Memòria científica de la Intervenció Arqueològica a Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme). Del 2 al 30 de juny de 2014 Data:

MEMÒRIA CIENTíFICA

Intervenció Arqueològica a Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme).

Expedient RN 470 K121 N149 2014-1-10913

Del 2 al 30 de juny de 2014

Data:

Palma, 15 d’octubre de 2016

Autor:

Dr. Jordi Hernández-Gasch (Arqueòleg) Núm. de col·legiat: 3285 (CDLIB)

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

ÍNDEX

1.

INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ 3

2.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ ................................................................................................................ 3

3.

METODOLOGIA, CRITERIS D’ACTUACIÓ I SISTEMES DE REGISTRE ..................................... 5

4.

TREBALLS REALITZATS ................................................................................................................. 6

5.

RESULTATS OBTINGUTS............................................................................................................... 8

6.

NOTES SOBRE ELS MATERIALS MOBLES RECUPERATS ......................................................... 16

7.

CONCLUSIONS ......................................................................................................................... 19

ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA ANNEX 2. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA ANNEX 3. DOCUMENTACIÓ PLANIMÈTRICA ANNEX 4. FITXES D’UNITAT ESTRATIGRÀFICA ANNEX 5. INVENTARI DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS ANNEX 6. DIBUIX DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS

Memòria científica [p. 1]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

FITXA TÈCNICA Lloc de la intervenció

Can Canal

Població

Cabrera de Mar, El Maresme, Barcelona

Coordenades UTM

X= 41.529957 Y= 2.389332 Z= 110 m s.n.m.

Promoció

Pere Maluquer Ferrer / Masos Bonafont S.L.

Direcció tècnica

Jordi Hernández–Gasch

Equip de treball

Marina Orts, Esteban Ruiz

Topografia

Lluís Sant (Direcció General Generalitat de Catalunya)

Amb la col·laboració de

Albert Martín (arqueòleg municipal de Cabrera de Mar)

Activitat autoritzada

Control i excavació

Dates d’execució

Del 2 al 30 de juny de 2014

Dipòsit provisional de restes

Centre Cultural de Can Bartomeu (Ajuntament de Cabrera de Mar)

Paraules clau

Cabrera de Mar | Preventiva | Rases prèvies | Establiment rural | Ibèric final

Resum

El projecte de construcció d’habitatges unifamiliars adossats al solar de Can Canal, situat a la confluència de la riera de Cabrera amb el carrer de la Riera de Cabrera de Mar, ha motivat la realització de 10 rases per tal d’avaluar el potencial arqueològic del subsòl que afectaria dita construcció.

del

Patrimoni

de

la

Els treballs han permès detectar diversos nivells amb materials arqueològics, interpretats com a abocadors, i diverses estructures, entre les quals cinc segments de mur i una llar de foc d’època ibèrica. Tot el conjunt es pot interpretar com a un hàbitat rural de finals de l’Ibèric Ple i tardà (s. III-I ANE).

Memòria científica [p. 2]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

1. INTRODUCCIÓ El present informe correspon a l'execució de la intervenció sol·licitada el dia 16 de maig de 2014 pel Sr. Pere Maluquer Ferrer, copropietari de la finca de Can Canal i promotor de l’obra, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que la va autoritzar amb data de 19 de maig de 2014. L’objectiu que motiva el projecte, de caràcter preventiu, és el de comprovar l’existència de potencial arqueològic en el subsòl afectat per la futura excavació del solar per tal de construir 10 habitatges unifamiliars adossats a la finca situada a la confluència de la Riera de Cabrera i el carrer de la Riera, en el casc urbà de Cabrera de Mar (El Maresme) i, en el seu cas, el de documentar l’estratigrafia i les restes mobles immobles que s’hi detectin. El projecte es justifica per la declaració d’àrea d’interès arqueològic de la zona d’extramurs de Burriac. Si bé no hi ha indicis previs que en el punt on es projecta l’obra existeixin restes de tipus arqueològics hi ha restes properes notables conegudes (La Peirota, Turó dels dos Pins i Ca l’Arnau).

2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ Cabrera de Mar és un municipi maresmenc que ha adquirit en les darreres dècades una gran rellevància arqueològica, gràcies al descobriment i excavació de nombroses restes d’època ibèrica i romana. La construcció d’un poblat ibèric dalt del turó de Burriac, en el s. VI ANE, va marcar els inicis d’un ús intensiu del territori. L’oppidum va adquirir, al voltant del s. IV ANE, un rol polític de capitalitat d’aquest territori laietà. La prosperitat d’aquest nucli, basat en el control de les produccions de cereals, es veu reflectida en els objectes d’acompanyaments de les tombes de guerrers, localitzades a Can Rodon de l’Hort, a Can Ros i al Turó dels Dos Pins. La fi de la Segona Guerra Púnica, entre Roma i Cartago, amb la coneguda victòria romana, va comportar el control militar i polític dels territoris ibers. La intervenció

