final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
LES RESTES D’ORIGEN ANIMAL DEL JACIMENT DEL PRIMER FERRO DE SANT JAUME – MAS D’EN SERRÀ (ALCANAR, MONTSIÀ). INTERPRETACIÓ DEL SECTOR 1 A TRAVÉS DE L’ESTUDI ZOOARQUEOLÒGIC1 Laia FONT VALENTÍN*, Jordi NADAL LORENZO**, Isabel MORENO MARTÍNEZ***, David GARCIA I RUBERT****
El jaciment protohistòric de Sant Jaume – Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià) ha proporcionat un conjunt de restes òssies d’origen animal que denoten una explotació dels recursos tan aquàtics com terrestres. Els elements faunístics que conformen el present estudi procedeixen del Sector 1/nord del jaciment, constituït per un seguit d’àmbits interpretats com a espais per a l’emmagatzematge (de diferents contenidors i productes agropecuaris) i l’estabulació d’animals. L’estudi zooarqueològic d’aquests elements, a partir de les dades obtingudes en la caracterització anatòmica, taxonòmica i tafonòmica de les restes, ens ajuda, principalment, a detectar certs patrons de comportament al voltant de l’aprofitament dels recursos animals i, sobretot, a perfilar l’activitat econòmica que es realitzava en aquest sector.
Le site protohistorique de Sant Jaume (Alcanar, Montsià) a fourni un ensemble de restes osseux animaux qui montrent une exploitation des ressources à la fois aquatiques et terrestres. Afin de détecter certains types de comportement, on étude ici les restes procèdents du Secteur 1/nord du site pour les pièces A1, A3, A4, A5 et C1.
1 Aquest treball s’emmarca en el projecte HAR2011-28142 del GRAP, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, així com en el projecte del grup de recerca consolidat SGR2009-243 de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut fons igualment de l’ajut ACOM2010-00013, concedit per l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya. I és deutor, també, del suport econòmic de l’Ajuntament d’Alcanar. *
Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP), Universitat de Barcelona (lfontval7@alumnes. ub.edu) ** Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), UB (
[email protected]) *** GRAP i Museu d’Arqueologia de Catalunya (
[email protected]) **** GRAP, UB (
[email protected])
595
P Ò S T E R
La Transició Bronze
XV C o l · l o q u i I n t e r n a c i o n a l
596
Congrés Nacional
d ’A r q u e o l o g i a d e
d ’A r q u e o l o g i a d e
Introducció
A través de l’anàlisi zooarqueològica de les restes recuperades en els jaciments arqueològics podem fer inferències sobre diferents qüestions al voltant del grup humà que les va generar. La informació de caràcter econòmic que les restes òssies o altres restes d’origen animal ens poden aportar és d’una importància cabdal. Ara bé, cal tenir en compte que aquestes no només ens informen sobre l’alimentació o la pròpia gestió dels recursos, sinó que també ens estan indicant un seguit de patrons de comportament que podem enllaçar directament amb informació de caràcter social, cultural i, per què no, política si ens trobem davant de societats jerarquitzades. En aquest article presentem la combinació dels resultats de l’anàlisi zooarqueològica amb les interpretacions obtingudes a partir de les restes estructurals documentades al jaciment, i, també, de la dispersió dels materials i la seva tipologia, per tal d’arribar a completar la informació relacionada amb la funcionalitat dels diferents àmbits i espais que conformen un sector concret del jaciment de Sant Jaume. El jaciment de Sant Jaume
El jaciment de Sant Jaume, amb una cronologia que va de mitjans del segle VII a principis del segle VI ane, dins del marc cronocultural de la primera edat del Ferro (Garcia i Rubert 2011: 336), es troba ubicat a la serra del Montsià, al terme municipal d’Alcanar, sobre un turó de poca alçada i petites dimensions (224 m.s.n.m. i 640 m2, respectivament), justament al nord de la desembocadura del riu Sénia. El jaciment s’interpreta com una residèn-
Puigcerdà
C ata l u n ya
