L’Església de Sant Llorenç de Lleida

Universitat de Lleida. Servei de Biblioteca i Documentació. Dades CIP Company, Ximo L’Església de Sant Llorenç de Lleida / Ximo Company, Isidre Puig, Meritxell Niñá ; amb la col.laboració ... de Mn. Jesús Tarragona. – Lleida : Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) : Edicions de la Universitat de Lleida, 2015. – 55 p. : il. col. ; cm. – ISBN 978-84-8409-777-8 I. Puig, Isidre II. Niñá, Meritxell III. Tarragona, Jesús 1. Església de Sant Llorenç (Lleida) © Dels textos: Ximo Company; Isidre Puig; Meritxell Niñá; amb la col·laboració i l’assessorament especial de Mn. Jesús Tarragona i Muray © De l’edició: Centre d’Art d’Època Moderna, Universitat de Lleida © De les fotos: Centre d’Art d’Època Moderna, Universitat de Lleida (Marta Raïch) Coordinació: Meritxell Niñá Disseny i maquetació: Marc Llevadot Impressió: La Imprenta CG DL 726.54(460.231) ISBN 978-84-8409-777-8 Tots els drets reservats. Prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense l’autorització expressa dels autors o editors. Agraïments: Joan Agelet; Lluís Casaña; Jesús López; Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal

Patrimoni Monumental i Artístic de Lleida

L’Església de Sant Llorenç de Lleida Ximo Company · Isidre Puig · Meritxell Niñá Amb la col·laboració i l’assessorament especial de Mn. Jesús Tarragona i Muray 2015

Centre d’Art

d’Època Moderna

Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida

PLAÇA DE SANT LLORENÇ

21 10

J

I

9

8

G H

NAU DE SANTA BÀRBARA

7

6

5

E

F

C D

3

B

TEMPLE PRIMITIU 1

2

A

20

4 O

17 R

N

K

NAU DE SANTA LLÚCIA

15

14

11

P

16

13

NAU DE SANTA ÚRSULA

Q

M 18 19

PLAÇA DE SANT JOSEP

Segona meitat del s. XII Primera meitat del s. XIV

Segona meitat del s. XIV / principis del s. XV

4

PATRIMONI MONUMENTAL I ARTÍSTIC DE LLEIDA

12

L

PRÒLEG

7

PRESENTACIÓ

9

NAU DE SANTA LLÚCIA 11 Capella de la Santíssima Trinitat K

12

SÍNTESI HISTÒRICA

10

L

EL TEMPLE PRIMITIU 1 Nau 2 Absis A

Retaule Major de Sant Llorenç

B

Mare de Déu de Saidí

12 12 13 15 17

4

C

Llosa sepulcral amb el jacent Simó Grassa

D

Retaule de Sant Pere

Capella dels sants Bernat, Esteve i Margarida

NAU DE SANTA BÀRBARA 5 Capella de l’Esperança E

6

7

Retaule de Santa Llúcia

Crucifix de Josep Llimona

G

Retaule de Santa Úrsula

Capella del Sant Crist Trobat H

Imatge del Sant Crist trobat

CAPELLES SORTINTS DEL SECTOR NORD 8 Capella de la Mare de Déu dels Pagesos I

9

Mare de Déu de l’Esperança

Capella de Sant Blai J

10

Taula de Sant Blai

Capella de Sant Nicolau

21 22 23 25 26 27 29 30 30

Àmbit de la nau F

18 18 19 20

32 33 33 34 34 34

Monument funerari de Ramon de Tàrrega

13

Capella de Sant Jaume

14

Àmbit de la nau

M

15

CAPELLES DE L’ABSIS 3 Capella de Sant Pere i Sant Salvador

Mare de Déu dels Fillols

Capella de Sant Joan Evangelista i Sant Joan Baptista

Sant Jaume de Montclar

N

Conjunt de Sant Miquel de Saidí

O

Sepulcre del bisbe Gregori Galindo

Capella de Santa Llúcia P

Santa Llúcia de La Granadella

NAU DE SANTA ÚRSULA 16 Capella de Santa Úrsula i les Onze Mil Verges Q

17

Llenços amb la Nativitat i l’Epifania

Sagristia R

Crucifix

36 36 37 38 38 40 40 40 41 41 42 42 43 44 44 45 45

EXTERIOR DEL TEMPLE 18 Portada i pòrtic sud 19 Torre-campanar 20 Exterior de la capçalera 21 Portada nord

46 46 49 50 50

LA MEMÒRIA PERDUDA DE SANT LLORENÇ

53

GLOSSARI

54

BIBLIOGRAFIA

56

L’ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE LLEIDA

5

Nau Central (s. XII). La nau primitiva es cobreix amb una volta de canó de perfil una mica apuntat que es reforça amb tres arcs faixons, els quals van en sentit perpendicular a l’eix de la nau i la divideixen en tres trams. Els arcs faixons arrenquen de dobles columnes de mitja canya coronades amb capitells que no estan treballats amb escultura, aspecte que posa de manifest la senzillesa amb què inicialment es va plantejar la construcció.

