Les fusaioles i els pesos de teler del Cercle 7 de Torre d’en Galmés: un exemple de la producció de teixits a Menorca durant la segona edat del ferro
Descripción
Amb la col·laboració de
L’entreteixit del temps
MISCEL·LÀNIA D’ESTUDIS EN HOMENATGE A LLUÍS PLANTALAMOR MASSANET
Editada per CRISTINA ANDREU, CATALINA FERRANDO I OCTAVI PONS
PALMA, 2015
Govern de les Illes Balears Conselleria de Participació, Transparència i Cultura Consellera: Esperança Camps i Barber Director general de Cultura: Jaume Gomila Saura Cap del Departament de Cultura: Catalina Ferrando Ballester
Foto coberta: Olla carenada. Museu de Menorca. Núm. inv. MM 245 (foto arxiu Museu de Menorca). Foto de la contracoberta: Sense títol, Jaume Murillo (2014).
ISBN: 978-84-15029-65-6 Dipòsit legal: PM-807-2015 Impressió, maquetació i disseny: GRUP FENT- FENT IMPRESSIÓ
ÍNDEX PRESENTACIÓ ............................................................................................... 17 INTRODUCCIÓ Cristina Andreu Adame, Catalina Ferrando Ballester i Octavi Pons Machado ...................................................................................... 19 UNA CANYELLERA DE GLADIADOR EN EL MUSEU DE RAIXA Rosa Maria Aguiló Fiol ..................................................................................... 25 CERÀMICA PREHISTÒRICA ASSOCIADA A ESCÒRIA DE FOSA DE MINERAL DE COURE A LA SERRA DE TRAMUNTANA Josep Antoni Alcover, Miquel Trias i Àlex Valenzuela ....................................... 33 ORIGEN I FORMACIÓ DE LES COL·LECCIONS DEL MUSEU DE MENORCA Cristina Andreu Adame ...................................................................................... 45 LES LLARS DE FOC EN ELS CAPS COSTANERS DE SA FERRADURA(MANACOR) I ES COLL DE CALA MORELL (CIUTADELLA) Montserrat Anglada Fontestad, Antoni Ferrer Rotger, Damià Ramis Bernad i Magdalena Salas Burguera .......................................... 59 SULL’ANELLO IN BRONZO DI SON PERETÓ (MALLORCA) Giulia Baratta .................................................................................................... 73 –11–
LA COVA DE SON BOTER. ESTUDI I REVISIÓ DELS MATERIALS ARQUEOLÒGICS D’UNA COVA NATURAL D’ÀMBIT DOMÈSTIC DE LA PREHISTÒRIA I PROTOHISTÒRIA DE MENORCA 0DUWt&DUERQHOO6DORPL%RUMD&RUUDO*DUFtD .................................................. 79 ESTUDI I CONTEXT DE LES ÀMFORES PÚNICOEBUSITANES DEL CERCLE 7 DE TORRE D’EN GALMÉS (ALAIOR, MENORCA) 0DUWt&DUERQHOO6DORP%RUMD&RUUDO*DUFtD i Carlos de Salort Giménez ................................................................................ 97 CERÁMICAS IMPRESAS E INCISAS DEL PERIODO DEL VASO CAMPANIFORME HALLADAS EN EL COVAL SIMÓ (ESCORCA, MALLORCA, ILLES BALEARS) Jaume Coll Conesa ...........................................................................................111 UN HIVERN A MENORCA. MAGÓ BARCA A L’ARXIPÈLAG BALEAR, DE LA TARDOR DE L’ANY 206 A L’ESTIU DEL 205 AC %HQMDPt&RVWD5LEDV ........................................................................................ 125 LE PIÙ ANTICHE ABITAZIONI DI ETÀ NURAGICA: NUOVE ACQUISIZIONI DALLA VALLE DEL TIRSO Anna Depalmas ................................................................................................ 151 LES FUSAIOLES I ELS PESOS DE TELER DEL CERCLE 7 DE TORRE D’EN GALMÉS: UN EXEMPLE DE LA PRODUCCIÓ DE TEIXITS A MENORCA DURANT LA SEGONA EDAT DEL FERRO $QWRQL)HUUHU5RWJHUL,UHQH5LXGDYHWV*RQ]iOH] ........................................... 163 ALCUNI BRONZI ATLANTICI NELLE ISOLE BALEARI E PITIUSE: TRACCE LUNGO LE ROTTE TRA LA SARDEGNA E LA PENISOLA IBERICA TRA BRONZO FINALE E PRIMA ETÀ DEL FERRO Giovanna Fundoni i Claudio Bulla .................................................................. 175 LA SECUENCIA CRONOLÓGICA DE USO DEL TURRIFORME ESCALONADO DE SON FERRER: PERSISTENCIA DE USO E IDENTIDAD SIMBÓLICA -*DUFLD5RVVHOOy0&DOYR7ULDV'-DYDOR\DVL'$OEHUR ........................ 188 –12–
