La Ruta de la Seda del S. XXI, La Mañana, Lleida, 15 Feb 2015

7

PLAÇA PÚBLICA

DOMINGO, 15 DE FEBRERO DE 2015

La universitat que és com tu

DIDAC CUBEIRO, DOCTOR EN HISTÒRIA Docent de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) dels Estudis d’Àsia Oriental des de 2005. Professor als Estudis d’Àsia Oriental de la UAB, des del 2010. Doctor en Història, Màster en Finances i Llicenciat en Economia per la UPF i Màster en Direcció General per ESADE.

La Ruta de la Seda del XXI Durant els darrers anys, molts empresaris s’han emmirallat en la Xina per tot el que ens ofereix: productes més barats, un mercat immens que podríem omplir de mercaderies europees, i moltes més oportunitats que sorgeixen de les grans xifres estadístiques. Sovint comparem la Xina amb altres països, però les seves dimensions ens han de fer relativitzar-les. El factor que més ens atrau és el creixement econòmic, a nivells del 10% durant dues dècades, augmentant la capacitat exportadora de l’economia xinesa i permetent que moltes empreses occidentals produeixin més barats els seus productes. Tot a la Xina sembla tenir dimensions desorbitades. El passat mes de novembre n’hem tingut una mostra amb l’arribada a Madrid del tren Yixinou, provinent de la ciutat de Yiwu, portant trenta contenidors amb productes de tota mena, principalment per al consum domèstic. Aquest tren va cobrir una distancia de 13.000 kilòmetres durant 21 dies, la ruta ferroviària més llarga del món. A finals de gener, el tren ha retornat de Madrid a la Xina, carregat amb vi i oli, productes que poden absorbir un preu més elevat als mercats de destí i que es poden transportar sense grans problemes de caducitat. La causa principal de l’encariment del cost del transport, ha estat que aquests productes han de viatjar a l’hivern dins vagons tèrmics especials per poder suportar les baixes temperatures d’Àsia Central. La majoria de mercaderies que ens arriben de la Xina ho fan per vaixell i triguen una mitjana de 45 dies. El tren és una via de transport més cara però permet portar les mercaderies en la meitat de temps que en vaixell. Actualment, el trajecte és rendible per a les empreses xineses ja que operen amb marges majors que els productors espanyols. El tren permet diversificar mercats en un moment on exportar és cada cop més important per les empreses catalanes. Sembla una bona oportunitat per productes processats agrícoles, especialment desprès d’episodis com el del vet

rus als productes alimentaris europeus. S’espera que el proper tren arribi de la Xina a mitjans de febrer, establint una ruta comercial d’un tren al mes per veure si s’estabilitza un comerç continu. Quin potencial de creixement ens pot oferir la Xina actualment? Tot sembla indicar que a curt termini serà difícil tornar a creixements del 10%. Durant uns anys l’economia xinesa creixerà a ritmes a l’entorn del 7%, explicats pel Govern xinès com un resultat inevitable de la reestructuració econòmica. A partir de la crisi financera del 2008, que va afectar als seus mercats principals d’exportació (Estats Units i Europa), el govern xinès va posar en marxa un paquet de mesures per estimular l’economia invertint 4 bilions de iuans (uns 464.000 milions d’euros al canvi d’aquell moment) en infraestructures (canalitzacions d’aigua sud-nord, trens d’alta velocitat, autopistes, sanejament, protecció del medi-ambient, etc.). Gràcies a aquesta inversió, l’economia xinesa va mantenir el mateix ritme de creixement fins al 2012. Però aquest gran paquet d’estímul tenia punts negatius per a l’economia xinesa. L’estímul va mantenir l’excés de capacitat a les industries tradicionals que havien crescut sota un entorn de ma

Xina millora les infrastructures de comunicació per incrementar les relacions econòmiques amb tot el món

d’obra barata i que no s’estaven reconvertint degut a la menor demanda. També va provocar un excés de liquiditat als pressupostos públics, que va fomentar la inversió provincial i municipal en equipaments, fent augmentar el preu del sòl artificialment. Els ajuntaments veuen ara amb preocupació que els seus actius perden valor i proporcionalment augmenta el seu deute, posant en perill les garanties que van donar en demanar-lo als bancs provincials, majoritàriament banca pública. Si aquest deute no es gestiona correctament podríem assistir a una crisi bancària en alguna de les regions xineses que podria desestabilitzar el sistema bancari xinès a nivell nacional. D’altra banda, hi ha factors que fan pensar que Xina podrà mantenir una dinàmica de creixement entre el 7% i el 10% anual. El comerç electrònic a la Xina està contribuint a l’augment del consum de les economies domèstiques de les grans ciutats. La ràpida urbanització del país els darrers anys i el creixement de la classe mitjana fomenten el consum interior, però aquest augmentarà en la mesura que ho facin els ingressos de les famílies i obliga a mantenir la capacitat de producció de les empreses per no caure en un augment de l’atur i la desinversió. La demanda exterior i les exportacions xineses tenen previsions de mantenir-se els propers anys gràcies al creixement dels Estats Units o a la caiguda del preu del petroli. A nivell diplomàtic, la Xina vol participar del creixement de les economies del sud-est asiàtic, un dels nous pols de creixement per als propers anys. Sota el programa de la Nova Ruta de la Seda, una mena de pla de desenvolupament per la regió, la Xina preveu iniciar inversions als seus veïns més desfavorits. Pretén obrir nous mercats per a les empreses xineses i captar contractes de compra de matèries primeres impulsant la inversió xinesa en infraestructures als socis

comercials de la regió en vies de desenvolupament.

Aquesta estratègia ha estat la que ha realitzat la Xina amb alguns països de l’Àfrica o Sud-Amèrica els darrers anys. En paraules dels polítics xinesos es tractaria d’obrir una Ruta marítima de la Seda del Segle XXI, cercant afavorir les relacions comercials als països del sud-est asiàtic i més enllà al sud d’Àsia i Àfrica. Per terra es vol introduir als mercats de l’Àsia Central. L’estratègia és bona per a l’economia regional i per a la Xina,

que sembla apostar novament per la seva expansió a l’exterior com en alguns episodis de la seva història. Si l’economia mundial es recupera més ràpidament del previst i el govern xinès fa les reformes necessàries, privatitzant més ràpidament les empreses estatals i sanejant el sistema bancari que depèn del cobrament del crèdit d’aquestes, podrem obrir un nou escenari de creixements elevats per a la Xina.