Les llars de foc en els caps costaners de Sa Ferradura (Manacor) i Es Coll de Cala Morell (Ciutadella)

Amb  la  col·laboració  de

L’entreteixit  del  temps

MISCEL·LÀNIA    D’ESTUDIS EN    HOMENATGE     A    LLUÍS  PLANTALAMOR  MASSANET

Editada  per CRISTINA  ANDREU,  CATALINA  FERRANDO  I  OCTAVI  PONS

PALMA,  2015

Govern  de  les  Illes  Balears Conselleria  de  Participació,  Transparència  i  Cultura Consellera:  Esperança  Camps  i  Barber Director  general  de  Cultura:  Jaume  Gomila  Saura Cap  del  Departament  de  Cultura:  Catalina  Ferrando  Ballester

Foto  coberta:    Olla  carenada.  Museu  de  Menorca.     Núm.  inv.  MM  245  (foto  arxiu  Museu  de  Menorca).   Foto  de  la  contracoberta:  Sense  títol,  Jaume  Murillo  (2014).

ISBN:  978-­84-­15029-­65-­6 Dipòsit  legal:  PM-­807-­2015 Impressió,  maquetació  i  disseny:  GRUP  FENT-­  FENT  IMPRESSIÓ

ÍNDEX PRESENTACIÓ  ............................................................................................... 17 INTRODUCCIÓ Cristina  Andreu  Adame,  Catalina  Ferrando  Ballester     i  Octavi  Pons  Machado  ...................................................................................... 19 UNA  CANYELLERA  DE  GLADIADOR  EN  EL  MUSEU     DE  RAIXA Rosa  Maria  Aguiló  Fiol  ..................................................................................... 25 CERÀMICA  PREHISTÒRICA  ASSOCIADA  A  ESCÒRIA     DE  FOSA  DE  MINERAL  DE  COURE  A  LA  SERRA     DE  TRAMUNTANA Josep  Antoni  Alcover,  Miquel  Trias  i  Àlex  Valenzuela  ....................................... 33 ORIGEN  I  FORMACIÓ  DE  LES  COL·LECCIONS     DEL  MUSEU  DE  MENORCA Cristina  Andreu  Adame  ...................................................................................... 45 LES  LLARS  DE  FOC  EN  ELS  CAPS  COSTANERS     DE  SA  FERRADURA(MANACOR)     I  ES  COLL  DE  CALA  MORELL  (CIUTADELLA) Montserrat  Anglada  Fontestad,  Antoni  Ferrer  Rotger,     Damià  Ramis  Bernad  i  Magdalena  Salas  Burguera  .......................................... 59 SULL’ANELLO  IN  BRONZO  DI  SON  PERETÓ  (MALLORCA) Giulia  Baratta  .................................................................................................... 73 –11–

LA  COVA  DE  SON  BOTER.  ESTUDI  I  REVISIÓ     DELS  MATERIALS  ARQUEOLÒGICS  D’UNA  COVA     NATURAL  D’ÀMBIT  DOMÈSTIC  DE  LA  PREHISTÒRIA     I  PROTOHISTÒRIA  DE  MENORCA 0DUWt&DUERQHOO6DORPL%RUMD&RUUDO*DUFtD  .................................................. 79 ESTUDI  I  CONTEXT  DE  LES  ÀMFORES   PÚNICOEBUSITANES  DEL  CERCLE  7  DE  TORRE     D’EN  GALMÉS  (ALAIOR,  MENORCA) 0DUWt&DUERQHOO6DORP%RUMD&RUUDO*DUFtD   i  Carlos  de  Salort  Giménez  ................................................................................ 97 CERÁMICAS  IMPRESAS  E  INCISAS  DEL  PERIODO     DEL  VASO  CAMPANIFORME  HALLADAS  EN  EL  COVAL   SIMÓ  (ESCORCA,  MALLORCA,  ILLES  BALEARS)   Jaume  Coll  Conesa  ...........................................................................................111 UN  HIVERN  A  MENORCA.  MAGÓ  BARCA  A  L’ARXIPÈLAG     BALEAR,  DE  LA  TARDOR  DE  L’ANY  206  A  L’ESTIU  DEL  205  AC   %HQMDPt&RVWD5LEDV  ........................................................................................ 125 LE  PIÙ  ANTICHE  ABITAZIONI  DI  ETÀ  NURAGICA:     NUOVE  ACQUISIZIONI  DALLA  VALLE  DEL  TIRSO Anna  Depalmas  ................................................................................................ 151 LES  FUSAIOLES  I  ELS  PESOS  DE  TELER  DEL  CERCLE  7     DE  TORRE  D’EN  GALMÉS:  UN  EXEMPLE  DE  LA   PRODUCCIÓ  DE  TEIXITS  A  MENORCA  DURANT     LA  SEGONA  EDAT  DEL  FERRO $QWRQL)HUUHU5RWJHUL,UHQH5LXGDYHWV*RQ]iOH]  ........................................... 163 ALCUNI  BRONZI  ATLANTICI  NELLE  ISOLE  BALEARI     E  PITIUSE:  TRACCE  LUNGO  LE  ROTTE  TRA  LA   SARDEGNA    E  LA  PENISOLA  IBERICA  TRA  BRONZO   FINALE  E  PRIMA  ETÀ  DEL  FERRO Giovanna  Fundoni  i  Claudio  Bulla  .................................................................. 175 LA  SECUENCIA  CRONOLÓGICA  DE  USO  DEL   TURRIFORME  ESCALONADO  DE  SON  FERRER:   PERSISTENCIA  DE  USO  E  IDENTIDAD  SIMBÓLICA -*DUFLD5RVVHOOy0&DOYR7ULDV'-DYDOR\DVL'$OEHUR  ........................ 188 –12–

BREU  HISTÒRIA  DE  LA  BIBLIOTECA  DEL  MUSEU     DE  MENORCA *DEULHO*RQ\DORQV  ...........................................................................................209 ASPECTES  ARQUEOASTRONÒMICS  A  L’EDIFICI  SUD     DE  CORNIA  NOU  (MENORCA) Peter  Hochsieder  ............................................................................................. 221 BREUS  COMENTARIS  ALS  DISCURSOS  DE  CICERÓ     SOBRE  LA  LLEI  AGRÀRIA *XVWDX-XDQ%HQHMDP  ...................................................................................... 233 TRE  SINGOLARI  REPERTI  METALLICI     DALL’INSEDIAMENTO  NURAGICO     DI  COSTA-­BURGOS-­SASSARI,  SARDEGNA Giuseppina  Marras  i  Marco  Zedda  ................................................................. 241 PERSONATGES  DE  MAGO  AMB  RELACIONS  DIRECTES   AMB  D’ALTRES  INDRETS  DE  LES  INSULAE  BALIARES. Marc  Mayer  i  Olivé  .......................................................................................... 257 APROXIMACIÓN  A  LOS  CULTOS  PÚNICOS  EN  LAS  TAULAS   MENORQUINAS -RDQ&GH1LFROiV0DVFDUy  ............................................................................ 265 LA  COVA  DELS  JURATS  O  DE  L’ESGLÉSIA   EN  CALESCOVES  (ALAIOR)  ¿UN  SANTUARIO  RUPESTRE   TALAYÓTICO  EN  MENORCA? 0DUJDULWD2U¿OD3RQV(OHQD6iQFKH]/ySH]   0DULR*XWLpUUH]5RGUtJXH]L3XUL¿FDFLyQ0DUtQ'tD]  ................................... 285 DE  L’ENTEIXINAT  A  LA  TRONA  DE  L’ESGLÉSIA     DEL  PRAT  DE  SANT  JORDI  I  ALGUNES  NOTES  SOBRE   TRONES  GÒTIQUES  A  MALLORCA Joana  Maria  Palou  i  Sampol  ........................................................................... 297 L’ARQUITECTE  ENGINYER  MILITAR  FRANCISCO   FERNÁNDEZ  DE  ANGULO  (1749-­1790) Miquel  Antoni  Pons  Carreras  .......................................................................... 309 –13–