BREU HISTÒRIA DE LA BIBLIOTECA DEL MUSEU DE MENORCA *DEULHO*RQ\DORQV ...........................................................................................209 ASPECTES ARQUEOASTRONÒMICS A L’EDIFICI SUD DE CORNIA NOU (MENORCA) Peter Hochsieder ............................................................................................. 221 BREUS COMENTARIS ALS DISCURSOS DE CICERÓ SOBRE LA LLEI AGRÀRIA *XVWDX-XDQ%HQHMDP ...................................................................................... 233 TRE SINGOLARI REPERTI METALLICI DALL’INSEDIAMENTO NURAGICO DI COSTA-BURGOS-SASSARI, SARDEGNA Giuseppina Marras i Marco Zedda ................................................................. 241 PERSONATGES DE MAGO AMB RELACIONS DIRECTES AMB D’ALTRES INDRETS DE LES INSULAE BALIARES. Marc Mayer i Olivé .......................................................................................... 257 APROXIMACIÓN A LOS CULTOS PÚNICOS EN LAS TAULAS MENORQUINAS -RDQ&GH1LFROiV0DVFDUy ............................................................................ 265 LA COVA DELS JURATS O DE L’ESGLÉSIA EN CALESCOVES (ALAIOR) ¿UN SANTUARIO RUPESTRE TALAYÓTICO EN MENORCA? 0DUJDULWD2U¿OD3RQV(OHQD6iQFKH]/ySH] 0DULR*XWLpUUH]5RGUtJXH]L3XUL¿FDFLyQ0DUtQ'tD] ................................... 285 DE L’ENTEIXINAT A LA TRONA DE L’ESGLÉSIA DEL PRAT DE SANT JORDI I ALGUNES NOTES SOBRE TRONES GÒTIQUES A MALLORCA Joana Maria Palou i Sampol ........................................................................... 297 L’ARQUITECTE ENGINYER MILITAR FRANCISCO FERNÁNDEZ DE ANGULO (1749-1790) Miquel Antoni Pons Carreras .......................................................................... 309 –13–
LES CASES TALAIÒTIQUES DE SANT VICENÇ D’ALCAIDÚS (ALAIOR-MENORCA: LA SEVA EXCAVACIÓ A TRAVÉS DELS DIARIS DE M. LLUÏSA SERRA BELABRE Joaquín Pons Machado .................................................................................... 323 LA CERÀMICA CAMPANIANA A DEL FONDEJADOR DE CALESCOVES I ELS POBLATS TALAIÒTICS DE TREPUCÓ I SON CATLAR Octavio Pons Machado i Bartomeu Salvà Simonet. ........................................ 337 UNE CRUCHE PUNIQUE DU PUIG DES MOLINS (IBIZA) À LA FORME ET DÉCORATION SINGULIÈRES Joan Ramon Torres .......................................................................................... 349 LA LLEI D’ENCOMANA DE GESTIÓ AL CONSELL INSULAR DE MENORCA DEL MUSEU DE MENORCA, LA BIBLIOTECA PÚBLICA I L’ARXIU HISTÒRIC DE MAÓ, DE TITULARITAT ESTATAL M. Cristina Rita. .............................................................................................. 359 EL HISN DE SEN AGAYZ (FERRERIES, MENORCA) Y ALGUNAS NOTAS SOBRE SU TOPONIMIA Guillem Roselló Bordoy.. ................................................................................. 369 EL CALCOLÍTIC I L’EDAT DEL BRONZE A SON MATGE. UNA REVISIÓ DELS CONTEXTS A PARTIR DE LA METAL·LÚRGIA Bartomeu Salvà Simonet i Octavi Pons Machado ........................................... 389 EPIGRAFÍA Y CULTO IMPERIAL EN MAGO (MAÓ, MENORCA) 0DUtD/XLVD6iQFKH]/HyQL-DXPH&DUGHOO3HUHOOy ...................................... 403 EL RETRAT DEL R. DR. JAUME LLAMBIAS, COMANADOR DELS CANONGES REGULARS DE L’ORDE DE SANT ANTONI ABAT DE CIUTADELLA *XLOOHP6LQWHV(VSDVD ...................................................................................... 415 –14–
BUCRANIA IN PREHISTORIC SARDINIA: ORIGIN, DEVELOPMENT, HISTORY, MEANING Giuseppa Tanda ............................................................................................... 427 UNA TEULA PINTADA PROCEDENT DEL BARRI ANTIC DE PALMA Antoni Vallespir i Bonet. .................................................................................. 437 RADIOCARBON DATING OF DRY STONE WALLS: THE CASE OF TALAYOT B OF TORRALBA D’EN SALORD (MENORCA, SPAIN) Mark Van Strydonck, Guy De Mulder i Herlinde Borms ................................. 445 Tabula gratulatoria ........................................................................................ 455
