Edici6 2000-2002. Treballs de recerca
4b U n ive rs
itat
de Girona Institut del Patrimoni Cultural
Dades CIP recomanades per la Biblioteca de la UdG
clP
35 t.852/.853 MAS
Mdster d'especialitzaci6 en gesti6 del patrimoni cultural : edici6 2000-2002 : treballs de recerca. Girona : Servei de Publicacions - p. ;24 cm (Diversitas ; 48) de la Universitat de Girona, 2004.
-
ISBN: 84-8458- 155-
|
I. Universitat de Girona. lnstitut del Patrimoni Cultural l. Patrimoni cultural
crP 35 r.852/.853 MAS
Edita: Institut del Patrimoni Cultural. Universitat de Girona Coordinaci6: E. Carbonell, M.A. Roig i G. Alcalde @ Dels textos i les fotografies: els autors corresponents @ D'acuesta edici6: Universitat de Girona Maig 2004 ISBN: 84-8458- 155-
|
Dipdsit legal: Gl-538-2004 Universitat de Girona: Servei de Publicacions Ed. Les Aligues - Pl. Sant Dom6nec, 3, 17071 Girona fel 972 41 82 06 - Fax 972 41 80 87 /www.udg.eduipublicacions/
[email protected]
Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense I'autoritzaci6 per escrit dels titulars del copyright, la reproducci6 total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjdr o procediment -incloent-hi la reprografia i el tractament informitic- i la distribuci6 d'exemplars d'aquesta edici6 mitjangant lloguer o pr6stec p0blics.
Gesnrer nB Pneoo Conoex.o
t)
LA RELACIo BXTNB EL TURISME I EL PATRIMONI ARQI]EOLdGIC A LA COSTA BRAVA: DELS EFECTES DEL TT.]RISME DE MASSES AL TIruSME CI,JLTT]RAL
Gabriel de Prado Cordero
1. Infroducci6
La relaci6 i els efectes del fenomen turistic envers el territori. l'economia i els aspectes socials han estat objecte de nombrosos estudis, no nom6s referents a aspectes concrets sin6 que tamb6 han abordat la qiiesti6 de forma global. En aquest sentit, l'obra de referdncia ha estat el treball rcalitzat per la historiadora i gedgrafa francesaYvetteBarbaza Le paysage humain de la costa Brava(1966).
Malgrat aquesta profusi6 d'estudis, la relaci6 entre el turisme i el patrimoni cultural, i arqueoldgic en particular, no s'ha tractat m6s que d'una manera puntual o nom6s s'ha esbossat a grans trets en alguna publicaci6 referent a aspectes m6s gendrics.
Aquest treball pret6n ser una aproximaci6
i
una primera aportaci6 al
coneixement de la interrelaci6 entre turisme i patrimoni arqueoldgic en un territori concret, la Costa Brava, des de l'arribada del turisme, entds com a fenomen de masses, fins a I'actualitat.
2.L'arribada del turisme de masses i els seus efectes sobre el patimoni arqueoldgic
El desenvolupament del turisme de masses es va iniciar a la ddcada dels anys cinquanta del segle passat. Despr6s d'un dificil periode de postguerra, tanr a Espanya com a Europa, es van tornat a obrir les fronteres i es va iniciar una timida obertura del pais, que va permetre l'entrada, novament, de visitants estrangers. En pocs anys es va desencadenar un boom turistic que va desbordar les infraestructures locals, i va generar una sdrie de profundes transformacions en el territori i en la relaci6 d'aquest amb els seus habitants per donar resposta a les necessitats creades
pel turisme. A partir d'aquest moment, la costa Brava es va convertir en un important pol d'atracci6 del furisme intemacional i, m6s endavant, del turisme
iL----
74
MAsrBn o'EspecI.qlItzecr6 eN GESTIo DEL PATRIMoNI cULTURAL