Memòria científica [p. 3]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

romana va provocar una revolta general l’any 197 ANE, de la que participaren també els laietans, sufocada pel cònsol Cató l’any 195 ANE. Va ser al voltant d’aquestes dates que es constata l’aparició de petits establiments rurals a les valls de Cabrera, com ara són Can Bartomeu, Can Modolell, Can Català i l’Hostal, que responien a un nou model d’ocupació del territori dissenyat pel poder romà establert a la vall de Cabrera. El canvi del sistema productiu amb les primeres explotacions agràries intensives va marcar el sorgiment de centres terrissaires locals, productors d’àmfores vinícoles de tipologies itàliques, primer, i autòctones, més endavant. La creació d’un centre polític i administratiu romà a la vall de Cabrera, que molt probablement respongui al nom d’Ilturo, ocupà aproximadament 1 ha i es coneix mercè a les restes excavades a la zona, des de la dècada dels anys setanta fins a l’actualitat, a Ca l’Arnau, Can Mateu, Can Benet i Can Rodon de l’Hort. D’aquestes troballes, en destaca les termes públiques de Ca l’Arnau (180-150 ANE), que constitueixen, a data d’avui, les més antigues de la Península Ibèrica. La fundació de la ciutat d’Iluro (ca. 75 ANE) com a conseqüència d’un procés de centralització de l’administració romana, va provocar que Ilturo s’anés abandonant. Entorn del primer quart del s. I ANE, es va produir un fort desenvolupament de la producció vitivinícola envasat en àmfores del tipus Laietana 1, tot marcant l’inici de l’expansió productiva i comercial del vi laietà, mentre que el tipus Pascual 1, sorgit entorn de l’any 40 ANE, va culminar aquesta expansió a d’altres punts de la província Tarraconense. Durant tot el s. I de la NE l’exportació de vi tarraconense, primer en àmfores del tipus Pascual 1 i a partir de finals del I de la NE del tipus Dressel 2/4, s’exportaren a diversos punts de l’Imperi, trobant-la fins als limes germànic. La intervenció d’urgència a la Peirota, efectuada a l’any 2000, va permetre documentar un establiment rural de producció vitivinícola d’entre el s. I ANE i s. I de la NE, en el qual s’hi va documentar instal·lacions de premsatge. L’origen del jaciment de la Peirota s’inscriu, doncs, dins d’aquest context històric d’expansió de la producció vitivinícola tarraconense. La construcció, en època imperial, del santuari de Can Modolell, dedicat al culte al deu oriental Mitra, revela la importància que continuà tenint el nucli de Cabrera de

Memòria científica [p. 4]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

Mar. Segles més tard, amb l’arribada del cristianisme aquest temple es va transformar en una explotació de caire rural. D’època medieval es conserva el Castell de Burriac o de Sant Vicenç (el nom de Burriac no es documenta fins al s. XIV). Construït al s. XI, les restes que es conserven actualment corresponen al s. XV, quan el senyor del castell va ampliar i renovar les instal·lacions. Va ser habitat encara durant els dos segles següents. No va ser fins al s. XVIII que el castell fou definitivament abandonat, tot i que la capella de Sant Vicenç, la qual ja depenia de la parròquia de Sant Feliu, va continuar funcionant de manera discontínua fins al s. XIX.

3. METODOLOGIA, CRITERIS D’ACTUACIÓ I SISTEMES DE REGISTRE Les rases prèvies efectuades s’han realitzat amb una màquina retroexcavadora, amb cullera de 60 i pala netejadora de 120 cm. S’ha controlat l’actuació de la màquina i també el sediment que n’extreia per tal de recuperar, en el seu cas, els materials arqueològics existents. En els casos de localització d’estructures arqueològiques i atesa la fondària en què alguns han aparegut respecte del terreny actual, s’han ampliat les rases per tal de poder

treballar

amb

seguretat.

Les

estructures

s’han

netejat

i

documentat

exhaustivament i s’ha intentat isolar els elements mobles associats als estrats adjacents per tal de proposar-ne una datació. Els sistemes de registre utilitzats són els següents: 1. Registre estratigràfic. La metodologia de registre utilitzada en aquesta intervenció es basa en el mètode Harris / Carandini, que consisteix en el registre objectiu i en la documentació exhaustiva d'elements estructurals, estrats, retalls i materials mobles, utilitzant per a aquest fi un model de fitxes específiques propi (Fitxes d’Unitat Estratigràfica). Tanmateix, cal notar que l’excavació a màquina no permet isolar de manera precisa els estrats arqueològics per la qual cosa s’han definit paquets sedimentològics. S’han separat els materials localitzats dins aquests paquets i, sempre que ha estat possible, per cotes dins d’aquests nivells (subnivells).

Memòria científica [p. 5]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

2. Documentació fotogràfica A fi de deixar una constància visual dels treballs realitzats, així com de les restes aparegudes i de l'estratigrafia excavada, s'ha efectuat un registre fotogràfic digital exhaustiu (Annex 2). 3. Documentació planimètrica a. Topografia. La topografia de les rases i de les restes estructurals aparegudes ha estat realitzada pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Les restes estan vinculades geogràficament amb les coordenades UTM i presentades amb CAD (Annex 3). b. Planimetria arqueològica El dibuix arqueològic de detall ha estat efectuat a escala 1:20 i digitalitzat amb CorelDraw (Annex 3).

4. TREBALLS REALITZATS El solar objecte d’intervenció morfològicament es configura en dues feixes (anomenades en el present informe com a feixa inferior i feixa intermèdia), tot i que n’existeix una tercera en l’espai que ocupen les cases de Can Canal i l’hort (feixa superior). S’ha procedit a la neteja de vegetació de les dues feixes afectades (inferior i intermèdia) i els talussos entre la inferior i la intermèdia i entre aquesta darrera i la superior.