–15–
LES FUSAIOLES I ELS PESOS DE TELER DEL CERCLE 7 DE TORRE D’EN GALMÉS: UN EXEMPLE DE LA PRODUCCIÓ DE TEIXITS A MENORCA DURANT LA SEGONA EDAT DEL FERRO $QWRQL)HUUHU5RWJHU ,UHQH5LXGDYHWV*RQ]iOH] Amics del Museu de Menorca
INTRODUCCIÓ: EL CERCLE 7 DE TORRE D’EN GALMÉS EN EL CONTEXT DE LA SEGONA EDAT DEL FERRO A MENORCA 7RUUH G¶HQ *DOPpV FRQVWLWXHL[ XQ JUDQ QXFOL XUEj KDELWDW GXUDQW O¶HGDW GHO bronze i l’edat del ferro, ubicat sobre una petita elevació de la part sud de l’illa, al terme municipal d’Alaior. El Cercle 7, situat a l’extrem sud del poblat, és un H[HPSOHWtSLFGHOVKDELWDWJHVPHQRUTXLQVGHODVHJRQDHGDWGHOIHUURFRQHJXWV com a cercles (Serra, 1961). Aquestes construccions presenten una planta de ten- dència circular, alguns cops amb la façana plana. L’espai intern s’articula a partir G¶XQSDWLFHQWUDOTXHGyQDDFFpVDXQDVqULHG¶KDELWDFLRQVUDGLDOV'DYDQWODIDoD- QDDSDUHL[KDELWXDOPHQWXQHVSDLDFHOREHUWGHOLPLWDWSHUXQPXUG¶XQDH[WHQVLy VHPEODQWDOSURSLKDELWDWJHLDPEDOJXQHVKDELWDFLRQVSHWLWHVDOVDQJOHV ¿J /DVHJRQDHGDWGHOIHUURKDUHEXWDOHV,OOHV%DOHDUVHOVQRPVGHWDODLzWLF¿QDO HJ5RVVHOOy 3ODQWDODPRU postalaiòtic HJ:DOGUHQ 0LFy 2005) o SHUtRGH EDOHDU H J 6DOYj L +HUQjQGH]*DVFK $TXHVWD HWDSD comprèn els darrers segles anteriors a la conquesta romana, des de mitjans del primer mil·lenni aC, i es caracteritza per la introducció d’alguns trets culturals exògens i l’arribada, que es tornarà massiva a partir del segle III aC, de materials d’importació, sobretot ceràmiques púniques ebusitanes. Malgrat tot, una bona part dels usos i costums de les comunitats illenques d’aquest període, tant tec- nològics com ideològics, són de tradició clarament indígena i entronquen amb la fase anterior. El Cercle 7 i el seu pati exterior els excavaren, entre els anys 2005 i 2013, un equip d’arqueòlegs vinculats a l’Associació d’Amics del Museu de Menorca. La –163–
)LJXUD3ODQROGHO&HUFOHLHOSDWLGDYDQWHUDPEODVLWXDFLy de les fusaioles i pesos de teler.
LQWHUYHQFLyDUTXHROzJLFDYDSHUPHWUHFRQVWDWDUTXHO¶KDELWDWJHKDYLDHVWDWDEDQ- donat de manera sobtada al segle III aC, de forma que durant el procés d’exca- vació es documentà la ubicació original de la major part de l’utillatge domèstic (Ferrer et alii, 2011).
LES EVIDÈNCIES DE PRODUCCIÓ TÈXTIL AL CERCLE 7 (QWUHHOVXWHQVLOLVTXHYDQDSDUqL[HUGXUDQWO¶H[FDYDFLyV¶KLWUREHQXQDVqULH d’objectes que s’utilitzaven en la producció tèxtil: les fusaioles i els pesos de teler o pondera. El primer conjunt de peces és útil per documentar el procés de SURGXFFLyGHO¿O(O¿OpVHOUHVXOWDWGHODXQLyGHGLYHUVHV¿EUHVHQDTXHVWFDV –164–
possiblement d’origen animal (llana d’oví), que inicialment tenen una llargària PDVVDFXUWDSHUDVHUIXQFLRQDOV$PEHO¿ODWV¶DFRQVHJXHL[TXHOHV¿EUHVV¶HQ- WUHOODFLQSHUREWHQLU¿OVSURXOODUJVLUHVLVWHQWVTXHHQIDFLOLWLQO¶~VWDQWSHUFRVLU com per produir teixits (López, 2009). 8QFRSREWLQJXWHO¿OHOVHJHQWDSDUHOOTXHLQWHUYpHQHOSURFpVG¶HODERUDFLy GHOVWHL[LWVpVHOWHOHU+LKDGLYHUVRVWLSXVGHWHOHUVSHUzJUjFLHVDOHVUHVWHVPD- WHULDOVTXHV¶KDQGRFXPHQWDWpVSRVVLEOHD¿UPDUTXHHOWLSXVTXHHVYDXWLOLW]DUDO Cercle 7 va ser el teler vertical de peses. El funcionament d’aquests telers consisteix bàsicament a col·locar una barra KRULW]RQWDOGHODTXDOV¶KLSHQJHQXQVHJXLWGH¿OVSHUSHQGLFXODUVDQRPHQDWVor- dit, els extrems inferiors dels quals es fermen als pesos agrupats entre els parells i els imparells, de manera que queden tensats i paral·lels entre sí (Castro, 1985). $PE XQD OODQoDGRUD V¶KL HQWUHOODoD XQD OtQLD GH ¿O DQRPHQDGD trama, de IRUPDKRULW]RQWDO$TXHVWV¿OVV¶KDQGHSHQWLQDUSHUDFRQVHJXLUTXHTXHGLSURX HVSqV(OUHVXOWDWGHOSURFpVpVHOSURGXFWH¿QDOpVDGLUHOWHL[LW Els telers verticals de peses estaven elaborats majoritàriament amb fusta, ma- WHULDO RUJjQLF TXH QR VH VRO FRQVHUYDU SHU WDQW QRPpV GLVSRVHP G¶XQD SHWLWD mostra dels elements que formaven part de l’aparell: els pesos de teler.
