L\'àmbit local i l\'accés de la immigració estrangera als recursos públics

L’àmbit local i els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics Bellaterra, gener de 2012

Àrea d’Espai Públic i Habitatge

Institut de Govern i Polítiques Públiques Equip d’investigació:

Mikel Aramburu Aitor Hernández

Edifici MRA 1ª planta Campus UAB 08193 Bellaterra +34 93 586 88 14

Escola de polítiques socials i urbanes Urrutia, 17 08042 Barcelona +34 93 407 62 03

http://igop.uab.cat [email protected]

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

SUMARI 1. Introducció .......................................................................................................................... 5 1.1 Metodologia de la recerca i estructura del text.................................................................. 5

2. Marc teòric sobre la rumorologia .............................................................................. 8 2.1 La definició del rumor ................................................................................................................ 8 2.2 La transmissió dels rumors .................................................................................................... 11 2.3 Davant del rumor, quina informació?.................................................................................. 13 2.4 Rumors sobre minories i serveis públics ........................................................................... 14

3. Immigració i serveis públics a Catalunya: una mirada des de les enquestes d’opinió ................................................................................................. 16 3.1 Immigració i administració pública ...................................................................................... 17 3.2 L’accés dels immigrants a drets i serveis públics ........................................................... 18

4. Anàlisi de les experiències municipals ................................................................. 20 4.1 El diagnòstic des dels municipis .......................................................................................... 22 4.1.1 Serveis socials ................................................................................................................................ 22 4.1.2 Educació ........................................................................................................................................... 24 4.1.3 Comerç .............................................................................................................................................. 24 4.1.4 Habitatge .......................................................................................................................................... 25 4.1.5 Espais de culte ............................................................................................................................... 26

4.2 El factor polític i els rumors.................................................................................................... 27 4.2.1 Immigració i pacte polític ............................................................................................................. 28 4.2.2 El tractament polític de la immigració com a estratègia contra els rumors ............................................................................................................................................... 29

4.3 Recull d’actuacions municipals............................................................................................. 29 4.3.1 Les dades sobre l’accés de la immigració als serveis públics i el seu ús ........................................................................................................................................................ 30 4.3.2 Fer públiques les dades ............................................................................................................... 32 4.3.3 El paper dels treballadors públics: informació i formació .................................................. 34 4.3.4 La proximitat com a eina ............................................................................................................. 35 4.3.5 Buscar la co-responsabilització de les entitats .................................................................... 36 4.3.6 Estratègies de comunicació........................................................................................................ 37

5. Estudis de cas: Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi ................................. 39 5.1 Santa Coloma de Gramenet.................................................................................................. 39 5.1.1 Rumors i prevenció a Santa Coloma ....................................................................................... 40 5.1.2 Els rumors a Santa Coloma segons l’àmbit sectorial ......................................................... 42 5.1.3 Percepció sobre els rumors als barris de Santa Coloma .................................................. 43

2

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

5.1.4 Xarxa de transmissió de valors positius ................................................................................. 47 5.1.5 Rumors, prevenció i comerç al barri del Fondo ................................................................... 49

5.2 Sant Boi ....................................................................................................................................... 52 5.2.1 Rumors i prevenció a Sant Boi .................................................................................................. 52 5.2.2 L’actuació de l’ajuntament .......................................................................................................... 53 5.2.3 El cas de Casablanca ................................................................................................................... 55

5.3 Conclusions dels estudis de cas ............................................ Error! Bookmark not defined.

6. Qüestionari DELPHI a experts en rumorologia ................................................. 60 6.1 Les dades sobre l’accés “real” de la població estrangera als recursos públics .......................................................................................................................................... 61 6.1.1 La recollida de dades ................................................................................................................... 61 6.1.2 L’ús de les dades ........................................................................................................................... 62 A qui s’han de fer arribar les dades? .................................................................................................. 65

6.2 Conèixer les convocatòries d’ajuts públics i els criteris d’adjudicació ..................... 67 6.2.1 La importància de l’àrea de Serveis socials .......................................................................... 69

6.3 Formació interna i discursos des de l’administració pública ....................................... 70 6.4 Discursos i estratègies per a la prevenció dels rumors ................................................ 72 6.4.1 Xarxes de proximitat i complicitats ciutadanes .................................................................... 73

7. Principals conclusions i recomanacions de l’estudi ...................................... 77 7.1 El factor polític ........................................................................................................................... 77 7.1.1 Buscar el consens polític ............................................................................................................. 79 Cal buscar activament el consens polític per tal que no s’instrumentalitzi la qüestió de la immigració. L’equip de govern hauria de buscar una coresponsabilització de l’oposició que permeti la creació d’un cert consens al voltant d’aquesta temàtica i l’establiment d’un “pacte” que comporti el treballar de forma conjunta aquesta temàtica. .............................................. 79 7.1.2 Evitar l’ambigüitat. Fixar uns criteris d’actuació estables ................................................. 80 El rumor es creix en l’ambigüitat. L’acció política ha de fixar uns criteris molts clars i seguir-los d’una manera coherent i decidida. No improvisar. A tal fi, l’acció política ha de preveure un seguit d’accions concretes contra els rumors i recolzar les accions que impliquin transversalitat perquè això transmet consistència i idees clares. .................................. 80 Un exemple són les nefastes conseqüències que ha tingut el titubeig que ha dominat la gestió dels espais de culte en molts ajuntaments. ........................................ 80 7.1.3 Impulsar i normalitzar el discurs “ciutadanista” .................................................................... 78 Cal fer entendre als diferents partits que l’us demagògic de la immigració no es pot sostenir en el temps. Si s’acaba tenint responsabilitats de govern se li girarà en contra. Aquest discurs pot calar més en la política municipal. .......................................................................................................................... 78 Exemple de fondo comerç ....................................................................... Error! Bookmark not defined. 7.1.4 Impulsar l’accés de la població estrangera a la ciutadania Error! Bookmark not defined. 7.1.5 Recolzar el treball dels tècnics .................................................... Error! Bookmark not defined. Els plans anti-rumors no han de ser iniciatives individuals o de certes regidories. Hi ha d’haver un recolzament polític, de l’alcaldia… .................................... 80

3

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

7.1.6 Afeblir la concepció de l’immigrant com un subjecte assistit ........................................... 81

7.2 El treball a l’interior de l’administració pública ................................................................. 82 7.2.1 Disposar de la informació necessària ....................................... Error! Bookmark not defined. Establir un sistema de monitoreig sobre l’accés de la immigració als recursos públics. Això vol dir sistematitzar i centralitzar les dades sobre el pes de la immigració en els diferents serveis i programes públics, i, fer un seguiment d’aquests paràmetres. ............................................................ 83 7.2.2 Impulsar el treball de proximitat i el contacte amb el territoriError! Bookmark not defined. 7.2.3 Assegurar la correcta transmissió d’informació: transversalitatError! Bookmark not defined. 7.2.4 Impulsar la formació entre la plantilla de treballadors públics ......................................... 89 7.2.5 Informar sobre les convocatòries i criteris d’assignació dels recursos públics ............................................................................................................................................... 86 Evitar la singularització de les polítiques d’immigració................... Error! Bookmark not defined.

7.3 La comunicació amb els veïns i les polítiques anti-rumors ......................................... 88 7.3.1 Impulsar el debat públic ............................................................................................................... 81 7.3.2 Establir quin és el “target” de població...................................... Error! Bookmark not defined. 7.3.3 Ús extern de les dades sobre l’accés de la població estrangera als programes públics: què fer? ....................................................................................................... 83 7.3.4 Construir un discurs inclusiu i “ciutadanista” ........................... Error! Bookmark not defined. 7.3.5 Les tècniques de comunicació han de tenir en compte l’anàlisi de marcs ................................................................................................................................................. 91 7.3.6 Evitar caure en un discurs excessivament “tecnicista” ........ Error! Bookmark not defined. 7.3.7 Creació de xarxes anti-rumors .................................................... Error! Bookmark not defined.

7.4 Rumors i polítiques sectorials ................................................. Error! Bookmark not defined.

8. Bibliografia ........................................................................................................................ 93 9. Annexos ............................................................................................................................. 94 9.1 Llistat d'entrevistes ................................................................................................................... 94 9.2 Participants al qüestionari DELPHI ..................................................................................... 96 Fabio Gallego: Consultor ............................................................................................................... 96 Rafa Crespo: Consultor.................................................................................................................. 96 Joan Subirats: Catedràtic de Ciències Polítiques (UAB) ..................................................... 96 Cristóbal González: Tècnic ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ....................... 96 Jesús Husillos: Tècnic ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ....................................... 96 Jordi Ibáñez: Tècnic ajuntament de Rubí ................................................................................. 96 Sonia Guerra: Tècnica ajuntament de Sant Boi ..................................................................... 96 Noèlia Gutiérrez: Tècnica ajuntament de Manlleu ................................................................. 96 Josep Antoni Caubet: Tècnic ajuntament de Badalona ....................................................... 96 9.3 Fitxes d’experiències municipals rellevants ..................................................................... 97 9.4 Notes sobre el marc normatiu de les polítiques sectorials analitzades ................. 116

4

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

1. Introducció Des de les administracions locals s’expressa amb freqüència que la rumorologia sobre el suposat accés privilegiat de la immigració estrangera als ajuts i recursos públics s’ha disparat els darrers anys i que els ajuntaments es veuen desbordats a l’hora de posarhi fre. Aquest no és un tema nou, però s’ha vist agreujat en un context de crisi on augmenten les tensions entre les necessitats socials i els recursos existents. En relació a aquesta matèria, es detecta un cert desànim entre els diferents responsables de les administracions locals. Sembla haver arrelat amb força la sensació que, es faci el que es faci, els rumors hi seran. Així mateix, els ens locals senyalen la falta d’unes pautes d’actuació que donin pistes sobre com afrontar un fenomen d’una gran envergadura i complexitat. Els darrers anys diferents ajuntaments han desenvolupat diverses iniciatives per contrarestar aquest fenomen. No obstant, sempre han estat iniciatives individuals en què l’ajuntament en qüestió ha respost com ha pogut o sabut a una situació particular. Tot i que hi ha organismes supralocals que han ofert eines comunes als diferents municipis de cara a combatre aquesta problemàtica (la Diputació de Barcelona n’és un exemple), no s’ha realitzat una aproximació integral que reculli les diferents experiències i tracti d’extreure’n pautes d’actuació comunes. L’objectiu del present estudi ha estat el d’abordar de forma integral i sistemàtica el fenomen de la rumorologia. Especialment tot allò que té a veure amb la forma en que els ajuntaments han encarat aquest fenomen i han tractat de donar-hi resposta. En aquest sentit, s’ha tractat de recollir tot un ventall de propostes i d’ajustos realitzats per les administracions locals davant la rumorologia relativa a l’accés de la immigració als serveis públics. Així es pretén sistematitzar aquestes experiències i oferir eines que permetin als ajuntaments abordar adequadament aquesta temàtica.

1.1 Metodologia de la recerca i estructura del text Per a l’elaboració de la recerca s’han escollit quinze municipis d’arreu de la província de Barcelona amb diferències pel que fa a la seva mida, volum de població, composició de la població estrangera, etc.1 A cada un dels municipis s’han analitzat preferentment cinc àmbits de les polítiques públiques: Serveis Socials, Comerç, Educació, Habitatge i Espais de culte. L’experiència prèvia dels investigadors, juntament amb les recomanacions dels responsables de la Diputació de Barcelona, apuntaven a la rellevància d’aquests cinc àmbits ja que són especialment “sensibles” per a la població i han estat objecte de diferents rumors. La llista dels municipis amb qui s’ha treballat, juntament amb les persones que han estat entrevistades, pot trobarse als annexos del final del document. 1

5

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

És important tenir en compte que l’objectiu principal no és aportar un coneixement específic sobre la rumorologia existent a cada un d’aquests cinc àmbits. Més aviat, el fet de fer girar l’anàlisi al voltant d’una sèrie d’àmbits específics ha de servir per fer aflorar tot allò que té a veure amb les característiques, detecció i prevenció dels rumors. Es tracta, per tant, d’una eina que ha de facilitar el desenvolupament de la recerca.

Fases de la recerca La recerca s’ha desenvolupat a partir de quatre grans fases que serveixen alhora com a base per estructurar els diferents capítols de l’estudi. La primera fase de la recerca ha consistit en un treball de documentació sobre la matèria. En primer lloc s’han recopilat una sèrie de materials bibliogràfics que han servit per desenvolupar un breu marc teòric. El marc teòric, que constitueix el segon capítol del present document, ha de servir per orientar al lector sobre les bases conceptuals de la temàtica i al mateix temps ha d’ajudar a contrastar el material recollit en el treball de camp de les següents fases de la recerca. En aquesta mateixa línia s’han analitzat una sèrie d’enquestes d’opinió relacionades amb el fenomen de la immigració amb l’objectiu d’emmarcar i dimensionar la problemàtica dels rumors sobre immigració i serveis públics a Catalunya. Aquest treball, que representa el tercer capítol del text, ha de servir per copsar les actituds i opinions de la població respecte a aquesta matèria. La segona fase de la recerca ha consistit en recavar informació sobre la situació a cada un dels 15 municipis seleccionats. El treball de camp s’ha iniciat a partir d’una primera entrevista amb una persona de referència a l’ajuntament de cada municipi. Aquesta entrevista ha servit per analitzar la situació global de la rumorologia al conjunt del municipi i, alhora, conèixer la situació relativa als cinc àmbits sectorials als quals hem fet esment. Un cop feta aquesta entrevista s’ha contactat amb tècnics relacionats amb aquells àmbits sectorials que, segons cada municipi, s’han considerat especialment problemàtics o significatius. Aquestes entrevistes han servit per acabar de completar la panoràmica del que succeïa al municipi i alhora rebre informació específica sobre un determinat àmbit (educació, comerç, etc.). En total s’han realitzat 42 entrevistes i s’ha entrevistat a prop de 50 persones. El material recollit a aquesta fase de la recerca constitueix el quart capítol de l’estudi. També s’han recollit una sèrie “d’experiències municipals” en el tractament dels rumors. Això és, diferents iniciatives impulsades pels ajuntaments amb la intenció, més o menys explícita, de contrarestar els rumors existents al municipi. Aquestes experiències es poden trobar detalladament explicades a través d’unes fitxes emplaçades als annexos del document. Finalment, cal tenir en compte que aquesta fase de la recerca és l’eix de tot l’estudi i, per tant, la informació obtinguda es troba disseminada al llarg del text i ha servit per orientar les següents fases de la recerca. Una vegada acabada la fase de treball amb els quinze municipis escollits, s’han realitzat dos estudis de cas a dos dels municipis analitzats prèviament. L’objectiu

6

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

d’aquesta fase de la recerca ha estat trobar noves veus i perspectives sobre la temàtica dels rumors que poguessin complementar la informació rebuda a la primera fase. Per aquest motiu s’han realitzat entrevistes a tècnics municipals, especialment a tècnics de base amb un contacte directe i quotidià amb els veïns, i, a membres de diferents entitats veïnals i ciutadanes. La informació obtinguda, que es recull al cinquè capítol del text, ha de servir per aportar una visió de la temàtica que complementi i faci de contrapès a la visió dels ajuntaments recavada a la primera fase de la recerca. La quarta i última fase de la recerca ha consistit en l’elaboració d’un qüestionari Delphi a ser contestat per gent amb uns amplis coneixements i experiència en la matèria. El qüestionari Delphi s’utilitza per a que diferents experts en la matèria aportin la seva opinió sobre aquelles temàtiques que el desenvolupament de la recerca ha mostrat com a més significatives. Els experts contesten per separat al qüestionari i, per tant, no es poden veure influïts per les postures dels altres participants. El qüestionari recull els principals interrogants extrets a partir de les anteriors fases de la recerca i té com a objectiu que els experts debatin sobre les diferents temàtiques exposades i aportin elements d’interès per a les conclusions de l’estudi. El sisè capítol del text presenta un recull argumentat de les diferents respostes obtingudes a través del qüestionari. Finalment, el setè i últim capítol recull una sèrie de conclusions i recomanacions extretes a partir de les aportacions de les diferents fases de la recerca. L’objectiu d’aquest últim capítol no és el d’oferir unes directrius precises i tancades sobre com actuar davant dels rumors sobre un suposat accés preferent de la població estrangera als recursos públics. Les diferències en el funcionament de cada administració local i en la realitat social de cada municipi, juntament amb les dificultats per acotar un fenomen amb la complexitat i ubiqüitat de la rumorologia, desaconsellen una aposta d’aquestes característiques. Més aviat, sembla recomanable presentar un seguit de reflexions que permetin que aquells que tenen una certa responsabilitat en la matèria (tècnics locals, membres d’entitats, etc.) trobin pautes de treball que puguin ser discutides i adequades al seu propi context local. Aquestes pautes, juntament amb les experiències municipals recollides en les fitxes emplaçades als annexos, han de servir com una eina a partir de la qual cada persona o equip de treball pugui perfeccionar la seva tasca de detecció i prevenció dels rumors.

7

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

2. Marc teòric sobre la rumorologia A partir de la lectura dels textos de referència sobre rumors, s’ha elaborat un breu marc teòric, tot identificant un seguit de pautes d’anàlisi sobre la matèria i els principals elements de consens existents en la literatura sobre rumors. El marc teòric que presentem no pretén ser exhaustiu. En aquest sentit, no és un instrument d’anàlisi vàlid per qualsevol tipus de rumor en qualsevol context. La lectura dels textos consultats s’ha fet pensant sobretot en com les referències teòriques ens poden ajudar a interpretar una problemàtica específica: els rumors sobre el suposat tracte de favor envers els immigrants per part dels serveis públics. En aquest sentit, s’ha parat especial atenció a la literatura sobre rumors i minories ètniques.

2.1 La definició del rumor Una de les definicions del rumor més simple i precisa és la que defineix el rumor com una proposició que no està recolzada per una “informació autentificada”. El rumor implica, doncs, informació “no segura” o “no verificada”. Segons Fine i Turner (2001), els rumors i les llegendes urbanes apareixen perquè cap altre discurs expressa allò què els rumors expressen. Seguint a Allport i Postman (1947), Kapferer (1989) expressa la següent “fórmula” del rumor: Rumor = Importància x Ambigüitat. Aquesta fórmula ha esta força exitosa i convé analitzar-la amb major deteniment. Per fer-ho és necessari explicar les definicions dels termes Importància i Ambigüitat ja que poden tenir diferents significats.

Importància Segons Sunstein (2009), l’èxit o el fracàs d’un rumor depèn en gran part de les conviccions originals de la gent. Quan acceptem un rumor és perquè ens proporciona una mena de tranquil·litat emotiva (emotional relief), perquè confirma les nostres inclinacions inicials i redueix la dissonància amb el que ja sabem o desitgem. La gent intenta reduir la dissonància cognitiva negant tot allò que contradiu les seves creences més profundes i tendeix a acceptar un rumor si resulta congruent amb les creences prèvies que ja té. El rumor, doncs, expressa creences i conviccions, però creences que segons diferents autors es troben reprimides (Kapferer, 1989; Fine i Turner, 2001). El rumor apareix així com una alliberació socialment acceptable de creences reprimides. A través dels rumors:

8

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

“Busquem imatges o històries que confirmin les nostres creences, i, sovint, podem ser poc estrictes amb les evidències que demandem. Al transformar impulsos inacceptables en una narrativa que afirma ser certa i empíricament verificable, podem expressar allò inexpressable” Fine i Turner, 2001: 17

En aquest sentit és interessant l’anàlisi de Patricia Turner (1987) sobre el rumor segons el qual la cadena americana de fast food Church’s Fried Chiken pertany al Ku Klux Klan i que a més injecta una substància en el pollastre que fa estèrils als homes afroamericans. Aquest rumor estava àmpliament estès i acceptat entre els negres, mentre que els blancs el desconeixien completament, i quan en sentien parlar ho feien amb molt d’escepticisme. Segons Turner: “Contra més un rumor particular recordi a l’oient la seva pròpia vulnerabilitat, més predisposat es troba per acceptar-lo. Quan una persona sent un rumor que no té relació amb les seves inseguretats, llavors es fixarà en les debilitats del relat sobre el que es construeix el rumor. Quan el rumor sobre Church’s Fried Chicken va ser explicat als blancs, aquests es van quedar aturats per la seva existència i pel fet que algú se’l pogués creure (…). L’escepticisme dels blancs reflecteix la distància entre races respecte a la seva percepció sobre possibles amenaces existents a l’Amèrica contemporània” Turner, 1987: 302

Parlar d’un esdeveniment que considerem perillós i amenaçador significa fer un pas endavant per aconseguir controlar-lo. A més, tenint en compte que el rumor sempre prové d’un altre, d’un “es diu” desculpabilitzador, el rumor permet una expressió lliure de pulsions reprimides i inconfessables. És per aquest motiu que els rumors sovintegen especialment en situacions i ambients on hi ha una forta “censura moral” (Kapferer 1989: 59) o, com diuen Fine i Turner en relació als rumors de caire racial, en moments de “tolerància oficial” (2001: 17). En situacions d’intolerància pública i manifesta cap a les minories, les creences negatives sobre altres grups poden expressar-se obertament, sense necessitat de recórrer a narracions fantasioses. Això ens planteja la qüestió de la ambigüitat, que és un aspecte central del rumor.

Ambigüitat L’ambigüitat és un aspecte molt ressaltat per la teoria del rumor. Tot i així hi ha dues visions de l’ambigüitat. Mentre que per al sociòleg Tamotshu Shibutani2 (1966) el rumor reflexa una manca d’informació (per aquest autor el rumor seria una mena de 2

Al seu llibre Shibutani, T. (1966) Improvised News: A Sociological Study of Rumor, Irvington Publishers

9

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

mercat negre de la informació), per al psicòleg Gordon Allport (1947), el rumor expressa una ambigüitat entesa com a contradicció. D’aquesta disparitat sorgeixen dues visions diferents. Per Shibutani el rumor seria la solució d’un problema, una manera d’atorgar significat a una cosa sobre la qual falta informació. Per Allport en canvi el rumor es situaria més en el terreny de la patologia social. Per Shibutani, si hi ha molta demanda de noticies sobre un tema, això vol dir que és un assumpte important per a la gent i que l’oferta de notícies a través dels canals formals no està a l’alçada; llavors els “rumors” sorgeixen com una mena de “notícies improvisades”. En canvi, Allport i Postman es mostren reticents amb la idea que els rumors sorgeixen per la manca d’informació i que s’esvaeixen si proporcionem més informació. L’ambigüitat a la que fan referència és d’un altra mena. Allport i Postman posen l’exemple dels “Clubs d’Eleanor”. Segons aquests rumors, que circulaven a principis dels anys 40 pels estats dels sud dels Estats Units, les criades negres es reunien sota el lideratge espiritual d’Elanor Roosevelt (Primera Dama que va ser molt activa en la defensa dels drets civils) per revelar-se contra l’ordre establert. Els rumors deien que, a conseqüència de la participació de les treballadores domèstiques negres en aquestes reunions, aquestes feien una “inversió d’estatus”: es banyaven a les banyeres de les seves patrones, feien servir el seus raspalls per pentinar-se, demanaven a les seves senyores que els preparessin el dinar per els convidats del servei, etc. Per Allport i Postman (1947), aquests rumors es van difondre perquè permetien mantenir el “dilema moral americà” de creure al mateix temps en la supremacia blanca i en la igualtat racial. El rumor permet resoldre un conflicte de lleialtats entre dos principis del credo americà blanc. Si, com suggereixen els rumors sobre els clubs d’Eleanor, els negres són amenaçadors i es comporten com criatures, llavors se’ls ha de mantenir en el seu lloc i se’ls ha de tractar com a tals. D’aquesta manera, els rumors apaivaguen el sentit de culpa dels blancs; són rumors “per evitar el sentiment de culpabilitat (guilt-evasion rumors) (1947: 508). La mateixa interpretació de la ambigüitat del rumor és la que té Gary Alan Fine quan analitza els rumors en un camp molt propens, com és el de l’alimentació, en aquest camp hi ha múltiples rumors sobre les grans empreses de producció i distribució d’aliments. Els clubs d’Eleanor són propis de l’època postabolicionista, així com els rumors sobre males pràctiques de grans corporacions alimentàries són propis de la postguerra, quan el mercat comença a veure’s monopolitzat per aquestes empreses. Segons la seva anàlisi, aquests rumors manifesten una ambivalència al respecte de la grandària de les grans corporacions (principals afectades pels rumors), és el que anomena “Efecte Goliat”. Ambivalència perquè d’una banda es posa en evidència una important desconfiança envers les grans corporacions, mentre que el American worldview emfatitza la grandària de les empreses com un signe de progrés. Els rumors i llegendes expressen unes actituds cap a les grans empreses i el capitalisme corporatiu que no poden expressar-se directament. La racionalitat socio-psicològica d’aquestes actituds rau en la alienació respecte als mitjans de producció i distribució. Els rumors semblen doncs expressar una ambivalència pròpia de moments de transició entre diferents contextos socials i esquemes de valors.

10

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

2.2 La transmissió dels rumors Els rumors es transmeten en el si de diferents comunitats. Com diu Sunstein: “diferents rumors s’atrinxeren en diferents comunitats” (2009: 7). Així, per exemple, Patricia Turner assenyala sobre el rumor sobre l’esterilitat que provoca en els homes negres el consum de pollastre en la cadena CFC, que aquest rumor forma part d’un corpus més ampli d’idees compartides pels afroamericans sobre el seu lloc en la societat americana (al final de l’escala social). “Els negres no tenen cap problema en acceptar la idea que un escàndol d’una magnitud tan devastadora pogués ser analitzat a la televisió nacional sense tenir cap tipus d’efecte sobre els culpables. Aquest fet no és una demostració d’una particular credulitat, sinó un recordatori de com de vulnerables es perceben els negres en la societat nordamericana actual” Sunstein, 2009: p. 306

Però, quin és el procés que porta a que un rumor esdevingui informació compatida en el si d’una comunitat? Un mecanisme exposat per Sunstein és el següent: les persones més malament informades accepten els rumors com a versemblants si aquests venen de persones que consideren millor informades. Segons Sunstein, la transmissió de rumors opera com una cascada informativa (informational cascade): “quan el rumor tracta sobre un tema del qual no sabem gaire cosa és molt probable que li donem credibilitat” (2009: 8). Després és com una bola en que quanta més gent accepti un rumor, més credibilitat tindrà. En la transmissió de rumors hauria doncs una mena de “filtres” (tipping points), que són aquestes persones autoritzades que actuen com a nodos, i una vegada es difon el rumor, més i més persones donaran veracitat al rumor: “els rumors sovint s’expandeixen seguin un procés en què primer són acceptats per gent amb un llindar de credulitat baix, i a mesura que augmenta el nombre de creients va atrapant a altres persones amb llindars de credulitat més alts que acaben arribant a la conclusió que si tanta gent ho creu no poden estar tots equivocats” Sunstein, 2009: 24

Això ens indica que el procés de popularització d’un rumor no és regular, sinó que va superant determinats llindars crítics (persones autoritzades) que poden actuar bé com a propagadors bé com a dics de contenció del rumor. Cada “comunitat” te els seus propis filtres, llindars crítics o nodos estratègics. Tal i com es veu al següent exemple exposat per Sunstein: “La gent es veia condicionada pel fet que la correcció vingués del New York Times o Fox News. Els conservadors desconfiaven d’aquest últim i els més liberals del segon. Pels rumors, la credibilitat de la font que realitza el desmentiment és crucial” Sunstein, 2009: 49

11

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

En suport d’aquesta tesi podem afegir que sentint i llegint rumors ens adonem que la font que autentifica un rumor se situa moltes vegades en les “files de l’enemic”. És a dir, si es tracta d’un rumor racista, la font que legitima el rumor serà el membre d’una minoria o una persona progressista. Si és contra el govern serà un membre de l’administració, etc. És a dir, es tracta de “fonts autoritzades”, perquè ja sigui pel seu coneixement, per la seva posició o per la seva ideologia, autoritzen el rumor. Com diuen Fine i Ellis: “La concessió d’autoritat està molt lligada a la nostra percepció de la connexió del interlocutor amb la “veritat” i a la opinió que tenim sobre la seva voluntat de revelar la veritat de forma desinteressada. Les audiències acostumen a donar per bones les afirmacions d’aquells que es considera que estan en una posició que els hi permet tenir els coneixements necessaris.” Fine i Ellis, 2010: 107

Un altre mecanisme de transmissió de rumors esposat per autors com Sunstein o Kapferer és el de les cadenes de conformitat (conformity cascades). Pot ser que la gent accepti un rumor no perquè s’ho cregui, sinó per aconseguir l’aprovació dels altres. Això passa especialment en comunitats tancades sobre si mateixes, on només hi ha una corrent d’opinió. “Mediante los rumores, el grupo nos comunica lo que debemos pensar. El rumor es un instrumento muy eficaz de cohesión social. Participar en el rumor es también un acto de participación en el grupo. Los experimentos demuestran que el grupo ejerce una consideraba influencia sobre nuestro pensamiento. A veces nos lleva a asumir ideas contrarias a las propias” Kapferer, 1989: 58

Atès que els rumors afecten sempre a terceres persones, compartir amb una altre la crítica a un tercera persona significa implícitament reconèixer la convergència d’opinions entre ambdós interlocutors, amb la qual cosa es reafirmen els lligams a costa d’una tercera persona o col·lectiu (1989: 63-64). És el mecanisme clàssic del boc emissari. Aquest mecanisme, con assenyala Sunstein, pot augmentar la “radicalització de l’adhesió al rumor”. Quan es reuneix gent que pensa més o menys igual, a mesura que van parlant els uns amb els altres, freqüentment acaben mantenint una versió més extrema del que pensaven abans. “Imagina que et demanen la teva opinió sobre una matèria en que tens una creença però no la informació necessària (...) Si altres comparteixen la teva creença no verificada, probablement guanyaràs confiança en les teves pròpies opinions. Com a resultat, probablement et mouràs cap a postures més extremes (...) Les xarxes socials poden operar com a eines de polarització perquè ajuden a confirmar les opinions prèvies dels individus. Sunstein, 2009: 39-40

12

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

2.3 Davant del rumor, quina informació? Resulta temptador pensar que una informació objectiva i correcta pot afeblir la creença en un rumor fals. Però si la gent creu de forma sòlida en un rumor i desconfia d’aquell que intenta desmentir-lo, el més probable és que la seva posició no es vegi alterada. La gent no processa la informació d’una manera neutral. Segons el fenomen de l’assimilació esbiaixada (biased assimilation), la gent assimila la informació segons les seves predileccions. Segons Sunstein, això vol dir que un contrast d’arguments pot fins i tot reforçar les posicions de partida i incrementar la polarització. “Quan la gent comença a creure en un rumor i no confien en qui intenta desmentir-lo, les correccions no resulten de molta ajuda” (2009: 87) Hi ha experiències de psicologia social que mostren com la distància entre posicions antagòniques s’amplien després d’un debat d’idees. Segons Sunstein, donar informació pot funcionar quan no tenim creences prèvies molt arrelades ni ens decantem per una corrent d’opinió o altra. En aquest context pot funcionar el contrast d’idees (marketplace of ideas), ja que la gent escoltarà tots els punts de vista i arribarà a la conclusió més racional en funció del que escolti. D’aquesta premissa, Sunstein extreu dues lliçons importants. La primera fa referència no al missatge sinó al missatger. “Si vols que la gent abandoni les seves conviccions prèvies, és millor no presentar-les juntament amb les dels seus “enèmics”, si no juntament amb les opinions de gent amb qui s’identifiquin personalment” Sunstein, 2009: 52

En cas contrari, la correcció podria pertorbar l’audiència i posar-la encara més a la defensiva, tot reforçant les seves idees prèvies. La segona lliçó fa referència al missatge. Paradoxalment, contrarestar un rumor a través d’un desmentit, pot tenir l’efecte de confirmar la creença original. Com diu el títol d’un capítol del llibre de Kapferer, el desmentit és “un art perillos”. En general, el perill del desmentit rau, segons la teoria del frame analysis, en el que George Lakoff (2006) va popularitzar amb l’expressió “no pensis en un elefant”. Segons Lakoff, la idea que “la veritat ens farà lliures” és un mite de la Il·lustració que la ciència cognitiva ha desmuntat al demostrar que la gent pensa mitjançant “marcs cognitius”: “La verdad, para ser aceptada tiene que encajar con los marcos de la gente. Si los hechos no encajan en un determinado marco, el marco se mantiene y los hechos rebotan”. Lakoff, 2006: 38

13

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Kapferer ho exemplifica dient que si, per exemple, una empresa intenta desmentir un rumor fals sobre la seva solvència financera el que potser acaba passant és que més gent acabi donant credibilitat al rumor. La psciología de la memoria nos demuestra que, por ejemplo, al escuchar un mentis del tipo: ‘El producto X no es cancerígeno’, lo que una parte del público recordará más tarde es que X es cancerígeno. La negación es muy susceptible al olvido: escuchados en una misma proposición, los conceptos X y cancerígeno son guardados uno al lado del otro y se encuentran naturalmente asociados. Cuando un mentis pasa por la televisión suele aconsejarse que no se repita la falsa historia Kapferer, 1989: 247

El desmentit fa que la gent segueixi pensant en la proposició negada (encara que no la cregui). D’altra banda, quant major sigui el contingut simbòlic d’un rumor menys importen els detalls en si mateixos. Són considerats com elements substituïbles. Que un detall no sigui realista no demostra que el conjunt de l’anècdota sigui fals. És suficient amb substituir aquest detall deficient per un altre més versemblant que porti el mateix significat. Segons Kapferer, els experiments de psicologia cognitiva mostren que són més efectives les estratègies de “dissociació”. Així, davant el rumor de que a les hamburgueses de McDonalds hi ha cucs, allò més efectiu seria: 1) Evitar que la informació negativa s’associï en la memòria amb el nom de McDonalds 2) La informació negativa ha de convertir-se en positiva (p,e, mitjançant una broma) 3) Cal proporcionar informació positiva sobre McDonalds de manera que la gent tingui altres imatges quan pensa en l’empresa.

2.4 Rumors sobre minories i serveis públics A la teoria del rumor i a la literatura sobre relacions entre minories ètniques a Europa i als Estats Units la qüestió dels rumors relatius a l’accés privilegiat de la immigració als serveis públics no és un tema desconegut però sembla que no té la mateixa rellevància que aquí. Podríem dir, si més no com a hipòtesis a ser contrastada amb més informació, que tal vegada es tracta d’un tema particularment important en la incorporació de la immigració en la societat espanyola i especialment catalana. Fine i Turner (2001) i Fine i Ellis (2010) analitzen expressament el paper dels rumors en les relacions racials als Estats Units. Apunten que en general els negres solen veure el govern afavorint els blancs, y els blancs afavorint els negres. Però aquest

14

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

últim rumor s’expressa d’una manera sensiblement diferent al que solem escoltar a casa nostra. En relació a les minories i els immigrants estrangers, als Estats Units la qüestió del tracte favorable del govern es planteja normalment com una contraposició entre “nosaltres-blancs-que paguem impostos” i “ells-negres-depenents dels ajuts del govern”. Fine i Ellis (2010) assenyalen que en contraposició al Regne Unit, on els rumors sobre ajuts socials són més abundants, als Estats Units allò que es troba més estes són els rumors sobre les “vacances fiscals” que suposadament tenen els emprenedors estrangers. El greuge, doncs, no es plantejaria tant en termes de competència per recursos, dins un Estat de Benestar feble, sinó de gent que abusa del sistema a costa de ciutadans “espoliats” que només aporten. Per molts blancs el sistema de benestar és vist com una transferència de renda de ‘nosaltres’ a ‘ells’” (2010: 121). Més enllà de les implicacions racials d’aquest plantejament, el que marca és una consciència molt classista entre el ciutadà honrat i autosuficient i el beneficiari paràsit (i sovint fraudulent) d’ajuts públics. D’alguna manera, seria semblant a la visió tradicional del gitano com a paràsit. Això pot ser vàlid per una concepció residualista del Welfare. Però a Catalunya sembla que els rumors s’expressen més en termes de competència per recursos públics, encara que la concepció residualista estaria vigent en la concepció de l’habitatge públic o els rumors sobre “barra lliure” en els supermercats. Al coneixement acumulat sobre rumors i minories, hi ha l’experiència dels “Rumor Control Centers” als Estats Units durant els anys 60 i 70. Arrel de les revoltes urbanes (racial riots) als Estats Units es van crear a diferents ciutats serveis telefònics per combatre els rumors i proporcionar informació al públic. Al 1979 hi havia 97 ciutats americanes que tenien aquest tipus de servei. De fet, entre les recomanacions de l’informe Kerner (comissió encarregada pel govern d’investigar les causes de les revoltes) el control dels rumors figurava com una de les recomanacions per tal d’evitar l’escalada de tensió que desembocava en el conflicte racial. Knopf diu que és difícil avaluar els resultats d’aquests centres perquè no hi ha evidències conclusives. Els centres prenen el pols de les crisis urbanes, processen informació, investiguen, monitoritzen activitats, etc. Segons Knopf (1975) han estat molt poc efectius com a mesura per prevenir disturbis, fins I tot poden ser contraproducitius, no solament perquè tracten el rumor com un problema aïllat sinó perquè plantegen el control del rumor com la solució. L’assumpció falsa de que els rumors per se són un factor causal de la violència: “Els desordres de Tampa del 1967 no responen a la manca centre de control dels rumors si no al fet que no hi havia cap persona negre al govern municipal, a la junta escolar, al departament de bombers, ni tampoc a les files dels comandaments policials Knopf, 1975: 31

15

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

3. Immigració i serveis públics a Catalunya: una mirada des de les enquestes d’opinió Al llarg dels darrers anys s’ha produït un progressiu enduriment de les postures de la població en relació a la temàtica migratòria (d’Ancona y Vallés, 2009; Méndez, 2009). No obstant, cal diferenciar les diferents fases a través de les quals s’ha anat creant un major recel envers la població immigrada. Igualment, les actituds i postures de la ciutadania respecte al fenomen migratori han de ser compreses a partir dels diferents àmbits que les integren (nivell de preocupació per la temàtica, opinions respecte a l’accés dels immigrants als recursos públics, etc.). A continuació detallarem l’evolució dels elements més significatius en el cas de les societats espanyola i catalana. Al voltant de finals dels anys noranta inicis del dos mil es va iniciar un increment de la “preocupació” per la temàtica migratòria. Aquesta preocupació va experimentar sobtats increments relacionats amb fenòmens específics que rebien una gran atenció per part dels mitjans de comunicació (episodis de violència envers els immigrants, la “crisi” dels cayucos a les Illes Canàries, etc.). Just després d’aquests episodis la immigració passava a ser una de les principals preocupacions dels ciutadans espanyols. No obstant, un cop es deixaven enrere aquests esdeveniments, i el seu impacte en els mitjans, la preocupació per la immigració retornava a les posicions anteriors i deixava de ser una de les principals preocupacions dels ciutadans. Aquesta dinàmica es va mantenir fins l’any 2004 en que la immigració es va consolidar de forma permanent com una de les cinc principals preocupacions de la ciutadania. Unes posicions en que s’ha mantingut fins a l’actualitat (Méndez, 2009). Respecte a aquest increment en la preocupació per la immigració, Cea d’Ancona ha puntualitzat encertadament que cal tenir en compte que preocupació no és sinònim de rebuig. La preocupació pot estar expressant també el malestar per les condicions en que es produeix el trànsit migratori o en què viu la població immigrada al país d’acollida (d’Ancona, 2007). Tot i això, juntament amb l’increment de la preocupació per la immigració s’ha produït, especialment a partir dels primers anys del segle vint-iu, una creixent percepció que el nombre d’estrangers residents a Espanya és “excessiu”. Una percepció que s’ha vist acompanyada per un notable increment en la demanda de polítiques migratòries més restrictives i d’un ajustament dels fluxos a les demandes del mercat laboral espanyol. Aquesta vinculació de la població immigrada a les necessitats del mercat laboral espanyol ha estat una de les variables que, cada vegada més, ha caracteritzat les postures de la població en relació a aquesta temàtica (d’Ancona, 2007). L’arribada de l’actual crisi econòmica a Espanya està portant a una nova fase de les actituds de la població envers la població immigrada. Tot i que, segons d’Ancona i Vallés (2009), encara ha de passar més temps per poder mesurar adequadament aquests canvis, juntament amb el mencionat increment de les postures restrictives

16

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

envers la immigració (disminució de la seva entrada, adequació estricta al mercat laboral espanyol, etc.), s’està produint un increment en la importància que es dóna a totes aquelles temàtiques que tenen a veure amb l’accés de la població estrangera als recursos públics. Les actituds en relació a l’accés dels immigrants estrangers als recursos públics poden ser dividides en dos grans àmbits. Per una banda hi ha tot el que té a veure amb com es percep que l’administració pública atén a la població immigrada (si hi aboca masses recursos, si els hi concedeix un tracte preferent per davant de la població autòctona, etc.), i, per l’altra, hi ha les postures en relació a quin ha de ser l’accés dels immigrants estrangers als diferents recursos i drets. En el cas espanyol aquest és un àmbit relativament nou que pot tenir importants repercussions en tot el que té a veure amb l’acceptació i el rebuig de la població estrangera. Així, segons d’Ancona i Vallés (2009) podríem estar en un moment en què s’està passant d’una xenofòbia basada principalment en factors identitaris a una xenofòbia que pivota al voltant de la suposada competició pels recursos. En aquest mateix sentit, reflexionant sobre aquests indicadors Mónica Méndez (2009) apunta el següent: “Es tracta d’indicadors que estan experimentant canvis significatius en un període curt de temps i que ens criden l’atenció sobre aspectes sobre els quals val la pena aprofundir l’anàlisi en el futur, ja que poden ser en la base del creixement d’actituds de rebuig a la immigració.” Méndez, 2009: 56

3.1 Immigració i administració pública Al següent apartat tractarem de mostrar quines són les percepcions de la població autòctona sobre el que és la relació entre les administracions públiques i els immigrants. Com veurem, aquesta percepció s’articula al voltant de diferents elements. Una primera qüestió a tenir en compte és la imatge que hi ha entre la població sobre “l’atenció” que reben els immigrants per part de l’estat. A continuació mostrarem quina és la situació en relació a aquests indicadors i també si existeixen diferències entre les actituds de la població catalana i les de la de la resta de l’estat. Es detecta una creixent percepció en el sentit que els immigrants reben una especial aportació i protecció per part de l’estat. Això és el que es constata a partir de l’evolució de les dades referents a la protecció que segons els ciutadans reben per part de l’estat diferents grups socials (joves, pensionistes, classes mitges, immigrants, etc.). L’any 2005 un 35% dels espanyols opinava que l’estat ofereix molta o bastant protecció als immigrants. Un percentatge que els situava com el primer col·lectiu esmentat com a molt o bastant protegit per part de l’estat (per sobre de les classes mitjanes que eren les segones més citades). Al 2006 s’incrementa en deu punts el percentatge dels que consideren que els immigrants reben molta o bastant protecció i al 2007 s’incrementa deu punts més. A partir del 2007 les xifres s’han estabilitzat al voltant del cinquanta i tants per cent i els immigrants s’han consolidat com el primer grup esmentat en quant a protecció per part de l’estat (Méndez, 2009).