cia complexa que acull el centre polític d’un petit territori, des del qual hom controlaria diversos assentaments de l’entorn. Aquest conjunt poblacional ha estat denominat Complex Sant Jaume (CSJ) (Garcia i Rubert 2005; 2011), i englobaria els jaciments de Moleta del Remei i Sant Jaume, dins del terme municipal d’Alcanar, i Ferradura, Cogula i Castell, a Ulldecona. A banda d’això, cal assenyalar el paper cabdal que Sant Jaume degué jugar pel que fa a les relacions comercials amb el món fenici i a l’entrada de productes de valor a la regió del Sénia. L’abandonament del jaciment se situa al voltant del 600 anE, com a resultat d’una destrucció violenta que afectà la totalitat del CSJ. El sector 1 Les restes aquí estudiades procedeixen del sector 1, l’àrea més ben coneguda de l’assentament. Aquest sector està format per un seguit d’àmbits intramurs (A1, A2, A3, A4, A5 i A8), un espai de circulació interior (C1) i diversos espais i estructures situades fora muralles (torre T1, Zona d’accés al jaciment, àmbit A9 i conjunt de murs avançats). Pel que fa als àmbits estudiats pel present article, situats intramurs, es tracta d’un seguit d’àmbits de dimensions diverses i planta rectangular disposats de manera seriada i adossats a la muralla, i que originalment disposaven de dos pisos. Tots ells s’obren a C1. Tant les estructures com l’estratigrafia present un excel·lent estat de conservació. Han proporcionat una enorme diversitat i quantitat de materials, ja siguin mobles, immobles o d’origen biològic. Les evidències arqueològiques i estructurals d’aquests espais apunten la idea que cap àmbit del sector 1 pot ser considerat un espai pròpiament domèstic. Es tractaria d’un seguit d’àmbits amb funcionalitats concretes,
La Transició Bronze
final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
LES RESTES D’ORIGEN ANIMAL DEL JACIMENT DEL PRIMER FERRO DE SANT JAUME – MAS D’EN SERRÀ
entre les quals podem apuntar l’emmagatzematge, en primer terme, però també la gestió de productes agropecuaris, l’estabulació de bestiar i, molt possiblement, al consum de beguda i aliments relacionats amb l’activitat del banquet. L’estudi zooarqueològic de les restes recuperades en aquests espais han de permetre no només reflexionar sobre aspectes relacionats amb l’economia d’aquest grup humà, sinó que també han d’aportar una important informació complementària que permeti perfilar la interpretació funcional dels mateixos. (Veure figura 1) La mostra
Les restes aquí estudiades procedeixen dels àmbits A1, A3, A4, A5 i C1, i foren obtingudes durant les campanyes realitzades entre 1997 i 2010. El conjunt mostral està compost tant per ossos com per conquilles. Ha suposat l’anàlisi de 9552 restes òssies fins el moment, de les quals un 40,94% han estat identificades anatòmicament i taxonòmica i un 59,06% han restat no identificades. Cal afegir, a més, un conjunt de restes malacofaunístiques3 (303) i 3 restes òssies de peixos. Per a l’estudi de les restes òssies hem seguit la metodologia tradicional d’anàlisi anatòmica i taxonòmica d’aquestes a partir de la detecció de criteris diagnòstics amb l’ajuda de diversos atles (Schmidt 1972; Barone 1986,
2 Dins aquest nombre total s’inclouen també les restes de A9, espai no inclòs en aquest article ja que es tracta d’un àmbit fora muralla, i del qual entenem, que tindria unes dinàmiques diferents. 3 Pel què fa a l’estudi malacofaunístic de les restes hem partit de l’estudi i informe previs elaborats per Alícia Estrada.
1987a i b) i una col·lecció de referència4. A més a més, hem dut a terme un seguit de recomptes per tal d’establir el NMI5, calculat per àmbits, i les edats de mort d’aquests, emprant les publicacions d’A. Grant (1982) i Barone (1986), principalment. El material ossi Les restes corresponents al material ossi de fauna es troben molt alterades per un seguit de processos postdeposicionals (Font e.p.): l’efecte dels àcids radiculars de les arrels de les plantes, la concreció de carbonat de calci precipitat a la cortical dels ossos, i l’efecte del foc. En relació a això darrer cal dir que si bé tots els àmbits i espais fins ara estudiats tenen evidències de l’incendi que destruí el jaciment, no totes les restes òssies presenten alteracions com a resultat d’haver estat exposades al foc d’una manera més o menys directa. Una altra característica que cal esmentar del conjunt ossi és l’alta fragmentació i les poques marques de tall fins ara documentades. Aquestes dues variables, juntament amb el fet que ens trobem davant de restes que molt probablement serien producte del consum, ens poden estar indicant que estem davant d’un patró concret de gestió dels elements anatòmics animals. Sempre tenint en compte, però, que les alteracions postdeposicionals són molt intenses, i que això podria estar emmascarant pràctiques antròpiques que ens donarien més informació respecte les 4 Hem pogut disposar de la col·lecció de referència, amb espècies animals actuals, amb la qual compta el grup de recerca SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona. 5 Malgrat haver realitzat aquestes anàlisis, i presentar les conclusions extretes, per manca d’espai en el present treball alguns dels resultats no han pogut ésser inclosos, com ara una taula amb el nombre mínim d’individus i la biometria.
