~SMt~2007
Lea ';itedLa ~
AMADOR MARl PUIG Historiador 1 poble des Castell es va independitzar definitivament del terme de Ma6 l'any 1874, i dic definitivament perque ja havia gaudit d'autonomia municipal en tres ocasions al llarg del segle XIX, coincidint amb els periodes de govern liberal (1812-1814, 1820-1823, i 1834-1848). La Constituci6 de 1812, a l'article 310, obligava a constituir ajuntament als pobles que no en tinguessin, sempre que es consideres convenient 0 que la seva poblaci6 arribes a les mil ~lllimes, i tambe indicava que s 'havien de senyalar els corresponents termes municipals. Aixi, es Castell tornava a incorporar-se al terme de Ma6 quan els governs absolutistes derogaven la legislaci6 liberal, si be al 1848 es va reintegrar a Ma6 no per motius politics sin6 a causa de la greu crisi economic a que patia el poble, que impedia a l'ajuntament oferir als ciutadans els serveis minims que la llei obligava1• Abans es Castell havia gaudit d'una autonomia especial. Aixi, a partir de 1786 el poble estava regit per una redu'ida Junta de Govern, sense comparaci6 a la resta de l'illa, que va perdurar, en diferents etapes, fins a l'any 1834, i que sols exercia les seves minvades competencies sobre el poble, ja que no tenia terme, i totes les terres que
E
dd 7eJWte de4 ~ Vegem on es troben, 0 trobaven, envoltaven es Castell pertanyien a les catorze fites que delimiten el Ma6. Al 1817 l'esglesia del Roser va terme des Castell: 1a. Estava situada a la part de lleadquirir el grau de rectoria separavant dels penyals de Cala Figuera. da de la de Ma6, i la delimitaci6 del nou terme parroquiaF possiNo l'he pogut localitzar, es possible que hagi desaparegut. blernent va ser aprofitada per 2a• Esta col-locada al comens;adeterminar la linia divisoria del ment del Cami Verd, darrera la terme municipal (sa rae 0 mitgeplaca que indica el nom del cami. ra), que al 1821 ja coincideix amb l'actual.3 El paviment de la carretera s'ha elevat a conseqiiencia de les difeFins a finals del segle XIX no rents reformes que s'hi han fet i la estaven ben definits els limits dels fita ha quedat enclotada. termes municipals de Menorca, 3a, Situada a Trepuc6, davant la cosa que provocava importants carretera que ve des Castell, a l'endubtes, fins al punt que en ocasions un lloc podia ser assignat a trada del Cami des Mora. La base esta deteriorada, possiblement per un 0 altre terme. Per evitar aquests l'impacte d'un vehicle. inconvenients, es van crear cornis4a. Es traba al Carni Veil de Sant sions delimitadores dels termes Lluis, a l'altre extrem del Cami del que de cornu acord entre les parts Mora. No esta en bon estat de condecidiren col'locar una serie de servaci6, la coberta estA deteriorafites de separaci6, seguint el crite. da, li falta la part central. ri, sempre que fos possible, de resSituada al punt on es creua el pectar la integritat de les finques 0 Cami Vell de Sant Lluis amb el agafar els camins com a mitgeres4• Carni Llarg, cami que tambe es En el nostre cas, al1888, en temps cone gut com des Bitlo a causa de la del batlle Josep Vila, els ajuntafita. En molt mal estat de conserments des Castell i Ma6 acordaren vaci6, ha perdut tota la coberta, col'locar fites per senyalar la linia divisoria entre els dos municipis pero podria ser restaurada ja que part de les peces que falten es tro(Sant Lluis formara part del terme de Ma6 fins al 1904).5 ben tirades darrera la mateixa fita. Aquestes fites consisteixen, en Seguint el Cami Vell de Sant Lluis ens trobam la Creu de sa la majoria dels casos, en un tronc Pica de s'Aigua Beneita (recentquadrangular fet de pedra i morter ment destru'ida per un temporal, coronat per una coberta, de la que sobresurt un petit voladis, feta pero en proces de restauraci6). La amb peces de mares tallades en creu fou als;ada aI' any 1945 allloc on abans hi havia la pica. forma de tronc de piramide amb la Evidentment, no es una fita, pero part central elevada. Tot el conte la funci6 d'assenyalar el punt on junt te diferents mides i formats. conflueixen els termes de Ma6, En els exemplars mes ben conserSant Lluis i es Castell vats descobrim inscrites en la 6a, Estava situada entre el Cami coberta les lletres "VC" (Villa de Biniarroca i la carretera des Carlos), i en la cara contigua les "TM" (Tirmino Municipal) i ala Castell a Sant Lluis (antigament anomenada Cami de Toraixer), part superior d' aquesta el numero de la fita. pero no l'he pogut trobar, possible-
sa.