17

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Hi ha dades que mostren que no només es considera que l’estat dóna bastanta o molta protecció als immigrants, si no que importants sectors de la població consideren que, en igualtat de condicions, l’estat afavoreix als immigrants. És a dir, és considera que les administracions públiques practiquen una mena de “discriminació positiva” cap a la població immigrada. Així, trobem que l’any 2008 un 66% dels catalans estava més aviat d’acord o molt d’acord amb la següent frase: “Encara que tinguin els mateixos ingressos, se’ls donen més ajuts escolars als immigrants que als espanyols”. Una xifra que en el cas de la resta de l’estat era del 47%. La mateixa pregunta però referida als “ajuts sanitaris” obtenia la resposta afirmativa d’un 57% de catalans i un 44% de ciutadans de la resta de l’estat. Resulta significatiu el major suport a aquest tipus de consideracions que s’observa per part de la població catalana respecte a la de la resta de l’estat. En aquesta mateixa línia, trobem que l’any 2008 a Catalunya un 61% dels enquestats considera que els immigrants “Reben més del que aporten” a les arques públiques. Una xifra que a la resta de l’estat era del 51% i que d’acord amb Méndez mostra l’existència d’un major recel entre la població catalana respecte a aquesta qüestió. En relació a aquestes dades, cal tenir en compte que a la resta de l’estat el percentatge de ciutadans que vinculen immigració i delinqüència és força més elevat que a Catalunya. De tal manera que, més que d’un major rebuig envers la immigració, caldria parlar d’una major recel entre la població catalana en relació a l’accés de la població estrangera als recursos públics. La resposta a una pregunta sobre immigració que donen els tècnics municipals de diferents municipis catalans preguntats al Panel de polítiques públiques locals de la Fundació Pi i Sunyer, és una mostra més d’aquest sentiment de greuge comparatiu que presenta la població autòctona. Un dels apartats d’aquest panel consisteix en una sèrie d’afirmacions a les quals els tècnics han de contestar si estan d’acord o no. Una d’aquestes afirmacions és si consideren que “La població autòctona no té sentiment de greuge en relació als immigrants i les polítiques adreçades a la seva integració”. La resposta mostra com només un 18,3% diu estar molt o bastant d’acord amb aquesta afirmació i un 81,7% està poc o gens d’acord. És significatiu que aquesta és l’afirmació en què hi ha una major unanimitat en la resposta dels enquestats. Per tant, entre els tècnics municipals hi ha una clara consciència de que entre la població hi ha un sentiment força estès en la línia que les administracions públiques dediquen massa atenció i recursos a la població immigrada.

3.2 L’accés dels immigrants a drets i serveis públics Hem vist que hi ha un recel sobre el que és la relació entre els immigrants i les administracions públiques. Veiem ara quina és la postura dels ciutadans respecte a quin hauria de ser l’accés dels immigrants als drets i serveis públics. Una primera qüestió a tenir en compte és que hi ha un suport majoritari a que els estrangers tinguin els mateixos drets que la població autòctona. Així, l’any 2006 un

18

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

82% dels catalans estava d’acord o molt d’acord amb la frase “Les persones que han vingut a viure aquí haurien de tenir els mateixos drets que la resta”. En aquesta mateixa línia, la majoria considera que han de tenir el dret a cobrar la prestació per desocupació en cas de quedar-se sense feina (un 92%), a accedir a beques i ajuts socials (88%) i a l’habitatge de protecció oficial (83%) (Méndez, 2009). No obstant, al llarg dels darrers anys s’ha constatat la creixent divergència entre les respostes que es donen a aquelles preguntes que situen el reconeixement dels drets en un pla abstracte i aquelles que es plantegen en relació a una hipotètica escassetat de recursos o competició pels mateixos. En aquest sentit, l’any 2008 més del 60% dels catalans estava d’acord amb la idea que els autòctons han de tenir preferència davant dels estrangers a l’hora d’accedir al mercat laboral, una mica més del 40% en el cas de l’assistència sanitària i prop del 70% en el cas de l’elecció del centre escolar (Méndez, 2009). Entre la població que dóna suport a les mesures de “preferència nacional”, hi ha alguns trets demogràfics, econòmics i polítics que ens poden ajudar a situar el perfil d’aquesta població. Segons les estadístiques hi una major proporció de dones i de gent d’edat avançada, el suport s’incrementa a mesura que descendeix el nivell educatiu i la situació econòmica de la població, i, hi ha un major suport entre la gent que es posiciona més a la dreta a nivell ideològic i declara una major pràctica religiosa. Finalment, una dada interessant la trobem en el fet que el suport a que hi hagi una preferència autòctona a l’hora d’escollir el centre escolar és més elevat entre aquells que tenen fills en edat escolar. Finalment, tot i que la política de “preferència nacional” és especialment recolzada per la població amb menys recursos, també es troba força estesa entre la classe mitjana (Mendez, 2009; D’Ancona, 2007). En definitiva, ens trobem davant d’un conjunt de dades que ens mostren que els ciutadans presenten una certa ambivalència entre un discurs universalista i un de preferència nacional. Tot i que la idea d’una igualtat de drets consubstancial a la condició humana (discurs universalista) continua estant fortament arrelada entre les creences de la població, aquesta en contradicció i en tensió amb la idea que la condició de “nacional” hauria d’implicar majors drets (almenys quan hi hagi escassetat de recursos) davant d’aquells que no són part de la comunitat nacional. Aquesta ambigüitat és del tipus canònic que recull la teoria del rumor. Els motius que fan que aquest tipus de prejudici sembli estar especialment present a Catalunya és quelcom que escapa als nostres objectius de recerca però que mereixeria major reflexió.

19

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

4. Anàlisi de les experiències municipals

El següent capítol és el resultat de les diferents entrevistes realitzades als 15 municipis seleccionats. Les entrevistes han servit per a recollir tot un material sobre aquells elements que els consistoris perceben com importants en relació a la matèria aquí abordada. El capítol es divideix en tres apartats. Al primer s’apunta tot allò que té a veure amb el diagnòstic que des dels diferents municipis es fa sobre la rumorologia. És a dir, quins són els elements que es consideren més conflictius, per quins motius, etc. Per fer-ho s’ha dividit el text a partir dels cinc àmbits sectorials analitzats3 (serveis socials, comerç, educació, habitatge, espais de culte). Al segon apartat s’analitza les implicacions polítiques de la matèria, així com els efectes que té l’ús polític d’aquestes temàtiques. Finalment, al tercer apartat es recullen una sèrie d’actuacions municipals que estan, de diferents maneres, relacionades amb els rumors sobre l’accés de la població immigrada als recursos públics. Abans d’abordar aquests tres apartats, convé apuntar alguns dels elements més destacats que han estat recollits en el marc del treball de camp. Hi ha un ampli consens en considerar que els rumors sobre un suposat ús abusiu dels recursos públics i/o favoritisme per part de l’ajuntament en relació a determinats col·lectius sempre han existit. El que ha anat canviant ha estat la població a la qual feien referència els rumors en qüestió i, en certa manera, la tipologia del rumor. Així, per exemple, en el passat els rumors es centraven en la població gitana i aquests s’expressaven més en termes d’abús per part d’aquest col·lectiu d’uns bens i serveis públics els quals la majoria de la població no sol·licitava. Amb la població immigrada, en canvi, els rumors s’expressen més en termes de competència per recursos o obligacions que afecten a tothom (places escolars, beques menjador, pagament d’impostos per part dels comerciants, etc.). Podríem interpretar aquest canvi com un indicador del pas que hi hagut en la societat catalana als últims 20 anys d’una concepció residualista de l’Estat del Benestar a una més universalista. Així mateix hi ha una certa coincidència a apuntar que els rumors tenen un component cíclic. És a dir, aquests van i vénen, tenen moments de major vivacitat i incidència i posteriorment s’apaguen una mica inexplicablement. Aquest caràcter “histriònic”, com deia una tècnica, els fa especialment difícils de preveure. Hi ha més divisió d’opinions, però, respecte a si els rumors són més propis dels sectors socials més desposseïts i/o dels barris més estigmatitzats (normalment amb major presència d’immigrants) o, pel contrari, els rumors són extensibles a tota la població, a totes les classes socials i barris de la ciutat. Així mateix, tot i que un gran nombre de tècnics respon S’ha realitzat una breu anàlisi del marc normatiu dels cinc àmbits sectorials analitzats (serveis socials, educació, comerç, habitatge i espais de culte) que es recull als annexos de l’estudi. 3

20

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

afirmativament, tampoc hi ha un acord unànime respecte a si en els darrers dos anys, en el marc de l’actual crisi econòmica, el malestar i els discursos crítics amb l’accés als recursos públics de la població immigrada s’han disparat. Queda oberta la qüestió de si els col·lectius musulmans són objecte d’una major rumorologia que els llatinoamericans. Si bé molts tècnics han apuntat a la població de nacionalitat marroquina com la principal destinatària dels recels entre la població autòctona, resulta difícil saber si això és així perquè hi ha una especial animositat envers aquest col·lectiu o si es simplement la conseqüència de ser el col·lectiu més nombrós a molts dels municipis analitzats. No obstant, sí que s’ha detectat que a alguns municipis on predominen els col·lectius llatinoamericans la rumorologia sobre l’accés de la immigració als serveis públics té menys transcendència política i social que a d’altres on predominen els col·lectius musulmans. El treball de camp realitzat ha mostrat que els àmbits de Serveis Socials, Educació i Comerç, són en aquests moments els més conflictius en el sentit que concentren gran part del malestar de la població i són una preocupació de primer ordre entre els tècnics municipals. Els àmbits de Serveis Socials i Educació sempre figuren entre els punts amb un major potencial de conflictivitat pel que fa al repartiment dels recursos públics. Són dos focus d’atenció d’una gran part de la població ja que concentren i visibilitzen les necessitats de molts ciutadans. L’àmbit del Comerç és especialment significatiu en un altre sentit. Aquí els possibles conflictes no deriven de la distribució de recursos si no del suposat incompliment de les normatives legals per part de la població estrangera, i, del suposat tracte de favor de les administracions públiques envers els comerços regentats per població estrangera. L’àmbit comercial també és important per la funció que pot tenir com a espai de transmissió o fre dels rumors. Els àmbits de l’habitatge i els espais de culte no han resultat ser una preocupació i una font de conflicte tan rellevant per als equips de govern municipals. No obstant, s’han mostrat com dues temàtiques amb una potencial conflictivitat que fa recomanable la seva inclusió entre els àmbits analitzats. L’habitatge és un àmbit especialment problemàtic a d’altres països, principalment a aquells en que l’estoc d’habitatge públic té un pes rellevant sobre el total d’habitatges (per exemple a França o Holanda). Aquest no és el cas a Catalunya i Espanya. No obstant, els problemes en l’accés a l’habitatge, juntament amb el creixement experimentat els darrers anys per les promocions d’habitatge de protecció oficial, fan que aquest sigui un àmbit que, en aquests moments o en un futur immediat, pot resultar especialment conflictiu. Finalment, els espais de culte, especialment els oratoris islàmics però no només, han estat un dels àmbits on els darrers anys s’han registrat alguns dels conflictes més intensos a Catalunya. Ja sigui abans de l’obertura dels centres de culte o una vegada ja oberts, la rumorologia al voltant d’aquest espais ha circulat amb força per múltiples municipis catalans. Convé mencionar també que alguns àmbits que no han estat analitzats de forma específica en el marc de la present recerca han aparegut entre les preocupacions del tècnics municipals com a fonts de rumors o com a espais on aquests es difonen. Així, l’esfera de la Sanitat Pública ha aparegut com una font de recels i discursos sobre un

21

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

suposat ús abusiu per part de la població estrangera. Per altra banda les temàtiques de Convivència (tant a l’espai públic com a les escales dels edificis) han aparegut de forma reiterada com una font important de conflicte i, el que és més rellevant per al present estudi, com un espai on circulaven amb intensitat els rumors i on els tècnics municipals podien accedir a aquests i copsar les percepcions de la població al respecte.

4.1 El diagnòstic des dels municipis A les entrevistes, el primer que es demanava als tècnics consultats era una mena de diagnòstic de la rumorologia al seu municipi. L’anàlisi que fan els tècnics ve més d’una percepció personal discutida amb companys que d’un estudi sistemàtic sobre la matèria. La radiografia que en conjunt fan de la rumorologia dibuixa un diagnòstic amb alguns punts de coincidència, però també amb nombrosos elements de diferència interpretativa. Hi ha una sèrie de punts de coincidència en l’anàlisi del rumor que se’ns ha fet des dels diferents ajuntaments que convé ressaltar. A continuació ho farem a partir de dels cinc àmbits d’anàlisi en que s’ha recolzat la recerca.

4.1.1 Serveis socials L’àmbit dels serveis socials ha estat assenyalat pels entrevistats com un dels més problemàtics en quant als rumors sobre un suposat tracte de favor per part de la població autòctona. Un primer element a tenir en compte és que en els darrers tres anys hi ha hagut un considerable increment en l’accés de població autòctona als espais municipals on es tramiten les diferents polítiques de serveis socials. Aquest accés ha estat conseqüència tant de la nova llei de la dependència impulsada pel govern central com de l’actual crisi econòmica. En relació a la llei de dependència, es tracta de familiars de les persones receptores de l’ajut (normalment els fills i filles) que han de tramitar els ajuts a través de les oficines de serveis socials. El que és important pel nostre treball, i se’ns assenyalava des de diferents ajuntaments, és que en molts casos molts d’aquests nous usuaris no havien tingut fins al moment cap contacte directe amb l’esfera dels serveis socials. En aquest sentit els tècnics municipals assenyalaven que alguns d’aquests nous usuaris es queixaven del que consideraven una “gran” presència de població immigrada a les oficines municipals i dels suposats retards i cues que això provocava. De forma similar, amb l’actual escenari de crisi econòmica, hi ha una franja de població autòctona que fins al moment no tenia una necessitat prou intensa com per accedir als serveis socials i que ara sí ho està fent. Aquesta població arriba amb necessitats urgents i immediates i té la percepció d’haver de competir amb els tradicionals usuaris de serveis socials (que, en alguns casos, identifiquen amb la població immigrada).

22

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Pel que fa a polítiques específiques que s’han assenyalat com especialment problemàtiques en relació a la rumorologia sobre l’accés a l’àmbit dels serveis socials, cal destacar l’àmbit dels “ajuts d’emergència” o “ajuts directes”. Això són tots aquells ajuts directes que els municipis aporten de forma puntual i excepcional a individus o nuclis familiars en situacions de gran necessitat. Dins d’aquests ajuts poden haver-hi ajuts per a l’alimentació o per pagar una despesa extraordinària (com una factura de llum, ulleres, etc.). Donat que cada ajuntament pot escollir quin tipus d’ajuts entren dins d’aquest àmbit, així com la forma en que es proporciona l’ajut, hi ha una important discrecionalitat segons el municipi. Aquesta variabilitat de criteris pot portar a confusions i malentesos que poden alimentar la rumorologia al voltant d’aquesta qüestió. Els ajuts per a productes alimentaris han resultat ser una font de recels i “llegendes urbanes” de primer ordre. Destaca el debat al voltant de com s’han de fer aquests ajuts. Alguns municipis dispensen o han dispensat en algun moment una mena de xec que és utilitzat pel receptor al supermercat o establiment comercial en qüestió. En canvi, d’altres municipis descarten aquesta fórmula per considerar que singularitza al receptor de l’ajut davant de la resta del ciutadans, i alhora pot disparar els recels entre els no usuaris d’aquest servei, i aposten per donar ajuts en metàl·lic i fer un seguiment de les factures dels receptors. Igualment, és rellevant el tipus d’establiment comercial amb el que l’ajuntament estableix els mecanismes de recepció d’ajuts. Així, alguns ajuntaments apuntaven la mala experiència que havia suposat fer-ho amb una cadena de “grans” supermercats. La gran rotació de treballadors i la gran afluència de compradors feien impossible mantenir una certa “discreció” al voltants dels ajuts municipals. En aquet sentit, alguns municipis apuntaven que només treballaven amb petits comerços “de confiança”. Vinculat amb el que són els ajuts alimentaris trobem la temàtica dels bancs d’aliments. La forma de gestionar aquests bancs i de coordinar-se amb els serveis socials municipals ha emergit amb força entre les preocupacions dels tècnics municipals. Diferents municipis s’havien trobat amb situacions puntuals de “descontrol” que havien portat a un important malestar entre sectors de la població autòctona. Aquestes situacions es produïen quan, en el marc de l’actual crisi econòmica, un nou actor decidia impulsar un punt de distribució d’aliments per a persones amb necessitat. Els problemes detectats eren de dos tipus. Un era que l’escassa experiència d’alguns actors podia portar a una distribució lenta i ineficient, i, a la formació de grans cues i aglomeracions a l’espai públic. Una situació que comportava una “visibilització” d’aquella població immigrada que acudia a aquests punts de distribució. Un segon element problemàtic és que es produïa un cert descontrol respecte a qui havia de ser beneficiari d’un ajut d’aquest tipus. Així, es donaven situacions en que usuaris de serveis socials també rebien ajuts a aquests punts de distribució. Això no només dificultava el seguiment d’aquests casos per part de l’equip de serveis socials si no que comportava el recel d’aquells veïns que veien aquesta situació. Moltes vegades aquests tipus de serveis són portats a terme per entitats privades, però la seva actuació, a nivell d’imatge pública, acaba rebotant sobre l’ajuntament, ja que gran part de la ciutadania no distingeix entre uns i altres.

23

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

4.1.2 Educació A l’àmbit educatiu s’ha pogut constatar com les queixes per un suposat acaparament dels recursos públics per part de la població immigrada emergeixen amb força en moments molt concrets del calendari escolar. Concretament en els períodes de preinscripció (abril-maig) i de començament del curs escolar (setembre). De tal manera que si tots els rumors són cíclics, amb fases de major i menor intensitat, això és especialment cert en el cas de l’àmbit educatiu. Els àmbits a tenir en compte són principalment dos. El de la pre-inscripció i l’accés a les places escolars, i el de les beques (especialment les beques menjador, però també per transport i material escolar). Pel que fa a les places escolars, alguns ajuntaments han assenyalat els problemes derivats del que de vegades s’anomena “escolarització extensiva”, és a dir, una política de matriculació que cerca el repartiment equilibrat dels alumnes de amb necessitats educatives especials per tots els centres escolars. Aquesta política s’aplica moltes vegades sense que es faci pública perquè suposadament entra en conflicte amb la línia d’actuació defensada des del Departament d’Ensenyament. Des d’alguns municipis s’apunta que, com a resultat de l’aplicació de l’escolarització extensiva, de vegades hi ha alumnes autòctons que es queden sense plaça en l’escola més propera, però com no s’ha fet públic el criteri, els pares ho poden interpretar com una discriminació en contra seva. Pel que fa a les beques de menjador, els criteris d’adjudicació vénen marcats pels consells comarcals. Tot i així són els ajuts de l’àmbit educatiu que més mal de caps generen als serveis socials, encara que aquests només es limiten a gestionar un programa els barems dels quals no són competència seva. En aquest sentit els tècnics apunten que tota actuació en relació a aquestes beques ha de partir de la coordinació entre l’àmbit educatiu (l’escola i la regidoria d’educació) i l’àmbit dels serveis socials. Un element d’interès relatiu a l’educació és que és un punt de confluència entre els àmbits municipals que gestionen els recursos (serveis socials), treballadors públics que no pertanyen a l’ajuntament (mestres, direcció, administratius) i veïns (pares i mares, les AMPA’s). Aquí rau la seva importància i el seu potencial pedagògic per a fer arribar el missatge que les administracions públiques treballen a partir d’uns criteris objectius que no fan diferència entre grups d’usuaris. I, segons els tècnics, les AMPA’s poden jugar un paper central en relació a aquesta qüestió. Poden desenvolupar la mencionada tasca pedagògica o poden ser font de legitimació dels recursos.

4.1.3 Comerç L’àmbit del comerç ha resultat ser especialment problemàtic a molts dels municipis analitzats. Un element distintiu d’aquest àmbit és el fet que des dels ajuntaments s’ha apuntat que aquesta és una àrea en què les suspicàcies estan molt presents tant entre

24

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

el conjunt de la població com entre els propis comerciants autòctons. En aquest sentit, s’apunta que els comerciants autòctons i les diferents associacions de comerciants tenen un paper important dins d’aquesta temàtica, i, que és imprescindible treballar amb elles per solucionar-la. S’ha apuntat que el fet que els comerciants estrangers no acostumin a entrar a les associacions de comerciants ja existents dificulta el treball en aquest àmbit. Segons els tècnics d’aquest sector, en ocasions les crítiques dels comerciants autòctons es disparen perquè no hi ha cap comerciant estranger a la seva associació i, per tant, no hi ha cap contacte ni percepció d’interessos comuns. I, al mateix temps, alguns comerciants estrangers recelen de les associacions de comerciants perquè les veuen com a font de recels i barreres per a la seva activitat comercial. En aquest sentit, es crea una dinàmica perversa difícil de trencar. Tres són els apartats que s’han apuntat com a més rellevants en quant a les suspicàcies entre la població autòctona: el compliment de l’horari d’obertura comercial, el compliment de la normativa comercial, i, el pagament dels impostos corresponents. En relació al compliments dels horaris comercials, les perspicàcies de la població es centren en l’obertura en dies festius i en el fet que determinats tipus de comerços regentats per població estrangera (especialment els petits locals d’alimentació) obren a la nit més enllà del que és habitual. Pel que fa a la normativa comercial, els rumors es centren en suposats incompliments en matèria de llicències d’obertura, condicions de seguretat i tipus de productes que es venen. La percepció entre una part de la població és que no només una part del comerços regentats per estrangers incompleixen les normatives si no que els serveis d’inspecció i sancions dels ajuntaments són més laxos amb aquestes infraccions que amb les que pot cometre un comerciant autòcton. Finalment, en relació al pagament dels impostos corresponents, el gruix del discurs gira al voltant d’una suposada exempció fiscal durant els primers anys d’obertura del negoci que afectaria únicament als comerciants estrangers (en ocasions únicament als comerciants d’una determinada nacionalitat), i no als comerços impulsats per població de nacionalitat espanyola. Juntament amb aquest discurs, destaca el que apunta que els comerciants estrangers realitzen tot tipus de actuacions (en particular el canvi de nom del titular del comerç), amb l’objectiu d’evitar pagar els impostos corresponents a l’obertura d’un comerç. Respecte a aquestes qüestions, els tècnics municipals que treballen en aquesta àrea ens han transmès la idea que el gran nombre de canvis que s’han produït en els darrers anys en la legislació catalana i espanyola han comportat un alt nivell de confusió al respecte. Els tècnics apuntaven que alguns dels discursos crítics amb els comerços regentats per població estrangera responien a la competència entre comerços i a la mala fe d’alguns comerciants, però també al desconeixement dels canvis en les normatives que regulen el sector (especialment en relació als horaris d’obertura).

4.1.4 Habitatge

25

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Les entrevistes realitzades han mostrat que l’àmbit de l’habitatge no és considerat com a especialment problemàtic. A diferència del que succeeix amb serveis socials, comerç i educació, no es troba entre les principals fonts de rumorologia, segons els responsables municipals. Una possible explicació la podem trobar en el fet que a Catalunya i Espanya l’accés a l’habitatge no ha estat considerat un dret universal que ha de ser garantit per l’administració pública. La tradicional debilitat de les polítiques públiques d’habitatge i l’escassetat de vivenda pública ha fet que, fins recentment, l’accés a l’habitatge a través de les administracions públiques fos una via emprada tan sols per una part molt minoritària de la població. Per tant, fruit d’aquesta història, encara predomina una concepció residualista de l’habitatge públic. Tot i ser aquesta la situació general, a alguns ajuntaments sí que s’han apuntat alguns elements de possible conflictivitat. Així, en alguns casos s’ha apuntat que en els darrers temps hi ha hagut una gran increment en la demanda per part de la població estrangera dels ajuts al lloguer de la Generalitat de Catalunya. Increment que comportava un cert “acaparament” d’aquest ajut específic. Relacionat amb aquest increment en la demanda se’ns ha assenyalat que el malestar entre la població autòctona no s’havia detectat per la demanda o concessió dels ajuts en sí, si no per les queixes al voltant de les cues, integrades per un important nombre de població estrangera, a les Oficines Locals d’Habitatge.

4.1.5 Espais de culte És un tipus de problemàtica d’una índole molt diferent al que hem vist fins ara. Es tracta d’un assumpte que s’ha polititzat molt i que escapa en certa manera a l’àmbit tècnic. Tot i que és la instal·lació d’oratoris musulmans allò que ha aixecat indubtablement una major resistència veïnal, des d’alguns municipis també s’apunta cert malestar veïnal per les activitats d’altres cultes religiosos. Així, les cerimònies relacionades amb esglésies evangèliques (en moltes ocasions conformades per població llatinoamericana) han estat objecte de queixes relatives a l’excessiu soroll que causen les seves cerimònies. Els conflictes al voltant dels espais de culte s’han donat en un context de manca, fins recentment, d’una regulació específica sobre els espais de culte. La llei catalana 16/2009, del 22 de juliol, dels centres de culte, va respondre a la demanda procedent dels municipis davant el que percebien com un buit legal en la regulació d’aquests espais. Tot i que diversos informes jurídics van incidir en que les normatives municipals existents feien innecessari una nova normativa, els municipis manifestaven que les regulacions administratives de permisos i llicències (les mateixes que regulaven altres locals de concurrència pública) no contemplaven la dimensió religiosa d’aquests centres (Moreras, 2009). Tot i que l’avantprojecte de llei feia obligatori la reserva de sòl per equipaments religiosos, finalment, la llei aprovada pel Parlament de Catalunya, vincula la reserva de sol per equipaments religiosos a “les necessitats i la disponibilitat dels municipis”, tot 26

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

deixant pel reglament d’execució d’aquesta llei la fixació de les condicions d’aquests centres de culte. L’experiència de molts municipis es podria resumir dient que les protestes veïnals acarnissades (acusant també l’ajuntament de subvencionar l’oratori o cedir sòl públic) han acabant guanyant en molts casos el pols ja que molts ajuntaments han acabat cedint a les pressions veïnals per sobre dels criteris tècnics. El conflicte s’ha “resolt” enviant els oratoris musulmans fora de la ciutat (p,e., a polígons industrials). En la nostra opinió, s’han conculcat drets com el de la llibertat de culte i d’igualtat davant la llei, i s’ha obert un flanc de vulnerabilitat de les polítiques ciutadanistes que ha esdevingut un perillós precedent. Amb contades excepcions, un municipi darrera l’altre, els sectors més intransigents dels veïns afectats han sabut utilitzar aquestes vulnerabilitats per impedir l’obertura d’aquests centres de culte. Tal i com senyala Jordi Moreras en “Una mesquita al barri” (Moreras, 2009), els rumors juguen un paper central en l’activació de la protesta veïnal:

El rumor es converteix en el mecanisme catalitzador de la protesta, el que deixa entreveure la situació prèvia de desconnexió i manca de vincles consolidats entre uns i altres col.lectius. El rumor es converteix en un mecanisme de reproducció i extensió de prejudicis i estereotips, i que exerceix una forta influència social, com a un dels mitjans més potents per a propagar informacions no contrastades. Així, les reaccions veïnals contra l’obertura d’un oratori musulmà s’acostumen a justificar-se en virtut d’una sèrie d’arguments inequívocs -alhora que no contrastats ["El rumor sorgeix de moltes parts. Es diu que són les immobiliàries que tenen interessos, però no se sap. No és possible esbrinar-lo d'on sorgeix"- representant veïnal]-, però que tenen una credibilitat fora de dubte per part d’aquells que l’assumeixen com a "veritables", i com a "raons objectives" per a expressar aquest rebuig col.lectiu.

4.2 El factor polític i els rumors Les implicacions a nivell polític de la rumorologia són un element que, de diferents maneres, planen al voltant de tota la problemàtica. El fet que els rumors hagin tingut o estiguin tenint uns efectes a nivell polític (danyant la credibilitat de l’equip de govern, sent utilitzats per algunes de les formacions polítiques del municipi, etc.) afecta al treball que els tècnics municipals fan o poden fer sobre la matèria. Així, alguns municipis apuntaven que en el moment en que la temàtica havia tingut uns efectes polítics s’havia convertit en un element a treballar de forma prioritària i directa a nivell tècnic. Es podria dir que la politització del fenomen havia portat a que els nivells tècnics de l’administració rebessin un requeriment per a que el fenomen fos abordat directament. No obstant, també pot succeir que aquesta politització, o la por a la politització, exerceixi com a fre d’actuacions que des del nivell tècnic es consideren necessàries per abordar aquesta qüestió.

27

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

4.2.1 Immigració i pacte polític Es percep una diferència important entre els municipis en els que hi ha consens polítics envers el tema de la immigració i els que no n’hi ha. Una cosa és que hi hagi diferències entre opcions polítiques assimilacionistes o respectuoses de la diversitat, i una altra de diferent és que no hi hagi acord sobre la igualtat bàsica dels ciutadans davant l’administració pública, davant els deures i drets socials. El clima en relació als falsos rumors sembla bastant millor en aquells municipis que han consensuat amb l’oposició i el teixit associatiu del municipi unes línies de govern bàsiques sobre principis ciutadanistes. Això evita, en principi, que s’instrumentalitzin políticament els prejudicis envers la immigració. Però la qüestió fonamental no és només tenir un pacte polític, si no respectar-lo, que l’oposició sigui lleial amb els acords signats. Només d’aquesta manera el pacte pot ser eficaç per contenir els falsos rumors. En alguns municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Partit Popular és la força política que, segons els tècnics entrevistats, ha intentat treure rèdits dels rumors i fins i tot els ha atiat, acusant a l’ajuntament de tracte de favor cap als immigrants. Badalona seria el cas paradigmàtic en el que el PP fa reiteradament ús d’aquestes acusacions com arma de desgast de l’equip de govern, fent un ús veritablement intensiu dels rumors. En aquesta mateixa línia, fora de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona s’ha apuntat que la formació Plataforma per Catalunya estaria fent un és polític d’aquests rumors. aquesta formació no només utilitza amb finalitats polítiques els rumors que poden circular al municipi en qüestió, si no que, segons els tècnics consultats, en ocasions ells són la pròpia font dels rumors. En la majoria de municipis però, hi ha un consens bàsic, encara que inestable, entre totes les forces polítiques. De tota manera les posicions dels partits respecte als consens bàsic són dinàmiques i canviants. Així, a l’Hospitalet el PP va passar de tenir un comportament deslleial cap a l’acord subscrit entre tots els partits polítics en la creació del “Programa per la integració de la nova ciutadania”, a moderar molt el seu discurs envers la immigració llatinoamericana (majoritària al municipi). Aquest col·lectiu, que, a diferència de la població de nacionalitat marroquina tindrà dret de vot a les properes eleccions municipals, ha passat a ser un col·lectiu cortejat per tots els partits, també pel PP. Aquest fenomen pot introduir un canvi important en la dinàmica política en relació als col·lectius immigrants. En aquest sentit és pertinent la diferència en la percepció pública respecte dels immigrants llatinoamericans i dels immigrants marroquins. Sense poder entrar a fons en aquest tema, creiem que pot ser important en la dinàmica dels rumors. Als municipis on predominen els immigrants llatins la rumurologia sembla ser menys alarmant que als municipis on predominen els immigrants marroquins. La diferència no prové tant, segons el nostre criteri, de la major o menor diferència cultural, sinó del context d’acusada islamofòbia, d’una banda, i, de l’altra, del fet que el col·lectiu llatinoamericà, a diferencia del musulmà, adquireix el dret de vot amb més rapidesa.

28

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Com a hipòtesis, podríem dir que la ciutadania política, ja sigui a través de l’adquisició de la nacionalitat o del reconeixement del dret de vot, té un doble efecte. Per una banda reforça el consens polític sobre la seva legitimitat, perquè esdevé un col·lectiu votant, i, per l’altra, davant la resta de la població també esdevé un subjecte menys “diferenciat”.

4.2.2 El tractament polític de la immigració com a estratègia contra els rumors Per “polítiques contra els rumors” no cal entendre únicament programes específics, sinó també línies polítiques relatives a la “integració” dels immigrants en un sentit ampli. Destacarem especialment tres línies polítiques que han sortit a les entrevistes: Tractar als col·lectius procedents de la immigració de la mateixa manera que a la resta de la ciutadania, és a dir, no reforçar la distinció nosaltres-ells. Es tracta de desenvolupar al màxim un discurs “Ciutadanista” en què la diversitat cultural no estigui sempre al capdavant de la visibilització pública de la immigració. Això equival també privilegiar la noció d’igualtat de deures i drets, també pel que fa al dret de vot, que és una de les assignatures pendents en termes d’igualtat de drets. Una altra línia que s’apunta és no visibilitzar l’immigrant com un subjecte assistit. Això implica també una política de gestos, de petits detalls, com ara anar amb compte de no ubicar els tràmits d’arrelament (arraigo) dels immigrants en el mateix espai on es tramiten les ajudes a la dependència o els ajuts familiars. De vegades es fan coses per una criteri organitzatiu sense pensar en l’impacte visual que pot haver-hi. Per últim, com ja hem apuntat, forjar un pacte polític sobre criteris bàsics de tractament administratiu de la immigració sota el principi d’igualtat de drets i deures, principis que estiguin salvaguardats de la pugna electoral.

4.3 Recull d’actuacions municipals Tot i que la totalitat dels ajuntaments amb qui s’ha treballat expressen la seva creença que aquesta és una temàtica rellevant pels seus efectes en termes de cohesió social, ens hem trobat amb situacions molt dispars pel que fa al treball que s’està desenvolupant des dels ajuntaments en relació a aquesta temàtica. Es pot dividir la situació dels diferents ajuntaments analitzats en tres categories. A la primera trobem aquells que són conscients de la importància de la matèria però no l’han treballat de forma específica i no s’ha produït un debat a l’interior de l’ajuntament sobre la necessitat de fer-ho. En un segon grup trobem una sèrie d’ajuntaments que apunten que ja s’ha debatut la importància de fer alguna cosa al respecte i expressen la seva voluntat d’incidir-hi l’abans possible, però afirmen no conèixer o tenir les eines adequades per fer-ho. Finalment, hi ha una sèrie de municipis que ja hi estan treballant amb projectes i línies de treball específiques.

29

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

No són gaires les experiències i programes específics, reconeguts com a tals pels tècnics entrevistats, que desenvolupen els ajuntaments per desfer o contrarestar els falsos rumors. En certa manera això resulta paradoxal, tenint en compte la rellevància política de l’assumpte. Moltes vegades hom té la sensació què els falsos rumors preocupen més als tècnics que no pas als polítics. De fet, alguns dels programes específics contra els rumors (veure l’Annex 1) són iniciatives dels tècnics que no sempre han comptat amb el suficient recolzament polític. Si, com diuen els tècnics, els rumors són cíclics, intermitents, que van i vénen, que apareixen i desapareixen amb molta rapidesa, llavors els polítics poden estan temptats de no actuar davant d’un fenomen amb tanta volatilitat. Tot i així, alguns ajuntaments expressen amb contundència la decisió de tenir una política forta que directament o indirecta talli els rumors. Al voltant de mitjans de la dècada de 2000, tal com ho expressen alguns tècnics, els ajuntaments van començar a plantejar-se en serio la necessitat d’una política específica contra els rumors: “vam decidir que o dedicàvem recursos i esforços o no ens sortiríem” (tècnic Santa Coloma de Gramanet), “decidimos coger el toro por los cuernos” (tècnic L’Hospitalet de Llobregat). L’empenta política per afrontar aquest tema és, doncs, un dels aspectes que sembla marcar una diferència entre municipis. Hi ha coses que només es poden fer amb una forta implicació política, com ara aconseguir centralitzar les dades de diferents àrees o prioritzar la coordinació entre els tècnics (transversalitat). Aquest aspecte de la transversalitat és important per aconseguir una unitat de criteri, un mateix discurs, una coherència en l’acció política de diverses àrees que treballen plegades i que no deixin escletxes per l’equivoc i la legitimació dels rumors. Per aconseguir aquesta transversalitat és imprescindible el recolzament de l’alcaldia, ja que si no és molt difícil que tots els tècnics col·laborin i cedeixin sobirania. Tot i això, convé ressaltar que s’ha detectat una transversalitat molt sana entre professionals de diferents àrees de govern que col·laboren i es coordinen per iniciativa pròpia, sense dependre d’una estructura formal que garanteixi la transversalitat.

