V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya ACTES. VOLUM II INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES 2010-2014: MÓN RURAL PÒSTERS: MATÈRIA ORGÀNICA MANUFACTURADA (CORDES, FUSTA, PELL...) EN CONTEXTOS ARQUEOLÒGICS
Barcelona, 22-25 de maig de 2014
INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES 2010-2014: MÓN RURAL (Actes V CAMMC. Barcelona 2015, pàg. 615 a 622)
L’ASSENTAMENT RURAL DE L’ALTA EDAT MITJANA DE L’AUBERT (LA VALL D’EN BAS, LA GARROTXA) (SEGLES VI-X DC): LES CAMPANYES D’EXCAVACIONS DE 2010 A 2013 Cristian Folch, Jordi Gibert*
SITUACIÓ GEOGRÀFICA I ANTECEDENTS DE LA RECERCA Actualment, el topònim de l’Aubert es conserva en una masia tradicional, edificació que està situada en un vessant a l’est del riu Fluvià, en el sector més meridional de la Vall d’en Bas, a tocar de l’antic camí ral que comunicava la zona de la Garrotxa amb la ciutat de Vic i que ja l’any 1117 és esmentat amb el nom de camí d’Osona (Puigvert 1998, 23). Les primeres notícies documentals sobre aquest mas són d’època baixmedieval, quan era domini directe dels Alemany de Bellpuig, que rebien censos dels seus habitants. Així, sabem, per exemple, que l’any 1360 el mas era tingut per Bartomeu Albert (Pagès 1987, 191-194). La localització del jaciment de l’Aubert tingué lloc dins el context d’un programa de prospeccions arqueològiques desenvolupat en els termes municipals de la Vall d’en Bas, les Preses i Riudaura, el qual s’incloïa en el marc d’un projecte genèric de recerca arqueològica més ampli (Alcalde; Saña; Tornero 2004). Així, a part d’alguns jaciments d’època prehistòrica, aquest projecte de prospeccions també va permetre identificar jaciments d’altres períodes cronològics com el que ara tractem. El jaciment es localitza en una feixa allargada en sentit est/oest (coordenades UTM: 455501/4660684, a 505 m.s.n.m.) situada un centenar de metres al sud del mas actual, tot just en el pas dels prats del fons de vall als boscos dels vessants. Aquesta feixa queda definida en el seu sector sud per un retall
efectuat en una època indeterminada entre l’abandonament de l’assentament altmedieval i l’època moderna, retall que provocà un desnivell variable d’entre 1 i 2 metres entre la superfície d’aquesta feixa i la cota on comença el prat situat immediatament per sota. De fet, aquest retall, que produí una afectació encara no precisada en la conservació del jaciment, en facilità la localització ja que va aparèixer material i estructures arqueològiques en el tall.
DESENVOLUPAMENT DE L’EXCAVACIÓ Els treballs d’excavació executats durant aquestes quatre darreres campanyes (anys 2010-2013) han permès acabar de confirmar i avançar en la caracterització d’un assentament rural d’època altmedieval que ara definim a partir de tres fases d’ocupació a les quals s’associen diverses estructures (figura 1) i materials arqueològics. Concretament, en aquests darrers anys s’ha acabat d’excavar en el sector 2 el fons de cabana nº 2 i un mur i en el sector 3, on s’ha documentat un camp de sitges i forats de dolia (figures 2 i 3) format per un total de 29 estructures, de les quals s’han excavat 28. Per altra banda, s’han fet deu sondejos per tal de localitzar altres estructures. Vuit, en el prat adjacent (sector-5), situat al sud de la feixa que excavàvem fins ara. D’aquests sondejos, un (sondeig 8) ha resultat positiu ja que van aparèixer estructures altmedievals que en-
* Grup de Recerca OCORDE (2014 SGR 1454). Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Edifici B- Campus de la UAB 08193 Bellaterra (Barcelona),
[email protected],
[email protected] i
[email protected]. Aquesta excavació ha format part d’un projecte marc, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, que portava per títol Organización fiscal y ocupación del territorio durante la Alta Edad Media (HAR2009-07874). També ha estat finançada en les seves successives campanyes per ajuts del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya; així mateix, ha rebut aportacions tant del mateix projecte ministerial com de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, a qui agraïm la seva implicació en el projecte. Finalment, volem agrair a la família Feixes, propietària del mas i dels terrenys on es troba el jaciment, les facilitats atorgades.