LES  CASES  TALAIÒTIQUES  DE  SANT  VICENÇ  D’ALCAIDÚS   (ALAIOR-­MENORCA:  LA  SEVA  EXCAVACIÓ  A  TRAVÉS   DELS  DIARIS  DE  M.  LLUÏSA  SERRA  BELABRE   Joaquín  Pons  Machado  .................................................................................... 323 LA  CERÀMICA  CAMPANIANA  A  DEL  FONDEJADOR     DE  CALESCOVES  I  ELS  POBLATS  TALAIÒTICS     DE  TREPUCÓ  I  SON  CATLAR   Octavio  Pons  Machado  i  Bartomeu  Salvà  Simonet.  ........................................ 337 UNE  CRUCHE  PUNIQUE  DU  PUIG  DES  MOLINS  (IBIZA)     À  LA  FORME  ET  DÉCORATION  SINGULIÈRES Joan  Ramon  Torres  .......................................................................................... 349 LA  LLEI  D’ENCOMANA  DE  GESTIÓ  AL  CONSELL  INSULAR   DE  MENORCA  DEL  MUSEU  DE  MENORCA,  LA  BIBLIOTECA   PÚBLICA  I  L’ARXIU  HISTÒRIC  DE  MAÓ,  DE  TITULARITAT   ESTATAL   M.  Cristina  Rita.  .............................................................................................. 359 EL  HISN  DE  SEN  AGAYZ  (FERRERIES,  MENORCA)   Y  ALGUNAS  NOTAS  SOBRE  SU  TOPONIMIA Guillem  Roselló  Bordoy..  ................................................................................. 369 EL  CALCOLÍTIC  I  L’EDAT  DEL  BRONZE  A  SON  MATGE.     UNA  REVISIÓ  DELS  CONTEXTS  A  PARTIR  DE  LA   METAL·LÚRGIA Bartomeu  Salvà  Simonet  i  Octavi  Pons  Machado  ........................................... 389 EPIGRAFÍA  Y  CULTO  IMPERIAL  EN  MAGO     (MAÓ,  MENORCA)   0DUtD/XLVD6iQFKH]/HyQL-DXPH&DUGHOO3HUHOOy  ...................................... 403 EL  RETRAT  DEL  R.  DR.  JAUME  LLAMBIAS,   COMANADOR  DELS  CANONGES  REGULARS  DE  L’ORDE     DE  SANT  ANTONI  ABAT  DE  CIUTADELLA *XLOOHP6LQWHV(VSDVD  ...................................................................................... 415 –14–

BUCRANIA  IN  PREHISTORIC  SARDINIA:     ORIGIN,  DEVELOPMENT,  HISTORY,  MEANING Giuseppa  Tanda  ............................................................................................... 427 UNA  TEULA  PINTADA  PROCEDENT  DEL  BARRI  ANTIC     DE  PALMA Antoni  Vallespir  i  Bonet.  .................................................................................. 437 RADIOCARBON  DATING  OF  DRY  STONE  WALLS:     THE  CASE  OF  TALAYOT  B  OF  TORRALBA  D’EN  SALORD   (MENORCA,  SPAIN) Mark  Van  Strydonck,  Guy  De  Mulder  i  Herlinde  Borms  ................................. 445 Tabula  gratulatoria  ........................................................................................ 455

–15–

LES  LLARS  DE  FOC  EN  ELS  CAPS   COSTANERS  DE  SA  FERRADURA  (MANACOR)   I  ES  COLL  DE  CALA  MORELL   (CIUTADELLA)

Montserrat  Anglada  Fontestad $QWRQL)HUUHU5RWJHU Museu  de  Menorca

'DPLj5DPLV%HUQDG Magdalena  Salas  Burguera Museu  d’Història  de  Manacor

INTRODUCCIÓ:  EL  PROJECTE  ENTRE  ILLES   El   projecte   Entre   Illes   té   com   a   objectiu   recollir   noves   dades   dels   assenta-­ ments  balears  de  l’edat  del  bronze  situats  a  caps  costaners,  a  través  de  l’exca-­ vació   als   jaciments   de   sa   Ferradura   (Porto   Cristo,   Mallorca)   i   es   Coll   de   cala   Morell  (Ciutadella,  Menorca)  (Anglada  et  alii,  2013).  La  funció  d’aquests  as-­ sentaments,   situats   en   llocs   de   relleu   escarpat   i   que   presenten   en   molts   casos   estructures   defensives,   és   encara   força   desconeguda.  Amb   l’excepció   del   pro-­ jecte  d’investigació  al  jaciment  de  Cap  de  Forma  (Maó,  Menorca)  (Plantalamor   et  alii QRV¶KLKDYLHQGHVHQYROXSDWH[FDYDFLRQVVLVWHPjWLTXHVDEDQVGH l’inici  del  projecte  Entre  Illes. Tot  i  així,  ja  abans  d’iniciar  les  tasques  d’investigació  actuals,  les  datacions   radiocàrboniques  procedents  de  cap  de  Forma  (Van  Strydonck  et  alii,  2001)  i  es   3RS0RVTXHU0HVWUHVL'H1LFROiV SHUPHWLHQD¿UPDUTXHDPEGyVYDQ HVWDURFXSDWVGXUDQWHOEURQ]H¿QDO0DOJUDWWRWHOVWUHEDOOVGHVHQYROXSDWVDFDOD 0RUHOOKDQSHUPqVFRQVWDWDUTXHO¶RFXSDFLyGHFDSVFRVWDQHUVGXUDQWODSUHKLVWz-­ ria  es  remunta  a  la  fase  anterior. 'HVSUpVGHTXDWUHFDPSDQ\HVG¶H[FDYDFLyDOVGRVMDFLPHQWVHVSHU¿OHQOHV característiques  de   cada   un,   així   com   les   semblances   i   les   diferències.   Un   dels   HOHPHQWVTXHHVUHYHODFRPDGHJUDQLQWHUqVDO¶KRUDG¶LQWHUSUHWDUORVpVHOGH les  llars  de  foc.  En  l’àmbit  d’aquest  treball,  el  terme  llar  de  foc  fa  referència  a   –59–