597
598
XV C o l · l o q u i I n t e r n a c i o n a l Congrés Nacional
d ’A r q u e o l o g i a d e
d ’A r q u e o l o g i a d e
dinàmiques d’aprofitament de segons quines parts i/o talls dels individus sacrificats. Fragmentació i alteracions, doncs, poden haver afectat en gran mesura el nombre de restes recuperades, així com també la seva identificació, en tots dos casos amb valors relativament baixos.
Puigcerdà
C ata l u n ya
(Oryctolagus cuniculus8 i Alectoris rufa), així com també algunes restes de peixos. A continuació passem a descriure el conjunt faunístic de cada un dels àmbits estudiats. Aquestes restes es distribueixen en el jaciment de la següent manera (vegeu també la Taula 1 per la distribució taxonòmica i la Taula 2 per la distribució anatòmica de les restes).
Resultats de l’anàlisi L’àmbit A1
L’anàlisi zooarqueològica de les restes ens ha portat a identificar un seguit d’espècies tant terrestres com marines, tant domèstiques com salvatges, les quals poden respondre a uns patrons de gestió dels recursos en funció de les possibilitats que aportava el territori, molt especialment pel que fa a la depredació d’animals marins. El gruix més important del material (75,73%) recau en les restes òssies pròpiament dites de mamífers, però són significatius, d’altra banda, els valors relacionats amb els mol·luscs (especialment marins) i els crustacis, i els peixos, arribant a quasi un 25% del total de material (24,03% i 0,24% respectivament). Trobem representació del grup dels bovins, suids i ovicaprins com a grups taxonòmics principals, amb un predomini dels ovicaprins, amb les espècies Ovis aries i Capra hircus. Destaca el grup dels equins (Equus caballus, d’una importància especial en aquestes cronologies6, i que en el jaciment representa el 3,58% del total de restes determinades a nivell taxonòmic7) i el de la fauna salvatge
Conjunt faunístic El grup més representat és el dels ovicaprins, seguit pels suids i els bovins, quant a la fauna domèstica. Destaquem dins el grup dels suids la presència d’un fèmur amb les epífisis sense fusionar que ens remetrien una edat de mort entre 1-4 mesos9. Trobem representats elements del cap, de les cintures escapular i pelviana i de les extremitats anteriors i posteriors. Malgrat això, no es troben patents altres elements, com poden ser les patel·les, fíbules, ossos carpals i ossos tarsals. D’altra banda, però, si que s’han documentat falanges. Destaquem també la presència d’espècies salvatges, com el conill i les aus. En aquest cas, hem identificat un fèmur de conill pràcticament sencer i un tars-metatars d’una au encara sense determinar; sengles restes procedents dels nivells de cendra i de paviment del pis inferior d’A1. El conjunt de fragments indeterminats el formen un nombre elevat d’estelles i petits
6 Vegeu l’article de S. Albizuri en aquesta mateixa publicació sobre la presència del cavall en el registre arqueològic entre l’edat del bronze i la primera edat del ferro a partir de l’exemple del paratge arqueològic de Can Roqueta (Sabadell). 7 En altres jaciments coetanis, com poden ser Aldovesta (Benifallet, Baix Ebre) i Barranc de Gàfols (Ginestar, Baix Ebre), les restes d’equins represen-
ten un 27,08% i un 0,69% respectivament (Albizuri i Nadal 2000). 8 Volem donar les gràcies al Dr. Lluís Lloveras Roca per l’ajuda aportada en l’anàlisi de les restes d’aquest taxó. 9 Volem agrair a la Dra. Sílvia Albizuri la seva ajuda en la determinació d’aquesta resta.