En

aquesta

neteja

s’han

localitzat

diverses

estructures

d’època

moderna/contemporània. Les estructures van numerades i s’abreugen com a “E”: •

un possible safareig (E1);

•

mur de delimitació de la feixa inferior, paral·lel al carrer de la Riera (E17);

•

mur de delimitació de la feixa intermèdia, paral·lel al carrer de la Riera (E2);

•

un altre mur, d’un únic parament, que delimita dos nivells a la feixa inferior (E3), perpendicular a l’esmentat carrer i al que s’adossa una escala (E4);

•

restes molt malmeses de dos murs en el talús de la feixa superior (E8), que formen una estructura esglaonada. Semblen murs de contenció adossats a un retall a l’estrat geològic (UE 1000).

Memòria científica [p. 6]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

El mur E3 té 2,40 m de longitud per 0,40 m d’amplada i una alçada conservada de 1,10 m que atenyen un màxim de 5 filades aproximadament regulars de blocs de pedra, col·locats al llarg i de través, i fang constructiu que els lliguen. La seva aparició ha generat que es delimités l’estructura, descobrint-se una escala de 5 graons (E4), que salven un desnivell d’1 m entre els dos nivells de la feixa inferior. Els esglaons tenen entre 1 i 1,11 m de longitud per 0,25/0,35 m d’amplada. Estan construïts amb blocs de pedra escairats i lligat amb argila. Adjacent a l’esglaó superior, hi ha restes d’un petit enllosat (E5), de planta quadrada (0,33 x0,30 m). L’escala s’adossa al mur E3. Pel sud, s’ha delimitat un altre parament (E6), de contenció de terres del talús entre la feixa inferior i intermèdia, perpendicular al mur E3. Format per blocs més o menys desbastats i algun fragment de maó, col·locats en sec, té 2,10 m de longitud per 0,20 d’ample i 7 filades conservades, aproximadament regulars. A l’angle entre aquest darrer mur de feixa (E6) i les escales (E4), s’ha localitzat una estructura de maó i morter de calç, que cal interpretar com a una arqueta (E7). De planta quadrangular (0,43 x 0,48 m) i 0,50 m d’alçada conservada, presenta els maons (de 0,27 x 0,13 x 0,045 m) col·locats en vertical, llevat de la darrera filada conservada, en què apareixen plans. Presenta l’empremta d’un tub a la part superior de l’arqueta de 0,18 m de diàmetre. A la banda inferior de l’estructura, per la banda occidental, presenta una obertura aproximada quadrada (’15 x 0,17 m). S’han plantejat un total de 10 rases per tal de cobrir tot el solar afectat per l’avantprojecte d’obra i tenint en compte les restes estructurals que hi anaven apareixent. Totes se situen a la feixa inferior, llevat de les Rases 6 i 7 que s’han efectuat a la feixa intermèdia. Val a dir que una superfície important al sud de la feixa intermèdia, entre les rases 4, 5 i 6, no s’ha pogut sondejar per l’existència del talús entre dita feixa i la inferior i l’arbrat existent. Les rases han estat constantment abalisades i l’accés al solar tancat. Un cop efectuades,

enregistrada

l’estratigrafia

i

documentades

planimètricament

i

topogràficament les estructures, les rases han estat reblertes amb el sediment aplegat en el solar. Les estructures arqueològiques han estat protegides amb geotèxtil abans del seu cobriment.

Memòria científica [p. 7]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

5. RESULTATS OBTINGUTS Rasa 1 Té una longitud de 13,00 m per una amplada d’1,5 m i una prolongació de 5,00 m amb una amplada de 0,70 m. Sota el nivell superficial (UE 1),1 de 0,60 m de potència, s’hi ha distingit tres grans paquets sedimentaris, formats per sediments de riera de naturalesa diversa: •

Nivell 1 (UE 2). De 0,60 m a 1,15 m. Hi apareix ceràmica d’època contemporània.

•

Nivell 2 (UE 3). De 1,15 m a 4,50 m. Hi ha apareix material ibèric. Dins aquest nivell s’ha pogut distingir 6 subnivells més amb material a diverses cotes: Subnivell 4 (UE 4). De 2,80 a 3,50 m. Subnivell 5 (UE 5). De 3,50 a 3,80 m. Subnivell 6 (UE 6). De 3,80 a 4,10 m. Subnivell 7 (UE 7). De 4,10 a 4,20 m. Subnivell 8 (UE 8). De 4,20 a 4,50 m.

•

Nivell 3 (UE 9). De 4,50 m a 5,10 m. El material arqueològic és molt escàs, s’hi localitza grans blocs de pedra dins una matriu sedimentària sorrenca.

Rasa 2 Situada a 6 m de l’anterior, presenta una longitud de 14,50 m per una amplada d’1,25 m. Sota el nivell superficial (UE 1), de 1,20 m de potència, s’hi ha distingit dos grans paquets sedimentaris, formats per sediments de riera de naturalesa diversa: •

Nivell 1 (UE 12). De 1,20 m a 2,50 m. Hi apareix material escàs d’època ibèrica.