Les fusaioles Les fusaioles són objectes generalment de ceràmica o de pedra, que s’usaven SHUSURGXLU¿O(OVHXIXQFLRQDPHQWIDFLOLWDYDDTXHVWWUHEDOOMDTXHV¶HQFDVWDYHQ a la vareta o fus, normalment de fusta, i el seu pes ajudava a donar la inèrcia i la UHJXODULWDWQHFHVVjULHVDOPRYLPHQWJLUDWRULUHTXHULWSHUTXqHVIRUPLHO¿OLV¶HQ- rotlli entorn de l’eix (Castro, 1980). /HVIRUPHVGHOHVIXVDLROHVVyQEDVWDQWVLPLODUV HQJHQHUDOVyQREMHFWHVWURQ- cocònics, amb una base circular plana de diàmetre major a la part inferior, lleu- JHUDPHQWDUURGRQLGD7RWHVSUHVHQWHQXQRUL¿FLORQJLWXGLQDOGHVGHOFHQWUHGHOD SDUWVXSHULRU¿QVDODLQIHULRUSHURQV¶KLLQVHULDXQDYDUHWD(OPRWLXSHOTXDOOHV IXVDLROHVKDQGHVHUREMHFWHVDUURGRQLWVUHVXOWDGHODQHFHVVLWDWTXHHQHOPRPHQW en què es produeix el moviment giratori, es generin els mínims punts de resistèn- FLDSHUDFRQVHJXLUTXHHOPRYLPHQWVLJXLPpVFRQVWDQW6¶KDFRQVWDWDWTXHHOSHV LODIRUPDG¶DTXHVWVREMHFWHVVyQGLUHFWDPHQWSURSRUFLRQDOVDOJUXL[GHO¿OTXH es vol obtenir (López, 2009). /¶HODERUDFLyGH¿OVHJXUDPHQWVHJXLQWDTXHVWSURFpVGHSURGXFFLyV¶KDSRJXW documentar al Cercle 7 gràcies a un conjunt de 13 fusaioles. D’aquest conjunt, HVYDQWUREDUXQWRWDOGHIXVDLROHVDO¶LQWHULRUGHO¶HGL¿FLWRWHVGHFHUjPLFDGH producció local. –165–
Figura 2. Algunes de les fusaioles documentades al Cercle 7.
–166–
Pel que fa a la forma, algunes de les fusaioles documentades presenten lleu- geres diferències respecte de les que es poden anomenar de tipus bàsic. Dues de les peces tenen una forma lleugerament acampanada, i una té un apèndix situat DO YROWDQW GH O¶RUL¿FL GH OD SDUW LQIHULRU GH O¶REMHFWH TXH VHJXUDPHQW UHVSRQ D XQDYROXQWDWGHFRUDWLYDMDTXHQRVHOLSRWDWRUJDUXQDIXQFLRQDOLWDWFODUD ¿J TGAM08/937). Quant a la decoració, a més de la fusaiola que s’acaba d’esmentar, es troben un total de tres fusaioles amb motius incisos, tots geomètrics. Aquests motius no semblen tenir una motivació aparent, perquè cap no es repeteix. Una de les SHFHVSUHVHQWDXQDVLPSOHOtQLDTXHUHFRUUHHOYROWDQWGHODSDUWVXSHULRU ¿J 7*$0 DXQDDOWUDV¶KLYDQGLEXL[DUXQVHJXLWGHSHWLWVFHUFOHVWDQWDOFRV FRPDODEDVH ¿J7*$0 L¿QDOPHQWO¶REMHFWHDPEPpVGHFRUDFLypV un al qual se li van traçar un seguit de línies petites, disposades algunes de forma paral·lela, i unes altres de forma irregular, al cos. La base està també decorada DPESXQWVGLVSRVDWVGHIRUPDDOHDWzULDTXHVHPEOHQIHWVDPEXQSXQ[y ¿J TGAM09/592). 5HVSHFWHDODGLVSHUVLypVLQWHUHVVDQWHOIHWTXHJUDQSDUWGHOHVIXVDLROHVXQ WRWDOGHQRXHVYDQGRFXPHQWDUHQWUHHOFRUUHGRUHOSDWLLODOODUGHIRFGHO¶HGL¿- FLHVSDLVWRWVHOOVTXHHQSULQFLSLHVWDULHQDFHOREHUW ¿J Al pati davanter només es va documentar un objecte que es pot interpretar FRPXQDIXVDLRODWRWLTXHQRHVSRWD¿UPDUDPEFHUWHVDWRWDO6LEHpVFHUWTXHHV trobà a la UE-1, és remarcable el fet que aquest objecte és d’una tipologia clara- ment diferent de les altres, ja que de tot el conjunt és l’única de ceràmica púnica. Això es deu a que és un objecte creat a partir d’un altre, ja amortitzat. Es tracta GHOUHDSUR¿WDPHQWGHODSDUWFHQWUDOG¶XQDWDSDGRUDG¶jPIRUDS~QLFDHEXVLWDQDD ODTXDOVHOLYDUHWDOODUHOVREUDQWGHOYROWDQWHVYDSROLUODYRUDLHVYDDSUR¿WDU O¶RUL¿FLFLUFXODUTXHUHVWDXQFRSUHWDOODWO¶DJDIDGRUTXHpVRQDQLULDHQFDVWDGD la vareta de fusta pertinent. Les fusaioles fabricades a partir de fragments de ce- ràmica són es documenten a la península ibèrica en cronologies similars a la del Cercle 7 (Castro 1980).