La Transició Bronze
final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
LES RESTES D’ORIGEN ANIMAL DEL JACIMENT DEL PRIMER FERRO DE SANT JAUME – MAS D’EN SERRÀ
fragments que correspondrien principalment a costelles i a diàfisis d’ossos llargs. Aquest conjunt de restes no determinades es mantenen dins la base de l’alta fragmentació de les restes, els quals vindrien a completar la manca d’ossos llargs entre els individus que hem pogut calcular. Dins la mostra d’A1 s’han identificat 3 elements amb marques de tall: sobre una vèrtebra atles de Sus, sobre una costella de mesofauna i sobre un fragment de diàfisi de macrofauna. Caldria afegir encara en aquest grup un quart element, recuperat de la paret mitjera que comparteixen A1 i A2. Es tracta d’un radi de porc amb una marca amb desplaçament de massa òssia. El conjunt malacofaunístic d’A1 també és destacable, i hi trobem representades Cerastoderma edule, Glycymeris violascens, Monodonta turbinata, Patella sp., Thais haemastoma, i restes d’un decàpode (crustaci) que no hem pogut determinar. Interpretació L’àmbit A1 disposava, com tota la resta d’edificis d’aquest sector de dos pisos. El pis superior, farcit de diferents elements (envasos ceràmics, molins, pondera, etc.), fou interpretat a partir de l’anàlisi estructural, estratigràfic i dels materials mobles com un espai d’emmagatzematge. El pis inferior, a partir d’una anàlisi similar, fou interpretat com un espai destinat a la realització d’un consum ritualitzat de menges per part d’un grup més o menys reduït de persones (Garcia i Rubert 2005). Les restes de fauna procedents d’aquest àmbit donen suport a la interpretació inicial del pis inferior com espai destinat a la reunió i al consum i, de fet, la refermen, especialment a partir de l’estudi de les restes de mamífers. La majoria de les restes òssies i malacofaunístiques d’A1 s’aglutinen al vol-
tant del nivell de cendra i del nivell de paviment del pis inferior d’aquest àmbit (UEs 0009 i 0010), havent de destacar, a més, els elements amb marques de tall recuperats. L’àmbit A3 Conjunt faunístic El conjunt de restes òssies de fauna d’A3 queda reduït a 3 restes (OC i Sus domesticus) superat per un conjunt de malacofauna de 28 restes, compost per Cerastoderma edule, Charonia nodifera, Glycymeris sp., Mactra corallina, Monodonta turbinata i Mytillus galloprovincialis. És important destacar d’aquest àmbit la Charonia nodifera, altrament conegut com corn marí, el qual presenta una fractura en l’àpex i que, molt probablement, serviria per emetre un seguit de sons a mode de senyals. Interpretació El pis superior de A3 segueix la dinàmica dels diferents espais del sector 1, ja que s’ha interpretat com un espai de magatzem a l’estar reblert de materials, molt especialment ceràmica a torn i objectes elaborats amb argila sense coure. Els estudis de granes recuperades de les diferents unitats estratigràfiques del pis superior han donat resultats que referen especialment la interpretació d’aquest com a magatzem, documentant-se guixes, guíxols, pèsols i llenties (López et al. 2011). D’altra banda, el pis inferior es trobava pràcticament buit de materials i d’estructures associades. Aquest fet port a pensar èn la possibiltiat que hagués funcionat com a espai d’estabulació, ja que en l’anàlisi estratigràfica dels nivells de destrucció es documentaren evidències d’haver contingut materials peribles. Aquesta proposta queda recolzada, novament, per l’anàlisi carpològica: en el pis inferior s’hi ha documentat un nombre sig-
599
XV C o l · l o q u i I n t e r n a c i o n a l
600
Congrés Nacional
d ’A r q u e o l o g i a d e
d ’A r q u e o l o g i a d e
nificativament més elevat de restes de guixes, les quals podrien estar funcionant com a pinso pels animals, de la mateixa manera que ho podria ser l’ordi vestit, com a suplement en l’alimentació del bestiar (López et al. 2011). L’àmbit A4 Conjunt faunístic A4 destaca per ser el segon espai amb un nombre més alt de restes recuperades dins el sector 1. En aquest cas, el grup dels ovicaprins torna a ser el majoritari, com a A1, seguit pel grup dels suids i els bovins, amb igual nombre de restes. El fet és significatiu d’aquest àmbit, però, és la recuperació d’un total de 13 restes de cavall (Equus caballus), corresponents a un fragment de mandíbula i 12 peces dentàries. A partir de l’estudi de les dents (pràcticament tota la dentició de l’animal10), de les edats d’erupció i del seu desgast, podem dir que pertanyerien a un individu adult amb una edat de mort superior als 10/15 anys. Destaquem també en aquest àmbit la presència de restes d’au, com són un fragment de fèmur i de tibiotars, aquest últim atribuïble a l’espècie Alectoris rufa (perdiu roja). Com en el cas de A1, el total de restes indeterminades complementen una altra vegada, amb una quantitat notable de fragments de diàfisi d’ossos llargs i de petites estelles, juntament amb fragments de costelles, la poca representació de segons quins elements esquelètics (com ara húmers i fèmurs). En el conjunt malacofaunístic de A4, compost per 69 restes, s’han determinat les següents espècies: Cerastoderma edule, Glycymeris sp., Glycymeris violascens, Monodonta 10 Manquen, però, les peces dentals superiors esquerre.