•

Nivell 2 (UE 13). De 2,50 m a 3,50 m. Hi ha apareix ceràmica ibèrica relativament abundant i material constructiu escàs. A 3,20 m el material arqueològic es rarifica i aproximadament a 3,50 m desapareix. Dins aquest nivell, a 2,80 m de profunditat, s’ha pogut distingir un nivell més (nivell 3, UE

1

Per tal de facilitar la lectura i la recerca d’informació les unitats estratigràfiques es posen en negreta la primera vegada que apareixen definint la seva natura i localització.

Memòria científica [p. 8]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

14) amb material ceràmic concentrat i carbons, de 0,30 m de potència. S’interpreta com a un petit abocador. Estructures arqueològiques d’època ibèrica A 15,70 del mur de formigó del carrer de la Riera es detecta un mur de doble parament (E9) i restes d’una llar de foc (E10), a 1,20 del nivell superficial. La llar presenta una solera d’argila rubefactada que cobreix un nivell de fragments de ceràmica comuna ibèrica o àmfora de la mateixa adscripció cultural. A aquesta llar s’hi associa un nivell d’ús (UE 10) amb puntes de carbó i ceràmica plana, que es perd cap a l’oest. Rasa 3 L’aparició

de

les

primeres

restes

estructurals

ibèriques

ha

motivat

el

plantejament i execució d’un rasa en la mateixa direcció del mur E9 per tal de resseguir-lo en tota la seva longitud. Se situa de manera obliqua a la Rasa 2 i té una longitud de 8,00 m. L’amplada de la rasa és de 1,40 m. La part que des de la intersecció amb la rasa 2 es dirigeix cap al carrer de la Riera ha rebut la denominació de Rasa 3a i la que es dirigeix cap al turó i les cases de Can Canal, Rasa 3b (4,80 m de longitud). A la Rasa 3a el mur E9 es prolonga 0,70 m i queda seccionat, probablement per l’acció de la pròpia riera. De fet aquesta prolongació correspon a la fonamentació del mur, ja que se situa per sota de la llar de foc i el nivell de circulació. S’assenta damunt d’aportacions de riera anteriors. A la Rasa 3b el mur només continua 0,20 m. Les dimensions totals del mur són de 2,10 m de longitud per 0,40 m d’amplada. El mateix nivell d’ús UE 10 es detecta a la rasa 3b, format per taques cendroses de coloració gris fosc. Aquestes restes són molt tènues i denoten la cota de circulació o d’ús damunt els sediments sorrencs de la riera (UE 11). El fet que aquests nivell tingui continuïtat entre la Rasa 2, en el punt adjacent a la llar de foc, i envolti el mur E9 per la part de la Rasa 3b indica que aquest mur mai es va prolongar en direcció al turó, sinó que acabava en aquest punt sense lligar-se a cap altre, essent probablement el cap de mur d’un envà. El segment de la rasa 3b s’ha ampliat en un sondeig en direcció al turó per tal de localitzar el mur de tancament del recinte que testimoni el mur E9 i la llar de foc E10. Aquestes restes no s’han localitzat, però sí la continuïtat del nivell cendrós amb alguna ceràmica plana (UE 10), que desapareixen en el punt de contacte amb un

Memòria científica [p. 9]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

nivell d’argiles carbonatades i blocs de pedra molt grans que afloren a nord i que podrien ser l’estrat geològic que forma el propi turó (UE 15). Rasa 4 Situada entre 2,00 i 4,00 m de la Rasa 2, la Rasa 4 presenta un desenvolupament lleugerament oblic respecte d’aquesta darrera i una longitud de 11,30 m per una amplada de 1,20 m. Connecta amb la cala adjacent a la Rasa 3b. Sota el nivell superficial (UE 1), de 1,10 m de potència (nivell 1, UE 1), s’hi ha distingit dos grans paquets sedimentaris, formats per sediments de riera de naturalesa diversa i estrats que cal interpretar com a nivells d’abocament d’època ibèrica: •

Nivell 2 (UE 10). Nivell d’ús o de circulació d’un centímetre de potència, localitzat a la cota d’1,10 m sota la superfície actual, s’ha localitzat a la Rasa 2 i 3b i s’associa al mur E9. Hi apareix material escàs d’època ibèrica.

•

Nivell 3 (UE 16). De 1,10 m a 2,15 m. Hi ha apareix material arqueològic i carbons. Aquest nivell inclou la UE 11, documentada a l’ampliació en forma de sondeig de la Rasa 3b. A 9.50 m del mur de formigó del carrer de la Riera s’ha pogut observar en els talls de la pròpia rasa tres subnivells: Subnivell 3c (UE 17). A 1,20 m de profunditat respecte del sòl actual, existeix un estrat de carbons i pedra de la mida d’un puny amb material arqueològic associat. Nivell d’abocador. Subnivell 3a (UE 18). A 1,90 m de profunditat, s’ha observat un estrat gris d’entre 0,05 i 0,20 m de potència, situat en pendent. Conté carbons i abundant material ceràmic ibèric. Subnivell 3b (UE 19). A 1,95 m de profunditat, immediatament per sota de la UE 18 i fins al fons de la rasa a 2,15 m, s’ha distingit un estrat argilós de color marró clar amb pedra de la mida d’un puny fins a mida A4. L’estrat presenta la mateixa disposició en pendent que el que el cobreix. Tots dos s’interpreten com a un petit abocador d’època ibèrica.

