\"Los bronces ibéricos de Neronken, sus imitaciones y emisiones emparentadas\", Gaceta Numismática 192 (2016), 17-43. Asociación Numismática Española

192

DICIEMBRE 2016

192

DICIEMBRE 2016

SUMARIO COLABORACIONES Josep Pellicer i Bru ...................................................................................................................................3 Matemàtica dinàmica. Metrologia arcaica a la Mesopotàmia Luis Amela Valverde..............................................................................................................................17 Los bronces ibéricos de Neronken, sus imitaciones y emisiones emparentadas Luis Amela Valverde .............................................................................................................................45 Las emisiones de plata de Sexto Pompeyo en Hispania (RRC 477.) Pedro Damián Cano Borrego .................................................................................................................71 La plata española en la economía europea José María de Francisco Olmos .............................................................................................................79 La moneda musulmana en el Quijote Herman Blanton ....................................................................................................................................87 Mitad (medio cuartillo) (1704-1743) Santa Fe de Nuevo Reino, Felipe V Santiago Blanco .....................................................................................................................................89 Breve nota acerca de la compra de plata para ser amonedada a la luz de un documento oficial de la Casa de Moneda de Lima (1751) Ana García Herranz ...............................................................................................................................95 Dos medallas de conmemoración del reinado de Alfonso XIII: Mariano Benlliure y la Casa de Velázquez de Madrid NOTICIAS .............................................................................................................................................113 NECROLÓGICA .....................................................................................................................................115 LIBROS RECIBIDOS. Año 2015 .............................................................................................................117 PROGRAMA XL SEMANA NACIONAL DE NUMISMÁTICA.......................................................................119 OFERTA LIBROS ...................................................................................................................................123

® de los respectivos autores de los artículos. La ANE se reserva el derecho de publicar total o parcialmente los artículos de Gaceta Numismática en su página web. La reproducción total o parcial de esta publicación por cualquier medio deberá de contar con la autorización escrita del autor o autores de los textos y del editor. La ANE respeta el contenido de las aportaciones recibidas. Por lo tanto, no se hace responsable de las diferencias de criterio expuestas en dichos escritos, así como de plagios, copias o cualquier otro elemento que de alguna manera pueda hacer que terceras personas se sientan perjudicadas. La ANE no tiene ningún lazo de unión con las publicaciones más que su inclusión con GN, órgano de la sociedad a disposición de los socios que desean colaborar bajo su estricta responsabilidad. Diseño gráfico de la portada: Manuel García Garrido. Impresión: NT gràfics Comunicació Impresa, S.L.

Dep. Legal. B.23.929-1996.

ISSN 0210-2137

GACETA NUMISMATICA DICIEMBRE 2016

192

Colaboraciones MATEMÀTICA DINÀMICA. METROLOGIA ARCAICA A LA MESOPOTÀMIA JOSEP PELLICER I BRU Metrologia general La temàtica metrològica ha estat sempre obscura i certament difícil de desenvolupar. Malgrat els estudis clàssics manquen moltes dades i la progressió és lenta. Però els erudits del XIX i del XX van assolir a deixar-nos uns elements de joc molt importants que han estat continuats pels seus deixebles, menys nombrosos del que calia esperar, car sembla que aquesta disciplina hagi estat menystinguda; tal vegada per què les escomeses entre egiptòlegs i assiriòlegs – sempre en termes històrics – en no arribar a conclusions més definitives van refredar la intensitat dels estudis possiblement per què els partidaris dels sistemes closos i els addictes als sistemes oberts no coincideixen a establir nous punts de discussió. Potser la decisió d’un grup de metròlegs-arqueòlegs d’avalar la teoria d’una mesura – àmfora, etc. – que resultava ésser el cub del peu de cada sistema no va arrelar, comportant una frenada al coneixement de la metrologia arcaica o mesopotàmica. Sigui com es vulgui, creiem que els grans mestres del darrer segle van beneficiar-nos dels seus coneixements gràcies a les controvèrsies establertes, situació d’altra banda ben palesa degut a la gran quantitat de llibres de metrologia que apareixen els darrers anys del segle XIX i el segle XX. L’enquesta metòdica de les normes antigues partint de l’arqueologia i la pervivència d’aquests sistemes fins al s. XIX, eliminats per la introducció del S.M.D., sembla que hagi minvat quelcom. Ara hi ha una manca de continuïtat del seu estudi trencat tímidament per alguns intents les darreres anyades. Es fa prou difícil de reprendre aquesta tasca de bell antuvi perquè la nostra preparació és minsa i la quantitat d’interrogants a resoldre és força important, però haurem de parlar dels primers sistemes d’intercanvi, de les primitives formes de pagament, de com va començar la gènesi dels sistemes metrològics, de si els primers pesals van ésser els grans d’ordi o de blat, doncs no cal oblidar que els proto - sumeris anomenen el seu pes original MA-NA (dàtil de pedra). Per la nostra part intentarem posar en ordre cronològic la sincronia matemàtica – dinàmica dels sistemes en el seu desenvolupament estructural. Els sistemes perfeccionats Per a nosaltres és molt important conèixer que l’any 3100 aC.1 ja hi havia sistemes de mesura i de pes. A Lagash ja es coneixen sistemes perfeccionats, lo qual voldria indicar-nos que molt abans d’arribar a aquesta evolució els mètodes primigenis s’han perdut a l’ombra del temps. ‘Así pues, si con el término sumerios queremos significar a los autores del orden político y religioso de la Sumer histórica podemos seguir a Francfort y llamar sumerios a los campesinos ubaidenses. Pero, ya que no sabemos nada de la lengua que hablaban, es más prudente llamarlos ‘protosumerios’.2 Un solatge de grans períodes de temps és necessari per abastar o assolir un dispositiu rigorós com sembla que ho han sigut els primers conjunts metrològics mesopotàmics que coneixem, basats en estructures closes o tancades, com ho seran en principi tots el sistemes arcaics.

1

Seguint la cronología del Museu de l’Irak (@museummm. 1 - Sumerian civilization ‫; اﻟﺤﻀﺎرة اﻟﺴﻮﻣﺮﯾﺔ‬ 2 - Akkadian civilization - 3; ‫ اﻟﺤﻀﺎرة اﻻﻛﺪﯾﺔ‬- Assyrian civilization - ‫; اﻟﺤﻀﺎرة اﻻﺷﻮرﯾﺔ‬ 4 - Babylonian civilization - 5; ‫ اﻟﺤﻀﺎرة اﻟﺒﺎﺑﻠﯿﺔ‬- Kingdom of Hatra - ‫; ﻣﻤﻠﻜﺔ اﻟﺤﻀﺮ‬ 6 - Kingdom of Alhera - 7; ‫ ﻣﻤﻠﻜﺔ اﻟﺤﯿﺮة‬- Abbasid civilization - ‫اﻟﺤﻀﺎرة اﻟﻌﺒﺎﺳﺒﺔ‬. 2 V. Gordon Childe. Nacimiento de las civilizaciones orientales. Barcelona:1978,145 i 155. ‘En los templos más recientes del período de Uruk, en Erech, en el templo-IV, han sido halladas tabletas de arcilla sobre las que se había esgrafiado caracteres y numerales convencionales.

3

La influència sumèria sembla que fou molt important3. Ja a l’any ±3100 aC. (Uruk IV-A), considerat pels arqueòlegs com la segona fase del període pre – dinàstic, sembla que es trobin influències sumèries a Egipte, lo que podria demostrar-nos els grans lligams dels pobles de la Mesopotàmia amb Egipte en el temps de la gestació d’ambdós grups. La fundació de l’imperi accadi pel gran Sargon (segle XXII aC.) continuat i engrandit per Naram-sin coincideixen amb unes relacions comercials prou importants amb la civilització Harappan. El fet de la civilització assíria, assumint divinitats del panteó sumeri-accadi – Nin-urta fill d’Enlil fou un dels deus sumeris més reverenciats a Assíria – ens ajudaria a comprendre, tal vegada, la evolució i el progrés de sistemes metrològics integrats, que degut a l’ús secular a la Mesopotàmia seran acceptats com a propis pels assiris, babilònics, etc. Deshayes afegeix, ‘Les Sumériens se seraient en ces cas infiltrés à date relativement tardive, peut-être vers le milieu du IVe millénaire, à l’époque prédynastique, qui a été marquée dans la civilisation mésopotamienne par des innovations importantes.’ 4 Sembla que, d’acord amb el darrer estudi dels moviments indoeuropeus les primeres migracions cap a la Mesopotàmia podrien haver-se produït aproximadament cap el 2000 aC, a la IIIº Dinastia d’Ur, o més tard quan desapareix aquesta i fineix l’hegemonia sumèria. O tal vegada amb la fundació de Babilònia (1895 aC.) envoltada pels reialmes de Larsa, Ešnunna, Assur etc. 5 El predomini dels hitites d’una banda i de l’altra dels mitannis i dels cassites marquen un moment apte per a l’expansió dels indoeuropeus al neolític. Però, realment, les estructures metrològiques ja són sedimentades. No són babilòniques. Quan Babilònia neix ja feia moltes centúries que el ‘gran pas’ estava fet. Les organitzacions dels sacerdots als temples per a la recepció i lliurament de mercaderies, la instauració o continuació d’un comerç actiu amb Egipte o amb la Vall de l’Indus, ja s’havia instituït. Naram-sin n’és el gran continuador. La creació de bancs, l’impuls a la agricultura i el comerç i la cohesió estat – religió són algunes de les passes estratègiques d’aquest personatge rei-deu. A banda de l’estela del Louvre i l’estàtua del Museu d’Estambul, tenim constància del primer pesal datable. Una oca de diorita verda, del sistema reial a nom de Naram-sin.

