Mirar amb un ull a Xerta i l’altre a Tivenys. Fraseologia i territori en l’obra literària de Jesús Moncada

Mirar amb un ull a Xerta i l'altre a Tivenys.
Fraseologia i territori en l'obra literària de Jesús Moncada


MORVAY Károly


Universitat Eötvös Loránd (ELTE) de Budapest



(2012) «Mirar amb un ull a Xerta i l'altre a Tivenys. Fraseologia i
territori en l'obra literària de Jesús Moncada». Éditions Littéraires et
linguistiques de l'Université de Grenoble. Géolinguistique 13/2012, 231-
244.

Resum en castellà:
http://stel.ub.edu/tersereme/sites/default/files/Resum%20Morvay%20castell%C3
%A0_0.pdf


Jesús Moncada (1941-2005), un dels escriptors catalans més importants del
segle xx, és autor d'una producció literària rica en fraseologismes. La
professora de la Universitat de Lleida Mercè Biosca, que investiga des de
fa anys aquest aspecte (Biosca, 1989), i la seva col·lega Maria-Pau
Cornadó, que va incorporar-se més tard a la recerca, em van demanar de
col·laborar-hi per tirar endavant el projecte de redactar un diccionari
fraseològic moncadià. El treball –que aprofita les experiències del meu
Petit diccionari fraseològic cerdanià (Morvay, 2006)– es troba ja en una
fase avançada: M. Biosca va buidar els exemples fraseològics de tots els
llibres de J. Moncada, i els tres ens hem posat a processar les dades
obtingudes. En aquest moment estem revisant el material del primer recull,
que registra les unitats no documentades pels diccionaris catalans.

Presentaré aquí breument el projecte del Diccionari fraseològic de Jesús
Moncada (DFJM, mencionat també com el Diccionari) i després, amb l'ajut
d'exemples trets del Diccionari, examinaré la presència del territori
–determinats topònims o elements característics de la topografia i/o del
clima de la zona– en la fraseologia moncadiana. Un aspecte d'aquesta
qüestió –les expressions d'àmbit fluvial– va ser tractat en un estudi de
Mercè Biosca (2009), en el qual l'autora va documentar l'ús de trenta-nou
unitats en les obres de Moncada, ordenades sota els lemes anguila, barca,
carpa, codís, cullerot, deriva, estrop, maroma, mascaró, navegar, nedar,
peix, pescar, peu, rem, riada, riu, saula, sirga, vela, vent i vora.

Fa més de seixanta anys Julio Casares, en la seva Introducción a la
lexicografía moderna –un manual important que, traduït al rus, va
contribuir a la consolidació de la fraseologia com a disciplina
lingüística–, afirmava que «el modismo va perdiendo terreno a ojos vistas»
(Casares, 19933 [1950]: 231). Per sort, Casares anava lluny d'osques: una
prova eloqüent de l'error del lingüista espanyol és l'obra de Jesús
Moncada, en la qual sovintegen fragments d'una extraordinària densitat
fraseològica, com el que segueix:

On hi hagi un bon tramvia, com ara el meu, no hi tenen res a rascar tots
els autobusos del món. A més si anem a les males, nosaltres hi érem
primer. Tanmateix, aquests galifardeus que hi ha ara a l'empresa i que
pensen que tot el món és d'ells, no paren de burxar: autobusos,
autobusos! Però es veu que van adonar-se que, amb mi, havien tocat os.
Segur que van cavil·lar i van dir: «Amb el geni que té Anastasi,
qualsevol li diu que anem a treure els tramvies!» Ens deixarà tants com
som, com un drap brut! ¿Què podríem fer? Em coneixen. Saben que no tinc
pèls a la llengua i que li poso el braç dintre la màniga al mateix bisbe,
si convé. Sóc un tros de pa, però hi ha coses que em fan pujar a les més
altes! I quan és així... ull viu! Ja està –van pensar–. El jubilem i
després farem la nostra. I, au, pensat i fet: es treuen de la butxaca
això de la jubilació i em llencen al carrer com una andròmina. (Jesús
Moncada, «Conte del vell tramviaire», Històries, 31-32)[1]

A continuació m'agradaria presentar el projecte de redacció del Diccionari
fraseològic de Jesús Moncada que estem realitzant Mercè Biosca, M. Pau
Cornadó i un servidor. Per conèixer els usos especials de Moncada, hem
revisat les definicions de les unitats fraseològiques enregistrades en la
segona edició del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2) i en
el Diccionari de sinònims i frases fetes de M. Teresa Espinal (DSFF), que,
com se sap, va buidar el material de molts diccionaris i reculls d'aquesta
mena. Les que no hem trobat documentades en aquests dos diccionaris, les
hem cercades també en altres obres lexicogràfiques citades a la
bibliografia final de l'article mencionat (Biosca / Morvay, 2009).
Evidentment, el fet de no figurar en aquests diccionaris no vol dir que
algunes de les expressions no puguin aparèixer en compilacions més petites
o a internet.