615
V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
Figura 1. Planta del jaciment amb les estructures altmedievals excavades (X.Gonzalo).
cara resten per excavar (figura 4). Dos sondejos més, localitzats en un prat situat al nord-oest de l’esmentada feixa, han resultat negatius. En conjunt, s’ha obert, pel que fa als sectors fèrtils arqueològicament, per una banda, una superfície de 1200 m² en la feixa que ocupa part del jaciment (sectors 1, 2, 3 i 4), i d’una altra uns 100 m² en el sondeig núm. 8 localitzat en el prat adjacent situat al sud (sector 5).
Figura 2. El camp de sitges en procès d’excavació (C. Folch-J.Gibert).
Figura 3. Detall d’una de les sitges documentades (C. Folch- J.Gibert).
616
LES ESTRUCTURES DE LA BAIXA EDAT MITJANA, DE L’ÈPOCA MODERNA I CONTEMPORÀNIA Per sobre de l’assentament altmedieval s’han identificat un seguit d’estructures i estrats posteriors. Així, per sota l’estrat superficial es documentà un segon nivell que cobria el jaciment altmedieval i que cal associar a un mur de pedres lligades amb fang molt arrasat de difícil interpretació; la cronologia d’aquesta estructura la dóna l’aparició d’una moneda de mitjan segle xvii i diversos fragments de ceràmica vidrada. Una altra estructura d’aquest moment és un forn, possiblement de calç, de planta circular, excavat en el tall i que afecta l’estratigrafia antiga del jaciment. Presentava signes de rubefacció per haver estat sotmesa a temperatures elevades. Així mateix, aquest forn, que caldria relacionar amb el mas actual de l’Aubert, ha estat afectat al seu torn pel mateix procés erosiu que incideix sobre tot el tall sud. Així, s’ha perdut una part de la meitat meridional de l’estructura.
INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES 2010-2014: MÓN RURAL
Dels segles xv-xvi, i localitzada en el sector 3, s’ha excavat una estructura formada per un retall arranjat amb dos esglaons i dos murs paral·lels de pedres lligades amb fang,1 disposats com a marges, que formen part dels límits d’un camí que devia donar accés a aquesta zona que, en aquest moment i un cop abandonat l’assentament altmedieval, devia quedar com un espai dedicat a feixes de conreu.2 Datats en el segle xiii, i localitzats al nord-est de l’assentament altmedieval (sector 4), i també sense cap relació amb l’assentament, s’han excavat dos murs de pedres lligades amb fang que cal identificar amb les restes d’unes antigues feixes de conreu que segurament cal relacionar amb les activitats de caire agrícola que desenvolupava el mas de l’Aubert durant la baixa edat mitjana.3 Finalment, s’ha excavat part d’un camí empedrat en ús encara en època contemporània,4 que també es localitza en el sector 4, i que unia el mas de Carbonell, situat al sud-est del jaciment, amb el mas de l’Aubert, situat al nord-oest.
L’ASSENTAMENT ALTMEDIEVAL Fase I (segles VI-VII) Les estructures que conformen aquesta fase, encara per acabar d’excavar, es localitzen en la feixa que excavàvem i en el prat adjacent situat al sud que hem obert recentment. Fins ara, s’ha excavat un espai d’habitatge format per un àmbit (A-5) que presenta una forma rectangular i està bastit amb diversos murs molt malmesos de pedres lligades amb fang, cobert amb materials peribles. Situat al centre d’aquest àmbit s’ha pogut excavar un fogar,5 de forma més o menys ovalada, format a partir d’una cubeta amb un conjunt de
Figura 4. El sondeig 8 on han aparegut noves estructrures altmedievals (C. Folch-J.Gibert).
