“La memòria de la sociabilitat popular al barri de Sants a través dels espais”, Duch, Montse; Ferré, Xavier; Arnabat, Ramon (ed.): Memòria i la història de la sociabilitat popular a Catalunya, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015, pp. 283-326

7. LA MEMÒRIA DE LA SOCIABILITAT POPULAR AL BARRI DE SANTS A TRAVÈS DELS ESPAIS1 Jordi roca vernet (Universitat Rovira i Virgili)

Introducció Aquesta recerca se centrarà en l’estudi dels espais en què s’ubicaren els centres de sociabilitat al barri de Sants, s’hi mostrarà que la disposició de l’espai ens ofereix una perspectiva nova per entendre el significat dels centres de sociabilitat. La primera part del nostre estudi abordarà la rellevància dels espais en la sociabilitat popular del primer terç del segle xx a partir de l’anàlisi del cas particular de l’entitat republicana catalanista Foment Republicà de 1 Aquesta recerca ha rebut el suport dels projectes de recerca: «Espacios y memoria de la sociabilidad popular en la Cataluña Contemporánea: HAR 2011-28123» i «España y Nación en Cataluña. Ciudadanía y construcción nacional española: HUM2005-06976».

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 283

09/07/15 20:51

284

| jordi roca vernet

Sants, en relació amb altres espais de sociabilitat popular coetanis com ara cooperatives, ateneus, casinos, etc. L’estudi d’aquest espai de sociabilitat mostrarà la centralitat del cafè i de la sala d’actes o polivalent que tant s’utilitzava com a sala de ball com per a fer representacions teatrals. La nostra primera hipòtesi és que aquell centre de sociabilitat formal popular, el Foment Republicà, atorgà una preeminència a la funcionalitat lúdica i cultural de l’espai que reduí el seu contingut ideològic però que polititzà i nacionalitzà els joves a través de les emocions vinculades a l’oci, allunyant-los tant d’altres alternatives polítiques com de bars, cafès i prostíbuls, i oferí alhora nous significats a la pràctica política. En segon lloc ens ocuparem de la ruptura de les continuïtats entre els espais de sociabilitat popular republicana i obrera de les etapes de la Restauració (1902-1931) i Segona República (1931-1939) amb els de la Transició i primers governs democràtics (1975-1996). Durant aquest darrer període, els primers ajuntaments democràtics de Barcelona van promoure la creació de Centres Cívics amb la intenció de gestionar els espais de sociabilitat popular, tant els vells com els nous, però ho van fer sense atorgar-los un contingut precís, la qual cosa provocà una tensió amb el moviment veïnal en barris com ara el de Sants. La lluita veïnal va aconseguir que l’Ajuntament convertís les antigues fàbriques del barri en equipaments, tot i que els veïns hagueren de prosseguir la mobilització durant deu anys més per participar en la gestió dels Centres Cívics. La ubicació dels equipaments del barri en antics espais fabrils comportarà la recuperació de la història industrial del barri, però es produirà l’omissió de la recuperació de la història de la sociabilitat popular, tant obrera com republicana, que caurà en l’oblit de la ciutadania i de les institucions. La nostra investigació demostrarà el desinterès generalitzat per construir

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 284

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

285

una memòria de la sociabilitat popular, oblidant-se dels significats i les reivindicacions laborals associades a aquells antics espais. La segona hipòtesi d’aquesta recerca és que es produí una substitució de la recuperació dels espais de sociabilitat popular de la Segona República per la dels espais industrials del barri. Això comportà la construcció d’una memòria més complaent amb els èxits de la industrialització i menys associada a la conflictivitat social i a les consegüents reivindicacions del moviment obrer del segle xx. L’epíleg de la recerca es concentrarà en els intents al llarg de les dues primeres dècades del segle xxi de fer emergir la història de les cooperatives del barri per incorporar-les a la memòria i així convertir-les en el contrapunt social del relat industrialista del barri. En els darrers temps els historiadors s’han incorporat al «gir espacial» liderat per altres disciplines com la sociologia, la geografia social, l’antropologia o la filosofia. Henri Lefebvre2 és la figura més influent que ha escrit sobre el paper de l’espai en la conformació de la societat i de la cultura. El més notable dels seus arguments és que l’espai ha de ser vist com una força activa en la construcció de la identitat social, més que com un teló de fons al marge de les interaccions socials. Els estudis sobre l’espai insisteixen en la necessitat d’entendre’l en l’àmbit simbòlic en el qual col·lectius forgen la seva identitat a partir de les seves experiències i de la cultura que esdevé font i recurs de significats per la formació de la identitat,3 i el seu significat simbòlic s’associa a valors i a pràctiques que els col·loquen en una posició central per a la pre-

2 Henri lefebvre, El espacio y la ciudad, Barcelona, Península, 1976. 3 Anthony cohen, The Symbolic Construction of Community, Londres, Routledge, 1985, pp. 98, 118, i 114.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 285

09/07/15 20:51

286

| jordi roca vernet

formació de les identitats.4 El centre de sociabilitat esdevé un espai cabdal per copsar la identitat del col·lectiu que s’hi reuneix i com es representa a si mateix. Quan el franquisme va reprimir els centres de sociabilitat republicana, popular i obrera, va eliminar la pervivència d’aquelles identitats i la possibilitat que els futurs moviments socials poguessin beure del seu llegat, i els impedí d’articular un relat sobre la història del classes subalternes i de la seva cultura popular. La repressió contra els espais de sociabilitat va interrompre el procés de politització i democratització de les classes subalternes. L’estudi dels espais de sociabilitat formal de les classes populars durant el primer terç del segle xx s’ha centrat en les xarxes d’associacions o en l’associacionisme múltiple que, com escriu Pere Gabriel, facilitarà l’accés al cos social de diversos sectors de població en un moment de rellevants onades migratòries i alhora permetrà una renovació de la cultura política popular i obrera que afavorirà «la formació d’una cultura cívica de tarannà noucentista».5 La tipologia d’espais de sociabilitat formal durant la primera meitat del segle xx era hereva dels vells models vuitcentistes representats pel casino, l’ateneu, la cooperativa i la germandat. Com apunta Pere Gabriel, mentre els casinos (centres polítics de referència) foren construïts a la dècada dels vuitanta del segle xix, va ser a la dècada dels vint del segle següent que s’alçaren els grans locals dedicats a ateneus obrers i cooperatives.6 A través de l’anà4 Kevin hetherington, Expressions of identity: Space, Performance, Politics, Londres, SAGE, The Open University, 1998, pp. 105-107. 5 Pere gabriel, «Sociabilitat de les clases treballadores a la Barcelona d’entreguerres 19181936» dins José Luis oyón (ed.), Vida obrera en la Barcelona de entreguerras: 1918-1936, Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Urbanitas, pp. 99-127, especialment p. 106. 6 Pere gabriel, «Sociabilitat de les clases treballadores a la Barcelona...», p. 106.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 286