El diccionari que estem elaborant constarà de tres reculls. El primer volum
(Aportacions de Jesús Moncada a la fraseologia catalana, I) ja està
pràcticament enllestit. El seu original –unes 180 pàgines de format A/4–
registra prop de cinc-centes expressions idiomàtiques no documentades pels
diccionaris catalans, unitats com no tenir res a rascar; haver tocat os;
buscar la lluna per la bassa; córrer el sampindolí; fer passar el trill per
l'esquena.

Al segon volum (Aportacions de Jesús Moncada a la fraseologia catalana, II)
enregistrem les unitats fraseològiques documentades per altres diccionaris,
però no en la forma o/i en el sentit utilitzats per Moncada. Per ex.: posar
el braç dintre la màniga al mateix bisbe; a les males; pensat i fet.

Les parelles formades per expressions que els diccionaris catalans
recullen, però no en forma i/o amb el significat moncadians, i les variants
emprades per Moncada també seran documentades al segon volum: posar com un
drap brut – deixar com un drap brut; ésser un tros de pa – ésser un bocí de
pa; treure's de la màniga – treure's de la butxaca. I un exemple molt més
complex: fer pujar a les més altes – ésser a les més altes – pujar-se'n a
les més altes – pujar-se'n per les parets – enfilar-se per les parets (+
enfilar-se com una carbassera).

El tercer volum, el complet Diccionari fraseològic de Jesús Moncada,
contindrà tota la fraseologia moncadiana: hi reunirem el material dels dos
primers reculls, completant-lo amb les unitats emprades per l'autor de
Mequinensa que es troben documentades també en altres diccionaris, com ull
viu! o no tenir pèls a la llengua. A diferència dels dos primers volums, en
els quals per regla general il·lustrem l'ús dels fraseologismes només amb
l'ajut d'un exemple, en el DFJM citarem totes les aparicions.

Com s'ha mencionat, en la redacció del diccionari aprofitem les
experiències del meu Petit diccionari fraseològic cerdanià (PDFC) –premi de
l'Institut d'Estudis Catalans, 2008–, que recull i documenta l'ús de
fraseologismes en una de les obres de l'escriptor Jordi Pere Cerdà, de la
Catalunya del Nord. Aquest llibre Contalles de Cerdanya (Cerdà, 1977) va
ser reeditat amb el títol de La dona d'aigua de Lanós. Contalles de
Cerdanya (Cerdà, 2001). Per a més informacions, consulteu la meva pàgina
web: . Una ràpida recerca a internet permet
constatar que el DFJM i el meu PDFC són pràcticament els primers
diccionaris d'aquesta mena per al català. En el DFJM estem introduint
certes innovacions en el tractament del material fraseològic, però al
mateix temps intentem conservar l'equilibri entre la innovació i les
solucions tradicionals de la lexicografia catalana. Una de les novetats que
facilitarà la recerca dels fraseologismes és el sistema de remissions
elaborat. Sobre els principis de redacció del diccionari vegeu l'article
mencionat (Biosca / Morvay, 2009).

Els materials reunits en el DFJM faran possible la realització de diverses
recerques: permetran examinar l'ús dels fraseologismes en cadascun dels
llibres de l'autor, presentar les peculiaritats de la fraseologia
moncadiana i de la parla de Mequinensa. La vella Mequinensa, amb la seva
gent, els carrers, els cafès, els dos rius, les poblacions veïnes, etc.,
són omnipresents en l'obra de Moncada. Aspectes no fraseològics d'aquesta
presència van ser tractats en publicacions d'Hèctor Moret (1996), Mercè
Biosca (1991, 1996) i de Bayo / Biosca (1992). En el conte Senyora Mort,
carta de Miquel Garrigues, del qual citaré un breu fragment, hi figura un
bon grapat de noms i malnoms: el Cafè de la Granota, carrer Nou, carrer
Major, plaça de la Carpa, Garrigues del Dia i la Nit, Cruïlles, Xerta i
Tivenys. Com s'ha mencionat, les expressions d'àmbit fluvial van ser
tractades en un estudi de M. Biosca (2009). Li dec el fraseologisme que
consta al títol de la meva intervenció, una forma que fins fa poc apareixia
en els nostres materials només en un fragment documentat a l'article de
PÈL. La Mercè, quan li vaig comunicar el tema de la meva xerrada, va
recordar aquesta expressió i ara ja la tenim repertoriada a l'article
d'ULL:

mirar amb un ull a Xerta i l'altre a Tivenys (Alg.)

ésser guerxo (Alg.)