Els pesos de teler 4XDQWDOVWHVWLPRQLVLQGLUHFWHVGHODSUHVqQFLDG¶XQWHOHUDO&HUFOHV¶KDQSR- gut documentar un total de 67 pesos, tots de ceràmica, els quals es poden agrupar, per les seves característiques formals, en dos tipus diferents. És important assenyalar que el pes d’aquests objectes, juga un paper important en l’elaboració del teixit. És necessari que la variació entre el pes de cada element –167–
QRVLJXLPROWDFXVDGDMDTXHVLIRVDL[tHVSURGXLULHQGLVWRUVLRQVHQHOV¿OVWUDQV- versals de la trama (Castro, 1985). Pesos de teler Tipus 1: Anomenem de Tipus 1 els pesos de teler fabricats amb les anses, retallades i amb les arestes ben arrodonides, d’àmfores púniques ebusitanes ja amortitzades ¿J $PEXQWRWDOGHH[HPSODUVGHOVTXDOV HVWUREDUHQVHQFHUVHOFRQ- junt de pesos de Tipus 1 és el més abundant en el cas del Cercle 7. Tot i que no és possible establir la tipologia concreta de l’àmfora d’origen a SDUWLUGHOHVDQVHVUHXWLOLW]DGHVOHVjPIRUHVPpVEHQUHSUHVHQWDGHVDO¶KDELWDWJH L TXH KDQ SHUPqV HVWDEOLUQH OD FURQRORJLD VyQ OHV 3( L OHV 3( 5DPRQ 1991). És lògic suposar, per tant, que la major part dels pesos de teler del Cercle V¶HODERUDUHQDSDUWLUG¶DQVHVG¶jPIRUHVG¶DTXHVWHVWLSRORJLHV WRWLTXHQRHV pot descartar que s’utilitzessin puntualment àmfores de la forma PE 14, presents WDPEpO¶HGL¿FLGHIRUPDUHVLGXDO Pel que fa a la dispersió, és interessant el fet que es va trobar una gran con- FHQWUDFLyGHSHVRVDO¶jPELW6: ¿J (VWUDFWDG¶XQFRQMXQWGHREMHFWHVXQ GHOVSHVRVWUREDWVDO¶LQWHULRUGHO¶HGL¿FL$O¶HVSDLTXHFRUUHVSRQDOSDWLGD- vanter del Cercle 7, es documentaren 35 pesos de teler, dels quals 21 es troben en estat fragmentari. Aquesta dada contrasta amb el que es va documentar a l’interi- or del cercle, on la gran majoria d’exemplars (29 dels 32 en total) estan sencers. 6¶KDGHWHQLUHQFRPSWHHQDTXHVWVHQWLWTXHDOJXQVGHOVQLYHOOVDUTXHROzJLFV GHOSDWLV¶KDQLQWHUSUHWDWFRPHOSURGXFWHGHVXFFHVVLXVDERFDPHQWVGHUHVLGXV domèstics, de manera que la major part dels pondera documentats en aquest espai SRGULHQWUREDUVHMDDPRUWLW]DWVHQHOPRPHQWHQTXqHVYDDEDQGRQDUO¶KDELWDWJH La mitjana de pes del conjunt de pondera sencers és 142,56 g, que varia entre els 187,30 g, el més gran, i els 108,10 g, el més lleuger. La major part dels pesos de teler del Tipus 1 documentats al Cercle 7 van apa- UqL[HUDO¶KDELWDFLy6:eVSRVVLEOHDYHQWXUDUSHUWDQWTXHHQDTXHVWDKDELWDFLy KLKDYLDXQWHOHU/¶HVSDLpVG¶XQVPG¶DPSOjULDLXQVPGHIRQVGHIRUPDTXH VHULDSRVVLEOHGLVSRVDUKLXQWHOHUGHGLPHQVLRQVFRQVLGHUDEOHV/HVUHFRQVWUXFFL- ons dels telers verticals de l’edat del ferro es basen sobretot en enginys semblants XWLOLW]DWV¿QVWHPSVUHFHQWVDOQRUGG¶(XURSDLHQOHVUHSUHVHQWDFLRQVTXHHVWUR- ben en alguns vasos grecs (Alfaro, 1984). Tot i que el nombre de pesos de teler d’aquest espai és de 16 exemplars, és probable que alguns dels pondera que es van trobar al pati i als àmbits més propers corresponguin al mateix conjunt (que VHULD SHU WDQW GH SHVRV TXH V¶KDXULD GLVSHUVDW GHVSUpV GH O¶DEDQGRQDPHQW GHODFDVD7RWLTXHKLKDSRFVFRQMXQWVGHSHVRVGHWHOHUHVWXGLDWVDOHV%DOHDUV –168–
Figura 3. Alguns dels pesos de teler documentats al Cercle 7 i al pati davanter.