Rasa 5 Situada de manera longitudinal al carrer de la Riera, a 7.85 m del mur de contenció de formigó, respecte del qual corre paral·lel. Arrenca a 1,20 m de l’extrem

Memòria científica [p. 10]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

sud del mur E6 i connecta amb la Rasa 4 per l’extrem oriental, tot ultrapassant-la en 3,00 m. La longitud total és de 24,80 m. L’amplada oscil·la entre 1,05 i 1,35 m. S’hi ha distingit tres grans paquets sedimentaris que contenen materials d’època ibèrica, formats per sediments de riera de naturalesa diversa i estrats que cal interpretar com a nivells d’abocament del mateix període: •

Nivell 1 (UE 1). De 0 m a 1,20 m. Hi apareix material d’època ibèrica (ceràmica, tegulae i 2 ossos de fauna, un de gran herbívor).

•

En el punt de contacte entre el nivell 1 i 2 (UE 1 i 21) s’observa, en el tall occidental, un estrat amb carbons i ceràmica ibèrica, d’entre 0,04 i 0,08 m de potència (UE 20).

•

Nivell 2 (UE 21). De 1,20 m a 4,30 m. Nivell de sorres daurades, soltes, estratificades. Conté abundant material arqueològic (ceràmica, material constructiu i ossos de bestiar). La localització de blocs de pedra grans (mida A3), a 2,20 m de profunditat, motiva eixamplament de la rasa a fi i a efecte de poder examinar la seva natura, tot treballant amb seguretat.

•

Nivell 3 (UE 22). A 4,30 m, es localitza un nivell sorrenc de color marró fosc amb nombrosos pics blancs minerals.

Estructures arqueològiques d’època ibèrica Un cop oberta la cala es confirma l’existència d’una estructura (E11), entre 2,00 i 2,65 m de fondària, coberta per la UE 22. Es tracta d’un mur de contenció, associat a un nivell de pedra de mida petita (UE 23). Rasa 6 Situada a la feixa intermèdia, aquesta rasa presenta un desenvolupament que ressegueix el talús entre aquesta feixa i la superior. La longitud final de la rasa és de 54,00 m. S’hi ha distingit quatre grans paquets sedimentaris que contenen materials d’època ibèrica, formats per sediments de riera de naturalesa diversa i estrats redipositats per l’erosió del propi turó: •

Nivell 1 (UE 1). De 0 m a 1,30 m. Hi apareix material d’època ibèrica (ceràmica, material constructiu –imbrex, tegula i possiblement maó-, fauna vertebrada terrestre i malacologia).

Memòria científica [p. 11]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

•

Nivell 2 (UE 24). De 1,30 m a 2,40 m. Nivell sorrenc amb alt component argilós de coloració marró ataronjada. Conté material d’època ibèrica abundant.

•

Nivell 3 (UE 25). De 2,40 m a 3,15 m. Nivell argilós, compacte. Conté carbons i material arqueològic ibèric abundant. Cobreix un mur ibèric (subnivell 3.1, E12, UE 160), l’estrat d’enderroc de l’estructura en el seu extrem sud-oest (subnivell 3b, UE 161) i un altre possible nivell d’enderroc situat un poc més al nord (subnivell 3.2, UE 26). A la base d’aquest nivell (UE 25), en l’interestrat amb el nivell inferior (UE 28), existeix un estrat amb abundants carbons i ceràmica (UE 27) al nord de la UE 26. A la prolongació del mur cap al nord es detecta una agrupació de pedres de mida puny dins una matriu sedimentària argilosa i compacta, carbonata i de color vermellós amb bossades grises, material arqueològic molt concrecionat (subnivell 3a, UE 30) i carbons. Rebleix un retall de planta oval (UE -29), efectuat en un sediment argilós molt compacte amb sorra de gra gruixut blanca, d’aspecte natural (UE 35).

•

Nivell 4 (UE 28). De 3,15 m a 4,15 m. Nivell de sorres amb material arqueològic, que descansa damunt l’estrat geològic de sauló (UE 1000). Conté material d’època ibèrica. Cal esmentar que el sauló es localitza a 4,15 m de fondària a la part medial de la rasa i que va ascendint fins als 0,50 m a la part septentrional. En aquest punt és cobert per un nivell de terra aportada per tal de poder conrear la feixa. A la prolongació de la rasa cap al nord es distingeixen dos subnivells: Subnivell 4a (UE 32). Agrupació de pedres sense disposició clara, en un espai de planta aproximadament oval. Es descarta que sigui una estructura pètria i sembla que està contingut en un retall, possiblement antròpic (UE -31), efectuat a la UE 35. La part superior excavada conté ceràmica ibèrica i fauna de grans herbívors. El material recollit com a 3a-4a prové de les dues acumulacions de pedres, que a priori semblava que podien estar connectades, tot constituir-ne una de sola, extrem que finalment no ha pogut ser confirmat. Subnivell 4b (UE 34). Estrat contingut en el retall (UE -33), efectuat en el sauló i produït per agents naturals. Es tracta d’un xaragall