Puigcerdà
C ata l u n ya
turbinata, Patella sp., Thais haemastoma. Destaquem també la localització d’una vèrtebra de peix (16ena o 17ena), cremada, i identificada com a pertanyent a Dentex dentex11 (déntol). Interpretació A4 és un àmbit de dimensions especialment grans en comparació amb la resta d’àmbits estudiats. Malgrat aquesta diferència, i a partir del registre estratigràfic, s’interpretà igualment que el seu pis superior fou emprat com a magatzem (Garcia i Rubert, Moreno 2009), ja que es trobava pràcticament reblerts de materials. A més, els nivells de cendres procedents del pis superior feien intuir que també s’hi emmagatzemarien elements peribles com ara palla, fusta o altres materials d’origen vegetal. El pis inferior es trobava pràcticament buit de materials, igual que A3 (malgrat la diferència en nombre de restes de fauna). L’anàlisi estructural, però, aportà una informació suplementària. Hi destaquen la gran porta d’entrada i una estructura semicircular adossada, per l’interior, al mur de façana. Aquesta darrera estructura (CIS1001) fou interpretada com una possible menjadora o dipòsit d’aigua per a animals estabulats. A més, hom documentà l’existència d’una notable presència de material perible. Totes aquestes dades van fer decantar les interpretacions envers la idea que aquest espai funcionés com a estable. Una vegada més, l’anàlisi carpològica indica que part d’aquest material d’origen vegetal que estaria dipositat al pis inferior seria una barreja de pisana i guixes, destinada a pinso pel bestiar que podria haver-hi estabulat (López et al. 2011). 11 Identificació feta per la Dra. Eufrasia Roselló, del Laboratorio de Arqueozoología de la Universidad Autónoma de Madrid.
La Transició Bronze
final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
LES RESTES D’ORIGEN ANIMAL DEL JACIMENT DEL PRIMER FERRO DE SANT JAUME – MAS D’EN SERRÀ
L’àmbit A5 Conjunt faunístic El conjunt faunístic de restes òssies d’A5 està compost per únicament 2 restes d’OC. Foren recuperades a l’interior d’una llar relacionada amb el tractament de productes agraris, principalment gra. De la mateixa manera que succeeix amb A3, l’escassetat numèrica de les restes òssies provoca que els resultats no siguin significatius. Amb tot, si bé l’evidència no ens aporta informació de primera mà, si que resulta significativa el propi fet de l’absència de restes, la qual cosa entenem que podem relacionar amb la funcionalitat que podrien tenir ambdós àmbits. Aquesta absència de restes òssies està en contraposició, per altra banda, amb el conjunt de malacofauna: 35 restes corresponents a Glycymeris violascens i sp., i Monodonta sp. Interpretació Les particularitats dels materials recuperats a A5 i l’estudi estratigràfic i de dispersió d’aquesta materials demostren, una altra vegada, què ens trobem davant d’un edifici de dos pisos. El pis superior estaria destinat a l’emmagatzematge de materials de diversa tipologia, molt especialment pondera12, però també nombrosos còdols i objectes d’argila sense coure. El pis inferior estaria destinat especialment a la tasca de processat de productes agropecuaris. Aquesta reflexió neix de l’anàlisi feta en elació als diversos elements, materials i estructures, i entre els quals destaquen diverses llars associades a tals activitats així
12 Podent relacionar aquest alt nombre de pesos de teler amb el treball de la llana i la presència majoritària d’ovicaprins dins la cabana ramadera del jaciment.