Quant als Garrigues de la plaça de la Carpa, si deixem de banda que tenen
el pèl de panolla i neixen amb sis dits a cada peu –coses que ens passen
a tots els altres Garrigues–, no presenten res de particular pel que fa
al color de les ninetes; si els nomenem les Cruïlles, és perquè miren amb
un ull a Xerta i l'altre a Tivenys. (El Cafè, 38)

Doc.: Ø.[2]
Obs.: Xerta i Tivenys són dos pobles de la comarca del Baix Ebre. Xerta
està situat a la dreta de l'Ebre, i Tivenys al marge esquerre del riu.

He intentat esbrinar si els matarranyencs encara coneixen aquesta
expressió. Ho vaig preguntar a una amiga originària de Vall-de-roures, que
em va respondre això per correu electrònic:

Haig parlat amb ma mare i diu que no ne sap altra de dita; que li sonave
la que tu has donat. Només que ella die que li pegave més Aldover que
Tivenys. Però jo li haig explicat que no tindrie tan sentit perquè
Aldover està a la mateixa vora de riu que Xerta.

D'altra banda, la germana de J. Moncada, a qui Mercè Biosca va poder
consultar, ens va confirmar que «el fraseologisme tal com surt al llibre és
ben viu a Mequinensa».

En un dels llibres de Joan Amades, hi apareix, sense massa ordre ni
concert, tot un seguit d'expressions sobre Xerta i Tivenys: A la vila de
Xerta diuen que no hi ha pessetes; encara que no hi ha plata, hi ha
xiquetes garbosetes. Xerta és molt guapa, Tortosa no ho és tant; les
d'Amposta ploren perquè no hi van. Busques a Xerta i veus a Tivenys. De
Xerta ni dona ni matxos. Gent de Xerta, alerta (Amades, 2001: 86). A la
pàgina 77 hi ha una altra dita sobre Tivenys i Xerta: A Tivenys no són
rabosos, a Alcover són alterats, a Xerta són embusteros que mai diuen
veritat. Fent una ràpida recerca a internet, vaig trobar altres
fraseologismes, rondalles i cançons que incorporen unitats formades amb el
nom de les dues localitats o d'una d'elles, algunes ja mencionades, com:
busques a Xerta i veus a Tivenys; castell a Xerta, castell a Tivenys; de
Xerta, ni dona ni matxo, que el bo s'ho queden ells; gent de Xerta, alerta;
parla a mils, com los de Tivenys; ... les xiques de Xerta no valen un sou,
etc. Consulteu al respecte la pàgina web relativa a Tivenys i a Xerta:


http://usuaris.tinet.org/aragones/webgeofolk/tivenys.htm,
http://usuaris.tinet.org/aragones/webgeofolk/xerta.htm.


En la documentació de la unitat de Xerta, ni mula ni dona, hi figuren tres
formes semblants aplicades a la Fatarella, a Rossell i a Benidorm,
respectivament: a la Fatarella, ni ruc ni somera; de Rossell, ni dona ni
porcell; de Benidorm, ni terra, ni dona, ni matxo.

Entre aquestes unitats trobem variants formades amb noms geogràfics o punts
cardinals, conegudes en diversos indrets, com per ex.: de ponent, ni dona
ni vent, o la portuguesa da Espanha nem bom vento, nem bom casamento.
L'existència d'aquest fenomen m'ha permès suposar que l'expressió que faig
servir en el títol d'aquesta xerrada també devia tenir variants regionals.
Una mini-enquesta realitzada entre amics confirmava aquesta suposició. A la
pregunta de si coneixia algun fraseologisme similar, el lector de català
del nostre Departament, em va respondre el que segueix:

Sí, en conec un! Mira, sóc de l'Horta Nord, de Bonrepòs i Mirambell, i
els meus amics són dels pobles del voltant. Doncs, un d'ells, ja fa anys,
va causar una riallada general quan, després de parlar amb una dona
lletgeta que era guerxa i a més tenia algun defecte en la parla, sense
ànim de burla cruel, va dir: «collons, entre que parlava com parlava, i
que els ulls li anaven un cap a Bétera, l'altre cap a Massamagrell, no hi
havia manera d'entendre-la».

L'endemà el company valencià em va informar del següent: «uns amics em
comuniquen aquestes variants: no és Bétera, sinó Nàquera (però tot el que
jo havia dit sobre Bétera, val per a Nàquera); una altra variant és "els
ulls li anaven (o un ull li anava) de Nàquera a Massamagrell"».

Una altra víctima soferta de les meves consultes em va facilitar un exemple
descobert a internet, a l'adreça
:

Voler evidenciar, com fa ERC, que l'horitzó nacional tant de CiU com de
la franquícia del PSOE a Catalunya té el mateix sostre és d'un estrabisme
considerable, és mirar amb un ull a Cànoves i amb l'altre a Samalús.