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

287

lisi del Foment Republicà de Sants observarem com es produí la renovació dels vells espais de sociabilitat formal vuitcentista per atraure una cultura popular que tenia un component més urbà, obrer, lúdic, populista i civilista que la precedent. Sants és un dels barris del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona i els seus límits abasten els de l’antic municipi de Sants, excloent-hi Montjuïc, Poble-sec i la Bordeta, que pertanyien a Barcelona, i la Zona Franca a l’Hospitalet. El municipi de Sants fou annexionat a Barcelona, juntament amb altres municipis del pla de Barcelona, el 1897. Al llarg del segle xx es reorganitzaren els districtes de Barcelona en tres ocasions i finalment el 1984 es van agrupar en un sol districte, Sants-Montjuïc, els antics districte II (Montjuïc i el Poble-sec) i el VII (Sants, Hostafrancs i la Bordeta). En aquesta recerca abordarem l’estudi dels espais de sociabilitat popular en el barri de Sants, amb incursions significatives en els barris d’Hostafrancs i la Bordeta. A les primeres dècades del segle xx fins a la Guerra Civil (1936-1939) al districte VII s’hi concentrava un teixit industrial que es dedicava majoritàriament a la fabricació de teixits, però també hi havia algunes bòbiles de ceràmiques i forns de vidre. La indústria tèxtil havia perdut el monopoli a finals de segle xix, no tant pel tancament de fàbriques —el 1912 s’inaugurà la Serra i Balet—, com per la irrupció de nous sectors dedicats a la metal·lúrgia i la construcció que aprofitaven l’auge econòmic que visqué la ciutat a la dècada dels vint arran de les obres del metro i de l’Exposició Universal de 1929.7 En aquell temps encara hi havia masos dins el districte que es dedicaven a l’activitat agrícola. A finals de 1930 Barcelona 7 Agustí giralt, Del somni al silenci. Segona República i Guerra Civil, Barcelona, Riera de Magòria, Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, 2012,p. 18.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 287

09/07/15 20:51

288

| jordi roca vernet

tenia censats una mica més d’un milió d’habitants, dels quals 70.000 vivien a Sants,8 i l’any 1980 la ciutat gairebé havia doblat aquella xifra. Els barris d’una gran urbs com Barcelona tenen una identitat pròpia que trenca amb la idea d’homogeneïtat de la ciutat per la seva història, el seu paisatge i les formes de vida particulars que consideren pròpies. El barri esdevé quelcom més que un espai compartit, que es transforma en lloc per la força de l’experiència compartida. També és la manera d’articular políticament la ciutat.9 L’anàlisi de la sociabilitat popular de barri ha demostrat com sorgiren i es vertebraren les identitats de barri a Barcelona. Les recerques de J. Luis Oyón han palesat com la pervivència de les sociabilitats locals va frenar el progressiu desenvolupament de la Barcelona d’entreguerres, a diferència del que succeïa en altres ciutats europees, mentre que els estudis de Pere Gabriel demostren que les formes de sociabilitat popular barcelonina tendiren a desenvolupar-se al voltant del barri i el petit localisme. Serà a la nova Barcelona on naixerà la tradició localista, que si inventa la consciencia popular i la tradició del martinenc, gracienc o santsenc, i impedí que cap entitat aconseguís articular la Barcelona popular i obrera.10 Tot plegat corrobora que a les darreries del segle xix proliferà una densa sociabilitat popular als barris amb una tradició localista que construí una identitat de barri enfront de la de Barcelona. El barri de Sants emergeix a la dècada dels trenta com un espai preeminent per conciliar els espais de sociabilitat obrers i republicans tant federals com lerrouxistes o catalanistes. 8 Marc dalmau i Ivan miró, Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939), Barcelona, La Ciutat Invisible Edicions, 2010, p. 33. 9 Marc dalmau i Ivan miró, Les cooperatives obreres de Sants..., p.28. 10

Pere gabriel, «Sociabilitat de les clases treballadores a la Barcelona...», p.116.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 288

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

289

A partir de la recerca de J. L. Oyón, podem determinar que els habitants de Sants, un dels suburbis populars, eren majoritàriament jornalers i obrers qualificats autòctons que socialitzaven bàsicament al barri, i per tant es movien poc en comparació amb els treballadors de les segones perifèries. La seva mobilitat residencial era baixa perquè aquests barris estaven més ben equipats i els proporcionaven un extraordinari nombre de centres de sociabilitat (lúdica, cultural, comercial, etc.) que els oferia una millor perspectiva d’estabilitat residencial.11 Així doncs, aquests barris eren espais en els quals la identitat de barri estava més arrelada perquè el seu teixit associatiu i els espais de socialització eren més fluids i plurals. L’anàlisi d’Oyón sobre la Barcelona obrera dels anys trenta contraposa la Barcelona «anarquista radical», ubicada a les segones perifèries, amb la «populista», establerta als suburbis populars,12 i evident que la Barcelona «populista» fou els barris on els obrers participaren de les formes de sociabilitat i de les cultures polítiques republicanes. La nostra investigació se centrarà en el Foment Republicà de Sants, que esdevindrà un espai privilegiat per observar com els centres de sociabilitat popular republicana i catalanista atrauran els jornalers i obrers qualificats del barri a través de diverses formes d’oci (ball, cinema i teatre) que els permetran familiaritzar-se amb la cultura republicana catalanista. Els processos d’aculturació de jornalers i obrers qualificats es produiran tant en espais de republicanisme catalanista com federal o lerrouxista.

