La poesia de Joan Roís de Corella: textos de rematada

PORTADA+lomo_Corella_traz.fh11 7/11/14 11:29 P gina 1

1_CORELLA_Introduc.indd 1

10/12/14 11:29

1_CORELLA_Introduc.indd 2

10/12/14 11:29

Joan Roís de Corella I EL SEU MÓN

1_CORELLA_Introduc.indd 3

10/12/14 11:29

1_CORELLA_Introduc.indd 4

10/12/14 11:29

A. Ferrando (Ed.) E. Belenguer · J. M. Cruselles · M. Navarro E. Salvador · A. M. Babbi · A. Cortijo · E. Mira · A. Soler A. Annichiarico · E. Benavent · E. Casanova · D. de Courcelles A. López Quiles · J. Vidal Talens · A. M. Compagna T. Martínez Romero · J. L. Martos · H. I. Radatz

Joan Roís de Corella I EL SEU MÓN

2014

1_CORELLA_Introduc.indd 5

10/12/14 11:29

Comité d’Honor Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana Molt Excel·lent President de les Corts Valencianes Honorable senyora consellera de Cultura, Turisme i Esport Excel·lentíssim President de la Diputació de València Excel·lentíssima Alcaldessa de València Excel·lentíssim i Magnífic senyor Rector de la Universitat de València Il·lustre senyor President del Consell Valencià de Cultura Comité Científic i Organitzador Coordinador General: Ricard Bellveser, Institució Alfons el Magnànim, CECEL-CSIC Vocals: Antoni Ferrando (Universitat de València - EG) Francisco Javier Romero Gómez (Universidad Católica de Valencia) Ramon Ferrer (Acadèmia Valenciana de la Llengua) Anna Maria Compagna (Università degli Studi di Napoli Federico II) Dominique de Courcelles (CNRS - Lyon - École Nationale des Chartes, Paris) Comité Assessor Albert Hauf (Universitat de València - EG) Eduard Mira (Universitat d’Alacant) Robert Archer (King’s College, Londres) Pere Maria Orts (Acadèmia Valenciana de la Llengua) Guido d’Agostino (Università degli Studi di Napoli Federico II) Anna Maria Babbi (Università degli Studi di Verona) Organitza:

Col·labora:

Il·lustració de la coberta: Sant Agustí marxa cap a Milà, fragment, de Benozzo Gozzoli, església de San Gimignano © D’aquesta edició Diputació de València. Institució Alfons el Magnànim, 2014 Director: Vicent Ribes I.S.B.N.: 978-84-7822-668-9 Depòsit Legal: V-2694-2014 Imprimix:

1_CORELLA_Introduc.indd 6

10/12/14 11:29

LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA1* Josep Lluís Martos Universitat d’Alacant

La transmissió textual de l’obra de Joan Roís de Corella és, en general, destacadament fràgil, fins al punt que s’hi deixa entreveure la pèrdua d’alguns textos, dels quals ens ha arribat, en ocasions, notícia indirecta (Martos 2008a). Aquest extrem és encara més notable quant a la poesia, entre la qual cataloguem destacats casos d’unica –de poemes que sols coneixem a través d’un testimoni–, com ara composicions de l’entitat de la Sepultura, el Cor cruel, el Desengany o la Balada de la garsa i l’esmerla, entre d’altres. No sols els motius quantitatius evidencien la precarietat de la conservació dels versos de Corella, sinó també el model de transmissió que han experimentat, ben distint qualitativament al dels textos en prosa, als quals se subordinen sovint en els volums que els recullen. Sobre aquesta estratègia de transmissió es construeix, precisament, l’objecte d’aquest treball, l’anàlisi de la qual s’hi farà des dels diferents vessants en què es manifesta, que, en darrera instància, conflueixen i reforcen una conclusió comuna: la casualitat, circumstancialitat i/o precarietat de la transmissió textual de la poesia de Joan Roís de Corella. El Còdex de Cambridge (Trinity College, R.14.17)2 és un dels cançoners corellans més valuosos, per quantitat i per qualitat de les obres copiades, la versió de les quals sem1* Aquest treball s’emmarca en el projecte FILO/FFI2011-25266 del Ministerio de Economía y Competitividad, del qual sóc investigador principal. 2 Per a la descripció codicològica, vegeu Martos 1999a i 2005a. Pere Bohigas (1985: 37-42) va ser el primer a donar notícia d’aquest còdex en l’àmbit català, en un article de 1927 que se centra, principalment, en la seua descripció.

6_CORELLA_Recepcio.indd 487

10/11/14 14:53

488

Josep Lluís Martos

bla ben propera a un estadi bastant definitiu de l’original d’autor. De fet, el notari tortosí Lluís Palau el degué copiar a València entre 1502 i 1504 (Martos 2008b), a partir d’un antígraf poc intervingut. La principal característica quant a la formació d’aquest cançoner és que els quaderns tenen mides diferents: d’una banda, un primer grup de quaderns adaptats físicament als continguts, el bifoli exterior i interior dels quals és de pergamí, per a reforçar la seua conservació abans i després del cosit del cançoner;3 d’una altra banda, uns quaderns regulars sense pergamí i d’un paper de qualitat inferior, més modern, afegits en l’enquadernació per a recollir noves obres possibles. Tots els quaderns amb reforçament de pergamí –a, b, c, d, e, f, g, h– són copiats per Lluís Palau. Tot i que el primer d’aquests conté obres humanistes llatines, és interessant tenir en compte que el seu antígraf podria provenir del mateix àmbit que les peces corellanes, un aspecte contextual que emmarcaria l’origen d’aquests materials i que, consegüentment, aportaria dades sobre la difusió i els lectors d’aquestes obres valencianes, com a model de prosa en vulgar.4 Palau degué estar interessat a confeccionar un volum monogràfic de Joan Roís de Corella, per bé que el seu fill afegís aquest primer quadern, també de mà del seu pare i de còpia coetània –pel paper i pel ductus de la lletra–, en relligar el còdex.5 Pel càlcul previ d’aquests quaderns adaptats a la còpia, l’espai sobrant al final de cadascun és nul o molt limitat; tanmateix, el copista vol aprofitar el paper sobrant i reproduir-ne, així, el màxim de composicions possibles. Per a això, selecciona alguns poemes que es transmeten en el 3 De fet, aquests quaderns tenen marques d’ús extern en el bifoli posterior previ a la seua enquadernació. 4 Suggeresc totes aquestes dades externes en Martos 2008b. 5 La diferència material entre els darrers quaderns i l’absència de la mà de Lluís Palau en aquests quaderns i en la contraportada, enfront de la presència constant de la lletra del seu fill, fan pensar que és aquest últim qui relliga el volum i hi incorpora quaderns regulars per a copiar nous textos, la major part dels quals queden en blanc.