Mina ‘Royal Norm’6 de Naram-sin (Àccad) (Segle XXIII aC.) Pes teòric ≤510 gr. – Pes actual 504 gr. (Material diorita verda). (Museu Bíblic de l’Abadia de Montserrat. [Barcelona])

No gens menys important és la pregunta que ens formulem nosaltres mateixos sobre l’origen del conjunt metrològic de Micenes i de l’antic d’Argos. A Micenes el segle XIV aC. hi ha muntat tot un dispositiu de pesals i mesures 7 que quasi be no dubtem a dir que era calcat de l’accadi, i que l’antic d’Argos (abans del VIIè. aC.) mantenia uns paràmetres de volum, els mateixos que tenim adjudicats teòricament als sumeris. Un altre dels problemes és la dualitat de paràmetres babilònics - assiris, que no tenen res a veure amb la problemàtica encetada el segle passat per Lehmann quan diu: ‘...cosí anche la mina e il talento babilonese, sono in Egytto.’8 3

Deshayes, Jean. Les Civilisations de l’Orient Ancien. Paris:1969,459 i 585. Íd. Íd. Op. cit. p. 56. 5 The Cambridge Ancient History. Vol. I, part 2B. London:1980,1000. 6 El ‘Royal Norm’ es correspon amb el pes comercial i el ‘Common Norm’ amb el ponderal monetari. 7 Ventris & Chadwick. Documents in Mycenaean Greek. Cambridge,1973. 8 Lehmann, C.F. L’antico sistema métrico e ponderale babylonese come base degli antichi sistemi ponderalo, monetari e metrici. Sala Bolognesa 1977 (1889) p. 22. 4

4

Cal aprofundir més en l’estudi d’aquesta època, per tal com són masses segles que s’amiden sota el mateix raser. Si més no, hom deu de separar les civilitzacions com a mínim en tres gran èpoques: a)

Proto-sumèria, Vall de l’Indus (Mohenjo-Daro, Chanuh Daro i Lhotal)

b) Sumèria i Accàdia, c) Micenes – Egipto d) Babilònia – Asiría sense oblidar les civilitzacions de la Vall de l’Indus (Harappan). I diem això, perquè abans d’arribar a l’estatus babilònic ja s’han recollit dos sistemes metrològics complerts incloent-hi les civilitzacions Harappan i de Mohenjo Daro9 dins de les subdivisions Sumèria i Accàdia on trobem un conjunt metrològic probablement proto-Sumeri, a continuació l’emprat pels accadis i aquest darrer seguit del dispositiu egipci paral·lel al sistema accadi, seguint Lehmann, salvant el canvi d’un muntatge duodecimal accadi per un de decimal egipci. Aleshores entrarà en funcionament el tercer grup mesopotàmic, encetat pels babilònics i acceptat pels assiris, els quals, seguint algun autor, arran de la seva conquesta empren el colze egipci per substituir el seu propi procedent de la Mesopotàmia.10 Com veurem després, és així com resultarà en la realitat. Els egipcis canvien el model de mesura i per tant automàticament es modifiquen les mides del colze i del peu. Les famílies metrològiques Hi ha dos classes d’aparells metrològics, els que formen família per la seva evolució seguint la norma de la unça universal i els que no segueixen aquesta norma i que tard o d`hora desapareixen. Trobarem els sistemes tancats o hermètics on totes les mesures tenen un denominador comú i els sistemes mixtes en que algunes de les mesures són emprades d’altres grups metrològics, com el cas de Roma (Lex Silia), quan adapta com a seu el sistema procedent d’Ègina i es veu obligada a mantenir les anteriors mesures de longitud, car tot el seu sistema de mil·liaris a les carreteres està calculat amb un sistema anterior: ‘mensura viarum apud romanos ‘miliarum Romanum 5000 pedum mansit in imperio Byzantino’. (Hultsch:1866:245; Pellicer: 2011,64) El sistema monetari es comentarà en el moment oportú. Els tres primers i més importants instruments metrològics dinàmics mesopotàmics segueixen una cadència en llur desenvolupament del 20% d’augment. D’ací parteixen actualment els nostres càlculs dinàmics cercant els patrons de mesura i la definició final de les mides de longitud, com veurem. Si seguíssim les petjades dels erudits en altres disciplines ens adonaríem que, p. e., la història ha tingut estatges diferents en el temps, i ens referim a la prehistòria. Aleshores creiem que la naturalesa juga un paper molt important dins de la premetrologia, assolint però aquesta ciència una maduresa matemàtica en els desenvolupaments posteriors, per tal com, unes experiències naturals, a nivell primari, poden haver servit de plataforma de treball a tot tipus d’empirismes numèrics11. Al subgrup b) hi deurien d’anar els dispositius metrològics pròpiament monetaris amb una MINA de 50 sicles en lloc de 60; canvi aquest fonamental per l’estudi dels paràmetres superiors si es parteix de peces menors. La relació dels paràmetres superiors, és a dir: MINA – TALENT, o MINA – VOLUM, no resta modificada en principi.

9 Wheeler, Sir Mortimer. The Indus Civilization. Cambridge 1968; Rao, S.R. Lothal and the Indus Civilization. India 1972. 10 Tomkins, Peter. Secrets of the Great Pyramide. New York:1971,216. ‘…unaware that the first step taken by the Assyrians when they conquered Egypt in the seventh century B.C. was to substitute their own Mesopotamian cubit for the Egyptian one in order to manifest their own dominion.’ 11 Lehmann, C.F. Op. Cit. 1977,26. ‘La misura natural, el braccio, non sembra che abbia trovato posto nella forma piú antica del sistema sexagesimale costruito artificialmente su principi scientifici e che devere essere stato, in tempo antichissimo, preceduto de un sistema naturale.’

5

En una primera època podem trobar la formació dels fenòmens o concreció dels sistemes més importants de l’antiguitat12 abans que la moneda arribés a assolir el rang d’intercanvi suplint el metall a pes. Coneixem que hi havia un patró d’intercanvi instaurat i acceptat, com es pot veure a les lleis d’Ešnunna o de Hamurabi – per citar-ne solament dues – anomenat ‘shequel’. En una època posterior, la romana-bizantina, és el moment oportú en el que comencen a prosperar els sistemes mixtes i oberts (no closos) trencant amb una tradició mil·lenària de sistemes d’exigència matemàtica i d’altra banda la pèrdua de la observança de les regles de joc que marquen els sistemes closos. Verbigràcia, la inclusió de paràmetres aliens o la conservació d’altres corresponents al sistema immediat anterior trencant amb un mètode emprat secularment. No deuríem d’oblidar que el romà és un grup ètnic minoritari dins del complex món itàlic i que el rastreig dels diversos sistemes d’altres grups podria dur-nos vers l’aclariment dels diferents problemes metrològics que comporta l’al·luvió de pobladors rebuts d’àrees prou diverses, etruscs, grecs, etc. etc. Veiem també a França la conservació de dos dels patrons arcaics per Carlemany, etc. (R.N. ≤510/ C.N. ≤489 3/5 gr. i ≤425/408 gr.) i la continuació a Catalunya del sistema ≤425 / 408 gr, a més a més d’Itàlia, de Rússia i de Bulgària, etc. Finalment cal aprofundir en l’estudi dels canvis o aprofitaments de primeries d’època medieval quan els governants es veuen obligats a modificar els seus sistemes degut a la invenció del marc com a ‘unitat’ de pes per a l’encunyació monetària, producte de la gran preponderància islàmica. Aquest nou Standard Monetari (≤233 gr.) de nissaga islàmica va conèixer un floriment i acceptació importants i va ésser adoptat, i adaptat, per molts dels pobles europeus, excepció feta pel pes comercial i mensural ja que en molts llocs van continuar fent-se servir els antics sistemes fins al Sistema Mètric Decimal (Pellicer:1999,22-24 i 130-142) La inclusió del MARC que es va conèixer també com a Marc de Colònia, comportarà, en certes àrees, modificacions en els paràmetres autòctons pel tal d’aplicar els pesals comercials en concordança amb el nou Standard, en el supòsit que aquest ponderal hagi estat emprat, com p.e. a Castella.13 Recordem però, que, la lliura comercial a Mallorca i a la Catalunya medieval i moderna va ser sempre una lliura de ≤408 grams (incloent-hi la part francesa actual), mentre a Castella van modificarla i van adoptar de bell nou un altra, encetant la lliura comercial de dos MARCS, 16 unces, 466 gr. o 100 mitcals de la Meca de ≤4 116/175 gr., d’origen islàmic. Però, d’altra banda també s’enfortiran els sistemes autòctons per a la pràctica de la mercaderia, com dèiem abans, època quelcom descoratjadora pel metròleg que cerca punts de concordança dins del ’chaos’ sistemàtic que presenten. Llegim, al respecte: ‘Each of the coinage systems just listed replaced at its creation some earlier form of ‘primitive’ Money and similar replacements have occurred time and time again as the use of coinage has spread’. I continua afegint el Prof. Grierson: ‘The history of coinages is relatively simple because one is dealing with a very limited group of phenomena whose evolution is in the main not difficult to trace. The history of money is much more complex, since many monetary systems often completely independent of each other, have been devised in the course of human history’.14 Metrologia teòrica Abans d’encerar el tema hem d’aclarir que a l’inici tots els sistemes són closos, tancats, lo qual dona a entendre que totes les opcions són matemàtiques, emperò a mida que el camí es fa més proper trobem sistemes mixtes i/o sistemes oberts, és a dir, ja no tots els sistemes seran matemàticament purs. Un exemple ben clar el trobarem a Roma, on els paràmetres de longitud corresponen a un altre sistema anterior degut a que les primeres mesures de longitud es mantingueren

12

Lehmann, C.F. Op. Cit. 1977,69. ‘1º Il sistema métrico e ponderale babylonese – e questo solo di tutti i sistemi dell’antichità – corrisponde completamente alle esigenz, chedebonno richiediersi in un sistema originario e chiuso fondato en principio della scienza naturalle.’ 13 Pellicer, J. Metrología (Diccionario descriptivo). Barcelona, 1999, 130-132. 14 Grierson, Philip. The Origins of Money. London:1978,6.