11 José Luis oyón, «Historia urbana: el espacio no es inocente», Historia Contemporánea, 39 (2010), 387-401, especialmente p. 400. 12 José Luis oyón, «Historia urbana: el espacio no es inocente...», p. 394.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 289

09/07/15 20:51

290

| jordi roca vernet

El Foment Republicà de Sants a l’ateneu Batllori (1894-1936) L’anàlisi dels espais de la sociabilitat popular fa evidents noves realitats encobertes sobre reflexions historiogràfiques excessivament carregades de presentisme. La nostra recerca sobre el Foment Republicà sorgeix de la perplexitat davant el desconeixement d’aquesta entitat i pel desinterès institucional i ciutadà per l’espai que ocupà, durant gairebé quaranta anys, l’ateneu Batllori. El terrissaire Francesc Batllori i Munné heretà del seu pare la finca número 5 del carrer Cros. Enriquit amb la producció de la terrissa, encarregà la construcció d’un ateneu al costat d’on tenia el forn i l’obrador. El 1894 s’inicià la construcció de l’edifici, que un any després ja estava acabat, i s’hi establí el Foment Català de Sants, creat a començaments de la dècada dels noranta i que ja havia tingut una primera ubicació a la carretera de Sants en la qual disposava de cafè i sala de ball.13 L’ateneu Batllori, com se’l coneixia popularment, podria ésser definit com un centre republicà en el qual s’hi desenvoluparen diverses activitats, sovint allunyades del sectarisme polític dels partits, allò que Pere Gabriel anomena espai d’associacionisme multifuncional.14 Allí el Foment Català encara no hi va poder celebrar els Jocs Florals de Sants del 1894, però l’any següent durant, la Festa Major, s’hi organitzà el certamen literari en el qual participaren l’Ajuntament de Sants (encara no s’havia agregat a Barcelona), la Societat Pacte Fraternal i les societats corals de l’Harmonia i La Familiar 13 Carles enrech, Entre Sans i Sants. Història social i política d’una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897), Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, 2004, p.117. 14

Pere gabriel, «Sociabilitat de les clases treballadores a la Barcelona...», 110.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 290

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

291

Obrera.15 Una dècada després, el 1905, s’hi fundà el Foment Artístic Autonomista de Sants. L’ateneu disposava d’una gran sala d’actes amb escenari i llotges en la qual habitualment el grup amateur del Foment Artístic representava obres de teatre. A finals de maig de 1909 es constituí a l’ateneu el Foment Republicà Català de Sants, que el setmanari nacionalista La Metralla definí com la «primera entitat d’esquerra catalana».16 El Foment Republicà s’integrà al Centre Nacionalista Republicà, com poc abans havien fet els seu homòlegs més propers: l’Associació Nacionalista «Sang Nova» Hostafrancs i el Centre Nacionalista Republicà de Sants.17 En el banquet inaugural comptà amb dos padrins provinents del republicanisme federal com eren Joaquim Salvatella i Gibert i Juli Marial i Tey, demostrant la seva afinitat vers un republicanisme amb una profunda petja social.18 L’any 1918 el Foment, conjuntament amb les cooperatives del barri i els principals centres de sociabilitat catalanista i republicana de Sants (el Círcol de Sants, el Casino Sants, el Centre Republicà Català «Sang Nova», l’Orfeó i la Fraternitat Republicana) i Hostafrancs (Ateneu Radical, Centre «Reunión Familiar» i la Lliga Regionalista) reuniren unes 4.200 signatures per impulsar la campanya en Pro de l’Educació Popular que havia d’estimular la creació d’una escola pública al barri que finalment no es materialitzaria fins més d’una dècada més tard, amb la inauguració del grup escolar Lluís

15 Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (AMDS). Caixa 8242, «Foment Català de Sans, certamen literari 1895». 16 La Metralla, 3 de juny 1909, p. 4. 17 Santiago izquierdo i Maria Gemma rubí (coord.), Els orígens del republicanisme nacionalista. El Centre Nacionalista Republicà a Catalunya (1906-1910), Barcelona, Centre d’Història Contemporània de Catalunya, 2009, p. 334. 18 La Metralla, 9 de juny 1909, p. 4.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 291

09/07/15 20:51

292

| jordi roca vernet

Vives.19 La popularitat i la concurrència al Foment Republicà s’incrementaren notablement, i obligaren a ampliar l’edifici, com ho demostren les fotografies preses el 1897, cap al 1920 i el 1935.20 L’ateneu Batllori esdevindrà durant les següents dècades l’espai central de la sociabilitat popular republicana i catalanista del barri, i s’erigirà en un centre de la cultura popular catalanista a través de representacions teatrals, sarsueles, balls, danses populars, dinars vegetarians i cursos de català. La fundació del Foment Republicà de Sants significà l’escissió definitiva del catalanisme santsenc, ja que mentre que el Foment agrupava el món popular i catalanista, els sectors afins a la Lliga Regionalista es reunien al Círcol de Sants i al Casino de Sants. En el primer s’hi aplegaven els més conservadors i en el segon els més liberals. A mitjan 1918 les joventuts del Casino de Sants, del Casino Regionalista de la Bordeta, de la Lliga Regionalista de la Bordeta i de les Joventuts de les Corts s’uniren per fundar la Joventut Nacionalista del Districte VII amb l’objectiu de «catalanitzar la nostra terra, que no existeix un català que no senti les nostres reivindicacions», i això s’havia de traslladar al districte amb «la millora material i moral del mateix, fonamentat en la cultura, dedicant atenció al problema social».21 La llunyania entre la identitat del catalanisme catòlic i liberal i la del republicà i popular, s’observa en el fet que les joventuts del Foment Republicà de Sants no s’integraren en la Joventut Nacionalista del Districte VII. Arran del cop d’Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el Foment Republicà fou

19 ajuntament de barcelona, Col·locació de la primera pedra de l’Escola Graduada Lluís Vives, Barcelona, 1920. 20

Unió Excursionista de Sants (UEC) 4113.4, i AMDS. Fotografia 1619.5 i 3735.2.