6_CORELLA_Recepcio.indd 488

10/11/14 14:53

LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA

489

seu original i els reprodueix en la seua còpia, junt amb textos d’uns altres poetes valencians: l’autoria corellana d’aquestes composicions serà el principal argument per a la seua inclusió en aquest cançoner. Si no hi haguessen romàs aquests espais en blanc, Lluís Palau no hauria copiat la poesia de Joan Roís de Corella, que sembla evident que tenia a l’abast en els seus antígrafs.6 Així, els sexterns b i c estan destinats a contenir el Parlament en casa de Berenguer Mercader, una obra extensa per a la qual es fan servir dos quaderns.7 Al final del segon d’aquests, queden verges els folis 39 i 40,8 de manera que s’hi incorporen el maldit corellà A Caldesa i el poemademanda de Bernat Fenollar Per mitigar l’enuig gran del stiu, amb una resposta d’Ausiàs March –Quant més amau tant més temor teniu– i una altra anònima: L’esplet d’amor ab basques lo colliu.9 El quadern e s’adapta a la còpia del Triümpho de les dones i sols deixa en blanc el f. 50, que conté cinc cobles precedides en tots els casos per la rúbrica Sparça o Cobla sparça (Martos 2009).10 Finalment, els quaEn plural, perquè degueren tractar-se de quaderns solts. Això permetia que, si hi hagués un problema greu en el recompte, no calgués copiar el primer quadern per solucionar-lo. 8 L’extensió de les obres en prosa no permeten un càlcul tan exacte com en el cas de la poesia, en la qual el recompte té en consideració el nombre de cobles. En aquest cas, a més a més, es tracta del text de creació més extens de Corella i s’hi requerien dos quaderns. És aquesta la raó per la qual hi ha dos fulls sobrants i no mig o un complet, com sol ser habitual. En aquestos casos, s’eliminaria un bifoli complet, però, en adonar-se’n, Palau ja tenia copiat el bifoli interior, que era l’últim del qual es podria haver desfet sense perdre’n material. 9 Aquest n’és l’únic testimoni manuscrit, tot i que apareix en els cançoners impresos d (f. 140v) (Valladolid 1555) i e (f. 138r) (Barcelona 1560). Aquesta resposta anònima no apareix en cap edició d’Ausiàs March i està editat únicament en Parramon i Blasco 1989: 81-82. L’abundosa presència de respostes a la demanda de Fenollar, ens incita a «suposar que la cobla de Fenollar fos en realitat una “circular” adreçada a diversos poetes perquè cadascú la contestés a la seva manera, i que entre moltes possibles respostes només se n’han conservat aquestes tres» (Parramon i Blasco 1989: 78). 10 Les tres primeres apareixen en el recto del foli i són les que comencen: «Si·n lo mal temps la serena bé canta», «Des que perdí a vós, déu de ma vida» i «No fon tan gran dels juheus la temor»; al verso, trobem «Del jorn que us viu d’altra gens no·m pot plaure» i «Si us he fallit, ma gran amor o causa», seguida de la seua tornada. 6 7

6_CORELLA_Recepcio.indd 489

10/11/14 14:53

490

Josep Lluís Martos

derns f, g i h formen una unitat i contenen peces de tema troià –la Medea, el Rahonament de Thelamó e Ulixes, les Lletres d’Achil·les e Políxena i el Plant de la reyna Ècuba–, al final dels quals es copia dos unica en vers: l’anònim [Si] vostres ulls se fossen refermats i Al bé que vull més que ma vida (Parramon i Blasco 1989: 83).11 El Plant acaba al començament del f. 85r i es deixa la resta del recto i tot el verso lliures, fins el f. 86r, a partir del qual i fins al f. 88r es copia l’única prosa usada en aquest volum per a completar quaderns, que, per la seua brevetat, acompleix la mateixa funció pragmàtica que els versos: es tracta de l’únic testimoni conservat de la Lletra consolatòria (Martos 2005b),12 que ens ha arribat per aquelles casualitats que aquest model de transmissió textual genera, tancant el quadern h del Còdex de Cambridge, l’últim copiat per Lluís Palau. El Cançoner de Maians (Biblioteca Universitària de València, ms. 728)13 és el més complet dels reculls monogràfics de Joan Roís de Corella. Més enllà del quadern afegit al final del còdex tardanament,14 sols hi ha una composició d’autoria diferent, tancant el cançoner original, en el verso del f. 140, que, en bona part, quedava lliure: la Cobla que mossén Fenollar tramés a mossén Corella, que, legint-la tota, diu mal e, legint-la per mitat, diu bé. Aquesta composició no sols és un poema que Fenollar havia enviat a Corella, sinó que es tracta també d’una imitació d’un gènere poètic que 11 La segona composició és de Bernat Fenollar, composta de tres quartetes octosil·làbiques, «que semblen ésser la resposta als anteriors versos» (Bohigas 1985: 41). 12 Es tracta del text que Pere Bohigas va descriure com a «Lletra consolatòria a un enamorat desgraciat»: «No sabem si aquesta lletra, sense títol, pot ésser la Letre de Amor, desapareguda del Jardinet d’Orats, per bé que esmentada en la seva taula. En tot cas és una obra que només ens ha conservat el manuscrit de Cambridge, i per aquesta raó podem considerar-la com absolutament desconeguda fins avui» (Bohigas 1985: 41). 13 Per a la descripció d’aquest cançoner, vegeu Martos 1999b, 2001 i 2005a. 14 Que conté tres poesies sobre el tema de la malmonjada i dos textos llatins en prosa, amb lletra, respectivament, dels segles xvi i xvii (Ferrando 1981: 391).

