L’aventura d’Europa: filosofia i acció
L’aventura d’Europa: filosofia i acció Pol Capdevila i Francis García Collado, coordinadors
Berlín 2014
Índex
Nota de l’editor Professió: pensador David Armengou
7
de Viatge a Arcturus David Armengou 2 Doble Sol © Els autors Primera edició: maig de 2014 © Doble Sol 2014 http://doblesol.cat
[email protected] Revisió lingüística: Marc Alba http://accentobert.com © Disseny i portada: Marc Arroyo http://marcarroyo.com
L‘art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs Pol Capdevila
23
de la microfísica del poder a la metàfora quotidiana Francis García Collado 4
Les idees de cos i ànima en la formació d’Europa. Un viatge per la vida quotidiana Ferran Garcia Querol
61
5
Sobre la funció política del mestre:
89
ISBN 978-3-00-045923-8 Impressió: Book Print Digital, SA
Dewey i Gramsci Gabriel Lemkow 6
De la conjunció entre els carrers, 113 els objectes i els subjectes. (Dis)funcions de l’espai urbà Marta Palacín Mejías
7
Ideologia, economia i ordre geopolític: pensar Europa en el segle XXI Antoni Saragossa
133
L’aventura d’Europa: Filosofia i Acció
L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs
2 L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs Pol Capdevila
22
«El tiempo es la sustancia de que estoy hecho. El tiempo es un río que me arrebata, pero yo soy el río; es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre; es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego. El mundo, desgraciadamente, es real; yo, desgraciadamente, soy Borges. » (Borges: “Nueva refutación del tiempo”. Otras inquisiciones)
Benvolgut lector, has passat la pàgina i has arribat a aquest capítol sobre el temps. Segurament no fa gaire que has mirat l’hora i t’has preguntat si podies continuar, si et donava prou temps d’iniciar la lectura d’un nou assaig abans d’atendre alguna obligació o abans d’adormir-te. ¿Has mirat quantes pàgines
no era pas un capítol sobre el temps, sinó contra el temps, i, com saps que som temps, que els humans estem fets d’una estranya matèria que és el temps i que determina plenament la nostra vida,
23
L’aventura d’Europa: filosofia i acció
més transcendent, com morir-nos. Per tant, ¿per què llegir un article contra el temps? Doncs potser perquè no ets d’aquells que calcula tant el temps, o potser perquè ni tan sols et ve de gust calcular si tindries temps per... A vegades fem les coses sense
L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs
van a corre-cuita a tot arreu i tot ho volen fer de pressa, mentre que els que més els en falta sovint han après a prendre’s les coses d’antuvi quant ha de durar cada acció o activitat a la qual es consagren, mentre que d’altres sembla que mesuren les activitats
gaudint-la mentre dura i sense recança quan s’acaba inespera-
seu temps propi.
temps: que no tot el temps és el temps del rellotge i de l’agenda. Saps que el temps del calendari ordena i cronometra les nos-
En general s’ha dit que hi ha dues grans concepcions del temps,
en el cel i el pas de les estacions de l’any ens ensenyen, com dillargs o curts, i que no depèn de cap de nosaltres en particular,
24
tativa que, si el continues llegint, entendràs millor per què l’art també pot ensenyar a viure el temps d’altres maneres, de maneres diferents al temps que domina la nostra societat, el temps dels
naturalesa es mou alhora cíclicament i lineal, depenent del tipus 25
i un futur. Tot té el seu temps. I a tot se li acaba el temps algun dia. La aquest temps se’ns acaba, de fet, que se’ns pot acabar en qualse-
del temps. Aquesta consciència es viu sempre com un present actual, en el qual es poden recordar coses que van passar i es pot
és el que determina les nostres vides. La consciència humana de ribar-nos quan menys ens ho esperem, determina profundament
fosques en una habituació silenciosa, pot ser que els nostres sen-
referia Borges en la seva coneguda frase sobre el temps.
meus pensaments van canviant, el meu estat físic també, i al cap d’una estona puc començar a avorrir-me, a sentir gana o adormir-me. Noto que el temps va passant, que hi ha una duració.
un factor clau en totes les nostres decisions. Totes les nostres accions tenen en compte el temps, encara que no totes compor-
ha estones que se’m fan llargues i n’hi ha que se’m fan curtes.
veure com aquells que presumiblement més en tenen, els joves,
pràcticament aturat: veure un accident o un got caient de la tau-
L’aventura d’Europa: filosofia i acció
L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs
qual sempre fa referència a l’acte de parla, al que diria Benvepercebuts com a càmera lenta. En aquests casos, puc recordar havia pensat tot de coses diverses durant aquells segons. Una
ja ha esdevingut pertany al passat i el que esdevindrà pertany
paisatge que veig és el present, el que he vist és passat i el que veuré, el futur.