21 Butlletí del Casino de Sants, núm. 8, 1918, pp. 2-3.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 292

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

293

perseguit pel governador civil de Barcelona Carlos de Losada22 i a la seva seu s’hi traslladà el partit del dictador, La Unión Patriótica, al districte VII. En aquell primer temps de la dictadura, el Casino de Sants s’adherí a la Lliga Regionalista el 1924, i anys després durant la Segona República s’escindirà de la Lliga per integrar-se al partit Acció Catalana Republicana.23 Amb la caiguda del règim de Primo de Rivera, el Foment Republicà recuperà la seva seu, i el 17 i el 18 de març de 1931 va celebrar-s’hi la conferència d’Esquerres catalanes que va comportar la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Les eleccions municipals del 14 d’abril de 1931 reflectiren l’ampli suport que tenien els partits d’esquerra i republicans al districte. La victòria fou per a ERC amb 3 regidors, i el cap de llista del districte, Jaume Aiguader,24 es convertí en l’alcalde de Barcelona. També obtingué un regidor la Unió Socialista de Catalunya i dos la candidatura Radical-Socialista.25 Durant els anys de la Segona República (1931-1939) s’escindiren d’ERC, i per tant també del Foment Republicà els sectors radicalitzats d’Estat Català, que fundaren al barri el Casal Nacionalista Català, establiert a l’antiga seu del Casal Republicà, Democràtic, i els moderats que s’incorporaren al Partit Nacionalista Republicà.26 L’any 1933 es constituí el Grup 22 Josep Maria roig, La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya Un assaig de repressió cultural, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, p. 526. 23 AMDS. Caixa 6331, «Casino de Sants, adherit a la Lliga Regionalista»; i Josep miracle, Des del seu racó. Recull d’articles publicats a la revista de Sants (1963-1968), Barcelona, Comissió d’Homenatge a Josep Miracle, 2002, p. 108. 24 Carles carreras i verdaguer, Sants: anàlisi del procés de producció a l’espai urbà de Barcelona, Barcelona, Serpa, 1980, p. 30. 25 Mercedes vilanova, «Barcelona ciutat», vol. 2, dins Atles electoral de la Segona República a Catalunya, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2005, p. 159. 26 AMDS. Caixa 8242 «Als nacionalistes del Districte VII, Barcelona, novembre de 1932, Casal nacionalista de Sants».

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 293

09/07/15 20:51

294

| jordi roca vernet

Femení del Foment Republicà, que desenvolupà una rellevant activitat.27 El cafè dels centres republicans o de les cooperatives s’erigí en un espai fonamental de la sociabilitat popular; en ocasions fins i tot es constituí el cafè abans que el centre o la cooperativa, com en el cas de l’associació nacionalista catalana «Sang Nova», que fou creada al cafè La Pansa d’Hostafrancs, i en el de la cooperativa L’Empar Obrer28 (1905). La rellevància del cafè a les primeres dècades del segle xx anava més enllà de la mateixa entitat, com ho palesa la fotografia del Foment Republicà de Sants en la qual la mida de les lletres del rètol del cafè «La Perla Brasilenya» era força més gran que la de les del nom de l’entitat.29 A les taules d’aquest cafè a la dècada dels trenta s’hi podia llegir els diaris L’Opinió, La Humanitat, La Rambla i els setmanaris L’Esquella de la Torratxa i la Campana de Gràcia i això mostrava tant pel la pluralisme ideològic del republicanisme del Foment com la naturalesa lúdica i cultural de l’espai.30 Tot i això, no tothom el concebé de la mateixa manera i així també se l‘identificà com un espai de degradació moral i perversió social per als sectors populars. Així ho reflectí la literatura social anarquista. Per tant, no ens hauria de sorprendre que l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, fundat a Sants el 1933 a partir de l’organització excursionista homònima, decidís no disposar d’un cafè en el seu emplaçament i el substituís per un gimnàs.31 El plànol de l’ateneu en l’edifici de la cruïlla 27

AMDS. Fotografies 493 i 499.

28 Marc dalmau i Ivan miró, Les cooperatives obreres de Sants..., pp.302-303. 29

AMDS. Fotografia 1619.5 i AMDS. Caixa 8242. Foment Republicà de Sants.

30 AMDS. Caixa 8242, Butlletí del Foment Republicà del Districte VII, Any II, Juny de 1933, núm. 4, 9. 31 Hugues calvet-lauvin, L’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant de Sants: Histoire d’une institution de culture populaire dans un quartier ouvrier de Barcelone, 1933-1939, memòria dirigida per la

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 294

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

295

entre els carrers Riego i la carretera de Sants demostra com hi havia dues grans habitacions, una dedicada a sala polivalent on s’organitzaven balls, es representaven obres de teatre o es feien conferències, i una altra de convertida en gimnàs, que incloïa els vestuaris i les dutxes.32 També hi havia altres sales habilitades com a biblioteca, on s’impartien els nombrosos cursos.33 Tot plegat corrobora com s’intentava transformar els espais de sociabilitat popular desvinculant-se de l’espai de perversió amb el qual s’identificava el cafè. Daten d’aquells mateixos anys la fundació al barri del Club Esportiu Mediterrani, que pretenia erigir-se en un espai fonamental de l’associacionisme esportiu i de la sociabilitat popular. Els cafès de cooperatives, ateneus i centres republicans s’erigiren en un lloc central d’aquells espais multifuncionals de sociabilitat formal popular anteriors a la Guerra Civil. La representació d’obres de teatre constituí una altra de les principals activitats de l’entitat republicana santsenca, i durant el primer terç de segle esdevingué un dels teatres del barri. A començaments de segle xx hi havia una dotzena d’espais on de manera estable o temporal s’hi podia veure teatre, majoritàriament en català. Els estables eren el Círcol, el Casino, el Teatre Líric, l’Ateneu Familiar Obrer, la seu de la coral Harmonia i el Foment, tot i que també es podia veure teatre als cinemes Liceo i Montserrat, a la cooperativa El Porvenir, al Centre Tradicionalista, a l’Orfeó de Sants o al Col·legi de Sants Lluís de Gonzaga, segons recollia el setmanari La Escena Catalana. Així doncs, els santsencs, com els barcelonins, professora Claire Andrieu, París, Institut d’Études Politiques de Paris, Master «Histoire et théorie du politique», 2010, p. 49. Agraeixo a l’investigador Hugues Calvet-Lauvin que em facilités el text de la seva recerca. 32 Hugues calvet-lauvin, L’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant de Sants..., p.199. 33 Hugues calvet-lauvin, L’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant de Sants..., pp. 201-202.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 295