6_CORELLA_Recepcio.indd 490

10/11/14 14:53

LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA

491

aquest havia practicat, recollit uns folis abans.15 Probablement, degué ser una decisió d’última hora per a emplenar l’espai restant amb una esparsa, perquè, si no fos així, podria haver-la copiat juntament amb la de Roís de Corella. Aquesta poesia completa no sols el darrer quadern, sinó el cançoner pròpiament dit. En estar construït amb quaderns regulars preparats prèviament a la còpia, amb reclam que justifica la voluntat de relligar-los junts per a formar un còdex unitari, se’n podia preveure un nombre aproximat, però dubte que s’hagués pogut filar més prim, perquè, fonamentalment, es tractava de textos en prosa. I és que la subordinació de la poesia a la prosa, tanmateix, no sols té lloc en el Còdex de Cambridge, sinó també en el Cançoner de Maians, tot i que amb una diferència essencial: si bé en el primer sols es transcriu els versos quan queden petits espais en blanc al final dels quaderns, el segon funciona com un volum complet, de manera que s’inclouen les poesies líriques al final, en els folis que queden en blanc de l’últim quadern. Aquest copista va recopilar les obres en prosa de Corella, que, com vaig demostrar fa alguns anys, no provenien d’un cançoner previ monogràfic ni miscel·lani, sinó de quaderns solts (Martos 2001). En definitiva, el Cançoner de Maians ha funcionat de la mateixa manera que ho faria un quadern solt: els fulls en blanc s’han completat, sense un pla previ de còpia, amb textos molt més breus que les obres en prosa, d’una importància menor per al compilador. Tan menor que la taula d’obres del Cançoner de Maians –que indexa acuradament els textos en prosa– no recull la majoria dels poemes, sinó exclusivament l’extensa 15 La Cobla que, legint-la per larch, diu descontentament e, legint-la per mitat, diu contentament, de mossén Corrella. Per a aquest gènere poètic, vegeu Martos 2012a, 2012b i en premsa. Parramon (1989) n’havia parlat abans i, en castellà, l’havia documentat parcialment Wilson (1969).

6_CORELLA_Recepcio.indd 491

10/11/14 14:53

492

Josep Lluís Martos

Vida de la sacratíssima verge Maria, una poesia no casualment narrativa, que supera amb escreix la llargària de les altres composicions:

Biblioteca Universitària de València, ms. 728

Probablement, fins i tot, es concebia dins aquesta referència l’Oració a la sacratíssima verge Maria, de la mateixa manera que ho feia la immediatament anterior Vida de Santa Anna amb l’oració en prosa dedicada a la mare de Maria, que tancava el text hagiogràfic; no obstant això, no hi hagué cap interés per catalogar la resta de poesies recollides en aquest cançoner, totes profanes. Aquesta és una prova evident que es tracta de textos inclosos per a rematar un quadern o còdex, que no estaven previstos en el pla inicial de l’obra i que tenien com a funció bàsica aprofitar l’espai per transmetre peces que, tot i no ser considerades com a essencials en la compilació, hi estan clarament relacionades i la completen davant una circumstancialitat tal com la sobra d’espai per a la còpia.

6_CORELLA_Recepcio.indd 492

10/11/14 14:53

LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA

493

Precisament, la Vida de la sacratíssima verge Maria i la corresponent Oració ens permeten de revisar un tercer model de transmissió textual de la poesia corellana que afecta els impresos. Més enllà de la solidaritat compositiva entre ambdós textos i en la còpia del Cançoner de Maians, la seua difusió impresa va ser independent, com a conseqüència de l’intervencionisme dels editors, entesos com a patrocinadors comercials i/o literaris.16 El primer dels textos poètics de Corella a arribar a la impremta va ser l’Oració a la sacratíssima verge Maria, en un volum que el seu editor va anomenar Lo Passi en cobles,17 com ha justificat Antoni Ferrando.18 Jaume de Vila va patrocinar aquest volum, que imprimiren Pere Hagenbach i Lleonard Hutz a València, datat en el colofó el 2 de gener de 1493. L’imprés conté l’extensa Istòria de la Passió de Pere Martines i Bernat Fenollar (410 cobles), seguit d’una obra més breu, com és la Contemplació a Jesús crucifficat de Joan Escrivà i Bernat Fenollar (50 cobles), i tancat per l’Oració a la sacratíssima verge Maria de Joan Roís de Corella (7 cobles), com a text de rematada, un concepte de transmissió impresa que manlleve de Keith Whinnom i que adapte a la tradició manuscrita. Aquest poema corellà no és, per tant, una obra central de Lo Passi en cobles, sinó un text de cloenda que s’hi incorpora com a tancament de l’imprés, sens dubte per 16 «Al costat d’aquests editors empresaris, hi havia també editors més o menys circumstancials –nobles, eclesiàstics, juristes, notaris, etc.–, els quals, en adoptar la iniciativa de fer imprimir un determinat llibre, solien requerir el concurs econòmic d’un mercader, d’un mecenes o d’una institució que la fes viable. En aquest cas podríem parlar d’editors intel·lectuals, que són els que, amb les seues tries, expressaven millor els interessos ideològics de les classes dominants, ja fossen aquestes les tradicionals, ja les emergents» (Ferrando 1999: 109). 17 Sols es conserva la portada amb aquest títol en un dels exemplar de la Biblioteca Nacional de Madrid (I-2113) (Ferrando & Garcia 2002: 122a). 18 «Així, no sembla atribuïble a Fenollar el títol Lo passi en cobles (València, Pere Hagenbach i Lleonard Hutz, 1493) d’una obra que ell havia encapçalat com a Istòria de la passió» (Ferrando 1999: 113). Aquesta afirmació, que compartesc, es modalitza amb un prudent «si fue realmente idea suya» en Ferrando & Garcia 2002: 121.

