L\'espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà. Estudi del mobiliari i de la relació amb el seu entorn

154

recerques

Revista d’Etnologia de Catalunya

assecar dos o tres dies i, en treure-la, sortien totes les punxes clavades o una agulla de cap. Per a les punxades d’ham els remeis eren més senzills: la majoria li tallaven la paleta i el feien passar per l’altre costat, i un cop fet això, esperit de vi o aigua de mar per desinfectar. Com a molt, un cop arribats a terra, els qui no l’havien pogut treure anaven al metge del poble que l’extragués acabant-lo de passar. A la quasi totalitat d’aquests remeis de la costa hi trobem la presència de plantes o animals, la majoria convertits en olis, ungüents o tisanes, amb propietats terapèutiques diverses. Moltes d’aquestes plantes són conegudes per la majoria de gent, bé perquè les seguim utilitzant o perquè a casa ens n’havien donat de petits: farigola, camamilla, romaní, poniol, etc. Però també en trobem d’altres, conegudes a la zona, però de les quals molts desconeixíem les propietats medicinals. Per exemple, la figuera de moro: les fulles (anomenades paletes), que eren netejades de punxes i prèviament escalfades a la brasa, eren aplicades com a emplastre sobre el pit i l’esquena, per millorar les afeccions de tipus respiratori, així com l’aplicació freqüent de ventoses per arrencar les mucositats pulmonars o alleugerir dolors musculars. També trobem els usos de la gaia de bacallà (os de la mandíbula), que moltes criatures portaven penjant i que rosegaven quan els sortien les dents, com si fos una mena de xumet. Les curculles de mar eren utilitzades per a les taques de la pell, «macerades amb suc de llimona. La meva mare, quan va néixer el meu germà, va quedar molt tacada, unes taques marrons lletgíssimes. Va posar a macerar curculles de nacre amb suc de llimona i en va fer una pasta. Passats els 9 o 12 dies, quan les curculles es van fondre amb el suc de llimona, va quedar una pasta blanca, se la va posar a la cara i li van marxar les taques.»(6)

Juny 2010

L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà

Núm. 36

Per acabar, hem de parlar de les creences i actes rituals que hem recollit al llarg de la recerca. En molts casos aplicades pels curanderos o sanadors, però molts també posats en pràctica pels mateixos pescadors. És el cas del procés per «tallar» les mànegues d’aigua. Aquest ritual consistia a anar recitant una oració quan veien acostar-se la mànega o fibló i, amb un ganivet a la mà, fer la senyal de la creu per tallarla. També són molts els testimonis que asseguren haver vist sant Elm, que se’ls feia present a través d’unes llumetes de colors que s’il·luminaven dalt del cel o al pal major de la barca: diuen que era presagi de forta tempesta i que més valia sortir corrent. La rendibilització de la recerca L’aproximació realitzada a la temàtica ens ha permès recuperar part d’una saviesa popular que s’havia transmès de generació en generació i que estava a punt de desaparèixer. La informació obtinguda és d’un valor notable i creiem que seria interessant iniciar un nou projecte que analitzés en profunditat aquesta informació, ampliar-la amb testimonis orals de guaridors populars o folk (curanderos, remeieres, bruixes...) i la recerca de documents i manuscrits de l’època sobre aquestes pràctiques domèstiques.

Una aplicació immediata serà ampliar el discurs expositiu de l’Espai del Metge i de la Salut Rural, intentant mostrar amb proporció el pluralisme assistencial que ha estat vigent fins fa pocs anys a la societat catalana, i fer visible part de les pràctiques d’autoatenció en salut, que han estat menystingudes i poc valorades, fins al punt que els mateixos informants s’han sorprès de l’interès científic, acadèmic, museístic, social i per part dels mitjans de comunicació que ha suscitat el tema en qüestió i que creiem que cal recollir, revalorar i promocionar perquè forma part del nostre patrimoni cultural. n