interior de I'Estat espanyol, grdcies a la millora de les condicions socials i econdmiques dels seus habitants. L impacte provocat per aquest boom turistic va generar tota una sdrie d'efectes sobre I'economia, la societat i el territori. Pel que fa al patrimoni cultural, en va afectar les seves diferents manifestacions de manera directa o indirecta. Si ens cenkem en el patrimoni arqueoldgic, podriem dir que el principal element que hi incideix fisicament d'una manera extremadament negativa 6s l'urbanisme incontrolat generat directament per l'arribada del turisme de masses. Es va produir una ocupaci6 urbanistica intensa i profundament agressiva del tenitori tant de manera vertical, amb 1'edificaci6 de grans blocs d'apartaments, com de manera hoitzontal,
amb la construcci6 de grans urbanitzacions. Aquesta desordenada expansi6 urbanistica va ser afavorida pels poders priblics, que practicaven una politica basada en el princip i del laissez faire o es limitaven a legalilzar a posteriori, a travds dels plans generals, el que ja era una realitat (Donaire, Fraguell & Mundet, 1997: 82). Davant aquesta situaci6, en el periode anterior al'arcibada de la democrdcia,
el context legislatiu, l'organrlzaci6 i la gesti6 del patrimoni arqueoldgic es van trobar en una inferioritat manifesta. Pel que faalmarc legislatiu, en general, aquest era insuficient
i a m6s la major part de la normativa relacionada amb el patrimoni
cultural no es va complir de manera estricta. D'altra banda,l'organitzaci6 i la gesti6 del patrimoni arqueoldgic tamb6 van ser dmpliament desbordades davant l'allau de troballes arqueoldgiques que s'anaven produint als municipis de la costa, amb la construcci6 d'edificacions i d'infraestructures a1 servei del turisme. La manca de recursos econdmics i de personal no va permetre arribar a temps en molts casos, perd, malgrat tot, es van realitzar un nombre important d'excavacions d'urgdncia i es va aconseguir salvar importants restes arqueoldgiques. L'dxit m6s important va ser la salvaci6 de la Ciutadella de Roses per la tenacitat de Miquel Oliva, delegat provincial del Servicio Nacional de Excavaciones Arqueol6gicas, que va impedir la construcci6 d'una urbanitzaci6 sobre aquest gran conjunt arqueoldgic. En aquest context, la societat percebia el patrimoni arqueoldgic com un element prescindible davant les expectatives de desenvolupament creades amb l'arc1bada del turisme. El pobre nivell cultural de la societat no permetia que es valor6s el
patrimoni cultural, en un pais on el mateix concepte de pakimoni cultural, la seva gesti6 i el seu ris social eren principis absolutament desconeguts (Boadas, Llorens & Rueda, 2000:234-235). D'altra banda, des del punt de vista del turisme que arribava a la Costa Brava, el patrimoni cultural, i l'arqueoldgic en particular,tampoc no eren elements gaire valorats. Els principals atractius per al turisme internacional eren la climatologia, les expectatives d'oci i un cost econdmic inferior al dels paisos
3
a
'm;t' Gaenrpr DE PRADo ConpBno
75
d'origen. A m6s a mds, tampoc no hi havia cap interds en la promoci6 del patrimoni arqueoldgic des dels organismes competents en la matdria. Nomds com a exemple cal fer notar que el conjunt arqueoldgic d'Empfries, principal jaciment arqueoldgic de la Costa Brava i un dels m6s importants de la mediterrdnia occidental, amb prou feines apareix esmentat a les guies de la Costa Brava (Donaire, Fraguell & Mundet,
1997:78).