6_CORELLA_Recepcio.indd 493

10/11/14 14:53

494

Josep Lluís Martos

la qualitat i el prestigi socioliterari del poema en qüestió, però també davant una avinentesa com la sobra de paper. El quadern amb signatura l acaba en el recto del seu quart foli, que en recull les dues darreres cobles de la Contemplació, en comptes de les tres marcades com a pauta en aquest imprés. En quedava en blanc, per tant, la part final del recto i el verso corresponent, de manera que podria reduir-se a un quadern d’un sol plec. La brevetat del colofó i l’espai sobrant en acabar el text, corresponent al d’una estrofa, no sols permetia, sinó que recomanava que aquest hi estigués a continuació, com era habitual en els impresos de l’època. Així, quedaria completament buit el verso del full i es decidí d’incloure una composició sobre la Passió, ben coneguda en l’època i amb la funció de pregària final, com era aquest poema de Roís de Corella. Per a això, es degué optar, finalment, per un quadern de dos plecs, més enllà que hi romanguessen nous espais en blanc. Aquesta és una estratègia habitual en els textos impresos –els romanços i els villancicos, sobretot, acomplien aquesta funció de rematada en els plecs solts del Cinccents–, segons la qual el paper sobrant s’emplena tenint-ne en compte la funcionalitat comercial. Aquest exemple n’és molt primerenc i ací rau bona part del seu interés per a una història de la impremta, en general, i per a entendre la transmissió textual de la poesia de Corella, en particular.19 No sols la sobra de paper justificaria aquesta hipòtesi de l’Oració com a text de rematada, incorporat a l’imprés avançat el procés d’edició i sense formar-ne part del pla original, sinó que l’incunable hi deixà petges d’un diferent tractament de tots tres textos. Si bé tant la Istòria de la Passió com la Contemplació anaven precedides d’un gravat –per bé que idèntic–, no ocorria així quant a l’Oració: 19 Amb el temps, els villancicos i els romanços, que oferien diferent grau d’extensió, s’especialitzen en aquest model de transmissió impresa, com a textos de rematada. De fet, gràcies a això, s’han conservat molts exemples d’aquest tipus de poesia.

6_CORELLA_Recepcio.indd 494

10/11/14 14:53

LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA

495

Lo Passi en cobles, 1493

Això sorprén, sobretot, perquè l’edició de 1518 de Lo Passi en cobles (València, Pere Posa) resol aquesta circumstància, incloent un gravat al davant de cadascuna de les tres obres. Aquest fet sembla una evidència del caràcter improvisat de l’acció de Jaume de Vila, en incorporar per raons comercials l’Oració corellana, ja que en la següent edició es va considerar que era un greuge o error que s’havia de resoldre. De fet, el tractament dels gravats, hi és unitari quant a la Contemplació (f. g5v) i l’Oració (f. h4v), amb rúbriques llatines d’una mateixa tipografia que els emmarquen i que, per altres raons d’impremta, no són presents en el que precedeix la Istòria de la Passió (f. a2v).20 En aquest imprés de 1518, els tres gravats són diferents i s’adeqüen al tema de les obres. 20 Per conviure en el mateix full amb la darrera cobla de la dedicatòria, no té lloc suficient per a aquestes rúbriques, de manera que, fins i tot, hi està encabida amb dificultat la imatge pròpiament dita.

6_CORELLA_Recepcio.indd 495

10/11/14 14:53

496

Josep Lluís Martos

Lo Passi en cobles, 1518, f. a2v

Lo Passi en cobles, 1518, f. g5v

Lo Passi en cobles, 1518, f. h4v

6_CORELLA_Recepcio.indd 496

10/11/14 14:53

LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA

497

I això em sembla un argument definitiu per a justificar la incorporació del poema de Corella com un text de rematada en l’imprés, perquè aquests gravats tenien una funció no sols estètica, que ennoblia l’edició, sinó també pragmàtica: era habitual en la incunabilística valenciana col·locar els gravats en la contraportada,21 de manera que el text pogués començar en el recto del foli següent. En tractar-se d’un imprés amb més d’una obra i amb una dedicatòria inicial, ací no es tractava pròpiament de la portada, però sí que hi acomplia aquesta mateixa funció. Per aquesta raó, no sols s’hi va incorporar al davant de la Istòria de la Passió, sinó que es reaprofità per precedir la Contemplació, de la mateixa manera que l’editio princeps de Lo somni de Joan Joan (València, Lope de la Roca, 1497) va optar uns anys després per reutilitzar el gravat inicial també com a tancament de volum, repetint-lo dues vegades en un incunable ben ric en aquest tipus d’il·lustracions. De fet, el primer gravat que apareix en un incunable valencià ho fa, precisament, amb aquesta funció de rematada,22 tancant un imprés en el qual hi hauria romàs el darrer full en blanc. Amb això, s’ennoblia amb una il·lustració de grandíssima qualitat i bellesa, com és el gravat marià que apareix, fins i tot després del colofó, en l’incunable de la Omelia sobre lo psalm «De profundis» de Jeroni Fuster (València, Lambert Palmar, 1490).23 «Este hecho es total21 «Lo más destacado es el grabado de un tamaño grande (en torno a unos 130-150 mm de alto y de 80-100 mm de ancho, o más), que aparece sólo en la plana, generalmente en el vuelto de la portada y en alguna hoja interior, o como mucho acompañado de una mínima leyenda que puede hacer referencia al mismo grabado. Este hecho se produce en el 50% de la producción valenciana, pues veintidós de los cuarenta y cuatro grabados tienen esta característica» (Romero Lucas 2003: 1417). 22 No n’és l’únic: si més no, acompleix també aquesta funció el gravat que tanca la Vida de santa Caterina de Siena (València, Cristófor Cofman, 1499), del taller alemany de Nagler o Hans Baldof. Es tracta del més elaborat i amb més qualitat dels gravats apareguts en els incunables valencians (Romero Lucas 2003: 1409-1410). 23 Per a l’edició crítica d’aquesta obra, vegeu Ferrando 1993. Tenim testimoni d’un altre text de característiques semblants, editat també per Ferrando (1978: 179197 i 1992), sobre lo salm de Miserere (Sl 50), obra de Narcís Vinyoles.