4.3.1 Les dades sobre l’accés de la immigració als serveis públics i el seu ús Un element que s’ha comprovat que és font de preocupació i debat entre els tècnics municipals és el de les dades sobre l’accés real de la població immigrada a determinats ajuts i recursos públics. Aquí hi ha dos nivells a tenir en compte. Un és el de si es tenen, o si s’han de tenir, aquestes dades o no i l’altra és el debat sobre què fer amb les dades en cas de tenir-les. En relació a tenir les dades, hi ha una gran disparitat de situacions. La majoria de municipis no disposen d’aquestes dades o les tenen per algunes àrees i no per d’altres. En canvi, a d’altres municipis no només les tenen treballades per àrees si no que hi ha un mecanisme per centralitzar les dades i fer un seguiment amb la resta de regidories de l’ajuntament i altres serveis públics del territori.

30

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Segons els tècnics municipals entrevistats, les administracions locals no tenen, en la majoria dels casos, un coneixement fefaent, sistemàtic i sostingut en el temps del pes que té la població immigrada en els serveis públics. Una o altra àrea d’un ajuntament pot haver fet en algun moment donat un anàlisi puntual de la seva base de dades, però rarament fan un seguiment continuat. Així mateix, normalment no hi ha un coneixement centralitzat del pes de la immigració en els diversos programes públics. Moltes vegades, ni les pròpies regidories especialitzades en temes d’immigració disposen de les dades de salut, educació o serveis socials, per exemple, i quan les demanen de vegades troben resistències de les altres àrees. Llavors, no només no poden incidir en la gestió d’aquestes àrees en relació a la immigració sinó que es troben en la tessitura d’haver de defensar-les contra els rumors sense saber quin percentatge d’usuaris immigrants tenen els serveis i programes públics. La policromia política d’alguns ajuntaments no ajuda a la coordinació o la confiança mútua, però no és ni de bon tros l’únic element a tenir en compte. Tot i així, hi ha iniciatives innovadores en aquest sentit que tendeixen cap a una sistematització i centralització del coneixement que permet un monitoratge de l’accés de la immigració als serveis públics. Per exemple, el Cercle per la Qualitat dels Serveis Públics de l’Hospitalet de Llobregat o l’Observatori de la Realitat Migratòria de Badalona. Aquesta tasca es fa també, tot i que d’una forma més informal, a Manlleu, Sabadell i Sant Boi. Sistematitzar i centralitzar les dades té una dificultat tècnica ja que implica unificar diferents bases de dades pertanyents a diferents administracions i diferents òrgans sectorials de la mateixa administració. A aquells municipis que han tirat endavant aquesta tasca les dificultats tècniques han estat importants, i la tendència ha estat cap a la simplificació dels paràmetres d’anàlisi degut a la complexitat tècnica i a l’exigència que planteja a tots els sectors implicats. Per dur a terme un projecte de sistematització i centralització de dades cal que tothom col·labori activament, la qual cosa només pot passar si es compta amb un fort recolzament polític. En casos com els de Badalona, L’Hospitalet o Manlleu, les dades s’estudien col·lectivament en una comissió de seguiment on participen tots els sectors implicats, i si s’observen disfuncions es proposen solucions. Per això també és important que es faci sota l’autoritat inequívoca de l’alcaldia. Els tècnics que han participat en la sistematització de dades (ja sigui esporàdicament o d’una manera sistemàtica) assenyalen que ho han fet esperonats pels rumors sobre el tracte de favor envers la immigració. En general les dades han mostrat gairebé sempre que el pes d’aquest col·lectiu en els servies públics és similar al que té en el conjunt de la població. De fet, des de serveis socials, es diu moltes vegades que, de manera general, els immigrants no tenen l’hàbit cultural d’assistir a serveis socials, i que fins i tot hi ha col·lectius sencers que rarament van a les seves oficines. Un coneixement sistemàtic permet realitzar una millor planificació dels efectius i priorització dels programes. Tenir dades objectivables ajuda a prioritzar i optimitzar els recursos. Per exemple, en algun ajuntament es queixen que a serveis socials hi ha molta gent fent treball comunitari mentre s’està descuidant l’atenció primària en un

31

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

moment de fort augment de la demanda. Des de l’Hospitalet es diu que a partir de la sistematització de dades va sorgir la proposta de complementar amb diners municipals les beques menjador del consell comarcal davant la constatació que gent que abans tenia beca es podia quedar sense degut a l’arribada de gent amb menys recursos. També va permetre aquest ajuntament fer una proposta, fonamentada amb dades, adreçada a la conselleria de salut que va permetre augmentar el nombre de metges davant la constatació que estaven augmentant les ràtios d’usuaris per professional. El principal problema que detectem per la generalització d’aquests dispositius de monitoreig de l’accés de la immigració als programes públics és, apart de la manca de temps que s’addueix de vegades, que aquest tipus de dispositius d’anàlisis discriminen entre autòctons i estrangers i contravenen una ideologia “republicana” molt estesa. En aquest sentit ha estat habitual sentir als tècnics expressar de forma reiterada afirmacions com que “els barems són iguals per tothom”, “no sabem si els barems acaben prioritzant a un grup o altre” “nosaltres sempre ens mantenim en el principi d’igualtat de drets i igualtat d’obligacions”, etc. Sota aquesta perspectiva, molts ajuntaments es mostren deliberadament colour blind, com es diu a la literatura anglosaxona, és a dir, cecs respecte als efectes i usos diferencials que eventualment poden tenir els programes públics entre estrangers i autòctons. Els països on aquest tipus de dispositius estan en marxa, com Canada o el Regne Unit, són països que reconeixen obertament la diversitat ètnica del país i les desigualtats associades. De fet, el monitoreig és una eina per la superació de desigualtats d’accés als serveis i recursos públics. En canvi, França continua sent oficialment indiferent davant la consideració ètnica dels ciutadans per part dels serveis públics, tot i que acabi sent reconeguda mitjançant formes no públiques i opaques. Entre els tècnics municipals consultats, tothom nega que s’apliqui cap tipus de discriminació, ni positiva ni negativa, en la gestió pública, ja sigui en l’adjudicació d’ajuts o permisos o en l’aplicació de sancions. En algun ajuntament que han dut a terme la centralització de dades s’esposava precisament la dificultat d’aconseguir dades d’usuaris per nacionalitat com a prova de la inexistència de cap tipus de discriminació. Tot i així, en algun àmbit concret menys objectivable de la política pública, com és el de la concessió de permisos per l’obertura d’oratoris, els tècnics reconeixen que moltes vegades s’ha actuat de manera discriminatòria. De vegades, les instàncies polítiques s’han mostrat hiper-sensibles a les expressions més radicals d’alguns veïns i això ha passat per sobre de criteris tècnics.

4.3.2 Fer públiques les dades Per a la majoria dels entrevistats resta una qüestió oberta si l’Ajuntament ha d’informar a la ciutadania sobre com afecta l’acció de govern (ajuts públics, sancions...) als diferents col·lectius de població, especialment a autòctons i estrangers. Hi ha divisió d’opinions, tot i que la majoria es mostra escèptica i ho veu com una qüestió arriscada i sobre la qual a més a més no hi ha gaires experiències prèvies. En algun cas

32

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

s’expressa la por que, com a resultat d’aquesta anàlisi, es vegi que en alguns programes hi ha un sobrerepresentació del col·lectiu estranger, atesa la seva major vulnerabilitat. En algun cas, reconeixen que si no ho fan aquesta sistematització és per aquest motiu. No obstant això, tothom està disposat a parlar-ne i estudiar vies que afavoreixin una major coneixement i transparència en aquest àmbit, doncs ara per ara hi ha una manca d’informació pràcticament total sobre com afecten els programes públics a diferents col·lectius. Hi ha molts dubtes sobre què es pot fer públic i què no, qui hauria de tenir accés i qui no, com s’haurien de difondre aquestes dades, etc. Domina la idea de que pot ser perillós publicar les dades si no es fa abans una interpretació prèvia i es construeix un discurs públic que defensi alguns criteris d’actuació. Hi ha qui pensa que caldria fer públiques les dades, mostrar la distribució dels programes per col·lectius, i en cas que algun col·lectiu resulti especialment afavorit, defensar públicament les raons. Un àmbit que s’ha apuntat com crucial al respecte és si s’ha de fer arribar aquesta informació als mitjans de comunicació i de quina manera. Alguns ajuntaments apuntaven que consideraven un error publicitar les dades específiques de la població estrangera ja que això l’únic que feia era perpetuar la seva percepció com a col·lectiu diferenciat respecte del conjunt de la població. Igualment, s’alertava del perill d’utilitzar aquestes dades en aquest sentit. Ja que es corre el risc de mostrar les dades que corroboren la idea que la població immigrada fa un ús dels serveis públics proporcional al seu pes sobre el conjunt de la població i amagar aquelles que poguessin contradir aquest plantejament. Una pràctica perillosa ja que pot desembocar en acusacions d’opacitat per part dels grups de l’oposició o dels veïns. En canvi, d’altres ajuntaments apuntaven que s’havien transmès algunes d’aquestes dades als mitjans de comunicació locals amb la intenció que servissin de mitjà per a difondre la idea que l’accés no es tan elevat com el percep la població autòctona. No obstant, cal matissar que alguns ajuntaments apuntaven que no els hi semblava una bona estratègia que la notícia estigués focalitzada de forma exclusiva en l’ús dels recursos públics per part de la població immigrada. Això, segons ells, podria ser contraproduent. Es tracta més aviat d’oferir dades sobre el conjunt dels recursos públics i que una de les dades específiques sigui l’ús per part de la població estrangera. Un altre ús polèmic dels mitjans de comunicació, és el que s’ha fet des d’alguns municipis per desmentir directament determinats rumors que circulaven pel municipi (que als estrangers se’ls hi regalen els cotxets per nadons, etc.). L’ajuntament convocava a la premsa amb l’objectiu de presentar “proves” que mostressin la no veracitat de determinats rumors. Així mateix, alguns tècnics han criticat que, els darrers anys, des dels ajuntaments s’ha volgut publicitar massa tot el que es feia en relació a la immigració perquè era una novetat i es volia mostrar que s’hi estava actuant. Això, apuntaven, podria haver estat un error, ja que focalitzava l’atenció de forma excessiva en aquest àmbit i restava importància a l’atenció a altres col·lectius o a la tasca que es feia des d’altres àrees de l’ajuntament.

33

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Finalment, hi ha el debat sobre si l’ajuntament ha d’informar als veïns sobre aquests dades. Novament, hi havia disparitat d’opinions al respecte. Segons alguns tècnics, és millor fer públiques les dades en petit comitè que no fer-les extensibles a tota la ciutadania. En alguns casos, (puntualment, o com una activitat regular en alguns barris de Badalona) s’han fet reunions amb entitats ciutadanes on s’han fet publiques les dades de distribució de prestacions socials segons estrangers i espanyols. D’aquesta manera, s’argumenta, també s’aconsegueix socialitzar a parts estratègiques de la ciutadania en els criteris d’assignació d’ajuts. El que si que ha augmentat de manera generalitzada és la publicitació dels requisits d’accés a diversos programes (sobretot a beques menjador). Cada vegada es difonen més aquestes convocatòries per més diversitat de mitjans (web, fulletons, penjar les condicions en lloc visibles d’equipaments públics, pàgines web accessibles, etc), així com els requisits necessaris per accedir-hi. En alguns ajuntaments fins i tot ens han dit que quan la gent va a complimentar la sol·licitud s’intenta explicar els requestis de manera més personalitzada.

4.3.3 El paper dels treballadors públics: informació i formació Des dels ajuntaments s’ha transmès la convicció que el paper dels treballadors públics és de gran rellevància per a l’extensió o contenció dels rumors. Tal i com veure’m a continuació, poden tenir un paper central tant a l’hora de “confirmar” com de desmentir els diferents tipus de rumors. Respecte a la possibilitat de confirmar els rumors, són bastants els tècnics que apunten als propis treballadors municipals, i a d’altres treballadors públics, com una de les principals vies de legitimació dels rumors. Converses informals entre ciutadans i tècnics en què, per desconeixement de com funcionen certes àrees de l’ajuntament, aquests poden no desmentir o inclús avalar el discurs que reben per part d’alguns ciutadans. Una circumstància de gran rellevància ja que com a treballadors públics tenen una major legitimitat per avalar aquests tipus de discursos davant dels veïns. Tot i així, són molts pocs els ajuntament que han abordat de forma directa aquest tema i que han ideat algun tipus d’actuació per pal·liar aquesta situació. És un tema que, segons algunes de les persones entrevistades, resulta incòmode, difícil d’admetre públicament i encara més difícil d’abordar. Una de les vies que s’apunta per abordarho és mitjançant els programes de formació als quals poden accedir els treballadors públics. Fins ara la formació en el si dels ajuntaments en temes relacionats amb la immigració, s’ha fet sobretot al voltant de cursos o sessions destinades a comprendre millor les característiques dels immigrants (els seus trets culturals, les seves experiències vitals o les regulacions legals de l’estrangeria). S’ha incidit poc en la relació entre les administracions públiques i la població nouvinguda. No s’han donat les eines per a que els treballadors públics puguin comprendre i explicar adequadament elements

34

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

“polèmics” d’aquesta relació com poden ser els criteris d’assignació de ajuts, permisos, etc. Alguns dels ajuntaments analitzats han celebrat reunions informatives sobre les actuacions de l’ajuntament en relació a la immigració per a tots aquells tècnics que no treballen directament temàtiques relacionades amb la immigració. Apunten que ha estat una eina molt útil per explicar exactament què s’està fent i què no s’està fent des de l’ajuntament. Aquestes reunions o jornades informatives poden ser especialment útils en relació a actuacions públiques susceptibles de generar dubtes entre els ciutadans (les actuacions relacionades amb la Llei de barris, amb l’àrea de serveis socials, etc.). Tal i com dèiem a l’inici d’aquest apartat, els treballadors municipals poden corroborar certs rumors però també poden jugar un paper central a l’hora de desmentir-los. En aquest sentit, els tècnics eren conscients de la necessitat, i també de la dificultat, de construir un discurs únic entre els treballadors públics, un discurs que no doni peu a ambigüitats o interpretacions esbiaixades i que permeti als ajuntaments parlar sense temor sobre les seves actuacions en l’àmbit dels serveis socials, comerç, etc. En aquest aspecte destaca el treball fet per l’ajuntament de Santa Coloma de Gramanet. A aquest municipi s’ha intentat que tot el personal que treballi en primera línea d’atenció al ciutadà, ja siguin tècnics de comerç, de neteja o d’inspecció d’obres tingui el mateix discurs sobre la política de l’Ajuntament en relació a la immigració. Això implica diagnosis compartides i formació. Aquesta transversalitat es reforça si, a més de la formació, es potencien els plans d’actuació on convergeixen i treballen coordinadament diverses àrees de l’ajuntament, com passa a Santa Coloma amb el projecte de foment de l’associacionisme i les bones pràctiques al barri del Fondo. En algun altre ajuntament, es proposava que si no és possible la formació transversal i la creació d’un discurs comú, caldria exigir als tècnics municipals que no donessin cap opinió personal sobre el treball d’altres àrees. Aquesta recomanació és difícil de fer complir si no és a través d’algun tipus de reglament intern que inclogui sancions als tècnics que donin informació errònia.

4.3.4 La proximitat com a eina El treball de proximitat ha estat assenyalat com un factor clau per al treball relacionat amb la rumorologia. Això és així ja que permet detectar l’emergència dels rumors i avançar-se abans que la “bola” hagi crescut massa, i alhora estar present en aquelles zones on el veïnat pot sentir-se més desamparat. Aquesta tasca de proximitat es concreta en diferents formes i espais d’actuació. Els tècnics de base que treballen sobre el terreny amb els veïns i amb diferents associacions de ciutadans (mediadors, tècnics comunitaris, etc.) constitueixen un àmbit especialment rellevant. Diferents tècnics de base, en municipis com Terrassa o

35

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Badalona, han realitzat tallers amb l’objectiu de fer aflorar rumors. Aquestes iniciatives s’han fet no només per conèixer els rumors a pe de carer sinó també amb el convenciment de que “fer públic” el rumor davant l’administració permet a la gent sentir-se escoltada, tinguda en compte, respectada. Segons els tècnics, aquesta tasca d’obligar a la gent a fer el pas i fer públic el seu malestar serveix per amortir, en certa mesura, un “run-run” que sempre funciona en el marc de l’anonimat. Si bé això no fa desaparèixer el rumor, sí que fa, segons els tècnics, que momentàniament es desdramatitzin algunes acusacions. Aquesta tasca implica que els tècnics que tenen contacte directe amb els ciutadans no han de ser proactius únicament quan el ciutadà decideix manifestar obertament el seu malestar si no que han de buscar vies per a fer que, quan intueixin aquest malestar, el ciutadà tingui la possibilitat d’expressar-ho i rebre un aclariment per part del tècnic municipal. La proximitat també és necessària en determinats àmbits de la política pública que són especialment sensibles. Es tracta que els màxims responsables (polítics o tècnics), no només els tècnics de base, tinguin una presència física a aquells espais de la ciutat on es detecta un possible malestar al voltant d’una determinada actuació de l’ajuntament. El treball fet amb l’obertura d’un oratori musulmà a Badalona n’és un exemple. La política de l’Ajuntament de facilitar l’obertura d’oratoris buscant activament l’entesa amb els veïns immediats, facilitant els acords, la transparència, la claredat del procés, va ser possible per una presència contínua dels responsables polítics, d’un treball pràcticament porta a porta, de fer-se present en barris que moltes vegades resulten abandonats dels centres de presa de decisions. Una altra forma de proximitat apuntada en alguns ajuntaments és la proximitat respecte a l’usuari d’un servei quan sol·licita un ajut. Es tracta que aquest tràmit no consisteixi només en omplir una bulleta i lliurar-la sinó que això vagi acompanyat d’una entrevista on se li expliqui quins són els barems que s’utilitzen i, fins i tot, les possibilitats que té d’acord amb aquests barems. També al que se li ha denegat una sol·licitud, se li podria explicar les raons i els criteris de forma personalitzada. Es tracta de mostrar transparència i d’intentar d’objectivar davant del ciutadà el raonament i les decisions. Evidentment, aquesta tasca, que ja fan alguns ajuntaments quan hi ha una queixa per part del ciutadà, té un cost per a l’ajuntament en termes de recursos humans. Per aquest motiu es recomana que almenys hi hagi l’oferiment per part de l’ajuntament de fer aquesta tasca explicativa. La resolució de les convocatòries haurien d’anar acompanyades d’un oferiment als ciutadans per a que s’apropin (en una data concreta) a l’ajuntament per rebre les corresponents explicacions. A banda de les explicacions que rebrien aquells que efectivament fessin ús d’aquest servei, el principal actiu d’aquesta mesura seria la imatge de transparència i credibilitat de l’ajuntament davant del conjunt de demandants del servei en qüestió.

4.3.5 Buscar la co-responsabilització de les entitats

36

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Tots els ajuntaments tenen en la interlocució amb el teixit associatiu una prioritat de les estratègies de governança urbana. En el cas de la lluita contra els falsos rumors comptar amb la col·laboració del teixit associatiu resulta cabdal, i així ho veu la majoria d’ajuntaments. Tots els tècnics entrevistats assenyalen els problemes de credibilitat que tenen quan intenten desmentir un rumor o una creença sobre un suposat tracte de favor cap als immigrants. Aquesta manca de crèdit es dóna fins i tot entre gent molt propera, com poden ser familiars o coneguts dels tècnics municipals entrevistats. Comptar amb el concurs d’altres veus diferents a les oficials és doncs un recurs estratègic clau per combatre els rumors amb eficàcia. El paper de les entitats és en aquest sentit de capital importància. Els tècnics entrevistats identifiquen en el teixit associatiu un seguit de límits i potencialitats que cal tenir en compte. Els tècnics entrevistats apunten que encara que els dirigents veïnals siguin sensibles o estiguin formats en temes de diversitat no és fàcil que facin un paper actiu en el tema dels rumors, principalment per por a sentir-se qüestionats per una part de la població. Les associacions de veïns tenen dificultats per desenvolupar una tasca pedagògica i proactiva que no els enfronti amb una part dels veïns a qui representen. No obstant, la interlocució amb aquestes és imprescindible perquè sí que poden servir com a espais de contenció. És a dir, els tècnics apunten que és imprescindible que les AVV’s no adoptin o liderin un discurs de greuge comparatiu respecte a la població immigrada. Una circumstància que legitimaria el discurs d’altres sectors de població i que dificultaria en gran mesura al tasca pedagògica dels responsables municipals. Tot i que la tasca de les AVV’s continua sent fonamental, els tècnics apunten que cal explorar la potencialitat d’altres tipus d’entitats. Especialment aquelles que tenen més gent jove entre els seus membres (com les esportives que a més a més apleguen gent de tot arreu) o, fins i tot, les associacions de comerciants que són molt crítiques però tenen uns interessos compartits amb els comerciants estrangers. També s’apunta al treball amb grups de persones que de forma informal són actius als barris dels municipis (per exemple, grups de gent gran o de dones que es reuneixen amb diferents finalitats). Són grups que ja existeixen, xarxes de relacions de confiança, amb els quals es pot treballar la qüestió dels rumors de manera efectiva i complementar la tasca desenvolupada per les associacions de veïns. En algunes ocasions, davant l’absència d’interlocutors vàlids, els ajuntament poden ajudar a crear noves entitats. Es el que s’ha fet en ocasions amb comerciants, potenciant l’empenta de comerciants joves que estan disposats a emprendre projectes integradors (cas per exemple de Fondo Comerç a Santa Coloma de Gramanet).

4.3.6 Estratègies de comunicació La gran majoria d’ajuntaments es plantegen la comunicació en tema de rumors no com a grans campanyes sinó com a missatges adreçats a destinataris molt seleccionats. Això indica tant una política d’interlocució i de cerca de complicitat (co-responsabilitat)

37

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

amb entitats ciutadanes com també una estratègia de proximitat veïnal, un treball porta per porta per apropar-se al veí que té un problema. Així mateix, les entitats ciutadanes també poden desenvolupar un discurs que contraresti els diferents rumors. Algunes entitats ciutadanes han encetat campanyes publicitàries que han tractat de desmuntar els tòpics i les falsedats al voltant de la immigració (un bon exemple seria la Campanya de Sensibilització i Cohesió que va fer la Federació d’Associació de Veïns de Mataró). Hi ha bastant coincidència entre els tècnics municipals entrevistats en indicar la insuficiència de la “informació” (de les dades objectives) a l’hora de trencar als rumors. Molts tècnics es mostren desconcertats per aquesta evidència i per les dificultats que tenen per trobar un discurs que sigui eficaç contra el rumor, la qual cosa corrobora els dubtes sobre els “mentis” que hem vist en el marc teòric. Hi han algunes experiències interessants que fan servir tècniques de dissociació o que grosso modo podríem dir que segueixen, potser sense saber-ho, els principis teòrics del frame analysis. Així, per exemple, des de Serveis Socials de Badalona indiquen que un bon contra-discurs és defensar com a criteri d’assignació de recursos la “preferència per la infància”, en front de la “preferència nacional” que està darrera els rumors. Apel·lar a la infància és una idea intel·ligible que difícilment aixeca discrepàncies, és un argument molt acceptat perquè s’associa al futur i a la idea de màxima vulnerabilitat. Llavors, reforçant aquesta idea es canvia el marc cognitiu. Actua com un contra-argument, però en comptes de construir-se com una negació reafirma una altra idea-força. El problema del contra-argument, com passa quan se surt als mitjans per desmentir un rumor o una insidia, és que va a rebufo, sent que la iniciativa i la idea (el marc) les marca l’adversari. En un exemple similar, en un taller amb entitats la coordinadora de serveis socials d’un districte de Badalona, es va abordar la qüestió canviant el centre d’atenció del tema. En comptes de desmentir el rumor es va posar èmfasi en la distribució de la despesa de serveis socials, mostrant com la llei de dependència es portava la majoria dels recursos de l’àrea, traient així pressió dels programes a que s’acullen els immigrants.

38

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

5. Estudis de cas: Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi A partir del treball realitzat als 15 municipis seleccionats s’ha decidit aprofundir en el coneixement de la situació de dos d’aquests. Els municipis escollits han estat Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi. L’objectiu d’aquests dos estudis de cas és el d’analitzar amb major deteniment l’actuació de l’administració local en relació als rumors i, principalment, conèixer l’opinió d’una sèrie de contraparts ciutadanes sobre la situació al municipi en relació als rumors i sobre el paper de l’ajuntament a l’hora de fer front a aquesta temàtica. Si a la primer part de l’estudi es prioritzava l’aportació dels tècnics municipals directament relacionats amb les diferents àrees relacionades amb la temàtica (comerç, educació, etc.), a aquesta s’ha recollit l’opinió de tota una sèrie de tècnics de base i d’individus pertanyents al teixit associatiu del municipi. Aquest perfil hauria d’aportar un coneixement més pròxim a la realitat dels veïns i del territori que serveixi per a complementar la informació obtinguda a la fase anterior. Juntament amb la perspectiva general dels municipis s’ha decidit prioritzar el coneixement de dos barris específics d’aquests. En el cas de Santa Coloma s’ha abordat la situació al barri del Fondo, i, a Sant Boi el barri escollit ha estat el de Casablanca. Focalitzar l’atenció en un determinat barri pot aportar una proximitat que permeti recollir i contextualitzar més fàcilment les opinions i percepcions dels veïns. S’han escollit dos barris amb un percentatge de població estrangera per sobre de la mitjana del municipi i que tenen un important paper a l’hora de modelar la imatge que es té sobre el fenomen de la immigració al conjunt del municipi. En aquest sentit, són espais on els rumors sobre un suposat accés preferent de la població estrangera es troben molt presents. El treball desenvolupat no ha estat conceptualitzat com un estudi comparatiu entre els dos casos d’estudi. Si bé els objectius i els procediments metodològics són molt similars, s’ha partit de la premissa que la realitat de Santa Coloma i Sant Boi és molt diferent i que per tant seria poc estratègic tractar de presentar un estudi comparatiu de les dues ciutats en relació a aquesta temàtica. El que s’ha tractat de fer és recollir els trets bàsics de l’experiència de cada municipi i a partir d’aquí enriquir l’anàlisi general que s’està desenvolupant al llarg del text.

5.1 Santa Coloma de Gramenet El treball desenvolupat a Santa Coloma de Gramenet, i que exposem a continuació, es basa en les entrevistes realitzades a diferents tècnics de l’administració local i representants de diferents associacions ciutadanes. Per a la millor comprensió del següent apartat convé apuntar que això inclou a dos membres de l’àrea de Benestar Social, dos tècnics de l’àrea de Comerç i promoció econòmica, un tècnic del Servei de

39

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

mediació comunitària, representants de cinc associacions de veïns del municipi, dues persones d’una associació de dones, un membre d’un AMPA, cinc membres de l’associació Fondo Comerç (tres comerciants autòctons i dos estrangers) i la tècnica de dinamització d’aquesta associació4.

5.1.1 Rumors i prevenció a Santa Coloma A través de les diferents entrevistes realitzades s’ha pogut constatar que els rumors sobre un suposat accés preferent de la població immigrada als recursos públics es troben presents des de fa temps a Santa Coloma. També s’ha senyalat que hi ha determinats barris especialment significatius en relació a aquesta temàtica, però que seria un error restringir a un únic origen o focus el fenomen de la rumorologia. Des del servei de mediació s’apunta que la seva tasca de contacte diari amb els veïns els porta a comprovar com els rumors estan molt presents al carrer des de fa força temps. Es detecta un sentiment que es pot resumir en la frase “els hi donen tot”. En aquest sentit, no s’ha detectat un increment especialment significatiu al voltant de l’actual crisi econòmica. El fet que els rumors sobre el suposat accés preferent de la població immigrada als recursos públics siguin una realitat des de fa anys ha comportat que sigui una temàtica treballada, ja sigui de forma directa o indirecta, en el marc de les diferents polítiques públiques desenvolupades des de l’ajuntament. Tres són els àmbits de treball que des de l’ajuntament s’apunten com directament relacionats amb el fre dels rumors sobre l’accés dels immigrants als recursos públics:

4



Un Servei de Mediació conformat per 11 persones que, segons els tècnics municipals, “treballen preventivament i terapèuticament sobre el territori”. Es tracta de solucionar els petits conflictes que sorgeixen de forma quotidiana i que poden donar peu a problemàtiques més estructurals. Especialment en temes relatius a la gestió de l’espai públic i les comunitats de veïns. També serveixen per transmetre informació sobre les problemàtiques i el malestar veïnal que es detecten a peu de carrer. El servei de mediació sorgeix a finals dels anys noranta i des d’aquest s’apunta que la decisió de treballar en el fre dels rumors sorgeix per la constatació que és un tema fonamental si es vol fer una bona tasca de prevenció.



El municipi disposa d’una sèrie de dispositius de participació en el territori: comissions de districte, de barri, i, en algunes zones, comissions de convivència. Aquestes reunions s’adrecen principalment al que s’anomena “la ciutadania més organitzada”, però també hi ha dispositius per adreçar-se de forma més directe al conjunt dels veïns. Així, des del Servei de Mediació s’apunta com a exemple d’això el fet que cada mes es faci una reunió oberta a tots els veïns del barri del Fondo. Per part de l’ajuntament hi assisteixen els

El llistat complet dels entrevistats es pot torbar als annexos del document.

40

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

tècnics del servei de mediació i els responsables de les diferents àrees de l’ajuntament que es considera oportú que estiguin presents. El que és rellevant és que els mediadors preparen amb antelació un informe dels temes que “es comenten al carrer”, que en moltes ocasions tenen a veure amb la immigració, i així els responsables de les diferents regidories poden preparar la seva intervenció i abordar aquestes temàtiques amb els veïns. 

El tercer àmbit és el de la “Xarxa de transmissió de valors i missatges positius”. Dos tècnics de l’ajuntament dinamitzen un grup de voluntariat format per veïns i associacions de tota la ciutat que reben informació sobre els immigrants i la seva relació amb l’administració pública, sobre els falsos rumors, etc. Aquesta iniciativa, que funciona des de l’any 2006, serà analitzada més detalladament a un apartat posterior.

Els diferents tècnics municipals de Santa Coloma semblen coincidir a l’hora d’apuntar que hi ha dos elements crucials per detectar i contrarestar els rumors. Es tracta del treball de proximitat, de contacte amb els veïns, i, de la “coordinació horitzontal” a l’interior de l’ajuntament. Pel que fa a la coordinació horitzontal, s’ha tingut una especial cura per a possibilitar que els tècnics o treballadors de l’ajuntament tinguin prou informació com per a fer un discurs d’acord amb el que són les pràctiques de l’ajuntament. Tal i com senyala un dels entrevistats: “Tot el personal que treballa en primera línea, ja sigui la gent de comerç, o de neteja o d’inspecció d’obres, del que sigui.... s’ha treballat per a que siguin bastant curosos amb aquest tema. Hem aconseguit tenir una certa cultura compartida. Hem fet molta diagnosis compartida, formació també. En aquest ajuntament hi ha una certa cultura de coordinació horitzontal. Que el que fa mediació pugui trucar al policia de paisà sense passar pels caps. (...) Hem avançat amb els temes de protocols, inspeccions, etc...” Tècnic de Benestar Social

Tot i els diferents dispositius de treball que acabem d’apuntar, es continuen produint situacions en que membres de l’ajuntament o de l’entramat associatiu de l’ajuntament continua dubtant sobre la possible veracitat de determinats rumors: “Fins i tot amb gent que es treball d’una forma quotidiana en polítiques socials i culturals, o espais de participació, que sovint deixen caure alguna que tu dius “si això ho hem parlat mil vegades”. Tècnic de Benestar Social

Respecte a la possibilitat de disposar de la informació sobre l’accés de la població estrangera als diferents recursos públics i utilitzar-la de diferents maneres, des de l’ajuntament de Santa Coloma no s’ha considerat fins ara necessari analitzar aquesta informació en funció de la nacionalitat. La raó és que es fins ara s’ha assumit la idea que si els drets de ciutadania són iguals per a tots i els barems també ho són, no té sentit parar-se a analitzar les possibles diferències en l’accés en funció de la nacionalitat dels usuaris. Igualment, la idea de fer arribar aquestes dades a l’exterior

41

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

és vista amb dubtes. Es considera que la idea que una major transparència és millor en relació a aquestes temàtiques és una qüestió que s’hauria de valorar de forma detallada. Finalment, és important tenir en compte que, fins al moment, a Santa Coloma la immigració no s’ha convertit en una temàtica de confrontació política. Segons Cristóbal González, a aquest municipi sempre s’ha treballat a nivell de pactes de ciutat per la convivència i la integració. Al 2002 es va fer un “pacte per la convivència” amb tots els grups municipals, sindicats, esglésies, associacions, etc. Els grups de l’oposició van formar part d’aquest pacte i fins ara han estat lleials al mateix.

5.1.2 Els rumors a Santa Coloma segons l’àmbit sectorial En relació als cinc àmbits sectorials que han estat analitzats al llarg de la recerca (educació, serveis socials, comerç, habitatge i espais de culte), hi ha tres que a Santa Coloma han estat apuntats com especialment problemàtics. Es tracta de l’àmbit escolar, comercial i de serveis socials. Pel que fa a l’àmbit comercial, destaca la creença que no paguen els impostos corresponents. Les dificultats per eradicar aquest rumor exasperen als tècnics municipals, ja que, per més que es senyali que no hi ha cap exempció fiscal pel fet de ser estranger i s’argumenti que l’ajuntament no té cap interès en no recaptar els diners dels impostos, continua havent-hi gent que reprodueix el discurs: “Sempre hi ha algú que ho torna a dir, encara que t’hagis reunit mil cops. Dius però com es possible, que tu fulano diguis això, si ho hem parlat mil cops. I et diu, “no és que això ho diuen” ja no és ell qui ho diu...”. Tècnic de Benestar Social

A l’àmbit escolar trobem les habituals queixes sobre la disponibilitat de places i, especialment, sobre l’adjudicació de les beques menjador. En relació a aquests dos elements, la resposta dels entrevistats és inequívoca. Pel que fa a la matriculació, no és una qüestió que depengui de l’ajuntament i els criteris són clars i perfectament explicables. Respecte les beques menjador s’apunta que és cert que hi hagut una fort increment de la demanda i que aquesta no es pot cobrir amb els recursos existents. Ara bé, la problemàtica no es una altra que l’escassetat de recursos que no permet atendre a tots aquells que tenen unes necessitats no cobertes. No té res a veure amb possibles preferències i discriminacions en l’assignació de recursos. A l’àmbit dels Serveis Socials el que arriba a l’ajuntament és sobre tot la queixa sobre el suposat frau comés per algunes persones estrangeres per tal de rebre els ajuts econòmics. Davant d’això senyalen que els requisits són iguals per tots, i, que consideren que els mecanismes de control funcionen i que cal confiar en la tasca dels treballadors de l’ajuntament.

42

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

En relació a l’adjudicació dels habitatges públics, s’apunta que la queixa segons la qual se’ls hi donen totes les vivendes de protecció oficial als immigrants és la de “tota la vida”, amb l’única diferència que abans el col·lectiu assenyalat eren els gitanos. Tot i això no sembla ser una temàtica amb una especial incidència al municipi. En canvi, sí que es detecta que la sobre-ocupació d’habitatges és una font important de preocupació i problemàtiques. Finalment, l’àmbit dels espais de culte no presenta en aquests moments una especial conflictivitat però ha estat font de fortes tensions i es considera un tema “no resolt” de forma adequada. De tal manera que, tot i que en el passat hi ha hagut conflictes importants al voltant de l’obertura d’oratoris islàmics, no s’han establert els mecanismes per a que això no pugui tornar a succeir. El que sí que hi ha en aquests moments són petits conflictes amb els sorolls que generen els espais de culte d’algunes esglésies evangèliques.

5.1.3 Percepció sobre els rumors als barris de Santa Coloma Un cop vista la situació general al conjunt del municipi, així com les actuacions i valoracions de l’ajuntament al respecte, passarem a abordar diferents elements relatius a la perspectiva dels veïns sobre aquesta temàtica. Ens interessa especialment comprovar si hi ha diferències en la situació dels diferents barris de la ciutat i com les diferents associacions veïnals i ciutadanes aborden aquesta temàtica. En relació a la situació als diferents barris de la ciutat, s’apunta que sí que hi ha diferències respecte a aquesta temàtica. Des del servei de mediació es considera que als barris de Fondo i Raval-Santa Rosa, on hi ha una major concentració de població nouvinguda, la rumorologia és més pública i es detecta fàcilment en el discurs d’alguns veïns. No obstant, això no vol dir que a la resta de barris de la ciutat no hi hagi un recel envers la població immigrada. Segons els tècnics municipals, a aquests altres barris hi ha alguns espais i entitats que el que fan es tractar d’evitar i obviar la presencia de població immigrada. Aquests altres barris “estan més preservats i lluiten per mantenirse preservats”. Aquesta idea de viure d’esquenes a la temàtica, considerant que la presència de població estrangera serà temporal, ha estat mencionada per diferents entrevistats: “Es viu d’esquenes. Santa coloma ha crescut molt en poc temps. I amb molta població nouvinguda. (...) Encara es viu com algo que hagi de ser temporal. Això dificulta el poder desmuntar discursos d’aquests. Perquè no es dóna una visibilitat normalitzada de la presència d’aquesta població.” Tècnic del Servei de mediació comunitària

S’apunta que el teixit associatiu del municipi presenta importants diferències pel que fa a la seva manera d’abordar i gestionar l’arribada de població estrangera. Algunes entitats amb gent jove participant-hi, així com entitats esportives (que destaquen per

43

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

tenir gent de totes les procedències), no donen l’esquena a la nova situació i fan un treball d’adaptació a la mateixa. En canvi, Hi ha una certa coincidència a l’hora d’apuntar que algunes entitats tenen especials dificultats per acceptar i incorporar la nova realitat social que implica l’arribada de població estrangera: “tenen por, sobretot les de tipus territorial més clàssic. Pel rotllo aquest de posar-se al costat dels veïns de tota la vida. (...) Amb les de tota la vida és difícil, s’han anquilosat, han envellit, amb activitats gairebé inexistents.” Tècnic de Benestar Social

Davant d’aquesta situació es va considerar pertinent realitzar un grup de discussió amb representants de diferents associacions de veïns de la ciutat5. Algunes de les principals conclusions de la sessió són les següents: 

Des de les associacions de veïns es considera que la percepció d’un tracte de favor envers els immigrants per part de les administracions públiques es troba molt estesa entre la població autòctona. Es tracta, apunten, d’una problemàtica greu i fortament arrelada en l’imaginari col·lectiu de determinats sectors de la població.