L'arribada de la democrdcia, a finals dels anys setanta del segle passat, va permetre una millora substancial en el context legislatiu i en la gesti6 del patrimoni arqueoldgic. Pel que fa a legislaci6, s'han anat succeint diferents lleis i decrets que han assegurat un marc de protecci6
i
de gesti6 del patrimoni arqueoldgic
inimaginable unes ddcades abans. Quant a la seva gesti6
i organitzaci6, tamb6 s'han
produit notables progressos, amb 1a creaci6 de diversos organismes i institucions pribliques destinats a aquesta funci6. Malgrat els imporiants avengos i millores en la protecci6 i la gesti6 del patrimoni arqueoldgic, l'urbanisme relacionat amb el turisme desenvolupat entre els anys seixanta i vuitanta del segle passat encara existeix en l'actualitat. Laproliferaci6 de camps de golf, com a excusa per construir grans urbanitzacions, n'6s un bon exemple. Com ja hem dit anteriorment, el context normatiu i legislatiu garanteix, en un pla
tedric, la protecci6 d'aquest patrimoni, perd les pressions especulatives segueixen existint i les politiques de gesti6 no s6n, globalment, plenament satisfactdries. Els efectes negatius que comportaunama\a politica turistica, territorial i de gesti6 del pakimoni 6s un fenomen que, malauradament, no 6s un fet exclusiu de la Costa Brava, sin6 que el podem trobar en molts d'altres territoris on l'arribada del turisme s'ha produil de forma massiva. En aquest sentit, el cas de l'illa de Xipre, malgratque s'escapa de l'drrrbit geogrdfic estudiat en el treball, 6s un exemple molt il'lustratiu del procds i dels efectes que I'arribada d'aquest tipus de turisme pot exercir sobre el patrimoni cultural i, especificament, sobre l'arqueoldgic. La particulaitat de Xipre es troba en el fet que f illa estigui dividida en dos territoris independents entre si arran del conflicte bdl'lic de I'any I974. Aquestany, aprofitant la inestabilitat politica de l'illa, Turquia va envair la part nord, de manera que va ocupar un 37 Yo del territori i hi va proclamar una repriblica independent turcoxipriota. Malgrat que no 6s un estat reconegut per la comunitat internacional, amb els acords de pau establerts per I'ONU, el territori va quedar definitivament dividit en dos espais separats, sense cap tipus de connexi6. Aquest fet 6s important per al desenvolupament de f illa, ja que mentre que a la part sud, grecoxipriota, durant el periode 197 5-1995 es produeix un boom turfstic amb l'arribada del turisme de masses; alapart nord, turcoxipriota, es restringeix l'acc6s, es militaritza el
t-.--='.-
MAsTen D'ESPECIALITZACIO EN GESTIO DEL PATRIMONI CULTURAL
76
limitaci6 al turisme. Nom6s com a exemple, les dades m6s recents sobre visitants de f illa revelen que |a part sud rep
territori i
es produeix una important
aproximadament uns tres milions de turistes l'any, mentre que la part nord no supera els cinquanta mil. Apartir d'un informe del Consell d'Europa (Stepov6, Stulc, 2002;, s'ha pogut fer una comparaci6 molt instructiva dels efectes del turisme de masses sobre el territori. Desprds d'aquest estudi sobre el terreny, s'ha fet evident que, a causa de les politiques aplicades alapart sud, el turisme de masses ha suposatunaaffrcnaqa constant sobre el patrimoni cultural i natural, amb la construcci6 incontrolada de noves edificacions en una illa amb un patrimoni d'una riquesa excepcional; amb
dos jaciments arqueoldgics declarats patrimoni mundial de la humanitat: Choirokoitia i Paphos. Des de l'anibada d'aquest boom turistic, s'ha produit una progressiva destrucci6 del patrimoni arqueoldgic, deguda a aquesta expansi6 immobilidria al servei del turisme (Castelli, 200I:23). Ala zona nord, en canvi, 1a limitaci6 al turisme per motius politics ha permds una millor conservaci6 del territori i del seu patrimoni, malgrat que aquesta zonatambd ha estat afectada per l'espoliaci6 i la manca d'inversions en conservaci6 i restauraci6 del patrimoni.
3. Turisme cultural i patrimoni arqueoldgic
El turisme 6s un fenomen en constant creixement' tot i els esdeveniments sociopolitics ocorreguts en els darrers anys (terrorisme, inestabilitat politica en alguns paisos, etc.). Segons Josep Ballart i Jordi Joan Tresserras (2001: 201), els canvis produits a la ddcada dels anys luitanta del segle passat en els paisos desenvolupats han permds una major disponibilitat per a les activitats de lleure i de viatge grdcies a l'increment de les rendes, l'augment de la qualitat de vida, un major nivell educatiu, etc. Aquests fets, o almenys alguns, tamb6 han permds un major accds a la cultffa i una major sensibilitzaci6 cap al patrimoni cultural i natural (Devesa, 2000:162).