A la Viquipèdia, hi trobo l'explicació que Cànoves i Samalús constitueixen
un conjunt poblacional de la comarca del Vallès Oriental, amb capital a
Cànoves, que va donar nom al municipi fins al 1989. Forma part de la
subcomarca del Baix Montseny. I per l'Enciclopèdia Catalana m'assabento que
Samalús és un poble del municipi de Cànoves.

Per al castellà, Noelia Nogueiro ens testimonia l'expressió tener un ojo
mirando para Cuenca y otro para Albacete, l'existència i la vigència de la
qual trobo confirmades a internet, en un text que porta el títol de
«Problemas oculares: ser bizca»
(http://pilingui.blogspot.com/2011/01/problemas-oculares-ser-bizca.html):

Dícese de la persona que tiene uno o ambos ojos desviados de la dirección
normal. Vamos[,] que uno mira para Cuenca y el otro para Albacete [...]

Burxant una mica més els amics, encara recullo per al català: un ull mira a
França i l'altre a Espanya; per a l'italià: guardar con un occhio a levante
e coll'altro a ponente; guardar con un occhio a ponente e con l'altro a
levante; i per al romanès una expressió polisèmica que vol dir 'ser guerxo'
i també 'estar vigilant dues coses a la vegada': a se uita cu un ochi la
făină şi cu unul la slănină o cu un ochi la făină şi cu altul la slănină
['(mirar) amb un ull la farina i amb un (altre) la cansalada']. En català
tenim: tenir un ull a l'hort i un altre a la vinya, o un ull al camp i
l'altre a la vinya; i també un ull al gat i l'altre al plat.[3] En castellà
es fa servir l'advertència un ojo al gato y otro al garabato, que vaig
recollir també en el meu petit diccionari de fraseologia mexicana, no
publicat (Morvay, 1981, inèdit).


Endinsem-nos ara una mica en el món dels vents i dels animals. En el DFJM
consta un altre exemple peculiar que fa referència a una de les
característiques del clima de la zona de Mequinensa. Es tracta de la
comparació fondre's com un poll engarbinat, que documentem de la següent
manera:




POLL

fondre's com un poll engarbinat (Alg.)

consumir-se lentament (Alg.)

No fou una agonia insòlita ni un traspàs desaforat i ferreny a l'estil de
la generala; encara menys una mort pecaminosa i romàntica [...]. Un dia
de setembre, el senyor Hipòlit de Móra va fondre's sense més ni més com
un poll engarbinat. (Camí, 233)

Doc.: Ø.

OBS.: Aquest fraseologisme s'ha de relacionar amb el fet que, a Mequinensa,
la garbinada és considerada un vent perniciós a causa de la seva humitat, i
que engarbinat significa, en aquella contrada, afectat i afeblit pel vent
de garbí. El Diccionari de sinònims i frases fetes (DSFF) recull una forma
coneguda també en altres llengües: fondre's com una candela, sota els
conceptes 'consumir-se' i 'impacientar-se'. El mot engarbinat no està
registrat ni pel DIEC2, ni pel DCVB, però es troba en una poesia del poeta
mequinensà Hèctor B. Moret («Cervell engarbinat»). Veg.
www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/65218/100671.


Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic i complementari de la
llengua catalana (DECat), entre els derivats del mot garbí esmenta garbina,
sobre el qual escriu que és «propi de la regió costera, i també de l'Ebre
fins a Mequinensa»; i afegeix: «a Almaret i la Granja de l'Escarp (1935)
me'l defineixen com a equivalent de 'marinada'» (DECat, s. v. garbí; IV,
362, línies 29-30). La quarta part de la primera novel·la de Moncada porta
el títol de «La garbinada negra» (Camí, 275).

Deixant de banda altres expressions amb poll que apareixen als llibres de
Moncada (poll ressuscitat, suat com un poll), torno al tema principal: el
riu, o millor dit, els rius són omnipresents en l'obra de J. Moncada,
encara que normalment en els fraseologismes el riu apareix sense el seu nom
propi: anar-se'n riu avall; gireu-hi el riu!; guardar-se d'una cosa com de
caure al riu; ja ha baixat molta aigua pel riu; menjar més que una vora de
riu; vell com els rius.

