La oportunidad de las moscas

June 7, 2017 | Autor: E. Parpal Cabanes | Categoría: Contemporary Art, Valencian Art, Exhibition Catalogue, Ana Vernia
Share Embed


Descripción

ANA VERNIA La oportunidad de las moscas

Y ESO, ¿QUÉ IMPORTA? PRUEBE ESTE CHOCOLATE “Inevitables golosas, que ni labráis como abejas, ni brilláis cual mariposas…” Antonio Machado

Edita:

Universitat de València Coordinador General:

El Corte Inglés Espai d’Art Comisario:

Ricard Silvestre Texto:

Esther Parpal Traducció:

María Alcantud ISBN:

978-84-370-9885-2 Depósito legal:

V-3030-2015

Moscas molestas, moscas que vuelan a su aire y te esquivan al pasar, moscas que no pueden vivir sin ti y aunque las espantes regresan, moscas que muerden, moscas que sólo vienen a por tu chocolate, moscas que te susurran al oído y te desvelan, moscas que perecen en tu sorbete de frutas, moscas que no rehúsan en darse un festín de patas en tu asado después de haberse paseado previamente por el vertedero, moscas celosas que donde va una, van todas, moscas tímidas y moscas descaradas, moscas, moscas, ¿moscas? Y ¿quién no ha sucumbido nunca a sus gulas?, ¿quién no se ha visto pringado hasta el cuello alguna vez?, ¿quién no debió volver jamás pero volvió?, ¿quién no ha experimentado los celos? A veces observamos impasibles como las moscas chocan una y otra vez contra el cristal de una ventana obcecadas en volar más allá, sin darse cuenta de que ese es el camino equivocado aunque ellas crean ver con claridad el exterior, la salida. Las observamos y no nos percatamos de que también nosotros chocamos contra cristales, también tropezamos continuamente con nuestros propios apetitos, nuestras debilidades, y hay quien llega a perecer en sus propias fantasías. Insecto o humano, no importa, todos vivimos en un mundo del que nos sentimos partícipes, influimos en lo que nos rodea tanto como lo que nos rodea influye en nosotros. No somos ajenos a lo que ocurre, Ana lo sabe y reacciona pintando. En nuestro primer encuentro, la autora nos invita a su lugar de trabajo, abriéndonos realmente las puertas de una parte de sí misma. Su estilo es palpable en cada rincón, pero especialmente en uno. Junto a la ventana, tres paredes pintadas de un rojo intenso arropan la antigua mesa de la botica de su padre, del mismo color. Láminas en proceso, cuadros embalados, pinceles, frascos de muchos tamaños y discos, entre otras cosas, conforman la atmósfera 03

ideal que uno espera hallar cuando visita a una artista, excepto por aquel pequeño espacio rojo, huella latente de su personalidad. No es difícil comprender cómo este lugar es partícipe imprescindible en el proceso creativo de cada una de las piezas que finalmente contemplamos. Así como sus memorias de la infancia, muy presentes en su discurso, pues la han convertido en lo que es hoy en día, o el cine, que conforma una de sus grandes fuentes de inspiración. Sus propias pinturas desvelan en ocasiones partes de un guión, de su guión. Conocerla nos ayuda a profundizar de lleno en sus obras, pues nacen en un taller que amontona recuerdos, conversaciones, trabajos pasados, pensamientos y sensaciones sobre lo que ocurrió, lo que ocurre y lo que ocurrirá, para estar finalmente en comunión con lo que está fuera. Además, en esta ocasión, Ana Vernia despunta por la ruptura de fronteras entre diferentes soportes, permitiendo así que sus aladas protagonistas escapen de la instalación para explorar el muro y se cuelen incluso en los paneles. A nivel conceptual, se deja llevar por su instinto, analiza sus experiencias personales y luego se asoma al mundo exterior, comprobando así cómo forma parte de éste. Observa y sabe captar y expresar gráficamente, cómo el conjunto de vivencias de cada individuo suman y se traducen en muchas ocasiones, en una vivencia colectiva de la que todos somos partícipes. Escucha el zumbido generalizado, el batir de millones de alas y el frote de innumerables patas,que se repite en todas las partes del mundo, porque personas, como moscas, hay en cada lugar, todas tienen similares inquietudes y deseos. Por ese motivo, en esta exposición vislumbramos dos líneas discursivas. Por un lado, Vernia va más allá de la taza de chocolate que todos anhelamos, denunciando la mano que tiende el dulce. La sociedad actual ha colmado nuestra mesa de manjares y nos ha instado a desearlos sin que nada más importe, hasta el punto de que cuando aterrizamos en uno de ellos, no siempre sabemos cómo volver a emprender el vuelo. De la misma manera en que Mika, la protagonista del largometraje francés, “Merci pour le chocolat”, adormece a su marido para controlarlo, la sociedad nos tiene sosegados. A través 04