6

i va canviar-se solament el sistema de volum i el monetari15. La realitat és que, com a Grècia, es troben amb la seriosa dificultat de mantenir les mesures de longitud antigues, procedents d’un sistema anterior, per no tenir que modificar les distàncies als ‘miliaris’ de tota la gran xarxa de carreteres establerta (Pellicer:2011,64) però sí que modifiquen el sistema ponderal i el de volum. Podríem anomenar-la, també, metrologia estricta, per tal com els fonaments estructurals que regeixen el muntatge d’un sistema metrològic clos o tancat son rigorosament matemàtics per exigència formal, encara que per genètica es diu que poden ser naturals. Nosaltres prendrem unes xifres que matemàticament permetin treballar amb una realitat coneguda i sempre mantindrem les dades teòriques, deixant que cadascú treballi amb les variants o desviacions pròpies que poden produir-se a través del temps per moltes circumstàncies, com és prou conegut. Metrologia aplicada Els primers sumeris o proto-sumeris (Sumèria I) ja tenien un sistema de pesals, mesures de volum i de longitud clos, tancat. Tal vegada no sabrem mai com i quan va desvetllar-se la necessitat d’una avaluació per mesura matemàtica en lloc d’un bescanvi per interacció de valors naturals. El cert és, que al mil·lenni IV aC.(3200 aC.) ja existia un intercanvi perfeccionat i controlat per sistemes mesuradors de pes, de volum, de longitud i de valor, calculats matemàticament, que van néixer a l’aixopluc dels temples, primers magatzems públics de l’antiguitat. Al respecte llegim: ‘Queda una tercera fuente de información de la que hacer uso. En los templos más recientes del período Uruk, en Erech, el templo –IV, han sido halladas tabletas de arcilla sobre las que se había esgrafiado caracteres y numerales convencionales. Son los más viejos documentos escritos conservados y deben ser cuentas del templo. Las corporaciones de sacerdotes que realizaban el culto en estos vastos edificios y administraban las igualmente vastas rentas de la divinidad, debieron verse obligados a registrar las entradas y salidas en símbolos comprensivos para todos sus miembros. Los números de 1 a 9 son representados repitiendo el símbolo de la unidad (D); para el 10 se introducía una nueva cifra (0), la repetición de la cual indicaba 20, 30,… Para el 100 se empleaba comúnmente una tercera cifra (D mayor), pero para ciertas medidas este nuevo signo equivale a 60. Esta es ya la ‘notación sexagesimal’ usada universalmente en Mesopotamia durante la época histórica, a la que debemos nuestras actuales divisiones del tiempo y de los ángulos’.16 Norma reial i Norma comuna (Royal Norm and Common Norm) Llegim a Ciccotti: ‘Il grande merito de C.F.Lehmann – notava lo Haeberlin (Die metrologischen Grundlagen der ältesten mittelitalischen Munzsysteme) – è stato quello di avere pel primo assodato il peso originario, la cosidetta ‘norma comune‘ e di avere distinta de essa tre norme aumentate. A due di esse egli dette la designazione di ‘norma regia’ e chiamo la terza ‘norma regia ridotta’.17 Però, Weissbach18 contestava que:’ la teoria de Lehmann – Haupt d’una ‘norma comuna’ de la qual seria formada la ‘norma reial’ per l’adició d’ 1/24, 1/20 i 1/36, no tenia cap punt de suport a les inscripcions cuneiformes i encara no havia estat suficienment demostrada’. Malgrat aquest punt de vista, la norma reial i la norma comuna serien acceptades per tots els metròlegs i la diferència establerta entre ambdós pesals seria acordada de un 4% (100-96 = 25-24) degut a estudis posteriors.19 15

Pellicer, J. Metrología (Diccionario descriptivo). Barcelona, 2011:63 ‘...uti quadrantal vini LXXX pondo siet; congius vini X p(ondo) siet, VI sextarios congius siet vini,,, (Més informació a J. Pellicer. Metrologia. A.N.E. Barcelona:2011) 16 Gordon Chile, V. Nacimiento de las civilizaciones orientales. Barcelona:1976,155. 17 Ciccotti, Ettore. Vechi e nuovi orizzonti della numismática e la fozione della moneta nel mondo antico. Sala Bolognese:1977:XXXV. 18 Ibid. Op. Cit. 1977,LII-LVI. 1) Zur Keilenschrifttlichen Gewichtskunde, de F.H. Wiesbach. També p. XLIII. Ueber die Babylonischen, assyrischen und altpersischen Gewichte. 19 Hill, G.F. Greek and Roman Coins. London:1899,29-30. ‘Further there is a distinction between the royal manah… and the common manah… Of there the ommon manah is probably the older, and the royal is derived from it. …In accordance with the Babylonian sexagesimal system, the addition was in the irst instance 1/24.’ Cal seguir també Lehmann, L’antico Sistema babilonese… doncs parla molt extensament de la norma ‘regia’ i la norma ‘comune’ babilònica... Vegi’s també J. Brandis. Das Munz - Mass- und Gewichtswesen. Berlin 1866 i V. Head. Historia Numorum, Londres 1963, entre altres.

7

Sembla que els dos tipus de pesals es troben paral·lelament en tots els sistemes. El primer representant el sistema comercial (pesos i volums), mentre el segon es reserva pel pes premonetari i després es confirma definitivament pel pes de la moneda.. Les estructures poden ser variables però no sabem quan apareix el primer pesal del Common Norm. Tanmateix podem creure que quan els sistemes ho necessiten per muntar el control de pagaments, primerament per pesar la plata i l’or en brut i darrerament ja la moneda com a mida justa de que l’intercanvi (preu) es paga correctament. Nasteri20 comenta l’Athenaion Politeia i diu que la diferència ateny un 5% i altres autors han considerat les diferències envers els dos paràmetres com la determinant d’uns límits, enmig dels quals la moneda fluctua, o es defineix concretament com una pèrdua de pes constant tot seguint Sutzu.21 Però creiem que aquestes darreres teories no satisfan prou, si més no, en metrologia. Gairebé no resta cap dubte que des de l’època accàdia, com a mínim, i probablement ja a la sumèria hi ha hagut pesals pre-monetaris acompanyats de pesals comercials. És a dir, si hi ha pre - moneda, com és el cas del sicle d’argent, és per què hi ha comerç, serveis, etc. i per tant controls de mesura, pes i longitud. En definitiva compra i venda, intercanvi perfeccionat.22 Els reis súmero-accadis posen tot l’accent en els problemes econòmics i les referències a Lugalanda i Urukagina, d’Urnammu, del segle XIX aC. una tarifa de preus de Shinkashid, rei d’Uruk, i tarifes també de preus de Manishtushu, etc. etc.23 Amidar i pesar i pagar, una preocupació ancestral per intercanviar les mercaderies, la terra, l’import dels treballs, etc. d’acord amb les estipulacions pactades, amb or o argent.24 PARTINT D’UN SHEQUEL DE 8,50 gr. O D’UN ÒBOL DE 35 centigrams (Seguint el desglossament de Lenormant, nota 23) Mina Mina Shekel D.Min.  Mina Minette Obol Lit.She. Grains Pes gr.

1 60 90 120 240 1440 3600 10800 510

Shekel

1 1 2 4 24 60 180 8,50

Double Minette

1 1 2 12 40 120 5,666

Half Mina

1 1 6 30 90 4,25

Minette

1 4 20 60 2,125

20

Obol

1 5 15 0,354

Little Shekel

1 3 0,14

Grains

Pes gr.

1 0,0472

(504) 510 8 5 4 2 17/48 17/120 17/360 

Naster, Paul. ‘La MÉTHODE’ en Metrologie Numismatique. Nancy-Louvain:1975,68-71. ‘Aristote, lui-même, dans le passage signalé (Athenaion Politeia, Kap.10) traite d’une mine monétaire 5% plus legère que la mine ordinaire et taillé a 63 mines par talent au lieu de 60, ce que certains comentateurs avait transposé en disant que le poids marchant correspondait à 105 drachmes et le poids monétaire, par definition a 100 drachmes’. 21 Catullo Stecchini, L. Notes ob the relation of ancient measures to the Great Pyramid. New York 1971. ’Prince Mihail Sutzu, Director of the National Bank of Rumania, having dedicated his life to the study on ancient weights, in 1930 concluded that the quedet of 9 grams is the ‘bazele fundamentale ale metrologisi ponderale din antichitate’, but in order to explain the mentioned discrepancy in weights supposed that there had been a gradual decrease from a unit of 9.20 grams established in the neolitic period.’ 22 Pritchard, James B. La sabiduría del antiguo Oriente. Barcelona:1966,157. Leyes de Esnunna (hacia 2000 aC. III Dinastía de Ur).’ 1) 1 kor de cebada se (aprecia) en un siclo de plata…’ 23 Vegi’s Josef Klima. Sociedad y Cultura en la Antigua Mesopotámia. Madrid 1980, Cap. X; Paul Petit. Historia de la antigüedad. Barcelona:1979,24-27 (Títol original Précis d’Histoire Ancienne) 24 Madden, Frederic C. History of the Jewish coinage. Chicago:1967,2-4. ‘Gold is mentioned in the time of David, as being used by weight to purchase the threshing floor of Ornan ‘for 600 shekels of gold, by weigh’ (1Chron.xxi.25). ‘Thou shalt have a perfect and a just weight’ (Deut.xxv.15)

8

El primer sistema ≤425/408 gr. A partir d’aquesta base veurem com les MINES DÍMERES ≤850 / 816 gr. i/o les MINES MERES ≤425 /408 gr. – del sistema instituït pels proto-sumeris o Sumeris, sabem quin és el sistema ponderal que reben dels seus avantpassats els foceus de Jònia i l’expandeixen per tota la Mediterrània. S’ha creat la taula de desenvolupament matemàtic-dinàmic d’aquest sistema (Pellicer:2011,22), on es poden concretar els paràmetres generals vàlids per a la època dinàstica arcaica (±3200 - 2100 aC.). Aquest sistema serà usat també a Rússia, Bulgària, Itàlia, França, Catalunya, etc. etc. a l’època medieval. El situarem tot seguit. El sistema de gravidesa o de pes i de volum incorpora tres tipus de pesals o mesures bàsiques: a) b) c)

La unitat de pes coneguda pe MA-NA (sumeri), MA-NAH (accadi–semític), MNA (grec), MEN (egipci), etc. etc. Finalment MINA → LLIURA. La unitat de pes 60 vegades el pes de la MINA, el Gran Volum: SADUG, MARIS, ARTABA, MEDIMNE, EPHA, METRETES, SALAMINISCHER, etc., o 80 lliures a Roma pe l’ÀMFORA, etc. La unitat de pes 60 vegades inferior a la MINA conegut com a SHEQUEL.25

D’Ur-ningirsu (±2124-2119) rey de Lagash, es coneix una oca de dos talents. El talent és la unitat més gran del sistema de pes mesopotàmic. Y Cribb continua afegint: ‘Silver was normally measured in mina ( talent), shekels ( mina) and grain (1/180 shekel). The talent weighed about 30 kilos and the shekel about 8.3 grams’26 TAULA DE DESENVOLUPAMENT SEGUINT CRIBB (Segon sistema)

XXI aC.