A vegades l'escriptor afegeix el nom d'un riu a una expressió, encara que
no l'expliciti. El fet que l'autor completi el fraseologisme afegint el nom
d'un dels rius que passa per Mequinensa es pot interpretar com una mena de
gest de complicitat cap al lector, com si li piqués l'ullet:

La premsa va rebre l'ordre d'airejar la clausura de tres cataus de mala
mort i l'engarjolament de macarrons i alcavotes de tercera fila. La sang
no va arribar al riu, en aquest cas al Segre, si bé, a la d'un bacallaner
ateu, enxampat per equivocació en la santa croada, va anar-li d'un pam.
(Calaveres, 150)

Evidentment, en aquest fragment hauria pogut aparèixer també el nom de
l'altre riu de Mequinensa, l'Ebre. Aquesta unitat, que significa que una
baralla o incident d'aparença molt greu no porta conseqüències tràgiques, i
que el DSFF registra sota el concepte 'tràgic', recull com no arribar la
sang a la mar. Moncada la fa servir també en la forma sense que arribi la
sang al riu:

Després d'aquest incident, saldat sense que arribés la sang al riu, el
sereno trobà Manuel la Lloca. (El Cafè, 63)

Abans d'acabar amb una expressió coneguda sota una infinitat de variants en
les diverses llengües d'Europa, voldria tornar a una de les unitats
mencionades, una altra forma no documentada pels grans diccionaris
catalans, però que Moncada fa servir:

menjar més que una vora de riu (Alg.)
menjar molt (Alg.)

La barrila durava un cap de setmana sencer durant el qual el gloriós
artiller xerrava pels descosits, menjava més que una vora de riu i
trascolava alcohol sense parar. (La galeria, 128)

Doc.: Ø.

En el recull Valencià en perill d'extinció (Reig, 20052: 501) se cita un
sinònim que és viu en el català parlat a València:



Menjar més que una revolta de riu

Menjar molt, ser molt menjador.

És que el teu cunyat menja més que una revolta de riu. Ix més a compte
fer-li un tratge que convidar-lo a dinar.



Uns exemples trobats a internet documenten el sentit figurat de la
comparança en qüestió:

Menjar més que una revolta de riu

Però com t'has clavat en aqueix negoci, home, si això menja més que una
revolta de riu; et quedaràs pelat. "Si és que amb la parella a qui s'ha
unit ja ho té clar, ja; eixa persona menja més que una revolta de riu".
[/] Expressions d'aquest tipus són bastant corrents en aquelles comarques
on encara es manté viu el valencià. Amb ella es vol expressar que
qualsevol relació amb la situació, esdeveniment o persona referenciada
acabarà per arruïnar-nos. [...] Menjar més que una revolta de riu
significa que s'ho enduu tot per davant.

Vegeu el blog complet de Francesc Mompó a l'adreça següent:

http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/menjar-mes-que-una-
revolta-de-riu/.



En la conferència de cloenda del Segon Seminari Internacional sobre
Refranys Meteorològics (Morvay, 2011) vaig cridar l'atenció sobre un tipus
de fraseologismes que Gyula Paczolay anomena variants regionals de les
formes bàsiques europees: All roads go / lead to Rome / Turku / St.
Petersburg / Mecca, etc. (Paczolay, 2002: 437-439). Aquesta mena de
variació es pot observar no sols en el domini de les parèmies, com la forma
castellana quien se fue a Sevilla, perdió su silla; la mexicana quien se
fue a la Villa, perdió su silla, i l'equatoriana quien se fue a / de Quito
perdió su banquito… y quien vino de Lima se sentó encima, sinó també entre
altres tipus d'unitats automatitzades. Entre els fraseologismes d'aquesta
mena consten expressions com l'hongaresa sok víz lefolyt azóta a Dunán (o a
Tiszán) [literalment: 'des de llavors ha baixat / passat molta aigua pel
Danubi / Tisza'] i la polonesa dużo wody upłynęło w Wiśle [literalment:
'des de llavors ha baixat molta aigua pel Vístula']. Un recull multilingüe
documenta altres variants en aquestes dues llengües, i també en forneix
equivalents en altres idiomes. Completo les seves dades afegint-hi la
traducció literal al català i unes observacions. Comprovem que una part de
les expressions es pot utilitzar referint-se al passat o al futur: 'fins
aleshores passarà encara molta aigua...'; 'passarà encara molta aigua abans
que...':



Hongarès: Sok víz elfolyt azóta ['Des de llavors s'ha escolat molta
aigua'].

Polonès: Od tego czasu dużo wody upłynęło ['Des d'aquest temps ha
passat molta aigua']. Es pot dir també: dużo wody upłynie
zanim... ['passarà molta aigua encara abans que...'].

Anglès: Much water has run under the bridge since then ['Des
d'aquest temps ha corregut molta aigua sota el pont'].

Francès: Il a passé bien de l'eau sous les ponts ['Ha passat molta
aigua sota els ponts']. Röhrich (1995: 1697) cita també: Avant
que cela arrive, il passera bien de l'eau sous les ponts ['Abans
que això arribi, passarà molta aigua sota els ponts'].

Castellà: Mucha agua corrió bajo los puentes ['Molta aigua ha
corregut sota els ponts']. En materials mexicans també tinc
documentada la forma desde entonces ha pasado mucha agua bajo el
puente ['des de llavors ha passat molta aigua sota el pont']. Es
diu també mucho ha llovido desde entonces ['ha plogut molt des
de llavors'].