de su plástica la artista reflexiona en torno a las libertades de las que disfrutamos o creemos disfrutar en un mundo en el que convivimos con una manipulación implícita de tal forma, que ya no somos capaces de distinguir los hilos con los que nos maneja, desde la sombra, el titiritero. No obstante, esta misma experiencia de letargo colectivo ante la que Ana se rebela, se traduce también al ámbito de lo personal. Retomando la metáfora de los dípteros, los seres humanos llegamos a ser tan viscerales que en ocasiones pringamos las patas de tal manera, es decir, nos involucramos tanto, que ya no sabemos cómo escapar. Hay situaciones vitales que nos ahogan, igual que la crema de arándanos a las moscas. Es en este punto en el que la artista recurre a un acertado consejo materno, “Debemos aprender a libar como abejas sin caer como moscas”, que resuena en su cabeza desde que era una niña. Reflexión madurada durante años que, con esta exposición, sale a la luz. -Seamos inteligentes- murmura con cada trazo,-seamos lo suficientemente listos como para extraer y disfrutar del néctar de cada situación, de cada vivencia, sin pringarnos-. En síntesis, a través de “La oportunidad de las moscas”, la autora nos invita a despertar y mirar a nuestro alrededor. “Cuando contemplas las obras de Ana esas dentaduras de tiburón histórico (…) te muerden los ojos porque esa es su manera de recordarte que todavía sigues vivo”1, describe Ramón Palomar. Y es que el dulce del que creemos disfrutar, realmente nos atrapa y adormece, pero si se nos concede otra oportunidad, como a las moscas en esta exposición, tal vez seamos capaces de libar.

Esther Parpal

1 PALOMAR, Ramón, “Dientes” En: VERNIA, A. (ed.), Después del chocolate. Valencia, 2014. 05

I AIXÒ, QUINA IMPORTÀNCIA TÉ? TASTEU AQUEST XOCOLATE “Inevitables golosas, que ni labráis como abejas, ni brilláis cual mariposas…” Antonio Machado Mosques molestes, mosques que volen a la seua a ple aire i t’esquiven en passar, mosques que no poden viure sense tu i, encara que les aüixes, retornen, mosques que mosseguen, mosques que només vénen pel teu xocolate, mosques que et murmuren a cau d’orella i et desvetlen, mosques que pereixen dins el teu sorbet de fruites, mosques que no rebutgen fer-se un festí de potes en el teu rostit després d’haver-se passejat prèviament per l’abocador, mosques geloses que a on va una van totes, mosques tímides i mosques descarades, mosques, mosques: mosques? I qui no ha sucumbit mai als seus pecats de gola?, qui no s’ha vist enviscat fins al coll alguna vegada?, qui no havia de tornar mai però va tornar?, qui no ha experimentat la gelosia? A voltes observem impassibles com les mosques xoquen una vegada i una altra contra el vidre d’una finestra obcecades per volar més enllà, sense adonarse que per allà s’equivoquen de camí, encara que elles creguen veure amb claredat l’exterior, l’eixida. Les observem i no reparem que també nosaltres xoquem contra vidres, també ensopeguem contínuament amb els nostres propis apetits, les nostres debilitats, i hi ha qui arriba a perir en les seues pròpies fantasies. Insecte o humà, no importa, tots vivim en un món del qual ens sentim partícips, influïm en allò que ens envolta tant com allò que ens envolta influeix en nosaltres. No som estranys al que ocorre. Ana ho sap i hi reacciona pintant. En la nostra primera trobada, l’autora ens convida al seu lloc de treball obrint-nos realment les portes d’una part de si mateixa. El seu estil és palpable en cada racó, però especialment en un. Al costat de la finestra, tres parets pintades d’un roig intens embolcallen l’antiga taula de la botiga del seu pare, del mateix color. Làmines en procés, 06