Malgrat aquest augment i aquesta predisposici6 al fet de viatjar, apartk de finals de la ddcada dels anys vuitanta del segle passat, i especialment durant els noranta, s'ha vist que el model turistic de sol i platja havia arribat a un procds d'esgotament,
que podriem fer extensiu
a
tota l'drea mediterrdnia. Desprfs de ddcades
d'explotaci6 intensiva del turisme, l'oferta repetitiva i la competdncia de les noves
destinacions (Carib, Pacific...) a preus bastant similars van plovocar un abaratiment en l'oferta per no perdre visitants. Aixd va plovocar l'arribada d'un
Gannrer oe Pna,oo CoRoeno
77
turisme de menor qualitat, de baix poder adquisitiu, que generava una continua espiral de degradaci6. Per frenar aquesta tenddncia, els estudis realitzats coincideixen a ressaltar el potencial que suposa el patrimoni cultural per atreure un turisme cultural, cada vegada m6s important. Actualment, l'Orgxitzaci6 Mundial del Turisme ha calculat que un 35 % dels viatges tenen una motivaci6 cultural. Aquest tipus de turisme s'ha convertit en una alternativa al turisme exclusivament de sol i platja i estd abandonant, cada vegada m6s, la seva connexi6 directa amb les elits culturals per convertir-se en un fenomen de repercussi6 global (Richards, 2000:71). Un dels estudis m6s interessants, pel que fa a la Costa Btava, es el Pla de desenvolupament turistic sostenible de les comarques gironines (AD, 1996). Es tracta d'un treball en el qual es va analitzar la situaci6 del turisme i, entre d'altres conclusions, es va proposar l'aprofitament i la potenciaci6 dels elements del patrimoni arqueoldgic, histdric i monumental, aixi com les activitats lligades a la nattJra, per evitar I'estancament en la demanda turistica. Un altre estudi, realitzat pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona I'arry 2001, demostra aquest creixent interds per les visites a elements patrimonials. De les m6s de mil persones enquestades en aquest estudi, un 27 To aftrmen estar molt interessades en el coneixement d'elements patrimonials (museus, monuments i restes arqueoldgiques), tn 42 o/o afirmen estar-hi bastant interessades i nom6s un 3l Yo reconeixen no tenir cap interds especial per aquest tipus de visites. El turisme cultural aporta un nou tipus de visitant, amb un major poder adquisitiu
i
noves expectatives.
A
m6s a m6s, aquest tipus de turisme permet la
desestacionalitzaci6, que 6s un dels problemes als quals s'enfronta el sector turistic de la Costa Brava. Fins ara, a Catabnya i a Espanya no s'havien considerat les possibilitats que ofereix la col'laboraci6 entre turisme i cultura, mentre que a la resta de paisos europeus amb vocaci6 de rebre turisme fa anys que aquesta via de co1'laboraci6 estlr donant resultats molt positius (Mdal, 1998: 16). La valoraci6 del patrimoni arqueoldgic, reduida fins fa relativament poc a uns determinats estaments culturals cientifics, ha traspassat aquests dmbits i ha esdevingut un element d'interds per a uns relativament amplis segments de la societat (Aquilu6, 2002: 29). En els darrers cinc o sis anys s'han portat a terme una sdrie d'actuacions als municipis de la Costa Brava en aquesta linia per recuperar el patrimoni arqueoldgic i poder oferir-lo com un element que en permeti un fs social i alhora turistic. La majoria s6n iniciatives municipals, amb acfuacions arqueoldgiques d'excavaci6 i posada en valor. Com a exemples podriem esmentar els municipis de Tossa de Mar (vil'la dels Ametllers), Lloret de Mar (poblats ibdrics
i
ff
MAsTen D'ESPECIALITZACIO EN GESTIO DEL PAIRIMONI CULTURAL
78
i Tur6 Rod6, aixi com el Castell de Sant Joan) i Castell-Platja d,Aro (vil.la romana de Pla de Palol). Paral.lelament, tamb6 s',han posat en
de Puig Castellet
funcionament importants projectes en els grans conjunts arqueoldgics, com s6n Empuries i la Ciutadella de Roses. Aquesta revaloritzaci6 del patrimoni cultural, i arqueoldgic en particular, ha
provocat que se n'hagi intensificat la promoci6 per aprofitar-ne l'fs turistic. Aquest ha passat a promocionar-se des dels mateixos municipis, a trav6s dels patronats locals de turisme o de les mateixes regidories de turisme dels ajuntaments, i alhora per les entitats dedicades a la promoci6 turistica de la Costa Brava i de Catalunya. En s6n un bon exemple el Patronat de Turisme Costa Brava
Turisme de Catalunya, organisme que depdn de la Generalitat. Precisament aquest darrer va crear el que s'anomena actualment Club Turisme Cultural (anteriorment Club Cultura), un instrument que permet mantenir en contacte els sectors del turisme i del patrimoni cultural per aprofitar millor els recursos i el treball conjunt en aspectes comuns. Aquesta iniciativa suposa un primer exemple per a una actuaci6 conjunta que permeti una gesti6 m6s eficag Girona
i
des d'ambd6s punts de vista.