com també diversos contenidors elaborats amb argila sense coure, tot plegat relacionat amb una gran presència de granes, encara en procés d’estudi. L’espai C1 Conjunt faunístic El conjunt faunístic de C1 es caracteritza per ser l’espai que ha aportat un major nombre de restes: 678, entre les restes òssies de fauna, malacofauna, i les escasses, però significatives, restes d’ictiofauna i crustacis. En aquest espai hi tenim representades com a majoritàries les espècies domèstiques ja documentades en altres àmbits del jaciment (ovicaprins, porc, bou/vaca i cavall13), aixi com constatem també la presència d’animals salvatges també referenciats anteriorment: el conill (amb diferents fragments de diversos elements esquelètics com escàpula, costelles, pelvis, fèmur, tíbia i falange), i el grup de les aus (aquest cop amb fragments que ens remeten a un carp-metacarp i a un tars-metatars). D’aquest conjunt destaquem especialment un seguit d’elements amb marques de tall, un total de 9, sobre restes de Bos, OC i macrofauna no determinada. Pel que fa a les espècies malacofaunístiques, C1 ens ofereix restes de mol·luscs bivalvs d’origen marí, gasteròpodes terrestres, mol·luscs cefalòpodes (fragments de conquilla interna de sípia) i crustacis (fragments d’exoesquelet i quelípeds). Aquest seguit d’espècies són les ja documentades en els altres àmbits, Glycymeris sp. i violascens, Monodonta sp. i turbinata, Patella sp., Pomatias elegans. A més, cal destacar la presència de 13 Amb una única dent com a testimoni d’aquesta espècie en C1.
601
XV C o l · l o q u i I n t e r n a c i o n a l
602
Congrés Nacional
d ’A r q u e o l o g i a d e
d ’A r q u e o l o g i a d e
dues vèrtebres de peix, una d’elles molt probalement pertanyent a un exemplar de l’orde dels condrictis. Interpretació La interpretació que s’ha donat a C1 és que es tractaria d’un espai de circulació, que donaria servei als àmbits dels sectors 1 i 2 i que connectaria directament amb la zona d’accés al jaciment.. Convé destacar que C1 disposa d’una amplada vàlida per a transportar-hi grans envasos com els documentats al sector 1 o conduir animals de mida gran. C1 també ha sofert les mateixes dinàmiques de destrucció que la resta d’espais, documentant-se nivells de cendra i d’enderroc així com nombrosos materials que hem d’interpretar necessariament com a procedents majoritàriament de l’interior dels diferents àmbits. El mateix podem dir de les restes de fauna, una part de les quals han de procedir d’aquests espais, establint-se en termes de localització una especial relació amb els àmbits A1 i A2. Un seguit d’unitats estratigràfiques, corresponents als nivells d’enderroc per sobre del possible nivell de circulació de C1, han arribat a aportar més del 45% del total de restes de mamífers i aus del total del sector 1. Entenent, en funció d’aquest material, que es tractaria de les deixalles generades en els dits àmbits, sempre i quan partint de la premissa de situar deixalles de consum en àrees obertes o a l’entrada de les cases.
Conclusions
L’estudi faunístic realitzat confirma i referma la interpretació arqueològica primerenca definida per al sector 1, com a zona de consum, magatzem i estabulació. Les restes zooarqueològiques, especialment les corresponents a mamífers, han arribat fins a nosaltres
Puigcerdà
C ata l u n ya
altament fragmentades, i en molts pocs casos hem pogut observar unes clares marques de tall que ens permetessin reconstruir els diferents processos des de la mort de l’animal fins al seu consum. Ara bé, les poques marques que la fragmentació i els diferents processos postdeposicionals ens han permès detectar cal realcionar-les amb l’activitat de l’especejat de l’animal, unes operacions que permeten reconstruir les activitats relacionades amb la separació de les parts consumibles i el seu tractament. Aquestes marques de tall les hem trobat sobre vèrtebres atles (per tal de separar el cap de l’animal de la resta del cos), en mandíbules (per tal de fragmentar la branca mandibular), sobre diàfisis d’ossos llargs, costelles i sobre ossos dels peus (les quals podem relacionar amb l’eliminació de la pell de l’animal). Hem d’apuntar que cap d’aquestes marques de tall ens remeten a elements ossis en les seves parts articulars. Aquest fet pot ser explicat en funció del tractament dels individus un cop sacrificats, els quals serien especejats per les zones articulars sense tallar l’os fent talls previs a la carn, traça que no quedaria reflectida. L’explotació i gestió de les principals espècies domèstiques es veu complementada, malgrat que per uns índexs de moment baixos, per espècies que podrien indicar una activitat de caràcter cinegètic, com podrien ser les aus, i per recursos que procedeixen del mar. Documentem un domini clar dels ovicaprins per sobre de Bos i Sus, la qual cosa ens estaria mostrant la cabana ramadera com a grup econòmic d’especial importància, respecte l’activitat pràcticament marginal de la caça (representada per escasses restes d’aus i conill, aquest de difícil atribució). Quantitativament, els arguments que evidencien aquesta afirmació es fonamenten especialment en el total de restes determinades per a