TXDOVHYROHVWUXFWXUDRHVSDLGHOLPLWDWRQV¶KDJLQSURGXwWSURFHVVRVGHFRPEXVWLy controlats,    més  o  menys  reiterats.  Aquesta  contribució  pretén  ser  una  exposició   de  les  estructures  de  combustió  documentades  pel  projecte  Entre  Illes  i  analitzar   FRP DTXHVWHV HQV DMXGHQ D HQWHQGUH PLOORU HO VLJQL¿FDW FXOWXUDO GHOV GRV FDSV costaners  en  curs  d’excavació. Amb  aquest  treball,  volem  retre  un  reconeixement  a  la  tasca  investigadora  de   Lluís  Plantalamor,  que  abasta  les  cinc  darreres  dècades.  Ell  ocupa  un  lloc  prota-­ JRQLVWDDODLQYHVWLJDFLyGHOVMDFLPHQWVFRVWDQHUVSUHKLVWzULFVGHOHV%DOHDUV A  començaments  dels  anys  setanta  ja  va  recollir  materials  arqueològics  a  di-­ ferents  illots  de  la  costa  meridional  de  Mallorca,  que  es  dipositaren  al  Museu  de   Mallorca,  els  qual  publicaria  posteriorment  un  altre  autor  (Guerrero,  1981). $Q\V PpV WDUG DSURIXQGt DOV VHXV WUHEDOOV VREUH O¶DUTXLWHFWXUD SUHKLVWzULFD GHO¶LOODGH0HQRUFDHQODTHVWLyGHOVFDSVFRVWDQHUVIRUWL¿FDWV3ODQWDODPRU D E  L UHODFLRQj DTXHVWD WLSRORJLD G¶DVVHQWDPHQWV DPE XQ H[HPSOH GH)RUPHQWHUDVLWXDWDVD&DODOD0ROD TXHKDYLDHVWDWSUqYLDPHQWLGHQWL¿FDW (Fernández,  1977). Una  nova  actuació  efectuada  des  del  Museu  de  Menorca  en  aquells  anys  va   FRQVLVWLUDH[FDYDUODQDYHWDG¶KDELWDFLyVLWXDGDDODFDOD%ODQFDGH&LXWDGHOOD (Juan  i  Plantalamor,  1997). A   mitjans   dels   anys   noranta   es   va   realitzar   l’aixecament   planimètric   de   les   construccions  situades  al  cap  costaner  de  cala  Morell  (Juan  i  Plantalamor  1996).   Aquest  estudi  va  permetre  constatar  que  les  estructures  situades  a  l’interior  del   UHFLQWHUHVSRQLHQDODWLSRORJLDGHOHVQDYHWHVG¶KDELWDFLy Paral·lelament,  des  del  Museu  de  Menorca  i  la  Universitat  de  Sassari  s’engegà   XQSURMHFWHGHUHFHUFDVREUHHOVFDSVFRVWDQHUVIRUWL¿FDWVD0HQRUFDHQFDSoDODW LQLFLDOPHQWSHU/OXtV3ODQWDODPRUL*LRYDQQL7RUHDOVTXDOVV¶KLDIHJLULHQ*LX-­ seppina  Tanda  i  Anna  Depalmas.  El  projecte  es  va  centrar  especialment  en  les   excavacions  al  recinte  del  cap  de  Forma  (Plantalamor  et  alii,  1999).  Les  excava-­ cions  continuen  a  dia  d’avui  sota  la  direcció  d’Anna  Depalmas. Posteriorment,   va   participar   a   l’excavació   i   estudi   de   l’estructura   ciclòpia   G¶KjELWDWGHV¶$UHQDOHWGH6RQ&RORP$UWj VLWXDGDDOHVLPPHGLDFLRQVGHOFDOy dels  Ermitans,  que  va  oferir  un  context  d’abandonament  amb  materials  de  tradi-­ ció  campaniforme  datat  ca.  2000  cal  BC  (Ramis  et  alii,  (QGDUUHUOORFV¶KDGHIHUUHIHUqQFLDDO¶HVWXGLSODQLPqWULFGHOMDFLPHQWVLWXDW DOFDSFRVWDQHUG¶HV&DVWHOOHWGHOD7RUUHGHO5DPRHV3RS0RVTXHU$QJODGDet   alii,  2010). (OSURMHFWH(QWUH,OOHVHQHOTXDO/OXtV3ODQWDODPRUWDPEpKLFROāODERUDpV fruit  en  gran  part  de  tot  aquest  bagatge  acumulat. –60–

EL  CONTEXT  CRONOLÒGIC  I  CULTURAL     DELS  ASSENTAMENTS  EN  CAPS  COSTANERS Els  segles  centrals  del  segon  mil·lenni  cal  BC  es  caracteritzen,  a  Mallorca  i   Menorca,   per   la   presència   d’unes   estructures   domèstiques   de   planta   allargada,   FRQHJXGHVFRPDQDYHWHVG¶KDELWDFLy/¶KRPRJHQHwWDWH[LVWHQWHQWUHOHVGXHVLOOHV HQO¶jPELWFRQVWUXFWLXV¶REVHUYDWDPEpHQHOVPDWHULDOVPREOHVSHUzHQOHVHV-­ tructures  funeràries  es  perceben  certes  diferències. L’organització  a  partir  de  petits  assentaments  sense  una  jerarquització  de  l’es-­ pai,  així  com  els  materials  recuperats  tant  en  contextos  domèstics  com  funeraris,   KDQSHUPqVSURSRVDUSHUDTXHVWDHWDSDO¶H[LVWqQFLDG¶XQDVRFLHWDWSRFFRPSOH[D en  què  les  activitats  econòmiques  s’estructurarien  fonamentalment  a  partir  de  les   unitats  domèstiques. $TXHVWSDQRUDPDFDQYLDUjDSDUWLUGHOEURQ]H¿QDOPRPHQWHQTXqHQDVVHQ-­ WDPHQWVPDOORUTXLQVFRPHV)LJXHUDOGH6RQ5HDO5RVVHOOyL&DPSV RHO QXFOLFHQWUDOGHOSREODWGHV¶,OORW)UH\L5RVVHOOy HVSHUFHSMDXQDHVWUXFWX-­ UDHVSDFLDOGLIHUHQWPHQ\VKRPRJqQLD$0HQRUFDHOVFDQYLVQRVyQGHPRPHQW WDQ HYLGHQWV WRW L TXH DOJXQHV QDYHWHV G¶KDELWDFLy FRP &ODULDQD 3ODQWDODPRU i  Anglada,  1978)  i  cala  Blanca  (Juan  i  Plantalamor,  1997)  són  abandonades  de   manera  més  o  menys  sincrònica. És  durant  aquest  període,  per  tant,  que  s’inicia  el  procés  de  divergència  cul-­ tural  entre  les  dues  illes  que  culminarà  a  l’edat  del  ferro.  Aquest  procés  de  diver-­ gència  i  complexitat  social  creixent  és  sincrònic,  però  no  necessàriament  conse-­ qüència  directa,  de  l’activació  de  les  xarxes  comercials  de  llarga  distància  a  la   Mediterrània  central  i  occidental.  Tot  i  ocupar  un  lloc  central  des  del  punt  de  vista   JHRJUj¿FO¶HVFDVVHWDWGHPDWHULDOVH[zJHQVDOHV,OOHV%DOHDUVVHPEODLQGLFDUTXH aquestes  ocupen  un  lloc  molt  marginal  en  aquest  nou  context.