6_CORELLA_Recepcio.indd 497

10/11/14 14:53

498

Josep Lluís Martos

mente excepcional en este impresor, pues en los casi veinte años en que imprimió en esta ciudad, este grabado es el único elemento decorativo con que adornó sus libros, pues no llegó a utilizar tampoco ninguna capital impresa» (Romero Lucas 2003: 1408), tan excepcional que dubte que la idea depengués directament de l’impressor, sinó, més aïna, de l’editor comercial. Si a l’inici de la darrera dècada del segle xv els incunables valencians es començaren a rematar amb gravats que aportaren un alicient comercial afegit als impresos, Jaume de Vila, simplement, preferí d’incorporar amb aquesta funció el poema de Joan Roís de Corella, de gran ressò, perquè degué pensar que devia generar major interés que no la repetició una tercera vegada d’una mateixa il·lustració, per molta qualitat que tingués.24 Si ho hagués fet, el recto del darrer foli hagués quedat emplenat i no hauria calgut introduir cap composició en vers, però això mateix és el que justifica que, tot i que aquestes addicions partien d’aspectes tan circumstancials com la sobra de paper, adquirien una funció comercial, enriquint el producte, en darrera instància. No és gens casual que l’Oració corellana tornés a imprimir-se dos anys després –el 16 de febrer de 1495– amb aquesta mateixa funció, com a cloenda de l’editio princeps de lo Quart del Cartoixà. No ho és, perquè Jaume de Vila degué ser l’impulsor d’aquesta edició, segons conclou Hae24 «Sobre un terreno sin nada en el infinito se distingue la cruz con la inscripción “INRI” y a Jesús crucificado. A sus pies, tres personajes en actitud pía. A la derecha, con las manos en disposición de rezo y de pie, san Juan Bautista, con el pelo largo. De él, también se aprecian los dedos de uno de sus descalzos pies. Al otro lado, las dos Marías. Arrodillada y sosteniendo la cruz con las manos, la más joven, María Magdalena, también con amplios cabellos destapados. De pie, con las manos entrelazadas, la Virgen María, con la vista al suelo. Lleva un velo que cubre su pelo. Destaca, en el suelo, un hueso, una calavera y un pequeño tarro de ungüentos, éstos dos últimos elementos muy recurrentes en la representación de la Magdalena. Su medida es de 161x118 mm y ocupa toda la plana. Este grabado destaca por su belleza y por la calidad del trazado en todas sus líneas y en las figuras impresas. Como veremos más tarde, este grabado pudo ser de origen aleman» (Romero Lucas 2003: 1406-1407).

6_CORELLA_Recepcio.indd 498

10/11/14 14:53

LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA

499

bler (1903-1917, i: 179) a partir de la relació professional d’exclusivitat dels impressors Pere Hagenbach i Lleonard Hutz amb aquest editor (Serrano y Morales 1898-1899: 7). El Quart va avançar la seua publicació a las tres parts prèvies, que ja devia tenir traduïdes Corella aleshores, la qual cosa sembla respondre exclusivament a criteris comercials25 i estar relacionada, precisament, amb l’edició de Lo Passi en cobles, eixida de les premses d’aquests mateixos impressors i patrocinada per aquest editor poc més de dos anys abans. Vila i Corella es coneixien bé, si més no des de la impressió del seu Psalteri, l’editor del qual, Joan Rix de Cura, tenia a aquell com a principal home de confiança, a qui encarregà, de fet, l’administració dels seus béns després de la seua mort (Serrano y Morales 1898-1899: 484-489); és lògic que, davant el funcionament editorial d’aquesta obra de Joan Roís de Corella –que coneixia de primera mà, perquè va ser ell qui va gestionar la major part de la seua venda–, Vila es plantegés l’edició de la última part del Cartoixà, amb els episodis de la Passió, que tan bons resultats comercials li havien donat amb Lo Passi en cobles. L’aparició del poema corellà com a text de rematada, segueix, per tant, el model de l’incunable de 1493, en un tipus d’intervencionisme atribuïble a l’editor més que no als impressors.26 Podríem pensar que ho fa també davant la presència de fulls en blanc al final del volum, ja que el text del Cartoixà i la taula acaben en el f. 7r del quadern bb, de manera que queden lliures el verso d’aquest full i 25 «No deixarà de semblar estrany que’l llibre comencés a ésser estampat precisament pel seu darrer volum; emperò no ha de veure’s en això sinó una conveniencia editorial: Lo Quart del Cartoxà correspòn a la Passió de Nostre Senyor, y sembla que havia d’interessar més al públic que les altres parts, que, com veurem, foren estampades en anys successius» (Miquel i Planas 1913: xx). 26 Miquel i Planas, de fet, destaca aquest aspecte en relació amb l’inici de la impressió del Cartoixà a partir del Quart: «La Oració de Mossèn Corella, qui figura estampada a la fi d’aquest llibre, havia estat ja impresa abans, com hem vist, a la fi de La Istoria de la Passió, de Bernat Fenollar y Pere Martínez, que, com veurem, foren estampades en anys successius» (1913: xx).