Volum Mina Sicle Gra (Royal Norm) ≤ ‘Maris’ Maris 1 30 3/5 q/l. Mina 60 1 510 grams Sicle 3600 60 1 8,50 grams Grans 648000 10800 180 1 0,047222 grams Grams 30600 510 8,50 0,047222  Observarem que els càlculs preconitzats per Cribb estan fets partint d’una mina reial de 510 grams que correspon ja al segon sistema emprat per Sargon (Àccad). Àccad, del període dela III Dinastia d’Ur (±2112-2195), consta que va fer ‘un patró de mesures de volum ‘el sila’ i va uniformar el pes de la mina i del sicle de plata que, des de l’època dels guti servien com a patró monetari. El sila equival a 0,850 litres, la mana o mina alrededor de 500 grams i el sicle a 1/60 de la mina. (Georges Roux. Mesopotamia. Madrid: 1987,177). El ‘sila’ per líquids i el sicle com a pes de metall pels intercanvis perfeccionats. Dels anys ±459-440 aC. es coneixen escrits que parlen de quantitat de sicles afegint-hi pes reial27. Tenim, doncs, una primera passa feta: L’abstracció dels sistemes de pes primigenis, de sincronia sexagesimal, encara que aquesta teoria tindrà que ésser revisada de bell nou doncs part de les subestructures de Sumèria II sembla que puguin ser ja decimals. 25

Lenormant, François. La monnaie dans l’antiquité. Bologna:1969,111. ‘Et cette manière de procéder marque son empreinte dans le langage, car un même verbe, SAQAL signifie à la fois ‘peser’ et ‘payer’ ; Delaporte, L. Mesopotamia. London :1970,226. ’In de third milenium the mina was divided into 60 shekels, the shekel into 180 grains. Three grains formed a little shekel; 60 a minette; 90 a half mine and a 120 a double minette. In the NeoBabylonian period, the shekel was divided into 2/3, 1/2, 1/3, 1/4, 1/5, 1/6, 1/8, 1/10, 1/12 and 1/24; the last named weight, the obol, was equivalent to 35 centigrams.’ 26 Cribb, Joe. From Cowrie shells to Credit Cards. British Museum. Londres 1986 27 Pritchard, James. B. La sabiduría del antiguo Oriente. Barcelona: 1966,200/1.

9

DIVISIONS DELS SHEKELS (Seguint el desglossament de Lenormant, nota 23) 1 Shekel 2/3 ½ 1/3 ¼ 1/5 8,50 gr. 5,666 gr. 4,25 gr. 2,833 gr. 2,125 gr. 1,70 gr. 1/6 1/8 1/10 1/12 1/24 Òbol 1,4166 gr. 1,0625 gr. 0,85 gr. 0,7083 gr. 0,35 gr Sistemes monetaris La ‘unciae universae’ La Common Norm o mina comuna esdevindrà la mina monetària quan el shequel arribi a circular com a primera moneda i el pes correspongui a una part del tot. És a dir, de la talla o pes que li correspongui a cada moneda. És menor d’un 4% que el pes de la Royal Norm. Exemple: Reps una mina Royal Norm de ≤425 grams d’or certificat i entregues ≤408 grams, el pes d’una mina Common Norm en moneda també certificada. Benefici d’encunyació 4%. Però abans ja es paga i es compta en shekels al pes, (en metalls sense encunyar) com hem vist. Nosaltres proposem l’estudi del desenvolupament matemàtic - dinàmic del primer sistema arcaic conegut, des de Sumèria I i el seu desenvolupament fins a Babilònia. En el quadre β1) SUMER I, veiem, atesa la sistemàtica antiga, que tot dispositiu metrològic consta de dos sèries de pesals diferenciats d’un 4% amb funcions perfectament definides.

PRIMER QUADRE BÀSIC

Sèrie β) TAULA DEL DESENVOLUPAMENT MATEMÀTIC-DINÀMIC DEL SISTEMA DE SÚMER I (Segle ±XXXIII - ±XXII a.C.) 28 ►NORMES REIAL I COMUNA DIVISIBLES PER LA UNÇA UNIVERSAL◄

Sistema tancat

β1 ) SÚMER – I (Proto-sumeris?, Sumeris) SEGLES ~XXXIII-XXXII aC. Royal norm ≤[850] ↔ (425) gr. │↔│ ≤[816] ↔ (408) gr. Common norm (2) (1) (2) (1) Sistema tancat divisible per la ‘unciae universae’ Sumer I Vall de l’Indus ↨ (Focea, etc.) Pygon 459 mm Peu 306 mm.

Factor MultipliCatiu

Gran Volum Doble Sadug Sadug / Kur

1 peu

(1) 51 dm3 (2) 25½ dm3

← x12

Factor Multiplicatiu (1000) ← x60 ← x60

Norma Reial Comercial (100) 0,850 q/l  0.425 q/l

Norma Comuna Monetària (96) (816 gr) ( 408 gr)

Important. Primer sistema divisible per la UNÇA UNIVERSAL29 O MEDITERRÀ-NIA. Tots els sistemes ponderals que siguin divisibles per la unça universal es mantindran, mentre que els que no siguin divisibles aniran desapareixent (p.e.Babilònia - Assíria, Fenícia...) 28

Segons la CRONOLOGIA OFERTA PEL MUSEU DE L’IRAK la civilització sumèria es manté entre els

anys 3.200 i 2.100 a.C. 29

Agrícolae, Georgii. Medici Libri V. De mensuris et ponderis.Venetiis:1535,15. Quippe apud Romanos

sextarivs libram vnam & dimidiam atqve sextam (12+6+2= 20) ipsius partem capit, vt unciae

10

100 Sistema comercial i/o de volum (Royal Norm) 96 Sistema comú o pre-monetari (Common Norm) Diferència -4%

25 24

Sistemes de volum i de pes En canvi la Royal Norm, o mina reial que es coneixerà com a mina comercial o de volum i amb la que es pesaran o mesuraran les mercaderies és més complexa. Partint del seu pes sabrem els volums de les GRANS MESURES, i a partir d’aquestes trobarem els paràmetres menors de longitud. La multiplicació per 60 ó 80 de la mina comerciacl o reial fixa el pes-volum en litres o dm3 de la GRAN MESURA. Pesarà un 4% més que les mines de la Common Norm. Ho veurem a mida que es muntin les taules corresponents. A més a més podem trobar que els sistemes empren una mina-lliura Mera o Dímera, és a dir, senzilla o doble.

TABLA DEL SISTEMA COMERCIAL DE SÚMER I (Aproximació) ‘ROYAL NORM’ Dinàstic arcaic (±3200-2900 - ±2334-2100 aC.) Adapa Volum

Doble Sadug

Sadug

Dug/ Pot

Nigin

QA

Gin

Agum

q/l ≤

Adapa D. Sad. Sadug Dug Nigin QA Gin Agum

1 5 10 15 30 300 1800 3600

1 2 3 6 60 360 720

1 1½ 3 30 180 360

1 2 20 120 240

1 10 60 120

1 6 12

1 2

1

255 51 25 17 8 17/20 17/40 17/240

dm3

255

51

25,5

17

8,5

0,85

0,425

0,0708

◊

Sistemes de longitud Les dades reals dels peus les trobarem a partir de multiplicar el Gran Volum per 9/1000 com podem veure a la Taula Mestra. El colze sempre és la suma d’un peu i mig. Els resultats majors no tenen cap problema. Sembla que aquests son els càlculs emprats per construir les estructures matemàtiques pels pobles asiàtics abans del segle VII aC. De tota manera, a continuació es pot detectar que pot haver-hi un canvi estructural. L’assoliment d’una subdivisió decimal per raons que no ens són conegudes.. La cronologia d’aquesta civilització coneguda com Harappan es manté entorn dels anys c.±2500-1500 i el període més important coincideix amb el del rei Sargon d’Àccad i finalment amb Ur-nammu ~2100 aC., mantenint-se fins al ~1900 aC.30 La cronologia és molt difícil de seguir doncs hi ha tres tendències, la alta, la mitjana i la baixa. Però estem en una època que deuen d’acceptar-se. Finalment el Museu de l’Irak també ha creat la seva cronologia. Les noves que es coneixen d’aquestes dues civilitzacions indiquen una aproximació important en la metrologia i per tant en els seus pesos i mesures.31

universae sint viginti.(Pellicer:2011,434); Cagnazi, Luca. Sui valori dalle misure e dei pessi dagli antichi romaní... Napoli:1825,109: ‘Galeno disse: Sextarius apud Romanos libram unam et dimidiam et sextam partem capit, et unciae universae sint viginti. (De composit. Medicam. Lib. I)’ 30

Klima, Josef. Sociedad y Cultura en la Antigua Mespotamia. Madrid:1980,33 i 40; Wheeler, Sir Mortimer. The Indus Civilization. Reprinted. Cambridge:1972,111. 31 Pellicer, Josep. Metrologia. Barcelona:2011,53-57. (De Rao, S.R. N.York 1973 vàries pp.)