pedres, acompanyades d’un bon nombre de carbons i de terra rubefactada. A banda d’aquest àmbit 5, i en relació amb altres construccions, només s’han documentat les restes d’un mur localitzat al nord-est de l’àmbit esmentat, molt arrasat, bastit amb blocs lligats amb fang que podria correspondre a un altre àmbit pràcticament desaparegut. A més d’aquests espais d’habitatge, també s’ha documentat una zona d’emmagatzematge (sector 3), de la qual s’han excavat algunes sitges6 d’aquest període, totes de perfil acampanat i fons pla o irregular. Finalment, en el sondeig 8 obert en el prat adjacent situat al sud, s’han localitzat diverses estructures que a dia d’avui encara s’han d’acabar de delimitar i excavar, però que han començat a aportar ceràmiques comunes, fragments de dolia i vidre que ens permetran, pròximament, caracteritzar millor la morfologia d’aquest assentament dels segles vi-vii. El material arqueològic documentat fins ara que pertany a aquesta fase està format, de manera ab-
1. En publicacions anteriors (FOLCH i GIBERT 2011) hem considerat aquest espai (A-2) com un àmbit o possible àrea oberta associada a l’edifici de la fase II, un extrem que a partir de la datació efectuada i de l’excavació completa d’aquesta zona podem descartar. 2. S’han datat carbons localitzats en el nivell d’abandonament d’aquest espai. UBAR-1199: edat radiocarbònica convencional: 375±30 BP; Cal. AD (51,6%): 1452−1516; Cal. AD (58%): 1445−1526; Cal. AD (37%): 1555-1632; Cal. AD (16,7%):1596-1618. 3. S’ha fet una datació sobre carbons que provenen d’un estrat associat a un dels murs documentats en un sondeig. UBAR-1200: edat radiocarbònica convencional: 700±30 BP; Cal. AD (76%): 1260-1311; (63,6%): 1270−1297; Cal. AD (19,4%): 1359-1387; Cal. AD (4,7%): 1373–1377. 4. La cronología d’aquesta estructura es confirma per la presència de dues monedes del dictador Franco, una pesseta de l’any 1944 i una altra de 1953. 5. S’han datat carbons que provenen d’aquest fogar. BETA-320789: edat radiocarbònica convencional: 1420±30 BP; Cal. AD (2 sigmes): 600-660; Cal. AD (1 sigma): 610-650. 6. S’ha datat un fragment de fauna procedent d’un dels nivells que amortitza una de les sitges (E-7). BETA-289562: edat radiocarbònica convencional: 1550±40 BP; Cal. AD (2 sigmes): 420-600; Cal. AD (1 sigma): 430-560.
617
V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
Figura 5. Quadre cronològic d’una mostra de les ceràmiques documentades (C.Folch).
618
solutament majoritària, per ceràmica (figura 5), representada per olles amb el llavi bisellat, triangular, arrodonit i engruixit o amb un lleuger encaix per a tapadora, amb el perfil en “S”, carenat o globular i el fons pla; en una proporció substancialment menor, trobem bols i cassoles, algunes amb nanses de mamelló, formes a les quals cal afegir i destacar la presència de grans contenidors tipus dolium i d’alguns fragments informes d’àmfora. Pel que fa a la decoració, si bé força escassa, presenta variacions. S’observa al voltant de les peces dues o més línies incises horitzontals paral·leles i alguns fragments amb una decoració d’estries sobre el coll i l’espatlla de la peça. En relació amb els paral·lels, es poden esmentar els contextos ceràmics documentats en els jaciments propers de Vilauba (Camós) (Castanyer i Tremoleda 1999, 261-276), la carretera de Sant Martí d’Empúries (Llinàs 1997), el nucli de Sant Martí d’Empúries (Aquilué dir. 1999, 389-422) i la Ciutadella (Roses) (Puig 1998) amb contextos ceràmics dels segles v-vii, uns repertoris que sovint apareixen, encara, amb ceràmiques d’importació (TSAD, DSP i àmfores). A banda de la ceràmica, també cal destacar la troballa d’alguns fragments de vidre, de nombrosos fragments de fauna, d’alguns fragments de molins manuals rotatoris de basalt i, entre el material de ferro, un ganivet.