dos models de temps són irreductibles l’un a l’altre. Aquests dos
va escriure poc abans del solstici d’hivern –és a dir, al mes de desembre–, mentre que està sent llegit com a més d’hora a l’inici de la primavera de l’any següent. Altres tipus d’ancoratges objectius del temps són la sortida del Sol, el Sol al zenit i el capvespre; o els canvis de lluna o d’estació anual; tot depèn de l’escala
curs, les vacances laborals i les festes religioses o de la comutrobar en el model de temps de la naturalesa interna o subjectiva, 26
27
un fenomen intersubjectiu; el que fa del fenomen natural un acte tiques de l’altre model. Segons Ricoeur, de fet, tots els grans aporètiques, teories que incloïen contradiccions o idees irrecon-
dels més importants en el desenvolupament de les civilitzacions, els membres d’una societat es posen d’acord i s’organitzen, poden controlar quan han de passar les coses, poden articular la
que les societats modernes, a mesura que es van fent complemés nombroses impliquen una major coordinació dels horaris. les civilitzacions han construït un o diversos models de temps amb els quals organitzar-se, que incorporen aspectes del model natural del temps i del model subjectiu. Aquests models operen amb una primera divisió del temps en passat, present i futur, la
moment que es va voler crear un sistema ferroviari estatal sincronitzat. I la precisió en aquest sistema no ha fet sinó augmentar. La revolució industrial i l’avenç accelerat de les tecnologies està possibilitant una precisió fa pocs segles inimaginable en la
L’aventura d’Europa: filosofia i acció
L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs
mesura, control i divulgació dels horaris dominants. La colonització del temps occidental arreu del globus ha estat un dels de la colonització de la cultural occidental. Ara és possible tenir
les nostres accions quotidianes com el conjunt de la nostra vida estan determinades per un model social del temps. La societat
-
en un temps determinat si no es vol arribar massa tard, si es vol de fracàs.
Diguem, per acabar aquesta part dedicada als models de temps, que un mitjà a través del qual s’estenen aquests models és el de la cultura visual. Estem envoltats d’imatges i productes audiovi-
28
segons el model del rellotge que tendim a organitzar també gran part dels nostres actes íntims a partir d’aquest model de temps. ¿Quanta estona tinc per dinar, per anar al gimnàs, per dormir o per llegir aquest article? ¿Quanta estona ha de durar una classe de ioga? Hi ha activitats que practiquem en un temps que abans altres models socials, han estat esclavitzades per una temporalitat cronometrada.
programes de televisió, entre d’altres, assimilem els models en En un procés profund de regularització de la vida quotidiana, les societats modernes han anat homogeneïtzant els models i els usos ació del temps subjectiu. Si, com dèiem al principi, el temps és a la societat d’avui, aquella matèria de què estem fets ha passat a estar modelada per unes mans que ja no són les nostres.
quada per estudiar i una edat a partir de la qual cal començar a
No cal dir que aquesta diagnosi es presenta aquí de manera sim-
Està regulat per llei el temps que hom hauria d’esperar en una vi-
M’he estès més sobre aquesta qüestió en una altra ocasió1. Si hi he incidit ara és perquè, davant aquesta situació, es pot enten-
-
que, en lloc de correspondre als models temporals socials, els
del temps ha arribat a graus curiosos d’abstracció, com el fet que una mare pugui acumular els minuts d’alletament diaris als quals té dret en la feina per intercanviar-los per uns dies més de
tatives temporals i les nostres narratives, obre les portes a noves d’algunes de les obres de l’artista francès Marcel Duchamp, del 1
, La Busca, 2013.
29
L’aventura d’Europa: filosofia i acció
L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs
nord-americà John Cage i de la recentment anomenada estètica
El títol d’aquesta pintura fa referència a una dona nua en l’acte
del temps.
representació, que des de feia pocs anys estaven sent conegudes tar la dona en moviment i, en lloc de fer-ho a través d’un gest
ves obres. Que Duchamp era un artista molt interessat en la representació dels aspectes temporals ho mostra ja la seva darrera pintura, acabada encara en la seva joventut: Nu descendant un escalier, de 1912.