11

TAULA DEL DESENVOLUPAMENT MATEMÀTIC-DINÀMIC DEL SISTEMA DEL VALL DE L’INDO ⇄ SÚMER I

Sèrie β) ►NORMES DIVISIBLES PER LA UNÇA UNIVERSAL◄

Sistema tancat

β1a)

SUMERIA ⇄ VALL DE L’INDO (Civilització Harapan) (Mohenjo-Daro, Chanuh Daro i Lhotal) ≤425 -408 grams Sistema tancat, divisible per la ‘unciae universae’ β1a) Súmer I Vall de l’Indo (Harappan)

Factor multiplicativo

Gran Volumen Sadug

Factor multiplicativo

Norma Real o Comercial (100)

Norma Común o Monetaria (96)

Pygon 459 mm. Peu 306 mm.

← x9 ← x12

51/25 dm3 25 dm

← x60 ←x60

(0,850 q/l.) 0,425 q/l.

(816 gr.) 408 gr.

NOTA: Aquest sistema de regles i pesos el trobarem posteriorment a Focea i a molts més llocs d’Europa. El cert és que tots els dispositius convergeixen cap a una nova estructura de subdivisió decimal, com sembla que ho feien els egipcis i tal vegada també els sumeris.32

CRONOLOGIA OFERTA PEL MUSEU DE L’IRAK. (Mesopotàmia - Iraq ) (Facebook)

-:-:-:-:-:Sumerian civilization from 3200 BC Akkadian civilization from 2100 BC Babylonian civilization from 1900 BC Assyrian civilization from 1800 BC Abbasid civilization from 700 AD

Arribem al segon sistema creat a partir dels pesos utilitzats pels proto-sumeris: Continua mantenint-se la seva estreta relació amb la ‘unça universal’. És divisible per la mateixa i els seus valors es trobaran esparsos per Europa. Manté les seves arrels amb Súmer I i es presenta a continuació formant part dels sistemes arcaics i/o antics. Veurem com Lehmann ja considera que existeix una norma comuna dins de l’estructura metrològica en ús i encara ens sorprèn mes donant-nos la concordança 50:60 entre la mina Ponderal i la mina de l’or, segons ell. No obstant la mina babilònica és força posterior.33

32 Saggs, H.W.F. The greatness that was Babylon. London:1969,446. ‘There were two systems of numeration, a decimal and a ‘sexagesimal’, in use in Babylonia from the very beginning of Sumerian civilization.’ ‘It was seldom that either system was used with complete consistency, the only cases of a consistent and exclusive usage of the sexagesimal system being in mathematical or astronomical calculations. Vegi’s Pellicer, J. Raonaments envers la lliura romana monetària I la lliura de Carlemany. Gaceta Numismàtica. Nº 43, p. 16; Lenormant, F. La monnaie dans l’antiquité. Bologna:1969,94. L’outen ou ten (car il y a quelque incertitude sur la lecture du mot), divisé en 10 kite était chez les Egyptiens l’unité ponderal supérieure.’ 33 Lehmann, C.F. Opus cit.(1894),1977,15.

12

SEGON QUADRE BÀSIC TAULA DEL DESENVOLUPAMENT MATEMÀTIC-DINÀMIC DEL SISTEMA METROLÒGIC DE SÚMER II (Segle XXIV a.C.) ►NORMES DIVISIBLES PER LA UNÇA UNIVERSAL◄

Sistema tancat

β2 ) SÚMER II (Dinastia Accàdia) SEGLE ~XXIII aC. ( Ca. ~2100 aC.) + 20% d’augment sobre Sumer I 1020 (510) gr. -979,2 (489,6) gr. Sistema tancat, divisible per la ‘unciae universae’ Súmer II Accàdia Micenes Egipte, etc. Pygmé Colze34 413,1 mm. Peu 275 2/5 mm. Egipte I Ptolemaic Peu 367,2 mm. Colze 550,8 mm.

Factor Multiplicatiu

1 peu ←x9 ←x9

1 peu

Gran Volum

Factor MultiPlicatiu MARIS 30 3/5 dm³ 30 3/5 dm³ ←x60 ARTABA ←x80 40 4/5 dm³ MEDIMNE ←x80 81 3/5 dm³

Norma Reial o Comercial (100)

Norma Comuna o monetària (96)

0,510 k/l 0,510 k/l

(0,4896 k/l)

1,020 k/l

(979,2 gr.)

La norma comuna babilònica és notícia per primera vegada a la Societat Arqueològica de Berlin mitjançant el discurs fet per Lehmann l’any 1888, encara que Brandis ja ho havia sospitat uns anys enrere donant-li un pes de 490 gr. Lehmann li aplica 491.2 gr. encara que el primer pesal que estudia, per cert mol ben conservat, dona 244.8 gr. per  mina, resultant aleshores una mina de norma comuna de 489.6 gr. que es amb el pes que nosaltres treballem per raons matemàtiques.35 D’aquesta època (2100-2000) es coneix una oca de 5 mines reials (Nicolette-Pierre. Numismatique Grecque. Paris:2002,86 y 103; Pellicer:2011,52) . El pes unitari 495 3/5 gr. molt a la vora dels 510 gr. que concordaria amb la següent mina comuna que ens situa en una època pràcticament exacta. Deu de correspondre amb el regnat de Shulgi, fill d’Ur-nammu, III Dinastia d’Ur (±2094-2047), gran capdavanter de la època al seu regne, i creiem que es tracta de una mina ‘Common Norm’, encara que de pes curt. La data depèn de la cronologia escollida.

Mina ‘Common Norm de Nebuchadnez-zar II (605-562 aC.) còpia d’una Mina de Shulgi de la 3ª Dinastia d’Ur, (~2100 aC). Pes teòric 36 unces 979,2 gr. (18 unces 489,6 gr.) – Pes actual 978,3 gr. (18 unces = 489,15 gr.). (BERRIMAN: 1969, 57. [British Museum, foto 91005])

34 35

Πυγμή. Mensura corporis, habet 18 digitos (Hultsch:1866,213); (Pellicer:2011,255). Lehmann, C.F.Opus cit.(1894),1977,6 i p. 15.

13

Un altra notícia ens confirma l’existència d’altres pesals: ‘Il peso da me rascontrato della pietra lunga circa 0,1 metro, ascende a 244,8 grami, ció dà per l’intera mina 489,6 gram-mi..’.36, confirmant-nos l’evidència de que el Common Norm ja existeix en aquests moments. El Gran Volum d’aquest sistema és el Maris com veiem al β2 i així podrem afirmar que es manté des de l’any c.2350 aC. fins a l’any c.562 aC., mentre que a altres àrees feien servir altres sistemes.

Oca pesant 5 mines (2100-2000) Pes 2478 gr. (Nicolette-Pierre: 2002,86 i 103.). Una mina ≥495,6 grams. Pes real 510 gr.

Ara desenvoluparem el tercer Standard que te que coincidir amb el sistema usat a Babilònia – Assíria. És molt interessant per què la dinàmica de la Norma Comuna, amb el pas a la tercera aplicació queda trencada. Ja no serà divisible per la unça universal com en els dos primers sistemes i per tant aquest està destinat a desaparèixer ja que no guardarà cap relació matemàtica amb tots els demés establerts.

TERCER QUADRE BÀSIC TAULA DEL DESENVOLUPAMENT MATEMÀTIC-DINÀMIC DEL SISTEMA METROLÒGIC DE BABILÒNIA - ASSÍRIA ►NORMA N O DIVISIBLE PER LA UNÇA UNIVERSAL◄

β3 ) BABILÒNIA 20% d’augment sobre Súmer II (Dinastia Accàdia) (510 gr. / 489,6 gr.) + 20 % = 612 gr. – 587 13/25 gr. Sistema tancat

β3 Babilònia Assíria Colze 495 18/25 mm. Peu 330 12/25 mm.

Factor metrològic

Gran Volum EPHA

Factor metrològic

36 18/25 mm.

←x60

1 peu ↔ x9

Norma Real Comercial (100) 1.224 k/l.

Norma Comú Monetària (96) 1,117504 k/l.

0.612 k/l.

0,58752 k/l

Saggs37 ens aclareix: ‘The basis of the Sumerian and Babylonian weight System was the mina: this weight, in the region of one to two pounds, was sub-divided into 60 shekel, whilst 60 minas made a larger unit, the talent. Thus the Babylonians were familiar with a numeration x – y – z in which the unit x were 60 times those of y and the units of y 60 times there of z. Resulta del tot aclaridor que aquest sistema resta al límit de correspondència amb els anteriors i per tant no es podrà crear cap nou dispositiu partint de les dades del β3), doncs els resutats no seran 36 37

Lehmann, C.F. Opus cit. (1894),1977,7; Pellicer, J. Barcelona:2011,53. Saggs, H.W.F. The greatness that was Babylon. London 1969,448.

14

intercanviables amb els altres patrons. P.e. 0.58752 no és divisible pel pes del shekel 8,50 gr., ni pel pes de la unça universal 27,2 gr., i per tant tindrà els jorns comptats. Els gran pesals i els volums El biltu – talent es forma amb la suma de 60 ó 80 lliures o mines comunes i no te res a veure amb la Gran Mesura de volum encara que s’hagi dit equivocadament que es formava del pes d’un talent de 80 lliures, com ho discuteix Lehmann.38 El kikkar – centumpondi correspon a la suma de 100 mines de la norma comuna. La Gran Mesura de volum és la suma de 60 ó 80 mines de la norma reial. Recordarem que amb els romans el talent passa a ésser un centupondi, o sigui 100 lliures de la norma comuna. En canvi la Gran Mesura es nodreix de la norma reial, 60 lliures o mines per la gran mesura dels líquids o de 80 lliures, seguint el sistema egipci, tal vegada, però no està gens clar.39 Tenim una petita aproximació dels tres primers sistemes coneguts de l’antiguitat que ens permetran treballar aquests segles plens de complicacions numèriques, però que lentament van mostrant la seva bellesa mitjançant una metrologia dinàmica que en un bon inici era molt difícil d’imaginar. Tornarem amb dades dels següents sistemes i les seves connotacions metrològiques – dinàmiques, seguint l’ordre cronològic establert pels historiadors. Corresponen als grups γ i δ. El primer correspon a Samos – Milet mentre que en el grup segon s’estudiaran les dades metrològiques de Ugarit, Lídia – Síria, Ègina i Corint. Ègina és el més important car definitivament Roma adapta part d’aquells mecanismes a les seves necessitats, però creant-se problemes en les mides de longitud com veurem. Finalment restarà per desenvolupar el sistema fenici, grup ε, sistema que al no pertànyer a la unça universal també desapareixerà.