tjWz§
ment va desapareixer amb les obres d'ampliacia de l'entrada al Cami de Biniarroca. 7a. Es troba a la part sud de la carretera des Castell a Sant LIuis, poc des pres de l' entrada del Cami de Biniarroca. Esta emblanquinada, es la mes ben conservada de totes les fites, i encara es pot llegir perfectament les inscripcions "VC", "TM" i el nombre "7". sa i 9a. Estan a la banda nord del Cami des Pou N ou, totes dues emblanquinades, la situada a llevant conserva les lletres "TM" i un nombre un poc borras que sembla un onze. loa i 11a. Situades una en un petit cami sender que neix a la part oest del Cami d'Alcalfar, i l'altra al mateix Cami d'Alcalfar. Aquesta darrera esta totalment integrada en la paret del cami. Son diferents a la resta de fites, estan fetes totes elles de pedra i morter, sense coberta i tenen aspecte ovalat. No se per quin motiu no segueixen la mateixa estructura que les altres. Potser es van aprofitar fites preexistents que formaven part de delimitacions anteriors. 12a i 13a. Estan coHocades a dreta i esquerra del Cami de Rafalet, a poca distancia l'una de l'altra. Conserven totes dues la coberta. 14a. Situada al Cami de Cavalls, es del mateix tipus que les 10 ill, pero esta molt dete-
SMt
94«ffle 2007
Les files. La delimitaci6 del Terme des Castell.
l!l
Fitesde lerme
o
Filesdetermenolocalitzades Limitsdeltermemunicipal
-Carreteres
riorada i corre un greu perill de desapareixer. Les fites formen part del nostre patrimoni, i s'han de conservar. Algunes necessiten una restauracia, que ha de ser respectuosa amb el seu aspecte original. Conservar i respectar el patrimoni etnologic i cultural ens permet enriquir el nostre coneixement de la societat que ens ha precedit i mantenir un lligam amb les tradicions que van
((omert
(fita nO7)
(fita nO 10)
Quadrangular amb coberta en forma de tranc de piramide
Ovalada, sense coberta
((a'n
rBepis.
SUPERMERCAt G/GRAN N.t37. TEL~ 971-36-82-63.
E8GA8TELL. Rampa Cala Fonts, 16 07720 Es Castell- Menorca
Tel. 971 36 89 32 E-mail:
[email protected]
~~
(j~
gad jau;ne
tkt§
desapareixent. No estaria de mes que s'indiques on son i que son les fites, aprofitant que algunes rutes de cicloturisme passen per davant d' elles, i el mateix es podria fer amb els indicadors de les rutes de senderisme.
SMt ~
2007
NOTES l Diego Pons Pons, «L'evoluci6 historica de I' Ajuntament des Castell», S'Auba. Revista Especial Sant Jaume 2000, pag. 22-24. 2 F. Xavier Martin Martinez, «L' esglesia del Roser des Castell (Aproximaci6 historica i religiosa»>. Es Castell, 1995, pag. 36-37; Jaime Ferrer Aledo «Menorca. Su poblaci6n rural», Revista de Menorca, 1948, pag. 173-174.
3
4
5
Arxiu Municipal des Castell. Indeterminat (1804-1848). Carta del BatHe al Cap Superior Politic de la Provincia. 14 de juny de 1821. Albert Martinez Esteban, «Vies de comunicaci6 i poblament rural del terme des Mercadal», IME, 1994, pag. 66. Jaime Ferrer Aledo «Menorca. Su poblaci6n rura!», Revista de Menorca, 1948, pag. 175178.
CA'N ROTGER FABRICA: C/. Bajolf, 67 - POIMA - Tel. 971 36 82 27 A ES CASTELL:
Carrer Gran, 199 - Tel. 971 368774
C/ Sant Jordi, 102 - Tel. 971 36 96 32 - ES CASTE~L Av. de sa Pau, 121 - Tel. 971 15 16 25 - SANT LLUIS