–169–
al món ibèric de la segona edat del ferro les concentracions de pesos oscil·len entre els 50 i els 77 exemplars (Moret et alii, 2006) de manera que el nombre de pesos del conjunt del Cercle 7 és lleugerament inferior als paral·lels peninsulars. Segons la proposta de Moret et alii, (2006) és possible fer una estimació de l’am- SODGDGHOWHOHU'RQDWTXHHOFRQMXQWpVGHSHVRVKLKDXULDSHVRVSHUFDGD FDSDGH¿OVGHO¶RUGLW/¶DPSODGDPLWMDQDGHOVSHVRVpVGHFPDOVTXDOVV¶KL KDG¶DIHJLUXQDVHSDUDFLyDSUR[LPDGDGHFPHQWUHHOVSHVRV(OWHOHUKDXULD pogut tenir, per tant, entre 85 i 90 cm d’ample. L’ordit dels teixits de l’edat del IHUURGHOD3HQtQVXOD,EqULFDWpGHPLWMDQD¿OVSHUFHQWtPHWUH $OIDUR GHPDQHUDTXHHQHOFDVTXHHQVRFXSDV¶KDXULHQKDJXWGHIHUPDUXQV¿OVD cada pes, xifra coincident amb els càlculs efectuats pel teler de Tossal Montañés (Terol) (Moret et alii, 2006). Pesos de teler Tipus 2: A banda dels pesos de teler que s’acaben de descriure, al pati del Cercle 7 apareix també un altre tipus de pondera ceràmics totalment diferents, ja que no es tracta d’objectes fabricats amb materials reutilitzats, sinó que estan elaborats GHV GHO SULQFLSL DPE HO SURSzVLW GH VHUYLU GH SHV '¶DTXHVW WLSXV QRPpV V¶KDQ GRFXPHQWDWH[HPSODUVWRWVDOSDWLGDYDQWHUGHO&HUFOH ¿J LHQVLWXDFLRQV EDVWDQWGLVSHUVHV IHWTXHSHUPHWSODQWHMDUTXHSRGULHQQRKDYHUHVWDWXWLOLW]DWV FRPDSHVRVGHWHOHUSHOVKDELWDQWVGHO&HUFOH Presenten la forma de disc bombat, de tendència ovalada, amb dues perforaci- RQVVLPqWULTXHVDO¶H[WUHPVXSHULRU ¿J /DSDVWDLHOWLSXVGHFRFFLyUHFRUGHQ les produccions ceràmiques púniques ebusitanes i, de fet, objectes semblants apa- reixen a Eivissa en contextos cronològics similars i són també interpretats com a pesos de teler (Escandell i Blázquez, 1960). D’aquests tres objectes, dos són de pes similar (35,40 g i 33,80 g) mentre que el tercer és lleugerament superior, amb 53,70 g.
CONCLUSIONS (OVPDWHULDOVUHFXSHUDWVDO&HUFOHLDOSDWLGDYDQWHUSHUPHWHQD¿UPDUTXHHQ DTXHVWHVSDLV¶KLYDQGHVHQYROXSDUWDVTXHVGH¿ODW DSDUHQWPHQWDOD]RQDGHOSDWL central) i de teixit, amb un teler vertical de pesos (probablement a l’àmbit SW) durant el segle III aC. No es coneix pràcticament res de les tècniques tèxtils a les Gimnèsies abans de segona edat del ferro, si exceptuem les fusaioles de forma discoïdal que apareixen en alguns contextos calcolítics de Mallorca (Waldren, 1984 i Coll, 1991). Si ens –170–
FHQWUHPHQHOSHUtRGHFRPSUqVHQWUHHOEURQ]H¿QDOLODSULPHUDHGDWGHOIHUURHQ HOFDVGH0HQRUFDV¶KDGHWHQLUHQFRPSWHTXHHOFRQHL[HPHQWGHOVFRQWH[WRVQR funeraris dels primers segles del primer mil·lenni és molt fragmentari. Malgrat tot, DMDFLPHQWVFRP&RUQLD1RXRQV¶KDQORFDOLW]DWHVWUXFWXUHVG¶DTXHVWDHWDSDYLQ- culades a activitats industrials (Anglada et alii, 2012) destaca l’absència d’objectes TXHHVSXJXLQLGHQWL¿FDUFRPDSHVRVGHWHOHURIXVDLROHV/DVLWXDFLyD0DOORUFD a jaciments de cronologies semblants o lleugerament més avançades, és similar (e. g. Gasull et alii, 1984, Castro-Martínez et alii, 2003). Malgrat tot, l’absència G¶DTXHVWVHOHPHQWVQRLPSOLFDQHFHVVjULDPHQWTXHQRHVSURGXwVVLQWHL[LWV(O¿ODW GHOHV¿EUHVMDVLJXLQDQLPDOVRYHJHWDOVHVSRWIHUVHQVHIXVQLIXVDLROD DPEHO SRO]HLO¶tQGH[G¶XQDPjHVSRWYROWDUSHUDJUHJDUOHV¿EUHVLIRUPDUXQ¿O8QDOWUH VLVWHPDFRQVLVWLULDDHQURWOODUOHV¿EUHVVREUHXQDVXSHUItFLHSODQDDPEHOSDOPHOO de la mà (Castro, 1980). Per altra banda, no es pot descartar tampoc l’existència de telers en