quadres embalats, pinzells, flascons de moltes grandàries i discos, entre altres coses, conformen l’atmosfera ideal que un espera trobar quan visita una artista, excepte aquell petit espai roig, empremta latent de la seua personalitat. No és difícil comprendre com aquest lloc és partícip imprescindible en el procés creatiu de cadascuna de les peces que finalment contemplem. Així com les seues memòries de la infantesa, molt presents en el seu discurs, ja que l’han convertida en allò que és avui dia, o el cinema, que conforma una de les seues grans fonts d’inspiració. Les seues pròpies pintures desvelen en ocasions parts d’un guió, del seu guió. Conèixer-la ens ajuda a aprofundir de ple en les seues obres, ja que naixen en un taller que amuntega records, converses, treballs passats, pensaments i sensacions sobre el que va ocórrer, el que ocorre i el que ocorrerà, per a estar finalment en comunió amb allò que es troba fora. A més, en aquesta ocasió, Ana Vernia despunta per la ruptura de fronteres entre diferents suports i permet així que les seues alades protagonistes fugen de la instal·lació per explorar el mur i s’esmunyen fins i tot als plafons. En l’àmbit conceptual, es deixa portar pel seu instint, analitza les seues experiències personals i després trau el cap al món exterior, i comprova així que en forma part. Observa i sap captar i expressar gràficament com el conjunt de vivències de cada individu sumen i es tradueixen sovint en una vivència col·lectiva de la qual tots som partícips. Escolta el brunzit generalitzat, el batec de milions d’ales i el frec d’innombrables potes, que es repeteix per tot arreu del món, perquè de persones, com de mosques, n’hi ha en cada lloc; totes tenen similars inquietuds i desitjos. Per aquest motiu, en aquesta exposició ataüllem dues línies discursives. D’una banda, Vernia va més enllà de la tassa de xocolate que tots anhelem, denunciant la mà que acosta el dolç. La societat actual ha satisfet la nostra taula de menges i ens ha instat a desitjar-les sense que res més no importe, fins al punt que quan aterrem en una d’aquestes, no sempre sapiguem com podem tornar a envolar-nos-en. De la mateixa manera en què Mika, la protagonista del llargmetratge francès Merci pour le chocolat, adorm el seu marit per controlar-ho, la societat ens té assossegats. A través de la seua plàstica l’artista 07

reflexiona entorn de les llibertats de les quals gaudim o creiem gaudir en un món en què convivim amb una manipulació implícita,de tal forma que ja no som capaços de distingir els fils amb els quals ens maneja, des de l’ombra, el titellaire. Tot i això, aquesta mateixa experiència de letargia col·lectiva davant la qual Ana es rebel·la, es tradueix també en l’àmbit del personal. Reprenent la metàfora dels dípters, els éssers humans arribem a ser tan viscerals que a vegades ens envisquem les potes de tal manera –és a dir, ens involucrem tant– que ja no sabem com fugir. Hi ha situacions vitals que ens ofeguen, igual que fa la crema de nabius a les mosques. És en aquest punt en què l’artista recorre a un encertat consell matern, “Hem d’aprendre a libar com abelles sense caure com mosques”, que li ressona al cap des que era una xiqueta. Reflexió madurada durant anys que, amb aquesta exposició, ix a la llum. “Siguem intel·ligents”, murmura amb cada traç, “siguem prou llests per a extraure el nèctar i assaborir-lo en cada situació, de cada vivència, sense enviscar-nos”. En síntesi, a través de L’oportunitat de les mosques, l’autora ens convida a despertar-nos i mirar al nostre al voltant. “Quan contemples les obres d’Ana, aquelles dentadures de tauró històric […] et mosseguen els ulls perquè aquella és la seua manera de recordar-te que encara continues viu”1, descriu Ramón Palomar. I és que el dolç del qual creiem gaudir, realment ens atrapa i ens adorm, però si se’ns concedeix una altra oportunitat, com a les mosques en aquesta exposició, tal vegada serem capaços de libar.