6_CORELLA_Recepcio.indd 499

10/11/14 14:53

500

Josep Lluís Martos

el següent complet. En qualsevol cas, Vila imita el que ja havia fet en un altre imprés sobre la Passió, ací encara més justificat, en tractar-se d’una obra de Joan Roís de Corella. Algun desacord editorial degué tenir Corella amb Vila perquè, sols tres mesos després o, fins i tot, abans, el mestre en teologia negociés la seua publicació amb Miquel Albert, que va signar el contracte d’impressió amb Lope de la Roca ja el 30 de maig d’aquell mateix any (Serrano y Morales 1898-1899: 6). Si no un problema d’enteniment per unes altres condicions editorials, degué ser una falta d’interés de Vila per imprimir la resta de volums del Cartoixà. Per una raó o per una altra, el fet evident és que Joan Roís de Corella col·laborà en la nova edició de la seua obra amb Miquel Albert, eixida de les premses de Lope de la Roca el 26 de novembre de 1495. Tot i que el compromís de completar la edició del Cartoixà degué estar sobre la taula –com es derivaria de la prompta edició del Primer–, va quedar interromput per la mort de Corella el 1497 i per la de Lope de la Roca a l’any següent. Més enllà de si això implicava un cofinançament, que no és determinant per als objectius d’aquest treball, sabem, per l’inventari de béns que Dalfina Roís de Corella encarregà en morir el seu germà, que aquest tenia en propietat aleshores 780 ejemplares del Primer i del Quart del Cartoixà (Riquer 1964, iii: 258),27 que devien correspondre als patrocinats per Albert. Si sols disponia aleshores d’exemplars d’aquests impresos, devia ser perquè no s’havien publicat el Segon i la Terça part abans de la seua mort: no va ser fins uns anys després que se’n va reprendre el projecte editorial, amb la publicació del Segon (València, 1500) i de la Terça part del Cartoixà (c. 1502). 27 Inventari dels béns del magnífich y reverent mossén Johan Roïç de Corella, quondam, cavaller, mestre de sacra Theologia (Arxiu de Protocols de València, Pere Andreu, 835, 7 de octubre de 1497.

6_CORELLA_Recepcio.indd 500

10/11/14 14:53

LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA

501

Sembla confirmar aquesta hipòtesi cronològica el colofó28 de la segona part, segons el qual Corella arribà a revisarla abans de la seua mort, la qual cosa indicaria que devia estar preparant-se per a les premses quan en quedà interrompuda la impressió. En morir Lope de la Roca el 17 de novembre de 1498 (Serrano y Morales 1898-1899: 9), degué ser Cristófor Cofman (Haebler 1903-1917, i: 178) qui s’encarregà d’aquesta impressió, en un projecte editorial que no podem desllindar necessàriamente de Miquel Albert, la mort del qual caldria datar el 17 d’octubre de 1502 (Serrano y Morales 1898-1899: 9). La Terça part del Cartoixà es dugué a les premses amb una certa improvisació, poc abans o poc després de morir Albert, en una edició que poc té a veure amb la qualitat dels impresos de Lope de la Roca i que no indica en cap moment una possible revisió per part de Corella.29 L’afany comercial de Jaume de Vila degué ser l’origen del projecte editorial del Quart. La irrupció en escena de Miquel Albert, l’editor valencià que major competència li devia implicar aleshores, buscava d’ocupar el mateix llit de mercat que l’editio princeps. I no a l’inrevés: Vila no va ser qui s’avançà a un projecte editorial en marxa, perquè Albert segueix com a original l’editio princeps.30 Així, si 28 «A honor, laor y glòria de la Trinitat sanctíssima acaba la segona part del Cartoxà, traduhida de la latina lengua en valenciana prosa per lo molt reverend e magnífich mestre en sacra theologia, mossén Johan Roïç de Corella, y per aquell diligentment ans de la mort sua corregida hi examinada, la qual fon aprés ab gran vigilància effigiada y empremtada en la ínclita metropolitana ciutat de València, en lo any jubileu de la nativitat jocundíssima de nostre Senyor Déu Jesucrist mil cinchcents». Y en la rúbrica inicial también hace alusión a la corrección por parte del autor, según el modelo de los impresos de Lope de la Roca: «Comença lo Segon del Cartoxà, arromançat, corregit, smenat e ben examinat per lo reverend e magnífich mestre Johan Roïç de Corella, cavaller, mestre en sacra theologia». 29 «Comença la terça part del Cartoxà, trelladat de latí en romanç per lo reverent mestre Corella». No hi ha colofó. 30 Com, de fet, hi era ben habitual: «De fet, el treball de correcció i composició era tan costós que hom preferia fer les reedicions d’una obra a partir de la primera edició i no d’un text revisat adequadament. Resultava més fàcil, més còmode i més econòmic» (Ferrando 1999: 112).

6_CORELLA_Recepcio.indd 501

10/11/14 14:53

502

Josep Lluís Martos

Corella va fer-ne alguna revisió de l’imprés de novembre, degué ser sobre un exemplar del text de Vila, si no a partir de les proves. La publicació del Primer també per Lope de la Roca i patrocinat per aquest mateix editor degué seguir una estratègia ben diferent, que implicava el lliurament de l’original corregit per part de Corella, ja sense les presses d’oferir-ne una edició alternativa a una altra recentment publicada, com una evidència més que el poeta es va involucrar personalment en aquesta jugada editorial. Si Albert mantingué l’Oració com a text de rematada de la seua edició del Quart degué ser per no eliminar-ne aquest alicient comercial, més enllà d’aspectes relacionats amb la materialitat de l’imprés. En l’incunable del Primer del Cartoixà (València, Lope de la Roca, 1496) decidí d’incloure’n un altre poema amb aquesta mateixa funció, seguint el model establert per Vila en la Oració. Si aquesta, construïda sobre la imatge del Descendiment i la Pietat, tancava un volum sobre la Passió de Crist, ací s’incorporava la Vida de la sacratíssima verge Maria per rematar un imprés que començava amb la narració de la vida d’aquesta en els capítols inicials i en el qual, contenint els primers anys de Jesús, el coprotagonisme de Maria resultava notable. La Vida es va incloure al final d’aquest imprés probablement com una idea d’última hora, almenys quan ja s’havia produït el compte de l’original o, fins i tot, quan ja es trobava en caixes el quadern final o se n’havia fet una preimpressió, perquè, a diferència de l’Oració, apareix després del colofó i de l’índex del volum, com a evidència que s’havia incorporat tardanament i espontània davant la sobra d’espai en el darrer quadern imprés. Més enllà que, des d’una perspectiva material, quedava en blanc el verso del foli vuité del darrer quadern –amb signatura s– i la inclusió d’aquesta composició obligà a allargar-ne l’extensió física, la funcionalitat com a alicient editorial d’aquest emblemàtic poema corellà, fins aleshores inèdit, hi degué primar.

