): «Requiem for Myotragus balearicus domestication». In Alcover, J. A. & Bover, P. (eds.): Proceedings of the International Symposium “Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological Approach”. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 12: 73-84. 84. Quintana, J. (2001): «Fauna malacológica presente en los sedimentos holocénicos del Barranc d’Algendar (Ferreries, Menorca)». Spira 1 (1): 3340. Quintana, J. (en premsa): «Truncatellina beckmani sp nov. (Gastropoda: Pulmonata: Vertiginidae: Truncatellininae), una nueva especie endémica de Menorca (Islas Baleares, Mediterráneo occidental)». Spira. Quintana, J., Bover, P., Ramis, D. & Alcover, J. A. (2003): «Cronologia de la desaparició de Myotragus balearicus Bate 1909 a Menorca». Endins, 25: 155-158. Ramis, D. (2000): «Patrons d’alteració als ossos de Myotragus balearicus Bate 1909 (Artiodactyla, Caprinae) de la cova des Moro (Manacor)». A

194 Josep Quintana Cardona, Damià Ramis Bernat i Pere Bover Arbós

Guerrero, V. M. & Gornés, S. (coord.). Colonización humana en ambientes insulares. Interacción con el medio y adaptación cultural: 455-471. Universitat de les Illes Balears. Palma de Mallorca. Ramis, D. i Alcover, J. A. (2001a): «Bone needles in Mallorcan prehistory: a reappraisal». Journal of Archaeological Science, 28: 907-911.Ramis, D. i Alcover, J. A. (2001b): «Revisiting the earliest human presence in Mallorca, Western Mediterranean». Proceedings of the Prehistoric Society, 67: 261-269. Uerpmann, H. P. (1970-1971): «Die tierknochenfunde aus der talayot-siedlung von s’Illot (San Lorenzo, Mallorca)». Stud. Tierkn. Iber. Halb., 2: 1-111. München.

Primera datació d’un mamífer no autòcton...

195

Figura 1. Situació geogràfica del jaciment holocènic del Pas d’en Revull, indicada mitjançant un punt de color negre (quadrícula UTM de 5 x 5 km).

196 Josep Quintana Cardona, Damià Ramis Bernat i Pere Bover Arbós

Figura 2. Vista panoràmica (direcció NO-SE) del jaciment del Pas d’en Revull, en la qual se situen els dos talls dels quals s’han extret les quatre mostres. A: Calcarenites miocèniques; B: Sediments holocènics amb fauna vertebrada. Escala: 1 m.

Figura 3. Vista detallada dels sediments holocènics del Pas d’en Revull. S’aprecia clarament que els còdols calcarenítics «suren» enmig de les argiles vermelloses. A: Calcarenites miocèniques; B: Sediments holocènics. Escala: 30 cm.

Primera datació d’un mamífer no autòcton...

197

Fig. 4. Talls esquemàtics (direcció NE-SO) en els quals s’han recollits les quatre mostres, indicades mitjançant fletxes. A: Calcarenites miocèniques; B: Sediments holocènics.

Figura 5. Restes òssies datades, procedents del jaciment del Pas d’en Revull. A: Epífisi proximal esquerra de l’ulna d’O. cuniculus (KIA-42770); B: Segona falange de M. balearicus (esquerre: vista dorsal; dreta: vista lateral) (KIA-43020).

198 Josep Quintana Cardona, Damià Ramis Bernat i Pere Bover Arbós

Taula 1. Relació dels vertebrats trobats a les quatre mostres estudiades. Tall 1 Mostra 1

Tall 2 Mostra 2

Mostra 3

Mostra 4

Podarcis sp

Podarcis sp

Podarcis sp

Podarcis sp

Aves indet.

Rodentia indet.

Serpentes indet.

Serpentes indet.

Amphibia indet.

Myotragus balearicus

Amphibia indet.

Aves indet.

Rodentia indet.

Amphibia indet.

Insectivora indet.

Myotragus balearicus

Rodentia indet.

Oryctolagus cuniculus Myotragus balearicus

Primera datació d’un mamífer no autòcton...

199

Taula 2. Relació dels mol·luscs continentals trobats a les quatre mostres estudiades, amb indicació de l’hàbitat on aquestes espècies es troben amb més freqüència. (1) Vorera de torrent; (2) Dunes costaneres, garriga, zones boscoses aclarides; (e) Espècie endèmica. Mostra 1

Mostra 2

Mostra 3

Pseudamnicola sp Acanthinula aculeata (O. F. Müller 1774)

Mostra 4

Ambient

—

Aquàtic

—

Lauria cylindracea (Da Costa 1778)

—

—

—

Truncatellina cf. cylindrica (A. Férussac 1807)

—

—

—

—

Truncatellina sp (e)

—

—

—

—

Punctum (Pleuropunctum) pusillum Lowe 1831

—

—

—

Vitrea contracta (Westerlund 1871)

—

—

—

—

Oxychilus (Ortizius) lentiformis (Kobelt 1882) (e)

—

—

—

—

Cecilioides sp

—

—

—

Testacella scutulum G. B. Sowerby I. 1820

—

—

—

Carychium minimum O. F. Müller 1774

—

—

—

(1)

Vallonia costata (O. F. Müller 1774)

—

—

Vallonia enniensis (Gredler 1856)

—

—

Vorera de torrent/ zones calcàries obertes

Vallonia pulchella (O. F. Müller 1774) Iberellus pyrenaicus (Rossmässler 1839) (e)

—

— —

—

—

—

Pyramidula cf. rupestris (Draparnaud 1801) Xerocrassa nyeli (Mittre 1842) (e)

— —

Cochlicella conoidea (Draparnaud 1801)

—

—

—

Hipogeu

Rupícola (2)

— Degradat/ Xèric

Cernuella (Cernuella.) virgata (Da Costa 1778)

—

—

Cochlicella acuta (O. F. Müller 1774)

—

—

—

—

—

Milacidae / Limacidae indet.

Boscós

-

200 Josep Quintana Cardona, Damià Ramis Bernat i Pere Bover Arbós

Taula 3. Resultats de les datacions. Taxó

Ubicació

Os

Núm. Laboratori

Datació convencional

BC

C13 / N15

M. balearicus

Tall 1 Mostra 2

Segona falange

KIA-43024

6230±40 BP

5310-5190

3,2

O. cuniculus

Tall 2 Mostra 3

Epífisi proxinal esquerre d’ulna

KIA-42770

2575±30 BP

810-740

3,3