09/07/15 20:51

296

| jordi roca vernet

dedicaven una part substancial del seu oci a veure teatre, sarsuela o sainets. A la seu del Foment s’alternaven les representacions teatrals o de sarsuela i els balls de diumenge a la nit. També durant el carnestoltes se celebraven balls de disfresses, com ara l’organitzat el 1915, en el qual feien befa del Kàiser alemany, el líder de les potències centrals que s’enfrontaven als aliats.34 Amb l’adveniment de la Segona República el teatre esdevingué menys habitual i el ball s’erigí en la principal activitat lúdica del Foment Republicà, que aplegava el jovent del barri cada dissabte a la nit. Els nois solters de l’entitat havien fundat la Penya Pollastre a les acaballes de la dictadura, maig de 1929,35 per evitar qualsevol represàlia, però alhora també en l’agrupació organitzadora de la majoria de balls i de la festa major del barri, i des de l’estiu de 1932 també comptà amb la complicitat de la Secció Femenina, que fou el precedent del Grup Femení del Foment Republicà.36 Tan aviat els balls es dedicaven al perfum,37 al xampany,38 a la fotografia39 o a les disfresses, com per a celebrar l’aniversari de la República40 o la Festa catalana.41 Les re34 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà Catala de Sants. “Jo primer membre del Gran Imperi de S. M. J. en Frederick Ubrifach de la Wissollfykony..”.». 35 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà Dte. VII. 27 de maig 1936, Gran Concurs de Pentinats amb Fantasio Orchestra, organitzat per Penya Pollastre amb motiu del seu vuitè aniversari». 36 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà de Sants, 13 de desembre de 1933, Luxós Ball de Gala dedicat a les modistes i amb homenatge als seus companys que marxen a complir el deure militar. Col·laboren en aquest festival el Foment i la Secció Femenina del mateix». 37

AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà de Sants. 20 de juny, Ball del perfum».

38 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà Dte. VII. 27 de maig a les 10.30 Ball del Xampany». 39 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà de Sants. Festes en commemoració del V° aniversari de la República». Se celebrà durant la festa d’aniversari a la República. 40 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà de Sants. Festes en commemoració del V° aniversari de la República». 41 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà de Sants. 7 d’abril Ball dels Tròpics i el 14 d’abril la Festa Catalana».

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 296

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

297

presentacions teatrals tenien un caire més cerimoniós, per la qual cosa s’organitzaren per homenatjar els empresonats el 6 d’octubre de 193442 i foren molt habituals durant la guerra, quan el Foment es traslladà a l’antiga seu del Círcol de Sants.43 Així, al llarg del 1937 se celebraren representacions per recaptar fons pel als nens refugiats,44 per a la Creu Roja45 o per agrair el Socors Roig Internacional.46 Una de les activitats més sorprenents fou l’elecció de Miss Cinema i la seva cort l’1 d’abril de 1934,47 i després s’hi projectà la pel·lícula que s’havia gravat un parell de setmanes abans, quan va visitar el Foment el president de la Generalitat, Lluís Companys. La societat republicana era un centre de sociabilitat intergeneracional, amb una enorme presència dels grups de joves que lideraven les comissions d’esbarjo encarregades d’organitzar balls i representacions teatrals, que i sovint cremaven les hores al cafè de l’entitat. La disposició de l’edifici corrobora que els dos espais més grans, com era usual en els centres de sociabilitat popular, estaven dedicats l’un al cafè i l’altre a la sala d’actes o polivalent, que tant 42 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà de Sants, Dissabte 28 de març de 1936, Extraordinària representació teatral, organitzada per la secció d’Esbarjos la qual té l’honor de dedicar-la a tots els socis que sofriren les persecucions del 6 d’octubre de 1934». 43 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà de Sants, adherit a l’Esquerra Republicana de Catalunya, Galileu 9, Volgut soci: em plau invitar-vos a la reunió general ordinària que es celebrarà el proper diumenge 27 [de setembre de 1936] al local social Galileu, 9...» 44 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà de Sants. Dissabte 30 de gener de 1937. Magne festival teatral a profit dels petits refugiats, organitzat pels grups d’instrucció militar del dt. VII»i «Foment Republicà de Sants. Grandiós Festival a benefici dels nens refugiats a Barcelona». 45 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà de Sants. Diumenge 21 de febrer de 1937. A profit de la Creu Roja. Gran Concert de l’Orfeó de Sants». 46 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà de Sants. Dissabte 28 de febrer de 1937. Gran festival organitzat pel Grup Zyrianin a profit del Socors Roig Internacional» i «Foment Republicà de Sants. Diumenge 13 de juny de 1937, escollit programa teatral a profit del grup Lluís Companys del Socors Roig Internacional». 47 AMDS. Caixa 8242 «Foment Republicà Dte. VII. 1 d’octubre 1934 Gran Soirée de Gala amb l’elecció de Miss Cinema i la seva Cort d’Honor. Projecció de la pel·lícula que es filmà el dia 18 de març».