ELS  RESULTATS  DE  LES  EXCAVACIONS  A  CALA  MORELL   (MENORCA)  I  SA  FERRADURA  (MALLORCA) L’assentament  de  Cala  Morell  es  troba  situat  sobre  un  cap  rocallós  d’uns  35   metres  d’alçada,  que  tanca  la  cala  del  mateix  nom  pel  costat  nord-­est,  a  la  part   septentrional  de  Menorca.  Es  tracta  d’una  zona  amb  una  gran  incidència  de  sali-­ nització  eòlica,  amb  poca  vegetació  i  poc  adequada  per  a  l’agricultura  o  la  rama-­ deria.   L’assentament  es  troba  protegit,  per  la  part  on  s’uneix  amb  la  terra  ferma,  per   XQDVqULHGHSDQ\VGHPXUDGDGHSHGUDHQVHFFRQVWUXwWVDSUR¿WDQWHOVGHVQLYHOOV QDWXUDOV GHO WHUUHQ\ (Q HO UHFLQWH V¶REVHUYHQ ¿QV D WUHW]H QDYHWHV G¶KDELWDFLy –61–

d’uns   vuit   metres   de   llarg   per   tres   metres   d’ample   en   la   majoria   dels   casos   i   orientades  cap  al  sud  i  sud-­oest.  Estan  construïdes  mitjançant  murs  de  doble  pa-­ rament,  amb  pedres  de  dimensions  petites  i  mitjanes.  Algunes  d’aquestes  estruc-­ tures  s’adossen  a  la  murada  que  delimita  el  recinte. $OFHQWUHGHOMDFLPHQWKLKDGXHVGHSUHVVLRQVGHIDFWXUDDQWUzSLFDG¶XQVYXLW metres  de  llarg  per  quatre  d’ample,  interpretades  com  a  dipòsits  per  recollir  l’ai-­ JXD GH SOXMD -XDQ L 3ODQWDODPRU  $O SXQW PpV DOW GHO SURPRQWRUL V¶KL observa  una  estructura  de  tendència  aparentment  circular  construïda  amb  grans   EORFVGHSHGUDGH¿QDOLWDW¿QVDUDGHVFRQHJXGD 6¶KDQ IHW TXDWUH FDPSDQ\HV G¶H[FDYDFLy HQ DTXHVW MDFLPHQW HQWUH HOV DQ\V LGXUDQWOHVTXDOVV¶KDQH[FDYDWLUHVWDXUDWGXHVGHOHVQDYHWHVH[LV-­ tents  al  jaciment. 'DYDOOHOVQLYHOOVVXSHU¿FLDOVHVYDQGRFXPHQWDUHVWUDWVFRUUHVSRQHQWVDO¶HQ-­ GHUURFGHOVPXUVLGHOVRVWUHSHUVRWDGHOVTXDOVKLKDYLDHOVQLYHOOVFRUUHVSRQHQWV DOPRPHQWG¶~VGHOVKDELWDWJHV Pel  que  fa  a  la  naveta  11,  presenta  un  espai  intern  organitzat  a  partir  d’una  es-­ tructura  de  combustió  ubicada  en  posició  central.  A  cada  costat  d’aquest  element   V¶KLGLVSRVHQGXHVEDQTXHWHVEDL[HVGHSHGUD'DYDQWODIDoDQDV¶KLREVHUYDXQ espai  d’uns  4  m2GHOLPLWDWSHUO¶DEVLVGHODQDYHWDRQV¶KLYDGRFXPHQWDUOD base  d’un  molí  de  vaivé,  sobre  una  banqueta  de  pedra,  i  altres  elements  relacio-­ nats  amb  el  processat  d’aliments.  La  part  superior  del  molí  manual  abans  esmen-­ WDWHVYDUHFXSHUDUDO¶LQWHULRUGHO¶HGL¿FLSURSGHODOODUGHIRF $ O¶LQWHULRU GH OD QDYHWD HV YDQ SRGHU GLIHUHQFLDU GRV KRULW]RQV G¶RFXSDFLy diferents,  en  els  quals  es  va  recuperar  una  gran  quantitat  de  material  arqueològic:   fragments   de   ceràmica   i   restes   de   fauna   domèstica,   però   també   indústria   òssia   i   lítica.   De   manera   preliminar,   una   d’aquestes   fases   d’ocupació   es   pot   situar   a   mitjans  del  segon  mil·lenni  cal  BC,  mentre  que  l’altra  se  situaria  ja  a  inicis  del   EURQ]H¿QDO /DQDYHWDWRWLSUHVHQWDUXQDGLQjPLFDHVWUDWLJUj¿FDOOHXJHUDPHQWGLIHUHQW va   permetre   documentar   una   distribució   interna   semblant,   amb   una   llar   de   foc   en  posició  central.  Al  contrari  que  a  la  naveta  11,  no  es  va  poder  documentar  la   presència  de  cap  molí  manual,  però  si  d’altres  elements  ossis  i  lítics  (punxons,   SHUFXVVRUVHWF TXHV¶KDYLHQLGHQWL¿FDWDO¶DOWUDQDYHWD(QFDUDQRHVGLVSRVDGH datacions  de  C14  per  a  aquesta  naveta. El  jaciment  de  sa  Ferradura  es  troba,  igual  que  l’anterior,  en  un  promontori   costaner,  encara  que  té  una  superfície  considerablement  menor  que  aquell.  Està   situat  al  costat  sud-­oest  de  Mallorca,  en  una  zona  dominada  actualment  per  for-­ PDFLRQVYHJHWDOVGHJDUULJDEDL[D6¶KLDFFHGHL[DWUDYpVG¶XQLVWPHDPESHQGHQW ascendent,   defensat   per   diverses   línies   murals   escalonades.   La   superior   consti-­ –62–

tueix  una  veritable  murada,  que  tanca  l’accés  a  l’assentament.  Està  formada  per   dos  trams  còncaus  construïts  mitjançant  tècnica  ciclòpia,  units  en  angle,  amb  una   longitud  total  d’uns  18  m.  L’únic  accés  és  un  pas  estret  situat  entre  l’extrem  sep-­ tentrional  d’aquesta  muralla  i  el  mateix  penya-­segat  del  promontori.  A  la  part  de   terra  ferma,  davant  l’istme  que  dóna  accés  al  cap  costaner,  s’observen  una  sèrie   d’estructures  construïdes  amb  tècnica  ciclòpia.  Malgrat  tot,  l’espessa  vegetació   que  cobreix  la  zona  no  permet  reconèixer  amb  claredat,  de  moment,  les  diferents   estructures. ,JXDOTXHHOMDFLPHQWGHFDOD0RUHOOVD)HUUDGXUDKDHVWDWREMHFWHGHTXDWUH FDPSDQ\HVG¶H[FDYDFLyHQWUHHOVDQ\VL$TXHVWHVLQWHUYHQFLRQVKDQ permès  constatar  que  l’espai  ocupat  per  l’assentament  es  troba  dividit  en  dos  sec-­ WRUVG¶DFRUGDPEOHVUHVWHVDUTXLWHFWzQLTXHVLGHQWL¿FDGHV El  Sector  I  es  pot  descriure  com  un  espai  de  tendència  rectangular  d’uns  18  m   d’amplada  i  13  m  de  longitud  màximes,  delimitat  per  alguns  blocs  aïllats  i  per  la   pròpia  murada  de  tancament  del  promontori.  Després  de  treure  el    nivell  super-­ ¿FLDOGHFREHUWDYHJHWDOYDQDSDUqL[HUGRVQLYHOOVTXHV¶LQWHUSUHWDUHQFRPO¶HQ-­ derroc  de  les  estructures  arquitectòniques.  Una  vegada  enretirats  aquests  nivells,   apareixeren  els  nivells  d’ocupació  i  es  pogueren  documentar  una  sèrie  de  llars  de   foc  de  tipologies  molt  diverses.  L’amplada  d’aquest  àmbit,  unida  a  l’absència  de   bases  de  puntal  o  columna  com  les  que  es  documenten  a  algunes  navetes  i  a  l’es-­ cassa  potència  del  nivell  d’enderroc,  permeten  proposar  que  el  Sector  I  seria  un   HVSDLDFHOREHUW'XUDQWO¶H[FDYDFLyG¶DTXHVWVHFWRUV¶KDGRFXPHQWDWXQFRQMXQW important  d’indústria  lítica  (parts  mòbils  de  molins  manuals  i  percussors),  indús-­ tria  òssia,  ceràmica  (olles  globulars,  algun  fragment  de  contenidor  pitoide,  etc.)   i  restes  de  mamífers  domèstics.  De  manera  preliminar,  l’ocupació  d’aquest  espai   es  pot  situar  entorn  de  la  transició  entre  el  segon  i  el  primer  mil·lenni. El  Sector  II  és  una  gran  estructura,  possiblement  coberta,  que  es  troba  a  la  part   PpVDOWDGHOMDFLPHQWDPEXQPXUTXHODVHSDUDGHO6HFWRU,LTXHHQFDUDQRKD estat  excavada.  