EL TEMPLE PRIMITIU Nau En la seva forma primitiva, quan es va construir vers la segona meitat del s. XII, Sant Llorenç era un edifici romànic de nau única, la que actualment és la nau central, acabada amb un absis orientat a l’Est. Si ens situem a l’interior, veiem com aquesta nau conserva perfectament la seva estructura original. Als peus de la nau s’obre la que es considera la porta més antiga que ha conservat el temple, un auster portal que està lleugerament descentrat respecte a l’eix longitudinal de la nau. La porta s’obre a un espai on es diu que hi havia un antic cementiri, que resta clos per una reixa. S’ha de tenir present, però, que, en època medieval, tot l’entorn dels temples tenia una funció de cementiri, atès que els fidels volien estar el més a prop possible de la Casa de Déu en el seu etern descans.

12

PATRIMONI MONUMENTAL I ARTÍSTIC DE LLEIDA

A la pàgina anterior:

Retaule Major de Sant Llorenç

Bartomeu de Robió, Retaule Major de Sant Llorenç (s. XIV). La fotografia és de just després de ser restaurat tot el retaule (1992). S’hi aprecia un cromatisme més vistós que a l’actualitat.

Presidint l’absis major hi ha l’esplendorós Retaule de Sant Llorenç, un moble litúrgic de pedra policromada que data del s. XIV i que és una de les obres més notables de l’escultura medieval catalana. Es va crear per satisfer els desitjos de patrocini dels Torrelles, una família de l’elit local que, amb el finançament d’una peça com aquesta, mostrava la seva riquesa a una societat en què la religió regia tots els aspectes de la vida. De la nissaga n’apareixen múltiples escuts heràldics (amb la torre emmerletada) distribuïts per tot el retaule, especialment a la part inferior. Es tracta d’una estructura de considerables dimensions, expressió genuïna del gòtic, la qual, situada rere l’altar, cobreix bona part de l’absis. S’atribueix al català Bartomeu de Robió, escultor cabdal del panorama artístic de la seva època, amb un estil molt definit i influenciat per la tradició italiana, que va dur a terme diferents projectes a Lleida i va arribar a ser mestre d’obres de la Seu Vella, així com executor del retaule major del mateix temple catedralici. Distribuïts entre els seus dos costats, presenta dotze relleus narratius disposats en tres registres superposats. Junts componen un vast programa iconogràfic dedicat a la vida i el martiri del sant patró d’aquesta església, amb una amplitud que no tenia paral· lels en l’àmbit peninsular d’aquell moment i que segueix la narració de la Llegenda Àuria, una col·lecció de vides de sants, escrita al s. XIII pel monjo dominic Iacopo da Varazze, que va tenir una gran difusió a finals de l’època medieval.

1

2

5

6

7

8

9

10

11

12

3

4

1. El papa Sixt II beneeix Sant Llorenç en presència dels seus pares. 2. L’emperador entrega els seus tresors al papa Sant Sixt. 3. Sant Llorenç distribueix els béns de l’Església entre els pobres de Roma. 4. Sant Llorenç i Sant Sixt són conduïts davant l’emperador. 5. El Baptisme d’ Hipòlit, el carceller de Sant Llorenç. 6. Arrest de Sant Llorenç. 7. Sant Llorenç presenta els tresors de l’Església (pobres, coixos i cecs) a l’emperador. 8. Sant Llorenç és assotat amb garfis de ferro. 9. A Sant Llorenç se li apliquen plaques incandescents a la pell. 10. Conversió del guarda romà.

Bartomeu de Robió, Sant Llorenç. Detall del Retaule de Sant Llorenç (s. XIV). El conjunt està presidit pel sant patró del temple vestit de diaca (administrador i servidor de l’Església de Roma), càrrec que va ostentar; com a atributs sosté el llibre i les graelles del martiri.

L’ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE LLEIDA

11. Sant Llorenç a la graella. 12. Enterrament de Sant Llorenç.

15