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 297

09/07/15 20:51

298

| jordi roca vernet

podia emprar-se per fer-hi el ball com per representar-hi arts escèniques. El Foment s’erigí en un espai per atraure la joventut obrera a través del lleure i la cultura, i aculturar-los en els principis del republicanisme i el catalanisme, tot i que ho feien més des d’una vessant lúdica i cultural que no educativa i militant. Cal no oblidar que el Foment s’havia construït a un centenar de metres de la fàbrica més gran del barri, l’Espanya Industrial, amb la intenció d’atraure els joves treballadors i alhora encara el separaven menys metres de la cooperativa, la Fraternitat Republicana (1907), formada pels republicans lerrouxistes del barri i dependent del partit Fraternitat Republicana Radical amb la qual compartia l’espai. La cooperativa estava ubicada a l’encreuament dels carrers Rossend Arús i Maria Victoria i ocupava tres pisos. Sens dubte era una de les cooperatives més grans del barri.48 Això mostra com en un espai molt petit davant de la fàbrica s’aplegaven els principals partits republicans del barri. El Foment, a diferència dels ateneus obrers, fou un espai lúdic i de socialització en el qual la formació, tant cultural com ideològica, era relegada a un segon pla, ja que progressivament havia adquirit un tarannà republicà pluralista. Tot plegat significà que l’entitat tingué una presència molt significativa entre els joves del barri, i que aconseguiré polititzar-los i nacionalitzar-los, encara que fos superficialment. Aquell espai havia portat la política més enllà de les minories militants. El setembre de 1932 l’entitat cedí una part de l’espai a l’Agrupació Excursionista Sempre Avant, que s’havia vist obligada a abandonar el seu emplaçament a l’espai de la societat coral La Flo-

48 Marc dalmau i Ivan miró, Les cooperatives obreres de Sants..., p. 118; i Joan B. culla, El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923), Barcelona, Documents de Cultura Curial, pp. 1986, 399.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 298

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

299

resta.49 La cinquantena de membres de l’Agrupació decidiren pocs mesos després fundar l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, seguint el model de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, per tal de garantir-se l’autonomia i desenvolupar les seves activitats vinculades a la cultura obrerista amb projecció revolucionària, tant anarcosindicalista com marxista, ja que ambdues convivien amb certa naturalitat.50 L’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant s’establí unes desenes de metres més enllà d’on era la seu del Foment Republicà, la qual cosa, per a Calvet-Lauvin, revela una lògica vinculació territorial i una necessitat d’estar a prop de la fàbrica i d’altres entitats associatives.51 El Foment optà per socialitzar i polititzar els joves a través del ball, les obres de teatre, els cursos de català52 o les tertúlies al cafè, mentre que l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant preferí concentrar-se en les conferències, en cursos diversos (català, francès, educació sexual, etc.), en les projeccions de cinema, les excursions, la fotografia, els concerts i l’esport.53 La contraposició entre amb dues propostes reflecteix el caràcter més lúdic, popular, permissiu i pragmàtic de l’alternativa republicana, que es proposava d’arribar a tants joves com fos possible. El Butlletí del Foment insistia en la necessitat d’apropar-se als joves i allunyar-los dels centres de degradació moral: «Fa bé el nostre Partit d’organitzar-la políticament. Però... i moralment? Perquè nosaltres que veiem la joventut abocada a les sales de ball, nosaltres que veiem la joventut omplint els music-halls i 49 Hugues calvet-lauvin, L’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant de Sants..., p. 34 50 Hugues calvet-lauvin, L’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant de Sants..., p. 188. 51

Hugues calvet-lauvin, L’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant de Sants..., p. 49.

52

Carles enrech, Entre Sans i Sants..., p. 117.

53

Hugues calvet-lauvin, L’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant de Sants..., pp. 200-205.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 299

09/07/15 20:51

300

| jordi roca vernet

els bordells, no podem creure que l’esdevenidor de la República, la prosperitat i la llibertat de Catalunya en l’esdevenidor sigui un fet consumat. I és per això que hem d’emprendre una forta croada pel seu ressorgiment».54

Durant la Guerra Civil, la seu del Foment Republicà tornà a canviar de mans i s’hi establí a finals de 1936 la seu de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) al districte de Sants, mentre que el Foment Republicà es traslladava a l’antiga seu del Círcol de Sants, que havia estat expropiat per les Milícies Antifeixistes del barri després de l’esclat revolucionari de juliol de 1936.55 Acabada la guerra, l’edifici passà a mans de la Falange Española Tradicionalista y las JONS fins a l’establiment dels primers governs democràtics. Els propietaris de la finca sempre foren majoritàriament la família Batllori, tot i que la propietat estava molt fragmentada entre els diversos descendents de Francesc Batllori i Munné. Abans de la Guerra Civil la finca estava dividida entre sis propietaris, tres dels quals aliens a la xarxa familiar, com eren la Banca Nonell, Antoni Deu i Josep Miarnau. Després de la guerra la propietat retornà completament a la família Batllori, dividida a parts iguals entre Josefa Casadesús Palau (vídua de Francesc Batllori Munné), Marià Batllori, Casadesús i Francesc Sastre Batllori (fill de Francesc Batllori Casadesús).56 Marià Batllori el febrer de 1952 presentà un projecte per afegir un segon pis a la seva part i el desembre de 1953 amplià de nou la seva propietat amb un tercer pis. Les obres

54 AMDS. J. Roca, «Cal despertar a la Joventut», Butlletí del Foment Republicà del Districte VII, Any II, Juny de 1933, núm. 4, 6. 55

Agustí giralt, Del somni al silenci..., p. 68.

56 Registre de la propietat de Barcelona, núm. 28, Barcelona, Sants, número de la finca: 8526 que abans eren les finques 2414, 8524, 8524, 1307, 1306, i 1440.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 300

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

301

finalitzaren el desembre de 195557 i modificaren l’estructura de l’antic ateneu Batllori per poder compartimentar-lo i arrendar una part de la propietat com a habitatges; la part principal encara estava en mans del partit únic del règim franquista. A finals de la dècada dels setanta la família Batllori dividí completament la finca, i llogà els diversos espais a empreses i particulars en un moment en el qual els nous espais de sociabilitat popular eren de gestió municipal i els que havien sobreviscut, com era el cas de l’Ateneu de Sants, el Casal de Sants i el Casino de Sants, s’ubicaren al centre cívic de les Cotxeres de Sants.58 La rellevància de l’espai traspua durant mig segle, durant el qual l’ateneu Batllori esdevindrà un lloc desitjat per les diverses ideologies que competeixen per construir una hegemonia política al barri, tant per les característiques de l’edifici com per la proximitat de les fàbriques. Aquesta línia de recerca encara té diverses incògnites obertes, com les que envolten les funcions que es desenvoluparen en l’ateneu Batllori durant els anys de la guerra i del franquisme i si aquestes podrien explicar la nova reivindicació posterior d’aquell patrimoni i el desinterès en la recuperació d’aquell espai per a la memòria col·lectiva o pública. El procés de renovació de la cultura popular vuitcentista durant el primer terç del segle xx també tingué les cooperatives com a espais privilegiats d’anàlisi de l’associacionisme multifuncional, seguint l’estela dels centres republicans. Algunes es convertiren en seus socials d’organitzacions polítiques, com fou el cas dels catalanistes del Casal Republicà Democràtic, posteriorment convertit en Casal Nacionalista de Sants, que s’establí a la coope57 Arxiu Contemporani de Barcelona (ACB). Carpeta núm. 46564 del carrer Cros, 5 «Proyecto de adición de un piso 2°... y proyecto de adición del piso 3°». 58 Alexandre todó, «La tradició ateneista i els desafiaments culturals a la Catalunya d’Avui», Educació i Història: revista d’història de l’educació, 1994:1, 163-168, especialment la 167.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 301