Els propis representants de les associacions de veïns expressen, de diferents maneres, els seus dubtes respecte a algunes actuacions de l’administració pública en relació a aquesta temàtica.



Un punt destacat de forma repetida és el paper del que s’anomena “l’assistenta social”. Alguns apunten que des de l’àmbit de serveis socials hi ha una preferència envers els immigrats a l’hora de concedir ajuts, mentre que d’altres afirmen que això no és cert. No obstant, tots consideren que hi ha un problema pel que fa al seguiment dels casos atesos a l’àrea de serveis socials. El problema, apunten, és que als barris es coneixen casos concrets de gent que rep un ajut perquè no té una nòmina, però té uns ingressos potser superiors als d’altres veïns. Això, segons els entrevistats, crea un fort malestar entre els veïns i és la font de molts problemes.



En relació a l’àmbit comercial, la majoria (encara que no tots) accepten el discurs de l’ajuntament segons el qual els estrangers paguen els mateixos impostos que un autòcton. No obstant, s’expressa la creença que a nivell dels controls i sancions que s’imposen hi ha més laxitud amb els comerciants d’origen estranger. També s’apunta que obren en dies festius.



Entre aquells que defensen que no hi ha un tracte de favor envers els immigrants, s’insisteix a dir que sí que hi ha una sèrie de “buits legals” que possibiliten la picaresca. En aquest sentit s’apunta que el problema és més de les administracions, del seu funcionament en la distribució dels ajuts, que dels propis immigrants.



Un altre element que s’apunta i que genera consens entre els participants és que no hi ha hagut una correcta planificació dels recursos per part de les administracions públiques. Hi hagut un clar increment tant del volum de

5

En total van participar representants de cinc associacions de veïns diferents. Els participants eren tots persones d’edat avançada i amb una llarga trajectòria a l’àmbit associatiu.

44

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

població com de les necessitats que no s’ha vist correspost amb un increment suficient dels recursos.

Més enllà dels continguts concrets debatuts, hi ha certs elements sobre com es va desenvolupar el grup de discussió que resulten significatius. En primer lloc cal apuntar que, si bé entre els participants hi havia una gran varietat de postures, des de qui avalava obertament la idea que les administracions tenen un tracte de favor envers la població immigrada fins qui ho negava rotundament, el grup de discussió va fer aflorar un important sentiment de greuge comparatiu i de recels respecte a la relació entre la població immigrada i l’administració pública. Així mateix, el grup de discussió va evidenciar no només el malestar per certes temàtiques, si no també els dubtes i la manca d’informació sobre elements relacionats amb la immigració i el seu accés als recursos públics que, segons els propis participants, preocupen molt tant a les seves associacions com al conjunt de veïns dels respectius barris. Una mostra dels dubtes existents és que el grup de discussió desemboca en molts moments en discussions entre els participants sobre quins són els criteris aplicats per les administracions a àmbits com el comerç o els espais de culte. La dinàmica del grup de discussió evidencia que moltes d’aquestes temàtiques no han estat discutides anteriorment entre els participants. En aquest sentit, un dels propis participants afirma al final de la sessió que aquesta ha estat una mostra de la seva manca de preparació per fer front a aquesta temàtica. En definitiva, el grup de discussió posar de relleu que no hi ha un consens de mínims al voltant d’aquesta temàtica ni un discurs compartit per part de les associacions de veïns. A banda del grup de discussió amb representants d’associacions de veïns es va entrevistar al representant de l’AMPA d’una escola de Santa Coloma i a dues membres d’una associació de dones d’un barri del municipi. Els entrevistats i les associacions a les quals pertanyen estan dins de la Xarxa de Transmissió de Valors Positius. De tal manera que, a banda del coneixement que poden aportar per la seva activitat dins de les seves associacions, és interessant quin coneixement tenen i com es posicionen en relació al fenomen dels rumors. A continuació apuntem alguns elements d’interès estrets d’aquestes entrevistes. En relació als ajuts, tots els entrevistats coincideixen a apuntar que hi ha un fort sentiment de greuge comparatiu entre certs sectors de la població autòctona. Segons les membres de l’associació de dones, la sensació que hi ha és que l’administració està traient les beques als autòctons per donar-les als estrangers. No obstant, també és recalca que un element a tenir en compte és que molta de la gent autòctona que podria optar a una beca o ajut, no presenta la sol·licitud corresponent. Aquest és un element que subratlla el representant de l’AMPA en relació a l’àmbit escolar. Segons aquest, molta gent autòctona no demana l’ajut, o bé perquè no coneix el tipus d’ajuts existents i els procediments, o bé perquè està convençut que no li donaran. Seguint amb aquest punt, el representant de l’AMPA explica que s’ha trobat amb casos de gent que tenia els requisits per demanar una beca però havia decidit que no

45

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

valia la pena demanar-la, i, que després que ell els hi fes veure que tenien possibilitats havien acabat aconseguint la beca. En aquest sentit, tots els entrevistats recalquen que hi ha la sensació que els immigrants estan molt més informats en relació als ajuts i que això fa que “ells”, els autòctons, estiguin en inferioritat de condicions a l’hora d’accedir a aquests. Això és, segons el membre de l’AMPA, una mostra de la incertesa amb que una part de la població autòctona aborda el tema dels ajuts públics. Una de les membres de l’associació de dones explica que fa més de vint anys que, per diferents motius, té molt de contacte amb l’àrea de serveis socials de l’ajuntament i que la seva experiència és que la població autòctona no s’apropa a demanar ajuda fins que no està amb l’aigua al coll. Així mateix, senyala que molts d’aquest tipus de sol·licitants considera que pel fet de demanar ajuda l’han de rebre de forma instantània. No tenen en compte els requisits i els criteris de funcionament que regeixen l’àrea de serveis socials. De tal manera que, en una situació d’urgència econòmica personal, es quan reben informació, o s’informen per primera vegada, sobre com funciona serveis socials. Una circumstància que, en ocasions, genera un sentiment de desatenció i desemparament. Pel que fa als elements específicament relacionats amb l’àmbit escolar, el membre de l’AMPA senyala la gran importància i el malestar que genera el tema de les beques menjador. Entre els pares que es queixen de la situació es donen dues posicions. Una és la d’aquells que estan convençuts que es donen totes les beques menjador a les famílies estrangeres i és així per la seva condició “d’immigrants”. Aquest perfil de població no atén a les explicacions que se’ls hi pugui fer respecte al funcionament i als criteris que regeixen aquest tipus d’ajuts. Després hi ha pares i mares que, si se’ls hi explica el funcionament dels barems marcats pel Consell Comarcal, accepten l’explicació però consideren que la baremació hauria de ser modificada. Tal i com senyala l’entrevistat, aquest segon grup de pares com a mínim no culpa als immigrants de la situació i accepta que hi ha uns criteris prefixats que s’apliquen de forma rigorosa. No obstant, coincideix amb ells a l’hora de criticar el sistema d’adjudicació i apuntar que s’hauria de revisar per atendre a algunes situacions d’injustícia que genera. Un altre element destacat és el de les activitats extraescolars. A la seva escola hi ha un Pla d’Entorn i es desenvolupen una sèrie d’activitats extra-escolars en el marc del mateix. El problema, segons l’entrevistat, es dóna pel fet que moltes d’aquestes activitats estan pensades per a la població estrangera, tot i que no són exclusivament per aquesta, i són gratuïtes. De tal manera que els pares, autòctons, que han inscrit als seus fills a d’altres activitats extraescolars retribuïdes veuen com els immigrants assisteixen a cursos gratuïts i fan un ús de les instal·lacions escolars. La conclusió a la que arriben alguns d’aquests pares i mares és que l’escola i l’ajuntament ofereix activitats gratuïtes pels pares estrangeres, mentre ells han de pagar les dels seus fills. Unes conclusions que, segons l’entrevistat, són difícils de contrarestar ja que es creen a partir d’una imatge, de la “visibilitat” de la població estrangera a l’àmbit escolar, i no d’una argumentació racional basada en fets i dades.

46

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Els tres entrevistats apunten que hi ha una part de la població estrangera que no declara els seus ingressos reals a l’hora de demanar els ajuts i que això és un problema greu perquè els altres veïns “ho veuen”. Així mateix, en el cas de les membres de l’associació de dones, trobem un discurs ambigu respecte a un suposat tracte de favor de les administracions envers els estrangers (similar a l’expressat per alguns dels representats de les associacions de veïns). Així, una de les entrevistades afirma que l’exigència amb la normativa comercial no és la mateixa per a autòctons que per a estrangers: Al comerç, jo no dic que no facin inspeccions. En fan. Però a les tendes de menjar hi ha moltes normatives de seguretat, higiene, etc. i tu veus les seves tendes i no compleixen res. En canvi les tendes d’aquí han de passar totes les inspeccions de sanitat. Ells no. Membre associació de dones

Per concloure aquest apartat senyalarem dues opinions del membre de l’AMPA entrevistat que ens semblen d’especial interès. La primera és que la seva experiència li ha portat a la conclusió que entre aquells que recelen de la població estrangera hi ha dos tipus de persones i d’actituds. Un perfil són aquells pares i mares que no escolten cap explicació que se’ls hi pugui fer i que, segons l’entrevistat, no canviaran mai les seves opinions al respecte. Un perfil amb qui “és millor no perdre el temps i les energies”. En canvi, hi ha un segon perfil que és el de pares i mares que senzillament no han rebut tota la informació necessària, o que han rebut informacions inexactes o errònies, i, que sí que estan disposats a escoltar nous punts de vista sobre la matèria. Amb aquesta gent sí que té un cert efecte el fet d’ explicar-li com funcionen els diferents ajuts públics i és amb qui es concentren els seus esforços. La segona opinió apunta al treball de les administracions al voltant del fenomen de la immigració. L’entrevistat apunta que li sembla bé tot el treball que s’ha fet i es fa en relació a aquesta temàtica. No obstant, denuncia que hi ha un problema en la forma en que s’ha fet. En el que ell assenyala com “la imatge” que es dóna. La seva percepció és que els darrers anys hi ha hagut un gran esforç per part de les administracions per a que es visibilitzi tot el que s’està fent en relació a l’arribada de població estrangera. I això és un error perquè oculta tot el que es fa en altres àmbits. De tal manera que molta gent que ho està passant malament a nivell econòmic ha anat adquirint la percepció que ells han estat abandonats per part de les administracions, mentre que els “immigrants” eren un objectiu prioritari per a les polítiques públiques d’aquestes. Una sensació que, encara que sigui equivocada, és molt perillosa.

5.1.4 Xarxa de transmissió de valors positius La Xarxa de transmissió de valors positius neix el 2006 i és, segons els tècnics implicats, el fruit d’una “necessitat”. Fins aquell moment s’havien fet tot tipus d’accions i materials pedagògics (decàlegs, bones pràctiques, etc.) per fer front als rumors sobre un suposat tracte preferent de les administracions envers els immigrants. Però la

47

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

sensació era que res tenia un efecte suficientment gran. Així que es va decidir dedicarhi més temps i recursos, i, canviar d’estratègia. La posada en marxa de la Xarxa és un dels resultats d’aquest replantejament per part de l’ajuntament. Es tracta d’un projecte que s’ha anat construint sobre la marxa ja que no es té un model previ clarament definit per a orientar els passos a seguir. Actualment són membres de la Xarxa unes 260 persones voluntàries i 53 organitzacions. Hi ha dos tècnics que dinamitzen aquesta xarxa de voluntaris a través d’una sèrie de canals regulars de transmissió d’informació (pàgina web, e-mail, butlletí). Així mateix, quan detecten moments especialment intensos en quant a conflictes o rumors, s’intenta mobilitzar al voluntariat de la xarxa per a apaivagar la problemàtica. L’objectiu de la Xarxa és aconseguir una transmissió bidireccional de la informació. Per una banda es busca rebre informació sobre els motius del malestar veïnal i els rumors específics que circulen pels diferents barris. Es tracta de saber si tenen a veure amb, per exemple, comerç i amb quina “problemàtica” concreta per poder intervenir l’abans possible. Per una altra banda, l’ajuntament proporciona informació als voluntaris i associacions de la Xarxa per a que aquests puguin transmetre-la de forma informal en el seu dia a dia. En aquest sentit, no s’ha apostat per grans campanyes informatives si no per fer arribar missatges curts i clars a través del contacte directe. Es tracta d’una campanya de proximitat que a través dels voluntaris es fa de forma continuada. Tots els voluntaris reben de forma regular un butlletí amb informació sobre diferents temàtiques. Els tècnics encarregats de dinamitzar la Xarxa consideren que el butlletí és d’una gran importància ja que permet a l’ajuntament avançar-se als rumors i al malestar dels ciutadans. Així, si s’apropa el període de matriculació escolar, s’informa a través del butlletí sobre com funciona tot aquest procés i es tracta que els voluntaris facin arribar aquesta informació al carrer i frenin, en part, la creença que l’administració dóna prioritat als estrangers en la provisió de places. En relació al butlletí i a d’altres activitats promogudes per la Xarxa, el membre de l’AMPA entrevistat (que és voluntari a la Xarxa), apunta que la informació que fan arribar a través del butlletí és de molta utilitat. Considera que la gent que es suma a la Xarxa rep informacions d’interès que poden utilitzar en les seves converses informals amb gent de fora de la Xarxa. En canvi, la seva experiència ha estat que els actes presencials sobre la temàtica que s’han fet no han atret l’atenció de gent de fora de la Xarxa. De tal manera que sembla una estratègia més eficient el dotar als individus d’instruments per a ser usats en el seu dia a dia, que no organitzar esdeveniments específics al voltant d’aquesta temàtica. El projecte ha anat creixent i en aquests moments també es fa un treball amb altres tècnics i àrees de l’ajuntament. És considera que és una forma d’impulsar el treball transversal en relació a aquesta temàtica i fer arribar a tots els treballadors de l’ajuntament la informació necessària per aclarir qualsevol malentès o dubte que pugui haver-hi. Així mateix, més enllà de la gent que a títol individual s’ha anat sumant a la Xarxa, hi ha hagut una tasca per part de l’ajuntament d’anar incorporant a diferents

48

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

actors socials de la ciutat que asseguressin que els diferents perfils de població estiguin representats (gent gran, joves, associacions esportives, etc.).

5.1.5 Rumors, prevenció i comerç al barri del Fondo El barri del Fondo de Santa Coloma destaca per dos elements. En primer lloc, perquè és un barri receptor de població estrangera des de fa ja molts anys (en aquests moments un 46% de la població és estrangera). El segon element és la densitat del teixit comercial de la zona. La importància del comerç a aquesta zona ve de temps enrere i en l’actualitat el comerç regentat per població estrangera ha arrelat amb força al barri. És en aquest marc que es compren l’aparició de les dues iniciatives relacionades amb l’àmbit comercial al barri del Fondo que analitzem a continuació. La primera iniciativa és el Pla de foment de l’associacionisme i les bones pràctiques comercials. Aquest programa municipal neix l’any 2007 centrant la seva actuació al barri del Fondo i té diferents objectius. En primer lloc es busca fomentar l’associacionisme en el sector comercial. En particular, que les associacions de comerciants incorporin a comerciants estrangers a les seves associacions i que aquestes treballin el fenomen de la immigració com un element prioritari. Un segon objectiu és el de treballar a fons l’incompliment de les normatives comercials (horaris, permisos, etc.). Dins d’aquest objectiu s’ha prestat especial atenció a la situació dels comerços regentats per estrangers. En relació a aquests dos objectius, els tècnics del Pla apunten que la seva sensació és que la millora del compliment de la normativa per part dels comerciants estrangers ha estat més aviat minsa. En canvi, sí que es valora positivament que s’ha produït un procés d’incorporació i de major implicació d’alguns comerciants estrangers al que són les dinàmiques associatives del barri (especialment en relació a l’associació Fondo Comerç). Finalment, el Pla té també l’objectiu de lluitar contra la visió pejorativa que es té entre determinats sectors de població del comerciant estranger i de la població estrangera en general. Es considera que la creació de marcs de treball conjunts pot ajudar a trencar, en part, certs estereotips i certs rumors sobre la població estrangera. En relació a aquest objectiu s’apunta que els discurs d’aquells comerciants autòctons que s’han sumat a alguna de les diferents iniciatives impulsades sí que ha canviat. Ja no es diuen certes coses respecte a un suposat tracte de favor envers la població estrangera. No obstant, continua costant molt arribar als comerciants autòctons no associats i modificar la seva visió de la població estrangera del barri. Un element que els tècnics consideren imprescindible per aquest tipus d’iniciatives és el recolzament polític per al programa concret que s’estigui impulsant. En el seu cas tenen aquest recolzament i apunten que és un factor que facilita molt la tasca d’aconseguir, per exemple, un veritable treball transversal. En aquest sentit, aquesta és una de les raons que recentment s’hagi constituït la Taula de Treball per al Foment de l’Associacionisme i les Bones pràctiques.

49

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Es tracta d’un projecte que parteix de la mateixa base que el Pla de Foment que hem estat comentant però que va un pas més enllà i tracta de ser més ambiciós. Hi ha dues innovacions a destacar. La primera és que la Taula continua tenint com a objectiu prioritari el treball al barri de Fondo, donat que és aquí on es prioritària la dinamització comercial, però incorpora a les associacions de comerciants d’altres zones de la ciutat (concretament Centre Comerç i Singuerlín Comerç). En segon lloc s’ha apostat de forma central pel treball transversal amb d’altres àrees de l’ajuntament. Així, s’ha incorporat a aquesta nova Taula de Treball a figures com les dels tècnics de convivència, inspectors, tècnics de la Xarxa de Transmissió de Valors Positius, etc.

L’experiència de Fondo Comerç L’altre projecte destacable és l’associació Fondo Comerç. Aquesta associació neix l’any 2006 a partir de la iniciativa d’una sèrie de comerciants del barri del Fondo. Aquests constataven que hi havia una sèrie de canvis molt ràpids al barri i una sensació de malestar entre la població autòctona, i, que la percepció era que l’ajuntament no treballava per millorar aquesta situació. En aquest sentit l’associació va tenir com a primer objectiu cridar l’atenció de les administracions sobre les problemàtiques del barri i instar-lo a iniciar actuacions sobre el territori. Davant d’aquesta situació l’ajuntament engega un pla de dinamització comercial del barri. Els membres de Fondo Comerç recorden la importància que va tenir als inicis el fet que des dels comerços es tractés de calmar els ànims entre els veïns. Hi havia un fort malestar al barri per la sensació de canvis accelerats i es culpava principalment als immigrants estrangers per la situació. En aquest context, els comerciants que acabarien impulsant Fondo Comerç van acordar entre ells que desenvoluparien una tasca quotidiana consistent en parlar amb altres comerciants i veïns del barri, i, transmetre la idea que no serveix de res culpar als immigrants i que el que s’ha de fer és aconseguir que l’ajuntament actuí. Alguns dels membres de l’associació apunten que ells mateixos podien estar d’acord amb algunes coses que se’ls hi dea però que mai ho expressaven en públic si no que tractaven de calmar els ànims. La lògica darrera d’aquest comportament era la de considerar que crear més conflicte i més estigmatització del barri no soluciona res i, a més, es contraproduent pel comerç. Les tendes tancades o buides, com es veien durant aquells anys, no interessen a cap comerciant ja que desincentiven que la gent vagi a comprar a aquella zona. Per tant, si els autòctons s’estaven jubilant o senzillament marxant del barri, l’interès de qualsevol comerciant havia de ser que algú ocupés aquell espai. Sense importar la seva nacionalitat. Per tant, interessa més fer pinya amb els nous comerciants, ja que aquests no marxaran i tenen els mateixos interessos que els comerciants autòctons (atraure clients), que no pas enfrontar-se generant divisions i una mala imatge del barri. La seva opinió és que sí que es va aconseguir influir en el discurs de part de la població. Es van calmar els ànims i l’ajuntament va realitzar algunes de les actuacions

50

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

i inversions necessàries. Una vegada es posa en marc el Pla de dinamització del barri i es crea Fondo Comerç, es comença a treballar amb l’objectiu d’incorporar al màxim nombre de comerciants a l’associació. Dins d’aquest objectiu es dóna una especial importància a sumar al seu projecte a comerciants estrangers. En aquest sentit, ha estat un projecte exitòs a l’hora d’anar incorporant a comerciants estrangers (en aquests moments són un 35% del total d’associats). La presència de comerciants estrangers serveix tant per trencar els estereotips entre els comerciants autòctons que pertanyen a l’associació com per a que els comerciants estrangers puguin actuar com a interlocutors informals amb els comerciants de la seva nacionalitat. Segons els entrevistats, per a que els comerciants estrangers s’apropin i participin a les associacions de comerciants és fonamental que hi hagi una “actitud” oberta per part d’aquestes. Els comerciants estrangers perceben fàcilment quan hi ha una voluntat de treball conjunt i quan no. És interessant ressaltar que els impulsors d’aquesta iniciativa no només van parlar, i parlen, amb d’altres comerciants, si no que també desenvolupen la seva tasca “pedagògica” amb els clients. Els diferents entrevistats pertanyents a l’associació coincideixen en que el fet de ser comerciants del barri els hi dóna més credibilitat davant dels veïns que la que té l’ajuntament. Així mateix, la presidenta de l’associació apunta que els clients els creuen més perquè ells són comerciants i en principi són els perjudicats per la suposada competència deslleial dels comerços d’estrangers. L’actual presidenta de l’associació senyala que alguns comerciants no van recolzar la seva iniciativa ni han canviat el seu discurs. Però, segons ella, no cal perdre molt de temps amb aquests casos ja que és gent tancada a qualsevol canvi, estigui relacionat amb la immigració o no. Ella i la resta d’entrevistats consideren que molts dels comerciants que culpen als comerços d’estrangers dels seus problemes els estan agafant com a excusa per a la seva no adequació als canvis accelerats que ha experimentat el món del comerç en el darrers anys. La competència s’ha incrementat en tots els sentits i cal una constant actualització de la forma de funcionar del negoci. Aquells que més es queixen dels immigrants són moltes vegades els que menys estan apostant per actualitzar-se i el seu model de negoci s’està quedant antiquat. En aquesta mateixa línia, s’apunta que un dels majors problemes en relació a l’àmbit comercial és que molts dels comerciants autòctons no tenen l’hàbit d’investigar si hi ha possibles ajuts o exempcions fiscals per al seu negoci. En canvi, donada la seva precarietat econòmica, molts dels comerciants estrangers estan molt atents a qualsevol opció d’aquestes. De tal manera que mols recels i rumors comencen pel desconeixement que hi ha dels ajuts, i també de la normativa, al voltant dels comerços. En aquest sentit, l’experiència de Fondo Comerç mostra que tenir una associació de comerciants amb un professional que miri pels interessos dels socis, com passa a Fondo Comerç, no només pot ser beneficiós en termes econòmics si no també a l’hora d’aclarir dubtes i evitar malentesos susceptibles d’alimentar els rumors. Pel que fa al compliment de les normatives comercials, les membres de Fondo Comerç entrevistats apunten que, si bé és possible que inicialment hi hagués un major incompliment per part dels comerciants estrangers, s’ha anat rectificant amb el pas del

51

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

temps. Per ells és només una qüestió de temps i de fer una tasca d’acompanyament des de l’ajuntament. En relació a aquest segon aspecte apunten que és millor que, quan hi hagi inspeccions, s’informi sobre les infraccions i es doni un temps per a corregir-les, que no sancionar directament. Si aquest és el procediment, que per a ells és clarament el més efectiu, consideren que és positiu que hi hagi campanyes d’inspeccions des dels poders públics. Com a apunt final mencionar que els diferents entrevistats coincideixen en la idea que la tasca de Fondo Comerç no es limita a la de la dinamització comercial. És un actor que té un paper rellevant en termes de convivència i cohesió social al barri. Això no només ho consideren així els propis membres de Fondo Comerç si no que des del Servei de Mediació, per exemple, s’apunta que efectivament té un rol central en el manteniment de la cohesió social. El treball fet fa que tingui credibilitat davant d’una part dels veïns i de l’ajuntament a l’hora d’apuntar quines són les problemàtiques i les solucions necessàries per al barri.

5.2 Sant Boi Tal i com apuntàvem a l’inici d’aquest capítol, el treball desenvolupat a Sant Boi inclou una panoràmica general sobre la situació al municipi i un treball específic sobre la realitat d’un dels barris del mateix (el barri de Casablanca). La informació exposada s’ha aconseguit a partir de les aportacions de diferents tècnics de l’administració local i representants de diferents associacions ciutadanes6.

5.2.1 Rumors i prevenció a Sant Boi Des de l’ajuntament s’apunta la idea que aquesta és una temàtica que a Sant Boi, a diferència del que ha succeït a d’altres indrets, no ha adquirit fins ara unes grans dimensions. En aquest sentit, la percepció que es té des de l’ajuntament és que, si bé la rumorologia existeix, aquesta no implica una creença que l’ajuntament afavoreix a la població immigrada si no que pivota al voltant de la percepció que la població immigrada “fa trampes” amb tal de ser els màxims beneficiaris dels ajuts socials. Tot i aquesta idea de no ser un municipi amb una problemàtica especialment greu, sí que és una temàtica que preocupa a nivell polític i que ha estat abordada de forma directa pels responsables municipals. Així mateix, alguns esdeveniments recents han encès les alarmes sobre un possible creixement dels recels envers la població immigrada. Des de l’ajuntament es presenta uns fets ocorreguts al voltant de la celebració del Dia de la Dona el 8 de Març del 2010, com una senyal que cal parar major atenció a aquestes qüestions. En primer lloc una associació de dones d’un barri de la ciutat (del barri de Casablanca) es va negar a assistir al dinar organitzat per l’ajuntament ja que, 6

El llistat complet dels entrevistats es pot torbar als annexos del document.

52

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

al seu entendre, es donava un excessiu protagonisme a les dones magrebines de la ciutat. Igualment, durant l’acte del 8 de març es va llegir un manifest en català, castellà i àrab, i, en el moment de llegir-se en àrab es va produir un fort rumor de desaprovació entre el públic. Aquest dos fets van sorprendre als responsables municipals. La seva sorpresa es deu al fet que van ser la primera manifestació pública d’aquest tipus i que aquesta venia des d’uns sectors socials (associacions de dones) que fins al moment havien tingut una actitud molt positiva al voltant de la temàtica migratòria. A falta de fer una anàlisi amb major profunditat, des de l’ajuntament s’apunta que la seva percepció és que això té a veure amb el context de crisi econòmica i, especialment, amb la disminució dels recursos econòmics i la forta competència que s’està produint a l’àrea de serveis socials. En aquest sentit, convé tenir en compte que en el cas de Sant Boi, els rumors es troben especialment vinculats amb la població d’origen marroquí resident al municipi: Se identifica mucho con los marroquíes. Con la población latinoamericana sí que hay comentarios pero no hay la misma percepción de ellos como extranjeros. Es todo también muy visual. Yo me he encontrado con problemas de que se me dice que todos los que van al banco de alimentos son marroquíes. Luego miras los números y no es cierto. Pero visualmente se ve a las mujeres más que a una latinoamericana. Incluso también por el idioma. Treballador àrea Benestar Social

Un últim apunt respecte al context general de Sant Boi és que no hi ha un “pacte d’immigració” consensuat per les diferents forces polítiques. En aquest sentit, des de l’ajuntament es considera que els partits de l’oposició utilitzen en ocasions el tema de la immigració per atacar al govern municipal i generar malestar entre la ciutadania7.

5.2.2 L’actuació de l’ajuntament El treball de l’ajuntament fins al moment s’ha centrat en gran mesura en teixir un discurs sense fissures entre els diferents treballadors públics. Dins d’aquesta línia d’actuació s’ha tractat de contrarestar els possibles rumors amb dades reals sobre l’accés dels immigrants als recursos públics. En aquest sentit, a diferència de Santa Coloma, on la decisió ha estat la de no analitzar i difondre aquest tipus de dades, a Sant Boi són l’eix d’actuació de l’ajuntament. En relació a aquesta qüestió s’apunta que el fet que les dades mostrin un accés dels immigrants molt inferior al que es percep entre sectors de la població autòctona, els impulsa a utilitzar aquesta estratègia. Si les dades mostressin un ús majoritari possiblement no adoptarien aquesta línia de treball de prevenció dels rumors.

A Sant Boi el PSC té majoria absoluta i governa en coalició amb ERC, CiU I ICV-EUiA. A l’oposició hi ha el Partit Popular i Ciutadans. 7

53

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Les dades es treballen exhaustivament i es disposa dels resultats a partir d’una anàlisi segons diferents variables (temporals, demogràfiques, territorials, temàtiques, etc.). Per a l’elaboració i correcta distribució de les dades és considera que és fonamental el treball de transversalitat que l’ajuntament ha posat en marxa des de fa anys. Així, hi ha una sèrie d’espais de coordinació político-tècnica que inclouen “comissions estratègiques” relacionades amb diferents àmbits d’actuació (educació, serveis socials, etc.). Aquests espais serveixen, entre altres coses, per comunicar les necessitats de dades que tenen les diferents àrees i transmetre-les de forma eficient. Tot amb l’objectiu final que els responsables polítics, però també els tècnics, tinguin informació i dades concretes sobre quina és la situació a les diferents àrees d’actuació de l’ajuntament. Es considera que les dades han d’arribar a tots els nivells de l’administració pública local. En primer lloc als responsables polítics. En aquest sentit, des de l’ajuntament s’apunta que: (…) pensamos que es importante que a nivel político lo tengan claro. Si a nivel político se manifiesta cualquier duda… Porque a nivel local es muy fácil que haya un contacto en la calle y les comenten que “todo va para las moras”. Así que es importante que el alcalde y regidores puedan contestar que no y con datos. Treballador àrea Benestar Social

Un exemple d’aquesta línia d’actuació és la pràctica engegada per l’ajuntament a l’actual legislatura consistent en una reunió pública de l’alcalde de la ciutat amb els veïns del municipi. Aquesta trobada, que es diu “Passem comptes”, consisteix en una explicació per part de l’alcalde de tot el que s’ha fet durant el darrer any i en un torn obert de preguntes per part dels veïns. A banda de l’exercici de proximitat i transparència que tracta de tirar endavant una actuació d’aquestes característiques, cal destacar que a la darrera d’aquestes trobades des de l’equip municipal es va procurar que gran part de les explicacions de l’alcalde es centressin en aportar dades exactes sobre quin és el volum real d’ús dels recursos públics per part de la població estrangera. Un fet que mostra que aquesta matèria ha esdevingut una preocupació de primer ordre. Des de l’ajuntament de Sant Boi és treballa especialment per a que tots els treballadors municipals, i molt especialment aquells que tenen un contacte directe amb els veïns, rebin una formació adequada per saber “tocar” aquestes temàtiques. Això es fa a partir d’una sèrie de cursos existents. Dins d’aquesta tasca de formació dels treballadors públics es treballa de forma específica amb alguns sectors que es considera poden tenir un paper clau en aquesta matèria. Dos exemples en aquest sentit són el treball específic que es fa amb els treballadors de l’Oficina de Atenció al Públic (OAC) i amb els agents de la policia local. Finalment, un canal utilitzat per l’administració local en la seva estratègia de prevenció dels rumors són els mitjans de comunicació locals. En relació a aquesta qüestió, des de l’ajuntament s’insisteix que el que es fa es presentar les dades sobre l’accés per

54

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

part dels estrangers dins del que seria una informació més general sobre uns determinats àmbits temàtics (educació, serveis socials, etc.). De tal manera que es presenten les dades amb l’objectiu que aquestes arribin als ciutadans però sempre emmarcades dins d’un context més global i sense posar l’accent exclusivament en el que és l’accés dels immigrants als recursos públics. L’experiència des de l’ajuntament els ha portat a la conclusió que posar l’accent únicament en aquesta temàtica és contraproduent.

5.2.3 El cas de Casablanca El treball realitzat al voltant del barri de Casablanca s’ha fet amb l’objectiu de conèixer les opinions sobre els diferents rumors i sobre l’actuació de l’ajuntament a partir d’un entorn territorial més acotat i immediat. Amb aquest objectiu s’han realitzat dos grups de discussió. Un amb tècnics municipals de base que treballen de forma exclusiva al barri de Casablanca o que, per la seva feina, tenen un bon coneixement del mateix, i, un segon grup de discussió amb diferents representants d’associacions ciutadanes del barri.

L’opinió dels tècnics municipals A continuació apuntarem les principals conclusions estretes del grup de discussió realitzat amb els tècnics municipals. Un element molt destacat per la gran majoria dels participants és el desconeixement existent per part dels autòctons dels ajuts socials disponibles. No és només que no es coneguin els criteris d’adjudicació, que també, si no que en moltes ocasions no saben quins són els papers que necessiten per a fer la sol·licitud. La sensació és que la gent es “perd” molt amb tot el tema dels papers que es necessiten. No hi ha una consciència de la necessitat de tenir tots els papers “al dia” fins al moment en què es troben amb la necessitat urgent de demanar un ajut. En relació a aquest desconeixement, s’apunten vàries qüestions. En primer lloc es comenta que algunes persones tenen la sensació que només pel fet de ser d’aquí no han de preocupar-se de tots els tràmits burocràtics. Sembla que considerin que amb apropar-se a la finestreta a demanar l’ajut ja n’hi hauria d’haver-hi prou. Això contrasta amb l’actitud d’algunes famílies estrangeres. S’apunta que aquestes, potser per la major inseguretat jurídica en que es troben, estan molt pendents de tots els tràmits administratius que es necessiten. En aquest sentit, s’apunta la possibilitat que les xarxes familiars i de nacionals de la població estrangera transmetin amb notable eficàcia la informació sobre quins tràmits s’han de fer i com. Un segon element apuntat és que entre determinats sectors de la població autòctona hi ha un factor de vergonya social de cara a admetre la situació en la que estan. Un fet que comporta que, o bé no es demana un ajut que es necessita o bé es fa “d’amagat” i, per tant, sense demanar l’assessorament o ajut de terceres persones.

55

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

En aquest sentit es conclou que cal fer una tasca d’informar no només de quins són els criteris d’adjudicació (per tal de mostrar l’objectivitat dels mateixos), si no que també cal explicar com es tramita una beca o un ajut de l’administració. El problema, apunten, és que quan s’apropen a la “finestreta” municipal difícilment hi ha temps d’explica’ls-hi tot amb la calma necessària per a que ho entenguin. Per tant, es necessiten altres espais on transmetre aquesta informació. En relació a l’àmbit escolar es destaca que hi ha moments de l’any en que les converses i els rumors sobre el tema de les beques estan molt presents i d’altres en què deixen de ser un tema de conversa. Els dos moments crucials són al maig (període de pre-inscripció escolar) i al setembre (quan comença l’escola). En aquest sentit s’apunta que fer una sèrie de xerrades explicatives en aquests dos moments concrets podria ser de gran ajuda. Es comenta que, donat que costa molt que els pares s’apropin a les xerrades extraescolars que es fan, no hauria de ser una xerrada d’un únic dia si no tota una setmana en que cada dia s’oferís aquesta informació. Per últim, en relació a l’àmbit escolar, es parla sobre el paper de les AMPA’s. Les AMPA’s poden ajudar a millorar el coneixement sobre com fer els tràmits que es comentava anteriorment i contribuir en la lluita contra els rumors. No obstant, es constata que les AMPA’s també poden ser altaveus dels rumors que circulen per les escoles. Els diferents participants coincideixen que un discurs molt potent és el que apunta que els immigrants estrangers no paguen impostos (ja que treballen a l’economia submergida) i, per tant, no contribueixen a finançar les beques i els ajuts socials. Aquest plantejament és la base per a que alguna gent demani que els immigrants siguin exclosos dels diferents ajuts. Els tècnics apunten que alguna gent quan rep una explicació sobre com funciona el sistema d’adjudicació apuntar que entén que no hi una preferència però que ells, al ser “d’aquí” i pagar impostos, haurien de tenir preferència. Davant d’això alguns tècnics apunten la necessitat de potenciar el discurs que senyala que la població estrangera també paga impostos i contribueix a finançar el sistema de benestar. No obstant, d’altres participants alerten sobre els riscos d’aquest discurs ja que comporta assumir que només haurien de rebre assistència aquells qui estan pagant impostos. En relació al tema de no pagar impostos es comenta que també hi ha un discurs molt estès sobre les “trampes” que, suposadament, fan els estrangers per accedir als diferents ajuts (no declarar els ingressos reals, etc.). El problema, apunten, és que aquestes “trampes” les poden fer tant persones estrangeres com autòctones, però si ho fa un autòcton s’acostuma a entendre que hi ha unes circumstancies concretes que l’impulsen a fer-ho, mentre que si és un estranger es dóna a entendre que ho fa perquè és el que fan tots els estrangers i s’eleva el seu cas particular a categoria. Al ser preguntats si hi ha un perfil de població més procliu a assumir i transmetre diferents rumors, apunten que els matrimonis joves d’entre trenta i quaranta anys tenen un paper destacat al respecte. És un perfil de població que es pot trobar competint per recursos amb població estrangera de la mateixa edat. La rellevància d’aquest grup de població és que, segons els tècnics, tenen la capacitat de crear molta opinió al barri. Finalment, s’apunta que si bé la majoria dels tècnics municipals de Sant

56

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Boi tenen un discurs que no dóna peu a la rumorologia, es destaca que en una assemblea de treballadors municipals celebrada recentment gran part del debat va girar al voltant de l’acusació d’un treballador municipal (que treballa de cara al públic) que afirmava que tots els ajuts són per a la “gent de fora”. Una circumstància que es considera que mostra la necessitat de continuar treballant per a contrarestar aquests discursos.

L’opinió de les entitats del barri de Casablanca El grup de discussió amb entitats del barri de Casablanca va ser especialment interessant tant pels seus continguts com per la forma en que es va desenvolupar. La contraposició d’idees entre els diferents participants va ser una mostra que l’opinió dels demés i la manera en que aquesta s’exposa, sí que pot tenir efectes sobre les opinions i argumentacions dels individus. En aquest sentit, a banda de presentar els continguts més destacats de la sessió, val la pena tractar de reproduir la dinàmica del grup de discussió. Inicialment, quan es va plantejar la temàtica, va haver-hi un allau de comentaris en la línia d’assenyalar que hi ha un gran malestar entre la població autòctona al voltant d’aquesta temàtica i que, si bé sempre hi ha hagut aquests recels, ara amb la crisi econòmica s’han incrementat. Així mateix, s’apunta que és sobre tot la gent jove del barri qui, amb l’actual crisi, s’ha començat a fixar molt més en elements relacionats amb la població immigrada i ha incrementat els seus recels envers aquesta. Juntament amb aquesta valoració del que és considera que és “l’estat d’ànim” d’una part de la població del barri, es va expressar la creença de la majoria dels participants que moltes de les “sospites” tenen una raó de ser. S’apuntava tant que l’ajuntament dóna un tracte privilegiat a la població estrangera com que aquesta “fa trampes” per a rebre els ajuts públics. Respecte a la primera qüestió, la idea d’un suposat tracte preferent envers els estrangers, un dels participants assegurava que: En el barrio se dice que tienen privilegios. Yo lo veo. Aquí (al centre cívic del barri) está la asistenta social y los españoles salen cabreados y los otros riendo. Y yo sé que los españoles que vienen es porque les hace falta. No es racista, es real. Esto es un barrio obrero, hay muchos parados. Hay necesidad.