Les  llars  de  foc  d’es  Coll  de  cala  Morell $ OHV GXHV QDYHWHV H[FDYDGHV V¶KL ORFDOLW]DUHQ HVWUXFWXUHV GH FRPEXVWLy VL-­ tuades  en  una  posició  més  o  menys  central  així  com  dues  llars  de  foc  situades   D O¶H[WHULRU GH OD QDYHWD  ¿J  $ FRQWLQXDFLy HV ID XQD GHVFULSFLy GH OHV estructures. A   l’interior   de   la   naveta   11   es   va   documentar   una   estructura   de   combustió   ¿JQ~P¿J UHODFLRQDGDDOQLYHOOG¶~V/DOODUGHIRFVLWXDGDHQXQDSR-­ sició  central,  presentava  un  tancament  perimetral,  d’uns  125  x  75  cm,  de  tendèn-­ –63–

)LJ9LVWDJHQHUDOGHOHVQDYHWHVHVTXHUUD LGUHWD GHVSUpVGHO¶H[FDYDFLy DPEOHVGLIHUHQWVOODUVGHIRFQXPHUDGHV

cia  rectangular  amb  el  costat  sud  absidat.  Les  lloses  perimetrals  són  de  sorrenca   vermella  i  es  troben  disposades  verticalment.  En  canvi,  el  costat  sud  es  conforma   amb   pedres   dolomítiques,   algunes   de   les   quals   es   troben   desbastades.  Aquesta   HVWUXFWXUDHVEDVWtVREUHODURFDPDUHV¶DSUR¿WjXQGHVQLYHOOLHVIDOFjDOVHXWRUQ amb  pedres  mitjanes  i  petites,  així  com  amb  anivellaments  fets  amb  paviments   petits  que  cobrien  el  sediment  dipositat  per  anivellar  les  irregularitats  del  terreny.   Una   mostra   d’os   procedent   d’una   d’aquestes   capes   de   preparació   va   oferir   un   resultat  situat  entre  ca.  1450-­1300  cal  BC.   A  l’interior  del  tancament  perimetral,  es  documentà  un  nivell  amb  restes  cen-­ droses,  datat  per  C14  entre  els  segles   XIV  i   XII  cal  BC,  el  qual  s’adossava  a  les   pedres  que  delimiten  l’estructura.  Sota  aquest  nivell  es  va  localitzar  un  enllosat  de   pedres  sorrenques  vermelles  disposades  de  pla.  A  aquestes  llosetes  s’associaven   dos  nivells  cendrosos,  relacionats  també  al  darrer  moment  d’ús  de  la  naveta  11   ¿JQ~P¿J  A  l’exterior  de  la  naveta  11,  prop  de  l’entrada  i  al  costat  d’una  de  les  dues   GHSUHVVLRQV TXH HV WUREHQ DO FHQWUH GHO MDFLPHQW V¶KL GRFXPHQWDUHQ OHV UHVWHV G¶XQDDOWUDHVWUXFWXUDGHFRPEXVWLy¿JQ~P¿J MXVWSHUVRWDGHOQLYHOO VXSHU¿FLDO(OVHXWDQFDPHQWGHWHQGqQFLDTXDGUDQJXODUHVWUREDYDSHUGXWHQHOV costats  curts.  Tot  i  així,  l’interior  conservava  les  restes  del  paviment  de  lloselles   GHSHGUDVRUUHQFD(VUHODFLRQDDPEXQDXQLWDWHVWUDWLJUj¿FDTXHV¶KDLQWHUSUHWDW com  un  nivell  d’ús  a  la  part  exterior. L’excavació  de  l’exterior  de  la  naveta  11  va  permetre  documentar  encara  una   DOWUDHVWUXFWXUDGHFRPEXVWLy¿JQ~P GHGLPHQVLRQVSHWLWHVDGRVVDGDD O¶DEVLVGHO¶HGL¿FL(VWUREDGHOLPLWDGDSHUEORFVLUUHJXODUVGHFDOFjULDGRORPtWLFD provinents  del  substrat  geològic  local.  Presenta  una  forma  de  tendència  rectangu-­ lar,  de  20  cm  de  llarg  per  40  cm  d’ample.   –64–

)LJ9LVWD]HQLWDOGHO¶HVWUXFWXUDGHFRPEXVWLyLEDQTXHWDGHODQDYHWD

3HOTXHIDDODQDYHWDWDPEpV¶KLYDQSRGHUGRFXPHQWDUGXHVHVWUXFWXUHVGH FRPEXVWLyUHODFLRQDGHVDPEO¶~VGRPqVWLFGHO¶HGL¿FL$TXHVWHVV¶DVVRFLDYHQDO GDUUHUQLYHOOG¶~VGHODQDYHWDXQD¿JQ~P¿J VHJXHL[HOPDWHL[SDWUy que  l’anterior:  forma  quadrangular  amb  un  tancat  de  pedres  dolomítiques.  El  seu   registre  intern  evidencià  el  darrer  ús  de  la  llar  format  per  un  nivell  poc  compacte   amb  restes  de  carbons,  el  qual  contenia  restes  de  ceràmiques  d’olles  amb  vora   girada,  a  més  d’una  petita  eina  lítica.  Per  sota  d’aquesta  unitat  es  documentaren   les  restes  d’un  empedrat  fet  amb  llosetes  petites  de  pedra  sorrenca  força  perdut,   entre  les  quals,  un  nivell  sedimentari  compacte  i  cendrós  reomplia  les  encletxes.   Aquest  empedrat  es  va  interpretar  com  una  reparació  perquè  davall  va  aparèixer   un  empedrat  anterior,  format  també  per  pedres  planeres  de  sorrenca  col·locades   com  a  base  de  l’estructura  de  combustió.  De  fet,  el  tancament  perimetral  de  la   llar   es   trobava   construït   parcialment   sobre   aquest   paviment,     com   es   va   poder   documentar  al  sud  de  l’estructura,  on  l’empedrat  de  lloselles  s’estenia  fora  del   tancament  de  pedres  de  la  llar.  Tota  l’estructura  es  trobava  sobre  un  nivell    de   matriu  gravosa  amb  fragments  petits  de  carbó.   /DVHJRQDHVWUXFWXUDGHFRPEXVWLy¿JQ~P ORFDOLW]DGDGLQVODQDYHWD 12  consistia  en  una  capa  d’argila  molt  depurada,  de  pocs  centímetres  de  gruix,   planta  ovalada  i  uns  50  cm2  de  superfície.  Aquesta  solera  presentava  evidències   de  rubefacció  a  la  zona  central,  en  un  espai  d’uns  25  cm2.  Tot  el  conjunt  es  troba-­ va  cobert  per  un  estrat  de  fragments  de  carbó,  de  molt  poca  potència,  que  s’este-­ nia  lleugerament  per  fora  dels  límits  de  la  solera.   –65–

)LJ(VWUXFWXUD GHFRPEXVWLyGH ODQDYHWDDPE l’empedrat  original.