Esther Parpal

1 PALOMAR, Ramón, “Dientes” En: VERNIA, A. (ed.), Después del chocolate. Valencia, 2014. 08

AND THAT, WHO CARES? TRY THIS CHOCOLATE “Inevitable greedy, those that neither till like bees, or shine like butterflies ... “ Antonio Machado Annoying flies, flies that fly as they wish and dodge you when passing by, flies that cannot live without you and come back even though you shoo them away, biting flies, flies that only come for your chocolate, flies that whisper you in your ear and keep you awake, flies that die on your fruit sorbet, flies that do not refuse to feast upon legs on your roast after walking by the dumping site, jealous flies that go all together somewhere when one of them does it, shy flies and insolent flies, flies, flies, flies? And who has not ever succumbed to their gluttony? Who has not ever got dirty up to his eyes? Who should not have ever come back again but he did? Who has not experienced jealousy? Sometimes we watch unaffected how flies collide again and again against the windowpane mentally blinded to fly further, without realizing that that is the wrong way even though they thought to have seen the outside, the way out. We watch them and do not realize that we also bump into panes, that we also keep on running into our own appetites continually, into our weaknesses, and there are some people who come to die within their own fantasies. Insect or human, never mind, we all live in a world that we feel as being part of it, we influence our environment as much as our environment influences us. We are not oblivious to what happens, Ana knows it and reacts by painting. At our first meeting, the author invited us to her work place, truly opening us the doors of a part of herself. Her style is palpable in every corner, but particularly in one of them. By the window, three walls painted in a deep red give shelter to the old table belonging to her father’s chemist, of the same colour. Prints in process, packed paintings, brushes, bottles of many sizes and records, among other things, make the ideal atmosphere that one expects to find when visiting an artist, except for that little red corner, latent remnant 09

of her personality. It is not difficult to understand how this place is an essential participant in the creative process of each one of the pieces that we eventually contemplate, as well as her childhood memories, that are very present in her speech since they have made her become what she is today, or cinema, that is one of her greatest sources of inspiration. Her own paintings sometimes reveal parts of a script, her script. Knowing her helps us to deepen fully in her works, because they are born in a studio that jumbles together memories, conversations, older works, thoughts and feelings about what happened, what is happening and what will happen to finally be in communion with what is outside. In addition, on this occasion, Ana Vernia excels due to her breakup of boundaries between different media, allowing this way her winged protagonists to run away from the facility to explore the wall, even letting them to sneak in the panels. At a conceptual level, she lets herself go by her instinct, analyses her personal experiences and then peeps out the outer world, thus proving the way she is part of it. She observes and knows how to capture and express graphically, how each individual’s set of experiences adds up and often result in a collective experience which we are all participants of. She listens to the widespread buzz, the beating of millions wings and the rubbing of uncountable legs, that is repeated in all parts of the world because people, like flies, are found in each place, all with similar concerns and desires. For this reason, in this exhibition we discern two discursive lines. On the one hand, Vernia goes beyond the cup of chocolate we all crave, denouncing the hand that offers the sweet. The society today has filled our table with delicacies and has urged us to wish them not paying attention to anything else, to the point that when we land on one of them, we do not always know how to take flight again. In the same way that Mika, the protagonist of the French film “Merci pour le chocolat” lulls her husband to sleep to control him, society has us soothed. Through her art the artist reflects upon the freedoms we enjoy or we think we enjoy in a world in which we live together with an implicit manipulation so that we are no longer able to distinguish 10