Fase II (segles VII-VIII) Les estructures que conformen aquesta fase se situen en part sobre l’assentament anterior i estan formades per un nou establiment tancat per l’oest i pel sud amb un mur perimetral de pedres lligades amb fang, del qual hem localitzat un tram de 7 metres de llargada situat en l’extrem occidental del jaciment. A l’interior de l’espai que tanca el mur descrit es localitza un edifici central de planta més o menys rectangular dividit en dos àmbits successius (A-1 i A-3) comunicats entre ells. Els àmbits estan construïts a partir de diversos murs bastits amb blocs poc treballats per les cares vistes lligats amb fang. Aquests blocs formaven un sòcol sobre el qual s’aixecaven les parets amb terra, i les cobertes es bastien amb materials peribles tipus brancatge amb fang. També cal situar en aquesta fase un altre àmbit (A-4), localitzat a l’oest de l’edifici que acabem de descriure i un camp de sitges, el qual, fins ara, està format per diverses estructures de perfil acampanat i fons pla o irregular. En l’àmbit 1 (A-1), que ocupa una posició central en l’edifici, s’ha documentat una llar de foc i dos forats de pal. La llar de foc té una forma més o menys circular i està construïda a partir d’una cubeta excavada al ter-
INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES 2010-2014: MÓN RURAL
reny natural i en part en nivells previs, amb un seguit de pedres posades en cercle i abundants restes de cendres i carbons que formaven un estrat que la reblia.7 Les darreres estructures documentades han estat dos forats de pal localitzats a tocar del fogar amb diverses pedres planes a l’interior, que possiblement ajudaven a falcar els pals que sostenien la coberta. En relació amb aquest edifici, l’excavació ens ha permès documentar una altra estructura que s’hi relaciona, situada al sud, a l’exterior. Es tracta d’un talús construït amb un nombrós grup de pedres de mida gran, que ajudaria a sostenir en aquesta zona part de la terrassa artificial on estan bastides les estructures d’aquesta fase i el mur que delimita pel sud l’edifici esmentat. També, immediatament a l’oest de l’edifici que acabem de descriure, en la zona que s’anomena sector 2, s’ha excavat un altre àmbit (A-4), en aquest cas més petit que els anteriors. Està format per dos murs de pedres poc treballades per les cares vistes lligades amb fang, que formarien un sòcol sobre el qual s’aixecarien les parets de terra i la coberta amb materials peribles. Finalment, cal situar en aquesta fase una zona d’emmagatzematge formada per algunes de les sitges localitzades en el sector 3, molt similars morfològicament a les de la fase anterior. El material majoritari localitzat correspon a la ceràmica, amb un repertori formal més simple que el documentat en la fase anterior, compost majoritàriament per olles amb el llavi bisellat o arrodonit i uns pocs casos bífids o amb un lleuger encaix per a tapadora, amb el perfil en “S”, carenat o globular i el fons pla, tot i que també hi trobem la presència puntual de grans contenidors tipus dolium. Pel que fa a la decoració, es limita a la presència al voltant de les peces de dues o més línies incises horitzontals paral·leles. Així mateix, cal destacar la localització d’alguns fragments ceràmics informes pintats amb bandes negres d’òxid de manganès aplicades sobre la superfície. Alguns jaciments amb contextos ceràmics similars, amb cronologies situades entre els segles vii-viii, serien els casos propers del Castellum Fractum (Sant Julià de Ramis) (Burch et alii 2006), Puig Rom (Roses) (Nolla i Casas 1997) i el Serradar (Sant Pere Pescador) (Fuertes i Mon-
talbán 2007). En relació amb un altre tipus de material, també s’han localitzat alguns fragments de vidre, nombrosos fragments de fauna, alguns fragments de molins manuals rotatoris de basalt, un braçalet de bronze i, entre el material de ferro, diversos ganivets.