)LJ(VWUXFWXUD   GHFRPEXVWLyVLWXDGD a  l’exterior  de  la   naveta  11.

Les  llars  de  foc  de  sa  Ferradura $OOODUJGHOHVTXDWUHFDPSDQ\HVG¶H[FDYDFLyUHDOLW]DGHVV¶KDQLGHQWL¿FDW¿QV a  set  llars  de  foc  al  Sector  II  de  sa  Ferradura. /DSULPHUDOODU¿JQ~P¿J pVXQDJUDHOODG¶DUJLODGHWHQGqQFLDUHF-­ tangular,  amb  unes  mesures  aproximades  de  30  per  40  cm.  No  està  delimitada  per   pedres,  sinó  que  s’adapta  a  grans  trets  a  una  petit  clot  de  la  roca  natural.  Precisa-­ ment,  el  nivell  inferior  que  farceix  aquest  clot  és  una  acumulació  de  grava  amb   DUJLOD6REUHHOOV¶LGHQWL¿TXHQGXHV¿QHVFDSHVG¶DUJLODGHSXUDGDPROWFRPSDF-­ tes.  La  superior,  de  to  ataronjat,  es  troba  afectada  per  l’exposició  al  foc.  Aquesta   OODUKDHVWDWGDWDGDHQWUHHOVVHJOHV;,L;FDO%&DSDUWLUGHODGDWDFLyGH& realitzada  sobre  un  os  de  boví  que  es  trobava  englobat  a  la  capa  argilosa  superior. –66–

/DVHJRQDOODUGHIRF¿JQ~P WDPSRFHVWUREDGHOLPLWDGDSHUSHGUHV ÒQLFDPHQWV¶LGHQWL¿FDXQDSHWLWDEDQTXHWDDXQGHOVH[WUHPVIRUPDGDSHUVHWSH-­ dres  planes  de  mida  mitjana.  Aquest  enllosat  és  de  tendència  quadrada,  amb  unes   dimensions  aproximades  d’1  m  de  costat.  A  la  banqueta  es  troba  adossat  un  nivell   de  terra  rubefacta  de  forma  ovalada  que  conforma  la  superfície  de  combustió.  Per   sota  té  un  nivell  de  preparació  que  consisteix  en  un  reompliment  de  les  encletxes   de   la   roca   natural   amb   pedres   petites   i   terra.  Al   voltant   d’aquesta   estructura   és   RQV¶KDQWUREDWOHVFRQFHQWUDFLRQVPpVDOWHVGHFHUjPLFDLGHIDXQDHQXQDPD-­ triu  de  sediment  marronós  barrejada  amb  carbons  que  formaria  part  de  l’abocador   de  material  que  genera  aquesta  llar.  Precisament  la  datació  radiocarbònica  d’un   G¶DTXHVWVRVVRVKDSHUPqVHVWDEOLUTXHODFURQRORJLDG¶~VG¶DTXHVWDOODUWDPEpVH situa  entre  els  segles  XI  i  X  cal  BC. /DWHUFHUDOODUGHIRF¿JQ~P¿J HVWjDGRVVDGDDOPXUTXHVHSDUDHOV sectors  I  i  II.  Aquesta  llar  és  de  forma  circular,  d’uns  50  cm  de  diàmetre,  delimita-­ da  per  una  línia  de  pedres  de  mida  petita,  amb  una  regularització  de  la  roca  natural   l’interior,  la  qual  es  troba  reomplerta  per  un  nivell  de  sediment  cendrós.  A  un  dels   VHXVFRVWDWVDO¶H[WHULRUV¶KLYDGRFXPHQWDUXQDERFDPHQWGHFHQGUHVSUREDEOH-­ ment  conseqüència  de  les  darreres  neteges  de  la  llar. /DTXDUWDOODUGHIRF¿JQ~P¿JQ~P pVGHWHQGqQFLDRYDODGD GHOLPLWDGDSHUXQFRUGyGHSHGUHV$OJXQHVG¶DTXHVWHVHVWDQGLVSRVDGHVKRULW]RQ-­ talment  i  altres  en  posició  vertical.  Anterior  a  la  construcció  d’aquesta  estructura,   es  documenta  un  nivell  sedimentari  amb  grava  abundant  que  anivella  el  terreny,   UHRPSOLQWOHVHQFOHW[HVGHODURFDQDWXUDO$XQGHOVH[WUHPVGHODOODUV¶KLYDGR-­ cumentar  un  nivell  d’escassa  potència  d’argila  rubefacta,  molt  erosionat.  A  l’altre   extrem  de  l’estructura  les  mateixes  pedres  conformen  un  receptacle  assentat  di-­ rectament  sobre  la  roca  contenia  una  concentració  de  cendres  i  carbons.  Aquesta   llar  presenta  paral·lelismes  clars  amb  les  estructures  anomenades  hogar  parrilla   5RVVHOOy%RUGR\ TXHVyQFDUDFWHUtVWLTXHVGHOHVQDYHWHVG¶KDELWDFLy però,  a  diferència  d’aquestes,  presenta  la  cavitat  de  les  cendres  excavada  a  la  roca.   /DFLQTXHQDOODUpVXQDWDFDFHQGURVDDPEJUDQFRQFHQWUDFLyGHFDUERQV¿J núm.  5)  que  té  una  extensió  aproximada  d’1  m2  i  no  es  troba  delimitada  per  cap   tipus   d’estructura.   La   datació   radiocarbònica   d’una   mostra   faunística   procedent   d’aquest  context  va  oferir  un  resultat  que  se  situa  aproximadament  entre  1050-­850   cal  BC. /DVLVHQDOODU¿JQ~P¿J WpIRUPDRYDODGDDPEXQSHUtPHWUHGH pedres  mitjanes  de  mida  una  mica  superior  a  les  de  l’interior,  les  quals  conformen   la  base  de  l’estructura.  Tant  els  blocs  del  cordó  exterior  com  els  de  l’interior  es   troben  lligats  amb  un  sediment  argilós  de  color  marró.  Per  damunt  d’aquesta  pre-­ SDUDFLyKLKDYLDXQQLYHOODUJLOyVPROWFRPSDFWHDPEFHQGUHVLFDUERQV –67–

Fig.  5.  Vista  general  del   6HFWRU,GH6D)HUUDGXUD DPEOHVGLIHUHQWVOODUVGH foc  numerades.

Fig.  6.  Graella  corresponent   a  la  llar  1  de  Sa  Ferradura.