the threads that uses to drive us, from the shadow, the puppeteer. However, that same experience of collective lethargy that Ana rebels against, is also translated to the scope of the self. Going back to the metaphor of the Diptera, humans could become to be so visceral that sometimes stain our legs in such a way, that is, we get involved in such a way that we no longer know how to escape. There are life situations that stifle us, like blueberry cream does to flies. It is at that point where the artist resorts to an effective maternal counsel that echoes in her head since she was a child: “We must learn to suck like bees without falling like flies”. A reflection matured for years that comes to light with this exhibition. Let’s be smart- she whispers with each stroke, let’s be smart enough to extract and enjoy the nectar of every situation, of every experience, without getting dirty-. In short, through “The opportunity of the Flies”, the author invites us to wake up and look around. “When you contemplate Ana’s work, those historic shark teeth (...) bite your eyes because that is her way of reminding you that you are still alive,” Ramon Palomar1 describes. And it is that the sweet that we think we are enjoying, actually traps and puts us to sleep, but if we are given another chance, like flies in this exhibition, we might be able to suck.

Esther Parpal

1 PALOMAR, Ramón, “Dientes” En: VERNIA, A. (ed.), Después del chocolate. Valencia, 2014. 11

Crazy paper 001 / 2014 Emulsión polimérica, pigmentos y grafito / papel 137 x 130 cm

12

13

Crazy paper 003 / 2014 Emulsión polimérica, pigmentos y grafito / papel 137 x 130 cm

14

15

Crazy paper 004 / 2014 Emulsión polimérica, pigmentos y grafito / papel 137 x 130 cm

16

17

Crazy paper 006 / 2014 Emulsión polimérica, pigmentos y grafito / papel 137 x 130 cm

18

19

Crazy paper 007 / 2014 Emulsión polimérica, pigmentos y grafito / papel 137 x 130 cm

20

21

Crazy paper 009 / 2014 Emulsión polimérica, pigmentos y grafito / papel 137 x 130 cm

Photo: Fernando Rincón 2014

Crazy paper 009 / 2014 Emulsión polimérica, pigmentos y grafito / papel 137 x 130 cm

ANA VERNIA Burriana, Castellón, Spain. 1976. FORMACIÓN 2006 Licenciada en Bellas Artes. Universidad Politécnica de Valencia. 2004 Beca Erasmus. Accademia Albertina delle Belle Arti. Turin, Italia. EXPOSICIONES INDIVIDUALES 2015 La oportunidad de las moscas. Nuevo Centro Espai d´Art. Valencia. * La noche y la emergencia. Ateneo Mercantil de Valencia. Valencia. 2014 Después del chocolate. Galería Cuatro. Valencia. * 2012 Un mundo raro. Movimiento en blanco. Barcelona. 2011 El clavo. Ada Art Gallery. Barcelona. La noche del domingo. Galería Kessler-Battaglia. Valencia. The Little red. Gemeindehaus. Bergdietikon, Suiza. 2009 El salto y la caída. Galería Cuatro. Valencia. 2008 El origen, magmas y crustáceos. Galería Aitana. Burriana, Castellón. PREMIOS Y BECAS 2015 Primer premio. XVI Premio Nacional de Pintura de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Valencia. 2014 Primer premio. XLV Salón de Otoño. Ateneo Mercantil de Valencia. Selección. 75 Exposición Internacional de Artes Plásticas. Valdepeñas, Ciudad Real. Selección. XV Premio Nacional de Pintura de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Valencia.