4. Conclusions La relaci6 entre el turisme i el patrimoni arqueoldgic ha estat complicada i de vegades molt negativa des del punt de vista arqueoldgic, tal com s'ha pogut veule anteriorment. Des de fa relativament poc, la demanda de nous elements que serveixin com
a
nous productes per conquerir el creixent turisme cultural ha permds
l'inici d'un proc6s de recuperaci6 del patrimoni arqueoldgic per integrar-lo en aquesta dmplia oferta que suposa el patrimoni cultural i natural. Fins fa relativament poc, nom6s els grans monuments i jaciments arqueologics eren objecte d'interds
t
turistic, perd 1'ampliaci6 de la demanda ha permds que es comencin a valorar altres elements patrimonials no per la seva magnitud, sin6 per les seves caracteristiques prdpies. Malgrat tot, cal dir que la situaci6 no 6s idil'lica i que 1es actuacions que s'han portat a terme no s6n genenlitzades i no pstan integrades dins d'un projecte global, sin6 que responen a iniciatives m6s o menys individuals, sense una estructuraci6 ni una projecci6 conjuntes. Aquest fet provoca una relativa incertesa envers el que pugui succeir els anys vinents; per aixd, a mitjd termini caldrd analitzar detalladament si hi ha hagut una evoluci6 i una consolidaci6 d'aquest fenomen i com aixd s'ha desenvolupat en el temps.
GeenrBr, oe Pneoo Connnno
79
La gesti6 d'aquest patrimoni arqueoldgic hauria de comengar apartir dels ens municipals. Es evident que els ajuntaments s6n les unitats bdsiques d'administraci6 i els que tenen, en molts aspectes, el conkol efectiu i real del territori. Per aquest motiu, 6s molt important la implicaci6 dels municipis en la protecci6, la gesti6 i la difusi6 del seu propi patrimoni arqueoldgic a trav6s de les drees de cultura i turisme. Un bon exemple de treball en aquesta liniaha estat el que ha portat a terme, almenys frns ara, l'Ajuntament de Torroella de Montgri. En els darrers anys s'han orientat els seus planejaments cap a un model de desenvolupament que d6na prioritat al territori i al seu pakimoni cultural i natural. Una mostra d'aquesta voluntat 6s la creaci6 d'una regidoria especifica referent al patrimoni cultural, que
treballa de manera conjunta amb I'drea de turisme en
la
creaci6
i
el
desenvolupament de projectes que permeten combinar el patrimoni arqueoldgic, arquitectdnic i etnoldgic amb el turisme.
Bibliografia
AD (1996). PIa de desenvolupament turistic sostenible de les comarques gironines, Girona, Patronat de Turisme Costa Brava Girona. AD (2001). Estudi de la demanda turtstica de Ia Costa Brava. Estiu 2001, Girona, Patronat de Turisme Costa Brava Girona. AQUILUE, X. (2002). "Patrimoni arqueoldgic i turisme cultural a la Costa Brava", a BURCH, J.& SUREDA, R.M. (ed.), Patrimoni cultural: sostenibilitat i desenvolupament dins l'drnbit municipal a la Costa Brava (seminari realitzat a Tossa de Mar el 19 d'octubre del 2000):29-32, Girona, Universitat de Girona. BALLART, J.& ruAN, J. (2001). Gesti6n del patrimonio cultural, Barcelona, Ariel. BARBAZA, Y. (1966). Le paysage humain
de Ia Costa Brava, Paris,
Armand Colin.