DESDOBLAMENT DE LES MINES - LLIURES ‘NORMA REIAL’ I ‘NORMA COMUNA’ (‘unciae universae’) Agrícola:1535,15) (100) 25 ‘NORMA REIAL’ UNÇA (comercial) 28 gr. Mines meres i dímeres Unces Pes grams 8* 226 10** 283 12*** 340 408 15****

425

(96) 24 ‘NORMA COMUNA’ UNÇA (universae) 27 gr. Mines meres i dímeres Unces Pes Universals Grams 8 217 3/5 10 272 12 326 2/5 0,39168 15

408

DESDOBLAMENT

UBICACIÓ

Litra Litra Osca

Sicília Roma ? Roma Corint Súmer Vall de l’Indus Eubea

 1 2 3i5 0 4

38

NOMS

Lehmann, C.F. Op. Cit. P.70. 1) ‘Contro di ciò non possono addursi le leggi, in cui, come nel decreto popolare attico e nel plebiscite siliano(Hultsch 17,2, p. 113) si stabilisce che la misura di capacità sia il cubo de la misura linear, e l’unità di peso (talento, 80 libbre romane) deba correspondere al peso della quantità d’acqua e di vino che riempie questo cubo’. 39 Hultsch, F. Griechische...Graz:1882, 115. ‘Noch Herm von Konstantinopel, der im zehnten Jahrhunderte lebte, setzt die Amphora (keramion) gleich 1 römischen kubikfuss und Wassergewicht derselben gleich 80 litrai Italikai.’ Però la litra Italiké pesa 510 gr. La realitat és que l’àmfora romana o quadrantal, pesa 80 lliures romanes mensurals, o lliures vinàries, de 340 gr. (Pellicer:2011, 174-176, 314-315. Vegi’s: ‘Taula d’equivalències de l’àmfora romana, 63 (§XIII). Octava mensurarum tabula).

15

16* 18*****

453 510

16 18

435 4893/5

1 5

20**

566

20

544

2

-

637

-

612

0

-

612

-

587,52

0

24* - *** 30** - ****

680 7555/9 850

24 30

652 725 816

1i3 0 2i4

32* 36***- *****

906 1020

32 36

870 979

1 3i5

(Vella de Solón) Ίταλικἠ Àccad, Mice(Appians) nes, (Egipte↓) ´Ρομαικἠ Lídia, (Romanorum) Alexandrina Argos 670 aC Ática. Abans de Solón Babilònia, Assíria Aigina (Roma) Fenícia ´Τεβαικἠ Focea, Hebrea Tebes (Gr.) Euboica Eubea Ptolemaica Egipte vetusta

Les marcades en groc desapareixeran al no integrar-se en el sistema de la ‘unciae universae’ Bibliografia (curta) ABBE, BRUNEL, HELAS, MARANDET ET SERPENTINI, SOUS LA DIRECTION DE P. CHARBONNIER. Les anciennes mesures locales du Midi Méditerranéen d’après les tables de conver-sion. Clermont-Ferrand 1994 AGRÍCOLAE, GEORGII. Medici Libri V. De mensuris et ponderis.Venetiis 1535 BRANDIS, J. Das Munz – Mass – und Gewichtswesen. Berlin 1866 CAGNAZI, LUCA DE SAMUELE. Sui valori delle misure e dei pessi degli antiche romani... Napoli 1825 CICCOTTI, ETTORE. Vechi e nuovi orizzonti della numismática e la fozione della moneta nel mondo antico.Sala Bolognese 1977 DELAPORTE, L. Mesopotamia. London (1925) 1970 DESHAYES, JEAN. Les Civilisations de l’Orient Ancien. Paris 1969 GORDON CHILDE, V. Nacimiento de las civilizaciones orientales. Barcelona 1978 GRIERSON, PHILIP. The origins of Money. London 1978 HILL, G.F. Greek and Roman coins. London 1899 HULTSCH, FRIDERICUS. Metrologicorum Scriptorum Reliquiae. Lipsiae 1864/1866 LEHMANN, C.F. L’antico sistema métrico e ponderale babylonese come base degli antichi sistemi ponderale, monetari e metrici. Sala Bolognesa 1977 (1889) LENORMANT, F. La monnaie dans l’antiquité. Bologna 1969 MADDEN, FREDERIC C. History of the Jewish coinage. Chicago 1967 NICOLETTE-PIERRE, HELENE. Numismatique Grecque. Paris 2002 PELLICER, J. Raonaments envers la lliura romana monetària i la lliura de Carlemany. A. N. E. Gaceta Numismàtica. Nº 43. Barcelona 1976 PELLICER, J. Repertorio Paramétrico-Metrológico Antiguo. Barcelona-Madrid 1997 PELLICER, J. Repertorio Paramétrico-Metrológico Medieval. Barcelona-Madrid 1999 PELLICER, J. Metrología (Diccionario descriptivo). Barcelona 2011 PRITCHARD, JAMES. B. La sabiduría del antiguo Oriente. Barcelona 1966 RAO, S.R. Lothal and the Indus Civilisation. India 1972, N. York 1973 ROUX, GEORGES. Mesopotamia. Madrid 1987 ROUX, GEORGES. Ancient Irak.London 1992. SAGGS, H.W.F. The greatness that was Babylon. London 1969 The Cambridge Ancient History. Vol. I, part 2B. London 1980 TOMKINS, PETER. Secrets of the Great Pyramid. New York 1971 VENTRIS & CHADWICK. Documents in Mycenaean Greek. Cambridge 1973 WHEELER, SIR MORTIMER. The Indus Civilization. Cambridge 1968

16

GACETA NUMISMATICA DICIEMBRE 2016

192

LOS BRONCES IBÉRICOS DE NERONKEN, SUS IMITACIONES Y EMISIONES EMPARENTADAS1

LUIS AMELA VALVERDE L. Villaronga, en sus trabajos sobre moneda peninsular antigua, dedica un apartado a las series ibéricas emitidas al norte de los Pirineos. En el presente trabajo tratamos de los bronces con leyenda Neronken, emitidos en el oppidum de Montlaurès, así como de imitaciones de estas piezas y otras amonedaciones emparentadas, que en Francia se incluyen dentro del grupo de “bronces ibero-languedocianos”. Palabras clave: Neronken, Birikantin, kurukuru-atin, imitaciones, Galia Transalpina.

Cuando hab lamos de monedas ibéricas, siempre pensamos en las emisiones efectuadas en Hispania, nunca caemos en la cuenta en la existencia de acuñaciones con silabario ibérico y/o imitaciones de este tipo de piezas efectuadas al otro lado de los Pirineos, en la antigua Galia. En este trabajo queremos dar a conocer una serie de monedas de bronce, mayormente con inscripciones ibéricas, Neronken, con sus correspondientes imitaciones y emisiones emparentadas, todas ellas procedentes del sur de la actual Francia, que a veces no se han tenido en cuenta a la hora de estudiar la amonedación ibérica. 1. Neronken. La serie más importante de monedas con inscripciones ibéricas del sur de la Galia es la que presenta la leyenda Neronken, de un volumen considerable2. Desde mediados del siglo XIX se ha asociado este epígrafe al oppidum de Montlaurès (a escasos kilómetros de la colonia romana de Narbo Martius, Narbona [dept. Aude]), en donde sin lugar a dudas estaba situado esta ceca3. El epígrafe Neronken fue leído en un primer momento como Nedhena, lo que dio origen al pueblo (virtual, como bien define M. Py)4 de los Nedenes5, al que incluso se le ha hecho una fracción de los Longostaletes6.

1

Abreviaturas. ACIP: L. Villaronga y J. Benages, Ancient Coinage of the Iberian Peninsula. Greek / Punic / Iberian / Roman. Les Monedes de l’Edat Antiga a la Península Ibèrica, Barcelona, 2011. BN: E. Muret y A. Chabouillet, Catalogue des monnaies gauloises de la Bibliothéque Nationale, Paris, 1889. CNH : L. Villaronga, Corpvs Nvmmvm Hispaniae ante Avgvsti Aetate, Madrid, 1994. Dep.: G. Depeyrot, Le numérarie celtique I. La Gaule du Sud-Est, Wetteren, 2002. IBL: M. Py, Les monnaies préaugustéennes de Lattes et la circulation monétaire protohistorique en Gaule méridionale. 2 tomes, Lattes, 2006 y M. Feugère y M. Py, Dictionnaire des monnaies découvertes en Gaule méditerranéenne (530-27 avant notre ère), Montagnac-Paris, 2011. LT: H. de La Tour, Atlas des monnaies gauloises préparé par la Commission de topographie des Gaules, Paris, 1892. 2 Feugère y Py, 2011, 305 y 308. 3 Saulcy, 1840, 6; 1866, 403. Boudart, 1859, 237. Lenormant, 1858, 148. Muret y Chabouillet, 1889, 52. Blanchet, 1905, 79 y 277; 1912, 90. Hill, 1930, 2-5. Beltrán Martínez, 1950, 338. Beltrán Villagrasa, 1953, 35. Rolland, 1961, 119. Richard, 1966, 214; 1971, 379; 1972, 58 y 64; 1973, 158; 1975, 273; 1980a, 155; 2015, 10. Soutou, 1966, 271. Labrousse, 1966, 188; 1973, 151. Martín Valls, 1967, 55. Colbert de Beaulieu y Richard, 1969, 98. Richard y Murat, 1972, 24. Untermann, 1969, 110; 1973, 166; 1992, 24. Villaronga, 1977, 202; 1994, 437; 2004, 303-304. Roman y Roman, 1978, 246. Richard y Claustres, 1980, 116. Gayraud, 1981, 112. Roman, 1987, 727. Richard y Untermann, 1996, 106. Collantes, 1997, 272. Rancoule, 2000, 35. Gouet, Prieur y Schmitt, 2001, 138; 2002, 47. Depeyrot, 2002, 166 y 168; 2013, 83. García-Bellido y Blázquez, 2002, 67 y 283. Provost, 2002, 79. Sanchez, 2002, 86. Scheers, 2002, 159. Ugolini y Olive, 2003, 299 nn. 13 y 15 y 300. Feugère, Lhermet y Py, 2005, 15. Py, 2006, 593 y 600. Campo, 2009a, 31; 2009b, 19. Sanchez, 2009, 22. Feugère y Py, 2011, 305. Gouet et alii, 2011a, 30; 2011b, 40; 2012a, 13; 2012b, 20; 2013a, 37; 2013b, 13. Villaronga y Benages, 2011, 536-537. Silgo, 2013, 216. Cornu y Gouet, 2015, 62. Estarán y Beltrán Lloris, 2015, 227.- Como curiosidad señalar que Saulcy, 1840, 128 pensaba que Neronken pertenecía a un pueblo ubicado en el norte de Hispania, los Nerios, en la Gallaecia. 4 Py, 2006, 593 y 600. 5 Untermann, 1973, 167 pensaba que este término hacía referencia a un pueblo, los *Neri, en vez de, como parece ser, los habitantes de una ciudad, *Nero. 6 Gouet, Prieur y Schmitt, 2002, 47.