notEs (1) Entrevista a Salvador Aixarch Pallarès, Galdiri, de Palamós (núm. 017. IPEC 20082009). (2) Museu de la Pesca i Càtedra d’Estudis Marítims de Palamós, Arxiu Municipal i Confraria de Pescadors de Blanes, Museu del Mar de Lloret de Mar, Museu Municipal de Tossa de Mar, Arxiu Municipal i Confraria de Roses, Ajuntament de Cadaqués, Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala i Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols, Ajuntament de Cadaqués. (3) El 1943 es va implantar el «Seguro obligatorio de enfermedad» i el 1967 la Ley de la Seguridad Social. (4) Entrevista a Josep Pascual, Peralta, Sant Feliu de Guíxols (núm. 022-023. IPEC 2008-2009). (5) Entrevista a Francesc Pi Amat, Xicu Florian, Begur (núm. 026/027. IPEC 20082009). (6) Entrevista a Mercè Brull Aixarch, l’AmetllaPalamós (núm. 013/014. IPEC 20082009).

recerques

155

L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà. Estudi del mobiliari i de la relació amb el seu entorn

Maria del Agua Cortés Elía

M Centre d’Estudis d’Avià

olt s’ha escrit sobre la masia, sobre els elements que la conformen i els seus usos, fet que ens posa en una situació de partida avantatjada, ja que no ens cal tornar a explicar com és el conjunt del mas ni les seves característiques com a eix central d’una economia de subsistència present a tot Catalunya des de l’edat mitjana, si no és com a introducció per entendre la finalitat del nostre estudi. Altres treballs d’investigació en el marc dels estudis de recerca i anàlisi realitzats per a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, han tractat el mas des de diferents punts de vista i a diferents zones de Catalunya: el Gironès(1), la Cerdanya(2), el Montseny(3) i el Pallars(4), són els exemples més recents de recerca al voltant d’aquest tipus d’habitatge centrat en l’explotació del medi. És per això que en aquest treball «del qual fem aquí una breu introducció» no ens hem centrat en les generalitats del mas com a centre de l’activitat agrícola ni com a centre de relacions familiars que, amb poques diferències, es repeteixen en tot el territori català, sinó que ens hem limitat a tractar un aspecte molt específic i, a la vegada, poc treballat de forma sistemàtica en els estudis sobre la masia. Es tracta de l’ús de l’espai d’habitatge als masos,

de l’estructura interna de l’espai on es desenvolupava la vida i les relacions familiars, prenent com a elements conductors els mobles que organitzaven aquests espais i que trobem directament relacionats amb els usos que en feien els seus habitants. D’entrada podria semblar que fer un estudi sobre aquest aspecte tan concret de la vida als masos pot ser innecessari, ja que els elements més evidents (la sala, el foc, l’estructura arquitectònica general...) ja es tracten de forma complementària en estudis genèrics de la casa, però, quan t’adones que a poc a poc els espais interns es transformen per donar nova vida i nous usos a les habitacions i espais de relacions socials dins les masies, i que les innovacions incorporades a les formes de vida actuals fan desaparèixer elements que

fins fa uns anys eren necessaris i bàsics per viure alhora que molt característics, prens consciència que acabaran desapareixent i amb ells també desapareixeran els usos humans que els donaven sentit i que encara ara podem mantenir en la memòria o, com a mínim, recordar i documentar-ne la funcionalitat. Per això aquest estudi s’ha centrat en l’espai intern del mas on es desenvolupava i encara es desenvolupa la vida de la família, acompanyats dels elements utilitaris que s’havien utilitzat en cada un d’ells i que els identifica. Podem dir que hem tingut la gran sort de poder veure espais que no han estat modificats, que encara conserven aquests elements, en molts casos pràcticament sense variacions des de l’edat mitjana, però en la majoria com un recordatori de temps passats que convi-

Caixa amb tapa bombada, segle xviii-xix. Les Llenes, Saldes, 2008. Maria del Agua Cortés