6_CORELLA_Recepcio.indd 502

10/11/14 14:53

LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA

503

En definitiva, els versos de Joan Roís de Corella presenten un model de transmissió certament precari, no sols perquè en trobem molts exemples de testimonis únics, que sols la casualitat ha volgut que conservem, sinó perquè en tots els casos la poesia se subordina a la voluntat de transmetre unes altres obres, normalment en prosa. Tots els seus poemes funcionen com a textos de rematada, partint d’aspectes tan circumstancials com la voluntat d’emplenar espais en blanc al final dels quaderns manuscrits o dels impresos, tot i que el procés de valoració i selecció sí que es posa en funcionament a partir del moment en què s’accepta la necessitat i conveniència d’incloure’n nous textos. Aquests es troben, normalment, en els mateixos antígrafs de les còpies manuscrites. En el Còdex de Cambridge, l’espai disponible per als poemes és realment escàs, en tractar-se de quaderns adaptats a la còpia; en el Cançoner de Maians, el darrer quadern regular del volum deixa bastant espai lliure i es decideix emplenar-lo amb la poesia corellana que el compilador del còdex tenia a l’abast. A més d’aquests cançoners que recullen de manera monogràfica l’obra de Corella, la seua producció en vers es fa lloc puntualment en cançoners miscel·lanis o cançoners d’uns altres autors, la qual cosa és una evidència encara major que la seua conservació es fonamenta en la casualitat i en les voluntats individuals. Així, durant les primeres fases de l’elaboració del Jardinet d’orats (Torró 1992 i 1996: 106-107; Martos 2005a) l’obra corellana en prosa degué tenir un protagonisme important i la poesia s’hi subordinà, amb poca cura en la transmissió, que donà lloc a aglutinació de poemes –com és el cas de La mort per amor–, amb absència de rúbriques o problemes d’atribució. Al final del cançoner d’Ausiàs March copiat per Pere Vilasaló el 1541, la casualitat ha volgut que el relligador hi haja afegit uns materials, entre els quals hi ha un dels elogis de Corella al príncep de Viana i el maldit a Caldesa.

6_CORELLA_Recepcio.indd 503

10/11/14 14:53

504

Josep Lluís Martos

A la impremta sols va arribar la seua poesia religiosa i ho va fer de manera circumstancial, bé com a part d’un cançoner miscel·lani en el cas del seu poema de certamen inclòs en les Trobes de 1474, o bé com a text de rematada d’impresos relacionats temàticament, en els quals aquestes composicions acompleixen un paper pragmàtic amb funcionalitat comercial, que, en darrera instància, en reconeix la qualitat dels seus versos i el mestratge poètic. De tot això es deriva que desconeixem bona part de la poesia de Joan Roís de Corella, que ha tingut greus dificultats de transmissió i ha acabat perdent-se en l’oblit. El que s’ha conservat i de la manera que ho ha fet ho evidencia: d’una banda, per la qualitat de les composicions i el grau d’evolució tècnica i estètica entre unes peces i unes altres; d’una altra, per la còpia única d’obres emblemàtiques, que sols ens han arribat gràcies al cançoner monogràfic que, amb voluntat d’exhaustivitat, algú decidí recopilar al final de la vida de Joan Roís de Corella. Bibliografia citada Bohigas, Pere (1985): «Repertori de manuscrits catalans. Missió a Anglaterra», dins Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona, Curial Edicions-Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 20-70 [1a edició: Estudis Universitaris Catalans, 12, 1927]. Ferrando Francés, Antoni (ed.) (1978): Narcís Vinyoles i la seua obra, València, Universitat de València. Ferrando Francés, Antoni (1981): «Unes poesies valencianes del 1543 sobre el tema de la Malmonjada», Revista Valenciana de Filologia 7/4, p. 391-402. Ferrando Francés, Antoni (1992): «La Omelia sobre lo psalm del Miserere», Bibliofilia Antigua 1, p. 53-74. Ferrando Francés, Antoni (1993): «L’Omelia sobre lo psalm “De profundis” de Jeroni Fuster», dins Ferrando, A., Hauf, A. (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llen-

6_CORELLA_Recepcio.indd 504

10/11/14 14:53

LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA

505

gua i literatura, 6, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 79-106. Ferrando Francés, Antoni (1999): «El paper dels primers editors (1473-1523) en la fixació del català modern», Caplletra 27, p. 109-136. Ferrando Francés, Antoni, Garcia Sempere, Marinela (2002): «Lo Passi en cobles (1493) de Bernat Fenollar, Pere Martines, Joan Escrivà y Joan Roís de Corella», Bibliofilia antigua 4, p. 121-143. Haebler, Conrado (1903-1917): Bibliografía ibérica del siglo XV, 2 vols., Leipzig- La Haya, Karl W. HiersemannMartinus Nijhoff [Reimpresión facsímil en Madrid, Julio Ollero, 1992]. Martos, Josep Lluís (1999a): «El Còdex de Cambridge del Trinity College, R. 14. 17 (X2): descripció i estudi», dins Fortuño Llorens, S., Martínez Romero, T. (eds.), Actes del VII Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1997), 2, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 1999, p. 443-460. Martos, Josep Lluís (1999b): «El Cançoner de Maians (BUV MS 728): un cançoner d’autor de Joan Roís de Corella», dins Miscel·lània Arthur Terry, 3, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, p. 93-113 («Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», 39). Martos, Josep Lluís (2001): «La génesis de un cancionero catalán de autor: Joan Roís de Corella y el Cançoner de Maians», dins Botta, P., Parrilla, C., Pérez Pascual, I. (eds.), Canzonieri iberici, A Coruña, Editorial Toxosoutos-Università di Padova, Universidade da Coruña, p. 313-328. Martos, Josep Lluís (2005a): «El Còdex de Cambridge, el Cançoner de Maians y el Jardinet d’orats a través de la obra de Roís de Corella», dins Moreno, M., Severin, D. S. (eds.), Los cancioneros españoles: materiales y métodos, Londres,