Memòria científica [p. 12]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

allargat,

de

forma

trapezoïdal,

reblert

posteriorment

per

sediment i pedres (UE 34). Conté ceràmica ibèrica en poca quantitat. Estructures arqueològiques d’època ibèrica La localització del mur E12 (UE 160) ha motivat l’eixamplament de la rasa per tal de poder accedir-hi i treballar amb seguretat. Un cop oberta la cala s’ha delimitat el mur, de doble parament en una longitud de 4,30 m. L’amplada del mur és de 0,52 m. Està format per blocs granítics de mida variables (entre la mida d’un puny i un full A4, més dos blocs de mida inferior a un full A3). Presenta pèrdues de massa pètria, si més no a nivell de crestes. El sediment que els cobreix i sembla lligar-los és argilós i extremadament compacte. A l’extrem sud-oest, sota l’enderroc de l’estructura (UE 161), es detecta un possible mur transversal que s’hi adossa per l’oest (E16). Es pot observar en una longitud de 0,60 m i té una amplada de 0,40 m. Rasa 7 Situada a la feixa intermèdia, la Rasa 7 corre paral·lela al mur de pedra que delimita el carrer de la Riera en el seu tram final. La longitud final de la rasa és de 16,25, l’amplada oscil·la entre 1,20 m i 2,75 m i la fondària de 3,80 m. S’hi ha distingit tres grans paquets sedimentaris, formats per sediments de riera de naturalesa diversa: •

Nivell 1. De 0 m a 1,00 m. En el talls de la rasa s’aprecien tres estrats: UE 1. De 0 m a 0,30 m. Nivell superficial format per la terra de conreu. UE 36. De 0,30 m a 0,60 m. Sauló redipositat. UE 37. De 0,60 m a 1,00 m Sorres de riera.

•

Nivell 2 (UE 38). De 1,00 m a 2,90 m. Estrat d’argiles. Conté ceràmica d’època ibèrica i escassos ossos de fauna vertebrada terrestre.

•

Nivell 3 (UE 39). De 2,90 m a 3,25 m. Estrat de sorres.

Estructura d’època moderna/contemporània A 2,30 m de la superfície , s’ha documentat un cap de mur de pedra i morter de calç de color beix, format per blocs paral·lelepípedes de mida A3, alternants amb pedres de la mida d’un puny i meitat d’A4 (E13). Sembla que s’ha de relacionar amb el mur

Memòria científica [p. 13]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

de feixa de pedra del c. de la Riera (E17). No s’aprecia cap rasa per tal de construir-lo. Està cobert per un sediment d’argiles compactades amb un alt component sorrenc (UE 38). Descansa damunt una matriu sedimentària similar. A 0,10 m per sota de l’estructura, s’observa un nivell amb un sediment de component més sorrenc i menys argilós (UE 39). Rasa 8 Situada a la feixa inferior, aquesta rasa presenta un desenvolupament aproximadament paral·lel al mur de contenció del solar respecte de l’actual llera de la riera de Cabrera i lleugerament divergent respecte del talús existent cap a la feixa superior de les cases de Can Canal. La longitud final de la rasa és de 25,90 m i l’amplada de 1,40 m. Atès que a l’excavació de les Rases 2 i 3 i a la subsegüent ampliació de la Rasa 3b en una cala no s’ha pogut localitzar cap mur que es pogués posar en relació amb E9, s’ha decidit connectar les esmentades en un sondeig més gran, que afecta 3,20 m de la Rasa 8. El resultat final és el d’un sondeig de 4,00 m per 5,20 m entre les Rases 2, 3a, 4, 8 i 9. En l’espai rebaixat i des de ca. 0,70 m de la superfície s’observen clapes de coloració fosca amb carbons i ceràmiques ibèriques a diferents cotes, interpretats com a successius nivells de circulació o d’ús situats damunt successives aportacions de riera. Els materials arqueològics desapareixen a 3,20 m de profunditat. •

Nivell 1 (UE 1). De 0 m a 0,70 m. Nivell superficial.

•

Nivell 2 (UE 162). De 0,70 m a 3,20 m. Nivell arqueològicament fèrtil.

•

Nivell 3 (UE 163). Nivell amb materials damunt el mur E14.

Estructura d’època ibèrica En el punt de contacte entre l’inici de la Rasa 8 i la posterior ampliació en un sondeig, s’ha localitzat la fonamentació d’un mur d’època ibèrica (E14), conservat en 1,95 m. L’arrasament de les restes no permet estendre’s en la seva descripció. Rasa 9 Situada a la feixa inferior, es desenvolupa de manera divergent a la Rasa 8 i al mur de contenció del solar en relació a la llera de la riera. La longitud final de la rasa és

Memòria científica [p. 14]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

de 12,65 m i l’amplada oscil·la entre 1,65 m i 3,45 m, a la zona ampliada en detectar-se el mur E15. S’hi ha distingit dos grans paquets sedimentaris, formats per sediments de riera de naturalesa diversa i restes d’enderroc: •

Nivell 1 (UE 1). De 0 m a 0,80 m. Nivell argilós amb alt component sorrenc, compacte, amb material arqueològic mesclat d’època ibèrica, moderna i contemporània. Terra d’hort.

•

Nivell 2 (UE 40). De 0,80 m a 1,10 m. Estrat d’argiles de coloració marró fosc amb

carbons.