156

recerques

Revista d’Etnologia de Catalunya

Juny 2010

uen amb les innovacions. La consulta de documentació històrica ens ha permès establir aquest paral·lelisme entre el que hi havia hagut a les cases i el que hem vist ara, i en molts casos certificar que l’evolució dels elements utilitaris bàsics en la vida domèstica no ha variat pràcticament en les diferents etapes històriques i que les innovacions o variacions han estat fruit d’una clara evolució condicionada per la necessitat de millora. Objectius de la recerca El treball realitzat ha estat fruit de la recerca portada a terme entre els anys 2007 i 2009 dins el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, mitjançant una recerca de la seva modalitat «Anàlisi»,», que es va iniciar a finals del 2007. La iniciativa va sorgir després d’haver realitzat dues recerques(5) becades pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana que van servir per desenvolupar dos treballs sobre el mobiliari i l’espai domèstic rural al Berguedà. Aquestes recerques anteriors, realitzades a zones geogràfiques molt concretes i amb una limitació quant al nombre de cases estudiades, ens va confirmar que realment hi havia material suficient per desenvolupar un treball més ampli sobre l’espai domèstic en l’àmbit rural a la comarca i que ens permetria obtenir dades amb una relació geogràfica que ve donada pel sistema econòmic tradicional agrícola i ramader que influeix clarament en l’habitatge. Va ser a partir de la percepció d’un camp de treball inèdit que ens vàrem plantejar dur a terme aquest estudi més exhaustiu que permetés fer una anàlisi detallada i aconseguí un bon nombre d’objectes a documentar amb el treball de camp, de manera que poguéssim arribar a establir tipologies de mobles i d’elements immobles en els espais domèstics de les masies del Berguedà, així com realitzar un estudi de l’l’organització d’aquests espais en relació amb les condicions econòmiques de la zona que han estat

L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà

Núm. 36

recerques

157

molt determinades pel clima i les condicions geogràfiques.

Foc a terra tancat. Gósol, 2009. Maria del Agua Cortés

Armari dels fogons. Mateus, Sagàs, 2007. Maria del Agua Cortés

Cuina amb foc a terra i bancs escó que tanquen el foc. Boixadera dels Bancs, Montmajor, 2006. Maria del Agua Cortés

La finalitat del treball ha estatestat realitzar un estudi del mobiliari dins l’entorn rural a la comarca. Un estudi que no es limités únicament als objectes sinó que també tingués en compte l’anàlisi dels usos i dels espais on aquests es troben a les cases. El moble no només ens interessa des del seu vessant artesanal i cultural, sinó també com a objecte d’ús en un marc concret que li dóna sentit. Per tant, l’objectiu principal de la recerca es veia ampliat per la necessitat d’analitzar també l’espai intern de les cases, els llocs en els quals es desenvolupa la vida domèstica a les cases de pagès i els elements immobles que l’l’han fet possible. El plantejament d’inici era estudiar el mobiliari i l’espai domèstic des d’un vessant antropològic, utilitzant diferents metodologies de treball recolzades per totes les fonts històriques possibles (arqueològica, tenint en compte els mateixos objectes i l’espai; documental; oral...), realitzant una recerca als masos i cases de la comarca que poguessin conservar elements, fent un mostreig al més ampli possible per tal d’identificar els diferents tipus d’habitatge marcats per sistemes econòmics també diferenciats. D’aquesta manera l’objectiu principal de partida n’unifica d’altres de més específics i alhora complementaris. D’una banda, l’estudi concret del mobiliari a una zona prepirinenca amb un sistema econòmic basat en l’aprofitament del medi amb diferenciació per zones: agrícola a la plana, i ramader a la muntanya, sistemes que s’han mantingut fins a l’actualitat. Així, hem fet una anàlisi del tipus de mobiliari que hem localitzat a la comarca procedent de totes les èpoques històriques fins als anys anteriors a la Guerra Civil. L’estudi del mobiliari ens ha permès determinar tipologies, característiques constructives..., en definitiva, elaborar una evolució històrica prenent com a font

Casa d’economia agrícola del Baix Berguedà. Bellús, Avià, 2007. Maria del Agua Cortés.