09/07/15 20:51

302

| jordi roca vernet

rativa «La Flor de Maig» que havia comprat la finca el 1918 a la cooperativa «La Formiga Obrera».59 Els republicans federals del Centre Republicà Social, que van fer-ho en un dels locals de La Lleialtat Santsenca, corrobora així la hibridació entre l’activitat cooperativista i la política que havien iniciat anys abans els lerrouxistes. A principis del segle xx, a diaris com El Poble Català, era habitual de llegir-hi la crònica dels actes per coordinar les cooperatives barcelonines i catalanes, mostrant com coincidien en els ciutadans els interessos cooperativistes i catalanistes. Per tant, resulta evident que els cooperativistes també participaven en altres espais de sociabilitat popular en els quals s’hi desenvolupaven nombroses activitats. El Centre Republicà Social s’adreçava als treballadors els quals incitava perquè «además de sus deberes con sus respectivos sindicatos profesionales, como a clase, se sientan ciudadanos».60 Quan l’entitat va obrir les portes, el 30 setembre de 1930, va fer una declaració d’intencions exposant que volia esdevenir un gran ateneu, i enumerà quines serien les seves funcions, que anaven més enllà de les formatives i lúdiques, ja que volien esdevenir un centre assistencial tant en qüestions mèdiques, cíviques o jurídiques, i alhora s’oferien a convertir-se en una tribuna pública per denunciar qualsevol injustícia social que patissin els ciutadans. El seu objectiu era nodrir de serveis lúdics, culturals i assistencials la ciutadania arran de la incapacitat de l’Estat per poder satisfer aquelles demandes, tot i que el seu abast social era més limitat que espais més multitudinaris com el Foment. Per tant, podem concloure que l’anàlisi dels espais de so59 Registre de la propietat de Barcelona núm. 28, Barcelona, Sants, número de la finca: 165 i ACB. La cooperativa «La Formiga Obrera» va vendre la finca a Clement Oliveras Dalmau el 4 de febrer de 1941, qui modificà l’estructura de la finca per transformar-la en habitatge. 60 La Vanguardia, 30 de setembre de 1930, p. 11.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 302

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

303

ciabilitat popular no ens permet desvincular el cooperativisme de l’expressió política: «Instauraremos consultorios médicos, cívico-jurídicos y oficinas de orientación y consulta, para norma y guía de aquellos ciudadanos, que sin distinción de matices necesiten de la salud y del consejo, siendo, por igual atendido y correspondidos».61

Antigues fàbriques i l’oblit de la sociabilitat popular republicana La nostra recerca ha permès recuperar la ubicació d’una trentena d’espais de sociabilitat popular en els quals es dugueren a terme activitats polítiques des de començaments de segle xx fins a la fi de la Guerra Civil.62 Cap d’aquests espais fou recuperat durant la Transició com a espai de sociabilitat política, sindical, cultural, esportiva o de lleure. L’oblit d’aquests espais contribuí a la pèrdua de la memòria popular de la primera meitat del segle xx que cap institució pública no va evitar. L’única excepció fou la placa commemorativa que el març de 1981 va col·locar Esquerra Republicana de Catalunya a l’antiga seu del Foment Republicà per rememorar la fundació del partit. Deu anys després el partit inserí a la façana una nova placa feta amb rajoles per recordar l’efemèride, en substitució de l’anterior. Caldrà esperar al 2006 perquè una institució pública el converteixi en un espai de memòria: l’Ajuntament de Barcelona celebrà el 75é aniversari de la fundació d’ERC inaugurant-hi una placa commemorativa. 61 AMDS. Caixa 8242, «A los vecinos del Distrito VII.. Salud y República Social os desa el Comité, Barcelona, septiembre de 1930». 62

Vegeu la llista d’entitats de l’apèndix.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 303

09/07/15 20:51

304

| jordi roca vernet

Els primers ajuntaments democràtics de Barcelona durant les primeres dècades de la Transició intentaren recuperar la memòria de la sociabilitat popular a través de la fundació dels centres cívics. Així, el consistori municipal els definí com espais «on hi trobareu diferents serveis públics personals i la possibilitat de participar en la vida social i cultural» que havien de promocionar el teixit associatiu i alhora participar a «transformar el barri en una comunitat de ciutadans que es coneixen, i s’interrelacionen». Des de la institució municipal s’afirmava que els centres cívics no eren «ni un apèndix, ni una substitució, ni una suplantació de les entitats que hi ha a cada barri». També hi hagué una voluntat que aquests centres s’ubiquessin «en llocs de fàcil accés i vinculats a la història associativa del barri». Sorprèn que en el mateix text s’afirmés que la majoria eren «cases de valor arquitectònic i històric» o «edificis de nova planta que s’aixequen sobre espais ben significatius»,63 i es deixés en paper mullat la voluntat que la ubicació del centres cívics entronqués amb la memòria associativa, que era difícil que es veiés reconeguda en masos o en palauets. A la dècada dels vuitanta i noranta, Oriol Bohigas va plantejar la definició dels objectius de la reconstrucció de la ciutat després de dècades de «desarrollismo» i va formular un model monumentalitzador de la perifèria de la ciutat que optava per «la puesta en valor de los posos identitarios previos al crecimiento urbano-industrial, cuando más antiguas y rurales mejor: fueron los años de la restauración de masías», com ha escrit Joan Roca.64 63 Full d’Informació Municipal de Barcelona, 8 de juliol de 1982, p. 4. 64 Joan roca i albert, «Intervención arqueologíca, discurso histórico y monumentalización en Barcelona», dins AADD., V Congreso Internacional Museización de yacimientos arqueológicos, Cartagena, Ajuntament de Cartagena 2008, pp. 25-40, especialment, p. 34.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 304