La Transició Bronze
final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
LES RESTES D’ORIGEN ANIMAL DEL JACIMENT DEL PRIMER FERRO DE SANT JAUME – MAS D’EN SERRÀ
cada taxó: 209 restes pel grup dels ovicaprins (ja siguin Ovis aries, Capra hircus o ovicaprins no determinats), davant de 102 restes i 41 restes per a Sus domesticus i Bos taurus, respectivament. Pel que fa al grup dels ovicaprins, hem pogut relacionar les edats de mort estimades amb un patró de carn, entre edats infantils i subadultes, complementat per un patró d’obtenció d’altres productes, com poden ser llet, la llana o la pell, pel què respecta al grup dels adults. Les característiques del porc indiquen clarament l’orientació de la seva cria a la producció de carn, degut a la característica de la pròpia espècie que permet transformar una quantitat més alta d’energia en carn, fet pel qual se li pot donar al porc un màxim rendiment carni (Valenzuela 2008). Destaquem, dins el grup de Sus domesticus, l’individu perinatal entre 1 i 4 mesos d’A1. Les característiques de les restes de bou/ vaca, especialment pels individus adults calculats, superant els 2/3 anys i fins i tot els 5 anys d’edat, indueixen a pensar que serien emprats com a força de treball, tot i que un seguit d’individus juvenils i subadults podrien estar indicant un patró de carn singular en un moment determinat. Pel què fa al cavall, hem d’explicitar que generalment, en aquestes cronologies, no era un animal destinat al consum (a no ser que ens trobéssim amb clares marques de tall, circumstància no documentada aquí), i que la seva presència en els jaciments pel que fa al nombre de restes és inferior en comparació a la resta d’animals domèstics, circumstància que es repeteix en el cas que ens ocupa. El conjunt de restes de cavall de Sant Jaume, que ens ha portat a calcular un individu adult, ens fa pensar en la seva presència com a animal de tir i/o munta, a més de l’indicador de prestigi que ofereix en aquestes crono-
logies de la primera edat del ferro la presencia d’aquest animal. Són nombroses també les restes d’animals procedents d’àmbits marins en tot el sector 1, degut molt probablement a la proximitat del jaciment a la costa. Es tracta de mol·luscs (els quals no tots haurien estat destinats al consum), crustacis i peixos. Els mol·luscs bivalvs que no estan rodats els hem de relacionar directament amb l’alimentació del grup humà. D’altra banda, la recol·lecció de les conquilles rodades, malgrat no fossin destinades per a l’alimentació, considerem que és significativa, ja que és un indicador més del qual disposem per mostrar-nos una societat que vivia de cara al mar, i no només per tal de complementar la seva alimentació, sinó per altres finalitats que bé podien ser ornamentals, constructives, etc. La circumstància que es tracti d’un jaciment que fou destruït de manera sobtada, és el que ha permès possiblement que ens trobe amb restes de fauna producte del consum en àmbits els quals, si l’abandonament dels espais hagués estat més gradual, potser els haguéssim trobat nets, ja que regularment es duria a terme una tasca de neteja. Aquest és el cas d’A1, on hem pogut adscriure el conjunt faunístic localitzat a una activitat de consum. D’altra banda, la no presència de restes de fauna, principalment òssies, en alguns espais, també ens podt estar indicant uns altres patrons d’ús d’aquests àbits, com ara en A3 i A5, on la resta d’elements materials o les traces de productes vegetals ens han portat a interpretar els pisos inferiors com a espais on, també, s’hi emmagatzemaria aliment pel bestiar. Finalment, i relacionat amb aquest últim apunt, cal tenir en compte la interpretació d’A4, un espai de magatzem però també d’estabulació, ja que hi podem inferir la presència animal en aquest àmbit a partir de restes
603
XV C o l · l o q u i I n t e r n a c i o n a l
604
Congrés Nacional
d ’A r q u e o l o g i a d e
d ’A r q u e o l o g i a d e
de fauna documentades, de les restes vegetals que servirien per la seva alimentació i cura, i, també, a partir de l’estructura semicircular interpretada com abeurador o menjadora.