principal els mateixos mobles que es conserven sense necessitat de tenir en compte la procedència originària. D’altra banda, no només hem tingut en compte el moble com a objecte individual, sinó també el lloc on aquests mobles es troben ubicats, la seva relació amb l’entorn immediat provocada per les necessitats d’ús. Per tant, tot i que bàsicament es tractava d’un estudi dels mobles, aquests no tindrien sentit si no els complementéssim amb l’anàlisi de l’entorn, que és el que ha de donar sentit a l’objecte, convertint-se les cases en aquest context històric. Així, l’estudi pren també un caire antropològic, ja que no només es tracten les peces en si com a objecte artesanal, sinó també es tenen en compte les necessitats provocades per l’ús. Ens hem centrat en l’estructura econòmica bàsica que ha caracteritzat el Berguedà: els masos

pagesos, però sense deixar de banda les cases de la nova burgesia sorgida amb la industrialització, que mereixeria un capítol a part i que únicament utilitzarem per contrastar tipologies en els mobles, cosa que també hem fet amb el mobiliari religiós.

pais per a diferents tasques socials o individuals. Estudi i anàlisi dels elements immobles en relació amb tasques quotidianes a les cases. Estudi i anàlisi dels mobles que es troben a les cases.

A més, ens vàrem plantejar la recuperació dels noms dels objectes a la zona incloent-hi denominacions locals que en alguns casos s’estenen a d’altres comarques de muntanya veïnes, fent d’aquest manera una aproximació a la terminologia del mobiliari de pagès a les cases de l’àmbit català.

Metodologia i fonts utilitzades La metodologia de treball utilitzada va tenir una fase inicial de recerca, una important tasca de treball de camp, i ha finalitzat amb l’anàlisi de conjunt a partir dels resultats de l’estudi, que ens ha proporcionat dades generals sobre l’estructura dels espais domèstics i dels elements mobles i immobles relacionats amb la vida del mas.

El treball s’ha desenvolupat seguint aquest esquema: Estudi i anàlisi de l’estructura general de l’habitatge a la zona. Estudi i anàlisi de l’estructura interna de l’habitatge, distribució d’es-

S’han utilitzat fonts molt variades i complementàries: La font fonamentalment de l’estudi, que podríem dir que és arqueològica,

158

recerques

Revista d’Etnologia de Catalunya

ja que ha consistit en la identificació in situ dels espais domèstics i del mobiliari, per establir tipologies d’espais, de mobles, d’elements estructurals, la relació entre ells, els materials i els sistemes constructius del mobiliari. La font documental ha estat també molt important, ja que ha donat suport en tot moment el treball de camp i ens ha permès identificar elements i espais en diferents èpoques històriques, des de l’edat mitjana fins a finals del segle xix. La recopilació d’imatges o reculls de fotografies antigues, principalment d’d’arxius de la zona i de particulars, així com altres elements artístics com pintura d’exvots populars o d’art religiós de la zona. La recerca oral, que, tot i que ha estat la font que menys resultats ha donat i la que menys hem explotat a causa de les mancances històriques, ens ha proporcionat informació puntual sobre alguns processos i usos dels espais. Cal tenir en compte que les fonts bàsiques de la recerca han estat els mateixos objectes i l’espai que els alberga. Per això, l’estudi ampli a través d’un inventari exhaustiu ens ha permès identificar dades sobre la seva factura, sistemes de construcció, materials, tècniques decoratives, acabats... i relacionar aquestes dades intrínseques al moble amb el seu entorn, ús quotidià, època en què es va fer i altres dades del seu entorn cultural i històric. L’inventari s’ha basat en altres fonts històriques com la mateixa evolució històrica de les cases, documentació de la casa o procedent d’inventaris i dots matrimonials del territori, així com una anàlisi comparativa amb altres zones properes. D’entrada, vàrem fer un buidatge exhaustiu de les diferents cases de pagès o masos per municipis i diferenciant per categories (rural de propietaris, rural masoveries, masies ubicades en vilars o pobles, eclesiàstic...). Aquesta distribució ens va marcar les categories ti-

Juny 2010

L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà

Núm. 36

recerques

159

D’altra banda, les entrevistes fetes a persones que ens van explicar l’ús d’alguns espais i elements de les cases o de processos d’ús, com per exemple l’elaboració del lleixiu, del sabó, l’ús dels fogons, la distribució d’habitacions per rang familiar, l’ús d’elements del foc o la fabricació de mobles, ens han ajudat a complementar la documentació d’alguns objectes.