–diríem avui– de tot el moviment. Duchamp intentava un tipus de representació anàloga al que en aquella època era conegut com a
seu caos de línies i formes geomètriques. I quan s’entén que la ges preses en la consecució d’uns instants, llavors s’entén també que Duchamp no estava tan interessat en el tradicional motiu del nu femení com a representar la descomposició del moviment. Duchamp intentava visualitzar un model de temps, aquell que
30
31
Nu descendant un escalier va ser, com he dit, la seva darrera següent tornava a treballar el tema en el que seria quasi el seu primer ready-made. Aquesta obra està feta amb un tamboret i una roda de bicicleta i és, per tant, encara una obra manipulada. constituïdes amb objectes ja fets pre estan basats en la indiferència visual i en la total absència de bon o mal gust”. 2 i transformada. Ara la presència esdevé fonamental. Es tracta d’una obra que presenta un objecte de la quotidianitat, una obra que recull un element de la vida comuna, un element alhora tan 2
“A propósito de los ready-mades”, (1961), informe al MoMA de Nova York, en el marc d’un
“L’art de l’acoblament”. L’informe es pot trobar a Escritos, Gustavo Gili, 1978, p. 164.
L’aventura d’Europa: filosofia i acció
L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs
antic com la roda, tan modern com la velocitat de la bicicleta. Altra vegada, doncs, una obra que ens parla del moviment o, més
-
Anémic Cinéma un curt de quasi set minuts que l’artista va trigar dos anys a realitzar.3 Anémic Cinéma juga amb el nom del mitjà cinema anèmic sona en francès com anemique, que, com en català, fa referència a una mancança de ferro a la o de forces. Sembla com si Duchamp volgués, doncs, fer referència a un cinema precari, a un cinema mancat del més natural: ¿la representació?
32
33
mareig. Alternativament al disc de l’espiral en moviment, van tendència de l’art del segle
XX
que ha posat en qüestió conven-
frases que literalment no tenen sentit, sinó que creen jocs de paalhora poc subtil, Duchamp fa referència a un dels elements clau
En les obres d’aquest tipus, en lloc de representar-se en una imatge davant dels nostres ulls, es mostren formes de la nostra consanàloga a la de Duchamp en l’art a partir de la segona meitat del segle XX
L’absurd del sentit a Anémic Cinéma
Anémic Cinéma
3
Recomanem veure l’obra, encara que sigui a Internet: https://archive.org/details/anemicCinema1926.
-
les seves obres més conegudes, la titulada Four Minutes Thirty Three Seconds, habitualment abreviada com a 4’ 33’’. L’obra, pensada originalment per a piano, va ser escrita entre el 1947 i el 1948 i va ser interpretada pel virtuós pianista David Tudor el 29 d’agost de 1952 a Woodstock, Nova York. Conté tres moviments, el primer de 33 segons, el segon de 2 minuts i 40
L’aventura d’Europa: filosofia i acció
L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs
gona en una obra de gran profunditat metafísica. Sense descartar en cap de les parts no hi ha ni una sola nota escrita en la partitura. en altres termes: implica una interpretació molt parcial. -
Seguint les indicacions de la partitura de Cage, el pianista va sortir a l’escenari, es va asseure al piano, es va preparar per tocar i va obrir la partitura. Tot seguit va obrir la tapa del teclat i, preNo m’assec per escoltar-la; hi paro atenció. M’adono que s’està produint
indicats en el primer moviment. Quan va acabar, va tornar a tan4
34
a obrir la tapa i va procedir al tercer moviment. Un cop acabat, va tornar a tancar la tapa i es va donar per acabada l’obra. L’actitud seriosa i solemne de l’intèrpret no devia passar desapercebuda a
s’integra en la seva quotidianitat i, per l’altra, que forma part
4’ 33’’ ment parlant una composició musical. Per l’altra, tampoc sembla
James Pritchett, un important estudiós de l’obra de Cage, recoposteriors a la composició de l’obra. Sabem que la primera etapa de l’obra de Cage, entre el 1937 i el 1942, va centrar-se espe-
aquesta obra, una presa de pèl, un insult o simplement un avorriment? Des d’una posició més empàtica amb l’obra, s’ha dit que ments que formen part de l’actuació musical, de la performance, a saber: l’actitud del pianista, els sorolls i els estossecs del
Cage componia obres amb diferents tipus d’aparells, electrodomèstics i objectes de tota mena, buscant seqüències de sorolls sense jerarquies ni melodies. Cage apostava per sorolls moderns, industrials, que es poguessin associar d’una manera més directa
gons aquesta perspectiva, l’obra de Cage ajuda a prendre consciència de les convencions que fan d’un acte social un concert, i -
a Nova York, on començà a estudiar art oriental, indi especial-
absolut, el silenci del místic. El problema és que la primera lectu4’ 33’’ en una obra de contemplació estètica i la se-
llegir el místic Meister Eckhart. De resultes d’aquesta època sorgirien 4’ 33’’ i, a continuació, altres obres. En el Quartet de cordes de 1949 va treballar amb
-
4
Cage: entrevista amb William Dockworth.