S’han

distingit

dues

concentracions

de

materials

arqueològics i una tercera de pedres, sense materials: Subnivell 2a (UE 41). Situat al sud del mur E15. Conté ceràmica d’època ibèrica (grans fragments que s’han pogut unir en part). S’interpreta com a abocador o darrer ús de l’espai construït que evidencia el mur E15. Subnivell 2b (UE 42). Situat a l’est de la UE 41. Conté acumulació de pedres i paret de tovots tal vegada caiguda. Els tovots, observats en planta, tenen unes dimensions d’entre 0’21 i 0’22 m de longitud i 0’12 m d’amplada. Les juntes entre uns i altres tenen de 0’01 i 0’02 m de gruix. S’interpreta com a enderroc, tot i que es podria tractar d’un segment de paret encara in situ. UE 43. Situat l’oest de la Rasa 9. Agrupació de pedres de mida A4 situades en un sediment sorrenc sense materials arqueològics. S’interpreta com a aportació natural. Estructura d’època ibèrica Adjacent a la UE 41 pel nord, s’ha documentat un tram de mur ibèric (E15), observat em una longitud de 2,00 m. Presenta una amplada d’entre 0,55 i 0,60 m. La cresta presenta un acabament de pedres de la mida d’un puny, d’un full A4 i lleugerament superior. Estava cobert per un sediment argilós de coloració gris fosc, que s’ha palesat com a una paret de tovots, possiblement ja caiguda. El fet que ocupin una extensió molt més gran que el sòcol del mur i que les juntes que els delimiten presentin una inclinació són indicis d’aquesta eventualitat. Tanmateix, en tall s’observen la gruixa, d’entre 0’07 i 0’08 m, mentre que a l’espai adjacent al nord s’observen en planta, la

Memòria científica [p. 15]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

qual cosa si es tractés d’una paret caiguda significaria que originalment aquests tovots es van situar en vertical no en horitzontal. Rasa 10 Situada a la part més alta feixa inferior, al sud del safareig E1, la Rasa 10 es desenvolupa de manera paral·lela al mur de contenció del c. de la Riera. La longitud de la rasa és de 10,80 m i una amplada entre 1,65 i 1,75 m. S’hi ha distingit dos grans paquets sedimentaris, formats per sediments de riera de naturalesa diversa: •

Nivell 1 (UE 44). De 0 m a 3,50 m. Conté materials arqueològics (ceràmica i material constructiu –tegula) d’època ibèrica.

•

Nivell 2 (UE 45). De 3,50 m a 4,50 m. Estrat de sorres amb grans blocs granítics a les cotes inferiors. Descansa damunt el nivell geològic de sauló (UE 1000) que va ascendint fins a 1,70 m de la superfície actual. Conté ceràmica d’època ibèrica.

6. NOTES SOBRE ELS MATERIALS MOBLES RECUPERATS Els inventaris van ser realitzats a finals de l’any 2014 amb el concurs del Sr. Albert Martín (arqueòleg municipal de Cabrera de Mar). Es poden veure a l’Annex 5 i els dibuixos de les més significatives a l’Annex 6. S’ha seguit el model d’inventari emprat a Cabrera a les diferents intervencions que s’hi han realitzat els darrers anys (en format Excel). D’aquesta manera es facilita la quantificació de materials i la comparació entre els diferents punts excavats en el municipi, part del mateix jaciment arqueològic. En els nivells superficials s’hi ha localitzat ceràmica d’època moderna o contemporània (blava catalana, vidrada, grisa i comuna oxidada) i vidre, així com ceràmica d’època medieval (grisa), testimonis de l’activitat agrària i residencial de la masia Can Canal, d’origen medieval (s. XIII). Quant a les ceràmiques d’època ibèrica i romana s’hi troben àrees de producció, produccions, formes i tipus que resumim a continuació:

Memòria científica [p. 16]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

Produccions ibèriques locals: •

a mà: atuell, tapadora, fusaiola.

•

a torn amb pastes oxidades: àmfora (ibèrica, Dressel 1 i un exemplar deformat), gran contenidor exvasat, vas amb pic vessador, tassa, pàtera reentrant, gerra, gerra exvasada, gerreta bicònica o bicònic, càlat i atuells indeterminats.

•

comuna a torn amb pastes oxidades: gresol, tapadora i olla.

•

comuna a torn amb pastes reduïdes: formes indeterminades.

•

grisa ibèrica de la costa catalana: gerreta bicònica o bicònic, gerra exvasada, pàtera reentrant, plat indeterminat i tapadora.

•

ibèrica pintada: càlat

•

ibèrica d’engalba blanca: gerra

•

parets fines: gobelet (Mayet 2)

•

Ibèrica importació: formes indeterminades.

•

a torn amb pastes oxidades: àmfora (pastes clares) i pàtera

•

ibèrica pintada: càlat.

Produccions gregues locals: Taller de Roses: •

vernís negre: bol (L. 27 a-b) i plat (L. 23).

Produccions gregues al·lòctones: Àtica: •

vernís negre: cílix (F. 4271a).

Massàlia: •

a torn: àmfora.

Produccions púniques Nord d’Àfrica (Tunísia/Cartago) •

àmfora (Mañá B, Mañá C1, Mañá C2, Mañá D, Tripolitana antiga)

•

comuna: lopas

•

Memòria científica [p. 17]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

Eivissa •

àmfora (PE 17, PE 22),

•

comuna: gerra (Eb. 70)

Cercle de l’Estret •

àmfora

Guadalquivir: •

àmfora (Mañá B)

Produccions itàliques Pompeia/Sorrento: •

àmfora italopompeiana

Apúlia/Calàbria: •

àmfora brindisina

Altres procedències (Península itàlica/Sicília): •

àmfora grecoitàlica

•

Campaniana A : plat (L. 5, L. 5/7, L. 23, L. 36, pàtera indeterminada), copa (L. 27 Ba, L. 27 c) i bol (L. 33b)

•

Campaniana B de Cales: copa (L. 1, L. 1/8, L. 8), píxide (L. 3) i plat (L. 5).

