Les Excavacions en el Recinte de Taula de Sa Cudia Cremada

SA CUDIA CREMADA LES EXCAVACIONS CONFIRMEN L’EXISTÈNCIA D’UN RECINTE DE TAULA FINS ARA DESCONEGUT

P. 08

DIADA DEL POBLE DE MENORCA MARIO ERREA ENS PARLA DE LA SEVA DARRERA COMPOSICIÓ, NURA I ELS TITANS DE LA PEDRA P. 10

DL: ME 524-2007

P. 04

CONVENT DE SANT DIEGO LES FEINES DE RESTAURACIÓ FAN AFLORAR UN NOMBRE CONSIDERABLE DE PINTURES I SANEFES

NÚMERO 38 · GENER-MARÇ 2016 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

SUMARI

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #38

Descobriment d’un recinte de taula i materials d’altres èpoques a

Sa Cudia Cremada Trobades 35 pintures al Convent de Sant Diego

Grisalles del Convent Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 38 Gener-març 2016 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Grisalles del Pati de sa Lluna (fotografia de Francesc Isbert) Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Apunt Menorca Han col·laborat en aquest número: Montserrat Anglada Fontestad, Cristina Bravo Asensio, Irene Riudavets González García, Miquel À. Marquès Sintes, M. José Ferri Vizcaíno, Servei de Política Lingüística i Cultura Popular i Octavi Pons Machado.

2

El compositor estrena ‘Nura i els titans de la pedra’

Mario Errea del Pago Els llibres més destacats de l’edició d’enguany

Fira del Llibre en Català Mossets d’actualitat

Breus Menorca Talaiòtica

Concurs Llengua

Menorquí sí, català clar

REVISTA ÀMBIT #38

EN PROFUNDITAT

SA CUDIA CREMADA

SA CUDIA CREMADA

UNA PART DEL JACIMENT

LES EXCAVACIONS EN EL RECINTE DE TAULA

Talaiot petit de sa Pleta de sa Cudia Cremada

SA CUDIA CREMADA

Les excavacions arqueològiques al jaciment de sa Cudia Cremada, situat al terme municipal de Maó, han permès treure a la llum un recinte de taula fins ara desconegut, així com materials d’època talaiòtica, púnica, romana i islàmica

Text i fotos: M. Anglada Fontestad, C. Bravo Asensio, I. Riudavets González

4

LES EXCAVACIONS EN EL RECINTE DE TAULA 5

REVISTA ÀMBIT #38

EN PROFUNDITAT

SA CUDIA CREMADA

urant els mesos d’agost i setembre de 2015, va començar un nou projecte de recerca arqueològica on mai no s’havia intervingut abans: el jaciment de sa Cudia Cremada. El projecte d’investigació científica és quinquennal i està plantejat en el marc d’una escola d’arqueologia internacional. El projecte s’ha impulsat des de l’Associació Sa Cudia Cremada Fieldschool. Les codirectores de l’excavació són les arqueòlogues Montserrat Anglada, Irene Riudavets i la coordinadora de l’escola d’arqueologia, Cristina Bravo. Durant aquesta primera campanya també hi van col·laborar l’arqueòleg Claudio Rambelli i l’auxiliar d’arqueologia Valleria Dall’Ara. El jaciment arqueològic està situat molt a prop de Maó i presenta les construccions pròpies d’un poblat talaiòtic. Es conserven fins a tres talaiots, dos dels quals a la tanca que s’anomena sa Pleta de sa Talaia: el més gran és massís i conserva una escala a mitja alçada orientada al sud. El més petit, de tendència circular, podria tenir una cambra, avui dia esfondrada. El tercer talaiot, que es troba molt a prop de les cases, sí que presenta clarament una petita cambra. El poblat talaiòtic conserva diverses estructures corresponents a habitatges, així com diverses coves funeràries, una de les quals amb set columnes picades a la roca. A la tanca més propera a la carretera es conserven quatre monòlits de marès on s’observen

representacions de figures humanes picades. Aquestes es troben encastades a una paret seca formant el nombre 1872. Aquest conjunt podria estar reaprofitant elements més antics, possiblement esteles funeràries púniques, com apuntaren els investigadors Lluís Plantalamor i Giovanni Tore. A sa Pleta de sa Talaia, la tanca on hi ha més concentració de restes arqueològiques, entre els dos talaiots esmentats anteriorment, es troben les restes d’un edifici força ben conservat, de planta absidada, objecte del projecte d’excavació arqueològica. Es van iniciar les tasques d’investigació plantejant com a hipòtesi principal que el monument que hi havia entre els dos talaiots de la tanca de sa Pleta era un santuari de taula. La forma de l’edifici recolzava aquesta possibilitat, ja que s’evidenciava un monument amb planta absidal i façana lleugerament còncava orientada al sud, on es troba l’entrada en posició central, avui dia tapiada. Tot i així, quan es varen iniciar les

EL FINANÇAMENT DEL PROJECTE PROVÉ DEL CONSELL, DE LES MATRÍCULES DE L’ESCOLA D’ARQUEOLOGIA I DEL MICROMECENATGE

SA CUDIA CREMADA

tasques d’investigació no hi havia rastre de l’element central que dóna nom a aquest tipus de recintes: la taula. Durant la primera campanya d’excavació arqueològica, els esforços s’han centrat en la delimitació de l’interior de l’estructura amb un doble objectiu: d’una banda, intentar comprendre la distribució dels diferents espais i, d’altra banda, intentar comprovar si efectivament l’edifici que s’excavava era un recinte de taula. La troballa però no es va fer esperar i, durant el primer torn d’excavacions, una de les participants es va topar amb una gran llosa, visiblement trencada. La seva posició vertical, la seva forma i la seva posició dins l’edifici ens van permetre sortir de dubtes: érem davant la taula. Durant el transcurs de les tasques arqueològiques, es van anar descobrint nous elements arquitectònics propis d’aquests tipus de santuaris, com ara les pilastres adossades a l’interior del mur perimetral. L’excavació dels primers nivells d’enderroc de l’edifici ha permès recuperar materials d’època medieval islàmica. També s’ha pogut constatar una freqüentació d’època romana a partir de les ceràmiques que s’hi

han documentat. Els materials més abundants però han estat les ceràmiques púniques, principalment àmfores d’Eivissa, així com les indígenes. Entre la indústria lítica destaca la troballa de diversos molins de mà i alguns percussors. Tot i que s’ha pogut confirmar que l’edifici és un recinte de taula, encara ens queden moltes preguntes per respondre: Quins rituals es celebraven a l’interior?, eren recintes coberts o a cel obert?, quant de temps van estar en ús aquest tipus de monuments dins el marc de la cultura talaiòtica menorquina? Les tasques d’excavació arqueològica són lentes i laborioses, per això s’haurà d’esperar a les properes campanyes per intentar resoldre aquestes incògnites, així com d’altres qüestions sobre els santuaris menorquins per a les quals encara avui en dia no tenim resposta. El projecte ha estat finançat pel Consell Insular de Menorca, els fons aconseguits amb les matrícules dels alumnes de l’escola d’arqueologia Sa Cudia Cremada Field School Archaeology i per una campanya de micromecenatge realitzada a través de la plataforma www.digventures.com. FORMACIÓ

Excavació arqueològica en la qual participaren els tècnics i els alumnes de l’escola (primera imatge de l’esquerra)

DESCOBERTA

Vista zenital del recinte de taula al final de l’excavació

6

7