/DVHWHQDOODU¿JQ~P¿JQ~P SUHVHQWDXQDHVWUXFWXUDPROWVLPLODU a  l’estructura  de  combustió  núm.  4,  de  la  qual  es  troba  només  a  80  cm  de  distància   Per  tant,  es  pot  englobar  també  a  la  tipologia  de  l’hogar  parrilla  GH5RVVHOOy%RU-­ doy  (1986-­89).  Una  de  les  poques  diferències  és  que  un  dels  costats  està  delimitat   per  un  desnivell  de  la  roca  mare.

DISCUSSIÓ  I  CONSIDERACIONS  FINALS /¶H[FDYDFLyGHOHVQDYHWHVLG¶HV&ROOGHFDOD0RUHOOKDSHUPqVGRFX-­ PHQWDUHOHPHQWVSURSLVG¶XQKDELWDWJHGHO¶HGDWGHOEURQ]HEDOHDU/HVHVWUXFWXUHV GHFRPEXVWLyDO¶LQWHULRUG¶DTXHVWVHGL¿FLVHVWUREHQUHODFLRQDGHVLJXDOTXHD d’altres  construccions  com  ara  les  banquetes,  amb  els  contextos  d’ocupació  de  les   –68–

Fig.  7.  Llar  3   de  Sa  Ferradura.

QDYHWHV&DODIHJLUTXHV¶KDQGRFXPHQWDWDOWUHVHOHPHQWVFRPPROLQVPDQXDOV percussors,  punxons  o  atuells  ceràmics  (fragments  de  tonell,  vasos  troncocònics,   olles  globulars,  etc.,  alguns  d’ells  relacionats  directament  amb  les  estructures  de   FRPEXVWLy TXHUHIRUFHQHOFDUjFWHUGRPqVWLFGHOVHGL¿FLV/HVUHVWHVRUJjQLTXHV es  composen  principalment  d’ossos  de  mamífers  domèstics,  amb  una  presència   important  de  boví  entre  la  fauna  de  la  naveta  11.  El  tret  diferencial,  respecte  a   d’altres  poblats  amb  estructures  naviculars,  és  la  presència  de  dues  llars  de  foc   a  l’aire  lliure.  Aquestes  darreres  es  troben  en  procés  d’estudi,  amb  l’objectiu  de   determinar  quin  tipus  de  vinculació  es  pot  establir  amb  les  navetes  adjacents  i  les   DFWLYLWDWVTXHV¶KLYDQGHVHQYROXSDU En  el  cas  de  sa  Ferradura,  les  llars  de  foc  dibuixen  una  realitat  molt  diferent   a  la  del  jaciment  menorquí.  Es  tracta  d’una  acumulació  de  7  foganyes  en  un   espai  a  cel  obert  de  poc  més  de  200  m2.  La  distància  entre  les  llars  de  foc  és  tan   HVFDVVDTXH¿QVLWRWHQDOJXQVFDVRVpVPROWGLItFLOTXHSRJXHVVLQHVWDUHQ~V simultàniament.  No  obstant,  les  datacions  radiocarbòniques  disponibles  s’agru-­ pen,  a  grans  trets,  en  un  mateix  interval  cronològic.  Els  objectes  i  restes  mate-­ rials  associades  a  aquestes  llars  són,  en  general,  bastant  semblants  al  repertori   de  cala  Morell.  En  tot  cas,  es  pot  esmentar  una  presència  més  escassa  de  restes   de  ceràmica  que  en  el  cas  de  cala  Morell,  fet  que  permet  proposar  una  ocupació   KXPDQD PHQ\V LQWHQVD$VVRFLDGHV D OHV OODUV GH IRF V¶KDQ GRFXPHQWDW JUDQV acumulacions  de  restes  de  fauna  domèstica,  dominades  de  manera  molt  clara  per   la  cabra  i  l’ovella.   Igual  que  a  la  resta  de  jaciments  d’aquesta  època,  les  evidències  de  consum   de  recursos  marins  són  extremadament  escasses  a  ambdós  caps  costaners.  De  la   PDWHL[DPDQHUDSUjFWLFDPHQWQRV¶KDQUHFXSHUDWUHVWHVYHJHWDOVGXUDQWO¶H[FD-­ –69–

YDFLy WRW L TXH UHVWD SHQGHQW OD ÀRWDFLy del   sediment.   D’altra   banda,   l’anàlisi   de   les  mostres  recollides  sobre  diversos  ob-­ jectes  d’indústria  lítica  permetrà  compro-­ var  la  possible  relació  amb  el  processat  de   cereals  i  altres  matèries  orgàniques. En  tots  dos  jaciments,  les  llars  de  foc   es  revelen  com  un  element  cabdal  per  in-­ WHUSUHWDU HO VLJQL¿FDW FXOWXUDO G¶DPEGyV indrets.   En   termes   generals,   les   llars   de   foc   poden   presentar   una   variada   funci-­ onalitat   i,   en   molts   de   casos,   constituei-­ xen  elements  polivalents.  Així,  es  poden   destacar  les  funcions  d’escalfament,  d’il-­ luminació,   de   cocció   d’aliments,   d’acti-­ vitats  artesanals  i  d’usos  rituals  (Pons  et   alii,   1994).   En   el   cas   de   cala   Morell,   a   les  llars  de  foc  de  l’interior  de  les  navetes   Fig.  8.  Llars  4  i  7  de  Sa  Ferradura. se’ls  poden  atribuir,  aparentment,  les  tres   primeres  de  les  funcions  abans  esmenta-­ GHV/¶DEVqQFLDGHPDWHULDOVDUTXHROzJLFVYLQFXODWVDOHVOODUVH[WHULRUVHQGL¿-­ culta  l’atribució  funcional,  tot  i  que  la  manca  de  restes  de  fauna  i  l’escassetat  de   ceràmica  permet  proposar  que  la  seva  funció  no  estaria  directament  lligada  a  la   cocció  d’aliments.  Per  altra  banda,  la  presència  de  dues  llars  de  foc  a  l’interior   de   la   naveta   12,   de   tipologies   completament   diferents,   podria   indicar   funcions   complementàries.   Sigui   com   sigui,   les   evidències   aportades   per   la   disposició   d’aquestes  estructures  a  l’interior  de  les  navetes,  així  com  els  materials  vinculats,   similars  als  que  es  documenten  a  contextos  domèstics  contemporanis  de  l’interior   GHO¶LOODVHPEOHQDSXQWDUDXQOORFG¶KjELWDWHVWDEOH (QHOFDVGHVD)HUUDGXUDHQFDQYLO¶HVWUDWLJUD¿DLO¶HVFDVVDGLVWjQFLDHQWUHOHV HVWUXFWXUHVGHFRPEXVWLyIHWTXHHQGL¿FXOWDULDXQ~VVLPXOWDQLSHUPHWSURSRVDU TXH O¶DVVHQWDPHQW KDXULD HVWDW REMHFWH G¶RFXSDFLRQV LQWHUPLWHQWV HQ HVSDLV GH temps  relativament  curts.  La  presència  d’hogares  parrillaVHPSUHYLQFXODWV¿QV DUDDFRQVWUXFFLRQVQDYLFXODUVSHUPHWSURSRVDUTXHHOVJUXSVKXPDQVTXHYDQ freqüentar  sa  Ferradura  estaven  estretament  lligats  al  marc  cultural  de  les  navetes   G¶KDELWDFLy 6¶KDGHGHVWDFDUWDPEpO¶HQRUPHYDULDELOLWDWWLSROzJLFDGHOHVOODUVGHIRFGR-­ FXPHQWDGHVDVD)HUUDGXUD(QDTXHVWVHQWLWV¶KDGHSODQWHMDUTXHODGLYHUVLWDWGH les  estructures  de  combustió  que  es  documenten  a  les  Illes  Balears  durant  l’edat   GHOEURQ]HQRKDGHVHUQHFHVVjULDPHQWDWULEXwGDGHIRUPDH[FOXVLYDDODGLYHUVL-­ –70–

Fig.  9.   Llar  6  de  Sa  Ferradura.