Sala central d’un mas de Sant Jaume de Frontanyà, amb els elements característics de la sala: capella, taula i bancs. 2009. Maria del Agua Cortés

Pica aigüera amb escudeller. Mateus, Sagàs, 2007. Maria del Agua Cortés

Pica aigüera amb escudeller. Sull, Saldes, 2008. Maria del Agua Cortés

pològiques de l’habitatge a l’inventari i ens ha permès fer una tria de cases a estudiar d’acord amb uns criteris previs establerts: Evolució històrica de la casa. Importància de la casa respecte al municipi i entorn (que tinguin masoveries dependents o no). Ocupació de la casa per una mateixa línia generacional per tal de garantir que es conservi el llegat patrimonial tant moble com documental. Aquelles cases de les quals ja coneixem l’existència de mobiliari i d’espais domèstics poc modificats. Un cop triades les cases, al seu interior hem documentat els diferents espais domèstics i el mobiliari que contenen. S’ha tingut especialment en compte els següents espais: Les zones de treball o d’elaboració: forn de pa, pastador, cuines. Les zones d’emmagatzematge d’aliments: celler, rebost, graners, assecadors, forat dels trumfos. Les zones comunes de la casa: la sala, amb la capella, rellotge, aigüera amb escudeller, pica rentamans, foc a terra, armaris encastats; la cuina, amb armari dels fogons, pica, escudeller, bugader, armaris rebost encastats, foc a terra;

Forn de pa amb campana i taula de la A amb bancs. Castell de la Vila, la Pobla de Lillet, 2008. Sara Simón Vilardaga

l’eixida, i espais de rebuda i de comunicació. Les zones privades de la casa: cambres per dormir, oratoris, la comuna. L’existència d’alguns inventaris entre la documentació privada familiar que es conserva a algunes cases ens ha ajudat a seguir la pista de la cronologia i història d’alguns mobles, contribuint amb aquesta informació a l’ampliació de la història del moble català. Així, els inventaris, testaments, capítols matrimonials, contractes d’obres i altra documentació privada ens havia de servir per ampliar les dades històriques del mobiliari i també de la seva distribució espacial. El model de casa rural i els espais que conté es manté amb poques variacions des de finals de l’edat mitjana fins a l’actualitat, fet que calia aprofitar per dur a terme aquest estudi i, per tant, el complement de la documentació d’època era un element important per acabar de determinar l’antiguitat del moble i dels espais. Hem recollit el màxim nombre de documentació gràfica de peces inèdites de la zona, fet que enriquirà el

coneixement del patrimoni mobiliari català permetent així obrir una via comparativa amb estudis d’altres zones. Així, s’han documentat amb descripcions i gràficament, tant els mobles com detalls decoratius i constructius, així com l’entorn on es troben ubicats. Pràcticament la major part del llegat patrimonial de la zona es troba en mans de particulars, fet que fa encara més important la recopilació fotogràfica dels objectes i dels espais domèstics.

Capella a la sala. Segle xix. La Riba, Olvan, 2006. Maria del Agua Cortés

També s’han realitzat croquis de les plantes de les cases amb ubicació dels elements immobles principals (capelles, aigüeres, rellotges, fogons, foc a terra, alcoves...) per així poder analitzar l’organització als diferents tipus d’habitatge que hem detectat. El mobiliari rural Amb la recerca realitzada s’ha pogut establir una mínima classificació tipològica dels mobles i elements immobles dels espais, així com un estudi de les seves característiques generals, sistemes de construcció i materials utilitzats. Ara, en una època en què ja fa temps que s’ha despertat la reutilització i nova valoració artística i històrica dels mobles antics, sembla que afavorirne el coneixement i les necessitats que van provocar-ne la construcció és del tot obligat per tal que aquest mobiliari, utilitzat per diferents generacions, surti de l’oblit i es valori en la seva justa mesura, provocant-ne així la conservació i perduració com a elements identificadors de la nostra història.

