Resums XIII Reunió Nacional de Quaternari Andorra 2011
Resúmenes XIII Reunión Nacional de Cuaternario Andorra 2011
PONT TRENCAT: LA SEQÜÈNCIA SÍSMICA DE 1427-1428 A LA VALL DEL VALIRA (ANDORRA - ALT URGELL, PIRINEUS ORIENTALS)
Carles Gascón (1) i Valenti Turu (2) (1). Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. C. Sant Ermengol, 71. 25700-La Seu d’Urgell.
[email protected] (2). Fundació Marcel Chevalier, Av. Príncep Benlloch 66-72, AD 500 Andorra la Vella, Principat d’Andorra;
[email protected]
Abstract (Pont Trencat: The 1427-1428 earthquake sequence at the Valira Valley, Southeastern Pyrenees ): Geological evidences from a landslide at “Pont Trencat” locality dated from the fifteenth century, could be linked to the 1427-1428 catastrophic earthquake documented in the Spanish Garrotxa and Ripolles regions. Since now no notices were repported about that in the Valira Valleys (Andorra and Alt Urgell), but different documentaries findings bear witness to the existence of earthquakes in La Seu d'Urgell and the valley of the Valira prior to 1437. This contribution demonstrate such earthquake events and we wonder about its incidence in the half western Catalan Pyrenees. Paraules clau: Sismicitat històrica, vall del Valira, datació absoluta, afectació d’edificis històrics Key words: Historical earthquakes, Valira valleys, absolute chronology, historic boildings affected INTRODUCCIÓ Durant els segles XIV i XV bona part del territori català va experimentar una sèrie de moviments sísmics que han esdevingut un dels episodis més estudiats de les catàstrofes naturals de la nostra història recent. La documentació de l’època, gràcies a una quantitat de documents conservats i a la seva riquesa descriptiva, ha possibilitat aquest estudi exhaustiu d’un cicle sísmic de llarga durada que tingué quatre episodis devastadors els anys 1373, 1427, 1428 i 1448 (Olivera et al., 2006). En cap d’aquests estudis, però, no hi ha testimonis d’activitat sísmica a la Seu d’Urgell i la seva rodalia, si bé en el cas del terratrèmol del 2 de febrer de 1428 la isosista d’intensitat VIII queda oberta a l’oest de Puigcerdà per manca de dades. En aquest sentit, l’inventari i la datació recent de diverses inestabilitats d’origen sísmic a la vall del Valira, molt especialment la datació inèdita del moviment de massa localitzat a l’indret anomenat Pont Trencat, obren la porta a documentar a través de les evidències geològiques allò que fins ara no ha estat possible localitzar a partir de les fonts històriques tradicionals.
En aquest sentit ha estat possible identificar un sector de surrecció tectònica creixent des de Pont Trencat (municipi de Valls de Valira, Alt Urgell) fins a la Margineda, (parròquia de Sant Julià de Lòria a Andorra), on les terrasses baixes es troben suspeses unes quantes desenes de metres per sobre de l’actual nivell del riu (Turu, 1994). L’esllavissament de Pont Trencat (Fig. 1) es localitza al marge esquerre del riu Valira, sobre un antic tram, actualment desafectat, de la carretera de la Seu a Andorra, poc més amunt de Cortingles, al municipi de Valls de Valira, comarca de l’Alt Urgell (Taula 1).
SITUACIÓ Amb una llargada d’uns 44 quilòmetres, el riu Valira neix al Principat d’Andorra i vertebra la hidrografia d’aquest país abans de confluir amb el riu Segre a la Seu d’Urgell. En aquest punt de confluència existeix una sèrie de terrasses fluvials suspeses per sobre de l’actual llera fluvial, les altes estan clarament escalonades mentre que les més baixes es troben encaixades les unes dins de les altres. La posició relativa de les terrasses fluvials del sistema Segre-Valira està clarament influenciada per la dinàmica de la fossa de l’Urgellet, l’emprenta de la qual s’estén sobre les terrasses fluvials de la Valira fins el seu tram mitjà (Turu i Peña-Monné, 2006).