•

parets fines; gobelet.

•

comuna: Morter (Tipus 8d)

Produccions romanes: Nord d’Àfrica: •

cuina africana (H. 23A).

Produccions indeterminades: •

àmfora.

•

grisa micàcia de vernís negre: askos.

•

vernís negre.

•

operculum (àmfora).

Memòria científica [p. 18]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

•

morter.

•

ungüentari.

•

comuna: pàtera.

Les àrees de producció abasten els nuclis que forneixen materials a la costa catalana ibèrica en el s. III-I ANE. Només uns pocs fragments atribuïbles a ceràmica de cuina africana presenten cronologies imperials, estranyes al propi jaciment de Can Canal però comunes al municipi de Cabrera de Mar. Quantitativament en destaquen les produccions ibèriques locals, si bé es troben produccions de zones ibèriques més allunyades, de les colònies gregues occidentals (Roses i Massàlia), i sobretot de la Península itàlica, en consonància amb les cronologies tardanes del la major part del conjunt ceràmic (s. II-I ANE). Les produccions púniques també són quantitativament importants i responen a les ocupacions de s. II ANE o fins i tot de la centúria anterior. D’altres materials localitzats són una grapa de plom amb forat de reparació, un clau de ferro i escòria fèrrica, les peces discoïdals sobre fragments de ceràmica comuna o àmfora retallats (35, 55, 60 i 65 mm de diàmetre), un fragment de coroplastia (ibèrica local) i algunes restes de fauna vertebrada terrestre i de fauna invertebrada marina (malacologia).

7. CONCLUSIONS La intervenció arqueològica a Can Canal, de caràcter preventiu, ha permès documentar diverses restes estructurals d’època moderna/contemporània i d’altres d’època ibèrica. Les

restes

estructurals

d’època

moderna/contemporània

corresponen

al

condicionament de les terrasses de conreu. El moviment de terres va afectar, a la feixa intermèdia, el nivell geològic (sauló), que aflora en el talús entre la feixa intermèdia i la superior i que s’ha localitzat també a la banda més septentrional de la Rasa 6. En destaca la construcció d’una escala (E4), que separa dos nivells a la feixa inferior. Les restes estructurals d’època ibèrica es localitzen tant a la feixa inferior com a la intermèdia. Les estructures de la feixa inferior es troben a la Rasa 5 (mur de contenció E11), a les Rases 2 i 3 (mur E9 amb llar de foc adossada -E10), a l’ampliació de la Rasa 8 (fonamentació d’un mur E14) i a la Rasa 9 (segment de mur E15 i paret de tovots,

Memòria científica [p. 19]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

possiblement caiguda), mentre que a la feixa superior se situen a la Rasa 6 (murs E12 i E16). Els materials arqueològics recuperats dels contextos associats a aquestes estructures permeten proposar una datació de s. II ANE per a bona part de les construccions, llevat segurament d’E11. Tanmateix, la localització de nivells associats al mur E15 semblen testimoniar un darrer ús a inicis del s. I ANE, mentre que la troballa de nivells de circulació o d’ús a diverses cotes, que en el cas de les Rases 2 i 4 se situen clarament per sota de la cota de construcció d’E9 i E10, permeten aventurar cronologies anteriors. Els materials arqueològics, en tot cas, palesen l’activitat del sector en el s. III ANE, segurament a les darreries de la centúria. Cal interpretar el conjunt com a les restes d’un establiment rural situat a la confluència entre l’ampla riera de Cabrera i el braçal que seguia el traçat de l’actual carrer de la Riera. Els murs E12 i E16 i els nivells d’abocament de la rasa 6 són indicis que l’establiment ocupava també cotes superiors cap a la feixa superior. La troballa es consistent amb el que es coneix de l’estructura agrària en l’Ibèric tardà, amb l’explotació de les valls de Cabrera a partir de petits establiments rurals depenents de Burriac i amb íntima relació amb Ilturo, com ara són Can Bartomeu, Can Modolell, Can Català, l’Hostal i, en èpoques posteriors, la Peirota.

Memòria científica [p. 20]

Memòria científica Can Canal (Cabrera de Mar, El Maresme) Any 2014

ANNEX 1. DOCUMENTACIÓ ADMINISTRATIVA

Memòria científica [ANNEXOS]

A ｾ＠

WW

-

Jvt

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

f\t o. 1 •.

+:. rv

.

(l.JJ.•_ay'

J . t-..Me

Serve1s Terntorials a Barcelona

Barcelona, 19 de maig de 2014 Ref.: 470 K12 1(1 0913)

ｲｶ

ｊ ｾ＠

ｬｾ＠

JI. p )

Sr. Jordi Mir Boix Alcalde de Cabrera de Mar Pla9a de I'Ajuntament, 5 08349 Cabrera de Mar 1

ｾＺＲＭ ｟Ｚｾ

ｾ＠

1.15. 14 !JU.,t9tt. ｾ＠

..:.... Ｍ

¡lp:il

. Ｍﾷｾ

., -