Hem pogut apreciar que els mobles documentats al territori estudiat són una barreja de procedències molt diverses, fet que no ens ha permès establir unes característiques tipològiques específiques per la comarca, tal com passa a altres zones (Pallars, Andorra o Empordà). En canvi, quant als elements estructurals i espais, hem vist que sí que és possible aproximar unes tipologies d’acord amb la zona, i això ens permet, fins i tot, poder fer comparacions i diferències entre zones ge-

160

recerques

Revista d’Etnologia de Catalunya

Juny 2010

ogràfiques de la mateixa comarca. Per tant, tot i que els mobles han estat la principal font d’informació, cal tenir present aquesta limitació que presenten; probablement, un estudi força més exhaustiu que agafi una franja territorial més àmplia(6) permetrà determinar tipologies característiques de la zona, però ara tan sols es tracta d’elements que es repeteixen a territoris veïns amb més o menys freqüència. Ha estat molt important la font documental històrica, principalment els inventaris, ja que els mobles que han arribat fins a nosaltres no representen el total d’elements que s’utilitzarien a cada època, perquè molts desapareixien per diferents circumstàncies. Tot i així, el fet d’estudiar algunes cases en les quals la família s’ha mantingut des de temps enrere ens garanteix en certa manera que els mobles que trobem han conviscut i s’han mantingut a la casa. Una dificultat important ha estat la datació, ja que són molt pocs els mobles que tenen data de construcció; per tant la cronologia l’hem establert bàsicament per comparació, per la relació amb la casa o a través de la documentació, que ens deixa constància que un tipus de moble existia en una època concreta. En aquest sentit, el moble eclesiàstic, tot i que no era un objectiu bàsic en la recerca, l’hem tingut en compte en la tasca de documentació, ja que ens ha permès establir comparacions amb el moble domèstic i aproximar la cronologia per facilitar la catalogació. La comparació amb altres compendis o estudis del moble, quant a característiques estilístiques i decoratives, així com en els elements constructius, ens ha permès també fer una primera classificació cronològica. La documentació històrica només ens ha permès saber que cert tipus de moble s’utilitzava en una època o bé que no existia, però no ens dóna cap tipus de pista, o molt

L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà

Núm. 36

poques, de com devien ser formalment aquests mobles, ni tan sols si el que se cita a la documentació té relació directa amb el moble que trobem actualment a la casa.

Llit de monja de ferro. Finals del segle

xix. Les Llenes, Saldes, 2008.

Maria del Agua Cortés

Capella i rellotge encastat a la sala. Bellús, Avià, 2006. Maria del Agua Cortés

Banc escon a la sala. Mateus, Sagàs, 2007. Maria del Agua Cortés

D’acord amb això, la tipologia de mobiliari que s’hi localitza és molt utilitari, construït amb materials poc nobles i acabats força toscos, i que no és més que un reflex de l’evolució històrica de la zona. També cal tenir present que el tipus de mobiliari pot respondre al fet que en les cases pairals de la zona han estat en conjunt «pobres», que en molts casos els mobles bons serien traslladats a les cases que ocupaven els propietaris als nuclis urbans, i quedaven així els masos com a residència de masovers o segones residències. A partir de la documentació d’aquests mobles a les cases hem establert una classificació tipològica basada en el següent esquema i que no desenvoluparem aquí. Aquest esquema organitzatiu s’ha fet per tipus generals de mobles i dins d’aquests grups s’ha establert una subclassificació tenint en compte diferents aspectes: el formal, l’ús o la cronologia. Segons el tipus de moble, n’n’hem utilitzat una o altra, però sempre deixant constància de les altres classificacions tipològiques, excepte pel que fa a la cronologia, bastant difícil de determinar en alguns tipus de moble. Mobles contenidors o d’encabiment (caixes, armaris, calaixeres) Seients (banc, escambell, cadira, balancí, trona, carrutxes, butaca...) Taules Llits Moble auxiliar (rellotges, lavabos, rentamans, penjador, miralls...) Moble d’església Els mobles, que utilitzen la fusta com a matèria primera, eren obra d’artesans desconeguts, manufactures en les quals intervenien diferents oficis, des dels serradors, torners, ebenistes, escul-