Fig. 1: El sector datat s’accedeix per l’antic traçat de la carretera N145. La cicatriu i el lòbul d’esllavissament són fàcilment identificables al paisatge des de la carretera N145 en sentit La Seu d’Urgell, veure Fig. 2. X
Y
Z
42º24’16,4’’
1º28’00,06’’
780 m
Taula 1: Localització del peu d’esllavissament
EL CUATERNARIO EN ESPAÑA Y ÁREAS AFINES, AVANCES EN 2011 AVENÇOS EN 2011, EL QUATERNARI A ESPANYA I AREES AFINS
Resums XIII Reunió Nacional de Quaternari Andorra 2011
METODOLOGIA El mètode de datació utilitzat és un mètode radiomètric d’exposició a la radiació. La cronologia és obtinguda a partir de mesurar l’efecte acumulatiu de la radiació nuclear cristal·lina sobre els grans de quars i feldespats presents als sediments d’obturació fluvial. Els resultats de les mesures i la datació corresponent es mostren a la Taula 2. Dosi promig
Paleodosi
(Gy/a)
(Gy)
4,33
6,50976±0,2448
Datació en 2007 551±32 anys
Taula 2: Resultats de la datació OSL efectuada al laboratori ITN de Sacavem (Portugal)
Resúmenes XIII Reunión Nacional de Cuaternario Andorra 2011
Pel que fa a l’obtenció de dades històriques sobre aquest episodi, s’ha dut a terme un buidatge de la documentació d’aquelles institucions que, al segle XV, tenien al seu càrrec la gestió d’edificis rellevants o responsabilitat civil sobre la seguretat de persones dins del marc geogràfic delimitat. DADES El sediment datat se situa sobre una terrassa fluvial i presenta un gruix metric (≈ 1 m). Les laminites no superen els 2 centímetres de gruix, fet que comporta un total de 50 laminites. Pel cas d’un llac actual en aquesta alçada i latitud, el règim tèrmic és dimíctic i es formen 2 laminites per any (1 a l’estiu i 1 a l’hivern), la qual cosa implica un total de 25 anys d’obturació després de l’esllavissament (2007 – 551 25 = any 1431). Cal tenir en compte que la desviació estàndard de la datació és la mateixa i no varia, per tant l’esllavissament es va produir entre 1431 ± 32 anys. Amb aquestes dades hom pot dir que l’edat de l’esllavissament de Pont Trencat i l’edat dels sismes de 1427-1428 d’escala VIII-X (MSK) són coincidents. Quant als resultats de l’exegesi documental, només s’han localitzat dades d’interès en el cas dels fons vinculats amb l’antiga abadia benedictina de Sant Serni de Tavèrnoles, situada al curs inferior de la vall del Valira. Segons aquesta documentació, l’any 1430 el monestir, una potent construcció de pedra d’època romànica, necessitava una urgent reparació tant a l’interior com a l’exterior per amenaça de ruïna (Baraut, 1998-2001, doc. 324). Un testimoni de l’any 1441 recull que les voltes de l’església abacial estaven ensorrades, així com el claustre (Baraut, 1998-2001, doc. 326) i, finalment, l’any 1500 és atribuïda tota aquesta destrucció a un terratrèmol que tingué lloc en el passat (Baraut, 1998-2001, p. 325), atribució sobre la qual s’insisteix en un nou document de 1534 (Baraut, 1998-2001, doc. 380). INTERPRETACIÓ L’evidència d’un esllavissament produït a Pont Trencat entre 1456-1425 ± 32 anys és la dada obtinguda de la datació dels sediments d’aquest indret, la qual coincideix, al mateix temps, amb l’inici d’una sèrie documental vinculada amb la ruïna del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles –situat a tres quilòmetres escassos riu avall de Pont Trencat- a causa de l’acció d’un terratrèmol. L’any 1430, data d’inici d’aquesta sèrie documental, queda dins del ventall cronològic de les datacions de Pont Trencat i és perfectament vinculable al cicle sísmic de 1427-1428, el més intens del registre històric de Catalunya, atesos els efectes registrats i la proximitat cronològica d’ambdòs esdeveniments.
Fig. 2: Situació del sector de mostreig al peu de l’antiga N145 i aspecte dels sediments datats. Hom pot observar una alternància de bandejat subhoritzontal gris clar i fosc així com laminació sedimentària.