Bibliografia ALBIZURI, S.; NADAL, J. (2000): “Estudi arqueozoològic de les restes faunístiques recuperades al jaciment del Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre)”, Arqueomediterrània, 5, Universitat de Barcelona: 197-205. BARONE, R. (1986): Anatomie comparée des mammifères domestiques Vol.1, Ostéologie (texte), Vigot, París. BARONE, R. (1987a): Anatomía comparada de los mamíferos domésticos. Vol. 1, Osteología. Part: II: atlas. Fascículo I: Preliminares. Generalidades de los huesos. Huesos de la cabeza, Hemisferio sur, Buenos Aires. BARONE, R. (1987b): Anatomía comparada de los mamíferos domésticos. Vol. 1, Osteología. Part: II: atlas. Fascículo II: Columna vertebral. Tórax. Cintura y miembro torácicos. Cintura y miembros pelvianos, Hemisferio sur, Buenos Aires. FONT, L. (en premsa): “Alteraciones postdeposicionales en el registro óseo animal del yacimiento de la primera edad del hierro (ss. VII-VI ane) de Sant Jaume – Mas d’en Serrà (Alcanar, Cataluña)”, Actes de les IV Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica – JIA 2011 (Universidade do Algarve: Faro – Portugal, 11-14 de Maig del 2011). GARCIA i RUBERT, D. (2005): El poblament del primer ferro a les terres del riu Sénia: els assentaments de la Moleta del Remei, Sant Jaume,
Puigcerdà
C ata l u n ya
la Ferradura i la Cogula durant els segles VII i VI ane, tesi doctoral inèdita. GARCIA i RUBERT, D. (2011): “Nuevas aportaciones al estudio de los patrones de asentamiento en el nordeste de la Península Ibérica durante la Primera Edad del Hierro. El caso del Complejo Sant Jaume”, Trabajos de Prehistoria, 68, 2: 331-352. GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I. (2009), “Un servei de vaixella procedent de l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, Citerior 5: 97-162. GRANT, A. (1982), “The use of tooth wear as a guide to the age of domestic animals”, a WILSON, B.; GRIGSON, C.; PAYNE, S. (Eds.), Aeging and sexing Animal Bones from Arcaheological Sites, BAR British Series 109, Oxford: 91-108. LÓPEZ, D.; BUXÓ, R.; GARCIA i RUBERT, D.; MORENO, I. (2011): “Noves aportacions sobre agricultura i alimentació durant la primera edat del ferro a Catalunya: dades de l’assentament de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, Pyrenae 42, 1: 77-118. PETER, S. (1994): Manuales de identificación. Conchas marinas, Ed. Omega, Barcelona. SCHMID, E. (1972): Atlas of animal bones: For prehistorians, archaeologists and Quaternary geologists. Knochenatlas. Für Prähistoriker, Archäologen und Quartärgeologen, Elsevier Pub. Co., Amsterdam, Nova York. VALENZUELA, S. (2008): Alimentació i ramaderia al Penedès durant la protohistòria (segles VII-IIIaC), Societat Catalana d’Arqueologia, Barcelona. WHEELER, A.; JONES, A. K. G. (1989): Fishes, Cambridge University Press, Cambridge.
La Transició Bronze
final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
LES RESTES D’ORIGEN ANIMAL DEL JACIMENT DEL PRIMER FERRO DE SANT JAUME – MAS D’EN SERRÀ
Figura 1. Planimetria del jaciment, marcant l’àrea que comprèn el sector 1
605
606
XV C o l · l o q u i I n t e r n a c i o n a l Congrés Nacional
d ’A r q u e o l o g i a d e
d ’A r q u e o l o g i a d e
Puigcerdà
C ata l u n ya
Taula 1 Distribució del nombre de restes (NR) dels diferents tàxons determinats pel què fa a mamífers i aus pels diferents àmbits del sector 1: Bo. ta. (Bos taurus), Eq. ca. (Equus caballus), Ov. ar. (Ovis aries), Ca. hi. (Capra hircus), OC nd (Ovicaprí no determinat), Su. do. (Sus domesticus), Or. cu. (Oryctolagus cuniculus), Al. ru. (Alectoris rufa). Taula 2 Distribució anatòmica del total de restes determinades entre els diferents àmbits presentats en aquest article (A1, A3, A4, A5, C1)