Fase III (segles IX-X) A sobre de l’assentament de la fase anterior (sector 2) es documenta un altre establiment format per un conjunt de tres cabanes (C-1, C-2 i C-3?), un mur que podria delimitar un àmbit, un tancat o talús (A-6) i diverses sitges corresponents a la darrera fase d’ocupació del jaciment a l’alta edat mitjana. El primer fons de cabana (C-1) amida 6,10 metres de llargada, i està format per un gran retall de forma més o menys ovalada, tot i que l’amplada no és avaluable perquè fou en part destruït en eixamplar-se el prat inferior en època moderna, fet que n’ha malmès, aproximadament, la meitat meridional. El segon fons de cabana (C-2) està situat a l’oest de l’anterior i es presenta com un gran retall de forma més o menys ovalada, que amida 10 metres de llargada, també afectat per la topografia actual del prat inferior8 en la seva part meridional. Associat a aquest fons es documenta part d’un mur de pedres lligades amb fang que probablement formaria part del sòcol perimetral, aixecat amb terra, que suportaria la coberta bastida amb material peribles. Associades a aquesta cabana s’han localitzat i excavat diverses estructures interiors: per una banda, un grup de quatre forats de pal localitzats en la part central que ajudarien a sostenir la coberta, quatre encaixos de forma circular i semicircular que ressegueixen el perímetre interior de la cabana i que possiblement corresponien a les restes del suport de mobiliari de fusta i un forat localitzat en l’extrem est amb una olla quasi sencera a dins amb les restes d’un petit gallinaci dipositat a l’interior de la peça.9 Per altra banda, s’han localitzat dues estructures de combustió, una de les quals l’identifiquen com un fogar, situat en l’extrem est, de forma més o menys circular, d’un metre de diàmetre, que es mostra com una taca d’argila rubefactada amb restes de carbons. I
7. S’han datat carbons que provenen d’aquest fogar. BETA-277762: edat radiocarbònica convencional: 1280±40 BP; Cal. AD (1 sigma): 670-770. Cal. AD (2 sigmes): 660-810. 8. Els darrers treballs d’excavació permeten descartar la hipòtesi plantejada en altres publicacions (FOLCH i GIBERT 2011) quan identificàvem en aquesta zona un fons de cabana (C-3), a l’oest del C-2, que ara s’ha demostrat inexistent, ja que s’ha pogut observar que C-2 tindria contuïtat cap a l’oest, amb una llargada total de 10 metres. 9. S’ha portat a terme una datació sobre aquestes restes de fauna. BETA-289563: edat radiocarbònica convencional: 1130±40 BP; Cal. AD (2 sigmes): 780-1000; Cal. AD (1 sigma): 880-980.
619
V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
un possible forn mal conservat, localitzat en l’extrem oest, del qual només s’ha documentat part d’una solera d’argila rubefactada, tot i que aquesta estructura està molt afectada en la seva meitat meridional pel tall del prat. En aquesta mateixa fase, alguns indicis apunten vers la possible existència d’un altre fons de cabana (C-3?) situat a llevant de C-1, el qual es trobaria pràcticament desaparegut a causa del rebaix que es va produir en època moderna a la banda sud del jaciment i que, com ja hem vist, també afectà els altres fons de cabana documentats en aquesta fase. Bàsicament, s’han documentat un tram de mur de pedres lligades amb fang i les restes molt malmeses d’un foc que podria correspondre a un possible fogar i que es localitzaria en l’extrem oest d’aquest fons de cabana.10 Finalment, al nord-oest d’aquestes cabanes, s’han localitzat les restes d’un altre mur de planta curvilínia de difícil interpretació, bastit amb pedres de grans dimensions lligades amb fang que podria formar part d’un àmbit, tancat o talús (A-6), molt afectat en la seva meitat nord per la construcció d’un rec en època contemporània. Finalment, cal situar en aquesta fase diverses sitges que es localitzen en el mateix sector 3 que les pertanyents a les fases 1 i 2, ara de perfil globular i fons còncau o irregular. El material documentat en aquesta fase està representat de forma majoritària per la ceràmica, de la qual tipològicament destaquen les olles amb el llavi arrodonit, alguns exemples engruixits, amb el perfil en “S” o globular i el fons pla, unes peces que en general mostren un major gruix en les seves parets en relació amb els contextos anteriors. Cal afegir de manera destacada l’aparició d’una olla i algunes sitres espatulades, acompanyades per alguns fragments ben cuits, reduïts a l’interior i oxidats a l’exterior. Pel que fa a la decoració, aquesta sembla limitar-se a algun cas amb la presència de dues o més línies incises horitzontals paralleles o en forma de dent de serra situades al voltant de les peces. Aquestes ceràmiques presentem semblances amb contextos prou coneguts dels segles ix-x documentats en els jaciments propers de Peralada (Alt Empordà) (Llinàs et alii 1999; 120-122), Ullastret (Baix Empordà) (Codina et alii. 2006), a la ciutat de Girona (Gironès) (Nolla et alii 2008; 207-224) i al nucli de Sant Martí d’Empúries (Alt Empordà) (Aquilué dir.
1999; 433-441). Finalment, s’han documentat diversos fragments de fauna, un fragment de molí manual rotatori de granit, una moneda de plata i un ganivet de ferro.