WDWIXQFLRQDOVLQyTXHWDPEpKLSRGHQLQWHUYHQLUTHVWLRQVUHODFLRQDGHVDPEHOV GLIHUHQWVjPELWVG¶HQGRFXOWXUDFLyTXHHVGRQHQHQTXDOVHYROFRPXQLWDWKXPDQD En  aquest  sentit,  sembla  lògic  pensar  que  els  trets  culturals  que  es  transmeten  i  ma-­ nifesten  bàsicament  al  si  d’un  petit  grup  d’individus,  com  ara  la  construcció  i  utilit-­ zació  d’una  estructura  de  combustió  dins  un  àmbit  domèstic,  es  troben  sotmesos  a   XQDPHQRUSUHVVLyKRPRJHQHwW]DGRUDTXHDTXHOOVWUHWVTXHHVPDQLIHVWHQDWUDYpV de  la  participació  d’un  major  nombre  de  membres  de  la  comunitat.

BIBLIOGRAFIA ANGLADA,   M.   et   alii.   (2010):   “Aixecament   planimètric   d’es   Castellet   (Ciutadella),   un   DVVHQWDPHQW SUHKLVWzULF FRVWDQHU D OD ]RQD RFFLGHQWDO GH 0HQRUFD´ Bolletí   de   la   Societat  Arqueològica  Lul·∙liana,  66.  Palma,  pàg.  267-­278. —  (2013):  “Una  propuesta  para  la  difusión  y  puesta  en  valor  de  yacimientos  arqueológicos   en   Baleares:   el   proyecto   Entre   Illes”,   a   CASTILLO,  A.,   ed.,   Proceedings   of   the   First   ,QWHUQDWLRQDO&RQIHUHQFHRQ%HVW3UDFWLFHVLQ:RUOG+HULWDJH$UFKDHRORJ\0DKRQ 0LQRUFD%DOHDULF,VODQGV6SDLQ$SULO,  Madrid,  pàg.  723-­732. FERNÁNDEZ,  J.  H. ³ÒOWLPRVGHVFXEULPLHQWRVSUHKLVWyULFRVHQODLVODGH)RUPHQWHUD (Baleares)”,  a  ;9,&RQJUHVR1DFLRQDOGH$UTXHRORJLD9LWRULD,  Saragossa,  pàg.   471-­478. FREY,  O.  H.  i  ROSSELLÓ  BORDOY,  G.  (1964):  “Eine  talayot-­siedlung  bei  s’Illot,  Mallorca”.   Madrider  Mitteilungen,  5.  Madrid,  pàg.  55-­71. GUERRERO,   V.   M.   (1981):   “LRV DVHQWDPLHQWRV KXPDQRV VREUH ORV LVORWHV FRVWHURV GH Mallorca”,  Bolletí  de  la  Societat  Arqueològica  Lul·∙liana,  38.  Palma,  pàg.  191-­231.

–71–

JUAN,  G.  i  PLANTALAMOR,  L.  (1996):  “L’aixecament  planimètric  del  cap  costaner  de  Cala’n   Morell”.  7UHEDOOVGHO0XVHXGH0HQRUFD.  núm.  15.  Maó. —  (1997):  Memòria  de  les  excavacions  a  la  naveta  de  Cala  Blanca.  1986-­1993.  Treballs   del  Museu  de  Menorca.  núm.  21.  Maó. MESTRES,  J.  S.  i  DE  NICOLÁS,  J.  C.  (1999):  “Contribución  de  la  datación  por  radiocarbono   DO HVWDEOHFLPLHQWR GH OD FURQRORJtD DEVROXWD GH OD SUHKLVWRULD PHQRUTXLQD´ Caesaraugusta,  73.  Saragossa,  pàg.  327-­341 PLANTALAMOR,  L.D /¶DUTXLWHFWXUDSUHKLVWzULFDLSURWRKLVWzULFDGH0HQRUFDLHOVHX marc  cultural.  Treballs  del  Museu  de  Menorca.  núm.  12.  Maó. —  (1991b):  Los  asentamientos  costeros  de  la  isla  de  Menorca,  a  $WWLGHO,,&RQJUHVVR ,QWHUQD]LRQDOHGL6WXGL)HQLFLH3XQLFL1RYHPEUH9ROXPHWHU]R5RPD pàg.  1151-­1160. PLANTALAMOR,  L.  i  ANGLADA,  J. ³([FDYDFLRQVDOHVQDYHWHVG¶KDELWDFLyGH&ODULDQD (Ciutadella,  Menorca)”.  Fonaments.  Prehistòria  i  món  antic  als  Països  Catalans,  1.   Barcelona,  pàg.  205-­208. PLANTALAMOR,  L.  et  alii.  (1999):  “Cap  de  Forma  (Minorca):  la  navigazione  nel  Mediterraneo   occidentale  dall’età  del  Bronzo  all’età  del  Ferro”.  Antichità  Sarde,  Studi  e  Ricerche,  5.   Sassari,  pàg.  11-­160. PONS,  E.;;  MOLIST,  M.  i  BUXÓ,  R.  (1994):  “Les  estructures  de  combustió  i  d’emmagatzematge   GXUDQWODSURWRKLVWzULDHQHOVDVVHQWDPHQWVGHOD&DWDOXQ\DOLWRUDO´Cota  Zero,  10.   Vic,  pàg.  49-­59. RAMIS,   D.   et   alii.   (2007):   “S’arenalet   de   Son   Colom   (Artà)   i   l’origen   de   l’arquitectura   ciclòpia  a  les  Balears”.  Bolletí  de  la  Societat  Arqueològica  Lul·∙liana,  63.  Palma,  pàg.   295-­312. —   (  ³6¶DUHQDOHWGH 6RQ &RORP 0DLRUFD QXRYL GDWLVXOOD¿QH GHO III   millennio   a.C.  nelle  Isole  Baleari”.  Sardinia,  Corsica  et  Baleares  Antiquae,  8.  Pisa,  pàg.  15-­26.   ROSSELLÓ   BORDOY,   G.   ³(O KRJDU SDUULOOD HQ ODV QDYHWDV PDOORUTXLQDV´ (PS~ULHV,  48-­50.  Barcelona,  pàg,  260-­267. RAMIS,   D.   et   alii.   i   CAMPS,   J.   (1972):   “Las   excavaciones   en   el   complejo   noreste   de   es   )LJXHUDOGH6RQ5HDO6DQWD0DUJDULWD0DOORUFD ´Noticiario  Arqueológico  Hispano.   Prehistoria,  1.  Madrid,  pàg.  111-­176. VAN  STRYDONCK,  M.  et  alii.  (2001):  5R\DO,QVWLWXWHIRU&XOWXUDO+HULWDJH5DGLRFDUERQ GDWHV;9,,.  Brussel·les.

–72–