Gallec: Xa choveu dende entón ['Ja ha plogut des de llavors'].

Basc: Geroztik euri asko egin du ['Des de llavors ha plogut molt'];
harez geroztik ur asko pasa da zubipetik ['des de llavors ha
passat molta aigua sota el pont'].

Alemany: Seitdem ist schon viel Wasser vom Berge geflossen ['Des de
llavors ha baixat molta aigua de la muntanya']. Röhrich
documenta també les formes: Bis dahin läuft noch viel Wasser den
Berg (Bach) hinunter (auch: den Rein, Main, die Elbe u.a.
hinunter) ['Fins aleshores baixa encara molta aigua de la
muntanya (o sobre el rierol, i també: Rin, Main, Elba)']
(Röhrich, 1995: 1697).

Rus: Мнoгo вoды утеклo с тех пoр ['Des de llavors ha passat molta
aigua'].

Italià: È passata molt'acqua sotto il ponte ['Ha passat molta
aigua sota el pont'].

Veg. Świerczyńscy (2009: 251).



Röhrich també cita un exemple llatí de l'any 1505: Interea multum aquae in
Neccaro vel Rheno praeterfluit ['Mentrestant passarà molta aigua pel
Neccaro o el Rin'] (Röhrich, 1995: 1697).

En català es diu: des de llavors ha plogut molt o, com es pot llegir en una
de les obres de Jesús Moncada, ja ha baixat molta aigua pel riu:


Altres, com els Torres, també haurien pogut fer molt i no van fer res.
Més ben dit, sí: a vegades acabar de fotre els perdedors. Però, en fi, ja
ha baixat molta aigua pel riu i no he vingut aquí a ficar el dit a l'ull
de ningú. (Calaveres, 68-69)

A propòsit dels equivalents romanesos del fraseologisme, un jove professor
de la Universitat de Barcelona em va fornir els exemples de atunci a curs
multă apă pe gârlă (o pe Dunăre) ['des de llavors ha corregut molta aigua
pel rierol / pel Danubi']; i va afegir: «en una recerca al google.ro he
trobat alguns casos en què Dunăre es canvia pel riu o rierol propi de la
zona romanesa per tal que la referència adopti un tarannà més domèstic i
afectuós». La mateixa cosa es pot dir sobre l'ús d'aquesta expressió en
molts d'altres idiomes. En finès l'expressió paljon on virranut vettä
Vantaanjoessa (jonkin jälkeen) ['(des de llavors) molta aigua ha corregut
pel riu Vantaa'], documentada pel Diccionari Català-Finès (Rocosa / Weltner-
Puig, 2003). El nom del riu varia segons cada indret.


Pel que fa a la llengua croata, un altre jove professor, però en aquest cas
de la Universitat de Zadar, en comunicació personal, m'informà del següent:
Que jo sàpiga, aquest fraseologisme existeix sobretot en la llengua
culta, i el seu contingut sol variar d'una ciutat a l'altra. Això vol
dir que es tracta molt més de creativitat fraseològica individual, que
no d'una autèntica creació paremiològica. L'única forma que em sembla
una mica més popular és otad je mnogo vode proteklo ['des de llavors
ha passat molta aigua']. En Zagreb solen dir: od tada / otad je mnogo
vode proteklo Savom ['des de llavors ha passat molta aigua pel Sava'].
Però en altres ciutats utilitzen el nom del riu local: en Osijek el
riu en qüestió serà el Drava, en Šibenik el Krka, etc. Tots aquests
exemples apareixen a internet, però en la llengua col·loquial es fan
servir poc o no gaire. He trobat també otad je mnogo vode prošlo ispod
mostova ['des de llavors ha passat molta aigua sota el pont'], però és
un calc directe de l'anglès. A Labin (Ístria) he trobat otad je mnogo
vode završilo u more ['des de llavors molta aigua ha acabat en la
mar']. Finalment, un gran cantautor serbi de Vojvodina, Djordje
Balašević, té un vers que diu odtad se sedam mora Dunavom slilo ['des
de llavors s'han escolat set mars pel Danubi'].



Llegint aquests exemples, m'ha vingut a la ment una dita infantil que no he
fet servir des de fa anys i panys: Duna, Tisza, Dráva, Száva, törjön ki a
lábad szára ['Duna, Tisza, Dráva, Száva, que et trenquis la cama']. De
seguida verifico si està documentada a la xarxa i, evidentment, entre
altres dades, hi trobo un llarg estudi (http://www.
zetna.org/zek/konyvek/48/b5.html) sobre el Tisza i l'aigua del Tisza en els
costums i el folklore de Zenta (Vojvodina) i els seus entorns. Al text
també tenim l'expressió comentada sok víz lefolyik addig a Tiszán; sok víz
elfolyik addig a Tiszán ['passarà molta aigua encara pel Tisza'], i una
forma sinonímica sok halat fognak ki addig még a Tiszából ['fins aleshores
encara es pescaran molts peixos del Tisza']. Sens dubte, en la investigació
de la fraseologia hi ha un abans i un després marcat per l'era d'internet,
que ens permet també assetjar o –com diria Moncada– cosir a preguntes els
amics i col·legues, cosa que sempre és útil, ja que hom no es pot refiar al
cent per cent de les informacions fornides per la xarxa. Abans d'acabar
voldria agrair a totes les persones, que eren molt més nombroses que les
que menciono aquí, la seva ajuda, els exemples fornits.