6_CORELLA_Recepcio.indd 505

10/11/14 14:53

506

Josep Lluís Martos

Queen Mary-University of London, p. 113-140 («Papers of the Medieval Hispanic Research Seminar», 43). Martos, Josep Lluís (2005b): «La Lletra consolatòria de Joan Roís de Corella: edició crítica», Revista de Literatura Medieval 17, p. 9-30. Martos, Josep Lluís (2008a): «La literatura perduda de Joan Roís de Corella: les fonts», Caplletra 45, p. 93-112. Martos, Josep Lluís (2008b): «Fechas para la datación del Còdex de Cambridge», Critica del Testo 11/3, p. 87-108. Martos, Josep Lluís (2009): «Sotsmissió amorosa: uns poemes mal editats de Joan Roís de Corella», Llengua & Literatura 20, p. 7-25. Martos, Josep Lluís (2012a): «La transmisión de las coplas de bien y mal decir: la sección extravagante del Cancionero general», dins Haro Cortés, M., Beltrán, R., Canet, J. L., Gassó, H. H. (eds.), Estudios sobre el “Cancionero general» (Valencia, 1511): poesía, manuscrito e imprenta, València, Universitat de València, p. 285-297. Martos, Josep Lluís (2012b): «Un impreso poético en el cancionero manuscrito EM6: el pliego suelto 99*RN y el Cancionero General», Letras 65-66, p. 243-254. Martos, Josep Lluís (en premsa): «Heterodoxia y parodia en las coplas de bien y mal decir», dins Brea, M., Corral, E. (eds.), Parodia e debate metaliterarios na Idade Media, Santiago de Compostela, Universidade de Santiago de Compostela. Miquel i Planas, Ramon (ed.) (1913b): Obres de J. Roiç de Corella, Barcelona, Casa Miquel-Rius. Parramon i Blasco, Jordi (1989): «Dos anònims relacionats amb Bernat Fenollar», dins Ferrando, A., Hauf, A. (eds.), Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, 1, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 77-83. Riquer, Martí de (1964): Història de la literatura catalana, 4 vols., Barcelona, Ariel.

6_CORELLA_Recepcio.indd 506

10/11/14 14:53

LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA

507

Romero Lucas, Diego (2003): «La traducción valenciana de las Mediationes Vitae Christi del cartujano Ludolfo de Sajonia. Las primeras ediciones valencianas impresas», Quaderns de Filologia. Estudis Literaris 8, p. 299-314. Serrano y Morales, José Enrique (1898-1899): Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 con noticias biobibliográficas de los principales impresores, València, Imprenta de F. Doménech. Torró, Jaume (1992): «El MS. 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona (Jardinet d’orats): descripció i estudi codicològic», Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval 6/1, p. 1-55 [reed. com a apèndix de la introducció a Romeu Llull, Obra completa, Barcelona, Barcino, 1996, p. 261-295]. Torró, Jaume (1996): «El mite de Caldesa: Corella al Jardinet d’orats», Atalaya 7, p. 103-116. Wilson, Edward M. (1969): «“Coplas contradictorias”: The Perils of Double-Edged Verses», Hispanic Review 37, p. 228-237.

6_CORELLA_Recepcio.indd 507

10/11/14 14:53

índEX

1. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

Joan Roís de Corella i el seu món – Antoni Ferrando . . . .

9

2. el context històric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 LES RELACIONS DEL REI FERRAN II I LA CIUTAT DE VALÈNCIA – Ernest Belenguer Cebrià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 LLEGAN LOS INQUISIDORES. LOS PRIMEROS MOMENTOS DEL TRIBUNAL VALENCIANO DEL SANTO OFICIO – José Mª Cruselles Gómez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 ROMA I VALÈNCIA EN L’ÈPOCA DE CORELLA (A TRAVÉS DELS BORJA) – Miguel Navarro Sorní . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 LAS INSTITUCIONES DEL REINO DE VALENCIA EN TIEMPOS DE LOS REYES CATÓLICOS – Emilia Salvador Esteban . . . . . . . . . . . 151 3. el context CULTURAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 Le traduzioni ovidiane nell’Europa del secolo XV e Corella – Anna Maria Babbi . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189 Corella sobre el amor – Antonio Cortijo Ocaña . . . . . . . . . . . . . 207 Joan RoÍs de Corella: l’artista i la ciutat. Asincronies – Eduard Mira . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235 4. LA BIOGRAFIA DE CORELLA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261 LA FAMÍLIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA – Abel Soler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 263

5. L’obra de l’escriptor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289 tra Ero e Fiammetta: La retorica dell’amore ne La Istòria de Leànder y Hero de Joan Roís de Corella – Annamaria Annicchiarico . . . . . . . . . . . . . . . 291 JOAN ROÍS DE CORELLA I EL SEU TEMPS – Enric Benavent i Vidal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 323 LA LLENGUA DE LO CARTOIXÀ: INNOVACIONS I TRIES LÈXIQUES POPULARS – Emili Casanova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 337 LA LITTERATURE, UN FAIT ARTISTIQUE ET SPIRITUEL DANS LA VALENCIA MEDIEVALE : DE LA LLEGENDA ÀURIA À LA HISTÒRIA DE SANTA MAGDALENA DE JOAN ROÍS DE CORELLA – Dominique de Courcelles . . . . . . . . . . . . . . 373 LA PROPOSTA SAPIENCIAL DE CORELLA – Antoni López Quiles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 389 La cristologia de Roís de Corella. Una cristologia soteriològica: Jesús, Déu i home, per la nostra redempció – Josep Vidal Talens . . . . . . . . . . . . . . . 423 6. La recepció de corella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 447 Corella i Alegre: reescriure o traduir i comentar Ovidi? – Anna Maria Compagna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 449 JOAN ROÍS DE CORELLA I LA TRADICIÓ LITERÀRIA VALENCIANA – Tomàs Martínez Romero . . . . . . . . . . . . . . . 465 LA POESIA DE JOAN ROÍS DE CORELLA: TEXTOS DE REMATADA – Josep Lluís Martos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 487 “CLÀSSICS” I “CLÀSSICS LOCALS”: L’EUROPA DE ROÍS DE CORELLA I LA DELS SEUS ESTUDIOSOS MODERNS (UN ASSAIG) – Hans-Ingo Radatz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 509