17

Ubicación del oppidum de Montlaurès (según M. H. Crawford y J.-C. Richard)

Neronken sería por tanto el étnico de una ciudad *Nero, relacionable con Nar(b)o7, en el cual puede apreciarse el típico morfema ibérico –(n)ken8. Esta población ha sido considerada la capital del grupo étnico de los Elísicos. Ciertamente, tanto las leyendas ibéricas como la iconografía (especialmente el tratamiento de los peinados) y metrología, derivadas de modelos hispánicos, apuntan a Montlaurès como el taller responsable de estas emisiones. A continuación presentamos el catálogo de estas monedas, de acuerdo a la ordenación de M. Py, modificada, en: grandes bronces, medios bronces y pequeños bronces, siendo el primer grupo el más interesante. Aparte de las anteriores, se atribuyen a la ceca de Neronken una serie de piezas de plata (óbolos) (IBL-163, IBL-164, IBL-164A, IBL-164B e IBL-165 = Dep. I 163-164)9, las cuales no tratamos en este estudio, debido a que son de una cronología anterior a nuestros bronces, puesto que se encuentran en el oppidum de Pech-Maho (Sigean, dept. Aude), el cual fue destruido y abandonado antes de ca. el año 200 a.C., y cuya tipología se relaciona ante todo con las amonedaciones de Massalia (Marsella, dept. Bocas del Ródano)10.

Óbolos tipos IBL-163, IBL-164 e IBL-165 respectivamente

7

Lenormant, 1858, 148. Barthélémy, 1893, 247. Hill, 1930, 3. Beltrán Martínez, 1950, 338. Labrousse, 1960, 188; 1973, 151. Martín Valls, 1967, 55. Untermann, 1980, 110. Gayraud, 1981, 79. Collantes, 1997, 272. GarcíaBellido y Blázquez, 2002, 283. Ugolini y Olive, 2003, 300. Feugère, Lhermet y Py, 2005, 16. Sanchez, 2009, 22. Feugère y Py, 2011, 305. Silgo, 2013, 216. Estarán y Beltrán Lloris, 2015, 228 y 230-233. 8 Untermann, 1980, 110. Ferrer, 2012, 32 y 34. Estarán y Beltrán Lloris, 2015, 228 y 230-233. 9 Depeyrot, 2002, 166. Py, 2006, 593. 10 Py, 2006, 593-594. Feugère y Py, 2011, 306-307.- Gouet, Prieur y Schmitt, 2002, 49. Gouet et alii, 2011a, 31; 2011b, 40; 2012a, 15; 2012b, 20 la fechan en el periodo ca. 90-ca. 40 a.C., al menos para IBL-164 («obole au cheval retourné»), al igual que el «obole à la tête de cheval», vid infra. Cronología, pues, a revisar.

18

Mapa de síntesis de las amonedaciones célticas y aquitanas en el sudoeste de la Galia (fines s. III-I a.C.) (según E. Hiriart)

L. Villaronga señala la existencia de la mayor parte de estas piezas (no menciona las imitaciones de óbolos massaliotas), que clasifica como ACIP 2663-2666, a los que califica como hemióbolos, y que fecha en el tránsito entre el siglo III al siglo II a.C.11 El citado autor sólo indica que estas monedas se han encontrado en el Languedoc, sin indicar una ceca específica. 1.2. Grandes bronces Pueden destacarse cuatro variantes principales de unidades (según L. Villaronga) o grandes bronces (según M. Py) procedentes de Neronken, en la que la primera lleva únicamente en el anverso la leyenda correspondiente a la entidad emisora (ACIP 2691-2695 = CNH 1-3), la segunda incorpora la leyenda auxiliar BIU en el reverso (ACIP 2698 = CNH 6), la tercera el epígrafe TIUIS (ACIP 2696 = CNH 4) en el anverso, y la cuarta la inscripción SO en el reverso (ACIP 2697 = CNH 5), por lo demás de oscuro significado12.

11 12

. Villaronga, 2007, 33-34. Villaronga y Benages, 2011, 529-530 Feugère y Py, 2011, 308.

19

ACIP 2693 = CNH Neronken 2A = BN 2448-2456, 2458-2460, 2462-2464, 2466, 2474, 2495, 2497 = Dep. I 170 = IBL-2449 = LT 2448-2449. AE. Unidad. 25 mm. 9,12 g (40)13. Anv.: Cabeza femenina velada a derecha14, delante marca ibérica EI15 o EBA16 (sin definirse otros investigadores)17. Rev.: Toro saltando a derecha, encima láurea, debajo inscripción ibérica NERONKEN, con leyenda en posesión ascendente. A la anterior, que puede considerarse como el modelo tipo, existen, como señala M. Py, variantes de peso (ACIP 2691 = CNH 1), de pequeño módulo (ACIP 2692 = CNH 2) y de grafía (ACIP 2694 = CNH 3)18, a las que hay que añadir otra no mencionada por este autor, en que la leyenda ascendente acaba en creciente (ACIP 2695 = CNH -). He aquí las descripciones de tales variantes según L. Villaronga: ACIP 2691 = CNH 1 = Dep. I 169. AE. Unidad. 26/27 mm. 20,68 g (1)19. Anv.: Similar a la anterior. Rev.: Similar a la anterior, pero leyenda en posición vertical.

ACIP 2692 = CNH Neronken 2 = Dep. I 169. AE. Unidad. 23/25 mm. 9,04 g (48)20. Anv.: Similar a la anterior, pero más tosca. Rev.: Similar a la anterior, pero más tosca. ACIP 2694 = CNH Neronken 3. Unidad. 25/26 mm. 9,10 g (1)21. Anv.: Similar a la anterior. Rev.: Similar a la anterior, pero un punto parte la inscripción entre la O y la N.

13

Villaronga, 1994, 437. Villaronga y Benages, 2011, 537.- Py 2006, 595 proporciona los siguientes datos ponderales: 8,95 g de peso medio (entre un mínimo de 3,49 g y un máximo de 17,00 g), mientras que Feugère y Py, 2011, 308 indican: 23-30 mm de diámetro y 8,65 g de peso medio (mínimo 3,42 g y máximo 17,00 g). Asimismo, Py, 2006, 595-596 indica la existencia de 161 ejemplares (listado completo) de las variantes ACIP 2691-2694 = CNH 1-3 en el Midi francés, casi la mitad de ellos localizados en el yacimiento de Vieille-Toulouse (dept. Alto Garona). 14 Depeyrot, 2002, 170 y 174 se pregunta si se trata de Diana. 15 Villaronga, 1994, 437. Depeyrot, 2002, 168; 2013, 83. Villaronga y Benages, 2011, 537. 16 Beltrán Martínez, 1950, 338. Beltrán Villagrasa, 1953, 36. Labrousse, 1960, 188-189; 1973, 152. Soutou, 1962, 134; 1963, 330. Martín Valls, 1967, 55. Richard, 1972, 57 n. 2; 1973, 158; 1975, 266; 1980a, 152. Savès y Villaronga, 1975, 131. Taffanel, Taffanel y Richard, 1979, 18. Villaronga, 1979, 308. Gayraud, 1981, 112. Roman, 1987, 728. Collantes, 1997, 273. García-Bellido y Blázquez, 2002, 184. Ferrer, 2007, 66; 2010, 177; 2012, 37 y 40. Estarán, 2013, 77. Estarán y Beltrán Lloris, 2015, 228 y 232. Richard, 2015, 10. 17 Hill, 1930, 11. Provost, 2002, 79. Py, 2006, 594. Feugère y Py, 2011, 308. 18 Py, 2006, 594. 19 Villaronga, 1994, 437. Villaronga y Benages, 2011, 537. 20 Villaronga, 1994, 437. Villaronga y Benages, 2011, 537. 21 Villaronga, 1994, 437. Villaronga y Benages, 2011, 537.

20

ACIP 2695 = CNH Neronken -. AE. Unidad. 25 mm. 8,07 g (3)22. Anv.: Cabeza femenina velada a derecha. Rev.: Toro saltando a derecha, encima láurea, debajo inscripción ibérica NERONKEN ascendente acabada en creciente.

ACIP 2698 = CNH Neronken 6 = BN 2470 = Dep. I 173 = IBL-2470. AE. Unidad. 25 mm. 10,98 g (3)23. Anv.: Cabeza femenina velada a derecha, delante marca ibérica EI o EBA. Rev.: Toro saltando a derecha, encima láurea, debajo inscripción ibérica en dos líneas: en la superior NERONKEN y en la inferior BIU.