què no s’empressin pesos ceràmics, la utilització dels quals es constata a la península ibèrica des del calcolític (Cardito, 1996). Les fusaioles recuperades al Cercle 7 responen a formes derivades del con (en aquest cas bàsicament troncocòniques) tendència similar a la que s’observa a con- textos ibèrics de la mateixa cronologia (Castro 1985) i ben diferents de les fusaioles discoïdals documentades a Mallorca durant el calcolític. A partir de la segona edat del ferro, la utilització de pesos de teler elaborats amb DQVHVG¶jPIRUHVpVXQIHWKDELWXDOD0HQRUFD HJ1DYDUUR -XDQL3RQV 6LQWHVL,VEHUW )HUUHUet alii, 2014). El precedent més proper per aquest tret tecnològic es documenta a la colònia fenícia de sa Caleta (Eivissa) que va estar en funcionament al llarg de tot el segle VIID& 5DPRQ 6¶KDSURSRVDWTXH l’adopció d’aquest tipus de pesos de teler per part de les comunitats de Mallorca i 0HQRUFDV¶KDXULDGHVLWXDUHQDTXHVWPRPHQW 'H1LFROiVHQSUHPVD (QDTXHVW VHQWLWV¶KDG¶HVPHQWDUTXHHOVPDWHULDOVDWRUQG¶DTXHVWDFURQRORJLDVyQHVFDVVRV a les Gimnèsies: a Menorca, les àmfores ebusitanes més antigues se situen al segle VI aC (Castrillo, 2005). Malgrat tot, la presència de peces ceràmiques talaiòtiques a l’assentament de sa Caleta evidencia els contactes entre les comunitats mallor- TXLQHVLRPHQRUTXLQHVLHOVDVVHQWDPHQWVIHQLFLVSLWLVRV 5DPRQ 1RREV- WDQWVHPEODTXHKLKDXQEXLWFURQROzJLFHQWUHODXWLOLW]DFLyGHSHVRVGHWHOHUIDEUL- cats amb anses d’àmfora per part de les comunitats fenícies d’Eivissa i l’aparició d’aquest tret cultural als jaciments arqueològics balears de la segona edat del ferro, ja que aquest element no es documenta, aparentment, als assentaments púnics ebu- sitans i del llevant peninsular de la segona meitat del primer mil·lenni (De Nicolás, en premsa). És possible que l’excavació de nous contextos corresponents als segles centrals del primer mil·lenni a Mallorca i Menorca proporcioni exemples més pri- merencs de la utilització d’aquest tipus de pesos de teler, que permetin entroncar l’adopció d’aquest tret cultural amb la seva presència a sa Caleta. –171–
BIBLIOGRAFIA ALFARO, C. (1984): 7HMLGR \ FHVWHUtD HQ OD 3HQtQVXOD ,EpULFD +LVWRULD GH VX WpFQLFD H industrias desde la Prehistoria hasta la romanización. Biblioteca 3UDHKLVWRULFD +LVSDQDYRO;;,0DGULG ANGLADA, M.;; FERRER, A.;; PLANTALAMOR L.;; RAMIS, D., VAN STRYDONCK, M. (2012): ³$UTXLWHFWXUD PRQXPHQWDO \ FRPSOHMLGDG VRFLDO D SDUWLU GH ¿QDOHV GHO VHJXQGR PLOHQLR&$/%& HOHGL¿FLRVXUGHOVHFWRURHVWHGH&RUQLD1RX 0HQRUFD ´Sardinia, Corsica et %DOHDUHV$QWLTXDH ,QWHUQDWLRQDO-RXUQDORI$UFKDHRORJ\, 10, pàg. 23-44. CARDITO, L. M. ³/DVPDQXIDFWXUDVWH[WLOHVHQOD3UHKLVWRULD ODVSODFDVGHWHODUHQ el Calcolítico peninsular”. Zephyrus, 49, pàg. 125-145. CASTRILLO, M. (2005): “Fenicis i púnics a Menorca: vint-i-cinc anys d’investigació i noves dades aportades per les àmfores fenício-púniques a l’illa”. )RQDPHQWV 3UHKLVWzULDL Món Antic als Països Catalans, 12, pàg. 149-168. CASTRO, Z. (1980): “Fusayolas ibéricas. Antecedentes y empleo2. Cypsela, 3, pàg. 127- 146. CASTRO, Z. (1985): 2Pondera. Examen cualitativo, cuantitativo, espacial y su relación con el telar de pesas”. Ampvrias, 47, Barcelona, pàg. 230-253. CASTRO-MARTÍNEZ, P. V.;; ESCORIZA-MATEU, T.;; SANAHUJA-YLL E. (2003): (O(GL¿FLR$OID GHO3XLJ0RUWHUGH6RQ)HUUDJXW 6LQHX0DOORUFD %ULWLVK$UFKDHRORJLFDO5HSRUWV ,QWHUQDWLRQDO6HULHV2[IRUG$UFKDHRSUHVV COLL, J. 6HULDFLyQFXOWXUDOGHORVPDWHULDOHVGHOFRYDOGHQ3HS5DYH 6yOOHU Mallorca). Elementos calcolíticos i talayóticos”. 