CONCLUSIONS Les vuit campanyes d’excavacions portades a terme en el jaciment de l’Aubert ens han permès documentar un assentament rural dedicat a la producció agropecuària que presenta tres fases d’ocupació. Les dues primeres fases cal situar-les entre els segles vi-viii, quan es documenten dos petits assentaments agropecuaris successius que inclouen diversos espais d’habitatge i un camp de sitges. Es tracta d’un model nou d’assentament que apareix a partir dels segles v-vi i que tenim ben documentat a Catalunya (Roig 2009; Folch et alii 2010). És el resultat d’una sèrie de canvis que afecten de ple les característiques del poblament rural amb l’abandonament de les villae romanes, en l’àmbit geogràfic del nord-est de Catalunya entre els segles v-vi (Canal i Nolla 2007), i que es pot assimilar a la categoria del que la documentació d’època visigoda anomenarà villula, domus o casa. A partir del segle ix viles i vilars constitueixen les entitats que caracteritzen el poblament rural, ben documentades en les fonts escrites referents a la Vall d’en Bas (Folch i Gibert 2009). Un bon exemple d’aquest tipus d’assentaments el constitueix la fase III de l’Aubert, datada en els segles ix-x. Estava format per diverses cabanes (potser en referència a les casae que apareixen a la documentació escrita) i un camp de sitges. Tot i no aparèixer a la documentació medieval referent a la Vall d’en Bas, ens podem plantejar que aquest establiment formés part del que la documentació anomena villare, possiblement vinculat a un personatge concret, potser el seu fundador o receptor. Això ho confirmaria, probablement, l’onomàstica franca que delata el topònim Adalbertus> Aubert (Bolòs i Moran 1994, 78-79), que es conserva en la masia actual, situada a 100 metres al nord-oest del jaciment. Així mateix, cal tenir present que a la zona de la Vall d’en Bas ja es documenta una villa, la de Sant Esteve, l’any 898, a la qual pertanyen diversos vilars,11 entre els quals un possiblement seria l’Aubert. En con-
10. S’han datat carbons que provenen d’aquest foc. BETA 236250: edat radiocarbònica convencional 1170±60 BP; Cal. AD (2 sigmes): 690-1000; Cal. AD (1 sigma): 780-900/ 920-960.
620
11. “… et in valle Basse villam quae dicitur Sancti Stephani cum valle Ionathes, cum villis et villaribus quae ibidem sunt.” (ABADAL, 1926-1956, 368-370)
INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES 2010-2014: MÓN RURAL
junt, es tractaria d’un cas que ens permet veure, a partir de la pràctica arqueològica, la realitat física d’un lloc d’hàbitat vinculat a un topònim significatiu, com a mínim per a l’època carolíngia-comtal. En aquest sentit, les datacions radiocarbòniques efectuades i la moneda documentada en un dels nivells de circulació exteriors relacionats amb la cabana 2 i que podem datar en el segle x (Sanahuja 2006; Crusafont 2008)12 mostren que l’assentament s’extingeix en aquest segle, fet corroborat, també, pels materials ceràmics documentats en els nivells que amortitzen les estructures més recents.
BIBLIOGRAFIA Abadal, R d’ (1926-1956). Catalunya Carolíngia, Vol. II: Els diplomes carolingis a Catalunya. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. Alcalde, G.; Saña, M.; Tornero, C. (2004). Prospecció arqueològica a la Vall d’en Bas, les Preses i Riudaura (La Garrotxa). Informe inèdit dipositat al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Aquilué, X. (dir.) (1999). Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-96). De l’assentament precolonial a l’Empúries actual. Monografies Emporitanes, 9, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona. Bolòs, J.; Moràn, J. (1994). Repertori d’antropònims catalans (RAC). Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. Burch, J.M.; García, G.; Nolla, J.M.; Palahí, L.; Sagrera, J.; Sureda, M.; Vivó, D.; Miquel, I. (2006). El Castellum, Excavacions Arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis 2. Ajuntament de Sant Julià de Ramis, Girona. Canal, J.; Nolla, J.M. (2007) “La crisi de les villae i de la noblesa de la Tarraconensis en el canvi del segle v al vi. Fonts textuals i evidències arqueològiques”. Empúries, 55, p. 185-198.