ACIP 2696 = CNH Neronken 4 = BN 2483-2487, 2457, 2467 y 2493-2494 = Dep. I 174 = Tipo IBL2483. AE. Unidad. 22/23 mm. 8,75 g (13)24. Anv.: Cabeza femenina velada a derecha, delante inscripción ibérica vertical TIUIS ascendente25. Rev.: Toro saltando a derecha, encima láurea, debajo inscripción ibérica NERONKEN en posición ascendente. Tiuis no es una palabra ibérica (debido a que la “u” no se encuentra entre dos vocales en la lengua ibérica), y quizás habría que interpretarlo como un antropónimo galo, *Divis (abreviatura de Toutodivix [CIL XII 2817, 3252])26, responsable de la presente emisión27. Según J. Untermann, esta variante, así como otras series monetales que se encuentran en la Galia Transalpina (en que los nombres de los diferentes «caudillos», a diferencia del caso de Neronken, están escritos en alfabeto griego), mostraría que durante el siglo II a.C. los Galos habían sometido a los Íberos en este territorio, que únicamente «se hacían respetar sólo por su cultura gráfica y por su tradición monetaria». De esta forma, según el citado autor, los príncipes celtas, para diferenciarse de una manera visible de la población a la que habían sometido, preferían utilizar el griego para poner sus nombres y títulos en las monedas, a excepción del caso que nos ocupa28.

22

Villaronga y Benages, 2011, 538. Villaronga, 1994, 438. Villaronga y Benages, 2011, 538.- Feugère y Py ofrecen los siguientes datos ponderales: 23-27 mm de diámetro y 10-12 g de peso. Py, 2006, 596 sólo señala la existencia de dos ejemplares, uno en Mailhac (dept. Aude) y otro en Empúries (prov. Girona). 24 Villaronga, 1994, 438. Villaronga y Benages, 2011, 538.- Py 2006, 596 proporciona los siguientes datos metrológicos: 8,58 g de peso medio (entre un mínimo de 3,80 g y un máximo de 12,50 g), mientras que Feugère y Py, 2011, 309 dan: 22-28 mm de diámetro y 8,60 g de peso medio (mínimo 3,80 g y máximo 12,50 g). Igualmente, Py 2006, 596 menciona la existencia de 61 ejemplares (listado completo) en el Midi francés, gran número de ellos procedentes de Vieille-Toulouse. 25 Es errónea las descripciones que presentan esta variante con marca ibérica de valor EI o EBA. 26 Untermann, 1969, 111; 1973, 165; 1992, 24. Richard, 1972, 57 n. 2. Collantes, 1997, 273. Ferrer, 2013, 36. Estarán y Beltrán Lloris, 2015, 231. 27 Labrousse, 1960, 188 había dado la opinión de que esta palabra quedaba por explicar. 28 Untermann, 1969, 113. 23

21

Sin menoscabar el hecho de que, efectivamente, grupos celtas, en concreto los Volscos, habían invadido este territorio, la utilización de una grafía u otra en las amonedaciones quizás esté influenciada más por las relaciones foráneas con otras comunidades que no con objeto de diferenciarse de la población anterior existente.

ACIP 2697 = CNH Neronken 5 = BN 2488-2490 = Dep. I 172 = IBL-2488 = LT 2488. AE. Unidad. 22/23 mm. 8,98 g (8)29. Anv.: Cabeza femenina velada a derecha, delante marca ibérica EI o EBA. Rev.: Toro saltando a derecha, encima láurea, debajo inscripción ibérica en dos líneas: en la superior NERONKEN en posición ascendente y en la inferior SO. A parte del número de ejemplares que M. Py señala para cada variedad en concreto, y que se citan a pie de nota, ha de hacerse mención a la existencia de 339 grandes bronces de tipo indeterminado localizados en el Midi francés por este autor30. Ello demuestra que se trata de unas series relativamente abundantes.

Distribución de la serie de bronces emitidos con leyenda NERONKEN (LT VI 2488) (según J. Hiernard, ampliado por R. Boudet) 29

Villaronga, 1994, 438. Villaronga y Benages, 2011, 538.- Py 2006, 597 proporciona los siguientes datos: 9,15 g de peso medio (entre un mínimo de 5,92 g y un máximo de 13,56 g), mientras que Feugère y Py, 2011, 310 indican: 22-29 mm de diámetro y 9,15 g de peso medio (mínimo 5,92 g y máximo 13,56 g). Asimismo, Py 2006, 597 cita la existencia de 11 ejemplares (listado completo) en el Midi francés, 5 de ellos procedentes de VieilleToulouse. 30 Py, 2006, 597-598.

22

1.3. Medios bronces

ACIP 2699 = CNH Neronken 7 = BN 2444-2447, 2496 y 2498 = Dep. I 171 = IBL-2496 = LT 2496. AE. Mitad. 19/20 mm. 6,05 g (7)31. Anv.: Cabeza viril a derecha, cubierta quizás con piel de animal, que M. Py32 piensa que puede ser una cabeza de león (¿Hércules?33) o de lobo; delante signos ibéricos EKEKE (según L. Villaronga, pero, vid infra). Rev.: Hipocampo alado a derecha, debajo inscripción ibérica NERONKEN. Para M. P. García-Bellido y C. Blázquez existiría detrás delfín con creciente como puede observarse en una pieza de la antigua colección Cervera (HSA 11582)34, lo que pone en duda H. de La Tour y M. Py35, y niega L. Villaronga y G. Depeyrot36 al no citarlo. Recientemente, M. Feugère y M. Py citan un pequeño delfín, pero no el creciente37. ACIP 2700 = CNH -. AE. Mitad. 20 mm. 4,74 g (1)38. Anv.: Similar a la anterior. Rev.: Similar a la anterior, pero inscripción ibérica NERONKEN en posición ascendente. 1.4. Comentario Los grandes bronces de Neronken, presenta como todas las emisiones regionales del Languedoc de este módulo fuertes diferencias en cuanto al peso39. Al igual que en el caso de las amonedaciones de los Longostaletes (ACIP 2677-2683 = CNH 1-7), existe una variedad pesada que está representada únicamente por muy pocos ejemplares (de más de 17 g) (ACIP 2691 = CNH 1) que plantea el problema de la existencia de una auténtica serie de bronces pesados40, como señaló L. Villaronga, quien defendió una cronología diferente en relación al resto de las series, que atribuyó al siglo II a.C. mientras que a las demás las ubicó a principios del siglo I a.C.41. Esta anomalía podría haberse originado por una reacuñación sobre una amonedación anterior o de un accidente de producción42. También hay que reseñar la existencia de ejemplares partidos, por necesidad de numerario fraccionario.

31

Villaronga, 1994, 438. Villaronga y Benages, 2011, 538.- Feugère y Py ofrecen los siguientes datos metrológicos: 17-21 mm de diámetro y 5,61 g de peso medio (mínimo 4,31 g y máximo 7,35 g). Py, 2006, 598 menciona la existencia (listado completo) de 11 ejemplares en el Midi francés, todos ellos menos dos procedentes de Montlaurès. La pieza menciona por Depeyrot, 2002, 174, localizada en Empúries, no existe, ya que se trata de una identificación errónea. 32 Py, 2006, 598. Feugère y Py, 2011, 310. 33 Así, Depeyrot, 2002, 174. 34 García-Bellido y Blázquez, 2002, 285. 35 Py, 2006, 598. 36 Villaronga, 1994, 438. Depeyrot, 2002, 174. Villaronga y Benages, 2011, 538. 37 Feugère y Py, 2011, 310. 38 Villaronga y Benages, 2011, 539. 39 Labrousse, 1973, 151. Py, 2006, 598. 40 Boudet, 1990, 181. Depeyrot, 2002, 170. Campo, 2006, 31. Py, 2006, 598. Feugère y Py, 2011, 308. 41 Villaronga, 1994, 437. Villaronga y Benages, 2011, 537. 42 Depeyrot, 2002, 170.

23

Restos del oppidum de Montlaurès (wikipedia)

En cuanto al resto, a excepción de algunas monedas más o menos completas de peso inferior a 5 g, presentan un rango de pesos entre los 5,05 y los 15,23 g, con el 70% de las piezas entre 7 y 11 g. En tal escala, el promedio (8,92 g) sólo tiene un valor meramente indicativo, pues para M. Py resulta evidente la falta de preocupación por parte de los responsables del taller en cuanto al peso y módulo de las monedas43. G. Depeyrot considera que estos vaivenes en el peso se debe al producto de un taller de imitaciones de estas piezas44, lo que no parece ser el caso.

Bronce ACIP 2693 = CNH Neronken 2A (ampliado x 2)

Bronce ACIP 2692 = CNH Neronken 2 (ampliado x 2) 43 44

Py, 2006, 598. Depeyrot, 2002, 171.

24

Bronce ACIP 2698 = CNH Neronken 6 (ampliado x 2)

Bronce ACIP 2696 = CNH Neronken 4 (ampliado x 2)

Bronce ACIP 2697 = CNH Neronken 5 (ampliado x 2)

Ciertamente, si se observa las medias de peso que ofrece L. Villaronga, a excepción de la variedad ACIP 2691 = CNH 1, se puede establecer que todas las demás variedades pesan alrededor de los 9 g. Por tanto, a descartar el patrón metrológico de 13 g defendido por G. Depeyrot45. Por tanto, para M. Py46, no hay que buscar ninguna significación a los signos que se encuentran en el anverso, que a veces se les ha querido dar un valor numérico, ni tampoco pensar en una evolución entre las diferentes emisiones47. Esta afirmación no es correcta. 45

Depeyrot, 2002, 168. Py, 2006, 598. 47 Depeyrot, 2002, 169: dos periodos, 121-72 y 72-49 a.C. El primero comprendería las emisiones ACIP 26912695 y 2699-2700 = CNH 1-3 y 7 y el segundo a ACIP 2696-2698 = CNH 4-6, etapas que se iniciaría con la conquista romana de la Galia Transalpina (121 a.C.) y finalizaría en el inicio de la guerra civil romana entre C. Julio César y el Senado (49-45 a.C.), separadas ambas por una reorganización provincial (72 a.C.) que según este 46

25

Los estudios de J. Ferrer sobre las marcas de valor léxicas en las monedas ibéricas le han llevado a concluir que el término eba es la abreviatura de etaban, que aparece en monedas de Untikesken, con el significado de «una unidad de bronce», mientras que e