Així mateix, també es va donar molta importància a la idea que hi ha una gran “picaresca” entre la població estrangera: El problema está en que los ingresos que ellos presentan no son reales porque el 90% de sus ingresos son en negro. Cuando una familia tiene una nómina de 1,200 euros, de la que depende toda la familia, te dicen que nada porque es una nómina alta. Y otros que están ganado 3000 tiene declarado 1000 y son los que se llevan las subvenciones. Es el pez que se muerde la cola.

57

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Les referències a les queixes del veïns del barri tenien molt a veure amb els cinc àmbits sectorials analitzats. Els àmbits dels serveis socials i l’educació eren, amb diferència, els que més preocupaven als participants. Segons el seu relat, aquests són els ajuts i els espais on es concentren les “queixes” de la població autòctona i es generen els recels envers la població estrangera. Pel que fa als espais de culte i l’habitatge, no es veien com unes temàtiques especialment problemàtiques al barri de Casablanca. L’àmbit comercial va aparèixer constantment al llarg de la sessió. No obstant, el seu significat era diferent al de serveis socials i educació. Es comentava que els darrers anys hi ha hagut una entrada massiva de comerços regentats per població estrangera i que això es comenta molt al barri. Ha estat un canvi molt ràpid i massiu, i, pel que sembla, és un element que a ulls de la població autòctona visibilitza la transformació que està experimentant Casablanca. Aquesta idea de canvi accelerat va acompanyada de comentaris sobre les dificultats dels veïns, i d’alguns dels participants en el grup de discussió, per entendre com, amb la crisi actual, aconsegueixen llogar aquests locals i que els sigui rentable econòmicament. No obstant, s’apunta que el tema del comerç no és realment un problema i un motiu de queixa per part dels veïns. Això és així perquè molts dels nous comerços tenen uns horaris i ofereixen uns serveis i productes que són benvinguts per la població. I és que Casablanca és un barri que per la seva ubicació, a un extrem de la ciutat i amb un cert aïllament respecte a l’entramat urbà principal, ha tingut una certa manca d’oferta comercial. De tal manera que l’obertura de comerços per part de població estrangera està servint per pal·liar, o si més no, no aguditzar, aquesta problemàtica. En definitiva, la dinàmica durant la primera part de la sessió va ser la d’expressar el malestar dels veïns del barri i la percepció, entre la majoria dels participants, que moltes de les queixes eren fonamentades. És important assenyalar que, tot i les queixes expressades, cap dels participants presentava un discurs obertament hostil i un llenguatge agressiu envers la població estrangera. Arribats a aquest punt, un dels participants, que fins al moment pràcticament no havia intervingut, va assenyalar que ell respectava les opinions de la resta de participants però que hi discrepava. La seva argumentació es pot resumir en dos punts. En primer lloc va assenyalar que ell no estava en condicions de negar que rebessin molts ajuts públics (ja que no disposava de les dades), però que en qualsevol cas no tenia cap dubte que si era així era degut a que complien en major mesura els requisits i no a que els treballadors de l’ajuntament tinguessin un tracte preferent envers la població estrangera. Va apuntar que no se li acut cap raó per a que algú de l’ajuntament li doni un ajut a un estranger abans que a un autòcton pel simple fet de ser estranger. A més, ell no té cap prova que hi hagi un tracte preferent i no creu que, com fa molta gent, s’hagi de formar una opinió a partir “del que es diu” si no del que s’ha pogut comprovar de primera mà. El segon punt del seu argument feia referència a la idea que “els immigrants” cometen frau a l’hora de demanar ajuts i per això en reben molts. Respecte a aquesta qüestió, la seva argumentació era molt simple i es pot

58

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

resumir en la idea que segurament sí que hi ha estrangers que fan trampes, però igual que sempre n’hi hagut i n’hi ha entre els espanyols. El que és més rellevant d’aquesta intervenció és que va marcar un clar punt d’inflexió en la dinàmica del grup de discussió. La resta de participants no va retirar el que havia dit, ni va deixar d’expressar els seus dubtes i les seves queixes. No obstant, el comú denominador de la discussió, allò que és acceptat com de sentit comú, va canviar de forma radical. La idea que l’ajuntament discrimina als autòctons com a tals va quedar seriosament desacreditada i la base de les argumentacions posteriors va ser que no té sentit pensar que un ajuntament vulgui discriminar als autòctons. De tal manera que s’utilitzaven expressions com: “(...) en todo esto habrá un seguimiento, seguro. A nadie se le regala nada.”

En aquesta mateixa línia, també s’apunta que hi ha un problema en l’actitud d’alguns autòctons, en el sentit que semblen considerar que han de rebre ajuts i feines de forma preferent només perquè “son de aquí”. Un plantejament que apuntaven que feien alguns dels veïns del barri, no tots, i que ells no compartien. Així mateix, es va enfocar el discurs més cap a les possibles causes estructurals tant del fenomen de la immigració com del malestar per la distribució de recursos. Respecte a la primera qüestió s’apuntava que era el més normal que la gent fugís de la pobresa i vingués a Europa a buscar una vida millor. Tothom ho faria i no se’ls ha de culpar. Per tant, el que s’ha de fer és ajudar a millorar la situació dels seus països d’origen. En quant a la distribució de recursos, va agafar molta força la idea que no hi hagut una provisió de recursos adequada per a fer front a l’augment de la població que s’ha viscut i que aquesta escassetat és la veritable font de tots els mals. Tot i el canvi en la dinàmica de la sessió, van continuar havent-hi queixes al voltant del fenomen de la immigració. No obstant, va haver-hi un canvi en el tipus de problemàtiques exposades. Ja no es donava per descomptat que hi ha un abús o un tracte de favor pel que fa a l’accés de la població estrangera als recursos públics. Si algú insinuava aquest punt havia d’argumentar-ho de forma convincent o demostrarho” amb fets. Així, quan un dels participants va seguir insistint que els estrangers tenen preferència en quant a places escolars se’l va desautoritzar explicant que les places que es reserven a l’inici de l’any escolar són per a alumnes que arriben una vegada començat el curs, siguin estrangers o no. Fins al punt que aquest va apuntar que ignorància els detalls al voltant d’aquesta temàtica i no va insistir en les seves apreciacions. Finalment, convé apuntar que la pròpia realització del grup de discussió va ser un exercici positiu per als participants. Es va fer evident que la temàtica plantejada preocupava en gran mesura a aquests i que no era una discussió que els hi venia de nou. No obstant, per la forma de dialogar entre ells es va evidenciar que no és un tema que haguessin parlat amb anterioritat (tot i que tots ells es coneixien des de fa anys) ni que s’acostumi a parlar en públic. En aquest sentit, la dinàmica de la sessió va mostrar

59

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

que posar sobre la taula aquesta temàtica i establir un diàleg respectuós pot ser molt positiu per a eradicar certs discursos i aclarir alguns malentesos.

6. Qüestionari DELPHI a experts en rumorologia El qüestionari Delphi és una tècnica d’investigació que serveix per a que, un cop finalitzades les primeres fases de la recerca, un nombre d’experts aporti les seves opinions i coneixements sobre els principals resultats de la recerca. Donat que cada expert respondrà de forma individual, sense saber quina és la resposta de la resta d’experts, es pot obtenir informació d’interès de cadascun dels participants sense que uns condicionin les respostes dels altres. El qüestionari desenvolupat en el marc de la recerca ha estat respost per nou experts. Sis són tècnics municipals que ja van participar a la primera fase de la recerca i tres són experts en la matèria que desenvolupen la seva tasca professional a d’altres àmbits8. El qüestionari que se’ls va fer arribar incorpora una sèrie d’interrogants que es basen en els resultats de les primeres fases de la recerca. El qüestionari s’estructurava al voltant de sis apartats temàtics que contenien diferents preguntes. No obstant, de cara al desenvolupament d’aquest capítol, s’ha modificat l’ordre d’alguns apartats i s’han ajuntat les respostes de diferents preguntes. Tot amb la intenció de dotar al text d’una major agilitat. De tal manera que el capítol s’estructura a partir dels següents quatre apartats: 

Les dades sobre l’accés “real” de la població estrangera als recursos públics



Conèixer les convocatòries d’ajuts públics i els criteris d’adjudicació



Formació interna i discursos des de l’administració pública



Discursos i estratègies per a la prevenció dels rumors

A cada un dels cinc apartats s’ha reproduït el text original del qüestionari. Primer es realitza una breu introducció a la temàtica i a continuació es planteja la primera pregunta de l’apartat. Una vegada fet això es desenvolupa un resum de les diferents respostes aportades pels experts. La intenció és mostrar tant aquells elements de “consens” com aquelles qüestions on hi ha hagut una major disparitat d’opinions. Donada la multiplicitat de veus i la complexitat de la matèria, no es tracta de mostrar quina és la resposta “correcta” si no de presentar les diferents postures i els matisos aportats pels experts.

8

El llistat amb els participants es pot trobar als annexos.

60

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

6.1 Les dades sobre l’accés “real” de la població estrangera als recursos públics El treball realitzat als 15 municipis seleccionats ha mostrat com entre alguns sectors de la ciutadania s’ha instal·lat la idea que els immigrants reben gran part dels ajuts públics i, inclòs, que això es deu a un cert tracte de preferència per part de les administracions públiques. Conèixer les dades reals d’accés de la població immigrada als serveis públics i transmetre-les a la ciutadania sembla una tasca de transparència i informació que hauria de servir per contrarestar la rumorologia existent. No obstant, a través de les entrevistes realitzades al llarg de la recerca s’ha constatat l’existència de molts dubtes i temors al voltant de les implicacions de la recollida i ús d’aquestes dades.

6.1.1 La recollida de dades Un primer dubte és si, efectivament, cal recollir i analitzar, per part dels ajuntaments, les dades sobre l’accés de la població immigrada als serveis públics. És a dir, si s’ha de fer una anàlisi dels usuaris dels diferents serveis (serveis socials, beques en l’àmbit de l’educació, ajuts a l’habitatge, etc.) en funció de la seva nacionalitat i/o origen. En la vostra opinió, planteja aquesta pràctica un conflicte amb el principi “ciutadanista” d’accés universal als recursos públics basat en la no diferenciació en funció de l’origen o la nacionalitat dels usuaris?

Els experts presenten una divisió d’opinions respecte a si és encertat o no recollir les dades sobre l’accés als programes i recursos públics en funció de l’origen. No obstant, són majoria els experts que aposten per recollir les dades. El principal argument a favor d’aquesta pràctica és que disposar d’aquestes dades a nivell intern és necessari per a conèixer i planificar adequadament les actuacions municipals. Es considera que són unes dades d’una gran vàlua per als ajuntaments. Així mateix s’argumenta que no es veu com un perill ja que en cap cas ha de tenir efectes discriminatoris en la prestació de serveis, si no que ha de servir per tenir una informació més precisa sobre els mateixos: (...) la recollida de dades no entra en conflicte amb el principi “ciutadanista”, ja que aquesta pràctica no implica que es prestin més o menys serveis en funció de l’origen, sinó que permet tenir una diagnosi actualitzada de la ciutat i de la ciutadania que necessita més els recursos assistencials. Aquesta informació pot servir per planificar polítiques publiques especifiques (accions positives), que permetin aconseguir una igualtat real de totes les persones. Sonia Guerra (Sant Boi)

Un altre argument esgrimit pels que defensen la recollida de dades segons la nacionalitat és que, agradi o no, ja es produeix la recollida i difusió d’algunes

61

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

d’aquestes dades. És habitual que els mitjans de comunicació presentin dades sobre l’ús o presencia d’immigrants estrangers a determinats serveis o institucions publiques (al sistema educatiu, al sistema penitenciari, etc.). A partir d’aquest fet s’apunta que, donat que aquestes dades acostumen a fer-se públiques amb un biaix un tant negatiu, convé que les administracions públiques tinguin un “arsenal” de dades que permeti, en cas que es consideri necessari, contrarestar els efectes nocius d’aquestes pràctiques. Un argument que enllaça amb la idea que tenir aquestes dades es un primer pas imprescindible de cara a desenvolupar polítiques efectives en la prevenció contra els rumors. I és que, d’acord amb Fabio Gallego, l’ambigüitat i la manca d’informacions precises són el context idoni per a que s’escampin els rumors: “ (....) uno de los factores más relevantes de los cuales se alimentan los “rumores” es la ambigüedad. La ambigüedad salpica los debates, tergiversa determinadas informaciones y condiciona el comportamiento de algunas personas que tal vez ni habían pensando en tal tema. (...) Por ello, considero que es importante la información. Aún más, cuando los temas a colación tienen que ver con el acceso de la inmigración a los servicios sociales.”

Tot i l’aposta majoritària per la recollida de dades, es coincideix a alertar sobre el perill d’aquesta pràctica i la necessitat que no derivi en pràctiques discriminatòries. Entre els que no comparteixen el diagnòstic de la majoria s’apunta als excessius perills d’aquesta pràctica. Igualment, es considera que la simple recollida de dades implica l’accentuació de les diferències i una visió excessivament “burocratitzada” del que ha de ser la presa de decisions en les polítiques públiques: (...) una catalogació de la diferència i del nombre de “diferents” (...) i porta a argumentar estadísticament perquè fem les coses, i justificar-ne el seu ús en favor d’una diferència o necessitat estadística i no en funció d’un projecte d’intervenció sobre determinades persones, unitats familiars, etc. Josep Antoni Caubet (Badalona)

6.1.2 L’ús de les dades Un segon dubte és, en el cas que es reculli i es disposi de la informació abans esmentada (aspecte que actualment alguns ajuntaments realitzen i d’altres no), què s’ha de fer amb les dades? Aquestes dades, s’han de fer públiques al conjunt de la ciutadania o només de forma selectiva i estratègica a determinats sectors (associacions/entitats, partits polítics amb representació municipal, etc.)?

Hi ha una gran divisió d’opinions en relació a si les dades sobre l’ús dels serveis públics segons la nacionalitat s’han de fer públiques o no. Aquest és sens dubte un interrogant polèmic i que genera molts dubtes i prevencions entre els experts. Alguns

62

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

dels que defensen de forma contundent la necessitat que els ajuntaments disposin d’aquestes dades s’oposen també de forma contundent a que l’ajuntament les utilitzi de forma pública en qualsevol sentit. En canvi, d’altres consideren que la total transparència és imprescindible en relació a aquest tipus de temàtiques i que, per tant, els ajuntaments haurien de fer arribar al conjunt de la ciutadania totes les dades disponibles. Per últim, trobem a alguns experts que apunten que s’ha de fer un ús “estratègic” de les dades. És a dir, s’han de fer públiques només aquelles dades que puguin ser útils per aconseguir un objectiu específic (contrarestar un rumor concret). Aquesta última posició, la d’utilitzar les dades però de forma selectiva i amb una finalitat concreta, és recolzada per molts dels participants. La idea central és que determinades dades poden ser molt útils per frenar o contrarestar falses informacions que circulen entre la població: Des del meu punt de vista és positiu recollir aquestes dades i fer-les públiques quan aquestes no fomenten la rumorologia, sinó que poden servir d’estratègia per evitar-la. Així doncs, les dades s’han d’utilitzar a nivell estratègic per poder evitar confusions i possibles conflictes. Sonia Guerra (Sant Boi)

Es considera que, més que fer una distribució indiscriminada de les dades, cal utilitzar aquelles que puguin dotar de sentit i continguts a determinats discursos i explicacions sobre l’ús dels serveis públics per part de la població immigrada. Un altre argument darrera d’aquesta posició el trobem en la idea que fer publiques algunes dades concretes pot ajudar a desmentir de forma directe les interpretacions esbiaixades o les “mentides” de determinats actors polítics o socials amb aquesta temàtica. Davant del fet que hi ha actors que “juguen” amb les dades cal que els ajuntaments democràtics tinguin el màxim coneixement de les dades per poder portar la inicitaiva a l’hora de contrarestar determinats discursos. Entre els que alerten dels perills de difondre aquestes dades s’apunten varies qüestions. Una és que precisament aquells actors socials i polítics interessats en generar discursos contraris als immigrants i a l’administració, poden aconseguir que les dades presentades reafirmin les seves tesis a ulls d’una part de la població: La instrumentalización que hacen, tanto algunos grupos sociales como pueden ser algunos miembros de asociaciones de vecinos como algunos grupos políticos, de la inmigración hace que la información deba ser tratada con la mayor delicadeza posible. Este sería el principal argumento que podría frenar la recogida de datos. Sea cual sea la información que circule puede ser usada en beneficio particular para demostrar que la inmigración sólo presenta problemas a la sociedad de acogida. Fabio Gallego (Consultor)

Les dades en si no tenen un significat clar. Sempre són interpretables i, per tant, els seu ús i els seus efectes poden escapar al control de l’emissor. En aquesta mateixa

63

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

línia s’apunta la idea que presentar un conjunt de dades sense una contextualització i una explicació pot tenir uns efectes no desitjats: De fet les dades en si mateixes són poc útils sinó van acompanyades d’argumentari qualitatiu del perquè. Per tant, jo crec que fora bo difondre’ls com suport quantitatiu als arguments per a desactivar o aturar al difusió de tòpics i rumors. Rafa Crespo (Consultor)

Igualment, s’alerta sobre la idea que la transparència total per part dels ajuntaments, en aquest cas la difusió de totes les dades disponibles sense filtres, ha de ser beneficiosa per se: No crec que sigui adequat confondre el principi de transparència amb una voluntat suïcida d’un determinat govern. La situació ideal i idíl·lica, però alhora inexistent, hauria de permetre la publicació del 100% de les dades que cada administració disposa. No obstant, això generaria problemes de tot tipus perquè, al final, totes les dades són interpretables i poden ser relatives en funció de l’enfocament i interessos concrets. Jesús Husillos (l’Hospitalet de Llobregat)

Un altre argument és el que apunta que aquesta no és una mesura efectiva per contrarestar els rumors. Les dades estadístiques són una eina que no “arriba” a aquells que estan convençuts de la veracitat de determinats rumors: D’altra banda cal considerar que si el benefici de publicar i difondre dades dels ajuts a la població immigrada és en base a desmentir rumors intencionats, tan sols considerar que les postures xenòfobes i racistes, en la seva última expressió, tenen poc de racionals. L’aportació de dades, fins i tot de documentació acreditativa, no redueix que el rumor s’elimini, ens el contrari. Podem presentar una estadística que confirmi la proporcionalitat dels ajuts i continuar rebent missatges, d’una part de la ciutadania, mantenint i amplificant els ajuts donats a la població estrangera resident en el nostre municipi. Jordi Ibáñez (Rubí)

Aquest argument enllaça amb la reflexió apuntada per alguns dels experts en el sentit que, en ocasions, no té sentit tractar de desmentir la sobre utilització de determinats recursos per part de la població immigrada. Si es produeix un major ús s’han de concentrar els esforços en explicar les raons del mateix: D’altra banda, els rumors no es poden combatre únicament amb dades estadístiques, doncs no es tracta sempre de desmentir la suposada “sobre utilització” d’espais, recursos i ajuts per part de ciutadans i ciutadanes d’origen immigrant. Les més de les vegades aquesta utilització és raonable i justificada. Sovint seria més convenient explicar els procediments, i deixar clar que l’element “nascut a...” no és una dada que intervingui en l’adjudicació de determinats recursos. És a dir, es tracta de la igualtat de drets i deures, i la distribució entre sectors més desfavorits. Cristóbal González (Santa Coloma)

64

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Finalment, l’argument principal per a aquells que desestimen l’ús públic d’aquestes dades és el que apunta a la necessitat d’evitar que les administracions públiques facin distincions entre els ciutadans d’un municipi en funció de la seva nacionalitat. L’ús de les dades, per més benintencionat que sigui el seu propòsit, reforça la percepció de diferenciació entre veïns d’un mateix municipi. No creiem que aquestes dades s’hagin de fer públiques, tots son ciutadans del municipi amb els mateixos drets i els mateixos deures, per tant, no cal fer distincions. Hem de treballar per la cohesió, per tant, si des de l’administració ja tenim un discurs dels uns i dels altres mai tindrem unitat. Noèlia Gutiérrez (Manlleu)

A qui s’han de fer arribar les dades? Seguint amb la idea apuntada anteriorment sobre la necessitat que les dades es facin públiques de forma estratègica i amb uns objectius concrets, els experts apunten que hi ha determinats actors que haurien de disposar d’aquestes dades de forma regular. Així, l’experiència d’alguns dels experts els indica que amb el món associatiu (associacions de veïns, comerciants, entitats ciutadanes, etc.) és sempre millor anar amb la informació per davant. En relació a aquests actors, ocultar dades o transmetre només una part d’aquestes pot aixecar sospites i a la llarga resultar contraproduent. En aquesta mateixa línia, s’apunta la possibilitat d’usar la transmissió de dades com una eina per “empoderar” a determinats actors socials: Posats a fer ús d’aquestes dades, no deixa de ser una bona idea utilitzar-les per empoderar referents ciutadans, a través de xarxes informals o l’associacionisme, o a comerciants, etc. Cristóbal González (Santa Coloma)

Un altre àmbit que s’ha apuntat com a possible receptor d’aquest tipus de dades són els diferents nivells de l’administració pública. Aquestes dades haurien de ser conegudes per “les entitats municipalistes, diputacions, consells d’immigració, la secretaria d’immigració de la generalitat, etc.”. Igualment, s’apunta que “aquest tipus de dades han de ser compartides amb els diferents responsables dels diferents serveis que operen en un determinat territori”. Per últim, alguns experts apunten que, en cas que hi hagi una demanda d’aquest tipus de dades i l’ajuntament disposi de les mateixes, no es pot negar a entregar-les. especialment si qui fa la demanda són associacions, entitats o partits polítics del municipi. Això és així ja que no fer-ho seria “amagar informació i aniríem en contra d’un dels altres principis que regeixen el nostre ajuntament, la transparència”.

65

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Són els mitjans de comunicació uns instruments adequats per a transmetre i fer arribar aquestes dades a la població? Hi ha una àmplia coincidència a assenyalar que els mitjans de comunicació tenen un paper rellevant en relació a aquesta temàtica. Però hi ha una major disparitat d’opinions sobre quin ha de ser el seu paper i quina ha de ser la relació entre les administracions públiques i els mitjans en relació a aquesta temàtica. Alguns dels experts apunten que és necessari que els ajuntaments facin públiques les seves dades per tal de permetre als mitjans contrastar adequadament les informacions que publiquen. Sense aquesta contrapès hi ha el perill que els mitjans abonin de forma involuntària determinats discursos estigmatitzadors: (...) por una cuestión de inmediatez, de hábitos de producción de la información, o por inercia. (...) Disponer de una información clara, en cierta medida, puede contribuir a despejar dudas o bulos que se están creando en ese momento. Fabio Gallego (Consultor)

Més enllà de la idea de possibilitar que els mitjans contrastin les seves informacions amb les dades elaborades pels ajuntaments, s’apunta la possibilitat que els mitjans de comunicació siguin utilitzats com a canals de traspàs d’informació. És a dir, que siguin els ajuntaments els qui “utilitzin” als mitjans. Es considera que: L’ús de les dades pot ser eficaç en mitjans de comunicació. Les campanyes en aquest sentit poden tenir un cert impacte sobre el ciutadà que, de manera poc ideologitzada, faci una argumentació de tints xenòfobs emparant-se en un fals rumor. Cristóbal González (Santa Coloma)

Així mateix, s’assenyala la necessitat que aquestes dades es presentin contextualitzades en un discurs més global. És a dir, que no es presentin únicament les dades referents a la immigració, si no que aquestes formin part d’un seguit de dades i estructures narratives generals. S’apunta la necessitat que si es presenten dades en públic, ja sigui a través dels mitjans de comunicació o de qualsevol altre via, no han de ser exclusives de la població estrangera. Han d’anar dins d’un paquet de dades en que es tinguin també en compte altres variables com pot ser el sexe, l’edat, etc. A nivell de mitjans de comunicació crec que és important fer difusió d’aquestes dades sempre que serveixin per evitar percepcions basades en rumorologia, i és que les dades permeten contrastar la realitat amb els rumors. Però aquesta comunicació, és important que es faci de manera didàctica i pedagògica en el marc d’altres notícies de caire social, és a dir, donant una dimensió més global i holística a les dades que es presenten, que no siguin única i exclusivament les referents a immigració, ja que aquesta pràctica pot esdevenir contraproduent. Sonia Guerra (Sant Boi)

66

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Per últim, s’apunta que cal fer entendre als mitjans la idea que, en el moment en que es converteixen en canals de transmissió o de legitimació dels rumors, encara que sigui de forma involuntària, ells també són agents afectats pels rumors. Per tant, han d’assumir un rol més actiu en la neutralització dels mateixos: Respecte als mitjans de comunicació cal implicar-los com socis o agents també afectats en el tema. No són simples cronistes, alguns d’ells són canals de difusió de rumors, per tant cal que alguns també esdevinguin canals per a neutralitzar rumors. Rafa Crespo (Consultor)

6.2 Conèixer les convocatòries d’ajuts públics i els criteris d’adjudicació La recerca ha constatat que existeix un gran desconeixement per part de la ciutadania entorn els diferents recursos i ajuts públics existents i, especialment, del seu funcionament i criteris d’adjudicació. Aquesta “llunyania” respecte a l’administració sembla reforçar les visions d’una suposada opacitat i discrecionalitat. Curiosament, moltes veus apunten que entre determinats sectors de població autòctona amb pocs recursos hi ha un major desconeixement i recel envers els ajuts públics (i, per tant, en ocasions una menor demanda) que entre la població estrangera. Aquesta és una situació que s’ha detectat especialment en els àmbits dels Serveis Socials i de l’Educació. En aquest sentit, sembla recomanable difondre en major mesura les diferents convocatòries d’ajuts públics, així com quins són els requisits per optar als ajuts en qüestió i quins són els criteris d’assignació de recursos que s’implementen. Quines actuacions es poden emprendre per tal que els ciutadans coneguin els ajuts disponibles i els respectius barems d’adjudicació de recursos? Quins canals de difusió i formes d’actuació són més pertinents per acabar amb l’excessiu allunyament i recel d’una part de la ciutadania envers l’administració pública?

La majoria dels experts coincideixen en la necessitat d’esforçar-se en la tasca d’informar i mostrar la transparència de les administracions. Per fer-ho s’apunten un gran nombre de vies. Més enllà dels diferents mecanismes apuntats, hi ha una gran coincidència en apuntar que la comunicació de l’ajuntament cap als ciutadans ha de ser estrictament informativa. És a dir, s’ha d’evitar caure en campanyes propagandístiques que el que poden fer és allunyar i fer recelar encara més a la ciutadania respecte a les administracions públiques. Una proposta recurrent és la d’editar butlletins que arribin a totes llars del municipi. Aquests butlletins haurien de servir per a informar a la població sobre el funcionament dels serveis públics i mostrar la transparència de les convocatòries que es fan dins dels mateixos. En aquest sentit, és imprescindible que es redactin amb un llenguatge clar i entenedor.

67

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

També s’aposta per eines comunicatives basades en la proximitat i el contacte personal. Així, es proposen reunions informatives que avisin i informin sobre els detalls de les convocatòries que s’hagin d’obrir (especialment en relació a ajuts com les beques menjador). Dins d’aquesta mateixa lògica s’apunta la possibilitat que els regidors implicats, o inclús el propi alcalde, faci reunions obertes a tots els veïns on una de les temàtiques sigui el funcionament dels ajuts públics. En aquest sentit, s’aposta per establir diferents vies de comunicació basades en el contacte directe i personal en detriment de les grans campanyes de comunicació. En un altre sentit també s’ha apuntat la necessitat de millorar les eines de consulta dels usuaris i establir uns mecanismes per a rebre suggeriments i dubtes dels ciutadans que vagin més enllà de la clàssica bústia de propostes. Així mateix, els mitjans de comunicació, especialment els locals però no només, poden ser una bona eina per a transmetre informació sobre els criteris i els terminis de presentació dels ajuts públics. Un altre via a reforçar té a veure amb els treballadors públics que de forma quotidiana tenen un contacte amb la ciutadania. Tots aquells agents que treballen sobre el terreny i els tècnics d’atenció al públic han de saber on redireccionar a aquells ciutadans amb necessitats no cobertes i amb dubtes respecte a aquesta matèria. A més, s’apunta que, cada vegada més, s’ha de passar de la idea d’aportar una informació concreta als ciutadans a formar-los en l’ús dels serveis públics: “ (...) cal que els professionals incorporin la tasca de formació ciutadana als usuaris, no només d’informació” Rafa Crespo (Consultor)

Tot i coincidir amb la necessitat de millorar en la mesura del possible les vies de comunicació entre l’ajuntament i els ciutadans, un dels experts apunta una qüestió que cal tenir en compte. Hi ha determinats ajuts que s’atorguen a partir d’uns criteris perfectament definits i objectivables. Aquests criteris poden i han de ser publicitats al màxim. No obstant, hi ha d’altres que responen a una altra situació, en que hi té un paper el criteri professional dels treballadors públics, que són més difícils de fer públics sense despertar recels: (...) hi ha ajuts i serveis susceptibles de disposar d’un criteri subjectiu, professional, d’estratègia d’intervenció en serveis socials, etc. que s’han de deixar a discreció dels equips professionals que els atorguen. Josep Antoni Caubet (Badalona)

Aquest tipus d’ajuts públics tenen una major dificultat per a ser explicats a través, per exemple, d’un mitjà de comunicació local. Requereixen una explicació més detallada que només es pot aconseguir amb el contacte cara a cara. Un dels participants aporta un altre punt de vista a aquesta qüestió. Senyala que, al seu entendre, els canals existents actualment són per regla general prou clars i que ja es fa un esforç de comunicació prou important. El problema principal és d’un altre

68

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

tipus. En moltes ocasions el desconeixement sobre els processos administratius (terminis, criteris, documentació necessària, etc.) es deu a la creença per part d’alguns sectors de la població autòctona que ells tenen “un major dret” als ajuts que la població estrangera i que, per tant, no haurien de seguir el mateixos canals de demanda que aquests. Aquesta percepció porta a una falta de previsió que fa que quan realment es necessita un ajut no es tingui tota la documentació requerida o es desconeguin els procediments fins al punt de, en ocasions, acabar no fent la sol·licitud: (...) este desconocimiento no se da no porque no tengan la suficiente información. Sino porque creen que tienen un mayor derecho y que no deben seguir los mismos canales que hacen los inmigrantes. No tienen en cuenta los plazos, ni tienen en cuenta que necesitan a veces cierto tiempo para juntar los papeles requeridos, con lo cual no pueden optar a las becas del comedor u otros servicios a los que puedan acceder. Fabio Gallego (Consultor)

Un segon element a tenir en compte és que l’allunyament de part de la ciutadania respecte a les informacions que arriben des de les administracions públiques és una conseqüència del desgast i la crisis de credibilitat dels actors polítics actuals. Així, hi ha gent que no presta atenció a tot allò que ve des dels “governs” perquè considera que no té res a veure amb les seves necessitats. En aquest sentit, la solució a aquesta problemàtica requeriria d’uns canvis que van molt més enllà de l’actuació de les administracions locals.

6.2.1 La importància de l’àrea de Serveis socials Els ajuts que s’atorguen des dels serveis socials municipals han estat assenyalats com a crucials en relació al fenomen de la rumorologia i especialment proclius a generar confusió i males interpretacions entre la ciutadania. El fet que els ajuntaments de dos municipis veïns apliquin diferents tipus criteris/mesures pot donar peu a confusions. En aquest sentit, s’ha apuntat la possibilitat d’unificar els protocols d’actuació i minimitzar així les diferències d’actuació entre els ajuntaments. Cal unificar els criteris d’actuació dels Serveis Socials o perjudicaria a la necessària autonomia local? En cas de fer-ho, qui i com hauria de tirar endavant el procés d’unificació d’aquests criteris?

Hi ha un ampli acord en que la unificació o tutela supramunicipal dels criteris d’assignació dels recursos de serveis socials pot tenir alguns avantatges. S’apunta que haurien de ser institucions com les Diputacions, amb l’acord de tots els partits polítics, qui tiressin endavant aquesta iniciativa. Aquesta idea es considera extensible a d’altres serveis municipals i a polítiques com per exemple les d’empadronament. Una certa unificació de criteris pot permetre una major claredat en les campanyes informatives:

69

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Seria interessant poder unificar criteris, sobretot si parlem de difondre’ls; quan més clars, més transparents i menys dispersió hi hagi, menys marge d’error hi haurà per a que apareguin els rumors. Noèlia Gutiérrez (Manlleu)

Tot i això s’adverteix que els organismes supramunicipals només poden realitzar recomanacions als ajuntaments. Aquests han de mantenir la seva autonomia per respondre a les especificitats del seu municipi. En aquest sentit s’apunta la possibilitat que hi hagi un nucli dur d’actuacions que siguin les mateixes a tots els ajuntaments i que després cada ajuntament pugui afegir els criteris d’actuació que consideri més adients a la seva realitat local: (... ) cal tenir clar que cada municipi, o bé cada zona d’una ciutat gran pot aplicar aquells criteris que més s’adeqüin al pla de treball d’aquell territori, en funció dels recursos, el territori, la identitat dels serveis, etc. Josep Antoni Caubet (Badalona)

També s’apunta que potser més que la unificació dels criteris d’assignació, caldria una major coordinació i eficiència en l’àmbit de la transmissió d’informació i la prestació dels serveis: Els criteris a unificar penso que en cap cas passen pel tema de l’adjudicació de prestacions i recursos, sinó per les habilitats professionals, per la proximitats de les prestacions i l’atenció donada, per la informació i claredat informativa dels dispositius d’atenció, per la dedicació professional, per la generació de marcs de confiança amb altres organitzacions i institucions del territori. La desconfiança en la claredat dels serveis la provoquem des de la mateixa administració amb les dificultats per accedir-hi, les cues d’espera, les llistes d’espera, etc. Josep Antoni Caubet (Badalona)

6.3 Formació interna i discursos des de l’administració pública Un element de gran rellevància que ha aflorat durant la investigació és que les informacions inexactes o inclòs els discursos que avalen, directa o indirectament, la idea d’una preferència envers els estrangers, també són presents entre els/les treballadors/res del sector públic. Aquesta circumstància resulta especialment problemàtica si tenim en compte que la seva posició com a “representants de l’administració” els atorga un plus de legitimitat davant dels ciutadans i, per tant, pot ajudar a reforçar o impulsar les creences entorn un suposat tracte de favor. Davant d’això, sembla raonable impulsar i reforçar les accions de formació als treballadors públics, incorporant informació sobre els criteris d’assignació dels recursos públics i sobre el fenomen de la rumorologia. Quins espais i canals poden contribuir a aquesta tasca de sensibilització? Com es pot treballar a favor d’un discurs unitari i cohesionat per part dels treballadors públics?

70

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Els experts coincideixen a apuntar que aquest és un problema greu i que ells mateixos l’han detectat a les administracions on treballen o a través dels estudis sobre rumors que han desenvolupat. Igualment, s’adverteix de la dificultat d’eliminar completament aquestes situacions, donat que a les administracions públiques hi treballa gent amb una gran variació ideològica i amb diferents posicionaments davant del fenomen de la immigració. Una realitat que comporta que sempre existeix la possibilitat que algú continuí generant un discurs acusador envers els immigrants i els administracions públiques, per més formació i informació que rebi en el sentit contrari. Hi ha una àmplia coincidència en que els tècnics de base, especialment aquells que treballen de cara al públic o en contacte directe amb els veïns, tenen una gran responsabilitat en aquesta matèria. En relació a aquest col·lectiu, s’apunta que el que s’ha trobat és que treballadors públics que no disposaven de la informació necessària “es llençaven a fer suposicions” sobre elements relatius a d’altres àrees de l’ajuntament i que això en ocasions, donada la seva posició com a membres de l’ajuntament, enfortia determinats rumors. En aquest sentit és considera que en moltes ocasions entre els tècnics de base no hi ha una voluntat o un discurs explícitament anti-immigració, si no que és més una conseqüència de la manca d’informació i del desconeixement sobre el perill i el funcionament dels rumors. Davant d’això hi ha consens sobre la necessitat que els treballadors públics rebin una formació sobre les polítiques d’immigració de l’ajuntament i els serveis i criteris de funcionament de les diferents àrees, etc. No obstant, alguns experts afegeixen que també cal incloure una formació específica sobre els rumors. Saber què són els rumors, com es transmeten i com es poden aturar pot ajudar a que els treballadors públics no facin de canals, involuntaris, de transmissió dels rumors, i, a més, que exerceixin de fre davant dels mateixos: És important la formació sobre el fenomen migratori, sobre ciutadania, etc... a totes les persones que treballen en l’administració pública, per tal que coneguin la política que es segueix en la gestió de la diversitat del municipi. Per altra banda, també és important formar al cos de treballadors públics en rumorologia per tal que puguin ser agents actius alhora de combatre’ls i desmentir-los aplicant tècniques molt senzilles i ràpides. Noèlia Gutiérrez (Manlleu)

Respecte a aquesta qüestió, cal que aquesta formació (sobre les polítiques impulsades pels ajuntaments i sobre els rumors) no arribi únicament als tècnics directament implicats en temes d’immigració i ciutadania. Precisament, són els tècnics d’altres àrees els que poden tenir una major necessitat de rebre aquest tipus de formació. Seguint amb aquesta línia de pensament, s’ha apuntat que aquest fenomen posa de manifest la necessitat de treballar de forma realment transversal a l’interior dels ajuntaments i que els discursos unitaris i cohesionats només es produiran quan hi hagi “pràctiques de planificació unitàries, cohesionadores, globals, compactades i multidimensionals”.

71

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Un altre element que s’apunta és l’advertència que, si bé és cert que els tècnics de base i d’atenció al públic són centrals per aturar aquesta problemàtica, cal no oblidar la responsabilitat d’altres persones. Els quadres tècnics intermitjos i els polítics (regidors) també tenen la seva responsabilitat i entre aquests també es desenvolupen en ocasions discursos ambigus respecte a aquesta qüestió. A més, el fet que els discursos vinguin de més amunt pot atorga’ls-hi un major pes i credibilitat que si la font és un tècnic de base. Igualment, s’apunta que no es pot demanar a un tècnic de base que canviï el seu discurs si no ho fa el seu superior: Primer de tot convindria alinear en el mateix sentit als quadres intermitjos i, segons el cas, a més d’un/a representant polític. Òbviament, mentre en aquests nivells persisteixi parcialment aquesta sensació, serà difícil transmetre una altra als treballadors de base. Jesús Husillos (l’Hospitalet de Llobregat)

De tal manera que es proposa que les sessions de formació no siguin únicament pels tècnics de base, com acostuma a succeir, si no que també hi assisteixin els quadres tècnics de major rang i els responsables polítics. Per últim, i en relació als discursos que es generen des de les administracions públiques, s’apunta que en ocasions hi ha hagut un excessiu èmfasi per part de les administracions, especialment les locals, en publicitar tot allò que té a veure amb les polítiques d’immigració. Aquest fet combinat amb la no publicitació d’altres polítiques generalistes que no es consideren una “novetat”, pot haver traslladat la imatge que les administracions dediquen un gran esforç a un determinat sector de la població. Cal deixar enrere les “polítiques d’immigració” i entendre les actuacions en aquest àmbit com polítiques adreçades al conjunt dels ciutadans.