Selección. XXXII Certamen de Pintura Salvador Soria. Vila de Benissa, Alicante. 2013 Beca Hábitat Artístic Castelló. Castellón de la Plana. 2009 Selección. X Premio Nacional de Pintura de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Valencia. 2008 Selección. IX Premio Nacional de Pintura de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Valencia. 2005 Quinto premio. Premio Nazionale di Pittura Fondazione Gaetano Morguese. Bari, Italia. SELECCIÓN DE EXPOSICIONES COLECTIVAS 2015 Ciutat Vella Oberta. Museo Centro del Carmen. Valencia. Siria Vive. Museu de Belles Arts de Castelló. Castellón. * Pinceladas Colectivas. Imprevisual Galería. Valencia. * XVI Premio Nacional de Pintura Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Nuevo Centro Espai d´Art. Valencia. * Arqueología Industrial de Alcoy. Centro Cultural Mario Silvestre. Alcoy, Alicante. * 2014 XLV Salón de Otoño. Ateneo Mercantil. Valencia. * 75 Exposición Internacional de Artes Plásticas. Centro Cultural La Confianza. Valdepeñas, Ciudad Real. * I posquin you. Galería Cuatro. Valencia. * Art Dating 2. AVVAC y Master Producción Artística de la Facultad de Bellas Artes de Valencia. XV Premio Nacional de Pintura Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Ademuz Espai d´Art. Valencia. * Claros del bosque. Fundación Frax. Alfás de Pí, Alicante. * Centre d´art Taller d´Ivars. XXXII Certamen de Pintura Salvador Soria. Vila de Benissa, Alicante. * 2013 Claros del bosque. Espai La Rambleta. Valencia. * Corazones solidarios. Galería Kessler-Battaglia. Valencia. Ciutat Vella Oberta. Sala de Exposiciones de Ibercaja. Valencia. Hábitat artístic Castelló, Centro Municipal de Cultura. Castellón. * 2012 Exposición benéfica UNICEF. Palau de la Música. Valencia. * L´architeture du désir. Galerie Evelyne Heno. París, Francia. Mujeres 10. Reales Atarazanas. Valencia. * 2010 Galerie 89. París, Francia. 2009 X Premio Nacional de Pintura Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Ademuz Espai d´Art. Valencia. * 2008 IX Premio Nacional de Pintura Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Ademuz Espai d´Art. Valencia. * 2007 Una foto por la Paz. Gestalguinos. Valencia. Siete artistas, siete mundos. Espacio Santísimo. Valencia. 2006 Anónimos, antónimos. Sala Josep Renau. Facultad de Bellas Artes. Valencia. 2005 Fondazione Gaetano Morguese. Bari, Italia. * ( * ) Con edición de catálogo

ÚLTIMAS COLECCIONES ESPAI D’ART 21 De cadires i identi tats. Elisa Vila García. Febrero-Marzo 2012

22 En peligro permanente. Xavier Monsalvatje. Marzo-Abril 2012

23 Irregulares. Silvia Lerín. Mayo 2012

24 Circulus. Vitae Clara Monzó. Mayo-Junio 2012

25 La huella del ti empo. Irina Pérez. Noviembre 2012-Enero 2013

26 Naturaleza muerta por asfi xia. Luna Bengoechea. Enero-Febrero 2013

27 Territorios desheredados. Cristi na Fernández. Febrero-Marzo 2013

28 Physis Latente. Josep Albert. Marzo-Abril 2013

29 Buid-up. Keke Vilabelda. Mayo-Junio 2013

30 Luz en el ti empo. Carolina Gimeno. Septiembre-Octubre 2013

31 Descomposiciones. Julia Prat. Octubre-Noviembre 2013

32 Context. Juan Marcos Giménez. Diciembre 2013-Enero 2014

33 Espacio Vital .Myriam Jiménez. Febrero 2014

34 Eugénesis. Juan González. Febrero 2014

35 Ilusiones. Fanny Galera. Marzo-Abril 2014

36 Acti on Graphic. Álvaro Terrones. Septiembre-Octubre 2014

37 Serpientes en la Piel. Myriam Moreno. Noviembre-Diciembre 2014

38 Arquitecturas cinéti cas. Carolina Valls. Diciembre 2014-Enero 2015

39 Temps al Temps. Xavier Alcàcer i Sanchis. Enero-Febrero 2015

40 Una exposición de tí tulos largos. Ana Higueras Marzo-Abril 2015

41 Cuentos populares. Vicente Perpiñá Abril-Mayo 2015

42 Mecanismos gráfi cos: visiones de los nuevos medios. Jesús Poveda Septiembre-Octubre 2015

43 El ruido del silencio. Patricia March Noviembre-Diciembre 2015

EL CORTE INGLÉS NUEVO CENTRO 16/12/2015 a 17/01/2016 inauguración 20 h.

9 788437 098852

Lihat lebih banyak...

Comentarios

Copyright © 2017 DATOSPDF Inc.