BOADAS, J.; LLORENS, J. M. & RUEDA, J. M. (2000). "Del conreu de la histdria a la gesti6 integral" , Revista de Girona, 200: 227 -238. CASTELLI, C. (2001). "Patrimoine et droit" (rapport de I'atelier I), a RAMZI, S.; RICHON, M. (ed.) Un patrimoine mondial vivant: la responsabifift 1thique et partagde des universitds; rappott final. (Forum Unesco-Universitd et Patrimoine, Byblos et Beyrouth, Liban,12 au 15 d6cembre 2000), LINESCO. DEVESA, M. (2000). "La importancia econ6mica del patrimonio cultural", a OLIVEIRA, V. (ed.), Actas 3o. Congresso de Arqueologia Peninsular: 167-166, Porto. ADECAP.
MAsren o'espEcrAt,lTz.qcro eN cBstI6 osi, pArRrMoNI cuLTURAL
80
DONAIRE, J. A.; FRAGUELL, R.M. & MUNDET, L. (1997). "La Costa Brava ante los nuevos retos del turismo", Estudios Turisticos, 133:77-96. RICHARDS, G. (2000). "Politicas y actuaciones en el campo del turismo cultural europeo", Turismo cultwal: el patrimonio hist6rico como fuente de riqueza: 70-96, Valladolid, Fundaci6n de Patrimonio Hist6rico de Castilla y Le6n. STEPOVA, V. & STULC , J. (2002). Cultural heritage of Cyprug Information report of Committee on Culture, Science and Education, Council of Europe [en
linial
fConsulta: 8 de desembre de 2002]. VIDAL, D. (1998). "El patrimoni, atractiu bdsic del turisme cultural", Estudis de Turisme de Catalunva. 3: 13-18.
Biografia Gabriel de Prado Cordero (1973) 6s llicenciat en Filosofia i Lletres (Geografia i Histdria, secci6 d'Histdria de I'Art) per laUniversitat de Girona (7997), ontamb6 ha cursat el mdster
d'especialitzaci6 en Gesti6 del Patrimoni Cultural (2000-2002). En el marc dels estudis en gesti6 del patrimoni cultural harealinat prdctiques al Mus6e de l'Arles Antique (Arles, Franga) i a I'Instituto Andaluz del Patrimonio Hist6rico (Sevilla). Ha assistit a diversos cursos i seminaris de formaci6 relacionats amb la museologia i el patrimoni cultural, com per exemple: seminari Conservar i Gestionar el Patrimoni des dels Museus (Girona, 1995), seminari Patrimonio e Itinerarios Culturales en las Ciudades Hist6rico-Artisticas y ParquesArqueol6gicos (M6rida, 2000) o IV Seminari d'Arqueologia i Ensenyament: La Funci6 social i Educativa dels Museus (Barcelona,2002). En I'dmbit professional, des de l'any 1998 6s membre de l'equip de direcci6 de les excavacions arqueoldgiques del Puig de SantAndreu (Ullastret) i col'laborador del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret, onharealitzattasques de revisi6 i de reorganitzaci6 dels fons del museu i de la biblioteca. Tamb6 ha codirigit les excavacions arqueoldgiques de la vil'la romana de Pla de Palol (1999) i ha dirigit les diverses campanyes d'excavaci6
al Castell de
Benedormiens de Castell d'Aro (1999-2000),
aixi com les
diverses
intervencions arqueoldgiques realitzades a la plaga del Mercat de Sant Feliu de Guixols (2000). Tamb6 ha realitzatlarevisi6il'actuahtzaci6 de l'inventari del patrimoni arqueoldgic de la comarca del Baix Empordd (2001-2002) i de la Selva (2003) per encdrrec del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Ha publicat diversos articles especialitzats i de divulgaci6, principalment relacionats amb els jaciments arqueoldgics on ha treballat. Tamb6 ha publicat, conjuntament amb altres autors, un llibret diddctic i de divulgaci6 sobre la vil'la romana de Pla de Palol (2001), aixi com una monografra sobre el mateix jaciment: Pla de Palol. Un establiment romd de primer ordre a Platja d'Aro (2002).
I g
{ a