6.4 Discursos i estratègies per a la prevenció dels rumors

Negar la veracitat d’un rumor s’ha demostrat com un procediment necessari però en ocasions insuficient. Inclòs s’ha apuntat que si l’únic que es fa és desmentir el rumor es realça la seva importància i es pot contribuir així al seu assentament entre les preocupacions/creences de la població. Com activar discursos i pràctiques que desactivin els rumors sense limitar-se a la simple negació? Quina tipologia de missatges i idees força poden ser més efectives i a través de quins mitjans/activitats es pot transmetre (accions de sensibilització, etc.)?

72

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Els experts coincideixen a apuntar que efectivament la simple negació dels rumors no és efectiva contra els mateixos. Inclús pot ser contraproduent al situar el debat en el terreny discursiu propi dels rumors. Igualment, es senyala que, com ja s’ha comentat anteriorment, la simple aportació de dades estadístiques refutatòries pot no ser suficient. Cal articular un missatge que no es basi de forma exclusiva en les argumentacions racionals. El rumor es base en simplificacions i sentiments, per combatre’ls doncs cal emprar els mateixos discursos, amb missatges curts, clars i positius. Noèlia Gutiérrez (Manlleu)

Una primera primer nivell d’actuació és el que s’adreça directament als individus en les interaccions quotidianes. Els treballadors públics que tenen un contacte directe amb els veïns i tots aquells que puguin ser considerats “agents anti-rumors” han de fer que el propi ciutadà és qüestioni les informacions que ha rebut i que està reproduint: Un altre mecanisme per desactivar els rumors és preguntar directament a la persona que és part difusora del mateix per tal que evidenciï que allò que estar dient no té cap fonament. Això és fa a partir de preguntes concretes com: d’on ha sortit, si coneix a la persona afectada, si ho ha vist ell/ella mateix/a, etc. Noèlia Gutiérrez (Manlleu)

Pel que fa als discursos més “generalistes”, s’apunta la necessitat de canviar els marcs discursius a través dels quals s’emplaça la presència de població immigrada i el seu ús dels serveis públics. Una proposta en aquest sentit seria la d’articular discursos que pivotin al voltant de conceptes socialment compartits com poden ser “la solidaritat, l’èxit escolar o el futur de Catalunya”. També es proposa desenvolupar projectes que permetin generar discursos on es recalquen certes similituds en les trajectòries vitals de la població immigrada estrangera i aquella població provinent d’onades migratòries anteriors.

6.4.1 Xarxes de proximitat i complicitats ciutadanes Al llarg de la recerca s’ha comprovat que, de cara a contrarestar els rumors sobre un suposat tracte de favor envers les persones immigrades per part de l’administració és molt rellevant qui és l’agent que ho desmenteix. Així, l’eficàcia d’un desmentit, no és la mateixa si procedeix d’un regidor municipal, d’un tècnic de base o d’un ciutadà qualsevol. La implicació de figures que, a ulls de la població, són “no partidistes” és fonamental. En aquest sentit, sembla imprescindible activar de forma adequada el màxim de complicitats ciutadanes al respecte. Cal transmetre la informació necessària a actors socials com poden ser les associacions veïnals i de comerciants, però també a d’altres tipus d’associacions o xarxes informals

73

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

(entitats esportives, lúdiques, de gent gran, etc.) així com a agrupacions ciutadanes diverses. Quin tipus d’actors poden desenvolupar aquesta tasca i, sobretot, com organitzar i activar aquestes xarxes informals anti-rumors? Com fer que les associacions i la ciutadania adopti una postura activa a l’hora de desmentir els rumors i ho incorporin al seu dia a dia?

La necessitat de crear xarxes, formals i informals, que serveixin per desactivar els rumors es preveu com una tasca que s’està convertint en una necessitat urgent i que tindrà una creixent importància de cara al futur immediat. A partir d’aquesta premissa trobem diferents propostes sobre qui ha de formar part d’aquestes xarxes i com s’han d’organitzar i actuar. Les associacions i lideratges “clàssics” (associacions de veïns i diferents entitats de llarga trajectòria als municipis en qüestió) són uns actors amb qui s’ha de comptar per aquesta tasca. No obstant, hi ha una àmplia coincidència en que és imprescindible anar més enllà dels tradicionals interlocutors de l’administració i incorporar altres perfils de població i associacions. Determinats individus poden no tenir un rol concret en el món associatiu, però per la seva posició poden exercir una major influència en segments de la població d’un determinat barri o municipi. Determinats comerciants, periodistes, mestres, etc. poden exercir una influència informal que pot ser inclús més efectiva que el missatge que arribi des de les associacions formalment establertes: Desmentir rumors és de molta complexitat atès que tenen un component actitudinal força important. L’hostilitat i la dificultat de reconduir aquestes actituds és força complexa i no es fa només amb actes, discursos o actes de fe del regidor/a. Calen moviments socials amb potència, presència permanent a la ciutat, que vagin pressionant amb la feina del dia a dia de que la realitat és diferent i presenta versions diferents del que es pretén tipificar negativament. Josep Antoni Caubet (Badalona)

En aquest sentit, s’apunta que cal que les administracions tinguin un rol actiu en la configuració d’aquestes xarxes anti-rumors. És a dir, no hi ha prou en formar i activar a aquells amb qui ja es té una relació prèvia. S’ha d’anar a buscar a aquells individus o aquelles entitats tradicionalment allunyades de les administracions públiques que, precisament per la seva llunyania, poden tenir una major eficàcia a l’hora de qüestionar determinats discursos: Un factor muy delicado en estos casos consiste en saber qué personas serían las más adecuadas para actuar, sobretodo cuando un rumor está perjudicando notablemente el entorno. Se trata de buscar personas con influencia moral que goce de una credibilidad en el contexto concreto. Siempre hay más de uno. Y juegan un papel de suma importancia y su influencia perdura durante un buen tiempo. Fabio Gallego (Consultor)

74

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Unes altres figures que també s’ha mencionat és el de les personalitats “mediàtiques” i els experts. De diferents maneres, aquests poden intervenir en moments puntuals com a figures de pes que posin en dubte missatges que estan calant entre la població. A banda del qui, cal respondre algunes qüestions relatives a com s’ha de desenvolupar aquesta tasca. Una primera idea apuntada pels experts és que aquestes xarxes han d’existir de forma permanent i desenvolupar una actuació en el dia a dia dels seus municipis, però també han d’estar preparades per moments puntuals en que es requerirà una major activitat. Donat que els rumors són cíclics, i hi ha moments puntuals en que apareixen amb molta força, cal que les xarxes tinguin l’agilitat suficient com per a captar aquests pics i actuar en conseqüència: (...) serà determinant detectar aquelles persones que faran un bon ús de la informació obtinguda, en benefici de la convivència i de la cohesió social. A partir d’aquí haurem de confiar en el seu bon criteri alhora de transmetre el seu coneixement a la resta de la població. Si s’aconsegueix detectar aquestes persones la credibilitat de l’administració també continuarà incrementant-se. (...) Les xarxes informals seran impulsades per aquestes persones claus que s’activaran en el moment que aquestes ho creguin necessari. Noèlia Gutiérrez (Manlleu)

Així mateix, es considera que de cara a desenvolupar les diferents actuacions i propostes de prevenció dels rumors cal establir en primer lloc un calendar d’activitats. Donat que els rumors són cíclics i que hi ha determinades dates més proclius a aquests (especialment, però no només, a l’àmbit escolar), tenir un calendari que faciliti la previsió de les actuacions pot ser de gran utilitat. Un altre element destacat és la necessitat que, en la mesura del possible, els ciutadans i agents socials se sentin partícips de les actuacions de les administracions públiques. Tal i com hem senyalat anteriorment, es considera que “l’empoderament” és una eina de gran utilitat a l’hora d’aconseguir la implicació dels veïns i les associacions en el fre de la rumorologia: El primer i fonamental és que la ciutadania, i els agents i organitzacions implicades en positiu en la gestió de la ciutat tinguin un paper protagonista en les decisions i accions que es van emprenent. Si hom participa, coneix, decideix i actua, tot allò que fa ho pot justificar atès que dona raó d’un projecte en el que hi està vinculat (en el grau que li sigui possible). Cristóbal González (Santa Coloma)

Un últim element apuntat és que cal fer entendre que la lluita contra els rumors no és un element que interessi només a les administracions públiques. Els rumors també perjudiquen a les diferents entitats ciutadanes d’un municipi, a tots els seus veïns i al conjunt del municipi. De tal manera que als diferents agents contactats se’ls ha de fer entendre que la seva implicació no és un “favor” que li fan a l’ajuntament si no que és una tasca que a mig i llarg termini repercuteix en el seu propi benefici. Tal i com senyala un dels experts: 75

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Cal que les associacions assumeixin que també són objecte de tòpics i rumors i la seva feina es veu afectada. A més, l’expansió de tòpics i rumors és un factor d’atac al sistema democràtic perquè es qüestiona la universalitat dels serveis públics i la necessitat del suport públic a les xarxes socials. Rafa Crespo (Consultor)

Igualment, al conjunt de ciutadans se’ls ha de fer veure que els rumors acaben afectant a la imatge externa dels seus barris i municipis. I que una vegada determinats indrets s’associen de forma immediata amb elements negatius això afecta al conjunt dels ciutadans que hi viuen. Aquest és un element que pot fer reaccionar a determinats veïns que d’altre manera no s’interessarien especialment per aquesta temàtica ja que la seva primera impressió és que a ells no els afecta de forma directa: Es necesario alertar a la población que los rumores actúan exactamente como los virus que además contaminan no sólo la convivencia entre los ciudadanos sino que a la larga degrada la visión de los pueblos, las cosas que se cuentan de ellos, las historias que se transmiten, o determinadas leyendas urbanas que quedan en la memoria. Y con toda seguridad a nadie le gusta que hablen mal de su pueblo, barrio o ciudad. Y así tenemos un factor común que puede eventualmente unir a todos los implicados. Fabio Gallego (Consultor)

76

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

7. Principals conclusions i recomanacions de l’estudi Les administracions públiques s’han trobat que amb el pas del temps s’han enfortit les suspicàcies d’una part de la població autòctona respecte a la relació entre aquestes i la població estrangera que ha arribat a Catalunya al llarg dels darrers anys. L’administració local, per la seva condició d’administració més pròxima al ciutadà, ha experimentat aquesta problemàtica de forma molt directe. La rumorologia sobre el suposat accés preferent de la població estrangera als recursos públics no pot ser entesa com un element merament circumstancial i que desapareixerà amb el pas del temps. Les diferències jurídiques, socials i polítiques que possibiliten i fonamenten aquests discursos no s’esborraran en un futur immediat. Els rumors comprometen la cohesió social i la qualitat de la democràcia. Com han subratllat els nostres interlocutors, qüestionar la imparcialitat de l’administració a l’hora d’atendre als veïns i la legitimitat determinats segments de població a l’hora d’accedir als recursos públics, tensiona la convivència al municipi i posa en dubte la legitimitat dels governs democràtics. En aquest sentit, més enllà del desenvolupament de programes específics anti-rumors de caire pal·liatiu, la prevenció dels rumors és una tasca transversal que s’ha d’incorporar al dia a dia de les administracions en el disseny i implementació de les polítiques publiques i en la relació amb els actors ciutadans. A partir d’aquesta perspectiva hem desenvolupat un seguit de conclusions i recomanacions que han de permetre una reflexió sobre tots aquells elements que una administració pública ha de tenir en compte a l’hora de planificar un treball de prevenció i lluita contra els rumors. El capítol s’ha dividit en quatre grans apartats que emmarquen un seguit de recomanacions adreçades a les administracions locals. El primer apartat estableix una sèrie de premisses bàsiques sense les quals difícilment es poden desenvolupar les propostes més específiques que afecten al dia a dia de les administracions. El segon apartat presenta les recomanacions relatives a la gestió (recollida i transmissió) de la informació pertinent sobre aquesta temàtica. El tercer analitza la forma en que es pot millorar la informació que s’ofereix als ciutadans sobre les convocatòries i els criteris d’adjudicació dels programes públics, així com les formes de subministrar aquests ajuts. Finalment, al quart apartat es presenten una sèrie de propostes relacionades amb els discursos que caldria promoure des de l’administració pensant en una política de prevenció dels rumors.

7.1 L’acció política dels governs municipals davant dels rumors La temptació de fer un ús partidista i tractar d’extreure un rèdit polític d’una temàtica que genera fortes reaccions entre la població és molt alta. Aquest fet pot portar a considerar que és millor deixar de banda als partits polítics a l’hora de planificar el

77

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

treball de prevenció i lluita contra els rumors. No obstant, si bé és cert que és tracta d’un terreny difícil, és un error obviar que els rumors no és una mera qüestió tècnica, sinó que tenen un innegable component polític que cal considerar amb cert deteniment. En aquest sentit, a continuació recollim una sèrie de línies d’actuació que cal que, en la mesura del possible, siguin adoptades tant pel conjunt de partits polítics com pels equips de govern municipals.

7.1.1 Basar l’acció de govern en una concepció ciutadanista de la població d’origen immigrant, i anar deixant enrere la dicotomia immigrants/autòctons L’única forma de lluitar contra el rumor és treballar a partir de la lògica inclusiva de la ciutadania que superi la dicotomia immigrants/autòctons que troba suport en dispositius juricopolítics. Això passa necessàriament per la consecució del dret de vot en les eleccions locals de la població estrangera. Com hem pogut veure a la teoria del rumor i a les enquestes d’opinió, els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als serveis públics s’alimenten d’una ambivalència ideològica característica entre valors universalistes i particularistes. L’existència de rumors sobre el tracte de favor envers la immigració respon a l’expressió de valors particularistes en front d’un discurs ciutadanista dominant o percebut com a tal. En aquest sentit, és inevitable l’existència de rumors entre els sectors partidaris de posicions més particularistes, especialment si tenen alguna cosa a guanyar del monopoli nacional en l’accés a un determinat dret, programa, ajut, etc. Aquest tipus de rumorologia sembla ajustada a allò que Allport i Postman (1847) anomenaven guiltevasion rumors (rumors per evitar el sentiment de culpabilitat), els quals consisteixen en deslegitimar el dret dels altres no mitjançant la reivindicació del principi discriminatori de la preferència nacional (que lliga malament amb els valors universalistes) sinó per mitja d’una “inversió d’estatus”, és a dir denunciant el que es veu com una alteració il·legítima dels principis universalistes d’igualtat de tracte i, implícitament, una inversió de l’ordre natural de les coses. Davant aquesta situació, la resposta per part de les administracions no pot ser altra que reforçar el discurs ciutadanista. Cal reafirmar els valors de la ciutadania: la idea que l’arribada de població estrangera ha estat un fenomen irreversible i que tots els residents al municipi haurien de ser ciutadans amb els mateixos drets i deures. El rumor existeix, és possible, perquè hi ha una diferenciació jurídica i social prèvia que fomenta els valors particularistes. L’accés de la població estrangera als recursos públics pot ser qüestionada en tant que són considerats com un col·lectiu aliè, o diferenciat, al “nosaltres” autòcton. Afeblir aquesta distinció és una via imprescindible de cara a buidar de sentit als rumors. En aquest sentit, l’accés de la població estrangera a la ciutadania política és un element que, ja sigui a traves de l’adquisició de la nacionalitat o del reconeixement del dret de vot, té el doble efecte de, per una

78

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

banda, reforçar el consens polític (perquè els immigrants esdevenen un col·lectiu votant), i, per l’altra, acabar amb un element de diferenciació davant la resta de la població. Tot i que no és una competència municipal, des de l’àmbit local es pot empènyer per a que es faciliti el dret a vot de la població estrangera. L’adquisició d’aquest dret pot ser clau en allunyar les temptacions de fer un ús partidista d’aquest fenomen i, alhora, pot servir per afeblir la diferenciació entre població estrangera i autòctona. Els darrers temps s’ha treballat en aquesta línia, atorgant el dret de vot a les eleccions locals als ciutadans d’una sèrie de països amb qui s’ha signat acords de reciprocitat (especialment amb països sud-americans). Caldria consolidar aquesta política (eliminant algunes de les traves amb que s’estan trobant aquests ciutadans per fer efectiu el seu dret a vot) i estendre-la a d’altres nacionalitats. El treball de camp desenvolupat als diferents municipis ha mostrat que hi ha un especial rebuig cap a l’accés de la població marroquina als recursos públics. En canvi, si bé no és així en tots els casos, en alguns municipis es destacava que no s’apreciava una especial animadversió envers la població sud-americana. En aquest sentit és especialment important tractar d’incorporar a la població d’origen marroquí, que pel seu pes numèric i la seva significació social juga un paper central en els discursos contraris a la població immigrada, a la participació política activa.

7.1.2 Buscar activament i permanentment el consens per tal d’evitar la instrumentalització política de l’accés als recursos públics per part de la població d’origen immigrant L’equip de govern hauria de buscar permanentment la co-responsabilització de l’oposició en la governança del fet migratori, tot creant un cert consens al voltant d’aquesta temàtica que allunyes la temptació per part d’algunes formacions d’instrumentalitzar partidàriament l’accés de la població d’origen immigrant als recursos públics. Les opinions dels tècnics municipals entrevistats han mostrat que la politització o no del fenomen de la immigració i, concretament, els discursos demagògics al voltant del seu accés als recursos públics, marquen una gran diferència a l’hora de treballar aquestes temàtiques a nivell tècnic. Així, municipis amb una estructura i unes problemàtiques socials molt similars poden presentar grans diferències pel que fa al marge de maniobra dels seus treballadors municipals en funció de si hi ha o no un ús polític de la temàtica. De tal manera que, encara que no s’aconsegueixi un pacte amb totes les forces polítiques o que, en cas d’aconseguir-ho, a la pràctica el pacte sigui obviat per alguna força política, aquest és un primer pas de gran utilitat de cara a abordar aquest fenomen.

79

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Per tal d’aconseguir-ho s’ha de treballar en la línia de fer partícips de la informació de la que es disposa i de les línies de treball encetades, a aquells grups de l’oposició que estiguin disposats a treballar en aquest sentit. És tracta, per tant, d’un procés gradual de treball en comú que ha de desembocar en un pacte. Ara bé, el pacte en sí, sense aquesta tasca de col·laboració entre els diferents partits i de creació d’un consens, pot no tenir la utilitat esperada.

7.1.3 Vetllar per la coherència i transversalitat de l’acció de govern El rumor es creix en l’ambigüitat i en la improvisació. L’administració (en la seva vessant tècnica i política) ha de fixar unes línies de treball i uns criteris d’actuació que han de pautar de forma inequívoca el treball en relació al fenomen de la immigració i als possibles conflictes al voltant de l’ús dels recursos públics. Això dóna seguretat als treballadors municipals que han de fer front a aquesta problemàtica i alhora envia un missatge de consistència i idees clares als veïns. Quan no hi ha un discurs i unes pràctiques clares al voltant de la relació entre l’administració pública i la població immigrada es crea un espai favorable a l’expansió de rumors. En alguns municipis, la gestió dels processos d’obertura de nous espais de culte, especialment d’oratoris islàmics, ha estat un clar exemple de les nefastes conseqüències que té el titubeig i els canvis d’orientació en el posicionament dels ajuntaments davant d’aquests fenòmens. Tècnics i polítics haurien de mantenir-se fidels a unes línies d’actuació prèviament acordades. La lluita contra els rumors no pot ser, com encara succeeix en alguns casos, el resultat de la voluntat d’un tècnic o d’una regidoria de fer front a aquesta problemàtica. La seva tasca ha de comptar amb el vist-i-plau i el suport de l’equip de govern. El treball realitzat amb els diferents municipis implicats en la recerca ha mostrat que hi ha una important diferència entre aquells casos en que els tècnics compten amb un recolzament polític explícit i aquells en que les activitats engegades responen a la iniciativa individual d’un tècnic o d’una regidoria. El recolzament de l’equip de govern ha de facilitar el que és un dels principis fonamentals en la lluita contra els rumors: el treball transversal entre les diferents àrees de l’ajuntament. Els tècnics que treballen temàtiques relacionades amb la immigració i amb la rumorologia, necessiten un recolzament explícit per aconseguir que les altres àrees també assumeixin aquesta problemàtica com a seva i desenvolupin el rol que els pertoqui. Igualment, de cara a treballar amb agents socials del municipi i aconseguir la seva implicació, és necessari comptar amb el suport de l’equip de govern.

80

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

7.1.4 Fomentar espais de participació per tal que veïns i veïnes puguin expressar les seves inquietuds en un debat públic i constructiu Des dels ajuntaments s’ha d’apostar per generar espais i dinàmiques on els veïns puguin expressar públicament les seves inquietuds al voltant d’aquesta temàtica. Donat que és una temàtica que preocupa a importants sectors de la població, és perillós no abordar directament la temàtica ja que el malestar o els interrogants poden fer-se públics per altres vies o a través d’altres actors polítics. El treball de recerca fet amb gent del món associatiu ha mostrat que, tot i que és una temàtica de màxima preocupació, no hi ha espais on fer públics els dubtes i les inquietuds respecte al fenomen de la immigració i, especialment, respecte a la relació entre l’administració i la població immigrada. Els espais establerts en el marc de la recerca on els entrevistats han pogut expressar les seves opinions i inquietuds, han mostrat que la discussió pública lluny d’enfortir els rumors el que fa és aportar matisacions i accés a noves informacions que, en part, poden frenar la rumorologia. El silenci des de les administracions pot portar a legitimar el rumor o permetre que altres actors s’apropiïn d’aquesta temàtica. Si no es fomenta el debat i no se sent la veu de l’administració, l’únic discurs sobre aquesta temàtica que arribarà a la ciutadania és la d’aquells que, de forma intencionada o no, fomenten els rumors.

7.1.5 Afeblir la concepció de l’immigrant com un subjecte diferenciat, perquè es considera un subjecte mereixedor d’una assistència permanent, En ocasions hi ha hagut un excés de “propaganda” al voltant de les actuacions que s’han desenvolupat al voltant del fenomen de la immigració. Aquesta voluntat de mostrar el treball fet pot comportar el risc d’accentuar la diferenciació de la població immigrada i alhora generar la percepció que la tasca de les administracions s’ha concentrat de forma excessiva en aquest sector de població. Cal evitar que la gent associí immigració amb prestacions socials. Anar amb compte de no penjar, “per defecte”, les qüestions de diversitat sobre els serveis socials. Els equipaments o serveis adreçats a qüestions d’immigració no s’haurien d’ubicar, per una qüestió de facilitat organitzativa, en les dependències de serveis socials. Cal pensar en la interpretació i visibilitat que poden tenir determinats serveis en funció de la seva ubicació. El treball desenvolupat al llarg de l’estudi ha mostrat que l’element “visual” té una gran potència a l’hora de fomentar determinats discursos sobre la immigració i l’administració pública. Una imatge, o la interpretació que es faci d’aquesta, pot tenir uns efectes molt més potents que una tasca sostinguda de fre dels rumors. Entre alguns dels tècnics municipals entrevistats hi ha hagut una certa coincidència en apuntar que, al seu parer, els darrers anys s’ha publicitat de forma excessiva tot el que es feia en relació a la immigració. Això no vol dir, tal com puntualitzaven els

81

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

entrevistats, que no es faci aquesta tasca. L’error ha estat que al tractar d’explicar al conjunt de la ciutadania gran part de les coses que s’han fet relacionades amb la immigració, s’aprofunditza en la seva imatge com un segment de població diferenciat del conjunt de ciutadans. De tal manera que, segons alguns entrevistats, una part de la població autòctona té la percepció, segons ells errònia, que l’ajuntament ha treballat de forma prioritària tot allò relacionat amb la immigració i ha descuidat les activitats que afecten al conjunt de la població.

7.1.6 El treball de proximitat com a forma de generació de confiança ciutadana Més enllà de qüestions de racisme o xenofòbia, els rumors sobre tractes de favor cap als immigrants expressen per part de molts ciutadans desconfiança i una sensació de llunyania i opacitat de l’administració local, sospitosa de desinterès envers els ciutadans. En aquest sentit la proximitat és un bon antídot contra molts d’aquests rumors. L’apropament de responsables polítics (no només dels tècnics) als veïns, a peu de carrer, especialment als barris més allunyats dels centres de presa de decisions, genera confiança en el procés polític i eficàcia en la presa de decisions. Els casos d’intents d’obertura d’espais de culte il·lustren fins a quin punt la proximitat fa més eficaç aquest procés (algunes experiències mostren com els recels veïnals contra aquests equipaments s’apaivaguen quan el polítics es fan presents) i, inversament, com la llunyania dels polítics acceleren el recel i la desconfiança que es manifesten a traves dels rumors.

7.2 La gestió de la informació relativa de l’accés de la població d’origen immigrant als serveis públics El treball de camp desenvolupat en el marc de la recerca ha mostrat que la recollida i transmissió d’informació és imprescindible de cara a la lluita contra els rumors. Així, disposar de dades sobre els usos dels serveis públics per part dels ciutadans o poder conèixer les opinions i problemàtiques concretes de la població, són dos elements fonamentals per a que l’administració local pugui planificar i desenvolupar un treball per a contrarestar els rumors. Igual d’important és que hi hagi mecanismes de transmissió de la informació que garanteixin la seva correcta circulació i el seu ús. A continuació apuntarem alguns elements a tenir en compte a l’hora de desenvolupar aquesta tasca.

7.2.1 Cal establir un sistema de monitoreig per tal de conèixer fefaentment quin és l’ús que fa dels serveis públics la població estrangera resident al municipi

82

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Cal establir un sistema de monitoreig sobre l’accés de la immigració als recursos públics. Això vol dir sistematitzar i centralitzar les dades sobre el pes de la immigració estrangera en els diferents serveis i programes públics, i fer un seguiment periòdic d’aquests paràmetres. Un dels debats que, de diferents maneres, ha recorregut el treball desenvolupat a les diferents fases de la recerca és el de les dades sobre l’accés “real” de la població d’origen immigrant als programes i ajust públics. S’ha de saber quin és el seu pes real? S’ha de compartir aquesta informació? Amb qui? Amb quins objectius? En relació al primer interrogant, la conclusió de l’estudi és que és important, tal com ja s’està fent en alguns municipis, que les administracions tinguin un coneixement precís, sistemàtic i actualitzat, sobre l’accés de la població estrangera als diferents programes públics. La insistència discursiva, per part de les administracions locals, en que no hi ha tracte de favor envers la immigració contrasta sovint amb la inexistència de (o inaccessibilitat a) informació precisa al respecte, la qual cosa converteix la igualtat de tracte en un dogma de fe. Però la fe és a totes llums insuficient per abordar amb convicció un debat públic sobre aquest tema. Encetar un sistema de monitoreig permetria conèixer les dades reals, deliberar, planificar, corregir disfuncions i fonamentar el discurs. Donat que, com hem vist, els rumors són intermitents i poden aparèixer en qualsevol moment, cal tenir una base de dades actualitzada que permeti una actuació ràpida i eficaç en el moment en que es detectin. Del contrari, es corre el risc d’estar “cecs” davant un fenomen que exigeix una resposta ràpida. Comptar amb dades desagregades per nacionalitat dels usuaris dels serveis públics no contradiu els principis republicans o ciutadanistes, però si implica el reconeixement que la ciutadania està integrada per diferents tipus de col·lectivitats amb problemàtiques específiques. En aquest sentit, per tal de no reificar les divisòries ètniques, caldria integrar l’anàlisi de les dades sobre usuaris estrangers dels serveis públics en una estratègia més amplia d’anàlisi de diversos factors d’equitat (per sexe, edat, etc.). Si de resultes de l’aplicació d’un programa, un col·lectiu concret es veu més afavorit que un altre, el monitoreig hauria d’ajudar a saber perquè passa això. Si això és així simplement perquè és el resultat de l’aplicació objectiva dels barems justos i proporcionats cal construir un discurs que defensi la legitimitat d’aquest fet i defensarlo públicament; si, pel contrari, es tracta d’una disfunció, cal corregir-la, però sense que això impliqui retallar drets a una part de la població.

7.2.2 Dissenyar una estratègia de difusió de les dades sobre l’accés de la població estrangera als serveis públics

83

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

A l’interior de cada ens local s’ha de plantejar un debat per valorar l’extensió i mètode de difusió de les dades. Tot i així, sembla del tot oportú que aquestes dades, degudament interpretades i contextualitzades juntament amb altres paràmetres d’equitat, es posin en coneixement d’aquells actors socials que en cada municipi es consideri estratègics per contrarestar els rumors. Cal dirimir de quina manera s’han de fer arribar als veïns del municipi les dades sobre l’ús que fa la població estrangera dels serveis públics. Tal i com hem assenyalat al llarg del text, aquest és un interrogant que ha generat una forta divisió d’opinions tant durant el treball de camp amb els quinze municipis seleccionats com en el marc del qüestionari Delphi. Les respostes obtingudes per part de responsables municipals han anat des de la posició de no fer-les públiques mai, fer públiques algunes dades de forma “estratègica”, o, fer públiques totes les dades disponibles i, en aquest sentit, realitzar un exercici de transparència total. Per la nostra part, recolzem la proposta d’alguns dels nostres interlocutors en el sentit que cal fer arribar la informació necessària a aquelles associacions interessades en la matèria. Les opinions recollides a l’estudi han mostrat que és aconsellable subministrar aquest tipus d’informació a les associacions del municipi que l’estiguin demanant. La sospita que l’ajuntament disposa d’una informació que no vol fer pública és un escenari molt propici per a que circulin tot tipus de rumors al respecte, en primer lloc perquè treu arguments als que poden ser els principals aliats. Com indica la teoria del rumor, el procés de popularització d’un rumor no és regular, sinó que va superant determinats llindars crítics (tipping points en la denominació de Sunstein 2009) que poden actuar bé com a propagadors, bé com a dics de contenció del rumor. Per contrarestar els rumors, es necessari comptar amb la col·laboració d’aquests nodos o llindars crítics, per la qual cosa cal és indispensable fer-les partícips de la informació. Sembla, doncs, encertat anar difonent les dades a aquelles persones o grups a través de les quals es pot evitar més eficaçment els discursos alarmistes i de denúncia de favoritisme per part de l’administració. Igualment, sembla lògic fer extensives aquestes dades la resta de partits polítics si el que es vol és, com hem suggerit abans, aconseguir una major co-responsabilització per part d’aquests sobre els principis fonamentals de la ciutadania. Cal afegir que en comptes de proporcionar les dades “en brut”, sense una contextualització i explicació que les acompanyi, caldria donar les dades a les associacions del municipi en un marc de treball que permeti una discussió i contextualització cara a cara de les mateixes i que permeti aclarir qualsevol dubte al respecte. Tal i com emfatitzaven alguns dels participants al qüestionari Delphi, les dades s’han d’explicar adequadament i s’han d’acompanyar d’un relat més general sobre el que és la igualtat i l’accés a la ciutadania de la població immigrada. Quan des d’alguns municipis, s’han fet públiques les dades en taules i comissions on participin entitats ciutadanes els resultats han estat prou bons

84

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Igualment, seria un error presentar únicament les dades relatives a la població estrangera. Aquesta és una variable més a tenir en compte però ha d’anar acompanyada d’una anàlisi de les dades en funció d’altres factors d’equitat, com el gènere, l’edat, l’àmbit residencial dels usuaris, etc. En tot cas, com a criteri general, seria un error fer servir la publicitació de dades, tal com es fa sovint, només per mostrar aquelles que corroborin la idea de què la població immigrada fa un ús dels serveis públics inferior o proporcional al seu pes sobre el conjunt de la població, i amagar aquelles que poguessin contradir aquest plantejament. Utilitzar les dades de forma parcial i interessada pot augmentar el descrèdit de l’administració i donar encara més empenta als rumors.

7.2.3 Impulsar el treball de proximitat i de contacte amb el territori com a eina de recollida d’informació Els ajuntaments han de comptar amb un “equip humà” que estigui en contacte amb els veïns i conegui el dia a dia dels diferents barris del municipi. Aquesta tasca ha de permetre tant obtenir informació sobre les inquietuds de la població com transmetre el discurs i les informacions provinents de l’ajuntament. Un dels elements que els tècnics municipals que han participat en l’estudi han destacat com una prioritat a l’hora de treballar el tema dels rumors sobre la immigració és la idea que els ajuntaments han de tenir una “presència” sobre el territori que possibiliti el traspàs d’informació tant de baix cap a dalt com a l’inrevés. Estar a peu de carrer permet detectar l’emergència del rumor i disminueix el recel cap a l’administració per part del ciutadà. Aquesta tasca de proximitat no hauria d’implicar únicament als tècnics de base, sinó també als càrrecs polítics, especialment als barris més allunyats dels centres de poder. Això ha de servir per a que els ajuntaments rebin ímputs sobre quina és l’opinió de la ciutadania respecte a la seva actuació i per detectar aquells elements de malestar que s’han d’avortar amb una actuació específica. Si no es fa un treball de proximitat des dels ajuntaments, altres actors la poden fer i tractar guanyar-se així la confiança i credibilitat del teixit veïnal i d’una part de la ciutadania en aquells barris amb problemàtiques estructurals. Tan important com tenir aquest coneixement a peu de carrer de les preocupacions veïnals és tenir els canals interns per a transmetre’l adequadament. Els canals no han de dependre de la iniciativa individual d’un tècnic de base o d’un regidor ni han d’activar-se únicament en situacions excepcionals, si no que han de funcionar de forma regular i amb uns mecanismes preestablerts. Un bon exemple en aquest sentit és la tasca del Servei de mediació comunitària de l’ajuntament de Santa Coloma. Tal i com hem explicat al capítol cinc, els tècnics d’aquest Servei transmeten a les regidories pertinents la informació d’interès recollida i

85

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

aquestes aborden la problemàtica de forma directa amb els ciutadans a través de reunions obertes a tots els veïns. Juntament amb aquesta transmissió d’informació “vertical”, dels tècnics de base a les diferents regidories, és necessari impulsar la transmissió d’informació horitzontal entre les diferents àrees de l’ajuntament (el treball transversal). Es tracta del treball de compartir informació, diagnòstics i plans d’actuació entre les diferents àrees d’un ajuntament. Cada regidoria ha de transmetre aquella informació de la seva àrea que les altres regidories puguin necessitar en un moment donat. En aquest sentit, des d’alguns ajuntaments s’ha apuntat que s’han activitat espais de treball transversals (taules interdepartamentals) que es reuneixen amb una certa regularitat i que són de gran ajut per coordinar les accions relatives a la immigració.

7.3 Convocatòries, criteris d’assignació i distribució dels recursos públics La distribució de recursos públics és el catalitzador i l’eix de la problemàtica aquí analitzada. En aquest sentit, és necessari tenir també en compte el funcionament dels mecanismes de distribució i adjudicació d’aquests recursos. Aquest procés pot ser dividit en tres fases. La primera es refereix a les pròpies convocatòries dels ajuts i programes públics. La segona són els criteris que regeixen aquests programes i la concessió dels diferents ajuts. La tercera i última és la forma en que es distribueixen els ajuts adjudicats. A continuació analitzarem la situació a aquestes diferents fases.

7.3.1 Informar sobre les diferents convocatòries públiques Les administracions públiques han de trobar els mecanismes per a que el màxim de ciutadans s’assabentin de les diferents convocatòries per a l’obtenció d’ajuts públics. Ja sigui a través de canals regulars o vies informatives “extraordinàries”, s’ha de mostrar la voluntat de transparència de l’ajuntament respecte a aquestes convocatòries. Sobre les convocatòries d’ajuts públics, cal fer la màxima difusió possible per tal que no es vegi com quelcom que l’ajuntament vol amagar. Per això, és imprescindible recórrer a una diversitat de vies, no només les que incorporen mitjans tecnològics o textos escrits en català, sinó també informació presencial, personalitzada, crear punts visibles on informar-se i on tota persona que tingui algun dubte pugui aclarir-lo. Un element que ha estat apuntat per diferents entrevistes és el de crear un Butlletí informatiu que es distribueixi a les diferents llars del municipi. Així mateix, s’ha insistit en que sigui quina sigui la via escollida, és imprescindible evitar que la informació es converteixi en propaganda de l’equip de govern de l’ajuntament.

86

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

En relació a informar sobre les diferents convocatòries, els entrevistats apunten que és necessari que hi hagi vies “extraordinàries” de transmissió d’informació (butlletí, punts d’informació, etc.) però també que es faci una tasca d’anar informant de forma continuada a través de canals regulars. Així, per exemple, els tècnics que tinguin un contacte directe amb els veïns han de tenir el coneixement necessari com per a direccionar a aquells ciutadans amb unes certes necessitats i que no saben on adreçar-se per a ser atesos. Així mateix, s’ha apuntat que cal assumir la tasca de no només informar als ciutadans si no de formar-los respecte al funcionament de l’administració i de les diferents polítiques públiques.

7.3.2 Informar sobre els criteris i les normatives que regulen tant la concessió d’ajuts públics com les llicències que s’atorguen des de l’ajuntament A banda d’informar sobre les convocatòries, cal impulsar el coneixement sobre els criteris que regeixen els diferents ajuts públics i la concessió de llicències municipals. A partir de les entrevistes s’ha transmès la idea que no només s’ha d’informar abans, quan s’ha obert una convocatòria, si no també una vegada aquesta s’ha resolt. De tal manera que tota aquella gent que no ha rebut l’ajut pugui rebre una explicació detallada sobre els criteris d’adjudicació que s’han aplicat, o, almenys, sàpiga que l’administració li ofereix aquesta explicació. Això, per exemple, s’ha indicat que seria de gran utilitat en relació a les beques menjador a l’àmbit escolar. En un altre àmbit, el comercial, el treball de camp ha confirmat que, més enllà dels rumors interessats, hi ha molts comerciants i veïns que no coneixen les normatives actuals ja que aquestes han canviat molt els darrers anys. En aquest sentit, es comenta que el fet que les associacions de comerciants puguin rebre l’assessorament d’un professional ajuda en gran mesura a aclarir malentesos i possibles vies de creació de discursos basats en un suposat greuge comparatiu. Així mateix, per trencar la dinàmica de recels entre els comerciants autòctons i estrangers cal promoure l’emergència de noves taules de promoció comercial per tal d’apropar als comerciants autòctons i estrangers, ajudar-los a reconèixer interessos comuns i fomentar la visió del comerciant estranger no com a competidor, sinó com a peça de noves estratègies de dinamització comercial de determinades zones. En un altre sentit, també s’ha apuntat la necessitat que els protocols tècnics amb que estan treballant les àrees de serveis socials s’elevin al ple municipal i siguin aprovats pel mateix. Això serviria per mostrar la transparència de l’ajuntament i aconseguir el suport polític de les formacions que no estan al govern. També s’ha apuntat la possible unificació de criteris en els criteris usats per serveis socials als diferents municipis. No obstant, tot i que s’accepta que una certa unificació pot permetre una major claredat en les campanyes informatives, s’apunta que cal respectar l’autonomia local i els criteris professionals dels treballadors públics.

87

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

7.3.3 Comprovar que les vies de transmissió dels ajuts siguin les més adients La recerca ha detectat que alguns espais i vies de transmissió dels ajuts són especialment problemàtics. La seva visibilitat pública i la manca d’un context explicatiu poden portar a l’enfortiment de determinats rumors. Cal pensar en la interpretació i visibilitat que poden tenir determinats serveis en funció de la seva ubicació. En ocasions és imprescindible pensar en la percepció subjectiva dels veïns a l’hora de planificar una determinada política pública. En aquest sentit, en el marc de la recerca s’han exposat alguns tipus d’ajuts que creen una gran problemàtica als ajuntaments per l’impacte negatiu que tenen en l’opinió d’alguns veïns. Un element relacionat amb aquest àmbit són els problemes detectats amb les diferents vies de distribució d’aliments. Així, per exemple, els “xecs” per a la compra d’aliments són una font de recels de primer ordre. Això és així especialment si es subministren a través de cadenes de grans supermercats, ja que és un espai on molts ciutadans visualitzen aquest ajut sense tenir una explicació prèvia sobre els motius i el seu funcionament. En aquest sentit s’apunta la necessitat d’adoptar vies alternatives per a la distribució dels ajuts en alimentació (ajuts en metàl·lic, oferir servei a través de petits comerços de confiança que ajudin a mantenir l’anonimat, etc.), i, afinar el seguiment de les unitats familiars que reben aquest ajut per assegurar que es faci un ús apropiat dels ajuts públics. Per altra banda, s’ha constatat que amb l’actual crisi econòmica han emergit nous actors que volen contribuir en la tasca de proporcionar aliments a la població més necessitada. Uns actors que per falta d’experiència o per no funcionar a través dels canals ja establerts per l’administració generen situacions d’un cert “descontrol”. Alguns dels elements apuntats han estat les llargues cues a l’espai públic, la no coordinació amb els serveis municipals i els possibles usos “abusius” d’aquestes ajudes per part d’alguns ciutadans. El problema per a l’administració és que el ciutadà identifica aquests nous actors amb l’administració pública (principalment amb l’ajuntament) i el resultat és que es reforça la imatge de l’immigrant com a subjecte permanentment assistit. En aquest sentit cal actuar amb la màxima rapidesa quan apareix un nou operador (en la distribució d’aliments o en un altre àmbit) per tal de apropar-lo als canals d’actuació ja establerts.

7.4 La comunicació amb els veïns i les polítiques anti-rumors En aquest apartat es presenta un seguit de recomanacions relatives a la comunicació amb els veïns com a actuacions específicament adreçades a la lluita contra els

88

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

rumors. Es tracta dels diferents mecanismes a partir dels quals els ajuntaments poden desenvolupar un discurs i unes actuacions que contrarestin la rumorologia existent al municipi. 7.4.1 Primer, formar i informar “els de casa” (la plantilla de treballadors públics) Els treballadors i responsables públics són una de les principals fonts de legitimació dels rumors. Davant d’això cal treballar en la seva formació en aspectes com és el funcionament dels diferents serveis públics i en elements específicament relacionats amb els rumors. Els tècnics de base que tenen un contacte directe i quotidià amb els veïns tenen un paper central en aquest aspecte. No obstant, els responsables tècnics i polítics també han de rebre aquesta formació. En la teoria sobre la transmissió de rumor és conegut que la font que autentifica un rumor se situa moltes vegades en les “pròpies files”. És a dir, si es tracta d’un rumor racista, el boca-orella identificarà la font en el membre d’una minoria o una persona progressista, si és un rumor contra el govern serà un membre de l’administració, etc. És a dir, es tracta de fonts l’autoritat de les quals esdevé del seu coneixement, de la seva posició o de la seva ideologia, que fan una confessió contrària al que hauria de ser la seva posició natural, i precisament per això autoritzen el rumor. En els rumors sobre la immigració i els serveis públics és habitual recórrer a una persona del propi ajuntament com a font de legitimitat, moment a partir del qual el rumor agafa una embranzida especial. Aquest punt és avalat àmpliament per la teoria del rumor i per l’opinió de molts dels tècnics consultats, tot i que és un assumpte negligit per la majoria d’ajuntaments. Cal treballar, doncs, la formació interna en aquest aspecte: informar al conjunt de treballadors públics sobre quins són els criteris i les actuacions de l’ajuntament en relació als recursos públics i la immigració. Igualment, cal que els cursos de formació per als treballadors municipals incorporin elements específics relacionats amb la rumorologia. A aquests cursos no hi han d’assistir únicament els tècnics directament relacionats amb temes de ‘nova ciutadania’, sinó que són precisament els tècnics d’altres àrees els que han de rebre aquesta formació. Els tècnics municipals entrevistats apunten que també han d’anar destinats als càrrecs intermitjos (direcció) i als càrrecs polítics. En aquest sentit, tal i com apuntava un dels tècnics municipals, és injust considerar que únicament els tècnics de base poden tenir discursos crítics o desinformats. També es pot donar entre alts càrrecs o responsables polítics, la posició dels quals en l’organigrama municipal fa que tinguin un major efecte a l’hora de legitimar certs discursos negatius sobre la immigració.

7.4.2 Generar dinàmiques i espais on els veïns i els responsables municipals puguin discutir i contrastar opinions de forma directa

89

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

El contacte directe amb els veïns, per diferents vies, és imprescindible. Mostra la proximitat i la transparència de l’ajuntament i serveix per a que els veïns puguin i hagin d’expressar en públic els seus arguments sobre un suposat tracte de favor envers els immigrants. Fer públiques les sospites pot ser el primer pas per a desmuntar els arguments sobre els que es construeixen els rumors. A més, la implicació d’associacions no partidistes i amb un alt grau d’autonomia respecte a l’ajuntament és fonamental per fer arribar informació a tots aquells que desconfien dels discursos dels poders públics. Les entrevistes i els grups de discussió realitzats han mostrat que entre els veïns i els agents socials hi ha una necessitat d’expressar les seves inquietuds i dubtes al voltant de la immigració i la seva relació amb l’administració pública. En aquest sentit, s’han de crear diferents espais (reunions en format reduït o audiències obertes) on els veïns exposin aquests dubtes, i els responsables públics (tècnics però també polítics) puguin respondre. Aquests espais no han de servir únicament per copsar les opinions dels veïns, si no que han de ser en si mateixos un primer mecanisme per combatre els rumors. Tal i com apuntava un dels tècnics entrevistats, quan els veïns expressen públicament els seus arguments sobre un suposat tracte de favor es comença a fer-se evident la poca solidesa de determinats arguments. Aconseguir la complicitat dels diferents agents socials és necessària perquè, com mostra àmpliament la teoria del rumor i l’experiència dels tècnics entrevistats, la credibilitat de veus “alienes al conflicte” o fora de sospita és major que la que té l’ajuntament (i els seus tècnics), com a part directament acusada de tracte de favor cap als immigrants. Per tant, el discurs d’aquestes grups, entitats i persones resulta molt més eficaç que qualsevol campanya engegada per l’administració pública. L’objectiu seria compartir els principis i criteris d’actuació de l’ajuntament de tal manera que estigués assabentat un nombre el més ampli possible de persones i entitats. Un dels tècnics entrevistats insistia en la necessitat que aquest procés de socilització d’informació impliqués un empoderament dels agents socials del municipi. El cas de l’associació Fondo Comerç és un clar exemple de les potencialitats dels agents socials a l’hora de treballar aquesta temàtica. Tal i com apuntaven els membres d’aquesta associació, el fet de ser una associació de comerciants formada per gent del propi barri els hi dóna més credibilitat a l’hora d’explicar o desmentir certes informacions (com ara el bulo de l’exempció fiscal específica per a estrangers) que si ho fa directament l’ajuntament. Els clients els creuen més perquè ells, com a comerciants, serien els principals perjudicats si la competència deslleial tingues una base real. La interlocució amb entitats ha de ser transversal, no només amb el sector social, sinó també amb altres entitats d’altres àmbits i sectors. Ha de ser tant a través de xarxes formals/institucionals (plataformes, consells, etc.) com de xarxes informals: grups consolidats o emergents amb objectius d’allò més divers (esportius, lúdics, culturals, etc.).

90

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Caldria anar més enllà de les associacions de veïns tradicionals. En determinades zones amb un teixit associatiu feble caldria fomentar fins i tot l’emergència de nous actors ciutadans, noves entitats o grups que puguin jugar un paper en aquest àmbit. Determinats individus poden no tenir un rol concret en el món associatiu, però poden exercir una major influència en segments de la població d’un determinat barri o municipi. Determinats comerciants, periodistes, pares o mares d’escola, mestres, etc. poden exercir una influència informal que pot ser inclús més efectiva que el missatge que arribi des de les associacions formalment establertes. S’ha d’evitar tant com es pugui que aquesta interlocució es contamini de les picabaralles partidàries o que es vulgui capitalitzar en aquest sentit, ja que això fa que la complicitat ciutadana perdi tota la seva eficàcia. Així mateix, la interlocució ha de ser continuada (no esperar a que el problema esclati i anar a desmentir el rumor), sinó que cal ser proactius, evitar anar a remolc o darrera del rumor, marcar el seu propi marc semàntic o ideològic.

7.4.3 Tenir en compte l’anàlisi de marcs a l’hora de desenvolupar els missatges i les estratègies de comunicació de l’ajuntament al voltant d’aquesta temàtica Els missatges adreçats a contrarestar els rumors no poden consistir únicament en la negació del rumor, perquè en fer-ho així aquest pot reafirmar-se. Cal dissociar el missatge de la idea que transmet el rumor, és a dir, cal afirmar valors i principis adscrits a altres marcs diferents. Tan la teoria dels rumors com els tècnics municipals entrevistats insisteixen en la idea que moltes vegades el rumor no obeeix a una lògica racional, és a dir, no és el tipus de creença que pugui ser rebatuda fàcilment a base de probes i dades “objectives”. Aquests arguments són necessaris però poden ser insuficients. D’altra banda, treballar únicament a nivell del discurs racional (logos) no és suficient. Cal innovar i experimentar amb formes alternatives de discurs. Això és, noves pràctiques de comunicació que vagin més enllà de l’espai discursiu, racional, de l’argumentació lògica, formes d’alteració de la subjectivitat a través d’altres procediments (teatre, role-playing, art, vídeo) que permetin establir, mitjançant emocions i sensacions, analogies amb les vides dels altres, posar-se en el lloc de l’altre i canviar la perspectiva en la manera de veure els problemes.

7.4.4 Establir una planificació i un calendari de les diferents actuacions que s’impulsaran des de l’ajuntament

91

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Des de l’ajuntament s’ha d’adoptar una postura activa en relació als rumors. Això vol dir no esperar a que es generi una problemàtica específica per actuar si no fer-ho de forma permanent al llarg de l’any. Igualment, donat el caràcter cíclic dels rumors, amb moments puntuals de major intensitat, cal tractar de preveure quins seran aquells moments concrets en que caldrà activar un treball preventiu específic. El treball desenvolupat amb els diferents ajuntaments implicats en la recerca ha mostrat que els rumors tenen un fort component cíclic, apareixen i desapareixen, i, que hi ha moments puntuals de l’any en que per determinats motius alguns rumors agafen molta força. Davant d’aquestes dues constatacions, cal que els ajuntaments treballin de forma continuada al llarg de l’any, no guiant-se per l’emergència o no dels rumors a l’esfera pública, i, planifiquin la seva tasca d’acord amb un calendari de possibles situacions en què es necessiti un reforç en la lluita contra els rumors. Així, per exemple, hi ha una àmplia coincidència entre els entrevistats en apuntar que a l’àmbit escolar la rumorologia es concentra en dos moments puntuals de l’any (durant el període de pre-inscripció escolar i al començament del curs). Davant d’aquest fet, cal que des de l’ajuntament es planifiqui una sèrie d’instruments que, de forma preventiva, abordin els discursos que circulen a l’àmbit escolar durant aquests dos moments. Algunes de les propostes recollides per aquest fi han estat l’elaboració d’un butlletí explicatiu a ser entregat a tots els pares i mares, la organització de xerrades informatives a les escoles o el treball directe amb les AMPA’s per a que siguin els canals a través dels quals es qüestiona la informació transmesa pels rumors.

92

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

8. Bibliografia Allport, G, & Postman, L. (1947) “An Analysis of Rumor”, The Public Opinion Quaterly, 10/4. Cea d’Ancona, M. (2007); Inmigración, racismo y xenofobia en la Espanya del nuevo contexto europeo. Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales Cea d’Ancona, M i Vallés, M. (2009), Evolución del racismo y la xenofobia en España, Observatorio español del racismo y la xenofobia, Ministerio de Trabajo e Inmmigración, Madrid Fine, G. A. (1985): “The Goliath Effect: Corporate Dominance and Mercantile Fine, G.A. i Turner, P. 2001. Whispers on the color line. University of California Press. Kapferer, J-N. (1989) Rumores. El medio de difusión más antiguo del mundo. Barcelona: Plaza y Janés. Knopf, T. A. (1975) Rumors race and riots. Transaction Books, New Jersey. Knopf, T. A. (1975) “Rumors Controls: A Repraisal”, Phylon, 36/1.Legends”, The Fournal of American Folklore, 98/387. Lakoff, G. (2006) No pienses en un elefante, Madrid: Editorial Complutense Méndez, M. (2009). “L’opinió dels catalans sobre la immigració”. Fundació Jaume Bofill Moreras, J. (2009); “Una mesquita al barri”. Fundació Jaume Bofill Fundació Pi i Sunyer (2008), Panel de polítiques públiques locals-Immigració, Barcelona Sunstein, C. (2009) On rumours. Pinguin Books, Nova York. Shibutani, T. (1966) Improvised News: A Sociological Study of Rumor, Irvington Publishers Turner, P. (1987). “Church’s Fried Chicken and The Klan: A Rhetorical Analysis of Rumor in the Black Community”, Western Folklore, 46/4.

93

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

9. Annexos 9.1 Llistat d'entrevistes Badalona (2 de juny) Referent: Josep Antoni Caubet, Cap de Servei de Ciutadania i Convivència (2 de juny) David Torrens, Coordinador de la Regidoria de Ciutadania i Convivència (10 de juny) Martí Moliner, Adjunt a la Regidoria de Serveis Socials (14 de juny) Rafael Crespo, tècnic Ciutadania i Convivència (21 de juny) Isabel Mesas, Mediadora Canovelles (25 de maig )Referent: Montserrat Dominguez, Coordinadora de l'Area d'Atenció a les Persones (10 de juny) Montse Coll, Coordinadora de Serveis Socials L'Hospitalet de Llobregat (11 de mag) Referent: Jesús Husillos, Cap de la Unitat de Nova Ciutadania Mataró (19 de maig) Referent: Montse Molina, Tècnica referent dels programes de sensibilització intercultural de la Regidoria de Nova Ciutadania (21 de juny) Àngel Prats, Federació d'Associacions de Veïns de Mataró Santa Coloma de Gramenet (4 de maig) Referent: Cristóbal Gonzàlez, Cap de Benestar Social (4 de maig) Begoña Ferrer, dinamitzadora de la Xarxa de Transmissió de Valors Positius (27 de maig) Encarna Diaz, Cap de promoció econòmica Manresa (29 d'abril) Referent: Josep Vilarmau, Vila Coordinador Programa Immigració i Ciutadania (29 d'abril) Eva Sisó, Cap del servei d’atenció primària (1 de juny) David Hernàndez, comerç i promoció econòmica Manlleu (27 d'abril) Referents: Noèlia Gutiérrez Domènech (Tècnica de Gestió de la Diversitat) i Anna Marta Roca Castellà (Tècnica de Comunicació de l'Inst. Desenv. Barri de l'Erm) (11 de juny) Núria Macià, cap de l'àrea de comerç (14 de juny) Gemma Tobella, cap de làrea d'educació (14 de juny) Betlem Parés, Gerent de l'àrea d'habitatge (17 de juny) Àgata Gelpi, cap de l'àrea de serveis socials Castelldefels (30 d'abril) Referent: Fina Mateo Crevillén Assessora d'Educació, Pau i Solidaritat (8 de juny) Lluïsa Vázquez, cap de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (8 de juny) Antonio Gomez, cap de Serveis Socials

94

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Pineda de Mar (20 d'abril) Referent: Maite Mateo, Responsable tècnic del Pla Intermunicipal d'Immigració Sant Boi de Llobregat (29 d'abril) Referent: Sònia Guerra López Directora de l'Àrea de Benestar i Ciutadania (8 de juny) Silvia Lombarte: tècnica àrea d'educació Granollers (21 d'abril) Referent: Francisco Cruz Corral, Responsable del Servei de Participació i Relacions Ciutadanes. Fatiha, tècnica de l'Oficina d'Acollida. Rosa Andreu, tècnica mediació i resolució de conflictes Rubí (6 de maig) Referent: Jordi Ibáñez Torruella, Cap del servei de ciutadania i civisme. Sílvia, tècnica del servei de ciutadania i civisme (6 de maig) Cap de l'àrea de Serveis socials (6 de maig) Cap de l'àrea d’Educació (1 de juny) Carles Alastuey, àrea de promoció econòmica Terrassa (7 de maig) Referent: Maria Cors Pedrol, tècnica de polítiques migratòries locals (6 de maig) Tècnica de polítiques migratòries locals (11 de juny) Lucía Linuesa, cap serveis socials (11 de juny) Àngles Mira, gerent àrea habitatge (21 de juny) Jordi Castán, cap àrea educació Martorell (18 de maig) Referent: Lola Romero, Responsable del Servei d'Atenció a l'Immigrant (18 de maig) Ferran Riera, tècnic de Comerç (18 de maig) Cristina Fraile, cap de Serveis socials Sabadell (14 de juny) Referent: Olga Jiménez Palau Comissionada de Nova Ciutadania 93 745 19 57 (14 de juny) Carme Martínez, coordinadora serveis socials

95

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

9.2 Participants al qüestionari DELPHI Fabio Gallego: Consultor Rafa Crespo: Consultor Joan Subirats: Catedràtic de Ciències Polítiques (UAB) Cristóbal González: Tècnic ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Jesús Husillos: Tècnic ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Jordi Ibáñez: Tècnic ajuntament de Rubí Sonia Guerra: Tècnica ajuntament de Sant Boi Noèlia Gutiérrez: Tècnica ajuntament de Manlleu Josep Antoni Caubet: Tècnic ajuntament de Badalona

96

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

9.3 Fitxes d’experiències municipals rellevants

97

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Fitxa 1 NOM DE L’EXPERIÈNCIA

Pla de foment de l’associacionisme i les bones pràctiques comercials al barri del Fondo

AJUNTAMENT/ENS LOCAL

Santa Coloma de Gramenet

REGIDORIA IMPULSORA

Promoció Econòmica i Benestar Social i Ciutadania

OBJECTIUS

Objectius: 1) fomentar el compliment de la normativa comercial 2) fomentar l’associacionisme comercial intercultural 3) contrarestar falsos rumors

DESCRIPCIÓ L’EXPERIÈNCIA

DE

Recentment s’ha creat la Taula de Treball per al Foment de l’Associacionisme i les Bones Pràctiques Comercials. Segueix estant centrat en el barri del Fondo, però incorpora les altres dues plataformes comercials de la ciutat: Singuerlin Comerç i Centre Comerç.

DATA D’INICI

2007

DATA DE FINALITZACIÓ

No previst

COL·LECTIU DESTINATARI

Comerciants del barri del Fondo

AGENTS

Tècnics de Promoció Econòmica i de Participació i Ciutadania. Es treballa coordinadament amb l’associació Fondo Comerç

QUE INTERVINGUT

HI

HAN

METODOLOGIA DE TREBALL

PER A MÉS INFORMACIÓ

Persona de contacte: Isabel Copetudo Càrrec: Tècnica Projectes Territorials Telèfon: 93 462 40 00 Adreça electrònica: [email protected] Web:

VALORACIÓ

OBSERVACIONS

98

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Fitxa 2 NOM DE L’EXPERIÈNCIA

Xarxa de transmissió de valors i missatges positius

AJUNTAMENT/ENS LOCAL

Santa Coloma de Gramenet

REGIDORIA IMPULSORA

OBJECTIUS

DESCRIPCIÓ L’EXPERIÈNCIA

DE

Es tracta d’una Xarxa de 53 entitats i 260 ciutadans voluntaris de la ciutat creada al 2007 per l’Ajuntament per desfer rumors. Es passa per diferents vies informació a tots el nodos de la xarxa per tal que tinguin informació objectiva sobre els criteris d’adjudicació (o de sancions, fiscalitat, etc). Tenen un butlletí mensual i fan correus de difusió per internet. Intenten treballar a tot el territori i amb tots els sectors: AMPA, AAVV, esports... i amb els diferents col·lectius de la ciutat: joves, gent gran, dones. La xarxa planifica i s’avança al rumor. Per exemple, davant la proximitat de la convocatòria de beques menjadors, en la previsió de que el rumor es dispararà, s’envia als components de la xarxa els criteris d’adjudicació de manera que aquests estiguin munits d’informació objectiva per contrarestar les persones que estendran el rumor. El repte és motivar permanentment els i les membres de la xarxa perquè estiguin actius.

DATA D’INICI

2007

DATA DE FINALITZACIÓ

No previst

COL·LECTIU DESTINATARI

Tota la ciutadania de Santa Coloma de Gramenet

AGENTS

QUE INTERVINGUT

HI

HAN

METODOLOGIA DE TREBALL

PER A MÉS INFORMACIÓ

Dinamitzadors de la Xarxa de transmissió de valors i missatges positius, Servei de Participació i Ciutadania. Intenten involucrar a la resta d’agents del territori i a tots els sectors: AMPA, AAVV, esports, etc. i als diferents col·lectius: joves, gent gran, dones. Es fa difusió mitjançant diferents canals d’informació a tots el nodos de la xarxa per tal que tinguin informació objectiva sobre els criteris d’adjudicació (o de sancions, fiscalitat, etc). Tenen un butlletí mensual i fan mailings per internet. Persona de contacte: Martín Miralles Càrrec: Tècnic de Projectes Telèfon: 93 462 40 00 Adreça electrònica: [email protected] Web: www.gramenet.cat

VALORACIÓ

OBSERVACIONS

99

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Fitxa 3 NOM DE L’EXPERIÈNCIA

Tallers de trencament de tòpics i rumors a Badalona

AJUNTAMENT/ENS LOCAL

Ajuntament de Badalona

REGIDORIA IMPULSORA

Regidoria d’Acció Social, Polítiques d’Igualtat i Relacions Ciutadanes

OBJECTIUS

Transmetre informació objectiva i contrastada en relació a les percepcions negatives i estereotips que dificulten la convivència. Afavorir els lligams veïnals i el coneixement mutu potenciant una comunicació positiva. Crear un espai de debat per desmuntar informacions errònies sobre l’accés als recursos públics. Els tallers de trencament de tòpics i rumors a Badalona sorgeixen d’una iniciativa de les mediadores ciutadanes del municipi, davant l’omnipresència de falsos rumors en les interaccions que tenien amb la ciutadania.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

Es tracta de dos modalitats de tallers: primer els adreçats a entitats del barri (associacions de veïns, de dones, etc.) i segon, els dirigits a professors i alumnes, per donar informació objectiva sobre diversos àmbits de les polítiques públiques. Per a cada grup es duen a terme 2/4 sessions. En la primera es recollien els prejudicis i rumors i en les següents es donava informació fefaent sobre els temes que havien sorgit en la primera sessió (normalment temes relacionats amb les prestacions socials i l’actuació policial). S’han realitzat amb entitats, tallers als barris de la Salut i Llefià i actualment es realitzen al barri de La Pau. Els tallers a les escoles situades en aquests mateixos barris han estat dirigits preferentment a tutors i alumnes de 6è de Primària DATA D’INICI

2008

DATA DE FINALITZACIÓ

No previst

COL·LECTIU DESTINATARI

Tota la ciutadania de Badalona

AGENTS QUE HI HAN INTERVINGUT

Pla Educatiu Enton; referents Lics de territori; Coordinador del Pladeco; Serveis Socials; Agents de la Policia Municipal; Regidors de les OMD’s Tallers psicoeducatius amb metodologia participativa i vivencial.

METODOLOGIA DE TREBALL

PER A MÉS INFORMACIÓ

VALORACIÓ

Persona de contacte: Montse Monereo Càrrec: tècnica de mediació ciutadana Telèfon: 933870247 Adreça electrònica: mmonereo@badalona. cat Web: La valoració que en fan les tècniques consultades és positiva tot i que reconeixen les limitacions que té la informació per canviar la dinàmica dels rumors. Una de les conclusions és que molts cops la població parteix de creences viscerals difícilment desmuntables únicament a través de l’argumentació racional.

OBSERVACIONS

El títol del taller, pot provocar resistències dels participants, i aquest fet dificultar les dinàmiques. Es per això important, posar un nom que ajudi a crear un clima de confiança per poder realitzar-lo, com per exemple” taller de típics i topics” o “taller de comunicació eficient”.

100

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

101

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Fitxa 4 NOM DE L’EXPERIÈNCIA

-Fòrum inter-religiòs de Badalona. -Programa per al Diàleg Ciutadà entre Creences i Conviccions a Badalona

AJUNTAMENT/ENS LOCAL

Ajuntament de Badalona.

REGIDORIA IMPULSORA

Ciutadania i Convivència

OBJECTIUS

- Aprofundir el diàleg entre les comunitats religioses i la societat civil i la ciutadania en general. - Garantir el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. - Garantir el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. - Coordinació, animació i desenvolupament dels grups de diàleg interreligiós. A més l’espai específic del Fòrum serveix per acordar uns criteris d’actuació, per exemple, davant l’obertura d’un nou oratori. El Fòrum serveix per obtenir un recolzament ampli de les entitats religioses a la política municipal per tal de permetre l’obertura d’oratoris pactada amb l’entorn veïnal immediat sense que això suposi cap despesa pública.

DESCRIPCIÓ L’EXPERIÈNCIA

DE

-Grup de dones de diàleg interreligiós. El grup aglutina una diversitat creixent de dones de tradicions religioses presents a la ciutat, que s’han continuat trobant amb l’objectiu triple de ser un espai permanent de (1) coneixement i reflexió sobre les diverses religions, (2) diàleg al voltant de diferents temàtiques i reptes compartits per les comunitats religioses i persones amb creences i conviccions i (3) cultiu de bones relacions interpersonals, tot des d’un punt de vista específicament femení i en bona part dirigit a empoderar –de forma eficaç, progressiva i no violenta- el paper de la dona a l’interior de les comunitats, legitimant-lo, precisament, a partir de les tradicions religioses d’aquestes mateixes comunitats. - Grup de diàleg interreligiós de joves Iniciativa ben valorada per les comunitats de la ciutat i també per joves badalonins no adscrits a cap comunitat però interessats pels temes dels valors i l’espiritualitat. Aquesta consolidació s’ha recolzat especialment en la participació constant i compromesa de membres de les tradicions catòlica, musulmana (tant pakistanesa com marroquina), sikh, atea i humanista. Es compta amb la presència, encara que esporàdica, de tradicions com la bahá’í, mormona, evangèlica i jueva. -Grup de diàleg de les comunitats religioses de Badalona. El grup es va crear amb la idea d’oferir una plataforma de diàleg per als líders i representants més aviat oficials de les diferents comunitats religioses presents a Badalona. La voluntat de relació amb la soicetat civil va fer que els diferents projectes plantejats i treballats estiguessin relacionats amb l’establiment d’un vincle amb el món no religiós, ja fossin, per exemple, entitats caritatives no religioses, escoles públiques o la ciutadania en general. - Fòrum de les entitats i comunitats musulmanes de la ciutat. Aquesta plataforma de diàleg és la més complexa de Badalona. Això és degut a la gran diversitat de la comunitat musulmana de la ciutat, que es manifesta en una multiplicitat creixent d’entitats. D’una altra banda, és degut al caràcter reivindicatiu de moltes d’aquestes entitats, que és perfectament explicable pel poc reconeixement que la comunitat musulmana ha tingut i encara té a la ciutat. El projectes desenvolupats han estat la realització d’un calendari comú de grans celebracions basat en una metodologia compartida per decidir les dates de les festes, la possibilitat d’organitzar una jornada conjunta per donar a conèixer l’islam, la seva diversitat i les seves aportacions potencials a la societat badalonina, etc. La plataforma té un doble vessant, intern –d’apropament, diàleg i mediació entre les diferents entitats- i extern –com a òrgan puntual únic d’interlocució amb l’Ajuntament (no substitutori, però, dels canals individuals) i també com a canal privilegiat per presentar l’islam a la ciutat de forma institucionalment i econòmicament recolzada.

DATA D’INICI

2007

DATA DE FINALITZACIÓ

No previst

COL·LECTIU DESTINATARI

Tota la ciutadania de Badalona i la pluralitat de les comunitats religioses

102

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

AGENTS

QUE INTERVINGUT

HI

HAN

METODOLOGIA DE TREBALL

UNESCOCAT i el conjunt de les comunitats religioses de la ciutat.

Els tècnics del Centre UNESCO de Catalunya que treballen a Badalona tenen la particularitat de combinar les habilitats mediadores amb el coneixement de la religió – com a concepte teòric amb un sentit ampli i plural- i les religions –com a realitats locals amb les quals els tècnics tenen contacte permanent. Aquest treball especialitzat és imprescindible en les nostres societats occidentals actuals, religiosament diverses i actives. Un objectiu prioritari del mediador interreligiós és, doncs, trobar i crear una relació amb les persones de les comunitats religioses capaces de posar en joc aquest patrimoni i, consegüentment, esdevenir agents de pau i cohesió social. Alhora, també es tracta de trobar formes creatives de fer que aquestes persones puguin desenvolupar al màxim les seves habilitats mediadores.

PER A MÉS INFORMACIÓ

VALORACIÓ

OBSERVACIONS

La implantació progressiva d’una cultura del diàleg ha de conduir, en última instància, a una gestió de la diversitat religiosa que impliqui la participació dels mateixos actors de la diversitat, de forma que aquests actors ja no siguin vistos com uns elements “a part” que simplement cal gestionar, sinó com uns elements més que, conservant les seves especificitats, també poden ser gestors d’una realitat compartida. No es tracta, en cap cas, d’afavorir les opcions de vida religioses sinó d’equiparar-les, quant a drets i deures, a altres tipus d’opcions no religioses. Tot plegat és vàlid en ambdues direccions: tant l’administració com les comunitats mateixes, religioses i no religioses, han de fer el doble esforç de complir els seus deures i respectar els drets, dels seus i dels altres. Persona de contacte: David Torrents Mingarro Càrrec: Coordinador Ciutadania Telèfon: 93 483.3810 Adreça electrònica: [email protected] Web: www.badalona.cat El Fòrum ha estat l’embrió de la plataforma Badalona som tots, que aplega a totes les entitats de diversa procedència i que treballen per l’objectiu compartit de la convivència intercultural. La diversitat religiosa traduïda en xifres 96 llocs de referència (llocs de culte i llocs de reunió; centres educatius, residències, obra cultural i social vinculats a comunitats o institucions religioses). -

55 cristians catòlics 18 cristians evangèlics 8 musulmans (3 en espera) 2 sikhs 2 testimonis de Jehovà 1 mormó 1 tradicions xineses 4 conviccions no religioses 2 altres moviments espirituals 3 comunitats sense lloc de referència 3 locals tancats propietat de les comunitats musulmanes

A. CRISTIANS CATÒLICS 2 Arxiprestats (Badalona Sud + Badalona Nord) 14 Parròquies + 8 capelles i esglésies 13 Monestirs, comunitats i Residències de religioses 11 Col·legis religiosos o concertats 5 Centres d’ Obres socials i cultural 3 Cofraries EVANGÈLICS 1 església Baptista (van celebrar els seus 50 anys a Badalona) 1 centre d’estudis: el Centre d’Estudis Teològics de Catalunya 6 esglésies Evangèliques de Filadèlfia (comunitats pentecostals gitanes) 6 esglésies evangèliques diverses (sud-americans, nigerians, etc.) ADVENTISTES

103

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

-

1 església Adventista 1 Centre d’Obres Socials (ADRA)

ESGLÉSIA DE JESUCRIST DELS SANTS DELS ÚLTIMS DIES O MORMONS 1 església TESTIMONIS CRISTIANS DE JEHOVÀ 2 Salons del Regne B. ISLAM a) Sunnites marroquins: oratori obert legalitzat (Oratori Bilal (c/ Àsia )) associacions culturals islàmiques (AMICS (Associació per la Multiculturalitat, la Informació i la Convivència Social) i Al Furqan comunitat religiosa Al Ridwan (no registrada) b)

Sunnites pakistanesos: oratori amb permís d’obres 3 associacions: Associació Nada-e-Pakistan, Pak-Punjab-Català, Camí de la Pau) oratoris tancats (un a Artigues tancat en 2004 i l’altre al carrer Victor Balaguer)

c)

Xiïtes pakistanesos: associació amb un local que fan servir de oratori sense permís.

d)

Sunnites subsaharians: associació cultural amb una seu que fa servir com a local de reunió religiosa

e)

Sunnites de Bangladesh: associació musulmana creada entre Santa Coloma i Badalona, amb seu a Santa Coloma i creients a Badalona

C. SIKH -

2 Gurdwaras (o temples) de dos corrents doctrinals diferents

D. TRADICIONS XINESES - TAOISME Associació de Tai Xi E. ALTRES centre de Sukyo Mahikari Espanya La seva seu a nivell del Estat Espanyol és a Badalona. F. Grups amb creients residents en la ciutat però sense llocs de culte o seu permanent Budistes Comunitat evangèlica Gitana Rumana Cristians Ortodoxos Varies comunitats musulmanes

104

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Fitxa 5 NOM DE L’EXPERIÈNCIA

Estratègia de campanya antirumors sobre diversitat cultural a Barcelona

AJUNTAMENT/ENS LOCAL

Ajuntament de Barcelona

REGIDORIA IMPULSORA

Gerència d’Educació, Cultura i Benestar_Direcció d’Immigració i Diàleg Intercultural

OBJECTIUS

Articular una campanya d’acció i comunicació per combatre els rumors i estereotips més predominants entre la ciutadania en relació a la diversitat cultural i la immigració

DESCRIPCIÓ L’EXPERIÈNCIA

DE

1. Context de l’estratègia Aquesta estratègia d’impacte comunicatiu i social neix del Pla Barcelona Interculturalitat aprovat el merç de 2010 i que en el seu eix 8: De l’estereotip al coneixement proposa el “disseny d’una estratègia de ciutat contra els rumors negatius i sense fonament que dificulten la convivència en la diversitat, a partir del treball en xarxa amb diferents actors i entitats socials, promovent la figura de “l’agent antirumors”. 2. Xarxa BCN Antirumors Es constitueix al juliol del 2010 la Xarxa BCN Antirumors, una xarxa oberta que compta en l’actualitat amb més de 80 entitats i que treballa per combatre els quatre rumors prioritaris dels12 identificats en el “Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural a Barcelona”: 

SERVEIS SOCIALS I SISTEMA SANITARI: Els immigrant copen els ajuts socials i abusen dels serveis sanitaris



COMERÇ I IMPOSTOS: Els immigrants no paguen impostos, reben ajuts per obrir comerços i no els inspeccionen



CONVIVÈNCIA I ESPAI PÚBLIC: Els immigrants son incívics i sobreocupen i fan un mal ús de l’espai públic



MERCAT LABORAL: Els immigrants no tenen formació i ens prenen el treball

La Xarxa BCN Antirumors compta amb la coordinació tècnica de l’Ajuntament de Barcelona. Conjuntament es definiran missatges informatius i eines antirumors, que es difondran  de manera generalista a través de campanyes en mitjans de comunicació 

de manera específica, per territoris, perfils i àmbits estratègics (salut, comerç, educació...).

3. Els materials i recursos de l’estratègia: -Curs gratuït “La interculturalitat, una resposta als rumors i estereotips” Uns cicles formatius que, amb l’objectiu de crear la figura de l’agent antirumors, es van iniciar el maig. Aquestes sessions ofereixen, des d’una perspectiva multidisciplinar, informació, pautes relacionals i eines comunicatives destinades a desactivar rumors. Entre maig i novembre, ja han passat pels cursos un total de 195 persones procedents de diferents entitats de la ciutat. La formació d’agents antirumors es continuarà desenvolupant durant el 2011. -“Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural a Barcelona”. És una complet manual en consatant evolució i construcció que vol ser una eina de treball que radiografia els rumors i estereotips actuals i aporta dades estadístiques que els desmenteixen ( per professionals d’administracions i entitats) -Un còmic de difusió gratuïta creat pel dibuixant Gallardo. A través d’una dona gran (la Rosita) i la seva cuidadora d’origen peruà (la Blanca), l’obra analitza els principals rumors sobre diversitat cultural contextualitzant-los en l’entorn més quotidià.El còmic es composa de cinc capítols que s’aniran distribuint durant el 2011. Cada capítol es tanca amb un recull de dades que evidencien la falsedat dels rumors tractats. Del primer capítol (titulat “L’arribada d’immigrants: ens estan envaint”) s’han editat 10.000 exemplars que, a partir de dilluns 29 de novembre, estaran disponibles de manera gratuïta a diferents punts de la ciutat (biblioteques, centres cívics, OAC...)

105

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

-Web www.bcn.cat/antirumors (en construcció) per actuar sobre els rumors i estereotips i proposar accions participatives de sensibilització La Xarxa gestionarà un dels espais prioritaris de l’estratègia comunicativa antirumors: un web que iniciarà la seva activitat al 2011 i que tindrà les següents funcions:  recollir dades rigoroses i consultables que permetin tothom la gestió del principal actiu antirumor: la informació. 

difondre les accions de la Xarxa.



organitzar activitats participatives obertes a tothom i que impliquin reflexions sobre els conceptes de rumor i estereotip.



Des del web s’articularà també el seguiment del tractament que els mitjans de comunicació fan de la diversitat cultural. Destacarà les bones pràctiques, però també respondrà a aquelles informacions que consideri generadores o refermadores de rumors i estereotips.

4.Principals accions de la Xarxa BCN Antirumors al 2011 a través dels seus agents: campanyes audiovisuals, debats ciutadans i detecció de males pràctiques informatives. Les principals accions de la Xarxa (Ajuntament i entitats) al 2011 seran: 

La difusió de missatges antirumors en diferents fòrums de la ciutat. Amb la seva presència en espais participatius a través dels seus agents, la Xarxa buscarà també noves adhesions que ampliïn la seva representativitat i implantació social.



La difusió de díptics específics per a cada un dels rumors prioritaris. La difusió anirà recolzada amb accions de sensibilització (intervencions obertes en espais públics, teatralitzacions...).



La difusió de vídeos d’impacte comunicatiu amb els missatges antirumors a través d’internet i els canals audiovisuals dels mitjans de comunicació.



El seguiment del tractament informatiu de la diversitat en els mitjans de comunicació. Una Comissió de Resposta de la Xarxa detectarà les males pràctiques informatives i, basant-se en criteris definits per diferents organismes com el Col·legi de Periodistes, respondrà de manera pública i constructiva a les notícies que puguin ser generadores o refermadores de rumors i estereotips.



El desplegament per tota la ciutat dels Debats Ciutadans “Com vivim junts en la diversitat”, uns fòrums públics i oberts a tothom que vulgui compartir les seves opinions i vivències relacionades amb la diversitat cultural de la ciutat. Desprès de la prova pilot impulsada per l’Ajuntament entre l’octubre i el desembre de 2010 als deu districtes de la ciutat, la Xarxa serà l’encarregada de l’organització al 2011 dels propers debats.



La realització de projectes antirumors propis des de les entitats recolzades amb la línea de subvenció de Diàleg Intercultural de l’Ajuntament amb una dotació anual de 200.000 euros.



Elaboració d’una guia metodològica per professionals en la gestió directa de la generació i propagació dels rumors en els àmbits professionals



Accions de sensibilització teatralitzades en espais de trànsit urbà (festes de carrer, mercats, etc.)