7UDEDMRVGH3UHKLVWRULD, 48, pàg.75- 101. DE NICOLÁS, J. C. (en premsa): 7HMLGRV\WHODUHVHQOD3URWRKLVWRULDPHQRUTXLQD. ESCANDELL, E.;; BLÁZQUEZ, J. M. (1960): “Nuevos objetos arqueológicos ebusitanos”. Zephyrus, 11, pàg. 165-177. FERRER, A.;; JUAN, G.;; LARA, C.;; PONS, J. (2011): “El jaciment de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca). Les intervencions d’Amics del Museu de Menorca: Cercle 7” a ,,, -RUQDGHVG¶$UTXHRORJLDGHOHV,OOHV%DOHDUV 0DyLG¶RFWXEUH . Menorca: &,0H/OLEUHVGHO3DWULPRQL+LVWzULFL&XOWXUDOSjJ FERRER, A., PLANTALAMOR, LL.;; ANGLADA, M. (coord.) (2014): Desenterrant el passat. Les excavacions arqueològiques a Cornia Nou. Maó. GASULL, P., LLULL, V., SANAHUJA, M. E. (1984): 6RQ)RUQpV,/DIDVHWDOD\yWLFDOxford. JUAN, G.;; PONS, J. (coord.) (2005): Talatí de Dalt 1997-2001. 5 anys d’investigació a un MDFLPHQWWDODLzWLFWLSXVGH0HQRUFD. Treballs del Museu de Menorca, 29. Maó. LÓPEZ, J. A. (2009): “'HKLORVWHODUHV\WHMLGRVHQHO$UJDUDOLFDQWLQR´(QORVFRQ¿QHV GHO$UJDU8QDFXOWXUDGHOD(GDGGHO%URQFHHQ$OLFDQWHSjJ MICÓ, R. (2005): &URQRORJLD $EVROXWD \ 3HULRGL]DFLyQ GH OD 3UHKLVWRULD GH ODV ,VODV Baleares%$5,QWHUQDWLRQDO6HULHV2[IRUG
–172–
MORET, P.;; BENAVENTE, J. A.;; GORGUES, A. (2006): “Iberos del Matarraña. Investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite, Cretas y La Fresneda (Teruel)”. Al-Qannis, 11. Alcañiz. NAVARRO, F. J. (2004): ([FDYDFLRQHVDUTXHROyJLFDVHQHO\DFLPLHQWRGH6HV7DODLHVGH n’Alzina &RQVHOO ,QVXODU GH 0HQRUFD /OLEUHV GHO 3DWULPRQL +LVWzULF L &XOWXUDO Maó. PLANTALAMOR, L. (1991): L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca, 12. Maó. RAMON, J. (1991): /DViQIRUDVS~QLFDVGH,EL]D. Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza, 23. Eivissa. — (2008): “(LYLVVDIHQtFLDLOHVFRPXQLWDWVLQGtJHQHVGHOVXGHVW´D'*DUFLD ,0RUHQR F. Gracia (coords.) &RQWDFWHV,QGtJHQHVLIHQLFLVDOD0HGLWHUUjQLDRFFLGHQWDOHQWUH HOVVHJOHV9,,,L9,DQH. Alcanar, pàg. 39-53. ROSSELLÓ, G. (1973): La cultura talayótica en Mallorca. Palma de Mallorca. SALVÀ, B.;; HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2007): “Los espacios domésticos en las Islas Baleares GXUDQWHODV(GDGHVGHO%URQFH\GHO+LHUUR'HODVRFLHGDG1DYLIRUPHDOD7DOD\yWLFD´ a M. C. Belarte (coord.): /¶HVSDL GRPqVWLF L O¶RUJDQLW]DFLy GH OD VRFLHWDW D OD SURWRKLVWzULDGHOD0HGLWHUUjQLDRFFLGHQWDO HUPLOOHQQLD& DFWHVGHOD,95HXQLy LQWHUQDFLRQDO G¶$UTXHRORJLD GH &DODIHOO &DODIHOO7DUUDJRQD DO GH PDUo GH , pàg. 299-322. SERRA, M. L. (1961): “De arqueología menorquina: círculos”. Revista de Menorca. Séptima época, pàg. 65-74. SINTES, E.;; ISBERT, F ³,QYHVWLJDFLyQDUTXHROyJLFD\SXHVWDHQYDORUGHO5HFLQWR &DUWDLOKDF XQDXQLGDGGRPpVWLFDGHOVLJOR,,$1(HQHOSREODGRWDOD\yWLFRGH7RUUH de’n Galmés”. 3DWULPRQLRFXOWXUDOGH(VSDxD, 1, pàg. 251-260. WALDREN, W. H. ³&KDOFROLWKLFVHWWOHPHQWDQGEHDNHUFRQQHFWLRQVLQWKH%DOHDULF ,VODQGVD:+:DOGUHQ5&KDSPDQ-/HZWKZDLWHL5&.HQQDUG HGV The 'H\j &RQIHUHQFH RI 3UHKLVWRU\ (DUO\ 6HWWOHPHQW LQ WKH :HVWHUQ 0HGLWHUUDQHDQ ,VODQGVDQGWKHLU3HULSKHUDO$UHDV%$5,QWHUQDWLRQDO6HULHV ,,, 2[IRUG 966. — (1986): 7KH%DOHDULF3HQWDSDUWLWH'LYLVLRQRI3UHKLVWRU\5DGLRFDUERQDQGRWKHUDJH determination inventories. Oxford.
–173–
Lihat lebih banyak...
Comentarios