* * *


L'objectiu principal d'aquesta contribució ha estat presentar el futur
Diccionari fraseològic de Jesús Moncada i cridar l'atenció sobre la
importància del coneixement de la vitalitat de la fraseologia catalana, de
la seva presència no sols en textos literaris, periodístics, sinó també en
la parla col·loquial. Hem pogut constatar que, paral·lelament a una certa
restricció territorial, la fraseologia moncadiana té forts vincles amb la
resta de la catalana i també amb la internacional. Altres exemples m'han
permès comprovar l'existència d'un gran nombre d'unitats fraseològiques
formades amb noms geogràfics. Com s'ha pogut constatar, moltes d'aquestes,
conegudes en diversos indrets i països, no són creacions peculiars de cada
poble, sinó adaptacions al seu territori de formes existents en un altre
lloc. Això sí: un cop adaptades i adoptades, són reconegudes per la
comunitat de parlants com a pròpies, i es fan servir amb molta creativitat.

Esperem que aquesta creativitat ens permeti celebrar encara moltes trobades
internacionals. No val a badar: un ull al gat i l'altre al cat... I a
seguir les recerques iniciades amb BADARE![4]


Obres de Jesús Moncada que se citen al llarg del text

Calaveres = Calaveres atònites, Barcelona, Edicions de la Magrana «Les ales
esteses», núm. 87, 1999.

Camí = Camí de sirga, Barcelona, Edicions de la Magrana «Les ales esteses»,
núm. 39, 1988.


El Cafè = El Cafè de la Granota, Barcelona, Edicions de la Magrana «Els
llibres de Butxaca», núm. 1, 1988.


Històries = Històries de la mà esquerra, Barcelona, Edicions de la Magrana
«Els llibres de Butxaca», núm. 5, 1988.


La galeria = La galeria de les estàtues, Barcelona, Edicions de la Magrana
«Les ales esteses», núm. 49, 1992.


Bibliografia general


Amades Joan, Geografia popular, Tarragona, El Mèdol, ed. facsímil, 2001.


Bayo Emili / Biosca Mercè, Guia de lectura de Jesús Moncada, Barcelona,
Edicions de la Magrana, 1992.


Biosca Mercè, «Noms de casa, renoms i zoònims en l'obra de Jesús Moncada»,
Actes del XIVè Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, Publicacions
de la Universitat d'Alacant, Alacant, 1991, vol. 1, 269-277.


Biosca Mercè, La fraseologia en l'obra de Jesús Moncada, Barcelona, inèdit,
1989. (Treball d'investigació dirigit pel Dr. Ramon Sistac i presentat dins
del programa de doctorat L'anàlisi lingüística de textos orals. Estudi
General de Lleida, Universitat de Barcelona, Premi Josep Massot, 1996).


Biosca Mercè, «L'onomàstica en La galeria de les estàtues», Actes del XIXè
Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, Institut d'Estudis del Baix
Cinca, Calaceit, 1996, 65-78.


Biosca Mercè, «Fraseologismes d'àmbit fluvial en l'obra de Jesús Moncada»,
Llengües i Fets, Actituds i Franges. Miscel·lània de treballs etnològics,
filològics i lingüístics oferts a Artur Quintana i Font, H. Moret coord.,
Associació Cultural del Matarranya, Institut d'Estudis del Baix Cinca,
Calaceit, 2009, 43-55.


Biosca Mercè / Morvay Károly, «A fraseoloxía moncadiana». Cadernos de
fraseoloxía galega 11, Santiago de Compostela, Centro Ramón Piñeiro para a
Investigación en Humanidades - Xunta de Galicia, 2009, 49-64.


Casares Julio, Introducción a la lexicografía moderna, Madrid, CSIC, 1993,
3ª ed., reimpresión [1.a ed. de 1950].


Cerdà Jordi Pere, Contalles de Cerdanya, Perpinyà, Col·lecció Sant Joan i
Barres, 1977.


Cerdà Jordi Pere, La dona d'aigua de Lanós. Contalles de Cerdanya, Canet,
Trabucaire, 2001 [tercera ed. revisada i ampliada].


DCVB = Alcover Antoni M. / Moll Francesc de B. (1930-1962), Diccionari
català-valencià-balear, Palma de Mallorca, Editorial Moll (10 vols.).
.