35
L’aventura d’Europa: filosofia i acció
L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs
Concert per a piano preparat i orquestra (1951) el va compondre construint, primer, una estructura de 115 segments temporals, que aniria omplint segons el mètode de l’I Ching, basat en la introducció de factors casuals. Igualment resultat d’un mètode compositiu basat en el joc amb l’atzar seria la Música dels canvis (1952). En aquestes obres s’hi troben diversos elements que poden interpretar-se com una evolució de 4’ 33’’: els trams temporals, la casualitat i la falta d’emoció. Els trams temporals buits perque encara s’ha d’omplir; la casualitat és l’estructura negativa de
quotidiana. John Cage deia que no calia prendre’s l’obra massa de l’esperit, un canvi en la predisposició en què habitualment escoltem el món. directa i indirecta a la vida de les persones: les condicions socials, l’estructura dels nostres espais, les relacions interpersonals, etc. Lluny ja de les concepcions tradicionals de la bellesa, el bon
per contrast l’element estètic tradicionalment més vinculat a la
36
Si 4’ 33’’ es pot llegir a través d’aquestes claus, es pot dir que és alguna cosa més profunda que una manifestació de les meres convencions d’un concert i alhora més quotidiana que el rar silenci del místic. Potser 4’ 33’’
l’art de la segona meitat del segle XX s’entén més a partir de conceptes com la crítica i la subversió d’aquelles convencions artístiques i socials. 37
La crítica i subversió no fan de l’art contemporani una activitat projectem sobre l’art, és possible que aquest provoqui sorpreses,
quotidiana. Cal, doncs, perquè hi hagi un enriquiment del nostre que la coneguda peça de John Cage apuntés cap a aquell magma construir una duració musical i pel fons emocional a partir del
dels models dominants. L’estètica del fracàs, des que se n’ha començat a parlar fa pocs anys, forma part, segons com jo l’entenc, d’aquest tipus d’activitat artística. L’estètica del fracàs denomina aquelles pràctiques artístiques
-
quan es perd de vista l’objectiu o quan aquest s’ha tornat impossible. En aquests casos, de sobte, molts aspectes surten a la llum: els processos artístics prenen protagonisme, les convencions del
L’aventura d’Europa: filosofia i acció
L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs
d’un objectiu o d’una obra ben acabada –com si es tractés d’un plicar com funcionen algunes d’aquests obres i quins aspectes
cosa no seria tan senzilla com sembla ara: va patir un accident, va haver de sortir de viatge, va necessitar l’ajuda d’altres persones... Altre cop, l’imprevist sortia al pas i feia del procés tot un
artista català. auguració de Fitzcarraldo. Cinquanta-cinc dies treballant en la es va trobar en una manera, sense haver-ho planejat, a l’artista ja li devia anar bé. Martí Anson havia encarregat a una empresa que li portessin un material per a la inauguració i, com és habitual, l’empresa de lo38
per desembalar. -
-
acaba la seva feina de creació de muntatge de les obres, en aquest Werner Herzog, un delirant documental de 1982 sobre el no
s’imagina un artista, en ple procés de creació? No ben bé. L’arI, en realitat, el que feia tampoc semblava molt propi d’un artismanera que havia de limitar-se a seguir aquelles regles. Mes la
una altra pista per dirigir la resposta: l’artista és de Mataró i, com és sabut, els mataronins tenen fama de tenir el cap gros. La
39
L’aventura d’Europa: Filosofia i Acció
L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fracàs
la nostra vida. Sortosament, hi ha moltes obres que ens permeneres per reapropiar-se del temps robat i, si no donar sentit a la vida, sí almenys gaudir d’un temps més propi.
de tornar al no-res. Tot plegat, ¿un gran absurd? Diuen alguns que hi van ser presents que el dia de la destrucció una quantitat enorme de coses. L’artista va rebre moltes visites, algunes de les quals es posaven a donar un cop de mà, i és indubtable que en les converses es devien qüestionar molts dels
Pol Capdevila és doctor en estètica i teoria de l’art i professor d’humanitats i comunicació a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de l’Ae . Text adaptat de la conferència pronunciada el 30 de gener de 2013 a la Biblioteca Jaume Fuster, dins el VII Cicle de Filosofia: Construir Europa. Joaquim Anson, Fitzcarraldo Marcel Duchamp, Escritos, Gustavo Gili, 1978
nera la seva activitat, quina ha de ser la seva durabilitat, de quin tipus ha de ser la seva (in-)utilitat, en quines condicions s’ha de 40
L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental Paul Ricoeur,
(tres volums), Ediciones Cristiandad, 1987.
41
sentit: el seu fracàs suposava el seu triomf. Per acabar, voldríem considerar Fitzcarraldo d’Anson com una l’art contemporani. Moltes obres, manifestant als nostres ulls un
al, els quals es transmeten a través de la família, l’educació i els