Castanyer, P.; Tremoleda, J. (1999). La vil·la romana de Vilauba, un hàbitat rural d’època romana al Pla de l´Estany, Banyoles. Codina, F.; Margall, J.; De Prado, G.; Soldevila, X. (2006). “Evidències arqueològiques d’època medieval al nucli històric d’Ullastret”. Estudis del Baix Empordà, Vol. XXV, p. 33-64. Crusafont, M. (2008). “La moneda barcelonina del segle x. Altres novetats comtals”. Acta Numismàtica, 38, p. 91-121. Folch, C.; Gibert, J. (2009). “Als segles ix-xi: vil·les, vilars, esglésies i castells”. A: Alcalde, G.; Saña, M. (ed.) Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la Vall d’en Bas, Besalú, p. 109-127. Folch, C.; Gibert, J.; Martí, R. (2010). “Hábitat y sociedades rurales en Catalunya (siglos vi-xi): toponimia, documentación y arqueología”. A: Sénac, P. (dir), Villa 3: Historia y arqueología de las sociedades del valle del Ebro (ss. vii-xi), Toulouse, CNRS/Université de Toulouse 2-Le Mirail, p. 125-155. Folch, C.; Gibert, J. (2011). “L’assentament rural de l’Alta Edat Mitjana de l’Aubert (La Vall d’en Bas, La Garrotxa (segles vii-x)”. A: Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, ACRAM, p. 67-74. Fuertes, M.; Montalban, C. (2007). “El Serradar, una necròpolis i un hàbitat de l’Antiguitat Tardana a Sant Pere Pescador”. Actes del Congrés: El paisatge element vertebrador de la identitat empordanesa, Vol. I, Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, p. 291299. Llinàs, J. (1997). “La excavación de la carretera de San Martín de Ampurias (Gerona): Un ejemplo de la evolución de los contextos cerámicos durante la Antigüedad Tardía en el litoral catalán”. Archivo Español de Arqueología, 70, p. 149-169.
12. Tot i que la moneda ja la vàrem publicar en el IV ACRAM, els autors que s’han dedicat a l’estudi d’aquestes monedes ens permeten aprofundir en les seves característiques i cronologia. En aquest sentit, proposen que l’origen d’aquest tipus de moneda que hem trobat a l’Aubert cal cercar-lo en les darreres emissions carolíngies de Carloman (882-884), de Carles el Gras (884-887) i d’Odó (887-898), tot i que es tracta d’un període que presenta dificultats en la identificació d’aquestes monedes. Aquests autors proposen situar aquesta moneda documentada a l’Aubert que presenta tres anells, si es tracta d’emissions de Barcelona, un fet que no del tot està clar, en els regnats de Sunyer (911-947) o Borrell (947-992). Per altra banda, les emissions de Ramon Borrell (992-1018) ens marquen un límit cronològic pel nostre cas al segle XI, ja que aquestes, tot i ser molt semblants a la nostra, presenten la llegenda BARCA que fa referència a Barcelona.
621
V CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL I MODERNA A CATALUNYA
Llinàs, J.; Merino, J.; Miró, M.; Montalbán, C.; Palahí, Ll.; Sagrera, J. (1999). La Peralada ibèrica i medieval segons l’arqueologia. Les excavacions de 1989 a 1995. Monografies Empordaneses núm. 4. Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres. Nolla, J.M.; Casas, J. (1997). “El material ceràmic del Puig de les muralles (Puig Rom, Roses)”. Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’Alta Edat Mitjana (segles iv-x). ArqueoMediterrània 2, Badalona, p. 7-20. Nolla, J.M.; Casas, J.; Santamaria, P. (2008). Del forum a la plaça de la catedral. Evolució historicourbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona. Ajuntament de Girona. Pagès, J. (1987). Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la Baixa Edat Mitjana. Diputació de Girona, 3 vols. Girona. Puig, A.M. (1998). “El jaciment de Rhode a la fi de l’Antiguitat Tardana. Els contextos del segle vii dC a la Ciutadella de Roses (Alt Empordà, Girona)”. Pyrenae, 29, p. 171-191. Puigvert, X. (1998). “L’època medieval”. A: Alcalde, G.; Burjachs, F. (ed.), Els Primers Mil·lennis, Quaderns d’Història d’Olot, Olot. Roig, J. (2009). “Assentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Catalunya (siglos vi-x)”. A: Quiròs, J.A. (ed.), The Archaeology of Early Medieval Villages in Europa, Documentos de Arqueología e Historia 1. Vitória-Gasteiz, p. 207-251. Sanahuja, X. (2006). La moneda de Barcelona al segle x, segons les troballes Espanya-1 i Espanya 2 (925)”. Acta Numismàtica, 36, p. 79-113. Sobrequés, S.; Riera, S.; Rovira, M. (2003). Catalunya Carolíngia, Vol V: Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
622