De tots els sismes d’aquest cicle, el més intens fou el del dia 2 de febrer de 1428, amb epicentre a Camprodon, on es calcula que tingué un grau d’intensitat IX (MSK); l’àrea de màxims danys es detecta entre la zona de Camprodon i la de Puigcerdà, amb unes intensitats VIII-IX (MSK). La relativa proximitat de l’epicentre d’aquest sisme a la vall del Valira ens fa pensar que l’esllavissada de Pont Trencat i la ruïna de Sant Serni (Fig. 3 i 4) podrien haver estat ocasionats pel sisme del 2 de febrer de 1428.
EL CUATERNARIO EN ESPAÑA Y ÁREAS AFINES, AVANCES EN 2011 AVENÇOS EN 2011, EL QUATERNARI A ESPANYA I AREES AFINS
Resums XIII Reunió Nacional de Quaternari Andorra 2011
Amb tot, l’efecte sòl pot haver motivat l’esllavissament datat de Pont Trencat, la important pendent que presenten els vessants del fons de vall d’aquest sector de valls de Valira augmenta la seva vulnerabilitat en front a un sisme. La probable assignació d’una intensitat VIII (MSK) al sisme detectat a la vall del Valira és una variable que cal estudiar en un futur, ja que ens permetria tancar per l’oest la isosista VIII que restava oberta a ponent de Puigcerdà per manca de dades (Fig. 5) i, al mateix temps, introduiria un matís a la suposició que aquesta isosista no aniria més enllà de la capital cerdana (Olivera et al., 2006).
Resúmenes XIII Reunión Nacional de Cuaternario Andorra 2011
És possible que l’efecte sòl fos una causa de la ruïna de Sant Serni i l’esllavissament de Pont Trencat, però més important encara és estudiar aquest efecte a l’Alt Urgell per determinar amb propietat la perillositat sismica a la qual històricament ha estat sotmesa aquesta comarca.
Referencies bibliogràfiques Baraut, C. (1998-2001). Diplomatari del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles (segles XIV-XVI). Urgellia, 14, 315-465. Olivera, C.; Redondo, E.; Lambert, J.; Riera Melis, A.; Roca, A. (2006). Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. Ed. Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006, 407 pp. Turu, V. (1994) Datos para la determinación de la máxima extensión glaciar en los valles de Andorra (Pirieneo Central); Actas de la III Reunión de Geomorfología, Logroño, 266-273 Turu, V. y Peña, J.L. (2006) Ensayo de reconstrucción cuaternaria de los valles del Segre y Valira (Andorra La Seu d’Urgell - Organyà, Pirineos Orientales): morrenas y terrazas fluviales. En: Geomorfologia y Territorio: IX Reunió Nacional de Geomorfología (A. Pérez-Alberti y López-Bedoya, J. eds.) USC, Santiago de Compostela, 129-148.
Fig. 3: Ruïnes de l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles (primer terç de segle XX). Fotografia d’en Guillem Plandolit. Procedència ACAU-Fons Plandolit, FPC249
Fig. 4: Estat actual de l’esglèsia de Sant Cerni de Tavèrnoles.
CONCLUSIONS L’edat de l’esllavissament de Pont Trencat i l’edat dels sismes de 1427-1428 d’escala VIII-X (MSK) amb epicentre a la Garrotxa i l’alt Ripollès són coincidents. De forma més recent la crisi sísmica de 1970 que va experimentar aquests sector dels Pirineus i d’intensitat VI (MSK) no van causar esllavissaments dels vessants. Això permet afirmar que el sisme que va provocar l’esllavissament de Pont Trencat i el de Sant Serni de Tavèrnoles havia de ser de grau superior.
Fig. 5: Mapa d’intensitat sísmica segons Olivera et al. (2006) amb el epicentre i isosistes per al terratrèmol del 2 de febrer de 1248. L’isosista de grau VIII quedaria tancada entre la capital Cerdana i Andorra, mentre que les valls de Valira queden incloses dins de l’afectació de grau VII. P = Percepció, PD = Danys provables. D = Danys. FT = Efectes en el terreny (esllavissaments i fissures i altres efectes).
EL CUATERNARIO EN ESPAÑA Y ÁREAS AFINES, AVANCES EN 2011 AVENÇOS EN 2011, EL QUATERNARI A ESPANYA I AREES AFINS