DECat = Coromines Joan, Diccionari etimològic i complementari de la llengua
catalana, Barcelona, Curial Edicions Catalanes, Caixa de Pensions "La
Caixa", 1980-2001 [10 vol.].


DIEC2 = Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Institut d'Estudis
Catalans, Enciclopèdia Catalana, Edicions 62, 2007. .


DSFF = Espinal M. Teresa, Diccionari de sinònims i frases fetes, Barcelona,
Universitat Autònoma de Barcelona, Publicacions de la Universitat de
València, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.


Moret Hèctor, Sobre la llengua de Mequinensa, Gràfiques Matarranya,
Institut d'Estudis del Baix Cinca, Calaceit, 1996.


Morvay Károly, Bocavulario de Mexpañol, Pequeño diccionario fraseológico
del español de México, 1981, inèdit.


Morvay Károly, Els bons usos es perden. Petit Diccionari Fraseològic
Cerdanià, Budapest, Nyitott könyv, 2006. Premi Catalunya del Nord de
l'Institut d'Estudis Catalans, 2008.


Morvay Károly, «Entre "la feina feta" i "un ja està fet", Estudis
comparatius de fraseologia i de paremiologia en les llengües d'Europa»,
José Enrique Gargallo Gil coord. (amb la col·laboració de Maria-Reina
Bastardas, Joan Fontana i Tous, Gabriele Iannàccaro i Antonio Torres
Torres), I proverbi meteorologici. Ai confini dell'Europa romanza,
Alessandria, Edizioni dell'Orso, 2011, 259-276.


Paczolay Gyula, European Proverbs, DeProverbio.com, Tasmania (Australia),
Hobart, 2002.


Reig Eugeni S., Valencià en perill d'extinció, 2a ed. a càrrec de l'autor,
2005.


Rocosa Hilkka Maria / Weltner-Puig Rina, Diccionari Català-Finès,
Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003.


Röhrich Lutz, Lexikon der sprichwörtlichen Redensarten, Herder, Freiburg –
Basel – Wien, 1995 [5 vol.].

Świerczyńscy Dobrosława / Andrzej [Dobrosława Świerczyńska / Andrzej
Świerczyński], Szólásmondások többnyelvû szótára, Budapest, Kossuth Kiadó,
2009.

Vinyas Joseph / Verdaguer Pierre, Caram, això me mira!, Loubatières, Portet-
sur-Garonne, 2004.

-----------------------
[1] Les
expr獥楳湯 潮愠慰敲硩湥椠灭敲敳 浡 畣獲癩 湥攠 整瑸漠楲楧慮⹬䰠獥猠汯捵潩獮映慲
敳杯 楦畱獥椠氠 汣畡搠憒牢癥慩楣湯 浥牰摡獥攠 汥映瑵牵䐠䩆 鉳獥数楣楦畱湥愠氠
憒瑲捩敬搠 楂獯慣⼠䴠牯慶 ㈨〰 慌爠晥牥滨楣 潣灭敬慴搠 敬 扯敲 敤䨠獥珺䴠湯慣
慤焠敵猠 楣整 污氠慬杲搠憒畱獥 牴扥污 獥瀠瑯氠捯污瑩慺 番瑳愠慢獮搠 慬䈠扩楬杯
慲楦 楦慮⹬ȍ 低䐠䍏䵕久䅔 数獬搠捩楣湯牡獩挠瑡污湡⹳ȍ嘠来略攠 楤畢硩焠敵愠慰敲
硩愠 汬扩敲䌠牡浡 楡 洠 業慲 敤嘠湩慹 敖摲条敵 ㈨〰㨴㌠㌲㬩愠扭essions no
apareixen impreses amb cursiva en el text original. Les solucions
fraseogràfiques i la clau d'abreviacions emprades en el futur DFJM
s'especifiquen a l'article de Biosca / Morvay (2009). La referència
completa de les obres de Jesús Moncada que se citen al llarg d'aquest
treball es pot localitzar just abans de la Bibliografia final.
[2] Ø. = NO DOCUMENTAT pels diccionaris catalans.
[3] Vegeu el dibuix que apareix al llibre Caram, això me mira! de Vinyas /
Verdaguer (2004: 323); amb il·lustracions de Jean-Claude Pertuzé.
[4] Hi ha molta tela que tallar. Actualment estic revisant la traducció
hongaresa del conte Debat d'urgència i hi trobo la següent expressió que no
apareix al banc de dades del futur DFJM: «A veure si parem una mica
d'atenció i no aprofitem que Nostre senyor i la seva mare són a prendre les
aigües a la Fontcalda per portar-nos malament» (Històries, 97). Ara intento
esbrinar si es tracta d'un moncadisme o d'un fraseologisme conegut en la
zona.