recerques

161

notEs (1) Saguer, E. Els últims hereus. Història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 2005. (2) Pujadas, J. J.; Soronellas, M.; Casal, G. Cada casa és un món. Família, economia i arquitectura a la Cerdanya. Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 2007. (3) Roigé, X.; Estrada, F. El mas al Montseny. La memòria oral. Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 2008. (4) Recerca «La casa bastida i viscuda. Arquitectura, mobiliari i urbanisme a les valls d’Àneu», coordinada per Jordi Abella. De propera publicació per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Casa d’economia ramadera de l’Alt Berguedà. Les Llenes, Saldes, 2008. Maria del Agua Cortés

tors, dauradors, tapissers i els mateixos fusters, oficis que han adaptat la seva forma de treballar a l’evolució cultural i estilística de cada època, de manera que el mobiliari pren elements característics de l’art en general. Per als mobles més nobles s’utilitzen fustes locals: roure, noguera, bedoll, cirerer, faig i boix, principalment. A partir del segle xviii s’introdueixen fustes tropicals com la caoba i la xicranda. Es realitzen també mobles utilitaris, és a dir, per a serveis molt concrets, d’ús més freqüent, realitzats amb fustes senzilles, principalment el pi, com les taules per pastar, els bancs escon que formen angle al voltant del foc, alguns amb respatller i amb el seient que es podia aixecar i que formava una caixa al seu interior; es construeixen les caixes de mosso, senzilles caixes de fusta de pi destinades a guardar eines, roba, gra i altres estris del mas. Aquest tipus de mobiliari d’ús quotidià es mantindrà sense canvis fins ben entrat el segle xx. Així veiem que hi ha una clara distinció entre els mobles que s’utilitzaven molt sovint i aquells que eren principalment decoratius i

que s’acostumaven a ubicar als llocs de la casa on entraven les visites. Al Berguedà, la manufactura local ha provocat escassa repercussió en una comarca que tradicionalment no ha tingut una artesania reconeguda i en la qual la major part dels mobles més nobles serien exportats, i els més senzills, elaborats per tallers d’ebenistes o fusters de tradició rural. Per tant, no podem parlar de «moble berguedà»» pel seu origen, ja que desconeixem amb seguretat si va ser construït a la zona i per què no hi ha hagut tallers reconeguts. Per aquest motiu, la finalitat era fer un treball sobre el moble al Berguedà i no sobre el moble Berguedà. És per això que ens interessava principalment estudiar els exemples d’aquelles cases que han mantingut una ocupació al llarg del temps, fet que ha provocat l’acumulació, generació rere generació, d’un mobiliari que s’ha adaptat a cada època i necessitat, que provoca una barreja d’estils i peces anacròniques en espais únics creats en un moment determinat amb ampliacions i adaptacions també de diferents èpoques, tot i diferenciant diferents nivells socials, per tal que hi hagi opció a una tria més completa. n

(5) Cortés Elía, María del Agua. L’espai domèstic rural al prepirineu Berguedà. Estudi del mobiliari i de la seva relació amb l’entorn. Beca per a la realització de treball sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, any 2005, en coordinació amb el programa de l’IPEC. 2005. Cortés Elía, María del Agua. L’espai domèstic i el mobiliari rural al territori de muntanya del Berguedà. Dades per fer un estudi comparatiu entre dues zones de la comarca: la muntanya i la plana. Beca per a la realització de treball sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, any 2006, en coordinació amb el programa de l’IPEC. 2006. (6) Actualment s’està fent una recerca a diferents zones del Pirineu Oriental en el treball de tesi doctoral de l’autora d’aquest article i titulada «Espai domèstic i mobiliari rural al Pirineu i pre-Pirineu oriental. Aplicació de metodologia arqueològica en l’estudi de l’arquitectura domèstica», inscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona.