La visibilitat de la dona a la Universitat de València. Les dones que canviaren la Universitat.

LA VISIBILITAT DE LA DONA EN LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA LES DONES QUE CANVIAREN LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Elena Navarro Olmos Guillem Chismol i Muñoz-Caravaca

ÍNDEX Fonts

3

- Part I Les dones entre el PDI de la Universitat de València

4

Evolució de les dones en el professorat de la Universitat de València

4

Anàlisi al detall d’una dècada concreta: de 1965 a 1975

21

- Part II – Les dones PDI i la política a la Universitat de València

29

Els Departaments

30

Els Deganats i les Direccions d’Escoles Universitàries

36

El Claustre de la UV

54

Consell de Govern de la UV

60

Consell de Direcció de la UV

62

Bibliografia

67

2

FONTS INE Institut Nacional d’Estadística. Anuario estadístico de España. Madrid: Presidència del Consell de Ministres, Direcció General del Institut Geogràfic, Catastral i d’Estadística. MC Memoria del curso académico. València: Universitat de València. SAP Servei d’Anàlisi i Planificació. La Universitat de València des de la perspectiva de gènere [2003 – 2007]. Recull Universitat de València. Recull de dades estadístiques. AHUV Arxiu Històric de la Universitat de València AIUV Arxiu Intermedi de la Universitat de València UV Universitat de València

3

Part I: Les dones entre el PDI de la Universitat de València Capítol 1º:

Evolució de les dones en el professorat de la Universitat de València

El present treball té com a objectiu fonamental conèixer com va ser l’accés de les dones a l’estament professional de la Universitat de València, és a dir, en quines àrees i en quines condicions arribaren les primeres dones a formar part del cos docent universitari, posant de relleu el paper d’aquelles pioneres que, amb el seu exemple, traçaren un camí a seguir per a totes les dones que, poc a poc, anaren poblant les càtedres i els departaments de la Universitat. La conquesta de la universitat com a espai professional pel sexe femení ha estat una de les victòries més decisives en la lluita per la igualtat entre homes i dones, doncs suposa reconèixer un valor alhora intel·lectual, social i econòmica de la dona al si de la societat. Les primeres dones comencen a impartir classes en la Universitat de València en els anys trenta del segle XX, marcant una fita transcendental per a elles i per al conjunt de la societat.

Pioneres a la Universitat de València En primer lloc, a partir del gràfic 1, farem un recorregut des de l’arribada de les primeres docents fins a l’actualitat: 120%

100%

80%

60%

40%

20%

0% 1935

1945

1955

1965

Homes

1975

1985

1993

2005

2014

Dones

Gràfic 1. PDI de la Universitat de València entre 1935 i 2014.1

1

Arribar a conèixer la presència de les dones entre el professorat de la Universitat de València resulta una tasca àrdua per la dispersió i pel buits a la documentació, el que ha fet que hàgim de recórrer a diferents

4

La primera dona que va donar classes en la Universitat de València va ser Olimpia Arozena Torres, llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció d’Història), amb premi extraordinari de final de carrera, en 1929. Al curs següent, 1929-30, s’incorpora com Ajudant de classes pràctiques2 de la Facultat de Filosofia i Lletres3, adscrita a la Càtedra d’Arqueologia, Epigrafia i Bibliologia4. Cal tenir en compte que la primera professora universitària de l’Estat Espanyol, Luisa Cuesta Gutiérrez, començà a donar classes en la Universitat de Valladolid en 1918, també en la Secció d’Història de la Facultat de Filosofia i Lletres; per tant la Universitat de València es pot considerar que portava un cert retard respecte al marc de la universitat espanyola. Olimpia Arozena Torres (La Laguna, 19 de juliol de 1902 – Valencia, 1 de desembre de 1971)5 Expedient acadèmic: Títol de Batxillerat en 1921. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de València en 1929. Premi extraordinari de final de carrera. Carrera professional: Auxiliar temporal adscrita a les Càtedres d’Arqueologia, Paleografia i Bibliografia i Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica. Professora Adjunta per concurs-oposició de la Càtedra d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica en 1957 (OM del 23 de juliol). Cessa voluntària en 1966. En tota la dècada dels anys 30 només podrem trobar el nom d’altres dos dones entre el cos del professorat de la Universitat de València, ambdues amb una presència totalment fugaç. En primer lloc hem de citar a Carmen Gómez Carbonell, que en 1932 s’incorpora com Ajudant amb caràcter gratuït de les assignatures de Història Universal de l’Edat Mitjana y de Història Antiga i Mitjana d’Espanya, de nou en la Facultat de Filosofia i Lletres. Tot i això, l’any següent aprova els cursos de selecció del professorat de Segon Ensenyament i vira definitivament la seva carrera professional (Flecha, 2010: 267). I, en segon lloc, trobem a Esther Llorca Quintana, Auxiliar Temporal adscrita a l’assignatura de Química General per al curs 1939-40. No obstant, al igual

fonts a fi de reconstruir la sèrie completa. Elaboració pròpia a partir de: INE, 1935; INE, 1945; MC, 1955/56; MC, 1965/66; MC, 1974/75; Barberà, Lafuente i Sarrió, 1998; SAP, 2007; Recull, 2015. 2 Junt amb la d’Encarregat de curs, la d’Ajudant de classes practiques constituïa la categoria més baixa de l’escala professional. El seu treball estava totalment supeditat al d’un adjunt o un catedràtic i no tenien responsabilitat directa a l’hora d’impartir docència. 3 La Universitat de València s’articulava en quatre grans facultats: Filosofia i Lletres, on s’integraven els estudis d’Història, Filologia i Pedagogia; Ciències, de la que formaven part les seccions de Química, Física, Biologia i Matemàtiques; Dret, dins d’on, en un principi, també es trobava la branca d’econòmiques; i Medicina. 4 AHUV, Expedients de Personal, llibres, 2677, f. 2. 5 AHUV, Expedients Acadèmics, 1218/5 i AHUV, Expedients de Personal, llibres, 2677.

5

que Carmen Gómez, optarà, abans de final d’eixe mateix curs, per l’Ensenyament Mitjà, traslladant-se al Institut Femení de Murcia, on desenvoluparà la seva carrera professional6. Pel que fa a la dècada del quaranta el percentatge de dones continua sent ínfim entre el professorat de la Universitat de València (1%), com es pot observar al gràfic 1. Juntament amb Olimpia Arozena només podrem trobar altra dona impartint classes, en aquesta cas a la Facultat de Ciències. Es tracta de Carolina Àlvarez Iraizoz, nomenada provisionalment Ajudant de Classes Pràctiques de Química Orgànica per al curs 19427. Carolina sí que va continuar adscrita, sempre com a Ajudant, durant la resta de la dècada, quan el seu nom desapareix de les plantilles docents sense que sabem, en aquest cas, si va optar per l’Ensenyament Mitjà o si, directament, va abandonar la seva carrera professional. Com hem pogut observar fins ara, les primeres facultats de la Universitat de València en rebre dones entre el seu professorat varen ser la de Filosofia i Lletres i la de Ciències, el que comporta un clar exemple de segregació horitzontal8. Ja per al cas de l’estament estudiantil es coincidia en classificar a les dites dos facultats com a “feminitzades”, especialment en el cas de la de Filosofia i Lletres o dintre d’ella de la Secció d’Història. No obstant, seria un error atribuir aquest fenomen a pensar que es tracta de sectors “feminitzats” per ser els més acord amb el que s’esperava de l’educació de les dones, doncs l’explicació al perquè Filosofia i Lletres i perquè Ciències cal cercar-la en l’eixida professional per a la que preparaven aquestes dos titulacions. En 1910 una Reial Ordre expedida pel Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts derogava la Llei (de 1888) per la qual les dones havien se sol·licitar un permís especial per a matricular-se oficialment en la universitat9, i mesos més tard altra Reial Ordre donava validesa als títols acadèmic obtinguts per dones durant aquell període i, el que és més important, permetia per primera volta l’accés de les dones als concursos-oposició convocats per la Institució Pública10. Això vol dir que les dones es matriculaven en la universitat amb la intenció de preparar-se per al mon laboral, el que suposa trencar amb la idea de que aquestes estudiaven en la universitat sense cap vocació professional, a soles per a cultivar el intel·lecte i convertir-se en perfectes “senyoretes”. De fet, no és casual, com ha estudiat Consuelo Flecha (2010: 196), que el nombre de dones que es matriculaven en els batxillerats i en les facultats de Filosofia i Lletres anara creixent a un ritme més ràpid any rere any després de l’aprovació del Decret de 1910. Un dels cossos que més es va veure beneficiat per aquest canvi va ser el de Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, el qual es va perfilar de seguida com l’eixida professional fonamental per a les llicenciades en Filosofia i Lletres (Capel, 1986: 501), que al mateix temps es començava a presentar com la més adequada per a les dones pel seu caràcter “sedentari” (Capel, 1986: 187). La segona titulació més nodrida de dones estudiants era, dins del marc de l’Estat espanyol, la de Farmàcia. Per estrany que ens pot parèixer d’entrada, això es deu una volta a més a que es tracta d’una llicenciatura que clarament habilitava per a l’exercici d’una professió, el qual estava en gran mida determinat per la possibilitat de regentar un establiment. En aquest cas, així doncs, la característica transversal a totes i tots els estudiants de Farmàcia era la pertinença a una família amb capacitat d’obrir una farmàcia pròpia o ja posseïdors d’ella, és a dir, la classe social. 6

AHUV, Arxiu General, Llibres, 428. AHUV, Arxiu General, Llibres, 428. 8 Mercadé (2009:47) defineix la segregació horitzontal com la “presència majoritària de les dones en determinats sectors, sobretot en els sectors de serveis relacionats amb la cura de les persones, i, per contra, la seva baixa presència als sectors científics i tècnics”. 9 Reial Ordre del 8 de març de 1910. 10 Reial Ordre del 2 de setembre de 1910. 7

6

Una volta més, les dones que estudiaven Farmàcia ho feien amb la clara intenció de desenvolupar una carrera de farmacèutiques, sent el principal requisit per a fer-ho la possibilitat d’heretar un farmàcia o d’obrir una de nova. A més, cal dir, la professió de farmacèutica no entrava en contradicció en els cànons del treball femení, ja que la dispensació de medicaments era vista com una extensió de les tasques pròpies d’aquest gènere (Montero, 2009: 116). Per al cas de la Universitat de València, la carrera de Farmàcia no existia, pel que la de Ciències es convertia en la titulació que d’una forma més aproximada preparava per a fer les voltes de farmacèutic/a. Pel que fa a les dones que encetaven la titulació de Ciències amb la intenció de desenvolupar una carrera científica, María Jesús Santesmases (2000: 132) ha posat de manifest que, fins als anys setanta, questes eren més nombroses al CSIC que a les universitats, el que vol dir que les dones pogueren accedir abans a la carrera investigadora que a la docent universitària. Tot i això, no cal oblidar com bé ha apuntat Pilar Ballarín (2010: 243), que presentar a les dones com més o menys aptes per a unes tasques professionals en concret a base de perpetuar els estereotips de gènere és, en realitat, un “arma de doble tall”, doncs allò que podia ser positiu en un principi per a la professionalització de la dona ha acabat abocant a una divisió sexual dels camps professionals i una certa devaluació d’aquells exercits per les dones. Continuant en la nostra anàlisi sobre l’evolució de la presència femenina en el cos del professorat de la Universitat de València, no serà fins a principis de la dècada de 1950 quan comencem a trobar un major nombre de dones pujades a l’encerat de la mateixa. Tot i així, el percentatge total no aplega al 5% fins a partir de mitjans de la dècada, es més no podrem trobar dones en totes les facultats fins passar l’equador de 1955. Quadre 1. Professores de la Universitat de València a la dècada de 195011 Nom Facultat Any d’inici Celia Puentes Polo Ciències (Secc. Matemàtiques) 1951 Mª Luisa Giner Manchón Filosofia i Lletres (Secc. Filologia) 1952 Rosario Domingo Sebastián Ciències (Secc. Química) 1953 Francisca Olmedo Hurtado de Filosofia i Lletres (Secc. Història) 1953 Mendoza Piedad Asín Zurita Ciències (Secc. Química) 1954 María de las Mercedes de la Ciències (Secc. Química) 1954 Cuadra Oliag Josefina Capilla Rufías Ciències (Secc. Química) 1954 Aurelia Bonet Hortelano Ciències (Secc. Física) 1954 Desamparados Castaño Casanova Ciències (Secc. Química) 1954 María de la Caridad Botella Soto Ciències (Secc. Química) 1954 María Luisa Alcañiz Bordoy Ciències (Secc. Química) 1954 Isabel Estellés Planells Ciències (Secc. Química) 1954 María Margarit Vidal Ciències (Secc. Química) 1954 Consuelo de la Dedicación Andrés Ciències (Secc. Química) 1955 Teresa Puente Muñoz Dret 1956 Asunción Alejos Morán Filosofia i Lletres (Secc. Història) 1958 Mª Luz Terrada Ferrandis Medicina 1958 Carmen Villar Picañol Medicina 1958 Encarnación Maestro González Filosofia i Lletres 1959 11

Elaboració pròpia a partir de: MC, 1951/52 a 1958/59.

7

Com podem observar al Gràfic 2, la majoria de les professores procedien de l’Àrea de Ciències i, dins d’aquesta, de la Secció de Químiques (vid. Quadre 1). La segona facultat amb més presència és la de Filosofia i Lletres, a la que s’ha de sumar a Olimpia Arozena, present com hem vist des de 1929. De totes elles, només sis (30%) Filosofia i Lletres Ciències Dret Medicina consolidaran la seva carrera docent a la Universitat, guanyant places Gràfic 2. Proporció de professores per Facultat en la dècada de 1950. d’adjuntes (“titulars d’universitat” a partir de 1983) i, inclús, de catedràtiques: Rosario Domingo12, Piedad Asín13, Teresa Puente14, Asunción Alejos15, Mª Luz Terrada Ferrandis16 i Olimpia Arozena; a les quals cal afegir a Mª Luisa Giner17 i a Francisca Olmedo18, les quals les podem trobar de forma més interrompuda entre el professorat de la Facultat de Filosofia i Lletres, sense arribar a consolidar mai la seva plaça19. Per altra part, el que sí hem de remarcar és l’entrada, per primera vegada en la Facultat de Dret, de Teresa Puente en 1956. Aquest retard en l’arribada de dones al professorat de la Facultat de Dret s’explica, com hem vist anteriorment per als casos de Lletres i Ciències, pel caràcter de les eixides professionals per a les que preparava la present titulació. Entre l’estament estudiantil, la de Dret era la Facultat amb menys matrícula femenina, doncs no hem d’oblidar que es tractava de la carrera que preparava per a la vida política, pràcticament inaccessible per a les dones (Montero, 2009: 123). Així mateix, la Reial Ordre de 1910, amb la qual es conqueria el dret a participar en oposicions públiques, incloïa una clàusula en la que s’especificava que els Ministeris podien restringir l’accés de les dones a algunes de les seves funcions si aquestes eren considerades inadequades per al gènere femení (Capel, 1986: 88 – 89), sent aquest el cas de la carrera judicial. Durant la primera part del segle XX les juristes a l’Estat espanyol brillaren per la seva excepcionalitat; de fet, en el cas de València, no trobarem una dona inscrita en el Col·legi d’Advocats fins a 1922. La distància cronològica entre aquesta data i la de 1956 retrata com les dones conquistaren abans l’exercici de l’advocacia o de la judicatura que el de la docència universitària (Vázquez, 2009). En conclusió, per a Ballarín (2010: 239), “el poder i el control social que caracteritzava aquesta activitat professional, i per damunt de tot, l’important paper creatiu que requereix la interpretació de les lleis, convertia [al Dret] en un feu masculí”.

12

UV, Servei de Recursos Humans (PDI), Full de Serveis. AHUV, Expedients de Personal, 15/7. 14 UV, Servei de Recursos Humans (PDI), Full de Serveis. 15 AIUV, Caixes, 7775. 16 UV, Servei de Recursos Humans (PDI), Full de Serveis. 17 AHUV, Expdients de Personal, 95/1. 18 AHUV, Expedients de Personal, 157/1. 19 Consuelo Flecha (2010: 260) ha estudiat aquesta situació per altres universitats espanyoles, concloent que, en la majoria de casos, cap de les dones que accediren al cos docent universitari abans de 1936 varen arribar a consolidar la seva plaça. 13

8

Finalment, amb l’arribada de Mª Luz Terrada Ferrandis i de Carmen Villar Picañol a la Facultat de Medicina en 1958 es completa la presència femenina en totes les facultat de la Universitat de València. La de Medicina era una titulació amb una matrícula femenina major que la de Dret, de fet, les primeres universitàries valencianes, Concepción Aleixandre i Manuela Solís, ambdues llicenciades en 1889, estudiaren Medicina. A l’altura de 1950 ja es podien trobar dones exercint de professores d’institut, bibliotecàries, arxiveres, advocades, metgesses, farmacèutiques o científiques, no obstant, l’exercici de la docència en la universitat va ser pràcticament l’últim graó en superar per a les dones, havent d’esperar tres dècades des de que Olimpia Arozena s’incorporés al professorat de la Facultat de Filosofia i Lletres fins que comencem a trobar dones impartint classes en totes les facultats de la Universitat de València.

Camí cap a la paritat Tornant al gràfic 1, observem com, dècada rere dècada, les dones van guanyant presència entre el PDI de la Universitat de València. Des dels ínfims 1% i 5% de dones entre el professorat a les tres primers dècades, passem en els anys seixanta a comptar amb un percentatge del 11%, mentre que en els setantes s’augmenta fins als 22%20. Ara no anem a entrar en detall en quines àrees es produeix un major augment, ni en quines condicions van anar accedint aquest cada vegada major nombre de dones, ja que els anys compresos entre 1965 i 1975, etapa en la que considerem que es consolida la presència femenina en la Universitat, estan analitzats en detall en apartat següents d’aquesta primera part. La barrera del 30% no es trenca fins a la dècada dels noranta, quan, en l’any 1993, s’arriba al 32% de presència femenina entre el cos docent. A partir d’aquest moment es produeix, com senyala l’estudi de Fátima Perelló sobre les Asimetries de Gènere a la Universitat de València (2012), un estancament caracteritzat per tres trets distintius: concentració de les dones en les titulacions de cicle curt21, escassa presència d’aquestes en les titulacions tècniques més prestigioses i infrarepresentació respecte al gènere masculí en les categories més altes del professorat (càtedres, etc.). Dit estancament es fa patent fins pràcticament a l’actualitat, doncs en 2005 les dones encara a penes superaven el terç del total del professorat universitari amb un 37%. Així doncs, la paritat a soles s’ha aconseguit en els darrers cursos, amb un estretíssim 42%, pel que hem de concloure que a la Universitat de València li queda molt camí per recórrer.

20

Cal contextualitzar aquest procés d’augment de les docents universitàries dins d’un fenomen més ample de desenvolupament econòmic i social al sí de la societat espanyol, així com amb l’augment paral·lel del nombre de dones entre l’estudiantat. No obstant, cal entendre que l’increment de les xifres, tant de docents com d’alumnes, és més una causa que no una conseqüència del desenvolupament (Santesmases, 2000: 65). 21 Les titulacions de cicle curt no donen pas directe als doctorats i, per tant, no permeten l’accés a la investigació.

9

Estudi per àrees i sexe

Quadre 2. Àrees de Coneixement Àrea d’Humanitats

Àrea de Ciències Bàsiques i Experimentals

Àrea de Ciències Jurídiques i Socials

Àrea de Ciències de la Salut

Àrea d’Enginyeria

Facultat de Filosofia i Lletres22 Facultat de Geografia i Història Facultat de Filosofia i CCEE Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Facultat de Ciències23 Facultat de Química Facultat de Física Facultat de Biologia Facultat de Matemàtiques Facultat de Farmàcia Facultat de Dret Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials Facultat Ciències Socials Facultat d’Economia Facultat de Magisteri Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport Facultat de Medicina24 Facultat d’Infermeria i Podologia Facultat de Psicologia Facultat de Fisioteràpia ETSE25

22

La Facultat de Filosofia i Lletres es divideix, segons una Ordre Ministerial del 19 de setembre de 1977, en tres facultats. 23 La Facultat de Ciències es divideix, segon una Ordre Ministerial del 19 de setembre de 1977, en quatre facultats. 24 A partir del curs 1987/88 passarà a ser la Facultat de Medicina i Odontologia . 25 L’ Escola Tècnica Superior d’Enginyeria comença la seva singladura en solitari en l’any 2003, doncs fins al moment les titulacions tècniques es trobaven incloses dins d’altres carreres.

10

50% 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% 1935

1945

1955

1965

1975

1985

1993

Mitjana UV

À. Humanitats

À. Ciències Bàsiques i Experimentals

À. Ciències Jurídiques i Socials

À. Ciències de la Salut

À. Enginyeria

2005

Gràfic 3. Evolució de les dones en el PDI de la Universitat de València per àrees.26

Com s’observa en el gràfic 3, podem establir una clara dualitat entre les cinc grans àrees respecte al seu comportament en relació a la mitjana de la Universitat. Per un costat, Ciències i Humanitats, que es situen la major part del temps per damunt d’aquesta mitjana, i per l’altra Ciències de la Salut, Ciències Jurídiques i Socials i, per descomptat, Enginyeria, que es mantenen pràcticament fins al final per baix de la mitjana. Com hem vist l’Àrea d’Humanitats és la primera en conèixer dones entre el seu professorat, amb Olimpia Arozena a la Facultat de Filosofia i Lletres a partir de 1929. Des d’eixe moment l’àrea mantindrà ininterrompudament la presència femenina, consolidant-se com la més “femeinitzada”, tant pel que fa a l’estudiantat com per al professorat. Només entorn als anys cinquanta es veurà superada per la Facultat de Ciències, coincidint amb la gran irrupció de dones entre el cos docent de la Secció de Químiques. El creixement d’ambdues àrees és prou sostingut fins que la de Ciències viu un estancament a partir de la dècada dels anys setanta entorn al 30%. Per la seva part, les Humanitats continuen el seu camí cap a la paritat numèrica del professorat, la qual ratlla a la fi del segle XX. En quant a les àrees de Ciències Jurídiques i Socials i Ciències de la Salut, encara que comencen la seva singladura amb retard i per baix de la mitjana de la Universitat, protagonitzen un ràpid creixement. En el cas de Ciències de la Salud en cap moment aconsegueix posicionar-se per sobre de la mitjana de la Universitat, acostant-se a ella només una vegada iniciat el segle XXI. Per altra banda, l’Àrea de Ciències Jurídiques i Socials sí que aconsegueix superar aquesta mitjana en els noranta i és l’única que assoleix la paritat en el curs 2005 (43%). Finalment cal fer un repàs de la presència de dones en l’Àrea d’Enginyeria que, com es pot veure en el gràfic 3, és l’última en incorporar dones a la seva plantilla i, a més, en un percentatge clarament inferior al de la resta de la Universitat, confirmant la percepció de les titulacions tècniques com les més masculinitzades (Perelló, 2012). 26

Elaboració pròpia a partir de: INE, 1935; INE, 1945; MC, 1955/56; MC, 1965/66; MC, 1974/75; Barberà, Lafuente i Sarrió, 1998; SAP, 2007; Recull, 2015.

11

Amb tot podem concloure que la segregació horitzontal que caracteritzà l’accés de les dones al PDI de la Universitat de València va, poc a poc, reduint les distàncies, encara que no serà fins a finals del segle XX quan trobem estadístiques molt semblant per a totes les àrees, a excepció de la d’Enginyeria, on sí podem dir que perdura una forta segregació. No obstant, la consecució de la paritat numèrica no vol dir, en cap cas, la consecució de la paritat qualitativa, doncs, com veurem a continuació, l’estudi de la presència de dones en les diferents categories professionals revela com aquestes segueixen nodrint els graons més baixos, reduint considerablement el seu número a mesura que ascendim en l’escala professional.

Estudis per categories professionals i sexe

Ajudants, Encarregades de curs i Personal contractat 90,00% 80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00% 1965

1975

1980 Homes

1993

2005

2014

Dones

Gràfic 4. Ajudants, Encarregats de curs i Personal contractat27

En el gràfic 4 s’arrepleguen les dades corresponents al personal docent no funcionari de la Universitat, i concretament, dins d’aquest, al que s’enquadra en les que podríem denominar com les categories més baixes de la piràmide: ajudants, encarregats de curs, associats, contractats, col·laboradors, becaris amb vinculació laboral, etc. Per a poder apreciar bé la relació entre la proporció de dones i de homes dins d’aquestes categories el percentatge que es representa s’extrau sobre el total del seu propi sexe, és a dir, el gràfic representa el percentatge d’ajudants, encarregades, associades, etc. entre totes les dones que per a eixe any conformaven la plantilla docent de la Universitat de València, i el mateix per al cas dels homes. A priori, podem extraure dos conclusions. En primer lloc, tot i que tant per a dones com a per a homes aquestes categories constitueixen el graó més nombrós de l’escala professional, el percentatge de dones es situa sempre per damunt del d’homes, sent l’únic cas en el que veurem 27

Abans de 1955 no podem conèixer la distribució exacta per categories. Elaboració pròpia a partir de: MC, 1965/66; MC, 1974/75; MC, 1979/80; Barberà, Lafuente i Sarrió, 1998; SAP, 2007; Recull, 2015.

12

aquest comportament. Així mateix, en segon lloc, també cal posar l’accent en que es tracta de la categoria laboral on la diferència entre homes i dones és més ajustada. Les categories d’ajudant o d’encarregat de curs han estat tradicionalment la porta d’entrada a l’encerat universitari, el primer graó a superar en el camí a la possessió d’una plaça en propietat i a la consolidació de la carrera professional. Com veurem a continuació, a mesura que avancem en l’escala universitària cap a les categories d’adjunt, agregat o catedràtic, el percentatge de dones va reduint-se considerablement. Això vol dir que la piràmide de població del professorat a la Universitat de València està superpoblada de dones en la part més baixa, però que a mesura que anem pujant va desprenent-se d’aquestes. Aquesta situació respon a dos comportaments: l’estancament de les dones en les categories més baixes i, com ha estudiat Consuelo Flecha (2010: 296), l’elecció d’altres sectors professionals davant les dificultats de promoció i consolidació dins de la Universitat.

Adjuntes i Titulars d’Universitat L’estatut de “professor adjunt” ha anat variant al llarg dels anys estudiats. Fins a 196528 els estudis universitaris estaven organitzats per Càtedres, encapçalades per un catedràtic responsable. La resta del professorat que componia dita Càtedra eren, a banda dels “ajudants de classes pràctiques”, “auxiliars” i “encarregats de curs”, els anomenats “adjunts”. Aquests es trobaven “adscrits” a la Càtedra i, per tant, el seu lloc de treball depenia directament de la voluntat del catedràtic corresponent. Les places d’adjunt estaven dotades per concurs-oposició i per proposta del Rector al Ministeri d’Educació. Fins a 194329 la plaça havia de ser renovada cada any, passant després a tenir una durada de quatre anys que podien anar sent renovats. Així doncs, la situació dels adjunts, encara que millor que la dels auxiliar o el encarregats de curs, no era del tot segura i estable, sinó que estava sotmesa als canvis en la titularitat de la càtedra. En 1971 es va crear, mitjançant un Decret Ministerial30, el nou cos de Professors Adjunts Universitaris, el que implicava que aquests eres posseïdors d’un estatut propi dins del cos docent. A partir d’ara les adjunties serien dotades mitjançant concurs-oposició i constituirien places de funcionari escalafonat. Tot i així es mantenia la possibilitat de contractar adjunts directament, pel que caldrà der una distinció entre els adjunts numeraris i els no numeraris. La primera promoció d’aquests nous professors universitaris fou nomenada en 1973 per Ordre Ministerial, després d’haver finalitzat el llarg i complex procés d’acreditació de mèrits i d’oposició, per al qual s’habilitaren tribunals especials a Madrid, superant les proves la durada d’una setmana. Aquest canvi ha de ser considerat positiu a tots els efectes, doncs, tal i com apunta Consuelo Flecha (2010), el sistema de concurs-oposició afavoreix una selecció més objectiva, el que clarament podrà beneficiar a les dones, que passen a competir en condició d’igualtat amb els homes en base als seus mèrits, deixant d’enfrontar-se a l’estructura de promoció patriarcal.

28

En 1965, la Llei 83/1975, del 17 de juliol, sobre l’estructura de les Facultats universitàries i del seu professorat, creava la nova categoria de Departament com a estructura d’agrupació dels estudis universitaris en substitució de les antigues Càtedres. 29 La Llei del 29 de juliol de 1943, sobre l’ordenació de la Universitat espanyola, millorava en el seu Art. 62 l’estatus del professorat adjunta al dotar-lo de major estabilitat temporal. 30 Decret 1907/1971, del 15 de juliol, sobre la integració en el Cos Especial de Professors Adjunts de Universitat dels actuals Professors adjunts i Professors encarregats de laboratori.

13

Finalment, amb la LRU de 198331 els antics adjunts passaven a ser “Titulars d’Universitat”, continuant amb el mecanisme d’accés mitjançant concurs-oposició i l’estatut de funcionari públic. 45% 40% 35% 30%

25% 20% 15% 10% 5% 0%

1975

1985

1993

2005

2014

Adjuntes numeraries Gràfic 5. Professores adjuntes numeràries de la Universitat de València32

Per al nostre estudi tindrem en compte l’estatus d’adjunta només a partir de la seva resignificació com plaça fixa, amb rang de funcionari, doncs fins aleshores no considerem que pugi ser comparable amb el que avui en dia entem per Professora Adjunta o Titular d’Universitat. Com s’observa en l’anterior gràfic (5), les dones figuren dins de la categoria d’adjuntes des del mateix moment de la seva creació, la qual cosa no és d’estranyar si tenim en compte que amb els anys que aquestes dones portaven desenvolupant una carrera investigadora i impartint classes a la Universitat, complien amb escreix tots els requisits. De fet, tal com es mostra a continuació (quadre 3), totes les àrees comptaran amb professores adjuntes numeraries des de 1973. Així mateix, de les quatre facultats que en eixa data componien la Universitat de València,

31

Espanya. Llei Orgànica 11/1983, del 25 d’agost, de Reforma Universitària. BOE, nº 209, de l’1 de setembre de 1983, pp. 24034 a 24042. 32 Elaboració pròpia a partir de: MC, 1974/75; Barberà, Lafuente i Sarrió, 1998; SAP, 2007; Recull, 2015.

14

a soles la de Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials es queda sense representació femenina entre el seu professorat adjunt. Quadre 3. Primeres dones al Cos d’Adjunts Universitari de la Universitat de València33 Nom Facultat Nomenament Milagros Gil-Mascarell Boscá Filosofia i Lletres OM de l’1 de febrer de 1973 Emilia Salvador Esteban Filosofia i Lletres OM de l’1 de febrer de 1973 Desamparados Cabanes Pecourt Filosofia i Lletres OM de l’1 de febrer de 1973 Mª del Carmen Martí De Veses Puig Dret OM de l’1 de febrer de 1973 Teresa Puente Muños Dret OM de l’1 de febrer de 1973 Rosario Domingo Sebastián Ciències OM de l’1 de febrer de 1973 Piedad Asín Zurita Ciències OM de l’1 de febrer de 1973 Elvira Ferres Torres Medicina OM de l’1 de febrer de 1973 Resulta també interesant conèixer quina és la proporció d’homes i de dones que accedeixen a l’estatus d’adjunt en 1973, doncs, una volta més, l’accés de dones al món universitari, aquesta vegada davant la creació d’una nova categoria laboral, segueix sent prou difícil. La Universitat continua sent un món profundament masculí a principis dels setantes, i si bé les dones ja no constitueixen una anomalia, la seva presència segueix estant molt minoritzada a mesura que ascendim en la jerarquia universitària. Cal tenir en compte que la forma en que s’obtenien dites places de professor adjunt, mitjançant un concurs-oposició que requeria traslladar-se a Madrid durant més d’una setmana per a enfrontar-se a successius tribunals, ja marcava una diferència en el punt de partida per a homes i dones, doncs per a elles podia resultar més complicat desplaçar-se a Madrid durant tant de temps, donat que a sobre d’elles carregaven més obligacions domèstiques, cura de fills, etc. 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Filosofia i Lletres

Dret

Ciències

Homes

Medicina

Ciències Polítiques, Económiques i Empresarials

Dones

Gràfic 6. Nomenaments de professors i professores adjuntes en 1973 (OM de l’1 de febrer).34

33 34

Elaboració pròpia a partir de MC, 1972/73. Elaboració pròpia a partir de MC, 1972/73.

15

El gràfic 6 ens mostra com, amb tres casos, la Facultat de Filosofia i Lletres és la que presenta un major nombre de dones nomenades adjuntes per l’OM de 1973. De fet, aquest nombre pot ser considerat paritari, ja que de set nomenaments: quatre són homes i tres són dones. Així mateix, no cal deixar de banda que, a expenses de la de Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials, és la Facultat amb un menor nombre de nomenaments. En el cas de les facultats de Dret i Ciències només dos dones obtenen plaça d’adjuntes en 1973, mentre que el nombre d’homes que ho aconsegueixen s’eleva a desset. En el cas de Medicina el percentatge és encara més ínfim, únicament una dona aconsegueix accedir al cos de professorat adjunt universitari front a quinze homes. Reprenent l’anàlisi del gràfic 5 observem com la tendència a l’alça entre el nombre de dones professores adjuntes anirà en augment fins a l’actualitat, salvant el descens de tres punts percentuals en 1995, dècada en la que ja havíem vist que es produeix un estancament generalitzat del nombre de dones entre el professorat de la Universitat de València. Ens inclinem a pensar que aquest estancament no es produeix només en l’accés de noves dones a la plantilla docent, sinó també en la promoció dintre de la mateixa. Tot i això, la paritat dins d’aquesta categoria a penes s’ha començat a aconseguir en l’actualitat, amb un 41% de dones (gràfic 7). És més, el primer any que es va superar la barrera del 40% va ser el 2011, amb un 40,2%, pel que podem dir que en l’últim lustre tornem a viure un període d’estancament, al menys pel que fa a la categoria de Titulars d’Universitat.

41%

59%

Homes

Dones

Gràfic 7. Titulars d’Universitat a 31/12/201435

Agregades La categoria de Professorat Agregat es crea en 1965 arrel de la mateixa llei que instaura el sistema actual de Departaments, tanmateix, aquesta figura té un recorregut més curt, sent absorbida per la de Catedràtic a partir de 1983. El d’Agregat era un nou tipus de professor universitari de rang superior en quant que dicta cursos regulars i dirigeix treballs d’investigació,

35

Elaboració pròpia a partir de Recull, 2015.

16

però igualment sotmès al Catedràtic o Cap de Departament al que s’adscrivia. És a dir, constitueix una categoria intermèdia entre el Catedràtic i l’Adjunt. A la Universitat de València les primeres places de professorat agregat es dotaren per al curs 1967/68, encara que per a trobar a la primera professora agregada haurem d’esperar al curs 69/70. Quadre 4. Primeres professores agregades de la Universitat de València36 Nom Àrea Isabel Gutiérrez Zuluaga Humanitats Mª Rosario de Pablo Vallejo Humanitats Antonia Corbera Llovera Humanitats Silvia Romeu Alfaro Ciències Jurídiques i Socials Elvira Ferres Torres Ciències de la Salut Carmen Leal Cercós Ciències de la Salut Teresa Mora Aznar Ciències Bàsiques i Experimentals Mª Rosa Miracle Solé Ciències Bàsiques i Experimentals

Any 1969 1971 1972 1972 1977 1977 1979 1979

Com es pot observar, totes les àrees van arribar a comptar amb professores agregades entre les seves plantilles, encara que en un nombre molt escàs. Es tracta d’un cas paradigmàtic de segregació vertical37, doncs a mesura que pugem en l’escala professional podem veure com el nombre de dones és menor i com la seva incorporació és més tardana. Com hem dit, el d’agregats era l’estatus immediatament inferior al de catedràtic. Encara que no es converteix en un requisit, la primera professora agregada de la Universitat de València, Isabel Gutiérrez Zuloaga, serà també la primera catedràtica pocs anys després.

Catedràtiques La primera Catedràtica d’Universitat a Espanya va ser Emilia Pardo Bazán, nomenada directament pel Ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts, Julio Burrell, en 1916, concretament li va ser creada a expenses seues la Càtedra de Literatures Neollatines. Aquesta fita en la història de les dones i de la pròpia universitat espanyola no va estar exempta de polèmica, doncs la majoria del Claustre de la Universitat Central de Madrid es manifestà en contra, al·legant que no podia existir a l’Estat espanyol cap persona, i encara menys una dona, suficientment preparada per a assumir dita Càtedra (Flecha, 2010: 262). Tot i així, encara hauríem d’esperar varies dècades per a trobar a la primera dona posseïdora d’una Càtedra per oposició, concretament va ser Ángeles Galindo Carrillo, que en 1953 obtingué la Càtedra d’Història de la Pedagoga i Història de les Institucions Pedagògiques de la Universitat de Madrid (Crespo, Del Amo, 2009). Així doncs, queda de manifest que les dues primeres fites en la història de les catedràtiques d’universitat espanyoles tingueren lloc entre els murs de les Facultats de Filosofia i Lletres, i a Madrid.

36

Elaboració pròpia a partir de MC, 1969/70; MC, 1970/71; MC, 1971/72; AIUV, Caixes, 7710; MC, 1978/79. 37 Mercadé (2009: 47) defineix la segregació vertical com el fenomen de la “piràmide”, en la qual “la base està formada per exèrcits de dones treballadores i a mida que anem pujant hi ha més i més homes”.

17

100,00% 90,00% 80,00% 70,00% 60,00% 50,00%

40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00%

1975

1980

1993

2005

2014

Catedràtiques Gràfic 8. Catedràtiques d’Universitat de la UV38

La primera Catedràtica de la Universitat de València fou Isabel Gutiérrez Zuloaga39, en 1972. Com acabem de veure, Isabel arribà a València com a professora agregada del Departament d’Història de l’Educació per al curs 1969/70, procedent de la Universitat de Madrid. En poc temps, Isabel va exercir com a Secretària de la Facultat de Filosofia i Lletres i accedí a la Càtedra d’Història de la Pedagogia, el que, com veurem en la segona part del treball, la convertia de facto en la primera dona en la Universitat de Valencia en formar part de la Junta de Govern, és a dir, en obstentar un càrrec de gestió política dins de la mateixa. L’estada d’Isabel Gutiérrez en la Universitat de València va ser més bé curta, doncs a gener de 1979 es trasllada com a Catedràtica a la Universitat Complutense de Madrid, on acabarà de desenvolupar la seva carrera professional.

38

Elaboració pròpia a partir de: MC, 1974/75; MC, 1979/80; Barberà, Lafuente i Sarrió, 1998; SAP, 2007; Recull, 2015. 39 AHUV, Arxiu General, Llibres 2585, f. 269 – 270.

18

Isabel Gutiérrez Zuloaga Carrera docent Professora Agregada d’Història de l’educació (1969 – 1972) Catedràtica d’Història de la Pedagogia (1972) Participació en la gestió universitària Secretària de la Facultat de Filosofia i Lletres (1970 – 1971) Directora d el’I.C.E. (1972 – 1975) Membre de la Junta de Govern de la Universitat de València (1972 – 1973 / 1975 – 1976)

L’accés a càtedres per part de les dones dins de la Universitat de València ha estat, i està sent, un procés lent i dificultós. Com s’observa en el gràfic 8, el percentatge de catedràtiques, la categoria més alta dins de l’escala universitària, es va mantindré per sota del 10% fins a la dècada dels norantes, quan s’aconsegueix arribar a un 12% en 1993. En 2005, més d’una dècada després, aquest percentatge continua situant-se sota el 20%, una xifra realment ínfima. En l’actualitat el percentatge ha millorat en alguns punts; tanmateix, continua prou lluny de la paritat. Després d’Isabel Gutiérrez, la segona dona en assolir la Càtedra en la Universitat de València va ser Emilia Salvador, Catedràtica d’Història Moderna en 1979. Hem de resaltar ressaltar el cas d’Emilia Salvador per ser la primera dona que, havent-se llicenciat ja en la Universitat de València en 196140, aconsegueix completar la carrera acadèmica fins assolir la posició més elevada per a un professor universitari. Entre les dos dones esmentades anteriorment, cal parlar de Matilde Fernández Blanco i de Isabel de Val Pardo. La primera arriba a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València, procedent de la Complutense de Madrid, en 1965 amb caràcter de Catedràtica Interina. Tot i això, l’estatus de Catedràtica no l’assolirà definitivament, per oposició, fins a 1983, sent la primera dona en accedir una Càtedra en l’àrea de Ciències Jurídiques i Socials. La segona arriba compta també com Catedràtica Interina de la Facultat de Ciències Econòmiques per al curs 1979/80, sense que aquest esdevingui un estatus permanent. Dins de l’àrea de Ciències de la Salud les primeres catedràtiques foren Mª Luz Terrada Ferrandis, Elvira Ferres Torres i Carmen Leal Cercós, les tres en nomenades en 1983 a la Facultat de Medicina. En el cas de Elvira Ferres, hem de dir que la categoria de Catedràtica l’obtingué relament en 1981, en la Universitat de Cadis, encara que dos anys després es traslladà de nou a la de València. Pel que fa a Mª Luz Terrada i a Carmen Leal, constitueixen les dos primeres dones que aconsegueixen, dins l’àrea de Ciències de la Salud, completar la carrera acadèmica a la 40

AHUV, Arxiu General, Llibres, 2677, f. 25.

19

Universitat de València, des d’estudiants a catedràtiques. Així mateix, en el cas de Carmen Leal compta també amb el mèrit de ser la primera Catedràtica de Psiquiatria de l’Estat espanyol.

Quadre 5. Les primeres catedràtiques de la Universitat de València Nom Càtedra Àrea Any Isabel Gutiérrez Història de la Humanitats 1972 Zuloaga Pedagogia Emilia Salvador Història Moderna Humanitats 1979 Esteban Matilde Fernández Enginyeria Financera Ciències Jurídiques i 1983 Blanco Socials Mª Luz Terrada Història de la Ciència Ciències de la Salud 1983 Ferrandis i la Documentació Elvira Ferres Torres Anatomia i Ciències de la Salud 1983 Embriologia Carmen Leal Cercós Psiquiatria Ciències de la Salud 1983 Com han assenyalat Marisa García de Cortázar i Mª Antonia García de León (1997: 342 – 344), les catedràtiques representen una minoria simbòlica dintre d’un grup professional masculinitzat que desenvolupa el seu treball en una institució, la universitària, que paradoxalment compta amb una majoria femenina. El de les catedràtiques és el cas més representatiu del que suposa la segregació vertical entre el professorat universitari. El que vol dir que encara que, com hem vist, s’assolís la paritat numèrica, quantitativa, aquesta no vol dir en cap cas que s’aconsiga també una paritat qualitativa. Des de l’inici de la seva singladura en la Universitat de València fins a l’actualitat, les dones han nodrit els graons més baixos de l’escala professional, com ajudants de classes pràctiques, auxiliars, encarregades de curs, professorat no numerari, etc. No obstant, entre el professorat titular (o adjunt abans de 1983) ja son menys les dones que composen les plantilles docents, i menys encara si ens fixem en l’estatus de catedràtiques. Així doncs, a mesura que escalem en la jerarquia universitària es constata com el percentatge de dones decreix significativament.

20

Capítol 2º: Anàlisi al detall d’una dècada concreta: de 1965 a 1975 Fins ara hem estudiat com ha evolucionat la presència de les dones entre el professorat de la Universitat de València des de que la primera dona irrompis en l’encerat de la mateixa fins a l’actualitat. Ara el nostre objectiu és posar la mira en un període de temps molt més curt a fi de poder constatar quines són les tendències en el comportament de les dones a curt termini dins del cos docent de la UV. L’elecció d’aquestes dates no és per a res gratuïta, doncs correspon al període d’expansió de la Universitat de València, en el que no només creix el nombre d’estudiants matriculats, sinó que també augmenten considerablement les plantilles docents de les cinc facultats que componien en eixos anys la UV, el que a més ens permetrà conèixer en quina mida i com participaren les dones d’aquest procés. 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Professores universitàries Gràfic 9. Percentatge de professores a la UV entre els cursos 1965/66 i 1974/75.41

La primera conclusió que podem extraure del gràfic 9 és que l’evolució de la presència de dones entre el professorat de la Universitat de València és, encara que en augment, lenta. En el curs 1965/66 les dones constituïen només un 12% del cos docent, mentre que en el curs 1974/75 eren el 28%, el que suposa un augment de setze punts percentuals (tassa de creixement del 57%). Tenint en compte que entre els dos cursos analitzats l’augment del professorat universitari en el seu conjunt és del 68%, podem concloure que, en gran mesura, l’expansió de la Universitat de València es va fer d’esquenes a les dones. Tot i això, el màxim fixat en 1975 no arriba ni al terç del total del professorat, pel que ens mourem molt lluny de la paritat en tot el període analitzat. Com veiem, tampoc és una progressió lineal, sinó que registra alguns alts i baixos. En 1967/68 es produeix un petit recés, al igual que en 1969/70, en ambdós casos de tan sols un punt percentual. Per contra, en els cursos 1968/69, 1970/71 i 1974/75 assistim a augments de més 41

Elaboració pròpia a partir de: MC, 1965/66; MC, 1966/67; MC, 1967/68; MC, 1968/69; MC, 1969/70; MC 1970/71; MC, 1972/73; MC, 1974/74; AIUV, Caixes 7777 i 7778.

21

de quatre punts percentuals. Per a poder conèixer millor les característiques i les causes d’eixes oscil·lacions passem ara a fer un anàlisi per facultats i per categories professionals. Anàlisi per facultat i sexe Per a aquest apartat trenquem en la dinàmica general del treball d’anàlisi per àrees de coneixement, ja que per a eixos anys només existien en la Universitat de València cinc facultats, pel que hem considerat més interessant dur a terme l’anàlisi centrant-nos directament en elles. 50%

45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%

Mitjana UV

Filosofia i Lletres

Ciències

Dret

Medicina

Ciències Pol., Eco. i Empr.

Gràfic 10. Evolució de la presència de dones entre el professorat de les cinc facultats de la UV entre 1965 i 197542

El primer que s’observa en el gràfic 10 és que, per a tota la dècada analitzada, la Facultat de Filosofia i Lletres és la que presenta un major percentatge de dones. De fet, aquesta Facultat pot considerar-se paritària ja en el curs 1968/69 i de nou en 1974/75, no obstant, com hem comprovat en l’apartat anterior d’aquest capítol, es tracta d’una paritat merament quantitativa, doncs les dones no participen d’igual manera en totes les categories professionals, sinó que es concentren en les més baixes. De fet, si agafem els quatre anys en els que es supera la barrera del 40% i els desgranem per categories, constatem com les dones es concentren en les inferiors (gràfics 11 a 14).

42

Elaboració pròpia a partir de: MC, 1965/66; MC, 1966/67; MC, 1967/68; MC, 1968/69; MC, 1969/70; MC 1970/71; MC, 1972/73; MC, 1974/74; AIUV, Caixes 7777 i 7778.

22

1968/69

1969/70

Catedràtiques

Catedràtiques

Adjuntes

Adjuntes

Ajudants i Encarregades de curs

Ajudants i Encarregades de curs

Gràfic 11. Distribució de les dones per categories professionals en la Facultat de Filosofia i Lletres43

Gràfic 12. Distribució de les dones per categories professionals en la Facultat de Filosofia i Lletres44

1973/74

1974/75

Catedràtiques

Catedràtiques

Adjuntes

Adjuntes

Ajudants i Encarregades de curs Gràfic 13. Distribució de les dones per categories professionals en la Facultat de Filosofia i Lletres45

Ajudants i Encarregades de curs Gràfic 14. Distribució de les dones per categories professionals en la Facultat de Filosofia i Lletres46

43

Elaboració pròpia a partir de: MC, 1968/69. Elaboració pròpia a partir de: MC, 1969/70. 45 Elaboració pròpia a partir de: MC, 1973/74. 46 Elaboració pròpia a partir de: AIUV, Caixes 7777 i 7778. 44

23

Reprenent l’anàlisi del gràfic 10, la segona facultat amb un percentatge de dones més elevat és la de Ciències, tot i que es situa en xifres molt més paregudes a les de la resta de facultats que no a la de Filosofia i Lletres, que constitueix una clara anomalia per a tot el període. El percentatge de dones entre el professorat de Ciències es manté estable durant tota la dècada entre un 10% i un 15%. Només en dos moments puntuals s’observen canvis més bruscos. En el curs 1969/70 assistim a una davallada del 15% al 11%, la qual es recupera al curs següent. Si atenem a les diferents categories professionals, s’observa com aquest descens es produeix en l’estament d’ajudants de classes pràctiques, recuperant-se en ell mateix els nivells anteriors en el curs següent. Com ja hem vist, l’estatus d’ajudant es caracteritzava per la seva inestabilitat, havent de ser renovat cada curs, pel que no és d’estranyar que pugin donar-se aquest tipus d’alteracions. Així doncs, tenint en compte que les d’ajudant i encarregada de curs eren les categories en les quals es concentrava el major nombre de dones, podem sentenciar que la situació d’aquestes dins del cos docent de Facultat de Ciències, així com de la Universitat de València en general, era del tot inestable. De les setanta-set professores que en la dècada analitzada passaren per la Facultat de Ciències, cinquanta-dos d’elles no superaren els dos anys de permanència, el que suposa un 68% del total. A continuació un 23% no arribaren a superar el llindar dels quatre anys, un 5% aconseguiren renovar la plaça entre cinc i huit anys i tan sols un 4% completa la dècada sencera (gràfic 15), per a les que cal tenir en compte el seu estatus d’adjuntes numeràries.

9 - 10 anys 5 - 8 anys

3 - 4 anys

1 - 2 anys

Gràfic 15. Anys de permanència de les professores en el cos docent de la Facultat de Ciències entre 1965 i 197547

Per quant a la Facultat de Medicina, aquesta viu un progressiu augment de la presència de dones entre el professorat fins al curs 1972/73, en el qual es situa en un 17%. Dit augment, que sens dubte és el més marcat de les cinc facultats, es produeix, sobretot, en la categoria d’adjuntes i, en menor mesura, en la d’ajudants de classes pràctiques, el que també trenca amb el patró habitual. No obstant, de forma contraria a la tendència general de la Universitat de València, a partir de 1973/74 assistim a un descens fins al 11%, desset punts per davall de la mitjana, el que 47

Elaboració pròpia a partir de: MC, 1965/66; MC, 1966/67; MC, 1967/68; MC, 1968/69; MC, 1969/70; MC 1970/71; MC, 1972/73; MC, 1974/74; AIUV, Caixes 7777 i 7778.

24

la situa com la Facultat amb menys presència femenina sobre l’encerat. Així mateix, és la Facultat amb menys estabilitat, doncs durant els deu anys analitzats, només dos dones aconsegueixen afermar la seva carrera. Per contra, la gran majoria, el 83%, a soles donen classes en la Universitat entre un i dos anys (gràfic 16).

10 anys 5 anys 3-4 anys

1-2 anys

Gràfic 16. Anys de permanència de les professores en el cos docent de la Facultat de Medicina entre 1965 i 197548

Passant ja a fixar-nos en la Facultat de Dret, aquesta és la que manté uns percentatges més estables durant tota la dècada analitzada, entre el 6% i el 8%, els més baixos de la Universitat de València. Només al final del període analitzat el percentatge s’eleva fins al 14%, apropant-se a la resta de facultats. El dos moments de màxim creixement són el curs 1970/71, en el que entren dues noves ajudants de classes pràctiques, el que implica un augment del 6% al 8%; i el curs 1974/75, en el que es dóna un augment de quatre punts percentuals sobre el total, sense que aquest estigui relacionat amb un augment de dones en el professorat – en números absoluts segueixen sent vuit –, sinó més bé amb un descens del número total de docents de la Facultat que únicament afecta als homes49. En tot cas caldria parlar de canvi qualitatiu, ja que Carmen Alborch promociona d’adjunta interina a la categoria d’agregada. Pel que respecta a l’estabilitat de les professores de Dret ens trobem amb una situació certament diferent en relació a les anteriors facultats, doncs el percentatge de dones que aconsegueixen completar l’estada entre el professorat durant tota la dècada no és tan ínfim en comparació amb les que protagonitzen un carrera més fugaç de un o dos anys. Tot i això, no hem d’oblidar que la de Dret és la Facultat on el percentatge total de dones no supera el 15% de la plantilla docent.

48

Elaboració pròpia a partir de: MC, 1965/66; MC, 1966/67; MC, 1967/68; MC, 1968/69; MC, 1969/70; MC 1970/71; MC, 1972/73; MC, 1974/74; AIUV, Caixes 7777 i 7778. 49 En aquells anys el nombre d’ajudants o d’encarregats de curs podia oscil·lar d’un curs a un altre, ja que no sempre s’aconseguia completar totes les vacants, afectant al conjunt de la plantilla docent.

25

10 anys 1 - 2 anys

5 anys 3 anys

Gràfic 17. Anys de permanència de les professores en el cos docent de la Facultat de Dret entre 1965 i 197550

Finalment, la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials (més tard la de Ciències Econòmiques i Empresarials), sorgeix en el curs 1967/68, incloent dones entre la seva plantilla de professorat des del primer moment. En números totals és la Facultat amb menys dones de la Universitat de València, no obstant, donat que es tracta d’una Facultat més petita que la resta, percentualment es situa per damunt d’altres com Dret o Medicina. Aquesta Facultat es caracteritza per presentar una major inestabilitat en els seus percentatges. En el curs 1968/69 es produeix un augment de cinc punts, tanmateix, al curs següent la presència femenina decau considerablement. Després d’eixa petita davallada, la situació va remuntant progressivament, de fet, en el curs 1974/75 es torna a produir altre augment fins al 16%. Com hem dit, la Facultat de Ciències Polítiques, Econòmiques i Empresarials comptà amb dones des del mateix moment de la seva creació, tot i això, cal matissar que això va ser en gran mesura possible gràcies al transvasament de professores d’altres facultats, especialment de la de Dret, amb Carmen Martí De Veses Puig o Teresa Puente Muñoz; però també de la de Filosofia i Lletres, amb Celia Amorós o Annette Gomis de Bañon. De fet, en el curs 1969/70, la present Facultat només comptava amb tres dones entre el professorat: Celia Amorós, encarregada d’assignatures del Filosofia del Dret, Annette Gomis de Bañon i Michelle Castelle, ambdues professores de llengües estrangeres51; pel que podríem considerar que la Facultat no comptava amb cap professora pròpia, és més, no comptava amb cap dona al capdavant d’assignatures relacionades directament amb l’economia o les ciències polítiques.

Per a concloure: Conèixer la situació de les dones entre el professorat universitari en els anys seixanta i setanta, així com en les dècades anteriors, és una tasca realment difícil per quant no és conserven 50

Elaboració pròpia a partir de: MC, 1965/66; MC, 1966/67; MC, 1967/68; MC, 1968/69; MC, 1969/70; MC 1970/71; MC, 1972/73; MC, 1974/74; AIUV, Caixes 7777 i 7778. 51 El cas de les professores de llengües estrangeres es repeteix en la resta de facultats de la Universitat de València, doncs sempre són docents, homes o dones, procedents de la Secció de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres els que imparteixen les classes d’anglès o francès en qualsevol de les titulacions.

26

pràcticament fonts al respecte, o en tot cas es troben incompletes. Algunes estimacions per al professorat universitari espanyol a principi de la dècada dels seixanta situen la presència de dones en torn al 8% (Almarcha, 1982 i Montoro, 1981). Tenint en compte que la mitjana de professores en la UV per al curs 1965/66 es situa en el 12%, podem aventurar que la nostra Universitat es trobava dins de la mitjana estatal per a aquests anys. Entre 1965 i 1975 assistim a un moment de creixement sense precedents de la Universitat de València, tanmateix, la presència femenina entre el PDI no creix de forma proporcional – recordem que el nombre total de professors entre les dues dates seleccionades és del 68% i que el creixement de dones dins d’aquest cos és del 57% –. Tot i així, hem de reconèixer que l’expansió de la Universitat afavorí l’arribada de noves dones a les diferents facultats, encara que no tingué el mateix efecte en la consolidació de les seves carreres professionals, doncs com hem vist la inestabilitat és el principal tret característic de la plantilla femenina. Altre fet transversal a tota la dècada i a totes les facultats és la consagració d’una forta segregació vertical que va acumulant a les dones en les categories professionals inferiors, mentre que impedeix, de facto, una promoció interna equiparable a la viscuda pels seus companys homes. Durant els anys analitzats, assistim a fites com la creació de l’estatus de “Professor Agregat” o del cos de “Professorat Adjunt Universitari”, categories a les quals si bé trobem dones des del principi, no ho fem en les mateixes proporcions que per al cas dels homes. Així mateix, també durant aquests anys té lloc la conquesta de les càtedres per part del gènere femení, amb Isabel Gutiérrez Zuloaga, qui no obstant no crea precedent, ja que constituirà una autèntica excepció durant quasi una dècada. Al cap i a la fi, l’estudi d’una sèrie concreta d’anys ens aporta una visió més detallada de quines eren les condicions de les dones dins del cos docent de la Universitat de València, en quins sectors es concentraven i quines eren les dificultats per a promocionar i consolidar una carrera professional a la Universitat. El que podem concloure és que les dones han passat d’estar excloses de la universitat a principis del segle XX, a trobar-se segregades dins d’algunes disciplines i de les categories laborals inferiors a mitjans d’aquest (Escarrer, Navarro, Bosch i Ferrer, 2007: 4). Aquesta segregació es justifica per la necessitat, una vegada que les dones han accedit al coneixement, de crear nous mecanismes que asseguraren el manteniment del control masculí dels llocs de major prestigi professional, com les càtedres. Així doncs, com assenyala Pilar Ballarín (2010: 243), l’accés de les dones a una posició intel·lectual cada volta més elevada no les va dotar globalment d’un major poder social, econòmic o polític, ja que trencada la dicotomia “ignorància – saber”, amb la qual es mantenia fins aleshores relegades de la vida pública a les dones, s’establiren nous mecanismes per a mantenir la distància entre “repetició saber”. És a dir, tot i que comencem a trobar els dos sexes en el cos docent de les universitats, els homes seguien produint el coneixement científic des de les càtedres, i les dones havien de limitar-se a reproduir-lo des de la posició d’ajudants o d’encarregades de curs. Una volta més, va ser la lluita d’aquestes dones per desenvolupar carreres pròpies, el que las va portar a anar trencant tots els obstacles fins assolir el cim de la jerarquia universitària. El que conclouen tots els estudis al voltant de la situació de la dona a la universitat, tant en la seva vessant de docents com d’investigadores, no a soles dins de l’Estat espanyol, sinó també en altres universitats europees, és que es dóna una tendència a la igualtat en les posicions professionals més baixes i que es van convertint en minories estancades a mesura que s’accedeix a llocs de major rellevància. Així mateix, encara que hi ha moments en els que es poden observar avanços, aquests no acaben de consolidar-se com una tendència a llarg termini. Aquest fenomen

27

és el que denominem “paradoxa de l’equitat de gènere” (Arranz, 2004; Ballarín, 2010; García de Cortazar i García de León, 1997 i 2001). Això es deu a que les dones han accedit a un mercat de treball marcat per una forta organització masclista. Aquesta incorporació, cal afegir, s’ha produït sobre la base d’una igualtat teòrica però d’una sèrie de desigualtats pràctiques tant en l’estructura familiar – com l’absència d’una distribució equitativa entre homes i dones de les responsabilitats de cura a tercers –, en les expectatives socials – de promoció, salarials, etc. –, en la gestió del temps laboral, o en l’existència de xarxes de comunicació informals, etc. (Mercadé, 2009: 45 – 47). Sí bé és cert que, a hores d’ara, no existeixen impediments legals ni institucionals en l’accés i la promoció de les dones a la universitat, sí que segueixen existint altre tipus d’obstacles relacionats amb factors socials i amb processos psicològics lligats a la construcció d’estereotips de gènere, com l’autolimitació o la discriminació interna, que sí poden afectar a l’exercici professional i restringir greument el principi d’igualtat d’oportunitats per a homes i dones (Barberá, Lafuente i Sarrió, 1998: 88). És a dir, a mesura que les dones han anat superant els obstacles que el patriarcat imposava per al seu desenvolupament professional i personal, aquesta a anat creant nous mecanismes, de vegades cada volta més subtils, per a mantenir-les relegades a un segon pla. Altre dels factors a ressaltar a l’hora d’enumerar les causes que dificulten l’accés de les dones a la docència universitària en igual nombre i qualitat que els homes és, sens dubte, l’absència de models de referència, l’absència d’exemples de dones amb les quals identificar-se i inspirar-se. El fet de que la història de la universitat s’haja escrit en masculí és el reflex de aquesta ha estat sempre una institució profundament patriarcal, en la que les dones que poc a poc anaven trobant un lloc en ella no eren visivilitzades en igualtat de condicions. Per a concloure, fent un repàs del que hem pogut constatar al llarg d’aquest capítol, tot i que ens falta molt de camí per recórrer, la situació de les dones dins de l’àmbit laboral de la Universitat de València ha anat consolidant-se tant en el nombre com en la qualitat. En relació amb aquest fet, una vegada més coincidim amb Ana Mercadé (2009: 46) alhora de justificar que això és fruit, bàsicament, de la “necessitat de realització personal i d’independència de les dones en aquests anys”. És a dir, era la voluntat de desenvolupar carreres pròpies el que espentà, i espenta, a les dones a superar tots els obstacles. La conquesta de les aules es perfilà com una necessitat insalvable de cara a desenvolupar carreres professionals qualificades, i una vegada trencades les barreres d’accés al món laboral restava per encetar la carrera investigadora.

28

Part II: Les dones PDI i la política a la Universitat de València Existeixen dos perspectives susceptibles d’adoptar-se davant en l’anàlisi de la distribució per sexe dels càrrecs. La primera és més estructural, i atendria al mode en que els diferents grups són protagonistes de l’esdevenir institucional, subjectes actius de les polítiques que en cada moment que desenvolupa una institució. La segona està més lligada als individus, reflexiona entorn a les significacions personals i relacionals que pot tindre una persona per desenvolupar un càrrec concret com indica Escolano (2006: 199). El nostre treball està basat més relacionat en el primer enfocament, tanmateix, també hem realitzat tota una sèrie d’entrevistes que ens aporten la segona visió. La segona part de la nostra investigació fa referència al tercer gran àmbit de participació en la vida universitària, el de la gestió i direcció de la mateixa. La faceta política a la Universitat és força important arrel de la autonomia universitària, defensada per totes les lleis d’universitats des del 1982. La gestió i la direcció de la universitat es materialitza en diferents llocs, sent els més representatius el Consell de Direcció i els Equips Deganals. L’estudi és necessari i pertinent al resultar obvi que una vertadera democratització de l’espai universitari fa necessària una major participació de les dones en els càrrecs directius, instàncies i mecanismes de poder, com a única forma de que aquestes puguen defensar els seus propis interessos i, a la vegada, la democràcia impulsa la presència de les dones, visibilitzant aquesta qüestió. La presència de les primeres dones en aquests llocs va contribuir a canviar actituds dels homes i les dones. Les dones varen començar a tindre referents i recolzaments, les primeres dones eren proclius a encaminar-se cap a on hi havia altres dones (Ballarín, 2010: 224). Hi ha existit un grup que històricament ha monopolitzat el poder, fins al punt de construir la nostra societat amb una jerarquia androcèntrica. Els àmbits públics, i la Universitat, hi ha existit una forta resistència al canvi i una reproducció de les desigualtats (Izquierdo et al., 1999: 49). Ho apreciem, per exemple, en el fet de que des de l’arribada de la primera estudiant fins que Olimpia Arozena començà a impartir classes de Paleografia i Diplomàtica hagueren de passar quaranta un anys, des d’aleshores fins que una dona ocupa un seient a la Junta de Govern, òrgan executiu de la Universitat de València, transcorrerien altres quatre dècades. La pregunta que es troba arrel del problema és: si un càrrec de direcció i govern a l’àmbit universitari implica major prestigi, reconeixement social, complements econòmics i altres qüestions positives poden portar a una realització personal positiva. Si a açò li sumem que partim de la base que, al ser una institució meritocràtica, tant homes com dones estan igualment preparats per a exercir càrrecs de responsabilitat, com podem explicar que la diferència entre homes i dones als llocs de direcció haja sigut tan marcada i continue sense arribar del tot paritària? Una explicació parcial és situa en que un grau important de dones declaren no sentirse interessades per la gestió en la mateixa mesura que les interessa la docències o, encara més, la recerca (Escolano, 2006: 201). Tanmateix, aquesta explicació podria arribar a ser esbiaixada doncs fins a quin punt no existeixen un importantíssim nombre de PDI homes que senten 29

exactament el mateix? Allò que sí hem pogut contrastar a partir de les entrevistes i altres estudis és que s’aprecia com un percentatge important de les dones que arriben a càrrecs de direcció compten amb càrregues familiars reduïdes. El present apartat ha estat dividit en diferents capítols: 

Els Departaments



Els Deganats i les Direccions d’Escoles Universitàries



El Claustre



El Consell de Govern



El Consell de Direcció

El nostre propòsit ha estat dilucidar quan varen accedir les primeres dones als determinats llocs de responsabilitat estudiats, quines foren les protagonistes dels canvis i els percentatges en els que s’ha mantés la proporció de dones i homes en els mateixos. Les dades arreplegades han estat extretes de la sèrie Càrrecs acadèmics del Servei de Recursos Humans de PDI de la UV, i de les Actes de les Juntes de Govern i de les de Claustre custodiades als Arxiu Històric de la UV, Arxiu Intermedi de la UV i l’Arxiu de la Secretaria General de la UV. A més, l’estudi ve adreçat amb una sèrie d’entrevistes a les dones que varen forçar aquests canvis per tal de contextualitzar l’estudi al temps que el dotem de contingut qualitatiu.

Capítol 1º:

Els Departaments

Com recordem de la primera part del present treball, la Universitat va passar a partir de l’any 1965 a estructurar-se Departaments52, abandonant la vella estructura per Càtedres. El seu nombre ha anat creixent fins situar-se actualment en 92, allotjats a les diferents Facultats i a la ETSE. Al cap dels mateixos es situa un director, o directora, encarregat de coordinar la docència i la investigació del departament, així com de respondre davant el Deganat del compliment dels programes docents. Sota la Direcció trobem el càrrec de Secretari o Secretaria del Departament, la tasca del qual passa més per l’organització interna d’aquest.

52

Els departaments es configuren, a partir de la Llei 83/1965 del 17 de juliol sobre l’estructura de les Facultats i el seu professorat, com la unitat estructural universitària que agrupa a les persones i els mitjans materials destinats a la tasca docent, formativa i investigadora en el camp d’una determinada disciplina (Estat espanyol. Llei 83/1965, de 17 de juliol, de l’estructura de les Facultats i el seu professorat. «BOE» a 21 de juliol de 1965, núm. 173, pàgs. 10293 a 10296).

30

30

50,00% 45,00%

25

40,00% 35,00%

20

30,00% 15

25,00% 20,00%

10

15,00% 10,00%

5

5,00% 0

0,00%

1989 1990

1993 1999 2002 Directores

2003 2005 2006 Secretàries

2008 2009 2011 Directores

2012 2015

Secretàries

Gràfic 18. Directores i Secretàries de Departament a la Universitat de València entre 1989 y 2015, en nombres absoluts i percentuals53.

En el gràfic 1 oferim una visió de conjunt de com ha anat evolucionant la situació de les dones en la possessió dels càrrecs de Directora i Secretària de Departament, des de l’any 1989, en el que comencem a tenir dades globals al respecte conservades, fins a l’actualitat. Les primeres dades de les que disposem, a l’any 1989, ens mostren com hi havia en aquell moment exactament el doble de Secretàries de Departament, 22,22%, que de Directores. Si ens fixem, en primer lloc, en les Secretàries de Departament, veiem com el següent any, el 1990, es produeix un fort creixement passant de haver-hi 16 a 26, representant el nou valor el 35,13% del total de les Secretaries. El proper any analitzat, el 1993, l’estadística patirà una davallada que retrocedirà fins al 23,40%. Tanmateix, superada aquesta data, el percentatge s’instaurarà en un entorn el 30% i el 40%. Els anys 2008 i 2009 representen els únics en els que hi ha existit una paritat en l’accés al càrrec de la Secretaria Departamental. Des de eixa data, hem vingut apreciant una davallada considerable de les dones en aquest càrrec fins al punt de perdre en 6 anys setze punts percentuals, col·locant-nos en les dades pròpies dels anys noranta. Per quant a les Direccions Departamentals no hem d’oblidar que aquest càrrec té un major pes dins el Departament per la seua visibilitat i per les majors responsabilitats lligades a aquest. Els mecanismes de la societat patriarcal, com la competència masculina pels càrrecs lligats a una major promoció, intenten vetar l’accés de la dona a llocs d’aquesta natura. A més, no hem d’oblidar que les dones compten amb un major nombre de càrregues imposades socialment que 53

Elaboració pròpia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament; UV Recursos Humans (PDI), Nomenament de càrrecs acadèmics. Per als dos primers anys, 1989 i 1990, la sèrie de “Càrrecs Acadèmics”, ens mostra una foto fixa de les Direccions Departamentals al complet. Per contra, la desaparició d’aquesta font fa que per a la resta del període vam haver de recórrer a la sèrie “Nomenament de càrrecs acadèmics”, a la qual figuren només els nomenaments que es feien any rere any. Per a la confecció del gràfic s’han utilitzat només els anys als quals es produeixen quaranta o més nomenaments, doncs a la resta es produeix un nombre de possessions tan reduït que no e pot considerar representatiu.

31

restringeixen les possibilitats d’assumir aquests tipus de càrrecs. Amb l’honrosa excepció de l’any 1993, la Universitat de València ha d’esperar fins a 2003 per apreciar un percentatge de dones Directores de Departament clarament superior al 10%, que fins aleshores ballava entre el 4% i el 11%. És justament l’any 2003 on per primera vegada veiem que el nombre de Directores de Departament supera al de Secretàries, sent un 33,33%. A la darrera dècada el percentatge de directores es trobarà sempre en una cruïlla al voltant de tretze punts percentuals, entre el 20% i el 33%. Ha sigut precisament al darrer any analitzat, el 2015, quan més a prop s’ha estat de la marca històrica marcada en 2003, quedant-se a soles a mig punt percentual d’igualar-la. A més, el 2015 també compta amb la particularitat de que és el segon any, després del 2003, on el nombre de Directores és major que el de Secretàries i, a més a més, amb una diferència major que en el cas del 2003, 32,75% front a un 27,77%. Com a conclusió, com apreciem al gràfic, destacar que només hi ha hagut una volta que hi haguera paritat en els nomenaments dels càrrecs dels departaments i, només, en el cas de les Secretàries de Departament, l’any 2009 quan varen poder trencar la barrera del 40% per arribar fins al 46%. Des d’eixe moment, observem una preocupant davallada que porta a un percentatge de Secretàries de Departament menor que el de 1990. Per altra banda, el percentatge de dones Directores de Departament es va disparar en el nou segle, patint alts i baixos després. Al primer curs del que es conserven registres, les vuit protagonistes a les Direccions de Departament varen estar:

Quadre 1. Directores de Departament al 198954 Nom

Departament

Àrea

Pascuala Morote Magán

Didàctica Llengua i Literatura

Humanitats

Maria Bonilla Musoles

Economia Financera i Comptabilitat

Ciències Jurídiques i Socials

Enriqueta Vercher González

Estadístiques i Inversions Operatives

Ciències Jurídiques i Socials

Maria Teresa Echenique Elizondo

Filologia Espanyola

Humanitats

Dolores Jiménez Plaza

Filologia Francesa i Italiana

Humanitats

Maria José Báguena Cervellera

Història de la Ciència i de la Documentació

Ciències de la Salut

Carmen Martorell Pallás

Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic

Ciències de la Salut

Maria Ángeles Ubeda Picot

Química Inorgànica

Ciències

54

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

32

En anterioritat, altres dones van assumir la direcció dels seus Departaments. Entre elles podem citar a Emilia Salvador Esteban, primera Directora de Departament de la Universitat de València, per al Departament d’Història Moderna entre 1972 i 1987. Pel que fa referència a les Secretàries de Departament, aquelles vint-i-sis primeres de les que tenim constància són: Quadre 2.Secretàries de Departament al 198955 Nom

Departament

Àrea

Pilar Martín Salvador

Àlgebra

Ciències

Isabel Picazo González

Biologia Vegetal

Ciències

Silvia Barona Vilar

Dret Administratiu i Processal

Ciències Jurídiques i Socials

Carolina Castillo Martínez

Dret Civil

Ciències Jurídiques i Socials

Soledad Bacharach de Valera

Dret Mercantil

Ciències Jurídiques i Socials

Concepción Galán Vicedo

Didàctica Llengua i Literatura

Humanitats

Eulalia Martínez Fernàndez Didàctica Expressió Musical, Plàstica i Corporal

Humanitats

Haydee Calderón García

Direcció d’Empreses

Ciències Jurídiques i Socials

Irene Palacio Lis

Educació Comparada i Història de la Educació

Humanitats

Elvira Sánchez Moyano

Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica

Ciències

Elsa Anselmi González

Farmacologia

Ciències de la Salut

Julia Benavent Benavent

Filologia Francesa i Italiana

Humanitats

Mercedes Carreras Giménez

Filosofia del Dret, la Moral i la Política

Ciències Jurídiques i Socials

Carme Martínez Tomas

Física Aplicada

Ciències

Maria Jesús Miranda Montero

Geografia

Humanitats

Rosa Muñoz Pomer

Història Medieval

Humanitats

55

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

33

Amparo Álvarez Rubio

Història Contemporània

Humanitats

Milagros Cárcel Ortí

Història Antiga i Cultura Escrita

Humanitats

Isabel Vázques Navarro

Enginyeria Química

Ciències

Dolores Martínez Esteban

Matemàtiques Aplicades i Astronomia

Ciències

Pilar Villabuena Bea

Metodologia d’Investigació i Diagnòstic Educatiu

Humanitats

Amparo Pons Martí

Òptica

Ciències

Remedios González Barrón

Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic

Ciències de la Salut

Esperanza Rocabert Beut

Psicologia del Desenvolupament i l’Educació

Ciències de la Salut

Ana Martí Igual

Sociologia i Antropologia Social

Ciències Jurídiques i Socials

Concepción Gómez Ocaña

Teoria de l’Educació

Humanitats

Com es pot observar, han hagut dones al capdavant de departament de totes les àrees de coneixement, a excepció de la de Enginyeria. Així mateix, com el mostra en els gràfics 2 i 3, l’àrea en la que més dones han assolit qualsevol d’aquests dos càrrecs de la de Humanitats.

34

Directores de Departament

Humanitats

Ciències Jurídiques i Socials

Ciències

Ciències de la Salut

Enginyeria

Gràfic 19. Directores de Departament per àrees al 198956.

Secretàries de Departament

Humanitats

Ciències Jurídiques i Socials

Ciències

Ciències de la Salut

Enginyeria

Gràfic 20. Secretàries de Departament per àrees al 198957.

56

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament. 57 Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

35

Capítol 2º:

Els Deganats i les Direccions d’Escoles Universitàries

Anàlisi per Centres Els Deganats i les Direccions d’Escoles Universitàries són una part bàsica d’aquest estudi al ésser la màxima representació dels centres; a més, el càrrec de Degà o Degana té una visualització més gran de cara a la societat que el dels Vicerectors58. Per l’anterior motiu els seus membres tenen una rellevància simbòlica gran dins els centres. A més, existeixen complements salarials i reducció d’hores de docència regulats per les diferents lleis universitàries, és per tot això que accedir a aquests càrrecs hauria de ser un objectiu per part d’homes i dones59. Hem confeccionat tres grups de gràfiques per a comprendre el millor possible l’evolució del percentatge de dones PDI al capdavant dels diferents centres de la Universitat de València. Entre els cursos 1976-1977 i 1977-1978 era necessari fer dues gràfiques diferents degut a la desaparició de les Facultats de Filosofia i Lletres i la de Ciències amb la posterior creació d’altres facultats hereves d’aquestes. D’altra banda, entre els cursos 1990-1991 i 1991-1992 ens hem vist obligats a generar altra gràfica perquè la metodologia per al recompte de PDIs de la que es disposa als diferents Arxius de la UV canvia, ja que fins al curs 1990-1991 comptem amb les plantilles completes de càrrecs acadèmics al complet i després d’eixa data només disposem dels nomenaments que es feien eixe any, pel que ens veiem obligats a canviar la metodologia d’anàlisi.

58

L’estudi de Tomàs, Ion i Bernabeu (2013: 205) posa de manifest com els càrrecs amb més visibilitat son, tant per a la població universitària com extrauniversitària, el de Rector/a, el de Degà/na i el de Vicerector/a, per aquest ordre; i, de cara a l’intern, el de Director/a de Departament. 59 Estat espanyol. Reial Decret 898/1985, de 30 d’abril, sobre el règim del professorat universitari. «BOE» núm. 146, del 19 de juny de 1985, pàgines 18927 a 18930.

36

35 30 25 20 15 10 5 0 1969-70

1972-73

1974-75

1975-76

1976-77

Mitjana UV

Rectorat

Filosofia i Lletres

Dret

Ciències

Medicina

Econòmiques i comercials Gràfic 21. Dones als Deganats i Direccions d’EU a la Universitat de València entre 1969 i 197760.

En aquest primer gràfic podem observar, des de comencen a accedir dones als Deganats fins al curs 1976-77, quan es divideixen les primitives facultats de Filosofia i Lletres i la de Ciències, com la mitjana de professores a Deganats i Direccions no supera fins el curs 1975-76 el 5%. Les Facultats on la presència de dones era més constant als equips de direcció eren la de Filosofia i Lletres i la de Dret. L’Escola Universitària i posterior Facultat d’Economia només comptarà amb dones en la seua direcció a partir del curs 1976-1977, mentre que Medicina i Ciències no arribaran a comptar amb dones en la seva direcció en tot aquest període. Arrel de la creació de més facultats a causa de la desaparició de Filosofia i Lletres, i de Ciències que es varen veure desdoblades en diferents centres, hem decidit fer quatre gràfiques als dos següents períodes a partir de les Àrees de coneixement de la UV des del curs 1977-78 amb l’objectiu de facilitar la seua correcta visualització. Tot seguit, es mostres les quatre gràfiques entre els cursos 1977-78 i el 1990-1991.

60

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

37

70 60 50 40 30 20 10 0

Mitjana UV

Geografia i Història

Filosofia i Ciències de l'Educació

Filologia

Gràfic 22. Dones als Deganats i Direccions d’EU a l’Àrea d’Humanitats entre 1977 i 199161.

Començant per la mitjana de dones als diferents càrrecs, veiem com al curs 1983-1984 es produeix una eclosió del nou model d’Universitat pública espanyola62, generant-se un context més favorable a la participació femenina als òrgans de direcció dels centres al caure l’anterior estructura més determinada per les relacions personals, podent-se determinar per l’estructura informal on els homes tendeixen a generar majors vincles al disposar de major temps lliures i afinitats socials63. Entre el curs 1982-83 i el curs 1983-84 es passa d’un paupèrrim 6% a un 17,24%, inaugurant una tendència de creixement fins a l’actualitat. Apreciem com fins al curs 1981-82 les direccions de tots els centres de l’Àrea són netament masculines, en aquest curs les Facultats de Filosofia i Ciències de l’Educació i la de Filologia trenquen el luctuós fet per situar-se entre el 20% i el 25%. Haurem d’esperar un curs més per veure com la Facultat de Geografia i Història també compta amb dones a la seua direcció, sent justament al 1983-84 el primer curs amb representació femenina a tots els centres de l’Àrea. El següent curs apreciem com Filologia arriba a un nou màxim i, dins l’Equip, veiem, per primera volta a l’Àrea, una dona com a Degana, Carme Barceló, sent alhora la primera degana de tota la Universitat de València. Al mateix temps, Geografia i Història, i Filosofia i Ciències de l’Educació continuen menejant-se entorn al 25%, mentre que la fugaç Coordinadora del Professorat d’Educació Física compta amb una direcció netament femenina.

61

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament. 62 La Llei Orgànica de Reforma Universitària (Llei 11/1983) obria un nou període a la historia de la universitat espanyola en determinar una nova estructura i un nou model de govern democràtic per a la mateixa, el que, a la pràctica, suposa una total renovació de les pràctiques polítiques universitàries i de les persones que les portaven a terme. 63 Cobo (2011) defensa que una de les bases del sistema patriarcal és l’existència d’una xarxa de solidaritat masculina, interracial, interètnica i interclassista, amb la qual assegurar-se la defensa dels seus privilegis.

38

Al curs 1985-86 Filosofia i Ciències de l’Educació es contrau fins al 0% i Geografia i Història aconsegueix mantenir-se en l’entorn del 20%, només Filologia, amb un 25%, es manté per davant a tota l’Àrea. Ja al curs 1988-89, es marca un nou màxim, del 60%, a Filologia de nou. A més, el dit curs, marca també un nou màxim particular per a Geografia i Història que arriba al 40% de dones a l’Equip, podent conformar el primer Equip paritari a la Facultat. El darrer curs de la dècada, el 1989-1990, la mitjana de dones a Equips de Direcció marca un màxim amb el 26,44%. A la fita aporten dones de: Filologia; Filosofia i Ciències de l’Educació, i Geografia i Història de major a menor percentatge de dones. L’últim curs analitzat al gràfic 2 es produeix un descens en la mitjana de la representació femenina, baixant del 26,44% anterior a un 18,47%. El major percentatge de dones a l’Àrea continuarà trobant-se el de l’Escola Universitària de Treball Social mentre que Filologia perdrà la seua preeminència, a mans Filosofia i Ciències de l’Educació. Geografia i Història també perd representació femenina, reculant fins al 20%.

120 100 80 60 40 20 0

Mitjana UV Medicina EU Fisioteràpia EU Infermeria Psicologia Coordinadora del Professorat d'Educació Física Gràfic 23. Dones als Deganats i Direccions d’EU a l’Àrea de Ciències de la Salut entre 1977 i 199164.

El primer que constatem a l’Àrea de Ciències de la Salut és que la dona s’incorpora als llocs de direcció de la Facultat després que a l’Àrea d’Humanitats. Serà, precisament, una Facultat de nova creació com Psicologia la primera en tindre dones al seu equip, a més constituint un Equip paritari. Malauradament, a continuació Psicologia perd la representació femenina al Deganat per tres cursos. En 1985 Medicina trenca la barrera i té un equip amb representació femenina per primera volta a la seua història. A més, l’Equip Deganal de Medicina serà el primer en tota

64

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

39

l’Àrea en incorporar a una Degana, Carmen Leal. El mateix curs es crea la nova Escola Universitària de Fisioteràpia i naix amb un Equip amb la meitat de dones, un màxim a tota l’Àrea. El període comprés per la gràfica acaba amb Fisioteràpia passant de liderar l’Àrea a quedar relegada, junt a Medicina, a no tindre cap dona a l’Equip; mentre que Psicologia arriba fins al 57,14%, establint-se l’Escola d’Infermeria com a punt intermedi entre ambdues tendències, amb un 33,33% de dones a l’equip deganal.

90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Mitjana UV

Econòmiques i comercials

EU EGB. València

Dret

EU Estudis Empresarials

EU Graduats Socials

EU Treball Social Gràfic 24. Dones als Deganats i Direccions d’EU a l’Àrea Ciències Jurídiques i Socials entre 1977 i 199165.

De la present gràfica, podem destacar com en la més d’una dècada que mostra només hi apareixen 6 Equips Deganals paritaris, i és que fins al curs 1983-84 veiem com només Economia comptava amb dones al seu capdavant. Al dit curs Dret tornarà a tindre representació femenina a l’equip deganal, hem de recordar que no comptava amb ella des del 1976-77, situant-se en el 40%. Els dos següents cursos, Economia es posiciona, amb un 20%, com al centre amb més percentatge de dones de l’Àrea seguit, de prop, per Dret. Al curs 1985-86 s’incorpora l’Escola Universitària de professorat d’EGB de València, la qual té un 33,33% de dones ja al seu primer Equip, mentre que Economia i Dret seguien la dinàmica de cursos anteriors. Al 1986-87 Dret torna a eixe 40% de dones al seu equip de direcció amb el qual també compta la recent incorporada Escola Universitària d’Estudis Empresarials. Tot alhora que els altres dos centres de l’Àrea decreixen. Dos cursos després, veiem com Estudis empresarials manté el seu 40% al temps que l’EU d’EGB marca un ítem a l’Àrea, i Dret i Economia es creuen just amb un 28,57%. 65

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

40

Els dos darrers cursos representats a aquesta gràfica consoliden a Economia i l’EU d’EGB com les que comptem amb més dones, i a Dret i a l’EU d’Empresarials com els centres amb una menor participació femenina. Per últim, hem d’apuntar que al curs 1989-90 apareix una nova Escola Universitària, la de Graduats Socials, que establirà la representació de les dones aquests dos cursos en un 20%.

60 50 40 30 20 10

0

Mitjana UV

Farmàcia

Ciències Físiques

Ciències Matemàtiques

Ciències Biològiques

Ciències Químiques

Gràfic 25. Dones als Deganats i Direccions d’EU a l’Àrea de Ciències Bàsiques i Experimentals entre 1977 i 199166.

El que avui en dia és el Campus de Burjassot és el que més va tardar en incorporar a dones als equips deganals de les seues Facultats. La primera Facultat en fer-lo és la de Farmàcia, amb una presència femenina important entre el professorat, al curs 1983-84, amb tota la redacció dels Estatus de la Universitat en marxa. A partir del curs 1986-87 la presència de dones es consolidarà finalment a les Facultats de Farmàcia i Químiques. Només trobem tres moments amb equips deganals paritaris com són els cursos 1989-90 i 1990-1991 en Químiques, i 1990-1991 en Biològiques.

A partir del curs 1990-1991 la Universitat de València canvia la forma de recopilar els seus càrrecs acadèmics als Deganats i a les Direccions d’EU de la casa. Així, ens hem vist obligats a fer un tall en el curs 1990-91. A més, com comença a fer-se a partir de nomenaments, deixant de banda la foto fixa de tots els càrrecs, hem d’aplicar a més una combinació de dades relatius i valors absoluts per a poder veure com d’importants o condicionats estan les dades per a cada curs.

66

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

41

60

120

50

100

40

80

30

60

20

40

10

20

0

0

N

Mitjana Uv

Gràfic 26. Dones als Deganats i Direccions d’EU a la Universitat de València entre 1993 i 201567.

El gràfic 6, en el que es mostren només els anys amb nomenaments, constitueix el primer de la nova metodologia per a entendre la importància que hem de donar-li al percentatge de cada any. En aquest estudi només acceptarem com a valors vàlids aquells estrets d’anys on la renovació de càrrecs siga completa o s’aproxime a la seua totalitat. Depenent del moment, podríem assumir que el nombre de total de nous càrrecs totals variarà d’un curs a altre. Als anys representats a la gràfica, assumim com a percentatges rellevants per a la investigació aquells que es corresponen a cursos on es renoven 60 o més càrrecs. És a dir, els cursos 1993-93, 199900, 2002-03, 2009-10, 2012-13 i 2014-15. Podem veure així que la primera volta que la mitja d’homes i dones a equips de direcció de centres a la Universitat de València va ser paritària és al curs 2009-10. En el curs 2002-03 encara es comptava només amb un 30% de dones a equips deganals i direccions d’EU i en els 7 cursos que porten fins al 2009-10 augmenta en més de 27 punts percentuals i mig. Al curs 2012-13 s’aprecia una disminució irrellevant i ja al passat curs, 2014-15, es dóna la coincidència de que la mitjana s’establisca en 50 percentuals exactes. A continuació, mostrem una nova gràfica només amb aquells anys que entenem que són numèricament rellevants per poder traure a partir dels seus resultats conclusions fiables per a la nostra investigació:

67

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Nomenament de càrrecs acadèmics.

42

60

120

50

100

40

80

30

60

20

40

10

20

0

0 1993-94

1999-00

2002-03 N

2009-10

2012-13

2014-2015

Mitjana UV

Gràfic 27. Dones als Deganats i Direccions d’EU a la Universitat de València entre 1993 i 2015, només als cursos on es nombre de nomenaments és igual o superior a 6068.

Passem tot seguit a mostrar les gràfiques elaborades de la participació femenina en equips Deganals i de Direcció d’EUs per Àrees per tal de facilitar la seua comprensió ja que no és possible com a conseqüència de l’elevat nombre de centres.

90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Geografia i Història

Filosofia i Ciències de l'Educació

Filologia, Traducció i Comunicació

Mitjana UV

Gràfic 28. Dones als Deganats i Direccions d’EU a l’Àrea d’Humanitats entre 1993 i 201569.

68 69

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Nomenament de càrrecs acadèmics. Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Nomenament de càrrecs acadèmics.

43

120 100 80 60

40 20 0

Infermeria i Podologia

Fisioteràpia

Psicologia i Logopèdia

Mitjana UV

Medicina i Odontologia

Gràfic 29. Dones als Deganats i Direccions d’EU a l’Àrea de Ciències de la Salut entre 1993 i 201570.

La primera classificació que podem establir a l’apreciar les gràfiques 8 i 9 és entre aquelles que han arribat a la paritat des de fa dècades i aquelles que avui en dia no han tingut cap o fa més d’una dècada que no tenen un equip amb un 40% de dones o més. Entre les primeres trobem les facultats de Filologia, Traducció i Comunicació; Geografia i Història; Psicologia i Logopèdia; Fisioteràpia, i Filosofia i Ciències de l’Educació. Entre les segones, es compten Medicina i Odontologia, i Infermeria i Podologia. Podem constatar d’aquesta forma que en la majoria de les Facultats de l’Àrea d’Humanitats hem arribat a la paritat numèrica, per ara sense atendre a distincions del càrrec. Veiem, a més, com hi ha tres Facultats que es situen a partir de 2009 sistemàticament per damunt de 60%: Geografia i Història; Psicologia i Logopèdia, i Filosofia i Ciències de l’Educació.

70

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Nomenament de càrrecs acadèmics.

44

70 60 50 40 30 20

10 0

Dret

Economia

Magisteri

Ciències Socials

Ciències de l'Activitat Física i l'Esport

Mitjana UV

Gràfic 30. Dones als Deganats i Direccions d’EU a l’Àrea de Ciències Jurídiques i Socials entre 1993 i 201571.

Dins de l’Àrea de Ciències Jurídiques i Socials (gràfic 10), comencem per la Facultat de Magisteri, observem com ha existit una disminució de la participació femenina al seu equip de direcció des del més del 60% a 1991 als deganats conformats des de fa un lustre amb menys del 35% de participació femenina. Després ens trobem als altres tres centres uns percentatges similars. Tots ells es menegen en una cruïlla des l’entorn del 30% fins al 60%. Tanmateix, només Ciències Socials ha estat l’única Facultat que ha aconseguit formar equips paritaris durant tot el segle XXI.

71

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Nomenament de càrrecs acadèmics.

45

90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Ciències Físiques

Ciències Matemàtiques

Ciències Biològiques

Ciències Químiques

Farmàcia

ETSE

Mitjana UV Gràfic 31. Dones als Deganats i Direccions d’EU a l’Àrea de Ciències entre 1993 i 201572.

En aquest gràfic observem com s’afermen comportaments ja vistos anteriorment. Les sis Facultats poden ser dividides en tres parelles. Les facultats de Biològiques i Farmàcia són aquelles que porten més terreny guanyat en la formació d’equips deganals paritaris. Després, tenim Químiques i Matemàtiques que sí han arribat a conformar equips paritaris amb prou freqüència. I per últim, apareixen dos Facultats que només han conformat un equip paritari en tota la seua història: Físiques i la ETSE.

Anàlisi per càrrec

Anteriorment hem apreciat la segregació horitzontal73 que ha existit en les diferents àrees de la Universitat de València. Ara, tanmateix, anem a estudiar el fenomen fixant-nos en altra qüestió com és la segregació vertical74 que ha afectat i afecta negativament a les dones arreu de la Universitat de València. Per a aquesta part hem elaborat tres gràfiques per a Facultats, Escoles Universitàries i per a l’actual Consell de Direcció de la UV.

72

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Nomenament de càrrecs acadèmics. Mercadé (2009:47) defineix la segregació horitzontal com la “presència majoritària de les dones en determinats sectors, sobretot en els sectors de serveis relacionats amb la cura de les persones, i, per contra, la seva baixa presència als sectors científics i tècnics”, el qual també es pot anomenar “feminització del treball”. Per al nostre estudi ha quedat sobradament provat com les humanitats constitueixen un sector prou feminitzat, mentre que altres àrees o disciplines, com el dret o les enginyeries, continuen patint una forta masculinització. 74 Mercadé (2009: 47) defineix la segregació vertical com el fenomen de la “piràmide”, en la qual “la base està formada per exèrcits de dones treballadores i a mida que anem pujant hi ha més i més homes”. En el cas que ens ocupa podríem dir que l’entrada de les dones al PDI de la Universitat no ha anat acompanyada d’una presencia equiparable en els càrrecs de gestió i direcció de la mateixa, copats majoritàriament per homes. 73

46

Exposem a continuació breument un llistat de les dones que als primers anys varen ocupar càrrecs al si dels seus centres, és a dir, de les pioneres en assumir càrrecs de gestió i direcció en la Universitat de València. En primer lloc reflectim en aquest llistat les primeres Secretàries de Facultat:

Quadre 3. Secretàries de Facultat a la Universitat de València75 Nom Mª Isabel Gutiérrez Zuluaga Mª del Carmen Martí De Veses Puig Mª José Bono Guardiola Pilar Pedraza Martínez Mª José Carrera Gonzalo Mª Elena Olmos Ortega Marina Herraez Domínguez Carmen García Monerris Mª José Carbonell Boria Dolores Giménez Plaza Emma Castelló Taliani Concepción Domingo Pérez Dolores Fores Conchell Margarita Sánchez Tello Adela Valero Aleixandre

Facultat Filosofia i Lletres Dret Filosofia i Lletres (Campus Alacant) Geografia i Història Filosofia i CCEE Dret Farmàcia Geografia i Història Geografia i Història Filologia Econòmiques Geografia i Història Econòmiques Químiques Farmàcia

Anys 1970 – 1971 1974 - 1977 1979 – 1980 1983 – 1984 1983 – 1985 1983 - 1984 1983 1984 - 1986 1986 - 1987 1986 - 1987 1986 – 1987 1988 - 1991 1988 – 1991 1990 - 1991 1990 - 1991

Com es pot observar, la gran majoria de Secretàries de Facultat fins als anys noranta procedien de l’àrea d’Humanitats i, més concretament, de la Facultad de Geografia i Història. Per contra, ni a les facultats que composen l’àrea de Ciències de la Salut ni a les d’Enginyeria podem trobar Secretàries en aquesta primera etapa.

Quadre 4. Vicesecretàries de Facultat76 Nom Milagros Gil – Mascarey Boscá Pilar Velilla del Campo Mª Dolores Moreno Luzón Ana Giordano Gramegna Begoña Giner Inchausti Consuelo Ramón Chornet

Facultat Filosofia i Lletres Econòmiques Econòmiques Filologia Econòmiques Dret

Anys 1975 – 1977 1977 – 1978 1978 – 1981 1981 – 1985 1981 – 1984 1986 – 1991

Pel que fa als Vicedeganats haurem d’esperar fins a 1981 fins poder trobar una dona al capdavant d’un d’ells.

75

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament. 76 Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

47

Quadre 5. Vicedeganes a la Facultat de València77 Nom Facultat Mercedes Vico Monteoliva Filosofia i CCEE Mª del Carmen Martorell Pallàs Psicologia Emilia Serra Desfilis Psicologia Begoña Giner Inchausti Econòmiques Natividad López Rodríguez Filosofia i CCEE Remedios Sánchez Ferriz Dret Isabel Zábala Sánchez Químiques Amparo Ruiz Torner Medicina Mª Pilar D’Ocón Navaza Farmàcia Mª José Carbonell Boria Geografia i Història Ana Giordano Gramegna Filologia Marisa García Benita Psicologia Josefa Ridaura Martínez Dret Adoración Sánchez García Filosofia i CCEE Mª Luisa García Merita Psicologia Josefa Lafuente Benaches Psicologia Pilar Valcárcel González Psicologia Antonia García Benau Econòmiques Aurora Pedro Bueno Dret (Campus Castelló)

Anys 1981 – 1983 1983 – 1985 1983 – 1984 1985 – 1986 1986 – 1989 1986 - 1987 1986 – 1991 1986 – 1989 1986 – 1989 1988 – 1989 1988 – 1991 1988 - 1989 1988 – 1989 1990 – 1991 1990 – 1991 1990 - 1991 1990 – 1991 1988 – 1991 1990 – 1991

Per últim, allò que més tarda en arribar és l’assumpció per part d’una dona el paper capdavanter de les Facultats, els Deganats: Quadre 6. Deganes a la Universitat de València78 Nom Facultat Carmen Barceló Torres Filologia Carmen Alborch Bataller Dret Carmen Leal Cercós Medicina Antònia Sánchez Macarró Filologia Mª Àngels Ull Solís Biologia

Anys 1984 – 1985 1984 – 1986 1985 1988 – 1991 1990 – 1991

En el cas de les deganes i vicedeganes totes les l’àrees de coneixement és troben més o menys igualades en la participació de dones al capdavant de les seves facultats. Així mateix en totes podem trobar alguna degana, a excepció, cab matisar, de l’àrea d’enginyeria, que tardarà molt més temps en incorporar dones al seus equips de direcció i que, a hores d’ara no ha conegut cap degana. De tota la llista analitzada, corresponent a les dones que assumeixen càrrecs de gestió i direcció en els primer anys en el que la Universitat de València es van incorporant dones en aquests llocs, només tres noms es repeteixen, és dir, fan carrera en la política universitària: Begoña Giner Inchausti, Vicesecretària i després Vicedegana de la Facultad d’Econòmiques; Mª José Carbonell Boria, Secretària i Vicedegana de la Facultat de Geografia i Història; i Ana Giordano, Viceseretària 77

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament. 78 Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

48

i Vicedegana de la Facultat de Filologia. De fet, de les cinc primeres deganes cap havia tingut una experiència prèvia en altre càrrec de direcció. Seria interessant comentar com el primer cas d’una dona ocupant un càrrec de responsabilitat al sí d’una Facultat ho assumeix una dona que no apareix a aquests llistats. Aquell primer moment va estar protagonitzat per Carmen Martí Deveses Puig, professora de Dret Internacional, al curs 1966-67. Tanmateix, no el podem considerar un cas a l’ús perquè es va integrar a la Comissió Gestora de la Facultat d’Agrònoms per tal d’encetar el projecte, ella era l’única dona en un equip de sis membres.

120 100 80 60 40 20 0

Mitjana UV

Deganes

Vicesecretàries de Facultat

Vicedeganes

Secretàries Facultat

Gràfic 32. Dones als càrrecs de direcció de facultat de la Universitat de València79.

La gràfica ens mostra com fins el curs 1981-82 només hi havia dones als càrrecs directius de les facultats en els llocs de Secretàries de Facultat o Vicesecretàries. Curiosament fins la divisió de les Facultats de Filolosofia i Lletres, i Ciències sempre havia hagut dones ocupant alguna Secretaria de Facultat com a mínim des de que hi ha registres. És a dir, el nombre de centres augmenta en el dit curs però a pesar de que hi ha més Facultats cap dona logra arribar a ser Secretària de Facultat. Un cas diferent a la resta és de Vicesecretàries de Facultat. Aquest càrrec només ha existit, la major part del temps, en dos Facultats: la de Dret i la d’Economia. El tercer estament al que s’incorporen les dones PDI de la UV és al de Vicedeganes, càrrec al capdavant del qual no trobem dones fins al curs 1981/82. Tant les Vicedeganes com les Secretàries de Facultat han estat en valors pareguts a les darreres tres dècades, amb puntuals pics de les Secretàries de Facultat. Durant bona part dels anys huitanta, els dos grups han estat entre el 10% i el 20%. En la dècada dels 90 es situen tots dos 79

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament; i UV, Recursos Humans (PDI), Nomenamet de càrrecs acadèmics.

49

valors entre els 20% i els 40% amb un pic de les Secretàries de Facultat molt ressenyable que las catapulta fins el 60%. A continuació, a la primera dècada del segle XXI, observem com en aquests dos càrrecs ja tenim una situació prou estable de paritat, superant sempre el nombre de Vicedeganes i Secretàries de Facultat la fita del 40%. Tanmateix, veiem com es va consolidant la superioritat de les Vicedeganes per damunt de les Secretàries de Facultat. A més, aquesta tendència sembla que es consolida als darrers anys i, fins i tot, al càrrec de Secretària de Facultat es perd la paritat. Açò és un detall curiós i que ens ha de fer reflexionar, doncs en un principi el càrrec de Secretària és on millor casa la dona, dins l’Equip Deganal, segons els rols del patriarcat. El càrrec de Secretària de Facultat té més a veure en l’organització interna de l’Equip i de la mateixa Facultat, més a veure amb la intendència, paper clàssicament reservat pel masclisme a les dones. Per últim, hem de comentar el lloc de màxima representació de la Facultat i al que la dona va tardar més en poder arribar. La primera generació de Deganes que assumiren el càrrec va estar formada per Carme Barceló (1985), Carmen Alborch (1985) i Carmen Leal (1986). Assumiren els seus càrrecs per aquest ordre i varen ser deganes de les facultats de Filologia, Dret i Medicina respectivament. La Facultat de Filologia era la que llavors venia comptant amb una major presència femenina entre el professorat però les altres dos eren Facultats fortament masculinitzades. Açò fa que tingam que posar de relleu el seu destacat paper. A més, la primera dona que va arribar al Deganat a l’àrea de Ciències Bàsiques i Experimentals va estar Maria Àngels Ull Solís, a la Facultat de Ciències Biològiques (1990). Des d’aquell primer curs amb Deganes al 1984-85, hem passat altra dècada pràcticament amb les dones per baix dels 20% fins al curs 1993-94. Després, no serà fins al curs 2009-10 quan tornem a disposar de dades fiables per veure com el nombre de deganes torna a situar-se per damunt d’eixe 20%. El darrer lustre el podem considerar positiu si el comparem amb la seqüència històrica, tanmateix hi ha encara un paupèrrim 27,27% de dones ocupant els deganats de la UV.

Passem, a continuació, a fer la mateixa anàlisi per referint-nos, aquesta volta, a les Escoles Universitàries que va tindre la Universitat de València entre 1983 i 2010. Comencem per veure a les pioneres que varen innaugurar la presència femenina en els diferents càrrecs. Encetem el repàs amb les Secretàries, aquesta volta, d’Escoles Universitàries: Quadre 7. Secretàries d’Escola Universitària a la Universitat de València80 Nom Rosario Zurriaga Llorens Mercedes González Suárez Maria Luisa Contri Sempere Pilar Bonet Rosado

Escola Fisioteràpia EGB Castelló EGB València Empresarials

Any 1984 1986 1986 1986

A continuació, mostrem les Vicedirectores d’EU que curiosament ací entren al mateix any encara que en diferent curs:

80

Elaboració propia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

50

Quadre 8. Vicedirectores d’Escola Universitària a la Universitat de València81 Nom Enriqueta Gaos Ariño Olga Quiñones Fernández Pilar Martín Salvador Mercedes Casp Hervàs Maria Rosa Bombín de Pablo Amparo Benavent Garcés Celedonia Igual Camacho Maria José Cuenca Ordiñana Dolores Castelló Pellicer Rosario Zurriaga Llorens Rosa Giner Sánchez Alicia Mazzola Arístegui Ana Poyatos García Cristina Muñoz Lledó

Centre EGB València EGB València EGB Castelló EGB València Empresarials Diplomats Infermeria Fisioteràpia EGB Castelló EGB València Fisioteràpia EGB València Treball Social Treball Social Treball Social

Any 1984 1984 1986 1986 1986 1986 1986 1988 1988 1988 1990 1990 1990 1990

El darrer graó al que accedeixen les dones, com també succeix en el cas de les Facultats, és a les Direccions de les EU: Quadre 9. Directores d’Escola Universitària a la Universitat de València82 Nom Teresa Yeves Bou Celedonia Igual Camacho Mª Luisa Contri Sempere Mª Amparo Benavent Garcés Magdalena López Precioso

Escola Treball Social Fisioterapia Magisteri Enfermeria Treball Social

Any 1990 1992 1993 1993 1996

81

Elaboració pròpia a parir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament. 82 Elaboració pròpia a parir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

51

120

100 80 60 40 20 0 1969-70 1972-73 1974-75 1975-76 1976-77 1977-78 1978-79 1979-80 1980-81 1981-82 1982-83 Mitjana UV

Directores d'EU

Secretàries d'EU

Vicedirectores

Gràfic 33. Dones als càrrecs de direcció de escoles universitàries de la Universitat de València83.

Ací presentem l’altra gràfica on venen representades les Escoles Universitàries. Si ens fixem en quan les dones entren a aquests llocs veiem com és després de que ho hagen fet a les Facultats. La primera representació femenina als Equips Directors de les EU, a l’igual que passa a les Facultats, és com a Secretàries d’EU. Les Vicedirectores arribarien tot seguit el següent curs. Per a l’aparició de les primeres Directores hem d’esperar fins al curs 1989-90. Aquesta primera Directora d’EU va ser Celedonia Igual a la EU de Fisioteràpia. Al següent curs analitzat, el 199394, s’arriba fulgurantment a la paritat amb ja el 50% de Directores d’EU. A més, en aquest mateix curs es produeix un fet insòlit a la UV com és que totes les Secretàries d’EU foren dones. Per últim, destacar que, llevat del darrer curs analitzat, durant tot l’actual segle hi ha hagut paritat tant al cos de Directores d’EU com de Vicedirectores. Torna a ser curiós que ací passe el mateix amb les Secretàries d’EU que passava amb les Secretàries de Facultat, docs en un primer moment, són els llocs on les dones més prompte accedeixen, però des de fa anys el percentatge de dones s’ha vist greument limitat.

En síntesi: L’àrea d’Humanitats és la primera de la Universitat de València en incorporar dones a l’equip deganal, amb Isabel Gutiérrez Zuloaga com a Secretària de la Facultat de Filosofia i Lletres al curs 1969/70, el que la converteix en la primer dona en formar part d’un equip de direcció facultatiu en tota la història de la Universitat de València. Els primers equips paritaris es constitueixen al curs 1983/84 en les Facultats de Dret i de Psicologia, sense que aquesta fita coincidís amb l’arribada d’una dona al màxim càrrec de direcció d’una facultat, el de degana. La primera degana de la Universitat València serà Carmen

83

Elaboració pròpia a partir de UV, Recursos Humans (PDI), Càrrecs Acadèmics, Deganats/Direccions de Departament.

52

Barceló, a la Facultat de Filologia en el curs 1984/85, qui amés encapçala el primer equip paritari dins de l’àrea d’Humanitats; seguida molt de prop per Carmen Alborch, degana de la Facultat de Dret des de finals del mateix curs, i per Carmen Leal, degana de la Facultat de Medicina en el curs 1985/86; totes tres les primeres deganes de les seves respectives àrees. La de Ciències serà l’àrea que més temps tardarà en conèixer una degana dona, fins que en el curs 1990/91 amb Mª Àngels Ull Solís assumeix el deganat de la Facultat de Química. Finalment, cal remarcar que l’àrea d’Enginyeria encara no ha tingut cap dona al capdavant de la seva Escola Tècnica Superior, així com tampoc cap equip paritari fins al curs 2014/2015. Pel que fa als vicedegants, aquest estament es conquista pel gènere femení en torn als mateixos anys. La primera vicedegana de la Universitat de València és Mercedes Vico, a la Facultat de Filosofia i CCEE, nomenada l’any 1981. En 1983, Carmen Martorell Pallàs, de la Facultat de Psicologia, es converteix en la primera videgana de l’àrea de Ciències de la Salut; seguida per Begoña Giner Inchausti, de la Facultat d’Econòmiques, primera vicedegana de l’àrea de Ciències Jurídiques i Socials en 1985; i per Isabel Zábala, de la Facultat de Química, primera vicedegana de l’àrea de Ciències al 1986. Així doncs, encara que per pocs anys de diferència, el cert és que les dones assumiren primer el càrrec de vicedeganes, que podríem dir “intermedi”, més centrat en la gestió de les diferents àrees d’una facultat, que el de deganes, amb una vessant molt més política i amb una major projecció i visibilitat cap a l’exterior. En el cas de les escoles universitàries, des de mitjans dels 80 podem trobar dones assumint càrrecs de Secretàries d’EU i de Vicedirectores d’EU, mentre que per al cas de les direccions no serà fins a 1990, amb Teresa Yeves Bou al capdavant de l’Escola de Treball Social, quan podrem trobar dones en tots els graons de direcció. Així mateix, l’ocupació mitjana de càrrecs en escoles universitàries no és paritària fins al curs 2009/10. Aquest esclat de dones i d’equips paritaris a les facultats i a les escoles universitàries a mitjans dels anys 80 s’ha de posar necessàriament en relació amb l’aprovació de la Llei de Reforma Universitària de 1983 i amb l’encetament de la redacció dels Estatus de la Universitat de València, que obriren al si de la mateixa el debat sobre la democratització de les seves institucions i, en paral·lel, el de la participació de les dones en ells. Tot i això, aquell augment sense precedents de la participació de les dones al capdavant de la política universitària no va suposar la consolidació de la seva presència, que es mostra bastant inestable pràcticament fins a l’actualitat. La primera volta que la Universitat de València assolí una mitjana de dones als equips deganals paritària fou al curs 1996/97, consolidant-se aquesta tendència només a partir de 2009. De nou, cab posar en relació aquesta fita amb l’aprovació d’una llei que marcà un abans i un després pel que fa a qüestions d’igualtat en la societat espanyola, la Llei Orgànica 3/2007 del 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes84, més coneguda como a Llei d’Igualtat, el V títol de la qual estableix la presència equilibrada de dones i d’homes en els nomenament dels òrgans directius de l’Administració de l’Estat i dels organismes i empreses públiques. El que la cronologia d’aquestes fites històriques per a la història de les dones i de la pròpia Universitat de València ens mostra és, en primer terme, que la dona ha anat conquistant tots els càrrec de direcció a escoles i facultats d’una forma progressiva, des de les secretàries fins als deganats. Recuperant a Ana Mercadé (2009: 50) en el seu estudi sobre la situació de la dona al món laboral, aquesta tendència a ocupar primer el que ella anomena “quadres intermedis” és 84

Estat espanyol. Llei Orgànica 3/2007 del 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. «BOE» núm. 71, del 23 de març de 2007.

53

una constant a tots els sectors de l’economia, tant els més feminitzats com els que es mantenen masculinitzats. Per a Mercadé és imprescindible que hi haja dones en tots els òrgans d’administració i gestió no només per justícia, que també, sinó essencialment perquè en ells “és on es creen les xarxes informals de relacions i de poder, bàsiques per a la promoció, per a l'assentament empresarial i per a la carrera professional. (...) Però el més important per al futur de les dones és que des d'aquells llocs les dones poden canviar les regles del joc i la cultura masclista, creant models d’exemple que la societat necessita” (Mercadé, 2009: 52). I, en segon terme, que la presència femenina en aquests llocs de direcció ha hagut d’estar condicionada en gran mida per factors externs a la Universitat de València, com l’apertura democràtica dels anys 80 amb la LRU o la Llei d’Igualtat de 2007. La primera degana de l’Estat espanyol va ser Carmina Virgili Rodón, que en 1977 encapçalava la Facultat de Ciències Geològiques de la Universitat Complutense de Madrid. Com podem veure, quasi deu anys separen aquesta data de la d’entrada de la primera degana a la Universitat de València, el que suposa un considerable retard.

Capítol 3º:

El Claustre de la UV

En aquest tercer capítol estudiarem la problemàtica existent al Claustre de la Universitat de València. El Claustre és un òrgan que es crea arrel dels primers estatuts democràtics aprovats per la Universitat de València l’any 1984 a partir del Claustre Constituent conformat a tal efecte. Aquest crea una Comissió d’Estatus – on només participaren vint-i-tres dones (23,2%), que presentarà els seus resultats a finals del curs 1983-84, sent ratificats pel conjunt del Claustre85. A partir d’aquest moment, s’han celebrat deu votacions a Claustre entre el col·legi electoral de PDI, per tal de triar representants a l’òrgan que fa les voltes de parlament universitari, composat per 300 persones. Només, les dos darreres votacions al 2009 i al 2013 han donat com a resultat representats del PDI paritaris i amb un estretíssim marge de 40,78% i 41,08% respectivament. Abans de passar a fer un estudi detallat de com ha anat evolucionant la presència de dones al Claustre, cal fer una aclaració de com es conforma el mateix i de quins són els mecanismes per accedir-hi. Dels 300 membres que conformen el Claustre de la Universitat de València, 191 corresponen al professorat en les seves diferents categories, el qual son elegits mitjançant eleccions democràtiques. Per a formar part del Claustre cal presentar un candidatura individual, el que vol dir que la iniciativa per a presentar-se és sempre personal, fruit de la pròpia voluntat, fet pel que encara té més valor analitzar quina ha estat la participació de les dones. A fi de conèixer, no sols la participació total de les dones, PDI, en el Claustre, sinó també com s’articula la seva participació per àrees i per facultats, passem ara a fer un anàlisi per àrees de coneixement.

85

Elaboració pròpia a parir de UV, Secretaria General de la Universitat de València, Actes Claustre Constituent 1984 de la Universitat de València.

54

80 70 60 50 40 30 20 10 0 1984

1986

1989

1993

1997

2001

2002

2005

2009

2013

Mitjana UV

Facultat de Geografia i Història

Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació

Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació

Gràfic 34. Dones de l’Àrea d’Humanitats al Claustre de la Universitat de València86.

86

Elaboració pròpia a parir de UV, Secretaria General de la Universitat de València, Composició del Claustre Constituent 1984 de la Universitat de València.

55

120 100 80 60 40 20 0

1984

1986

1989

1993

1997

2001

2002

2005

Mitjana UV

Facultat de Psicologia

Facultat de Medicina i Odontologia

Facultat de Fisioteràpia

2009

2013

Facultat d'Infermeria i Podologia Gràfic 35: Dones de l’Àrea de Ciències de la Salut al Claustre de la Universitat de València87.

El primer Claustre de 1984 compta només amb dos centres pels que són elegits representants paritàriament. Els dos es troben a l’Àrea de Ciències de la Salut i són la Facultat de Psicologia, una Facultat ja amb una important feminització, i l’EU de Fisioteràpia que compta amb un 100% de representació femenina, però amb només un PDI elegible. A continuació en aquest primer Claustre apareix també la Facultat de Geografia i Història, molt a prop de la de Psicologia. Després veiem com Filologia, i Filosofia i Ciències de l’Educació es troben en la mitjana general de tots els centres de la UV entorn a un 20%. En contraposició a aquestes elevades dades a l’àrea d’Humanitats, contem també amb la Facultat de Medicina que aporta només un 12,5% de representació femenina al Claustre o l’EU d’Infermeria que només tria un representant i en aquest cas és home. Des de les següents eleccions fins al final de la dècada dels huitanta s’observa una important homologació de la representació femenina escollida per tots els centres en l’entorn del 30%; tot destacant una acusada davallada a Geografia i Història, així com un important augment en Medicina. En la dècada dels noranta tots els centres es consolidaran en el 30% o un poc per damunt, menys els de Filosofia i Ciències de l’Educació i Medicina, als que les dones electes es trobaran per sota d’aquests valors. Situació més acord a la dinàmica general en Medicina que no en Filosofia i e l’Educació. A més, hem de destacar com la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport inicia l’any 1997 la seua singladura a la UV i no ha triat encara en cap elecció representants dones per al Claustre.

87

Elaboració pròpia a parir de UV, Secretaria General de la Universitat de València, Composició del Claustre Constituent 1984 de la Universitat de València.

56

A la primera dècada del present segle és quan es consoliden als diferents centres l’elecció d’equips paritaris, llevat de les excepcions de FCAFE – ja esmentada – , Medicina i Geografia i Història. Per últim, a les dues darreres votacions es veu una tendència de confluència de la representació femenina al Claustre entorn al valor del 40%. Eixint-se només d’aquesta tendència FCAFE per baix, i per dalt les facultats de Filologia, Traducció i Comunicació, i Fisioteràpia.

120 100 80 60 40 20 0 1984

1986

1989

1993

1997

2001

2002

2005

2009

Mitjana UV

Facultat de Dret

Facultat d'Economia

Facultat de Magisteri

Facultat de Ciències Socials

FCAFE

Escola Universitària d'Estudis Empresarials

Escola Universitària de Graduats Socials

Escola Universitària Relacions Laborals

EU Treball Social

2013

Gràfic 36. Dones de l’Àrea de Ciències Jurídiques i Socials al Claustre de la Universitat de València88.

A l’Àrea de Ciències Socials i Jurídiques podem afirmar d’entrada que observem tendències més similars entre els mateixos centres. Als comicis de la dècada dels huitanta veiem com tots els centres estaven força equilibrats entre el 20% i el 40%, amb l’EU de Professorat d’EGB clarament per damunt de la resta i sent l’única que elegia equips paritaris. A la Facultat de Magisteri, per a la que les primeres dades fan referència encara a la EU de professorat d’EGB, té un comportament paregut al de les Secretàries de Facultat, analitzat en el capítol anterior. En un primer moment, és el centre on la representació femenina esclata amb més força, però al llarg de les dècades aquesta va descendit fins arribar a ser la menor amb acusada diferència. En quant a les dos grans Facultats de l’Àrea, Dret i Economia, Dret avantatja, amb un 36,11%, a Economia en la elecció de dones per al Claustre als primers comicis i continua per davant en els segons. Tanmateix, als noranta Economia es posa per davant i comencen un augment conjunt i prou sostingut de les dones que es presenten i són escollides per anar al Claustre. Vam haver d’esperar fins al segle XXI per veure les primeres eleccions paritàries, però des d’eixe moment s’han matés en eficiència en eixos valors.

88

Elaboració pròpia a parir de UV, Secretaria General de la Universitat de València, Composició del Claustre Constituent 1984 de la Universitat de València.

57

Per la seua banda, Ciències Socials envia representants per primera volta al Claustre de la UV a les eleccions de 2002. En eixe moment, va ser el centre que menys dones en percentatge enviava, però des d’aquells primers comicis ha anat creixent el nombre de dones electes i actualment es troba com la Facultat amb major participació femenina al Claustre de tot l’Àrea. Per últim, si observem els diferents centres de l’àrea respecte a la mitjana de la Universitat ens adonarem de que entre el 1984 i el final del segle la mitjana i la majoria de centres es troben en valors molt similars. Tanmateix, a partir de les eleccions de 2001 es situaran clarament per damunt d’aquesta mitjana (37,19%) sobre la qual continuen trobant-se totes les Facultats llevat la de Magisteri.

80 70 60 50 40 30 20 10 0 1984

1986

1989

1993

1997

2001

2002

2005

Mitjana UV

Facultat de Química

Facultat de Ciències Biològiques

Facultat de Farmàcia

Facultat de Ciències Matemàtiques

Facultat de Física

2009

2013

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Gràfic 37. Dones de l’Àrea de Ciències Bàsiques i Experimentals al Claustre de la Universitat de València 89.

L’Àrea de Ciències és la que ens ofereix uns percentatges menors de representació femenina al Claustre. Totes les Facultats, menys la de Farmàcia, es trobaven per baix de la mitjana de centres de la UV en les primeres eleccions a Claustre. Començant pels menors percentatges, trobem en primer lloc la Facultat de Física que transita, fins al 2005, sempre per baix del 15% i fins a eixe mateix any no es capaç de superar el llistó que va marcar en les primeres eleccions de 1984. A més, mai ha escollit més d’un 30% de dones per al Claustre. Dos Facultats que enceten el seu camí democràtic per baix de Física, però que prompte la superaran, són les de Química i Ciències Matemàtiques. Torbem Química des del 1984 fins al 1993 movent-se en una cruïlla d’entre el 10% i el 20%. Mentre que a partir de 1997 ha aconseguit enviar sempre al Claustre una representació paritària.

89

Elaboració pròpia a parir de UV, Secretaria General de la Universitat de València, Composició del Claustre Constituent 1984 de la Universitat de València.

58

Per la seua banda, Ciències Matemàtiques creix a un ritme més ràpid que Química i en 1989 ja compta amb un 30% de dones al Claustre. Va poder aconseguir enviar un nombre paritari d’homes i dones a partir de les eleccions de 2001. A partir d’aquest moment, comença una davallada que ha estat frenada les darreres dos eleccions i, inclús, avui en dia hi ha una feminització de més del 60% en el conjunt de persones que envia al Claustre. Ciències Biològiques era la segona que treia uns resultats més elevats a 1984, però, a l’igual que Matemàtiques, no va poder comptar amb un nombre paritari de dones al Claustre fins al 2001. Fins a eixa data es va menejar en uns percentatges entorn al 25%. A més, des de 2001, no ha pogut tornar a enviar un nombre de representants paritari. La Facultat que eixia en un lloc més destacat en quant a la presència de dones al Claustre, Farmàcia, és també la que amb més força ha variat la seva representació de dones. En 1989 ja compta amb més dones que homes al Claustre, sent a més el primer contingent paritari que envià l’Àrea. A les següents eleccions, les del 1993, la Facultat marca una fita que encara cap centre ha pogut igualar a l’Àrea amb un 68,75% de dones electes al centre. Tanmateix, a partir d’eixe moment, només ha comptat altres dos voltes un conjunt de persones paritari: al 2001 i al 2013. En darrer lloc analitzem l’Àrea d’Enginyeria, composta per l’ETSE, que encara no ha pogut superar ni el 15% de dones elegides per al Claustre.

60 50

40 30 20 10 0

1984

1986

1989

Mitjana UV Escola Universitària del Professorat d'EGB. Castelló Col·legi Universitari de Castelló Gràfic 38. Dones del Campus de Castelló al Claustre de la Universitat de València90.

Fent referència a la seu que la Universitat de València tenia a Castelló, abans de la creació de la Universitat Jaume I, apreciem com la representació femenina de l’EU del Professorat d’EGB estava clarament per damunt de la mitjana que marcaven el conjunt de centres de la UV. Mentre 90

Elaboració pròpia a parir de UV, Secretaria General de la Universitat de València, Composició del Claustre Constituent 1984 de la Universitat de València.

59

que per la seua banda, el Col·legi Universitari envia a les primeres eleccions una quantitat certament semblant a la mitjana de la Universitat, creix considerablement en 1986 i acaba per no enviar cap dona a les eleccions de 1989.

En síntesi: Des del començament de la singladura democràtica de la Universitat fins al començament de la dècada dels 2000, pràcticament per part de cap facultat podem trobar representacions paritàries entre homes i dones, a excepció de les de l’Àrea d’Humanitats, que en la seva majoria compten amb representacions peritaries des de les eleccions de 1993; la Facultat de Psicologia, la de Farmàcia i l’EU de Treball Social. Dins d’aquest reduït grup també podem situar, a partir de finals de la dècada dels noranta a les facultat de Químiques i Matemàtiques, de l’Àrea de Ciències Bàsiques i Experimentals. Pel que fa al conjunt del Claustre de la Universitat de València, la representació de dones per part del PDI no arriba a ser paritària fins a les eleccions de 2009 i 2013, i, cal remarcar-ho, amb un molt just percentatge de 40,78% i 41,08% respectivament. Una volta més, la paritat del òrgans de representació de la Universitat de València hi ha que enquadrar-la dins d’un marc legislatiu més ample, doncs, com ja hem vist per al cas dels Deganats i Direccions d’Escola Universitària, ha hagut d’estar condicionada per l’aprovació de lleis al respecte.

Capítol 4º:

Consell de Govern de la UV

La primera dona que va formar part de la Junta de Govern de la UV va ser Mª Isabel Gutiérrez Zuluaga, Directora de l’Institut de Ciències de l’Educació, en 1972. Isabel Gutiérrez va participar en la Junta de Govern, òrgan del que actualment és hereu del Consell de Govern de la Universitat de València, com catedràtica y directora del I.C.E. (Institut de Ciències de l’Educació). De la Junta o Consell de Govern depèn l’aprovació de los pressupostos, així com totes les decisions estratègiques o sensibles. La primera sessió de la que Isabel formà part és la del 17 de novembre de 1972. A l’inici mateix el Rector, Rafael Báguena, felicita, fent-lo constar en acta, a Isabel per ser la primera dona en la historia de la Universitat en ostentar una càtedra. La presència de Isabel Gutiérrez Zuluaga és constant en les sessions de la Junta de Govern, cosa que no pot dir-se de tots els membres que conformaven la mateixa. Destaca la seua intervenció del dia 31 de gener de 1973, no tant per quant a la gestió de la institució es refereix, sinó pel significatiu de la seua reclamació. Eixe dia, Zuluaga intervé per mostrar la seua perplexitat davant el fet de que tots els seus col·legues compten amb una targeta d’aparcament per la seua pertinència a la Junta de Govern, menys ella. A pesar de que en la València de principis dels 70 no era tan rar veure a una dona conduint el seu propi cotxe. Després d’aquella sessió, la representació femenina en la gestió de la Universitat de València, per un canvi de normativa del càrrec de l’àrea d’educació de les universitats que devia tindre un seient a la Junta de Govern, es perd fins abril de 1975. En eixe moment un nou canvi legislatiu permet a Isabel Gutiérrez Zuluaga regressar al seu lloc en la Junta de Govern. No obstant, en 1976 deixa la Universitat de València i, per tant, la Junta de Govern, sent substituïda pel nou director del I.C.E., Manuel Sanchis Guarner. 60

La següent dona en ocupar un seient, sense contar suplències esporàdiques, a aquest òrgan executiu de la UV serà Maria Aguilera Baquero, Directora de l’EU de Professorat EGB de Castelló. Tanmateix, la primera dona que ho va fer sent ja una Universitat democràtica va estar Olga Quiñones Fernández, de l’EU Professorat EGB València, al mes de juny de 1984. El mateix any, entraren a la Junta de Govern també Isabel Morant Deusa, d’Història Moderna, com a Vicerectora d’Extensió Universitària i Normalització Lingüística, i Emilia Serra Desfilis, de la Facultat de Psicologia. A més del valor que té per se l’acció d’aquestes dones, hem de tindre en compte, també, la importància del seu paper en la naturalització de la participació de la dona en aquests àmbits tan tradicionalment masculinitzats.

50 45 40 35 30 25

20 15 10 5 0 1979 1981 1983 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015 Gràfic 39. Dones al Consell de Govern de la Universitat de València91.

La gràfica ens mostra com els huitanta comencen sense participació femenina a l’òrgan amb més poder decisori de la UV. El trencament que va suposar l’aprovació dels Estatus amb les lleis universitàries encara franquistes i amb una forma dictatorial i patriarcal d’organitzar el poder, va suposar un gran pas endavant per a la democràcia al si de la UV i, també, a la seua volta, per a l’accés de la dona a la Junta de Govern. La participació femenina es va establir en aquests primers anys democràtics en un marge d’entre el 5% i el 15%, cosa que es manté estable fins als anys 1992 i 1993, on es superen respectivament les barreres del 20% i del 25%. A continuació, passem a catorze anys en els que la presència femenina al Consell de Govern s’estanca al voltant del 20%. No serà fins el 2006 quan la participació s’aprope més al 30%. En el 2010 la representació femenina augmenta fins al 37,77% i, a continuació, tenim els únics tres anys on hi hagut un Consell de Govern paritari (2011-2013), coincidents amb l’assumpció de la paritat també al Claustre i, com veurem a continuació, a l’Equip Rectoral. Tanmateix, els dos darrers anys el percentatge de dones ha sofert una davallada fins situar-se en l’entorn dels 91

Elaboració pròpia a parir de UV, Secretaria General de la Universitat de València, Actes de la Junta de Govern i del Consell de Govern de la Universitat de València.

61

35%. Podríem fer una lectura força interessant de com un òrgan de la vital importància del Consell de Govern (on s’aproven els pressupostos de la UV, per exemple) continua sent un òrgan on no existeix la igualtat i on mai s’ha arribat al 45% de representació femenina. És un refugi que el poder patriarcal s’ha guardat per a si?

Capítol 5º:

Consell de Direcció de la UV

Per últim, tractarem l’equip de persones que es dediquen a regir la Universitat de València en el seu dia a dia. El grup de persones que integren aquest Consell són les que tenen una major rellevància en la Universitat al determinar les grans línies polítiques i de treball des dels Vicerectorats i, a més, fixen els plans estratègics a partir dels quals funciona la Universitat.

120

100

80

60

40

20

0 1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1994

1998

2002

Mitjana de la UV

Mitjana del Consell de Direcció

Rectora

Vicerectores

2006

2010

Secretàries Generals Gràfic 40. Dones al Consell de Direcció de la Universitat de València92.

Al juny de 1984 tenen lloc en la Universitat de València les primeres eleccions democràtiques al Rectorat, de les quals ix victoriós Ramón Lapiedra, membre del Bloc Progressista de la Universitat de València, que treballava per constituir un nou rectorat totalment democràtic seguint l’esperit de la LRU de 1983. De l'Equip Rectoral presentat per Lapiedra formava part, per primera vegada en la història de la Universitat de València, una dona: Isabel Morant Deusa, a càrrec del Vicerectorat d’Extensió Universitària i Normalització Lingüística entre 1984 i 1990. Pel que fa referència a la seua elecció, els estudiants, organitzats entorn al Bloc d’Estudiants 92

Elaboració pròpia a parir de UV, Secretaria General de la Universitat de València, Actes de la Junta de Govern i del Consell de Govern de la Universitat de València.

62

Agermanats (BEA), jugaren un paper clau, exercint una forta pressió sobre el conjunt del Bloc Progressista de la Universitat per a que hi haguera, com a mínim, una dona en el primer Consell de Direcció democràtic. Açò va alçar una forta polseguera ja que diferents membres del Bloc esgrimiren arguments negacionistes, posicionant-se en contra de que hi haguera dones al Consell i argumentant que ser dona no havia de ser un requisit i que si aquestes no arribaven a eixes quotes de poder és perquè no hi havia, de forma individual, dones amb la capacitat d’assolir-les. Finalment, aquests arguments no triomfen i Isabel Morant comptarà amb el recolzament de la major part del Bloc Progressista; especialment properes a ella es varen mostrar, com a exemple de sororitat (Lagarde, 1997), col·legues seues de Facultat com Carmen Gacía Monerris o Mª Jesús Teixidor Otto. Passant a una anàlisi més ampla del Consell, fins el 1992 el percentatge de dones PDI al Consell de Direcció superava clarament al de dones al Consell de Govern. A més, observem com, a diferència de les Facultats, la incorporació de la dona no arriba per la Secretaria, en aquest cas, General, si no que ho fa a partir del Vicerectorat d’Extensió Universitària i Política Lingüística. La segona dona que va formar part del Consell va estar Evangelina Rodríguez Cuadros, Vicerectora d’Estrcutura Departamental i Tercer Cicle l’any 1988. En 1990 Isabel Martínez Benlloch substituirà a Isabel Morant al front del Vicerectorat d’Extensió Universitària, convertint-se en la tercera dona en formar part d’un Equip Rectoral a la Universitat de València. A continuació figura una relació de les primeres Vicerectores de la Universitat de València fins a l’any 2010: Quadre 10. Vicerectores de la Universitat de València93 Nom

Vicerectorat

Àrea de procedència

Isabel Morant Deusa

Extensió Universitària i Humanitats Normalització Lingüística

1984

Evangelina Rodríguez Estrcutura Departamental i Humanitats Cuadros Tercer Cicle

1988

Isabel Benlloch

1990

Martínez Extensió Universitària i Ciències de la Salut Normalització Lingüística

Amparo Ruiz Torner

Ordenació Acadèmica

Any de nomenament

Ciències de la Salut

1991

María Teresa Relacions Exteriors Echenique Elizondo

Humanitats

1994

Dulce Bayarri

Ciències Jurídiques i 1994 Socials

Contrerras Política Personal

María Isabel Segura Organització Acadèmica García

Ciències Bàsiques i 1997 Experimentals

Mª Antonia Benau

Ciències Jurídiques i 1998 Socials

García Organització Acadèmica

93

Elaboració pròpia a parir de UV, Secretaria General de la Universitat de València, Actes de la Junta de Govern i del Consell de Govern de la Universitat de València.

63

Matilde Blanco

Fernàndez Economia i Administració

Maria Josep Cuenca Investigació Ordinyana Científica

i

Ciències Jurídiques i 2002 Socials

Política Humanitats

2002

Mª Vicenta Mestre Estudis Escrivá

Ciències de la Salut

Rosa Moliner Navarro

Ciències Jurídiques i 2006 Socials

Enriqueta González

Relacions institucionals

2006

Vercher Organitzacions dels Serveis Ciències Bàsiques i 2006 i PAS Experimentals

Olga Gil Medrano

Relacions Internacionals i Ciències Bàsiques i 2010 Cooperació Experimentals

María del Carmen Pràctiques Externes Fortés del Valle Formació Continua

i Ciències Jurídiques i 2010 Socials

Clara Fuentes

i Ciències Jurídiques i 2010 Socials

Martínez Sostenibilitat Infraestructures

Silvia Barona Vilar

Comunicació i Relacions Ciències Jurídiques i 2010 Institucionals Socials

Rosa María Marín Sáez Postgrau

Ciències Bàsiques i 2010 Experimentals

Isabel Vázquez

Ciències Bàsiques i 2010 Experimentals

Estudis i Política Lingüística

Mª Vicenta Mestre Ordenació Acadèmica Escrivá Professorat

i Ciències de la Salut

2010

Com s’observa al quadre 1, la representació femenina als vicerectorats comença a descendir des de l’any 1989 i no remuntarà els resultats fins al 2002. Tanmateix, el 1996 Rosa Moliner Navarro entra a la Secretaria General de la UV com la primera dona en ocupar eixe càrrec. A més, des de Rosa Moliner la Secretaria General sempre ha estat encomanada a una dona. Després d’ella vingueren: Quadre 11. Secretàries de la Universitat de València94 Nom

Àrea de Procedència

Anys al càrrec

Rosa Moliner Navarro

Ciències Jurídiques i Socials

1996 – 2002

Maria Luisa Contrí Sempere Ciències Jurídiques i Socials

2002 – 2010

94

Elaboració pròpia a parir de UV, Secretaria General de la Universitat de València, Actes de la Junta de Govern i del Consell de Govern de la Universitat de València.

64

María José Añón Roig

Ciències Jurídiques i Socials

2010 -

Com es pot veure, una vegada més la Universitat de València ha conegut dones als Equips Rectorals procedents de totes les àrees de coneixement a excepció de la d’Enginyeria. Així mateix, el que destaca per al cas que estem estudiant és la major presència de dones procedents de l’Àrea de Ciències Jurídiques i Socials en contes de de l’Àrea d’Humanitats com venia sent més freqüent.

Humanitats

Ciències Bàsiques i Experimentals

Ciències Jurídiques i Socials

Ciències de la Salut

Enginyeria Gràfic 41. Àrees de procedència de les Vicerectores de la Universitat de València fins a 201095.

En quant a la mitjana de representació femenina de la que parlàvem adés, comença a recuperarse a partir de 1998. Aquesta tendència a l’alça es mantindrà fins al 2010 quan es conformarà el primer equip paritari i, a més, amb un major nombre de PDI dones que homes (8 i 6 respectivament). La Universitat de València encara espera el dia en que una Rectora es faça càrrec d’ella, cosa que no és massa normal a l’Estat espanyol ja que no més hi hagut quatre en tota la història de la universitat espanyola. Açò revesteix una gravetat important perquè les elits sempre han estat, i com veiem continuen estant, masculines i desenvolupen un model de poder i autoritat androcèntrica que genera dinàmiques reproductives, les quals actuen impedint una participació activa i plena de les acadèmiques en el model d’Universitat i en el seu funcionament diari (Escolano, 2006: 206). Just per tot açò tenim molt a lamentar que encara no haja arribat una dona al rectorat de la nostra Universitat. El fet de que haja anat augmentat progressivament el nombre de dones entre el professorat de la Universitat, però això no s’haja vist reflectit d’una forma equiparable a l’assumpció de càrrecs de gestió i direcció a la mateixa, evidència l’existència d’un “sostre de cristall”, una barrera invisible que la gran majoria de dones troben en el món laboral i que es pot apreciar al comprovar que la proporció de dones va minvant a la volta que s’ascendeix en la piràmide de 95

Elaboració pròpia a parir de UV, Secretaria General de la Universitat de València, Actes de la Junta de Govern i del Consell de Govern de la Universitat de València.

65

l’organització (Tomás, Ion i Guillamón, 2009: 257). Segons Ester Barberá, podríem definir el fenomen del “sostre de cristall” com: “Un mur invisible però infranquejable de procediments, estructures, relacions de poder, creences, etc., que dificulta l’accés de les dones a llocs de decisió i el desenvolupament de les seves potencialitats” (Barberá et al., 2010). Aquestes barreres es poden classificar, segons diversos autors, en diferents categories. Per a Nicolson (1997) existeixen tres tipus de barreres: les visibles, com poder ser la falta de serveis i d’ajudes reals a la conciliació; invisibles, com els prejudicis o els estereotips de gènere; i les inconscients, vinculades directament a l’experiència de cada dona i a les seves possibilitats, entre les que podríem citar l’absència de models de referència o el poc interès en reproduir estils de lideratge tradicionals, és a dir, masculins. La major presència de dones en els “càrrecs intermedis” revela que aquestes no es senten alienes a la Universitat i que sí tenen una intenció de participar directament en ella i contribuir al seu desenvolupament, però mantenint-se en una segona fila (Tomás i Guillamón, 2009: 272), barrera en la que, sens dubte, cal trencar. Amb tot això es pot concloure que la Universitat no es pot considerar una institució pionera en l’assumpció i representació de càrrecs de gestió i de direcció per part de les dones (Tomás et al., 2009: 9).

66

BIBLIOGRAFIA Almarcha, Mª Amparo (1982). Autoridad y privilegio en la Universidad Española. Estudio sociológico del profesorado universitàrio. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Arranz, Fátima (2004) “Las mujeres y la universidad española: estructuras de dominación y disposiciones feminizadas en el profesorado universitario”, Política y Socieldad, vol. 41, nº2, pp. 223 . 242. Ballarín, Pilar (2010). “Entre ocupar y habitar. Un revisión historiográfica sobre Mujeres y Universidad en España”, Arenal: Revista de las mujeres, vol. 17, nº 2, pp. 223 – 254. Barberá, Ester et al. (2010). Rompiendo los techos de cristal: Los beneficions de la diversidad de genero en los equipos de dirección. València: Universitat de València. < https://www.uv.es/iued/investigacion/proyectos/resumen-teccho-cristal.pdf> [consultada el 17 de desembre de 2015]. Barberá, Esther; Lafuente, Mª José i Sarrió, Maite (1998). La promoción profesional de las mujeres en la Universidad. València: Promolibro. Capel, Rosa María (1986). El Trabajo y la educación de la mujer en España (1900 – 1930). Madrid: Instituto de la Mujer. Cobo, Rosa (2011). “Hacia una nueva política sexual”, Economía. Revista en cultura de la Legallidad, nº 2, pp. 239 – 243. Crespo, Senén i Del Amo, Mª Cruz (2009). “Reconocimiento a Mª Ángeles Galindo: docente, investigadora y gestora educativa”, CEE Participación educativa, nº 11, pp. 175 – 181. Diéz Gutiérrez, Javier; Terrón Bañuelos, Eloína i Anguita Martínez, Rocío (coords.) (2006). La cultura del género en las organizaciones escolares. Motivacions y obstáculos para el acceso de las mujeres a los puestos de dirección. Barcelona: Octaedro. Escarrer, Catalina; Navarro, Capilla; Bosch, Esperanza i Ferrer, Victoria (2007) “La segregación horizontal y vertical por género entre el PAS y el PDI de la Universitat de les Illes Balears”, FOU, nº 278, pp. 1 – 19. Escolano, Esther (2006). Entre la discriminación y el merito. Las profesroas en las universidades valencianes. València: Universitat de València. Flecha, Consuelo (1996). Las primeras universitarias de España: 1872 – 1910. Madrid: Narcea. Flecha, Consuelo (2010). “Profesoras en la Universidad. El tránsito de las pioneres en España”, Arenal: Revista de historia de las mujeres, vol. 17, nº 2, pp. 255 – 297. García de Cortázar, Marisa i García de León, María Antonia (2001). Las académicas. Madrid: Instituto de la Mujer, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. García de Cortázar, Marisa i García de León, María Antonia (1997). Mujeres en minoria: una investigación sociològica sobre las catedráticas de universidad en España. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. García de León, María Antonia (1990) “Las profesoras universitarias: el caso de una élite discriminada”, Revista complutense de educación, vol. 1 (3), pp. 355 – 372. 67

Hernando, Almudena; Aguilar, Pilar; Arranz, Fátima; Herce, Julia i San Miguel, Maite (2015) Mujeres, Hombres, Poder. Madrid: Traficantes de sueños. Izquierdo, María José; Mora, Enrico; Duarte, Laura i León, Francisco José (2004). El sexisme a la UAB. Propostes d’actuació i dades per a un diagnòstic. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona – Servei de Publicacions. Lagarde, Marcela (1997). La política de las mujeres. Madrid: Cátedra. Magallón Portolés, Carmen (1998). Pioneras españolas en las ciencias. Las mujeres del instituto nacional de Física y Química. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Mercadé, Ana (2009). “Dona i treball: la pèrdua del talent femení”, López Puig, Anna (ed.). Dona i Treball. Una visió multidisciplinària. Barcelona: Arola, pp. 45 – 57. Montero, Mercedes (2009). La conquista del espacio público: mujeres españolas en la universidad. Madrid: Minerva. Montoro, Ricardo (1981). La universidad en la España de Franco (1939 – 1970). Un anàlisi sociológico. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Nicolson, Paula (1997). Poder, género y organizaciones ¿se valora a la mujer en la empresa? Madrid: Narcea. Perelló, Fátima (2012). Asimetries de Gènere a la Universitat de València. València: Universitat de València. [consultada el 17 de desembre de 2015]. Santesmases, María Jesús (2000). Mujeres científicas en España, 1940-1970: profesionalización y modernización social. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Instituto de la Mujer. Scanlon, Geraldine M. (1987). “La mujer y la instrucción pública. De la ley Moyano a la II República”, Historia de la educación: revista interuniversitaria, nº 6, pp. 193 – 208. Tomás, Marina i Guillamon, Cristina (2009). “Las barreres y los obstáculos en el acceso de las profesoras universitarias a los cargos de gestión académicos”, Revista de Educación, nº 350, pp. 253 – 275. Tomás, Marina; Duran, Mª del Mar i Guillamón, Cristina (2009). “La implicación de las profesoras en la gestión universitària”, SIPS – Revista interuniversitaria de pedagogía social, nº 16, pp. 95 – 194. Tomás, Marina; Ion, Georgeta i Bernabeu, Mª Dolors (2013). “Ser o no ser visible en la universidad. Un estudio sobre las profesroas”, SIPS – Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, nº 21, pp. 189 – 211. Vázquez, Federico (2009). “Las primeras mujeres juezas y fiscales españolas (1931 – 1939): Las juristas poineras”, Arenal: Revista de historia de las mujeres, vol. 16, nº 1, pp. 133 – 150.

68