Moll, Antoni Lluís (2017): Les \'Elegàncies\' de la llengua: la literatura en la reflexió i l\'aprenentatge lingüístics a l\'educació secundària

Les Elegàncies de la llengua: la literatura en la reflexió i l’aprenentatge lingüístics a l’educació secundària

Antoni-Lluís Moll Universitat de Barcelona

IV Jornades GrOC Universitat de Barcelona 18-19 gener 2017

0. Qüestions prèvies

0.1 IDEA HUMANÍSTICA DE LES ELEGÀNCIES 0.2 FINALITAT DE L’ENSENYAMENT DE LA LITERATURA 0.3 OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ

Lorenzo Valla, De linguae latinae elegantia (ed. 1471)

Per això, els més il·lustres professors de totes les arts han ordenat que s’exposin fins i tot els defectes (en cas que n’hi hagi) d’aquells mateixos [escriptors] que es proposen com a models als deixebles. (Prefaci al llibre VI)

Antonio de Nebrija, Introductiones Latinae (ed. 1481)

Des del moment en què vaig començar a professar l’art de la gramàtica, en cap moment vaig poder deixar de pensar quins autors havia de proposar als meus alumnes perquè els estudiessin i els aprenguessin. (F. 1)

Josep Pau Ballot, Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1813)

S’ha ja vist en esta gramàtica quant entera i perfeta és la llengua catalana en totes ses parts, les terminacions vàries i agradables, l’ortografia regular i la prosòdia constant. Ara, en la poesia, veurem quant copiosa és, quant eloqüent. Veurem que les sues paraules són expressives; les frases, enèrgiques; que és afectuosa per a lo patètic, grave per a lo sèrio; festiva, jacosa, lacònica i sonora, i que no li falta dulçura, número, grandesa i majestat. (pàg. 210)

Objectius de l’ensenyament de la llengua i la literatura a l’ensenyament secundari Focus d’interès de les reflexions

Coneixements lingüístics: teoria i pràctica gramaticals

Coneixements literaris: teoria i metodologia literàries

Reflexió i producció Reflexió i producció(?)

TESIS SOBRE LES QÜESTIONS PRÈVIES

Tesi 1. La finalitat de la literatura no és la reflexió lingüística o gramatical. L’ensenyament de la literatura ha de buscar l’anàlisi més omnicomprensiva dels textos per ajudar a buscar-ne «el plaer que els és propi». Tesi 2. Malgrat la tesi 1, més enllà de l’ensenyament de la literatura com a disciplina, amb els paràmetres que li són propis, hi ha un espai d’intersecció possible en què el text literari, en la mesura en què també és una producció lingüística, pot ser útil a l’ensenyament de la llengua. Tesi 3. D’acord amb la tesi 2, els textos literaris poden convertir-se en especialment útils com a il·lustració i elegància (en terminologia manllevada de l’humanisme renaixentista) de la producció textual. La freqüentació de textos literaris enriqueix el coneixement de la llengua i proveeix models per imitar o per emular. Cal trobar la manera d’incorporar l’obra literària, al costat d’altres menes de textos, en l’ensenyament i la reflexió lingüístics.

1. Marc normatiu i curricular

1.1 EL CURRÍCULUM DE LLENGUA I LITERATURA DE L’ENSENYAMENT SECUNDARI 1.2 L’ENSENYAMENT COMPETENCIAL A LA SECUNDÀRIA 1.3 PROVES DE CARÀCTER UNIVERSAL

Competències bàsiques de l’àmbit de lingüístic i de la comunicació

Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (2015)

Proves de competències bàsiques

Generalitat de Catalunya, Prova de competències bàsiques de 4t d’ESO de llengua catalana (2016)

Proves d’accés a la universitat

Generalitat de Catalunya, Prova d’accés a la universitat de llengua catalana (setembre 2016)

TESIS SOBRE EL MARC NORMATIU I CURRICULAR

Tesi 4. El disseny curricular, sobretot des de la perspectiva competencial, tendeix a separar espistemològicament (i segurament ha de ser així) les competències estrictament lingüístiques de les literàries. Tesi 5. Malgrat la tesi 4, l’amplitud de disseny i la concreció de les competències estrictament lingüístiques permet (i gairebé propicia) la interacció amb les competències literàries. Tesi 6. No s’ha de menystenir, com a complement del marc normatiu, el valor unificador i de fixació d’objectius per al sistema educatiu de les proves externes amb valor universal (proves de competències de 4t d’ESO i PAU). És important assegurar un rol a la literatura en aquestes proves i enriquir la reflexió exigida a partir de les especificitats literàries dels textos.

2. Materials

La literatura exemplifica la variació (geogràfica, funcional, social...)

Alegre, Montserrat et al. (2009): Llengua catalana i literatura 2n batxillerat. Barcelona: Grup Promotor – Santillana.

Tipologia textual i literatura (I)

Ponsatí, Anna M. et al. (2005): Llengua catalana 1r batxillerat. Barcelona: Barcanova.

Tipologia textual i literatura (II)

Oliva, Joan [dir.] (2011): Llengua catalana 1r ESO. Barcelona: Cruïlla

La literatura com a «estímul» de la comprensió i l’expressió

Homs, Lluís; Rosell, Josep (2014): Llengua catalana 4t ESO. Barcelona: Barcanova.

La literatura com a mer exemple

Alegre, Montserrat et al. (2009): Llengua catalana i literatura 2n batxillerat. Barcelona: Grup Promotor – Santillana.

TESIS SOBRE L’ANÀLISI DE MATERIALS

Tesi 7. En general es constata una presència prou estable de la literatura en els materials comuns de Llengua Catalana i la Literatura, tot i que en els que estan produïts durant els darrers anys s’apunta a un lleu retrocés. Tesi 8. La literatura és present com a “il·lustració” inicial de les unitats i apareix sovint associada a determinats aspectes de l’anàlisi lingüística: variació geogràfica, tipologia textual, aspectes de construcció textual, lèxic i semàntica. Però és pràcticament absent de les reflexions ortogràfiques, fonètiques, morfològiques, sintàctiques, sociolingüístiques... Tesi 9. S’han d’explorar noves vies d’introducció dels textos literaris com a il·lustració de la llengua: retroalimentació retòrica clàssica – lingüística textual, ús de la literatura per exemplificar les variacions diafàsiques i diastràtiques, ús de la rima en la poesia lírica per contrastar qüestions foneticofonològiques...

3. Formació i exercici professionals

TESIS SOBRE LA FORMACIÓ I L’EXERCICI PROFESSIONALS

Tesi 10. La majoria de professionals que s’ocupen de l’ensenyament de la llengua i la literatura a la secundària provenen d’una formació que ha tendit a analitzar les dues disciplines separadament i no tenen models previs per dur a terme la retroalimentació. Tesi 11. Sense una pràctica d’aula modèlica que doni eines als professionals per fer connexions llengua – literatura és molt difícil apuntar cap a noves experiències. Sense voler menystenir la capacitat individual d’innovació docent, l’extensió de les metodologies es desenvolupa i s’estén gràcies al suport institucional. Tesi 12. Tant la formació bàsica (graus i postgraus universitaris) com la formació permanent han d’explorar experiències de retroalimentació desacomplexada entre llengua i literatura.