DATA D’INICI

... Entre altres Juliol del 2010

DATA DE FINALITZACIÓ

En procés

106

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

COL·LECTIU DESTINATARI

-Professionals d’entitats, associacions, organismes i institucions públiques -Ciutadania en general (autòctona i d’origen immigrant)

AGENTS

Ajuntament de Barcelona Xarxa de centres cívics i biblioteques Mitjans de comunicació (TV, radios, premsa escrita) Entitats de la xarxa associativa (83 de moment)

QUE INTERVINGUT

HI

HAN

METODOLOGIA DE TREBALL

-Reunions plenàries amb la Xarxa d’entitats cada dos mesos -Reunions mensuals amb els grups executius de treball (hi ha dos constituïts: un d’acció i un de comunicació) -Demandes puntuals de col·laboració amb els membres de la Xarxa en funció de les necessitats -Comunicació setmanal amb tota la Xarxa via email -Reunions de coordinació interna de la Oficina -Tècnica Estratègia Antirumors (tres tècnics amb funcions diferenciades) -Actualització periòdica dels materials elaborats i la web en contrucció

PER A MÉS INFORMACIÓ

Persona de contacte:Carolina Astudillo Càrrec:Coordiandora Pla BCN Interculturalitat Telèfon:93 256 46 33 Adreça electrònica:interculturalitatcn.cat Web: www.interculturalitat.cat -Bona resposta i voluntat de treball per part de les entitats -Èxit de la formació d’agents antirumors (bones valoracions dels assistents i demanda creixent) -Bona cobertura mediàtica en el llançament de l’estratègia -Projecció del 2011 d’un alt nivell de producció d’accions

VALORACIÓ

OBSERVACIONS

107

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Fitxa 6 NOM DE L’EXPERIÈNCIA

Campanya de Sensibilització Intercultural. Pla de Comunicació del Programa de Sensibilització Intercultural

AJUNTAMENT/ENS LOCAL

Ajuntament de Mataró

REGIDORIA IMPULSORA

Servei de Nova Ciutadania, Joventut i Dona

OBJECTIUS

- Afavorir el principi d’igualtat de tracte - Promoure la reducció i deconstrucció d’estereotips negatius i prejudicis - Facilitar la comprensió del fenomen migratori - Confrontar idees, actituds i actuacions estimatitzadores, xenòfobes, discriminatòries i/o racistes - Potenciar nous espais i contexts socials que possibilitin canvis en les percepcions socials de la migració. - Promoure actituds favorables vers la participació de les persones migrades. - Promoure la participació del conjunt de la societat en la construcció d’una societat cohesionada, intercultural i fonamentada en els valors. Des dels Programes d’Acomodació del Servei de Nova Ciutadania, Joventut i Dona, i especialment des del Programa de Sensibilització, s’engega el curs 2010-2011 una Campanya de Sensibilització Intercultural dins Pla de Comunicació que inclou les següents accions: - Espai web del Pla per a la Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró, finestra oberta d’informació i recursos. - Bloc del Pla per a la Nova Ciutadania, espai interactiu amb els agents socials de la ciutat. - Campanya de difusió per a la sensibilització intercultural, a través de: a. A Ràdio Mataró, amb falques de ràdio d’UNESCOCAT i d’elaboració municipal. b. A Televisió de Mataró, amb la transmissió del programa “Tot Un Món” de TV3 i de les falques de la Campanya de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró. c. Al butlletí municipal, a mitjans de comunicació local com Capgròs, Tot Mataró i Tribuna, i a les cartelleres de les parades d’autobús amb el lema “Ni més, ni menys”, en forma d’anuncis. - Creació d’un grup de Sensibilització dins el Consell per a la Convivència. - Formació per a professionals municipals en matèria d’estereotips i prejudicis.

DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

DATA D’INICI

2010

DATA DE FINALITZACIÓ

COL·LECTIU DESTINATARI

Tota la població, i es farà un treball específic per promoure espais d’interacció social intercultural i per formar a professionals.

AGENTS QUE HI HAN INTERVINGUT

Entitats del Consell per la Convivència, mitjans de comunicació local, Servei de Nova Ciutadania, Joventut i Dona La metodologia és participativa, a través de reunions i comissions de treball, es dissenyen, s’executen i s’avaluen les diverses accions del Programa de Sensibilització Intercultural. Persona de contacte: Laia de Balanzó Càrrec: Tècnica del Programa de Sensibilització Intercultural Telèfon: 937582283 Adreça electrònica: [email protected] Web: www.mataro.cat Actualment, es troba en la fase inicial d’execució i per tant és aviat per fer-ne una valoració.

METODOLOGIA DE TREBALL

PER A MÉS INFORMACIÓ

VALORACIÓ

OBSERVACIONS

108

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Fitxa 7 NOM DE L’EXPERIÈNCIA

Campanya de sensibilització i cohesió de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró

AJUNTAMENT/ENS LOCAL

REGIDORIA IMPULSORA

Iniciativa de la Comissió de Cultura i Convivència de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM), que va comptar amb l’assessorament de l’antropòleg J. L. Narbona, i amb el finançament del Servei de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró. Servei de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró

OBJECTIUS

Trencar els tòpics i els rumors sobre la immigració.

DESCRIPCIÓ L’EXPERIÈNCIA

DE

La campanya de sensibilització parteix d’un seguit d’espots publicitaris amb la finalitat de sensibilitzar a la població de Mataró en l’àmbit de la immigració. Un d’aquests espots tractava el tema dels rumors, on es feia una caricatura d’una conversa sobre el tracte de favor cap als immigrants. Els espots comptaven amb la participació altruista d’actors professionals i voluntaris i es va emetre a la Televisió de Mataró (2007-2008). Properament es farà una reemissió a la mateixa televisió local, dins la Campanya de Sensibilització Intercultural del Servei de Nova Ciutadania, Joventut i Dona, iniciada a finals del 2010 (vegeu BP).

DATA D’INICI

2007

DATA DE FINALITZACIÓ

2008 (tindrà continuïtat el 2010-2011)

COL·LECTIU DESTINATARI

Tota la població de la ciutat de Mataró

AGENTS

QUE INTERVINGUT

HI

HAN

METODOLOGIA DE TREBALL

PER A MÉS INFORMACIÓ

VALORACIÓ

OBSERVACIONS

FAVM i Televisió de Mataró

Reunions i metodologia participativa, a partir de les propostes de la Comissió de Cultura i Civisme de la FAVM i amb l’assessorament del JL Narbona (antropòleg) i el suport del periodista Xavier Amat. Persona de contacte: Laia de Balanzó Càrrec: Tècnica del Programa de Sensibilització Telèfon: 937582283 Adreça electrònica: [email protected] Web: www.mataro.cat Positiva, tant en el procés de disseny com en la difusió del material a través de la Televisió de Mataró. És un material que es pot utilitzar en altres mitjans àudiovisuals i en altres àmbits territorials. La FAVM en va fer difusió a diversos espais, posteriorment, però no es va emetre enlloc més. La FAVM posa a disposició del material per a qualsevol altre ajuntament que el necessiti.

109

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Fitxa 8 NOM DE L’EXPERIÈNCIA

Contra informacions per tallar els rumors

AJUNTAMENT/ENS LOCAL

Ajuntament de Manresa (Bages)

REGIDORIA IMPULSORA

Immigració i Ciutadania

OBJECTIUS

Posar en evidència la falsedat i/o tergiversacions de certes informacions que circulen entre la població i que promouen la ruptura convivencial, el racisme i la xenofòbia, aportant informació fidedigna i propera.

DESCRIPCIÓ L’EXPERIÈNCIA

DE

Ús dels mitjans de comunicació per tal de facilitar informacions reals sobre temàtiques generadores de rumors (ajudes i prestacions socials, horaris comercials, pretesos favoritismes...); apropar informació directa a espais d’interès (juntes d’associacions de veïns/nes, unió de botiguers, comerciants, partits polítics...); ús del Consell Municipal d’Interculturalitat i migracions per difondre certes informacions; lliurament i difusió de fulls amb informació dels horaris comercials a botiguers, veïns, a comerciants nouvinguts, etc. es penja la informació a la pàgina web municipal

DATA D’INICI

Actual legislatura

DATA DE FINALITZACIÓ

Es preveu continuar intervenint

COL·LECTIU DESTINATARI

Mitjans de comunicació, ciutadania en general, àmbit veïnal, comerç ciutadà.

AGENTS

QUE INTERVINGUT

HI

HAN

Ajuntament (immigració, serveis socials, premsa, comerç, llicències, etc) i entitats (Càritas, entitats que treballen amb persones nouvingudes), comerciants locals, comerciants nouvinguts, etc.

METODOLOGIA DE TREBALL

Difusió als mitjans de comunicació. Utilitzar espais de reunió (veïnals, comercials, periodístiques, consells municipals, reunions polítiques, reunions o formacions tècniques, etc) Difusió material escrit (normativa d’horaris, elements a tenir en compte en el comerç, en les relacions veïnals, accés a beques, etc) Promoure articles d’opinió que facin reflexionar sobre el tema i contrastin les informacions tendencioses Ús de la formació i sensibilització professional i ciutadana per tractar sobre els rumors Ús del projecte d’intermediació i treball comunitari Enllaç com a via per detectar situacions generadores de rumors i facilitar la intervenció.

PER A MÉS INFORMACIÓ

Persona de contacte: Josep Vilarmau Càrrec: Coordinador del Programa d’Immigració i Ciutadania Telèfon: 93 875 39 04 Adreça electrònica: [email protected] Web: Cal seguir aprofundint en el tema, buscar aliances, conèixer experiències.

VALORACIÓ

OBSERVACIONS

110

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Fitxa 9 NOM DE L’EXPERIÈNCIA

Exposició itinerant per combatre prejudicis i rumors “Viatge a Tatinutropo”

AJUNTAMENT/ENS LOCAL

Consell Comarcal del Vallès Occidental

REGIDORIA IMPULSORA

Serveis a la Ciutadania – Pla de Ciutadania i Immigració

OBJECTIUS

1. Sensibilitzar i dinamitzar, desenvolupant accions en favor de la convivència ciutadana, el respecte a la diferència, la promoció del diàleg intercultural i la plena ciutadania amb drets i obligacions compartit per a tots i totes 2. Fer front a rumors, prejudicis i falses concepcions sobre la diversitat per raó de la procedència, els costums, les creences o simplement per l’aparença física dels individus 3. Fomentar la presa de consciència sobre molts dels prejudicis i els rumors que circulen a l’imaginari col·lectiu de la nostra societat respecte la diversitat cultural.

DESCRIPCIÓ L’EXPERIÈNCIA

DE

DATA D’INICI

4. Treballar la transmissió de l’experiència d’arribar i iniciar una nova vida en un nou indret, fent emergir les situacions i les emocions que implica estar en la pell de qui és considerat “foraster” per fomentar entre el públic la presa de consciència sobre l’absurditat i la noviciat de molts prejudicis i rumors. L’exposició s’entén com un viatge, on el públic n’és el viatger/a que arriba a una terra desconeguda on serà “víctima” de rumors i prejudicis envers els grup de persones del seu municipi de procedència. Qui visiti l’exposició haurà de passar per diferents etapes que, esglaonadament, faran posar en dubte les seves pròpies actituds prejudicials i evidenciaran les falses concepcions que els “altres” poden tenir. El recorregut del viatger/a passa per vuit mòduls diferents: per la decisió de marxar, el viatge, la ciutat (l’indret on arriba), l’habitatge, l’escola, la feina, la festa (com a punt d’unió entre la persona nouvinguda i tota la ciutadania) i una síntesi conceptual. L’exposició es va inaugurar el 19 de maig de 2008 a la seu del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Des d’aleshores, ha estat itinerant per als diversos municipis de la comarca del Vallès Occidental.

DATA DE FINALITZACIÓ

COL·LECTIU DESTINATARI

AGENTS

QUE INTERVINGUT

HI

HAN

METODOLOGIA DE TREBALL

L’exposició va destinada a aquelles institucions i entitats interessades en acollir l’exposició per un període mínim de 15 dies. Per amés informació de les condicions tècniques es poden posar en contacte amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental. La comissió de treball del personal tècnic de la comarca, que va ser l’encarregada de definir i de supervisar els continguts del que seria el Manual pràctic per combatre prejudicis i rumors sobre la diversitat ètnica. A posteriori, per als continguts de l’exposició itinerant, es van contracte dues empreses, una per al redactat dels continguts, i l’altra per a la producció de l’exposició. Per dinamitzar l’exposició s’han elaborat un seguit d’activitats de diferent format que es troben disponibles i a disposició dels municipis a través de dos materials publicats: els materials didàctics destinats als centres educatius i el catàleg d’activitats de dinamització dirigit a ciutadania i ofert a través dels ajuntaments (vegeu documentació annexa). Són materials i activitats pensats per utilitzar i realitzar paral·lelament a l’acollida de l’exposició, que pretenen aportar noves perspectives i interpretacions tant pel que fa al contingut com a la forma d’arribar a diferents col·lectius diana. Catàleg d’activitats paral·leles: és un document digital que es facilita als referents tècnics dels municipis que sol·liciten l’exposició, per què puguin sol·licitar les activitats que considerin més interessants per realitzar durant el temps que l’exposició romangui al seu municipi. El document conté 12 activitats participatives i diverses en diferents formats: conferència, taula rodona, tallers, teatre, conta contes, cinefòrum... i dirigides a un ventall molt ampli de població. Estan especialment pensades per col·lectius com infants, joves i adolescents, adults, gent gran, associacions, etc. Els temes que es tracten en el desenvolupament de les sessions són, entre d’altres, els prejudicis i els rumors que podem tenir respecte a persones o comunitats diferents a les nostres referències socioculturals i bagatge individual, la parcialitat amb la que percebem el món, i els elements comuns a diferents comunitats, cultures i el procés migratori.

111

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Els objectius principals de les activitats són: _ Aportar noves perspectives i interpretacions als contingut de l’exposició. _ Fomentar l’educació en valors, com el respecte, la tolerància i la solidaritat. _ Sensibilitzar i comunicar els valors propis de la convivència. _ Impulsar el sentit de la responsabilitat i compromís dels infants i els joves vers els seu entorn. _ Sensibilitzar sobre les conseqüències dels prejudicis i els rumors. _ Arribar al màxim de grups ciutadans possibles (infants, joves, gent gran i altres col·lectius). Aquestes activitats pretenen oferir diferents espais de diàleg per a reflexionar sobre aquests temes, amb metodologies especialment dissenyades per als diferents públics a qui va dirigida l’exposició. Les activitats tracten diferents aspectes de la diversitat i proposen aprofundir-hi a través de dinàmiques innovadores orientades a fer que les persones que hi participen no tan sols accedeixin a més coneixements sobre el tema, sinó també que l’experimentin d’una manera o altra, ja que la pròpia experiència i la implicació tenen un potencial formatiu de major impacte. Materials didàctics específics per a treballar als centres educatius del municipi: El document conté 14 fitxes d’activitats que es poden realitzar amb alumnes de secundaria (ESO, Cicles Formatius i Batxillerat). Les activitats estan descrites amb detall perquè les puguin portar a terme els mateixos docents o bé monitors especialitzats. S’especifiquen els objectius, el temps previst per fer l’activitat, el desenvolupament, elements clau per al debat, i els materials per repartir a l’alumnat. Les activitats tenen diversos formats (debat, cinefòrum, role playing, comentaris de text, histories de vida....), tots participatius i que faciliten la reflexió dels alumnes sobre els estereotips, els rumors, les conseqüències d’aquests, la discriminació, el racisme, el paternalisme naïf... Els materials van adreçats, principalment, al alumnat que hagi visitat l’exposició, per tal de desenvolupar els diferents continguts abordats. Tanmateix, i tot i no haver-la visitada, aquest conjunt de propostes que es recullen també poden ser vàlides per a aquell personal educatiu o de dinamització del lleure que tingui interès a treballar aspectes relacionats amb les actituds prejudicials, els rumors i les falses concepcions sobre la diversitat per raó de la procedència, els costums, les creences o simplement per l’aparença física. La importància d’aquests materials és la de difondre eines pedagògiques als centres educatius que facilitin la reflexió a l’aula del que comporten els prejudicis cap a qualsevol col·lectiu. Les possibilitats d’aquests materials són àmplies tan pel que fa a les franges d’edat com als àmbits educatius locals on es poden aplicar. Un dels objectius del projecte és facilitar l’aprenentatge a partir de la reflexió i la implicació activa de l’alumnat incloent la pròpia diversitat d’orígens, situacions i capacitats personals, tendències i entorn sociocultural que podem trobar en el col·lectiu de joves i infants. En definitiva, no es tracta de sensibilitzar la població autòctona sobre els prejudicis vers la immigrada, sinó d’anar més enllà i reflexionar sobre els propis temors vers qualsevol altre col·lectiu considerat diferent. En aquest sentit, malgrat que l’exposició està orientada a treballar actituds i comportaments negatius cap a qualsevol persona que inicia i viu un procés migratori, especialment quan els seus trets físics o culturals n’evidencien la diferència, els materials didàctics permeten debatre sobre altres fenòmens prejudicials que esbiaixen la percepció respecte al gènere, l’orientació sexual, la pertinença a determinats grups socials i les discapacitats, entre d’altres qüestions. D’altra banda, tampoc no podem obviar que la població immigrada pot tenir les seves pròpies percepcions respecte d’altres comunitats ètniques o vers la mateixa societat d’acollida. Entenem que dins de les aules hi ha pluralitat i que aquesta no ha de ser vista com una contrarietat sinó a la inversa, com un recurs que cal aprofitar. En l’elaboració de les activitats d’aquests materials didàctics s’ha tingut en compte l’abordatge de les temàtiques que es desenvolupen. Cada activitat aporta prismes o elements de reflexió diferents, amb l’avantatge que són independents entre ells. D’aquí que el personal docent pugui escollir què vol implementar en funció del ritme i les característiques del grup, tot i que sempre és recomanable fer un ampli ventall de les activitats proposades si s’hi vol aprofundir. També s’ha tingut en compte el llenguatge que calia utilitzar. S’ha procurat seguir una revisió d’estil d’acord amb la diversitat, sense obviar les apreciacions en matèria de

112

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

gènere o per altres motius, especialment durant les explicacions de l’activitat i en els elements clau de debat.

PER A MÉS INFORMACIÓ

Tanmateix, per a la reproducció d’expressions i pensaments estereotipats s’ha mantingut, en alguns casos i quan s’ha considerat oportú, els biaixos de gènere més comuns per donar realisme i espontaneïtat a algunes situacions quotidianes, sense forçar-ne el llenguatge. Persona de contacte: Olga González i Relats Càrrec: Directora de l’àrea de Serveis a la Ciutadania Telèfon: 93 727 35 34 Adreça electrònica: [email protected] Web: www.ccvoc.ca

VALORACIÓ

OBSERVACIONS

Altres activitats en relació a la temàtica de l’exposició. TALLER SOBRE RUMORS per a professionals Per complementar els continguts de l’exposició, també s’ofereix als ajuntaments un taller dinàmic de presentació del Manual pràctic per combatre prejudicis i rumors sobre la diversitat ètnica, dirigit als professionals que realitzen atenció directa a públic culturalment divers. Amb aquesta activitat es volen transmetre els continguts primaris del Manual i afavorir la reflexió individual i col·lectiva sobre qüestions relatives al tractament de la diversitat: quins reptes tenen els professionals, quines estratègies i discursos utilitzar davant d’un ciutadà/-ana que mostri una actitud o discurs racista, com atendre demandes procedents de persones amb orígens i necessitats diverses, etc. S’utilitza una dinàmica molt participativa, es motiva a explicar les pròpies experiències i a reflexionar. TALLER “I TU COM HO VEUS?” de la Guia d’Activitats Educatives Una altra activitat, en aquest cas dirigida a l’alumnat de centres educatius de la comarca és el Taller “I tu com ho veus?”, inclòs a la Guia d’Activitats Educatives del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Aquest taller s’ofereix com a tast per aquells centres educatius que es troben en municipis que encara no han sol·licitat l’exposició però que volen iniciar un treball previ en referència al tractament de l’etnocentrisme i les diferents mirades comunitàries i individuals. Es tracta d’una activitat creativa que mostra les diferents maneres de percebre una mateixa realitat. L’alumnat ha de fer fotografies que posteriorment es projectaran, o bé revisar objectes procedents de tot el món, per treballar la diversitat d’enfocaments sobre la realitat, al mateix temps que es debat en grup les diferents percepcions del fet migratori i la convivència intercultural. Es pretén identificar què hi ha de bo en la mirada de l’altre, per construir descripcions més completes del món.

113

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Fitxa 10 NOM DE L’EXPERIÈNCIA

MANUAL PRÀCTIC PER COMBATRE PREJUDICIS I RUMORS SOBRE LA DIVERSITAT ÈTNICA

AJUNTAMENT/ENS LOCAL

CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL

REGIDORIA IMPULSORA

Àrea de Serveis a la Ciutadania

OBJECTIUS

Donar eines per front a rumors, prejudicis i falses concepcions sobre la diversitat per raó de la procedència, els costums, les creences o simplement per l’aparença física dels individus. El contingut del manual s’estructura en 5 apartats. El primer d’aquests es presenta com el pas previ per poder treure el màxim profit de l’eina que us presentem. Es tracta d’un qüestionari per prendre consciència sobre els nostres propis prejudicis (1), entenent que difícilment podrem sensibilitzar a d’altres persones si prèviament no hem fet una reflexió interna que ens mostri els postres punts febles, els clixés i les falses categoritzacions que també nosaltres compartim. El segon dels apartats és un breu marc conceptual (2) que presenta els termes que entren en joc i aclareix els seus usos i significats.

DESCRIPCIÓ L’EXPERIÈNCIA

DE

Un cop abordats els apartats inicials i entrant ja en el que considerem instruments pràctics, es presenten, al tercer punt, unes recomanacions per orientar la pràctica professional evitant un tracte discriminatori (3) vers les minories ètniques, amb el benentès que sovint no es tracta d’actituds premeditades, sinó de desorientació o de desconeixement del col·lectiu amb què es tracta. Tot seguit i a partir d’una anàlisi prèvia es mostren arguments per treballar els prejudicis, els rumors i les falses concepcions (4) més esteses i que ens poden ajudar com a estratègies per rebatre’ls. No es pretén oferir receptes miraculoses, però sí iniciar un camí per fomentar l’esperit crític i l’autoreflexió. Finalment, entenem que la lluita contra les idees preconcebudes i les falses interpretacions de la realitat no deixa de ser un llarg camí, una carrera de fons que requereix d’actuacions de sensibilització concretes. Per això s’ha elaborat un últim apartat que recull recursos de sensibilització (5) per a qui vulgui continuar informant-se i formant-se sobre aquesta qüestió. DATA D’INICI DATA DE FINALITZACIÓ COL·LECTIU DESTINATARI AGENTS

QUE INTERVINGUT

HI

La difusió del manual es va iniciar el novembre de 2008 Personal tècnic que treballa en atenció directa a la Ciutadania HAN

En la realització del manual han intervingut: - Personal tècnic dels ajuntaments de la comarca del Vallès Occidental - Empresa D-CAS, per a la realització del fil argumental i continguts

METODOLOGIA DE TREBALL

El manual s’ha elaborat per mitjà d’una comissió de treball conformada per personal tècnic de diferents municipis de la comarca i per personal del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Vallès Occidental, i de la qual ha sorgit també la proposta de realitzar una exposició itinerant sobre el respecte social envers la diversitat cultural.

PER A MÉS INFORMACIÓ

Persona de contacte: Olga González i Relats Càrrec: Directora de l’àrea de Serveis a la Ciutadania Telèfon: 93 727 35 34 Adreça electrònica: [email protected] Web: www.ccvoc.cat

VALORACIÓ

La distribució del “Manual per combatre prejudicis i rumors de la diversitat ètnica” als 23 municipis de la comarca va marcar un punt d’inflexió en el treball en xarxa entre les diferents administracions a la comarca i va obrir una línia de treball innovadora quant a la sensibilització de professional i ciutadania

OBSERVACIONS

Amb l’objectiu de desenvolupar la línea estratègica de Dinamització del Pla de Ciutadania i Immigració, es va voler posar èmfasi en el tractament de la diversitat tant a nivell de la ciutadania, com dels professionals com dels mitjans de comunicació. Així doncs, es va distribuir el manual pràctic per combatre prejudicis i rumors sobre la diversitat ètnica dirigit a personal tècnic que treballa amb públic culturalment divers.

114

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Fitxa 11 NOM DE L’EXPERIÈNCIA

Servei de Mediació i Interpretació

AJUNTAMENT/ENS LOCAL

Sant Boi de Llobregat

REGIDORIA IMPULSORA

Regidoria de Nova Ciutadania

OBJECTIUS

Objectiu General: Garantir l’accés i ús normalitzat als recursos i serveis de l’administració pública, a les persones nouvingudes d’origen estranger que no tenen un coneixement de català i castellà que les permeti una autonomia funcional en el seu moment d’arribada i instal·lació a la comunitat. Objectius específics: Garantir que el 95 % de les demandes del servei d’intèrpret es puguin oferir en l’idioma sol·licitat. Millorar el servei d’intèrpret, garantint que el 80 % de les persones que el desenvolupen, realitzin alguna activitat formativa vinculada amb la tasca d’agent lingüístic.

DESCRIPCIÓ L’EXPERIÈNCIA

DE

El servei d’intèrpret que s’ofereix des del programa pretén ser una eina útil per als i les professionals de l’administració pública existents en el territori, per tal de garantir una comunicació òptima i objectiva amb totes aquelles persones que no tenen un coneixement mínim del català i castellà que les permeti una autonomia funcional. El servei d’intèrpret es gestiona per diferents vies. Una d’elles és a través de serveis i empreses professionalitzats, sobretot per a aquells idiomes amb menys presència en el municipi. L’altra és a través d’una associació de dones marroquines del municipi, i són les pròpies persones de l’entitat que el presten. Enguany s’ha incidit en la formació específica com a agents lingüístics, que ha permès millorar i optimitzar el servei. Alhora es pretén que pugui ser un referent per a altres municipis de la comarca que no disposen d’aquest servei.

DATA D’INICI

Any 2003

DATA DE FINALITZACIÓ

Contínua

115

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

9.4 Notes sobre el marc normatiu de les polítiques sectorials analitzades La normativa que regula l’accés de la població estrangera als recursos i serveis públics és el marc que defineix la relació entre aquests elements. És per això que resulta necessari presentar breument alguns elements d’aquesta normativa. Per fer-ho s’han utilitzat les fitxes elaborades per la Diputació de Barcelona sobre la matèria. Abans d’apuntar elements de la legislació específicament relacionats amb els cinc àmbits sectorials que s’analitzen a la recerca, apuntarem quin és el marc general que regula l’accés de la població estrangera a aquests recursos. En aquest sentit, la base d’aquesta relació es troba en la inscripció de la persona al padró municipal. Tal i com es senyala a la fitxa sobre empadronament: “l'accés al dret a la sanitat, a l'educació, les ajudes en matèria d’habitatge o als serveis socials es trobaran directament vinculats a la inscripció de la persona al padró municipal del municipi on la persona resideixi i, per tant, a la província i Comunitat Autònoma on aquest s'integra”.

Tot i aquest enunciat, la relació entre l’empadronament i l’accés als serveis públics no deixa de ser conflictiva i susceptible de canvis en funció de les circumstàncies. Les lleis específicament promulgades per regular aquest àmbit, les anomenades Lleis d’estrangeria, i la forma en que aquestes són aplicades, tenen efectes directes en la relació que la població estrangera estableix amb els serveis públics. És en aquest sentit que cal tenir en compte la següent reflexió: “La Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, va incorporar una novetat molt important al nostre ordenament, al permetre als immigrants inscrits al padró municipal accedir a determinats drets, com la sanitat, l’habitatge o l’assistència jurídica, reconeixent-los, fins i tot, a aquelles persones estrangeres empadronades que, eventualment, es poguessin trobar en territori espanyol en una situació administrativa irregular. Tot i això, malgrat el caràcter positiu i integrador d’aquestes mesures, les successives reformes legislatives han anat reduint l’abast de la inscripció al padró municipal com a mecanisme per atribuir drets als immigrants, mantenint-lo únicament en relació al dret a l’assistència sanitària.”

Serveis socials L’accés de la població estrangera a l’àmbit dels serveis socials és un dels que queden directament subjectes al que marca la normativa relativa a l’empadronament i les Lleis d’estrangeria que hem apuntat més amunt. No obstant, hi ha elements de la legislació específica sobre serveis socials que afecten de forma directa a l’accés de la població estrangera a aquest àmbit de l’administració pública. Així, la Llei de Serveis Socials promulgada pel govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2007 va suposar una

116

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

aposta pel caràcter universal de l’accés als serveis socials (independentment de l’estatus jurídic de la persona). En aquest sentit, al redactat de la llei s’apunta que: “aquesta llei configura el dret a l'accés als serveis socials com un dret subjectiu de caràcter universal”.

De tal manera que amb aquesta llei queda recollit de forma expressa que la població estrangera té el dret a accedir als recursos de serveis socials, independentment de la seva situació administrativa. Tal i com apuntaven alguns dels tècnics entrevistats això ha suposat que l’àmbit dels serveis socials passi a tenir el mateix rang de dret universal que el que han tingut fins ara l’educació i la sanitat.

Comerç Els darrers anys els horaris comercials han sofert una important variació en la normativa que els regula. Això ha comportat una gran confusió al respecte, tant entre la població com entre els propis comerciants. Donada aquesta confusió convé reproduir un fragment extens del que diu la síntesi normativa elaborada per la Diputació de Barcelona: Així, en el seu art. 1 habilita a tots els establiments comercials de venda al públic de mercaderies a establir l'horari de la seva activitat, amb respecte als drets reconeguts als treballadors en la normativa vigent i dintre dels següents límits: els establiments comercials no poden romandre oberts ni realitzar cap activitat de venda entre les 22 hores i les 7 hores. Els dies 24 i 31 de desembre no podrà tancar-se després de les 20 hores. Per altra banda, el nombre màxim d'hores diàries que els establiments poden romandre oberts és de dotze. El temps setmanal d'obertura els dies laborals és com a màxim 72 hores. Només poder obrir un total de vuit diumenge i festius a l'any. A més, hauran de romandre tancats els dies 1 de gener, 1 de maig, 11 de setembre i 25 de desembre. Dintre d'aquests límits deixa als comerciants la lliure fixació de l'horari d’obertura dels seus establiments. Ara bé, les referides limitacions no afecten a alguns establiments (art. 2). Aquest és el cas dels dedicats a la pastisseria, rebosteria, xurreria, pa, plats preparats, premsa, flors i plantes i les denominades botigues de conveniència que la pròpia Llei defineix com aquells la superfície de venda dels quals “no supera els 500 m 2 i que distribueix l'oferta de manera similar entre tots i cadascun dels grups d'articles següents: llibres, diaris i revistes; productes d'alimentació; discos i vídeos; joguines, regals i articles diversos. Aquests establiments han de romandre oberts al públic, com a mínim, divuit hores al dia durant tot l'any” (art. 2.2). Tampoc a les farmàcies i a la venda de combustible i carburants. Queden igualment exclosos els establiments de municipis turístics i els situats en recintes d'afluència turística. També els situats en l'entorn de mercats de venda ambulant durant el mateix horari del mercat.

117

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

En el cas d'establiments de venda personalitzada o autoservei de petita superfície dedicats a la venda de productes quotidians d'alimentació, es distingeix entre establiments localitzats a municipis amb més de cinc mil habitants, on es permet que obrin els diumenges i festius entre les 7 i les 15 hores si reuneixen determinades condicions(art. 2.1 j), i els establiments situats a poblacions amb menys de cinc mil habitants que hauran de comptar a més amb l’autorització prèvia del ple municipal i la comunicació de l’Ajuntament a la Direcció General de Comerç. Val a dir que la normativa, tot i aclarir el règim d’obertura de diumenges i festius d’aquests establiments, no especifica el règim aplicable els dies laborables, i en concret si els establiments poden obrir en un horari ampliat o no, per exemple entre 22h i 7 hores. Caldrà esperar al desenvolupament reglamentari per a conèixer la interpretació i concreció que el Govern de la Generalitat fa d’aquesta disposició.

Per últim, convé reproduir també la referència explícita que es fa a les problemàtiques relacionades amb els comerços regentats per població estrangera. El marc legislatiu sobre els horaris comercials dels establiments de venda i servei al públic es troba contingut a dues lleis: la Llei estatal 1/2004, de 21 de desembre i Llei catalana 8/2004, de 23 de desembre. Aquestes disposicions estableixen amb claredat els horaris en que els establiments comercials podran obrir i és el resultat de la valoració pel legislador dels diferents interessos en joc: grans superfícies, petit comerç, consumidors, etc.. L’aparició i proliferació de comerços regentats per immigrants ha dirigit l’atenció pública sobre aquests comerços en la mesura en que poden incomplir els horaris fixats legalment per a donar servei a clients que requereixen els seus serveis fora de les franges horàries tradicionals. La legislació catalana actual fixa els horaris generals d’obertura dels establiments comercials però admet també algunes excepcions pels comerços de proximitat que flexibilitzen els horaris, de fet, és interpretable la flexibilitat d’apertura en dies feiners d’aquests establiments.

Habitatge En l’àmbit de l’habitatge, el primer que cal tenir en compte és que quan a la Constitució Espanyola es parlar de l’accés a l’habitatge com un dret a ser garantit es fa en referència als “espanyols”. Tot i això, com veure’m a continuació, hi ha una normativa que teòricament ha de garantir l’igual accés de la població estrangera: Pel que fa als estrangers, l’art. 13 de la vigent Llei d’Estrangeria estableix que "Los extranjeros residentes tienen derecho a acceder a los sistemas públicos de ayudas en materia de vivienda en los términos que establezcan las leyes y las Administraciones competentes. En todo caso, los extranjeros residentes de larga duración tienen derecho a dichas ayudas en las mismas condiciones que los españoles". Es tracta d’una innovació introduïda per la Llei Orgànica 2/2009, anteriorment aquest article establia el següent: “Los extranjeros residentes tienen derecho a acceder al sistema público de ayudas en materia de vivienda en las mismas condiciones que los españoles”.

118

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

Però, tal i com s’apunta tot seguit, la població nouvinguda no té els mateixos drets en matèria d’accés a l’habitatge: Amb la normativa actual opera un criteri de preferència a favor d’espanyols i residents permanents en el funcionament del sistema d’ajudes a la vivenda, la qual cosa suposa un impediment per a l’exercici del dret per a tots els residents temporals. Per tant, el resident de llarga duració que és qui ha demostrat durant anys que té mitjans econòmics per a assegurar el seu sosteniment i el de la seva família, que és el qui amb major seguretat ha reagrupat als seus familiars, el qui en la darrera instància està arrelat laboral i socialment, qui pot fàcilment sol.licitar la nacionalitat espanyola, aquell estranger és al qui l’està reconegut el seu dret a demanar ajudes a la vivenda i a rebre aquestes com si fos un espanyol; l’estranger resident temporal, que s’ha acollit a les lleis i polítiques migratòries però que encara pot estar en condicions precàries laboral i socialment, en canvi, pot demanar les mateixes ajudes però no li seran concedides, doncs la vivenda protegida es troba en una situació d’escassetat i no arriba per a tots, de forma que les unitats disponibles quedaran en mans de nacionals o residents de llarga duració; i, finalment, l’estranger que es trobi en qualsevol altra condició, encara que treballi a Espanya, aporti a la Seguretat Social... ni tan sols pot recórrer al sistema per a sol·licitar les ajudes. L’estranger en situació administrativa irregular o amb permisos d’estància diferents a la residència temporal, no és ni tan sols subjecte aparent –com finalment és el resident temporal- del dret a participar del sistema públic d’ajudes per a accedir a la vivenda. Per tant, es podria concloure que la vigent regulació prescriu un tractament de gràcia que opera en favor dels més afavorits, al contrari d’allò que indica l’article 9.2 de la Constitució.

Educació El dret a l’educació és un dret garantit per a tots els individus. Així ho recull la legislació espanyola. No obstant, com veurem a continuació, la normativa apunta que és una obligació de les administracions públiques garantir l’accés a l’educació als estrangers amb edats compreses dins de l’educació obligatòria. I per educació obligatòria s’entén dels 6 als 16 anys. En relació amb els alumnes estrangers la LO 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, assenyala que tot el relacionat amb l’escolarització, obtenció de títols i accés al sistema general de beques i ajudes a l’estudi serà aplicable a l’alumnat estranger “en els termes establerts en la Llei Orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva integració social, modificada per la Llei Orgànica 8/2000, de 22 de desembre” (Disp.Add.19), això és, en aplicació de l’article 9 d’aquesta Llei que regula el dret a l’educació. L’article 9.1 de Llei d’Estrangeria assenyala que tots els estrangers menors de divuit anys tenen dret i deure a l’educació en les mateixes condicions que els espanyols, encara que limita aquest dret en assenyalar que el dret a l’educació així reconegut comprèn l’accés a un ensenyament bàsic, gratuïta i obligatòria, a l’obtenció de la titulació acadèmica corresponent i a l’accés al sistema públic de beques i ajudes.

119

Els rumors sobre l’accés de la immigració estrangera als recursos públics

A partir del contingut de l’article 9.3, es restringia, per tant, el dret dels menors estrangers a accedir a l’educació de naturalesa no obligatòria (tant preescolar com posterior a l’ESO), la qual es reconeix per la Llei únicament als menors estrangers regulars. Aquest article, però, va ser declarat inconstitucional a la sentència STC 236/2007 de 17 de novembre.

Espais de culte El 15 de juliol del 2009 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de centres de culte. Aquesta llei arribava amb la intenció d’harmonitzar les actuacions dels ens municipals a l’hora d’abordar la concessió o no de llicències per a l’obertura d’espais de culte (especialment oratoris islàmics). En relació a aquesta nova llei resulten interessants les reflexions fetes per Jordi Moreras al respecte al seu text “Una mesquita al barri”. Especialment interessant resulta la seva advertència que el més important, i el que més impacte real tindrà, serà el reglament d’execució de la llei (que encara no s’ha fet públic) i com efectivament s’implementa aquesta llei: Després de l'aprovació d'aquesta llei es preveu la redacció del seu reglament d'execució. Serà a partir de la seva posta en funcionament que podrem avaluar l'impacte d'aquesta llei en el panorama del pluralisme religiós a Catalunya. (…) Conegudes les circumstàncies que han provocat aquests procediments en períodes anteriors, despertant les reaccions negatives per part de nuclis veïnals, es pot tendir a considerar com a opció preferent la reubicació d'aquests espais en zones urbanes perifèriques. El que fins l'actualitat havia estat considerada com a alternativa en situacions de conflicte obert, ara pot ser implementat com a forma d'evitar el tancament d'un equipament religiós situat en un local no adequat i, a l'hora, com a forma de millorar les condicions del culte d'una comunitat religiosa concreta. En tot cas, es tractaria d'una segona fase de "reordenació municipal" del pluralisme religiós. Aquesta tendència a la periferització d'aquest pluralisme, que pot generalitzar-se a travès d'una determinada interpretació de la llei, hauria de poder ser corregida pel seu reglament d'execució, per l'efecte que suposaria en relació a la promoció de la convivència i el respecte a la pluralitat sobre la que es basa aquest nou ordenament legal.

120