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

305

La inauguració del primer centre cívic es produí el juliol de 1982 durant el mandat de l’alcalde Narcís Serra (1979-1982). Si bé inicialment els centres cívics s’anomenaven «Ateneus del centre»65 aquesta nomenclatura fou abandonada durant el mandat de l’alcalde Pasqual Maragall (1982-1997). Tot i això, al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants aplegà en el seu espai els hereus del Casino de Sants, de l’Ateneu de Sants i del Casal de Sants, però sense que això signifiqués una recuperació de la història d’aquestes entitats, ni de les seves antigues seus ni de la seva rellevància social o cultural. El govern municipal, malgrat que havia volgut evocar la memòria dels ateneus i dels casinos en la formació dels centres cívics, no va emprendre cap mesura en aquella direcció. La memòria dels espais de sociabilitat popular de Sants desaparegué, però el moviment veïnal,66 a través de les seves reivindicacions í aconseguí que els antics espais fabrils esdevinguessin equipaments per al barri, i alhora la seva demanda de preservar-ne els edificis permeté la reconstrucció de la memòria fabril del barri, però sense l’empremta monumentalitzadora que caracteritzava l’afany de recuperació de les masies i sense la voluntat de recuperar el llegat obrerista més transgressor i subversiu amb el model polític i econòmic coetani. L’omissió de la memòria popular republicana i obrera convertí les antigues fàbriques en centres de producció social per a la ciutadania, com ara escoles, biblioteques, centres cívics, etc., però elidí la seva funció d’espais de memòria i 65 Alexandre todó,«La tradició ateneista...», 166. 66 Per a l’anàlisi del moviment veïnal vegeu Carme molinero i Pere ysàs (coord.), Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, Barcelona, Icaria, Memorial Democràtic; Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010; i Nadia varo, Las militantes ante el espejo. Clase y género en las CC.OO. del área de Barcelona (1964-1978), Barcelona, Germania, 2014. Agraeixo a la investigadora Nadia Varo que em facilités la consulta del seu llibre abans de la seva publicació.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 305

09/07/15 20:51

306

| jordi roca vernet

per tant la seva projecció monumentalitzadora. A parer de Joan, Roca la principal raó de l’omissió del patrimoni fabril a Barcelona era ideològica perquè es considerava que l’etapa industrial estava marcada pel conflicte social i que per tant era més «una deformación tumoral y temporal de la capital de Cataluña que no un componente esencial de la trayectoria de Barcelona».67 Des de 2007 l’Ajuntament de Barcelona ha endegat una programa anomenat les «Fàbriques de Creació» amb la finalitat «d’incrementar la xarxa d’equipaments públics a la ciutat que donen suport a la creació i la producció cultural»68 i en molts casos ho ha fet remodelant antics recintes fabrils. Al districte de Sants-Montjuïc hi ha una d’aquestes fàbriques, el Graner, que s’ha concebut com a «centre de creació i del moviment del cos».69 L’objectiu d’aquestes fàbriques és d’oferir espais per a la creació artística que connectin els creadors i la ciutadania mitjançant un model de gestió híbrida entre el sector públic i el privat.70 Els antics recintes fabrils s’han transformat en espais de creació sense que hi hagi hagut una voluntat de preservar la història, que ha determinat la del seu entorn, i amb una desconnexió respecte al moviment veïnal. Parallelament, la ciutadania ha volgut protegir el valor històric d’algunes antigues fàbriques i alhora també ha recuperat la memòria obrera d’aquells espais que en alguns casos havien estat ben estudiats pels investigadors de l’acadèmia, com és el cas de l’Espanya Industrial o el Vapor Vell. La ubicació d’equipaments o 67

Joan roca i albert, «Intervención arqueológica...», p. 33.

68 Vegeu el web de l’Institut de Cultura de Barcelona sobre les Fàbriques de Creació, http:// fabriquesdecreacio.bcn.cat/, darrer accés 29/10/2014. 69 Vegeu el web sobre la fàbrica de creació, La Graner, http://granerbcn.cat/presentacio/, darrer accés 29/10/2014. 70 Vegeu el web de l’Institut de Cultura de Barcelona sobre les Fàbriques de Creació, http:// fabriquesdecreacio.bcn.cat/, darrer accés 29/10/2014.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 306

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

307

espais de creació en antigues fàbriques no ha hipotecat del tot la memòria dels espais de sociabilitat popular, que ressorgeix a través dels llocs on per antonomàsia es produí la sociabilitat laboral o professional, les fàbriques. El Centre Social de Sants s’inaugurà el 1972 amb la finalitat d’aglutinar el moviment veïnal que al barri de Sants s’havia organitzat en dues Comissions Obreres de Barri a finals de la dècada dels seixanta. El Centre inaugurà, el 16 de juny de 1973, l’exposició «Cop d’ull a Sants», que feia un repàs exhaustiu a les mancances del barri, amb especial èmfasi en els dèficits d’equipaments, i projectava essencialment alternatives «urbanístiques» de futur. L’objectiu de l’exposició era recuperar espais que deixaven lliures les fàbriques que marxaven del barri per convertir-los en equipaments: escoles, parcs, centres socials, residències per a gent gran, dispensaris, etc. L’acció del moviment veïnal santsenc, liderat pel Centre Social durant la dècada dels setanta i fins a la constitució dels ajuntaments democràtics, fou la transformació dels antics espais fabrils de l’Espanya Industrial i Can Batlló en equipaments, i la recuperació dels espais en desús de les Cotxeres de Sants i l’infrautilitzat Vapor Vell. El primer objectiu fou aconseguir que l’àrea de les Cotxeres de Sants es convertís en un equipament per al barri. Les mobilitzacions es perllongaren entre 1973 i 1977, quan el moviment veïnal aconseguí la cessió de l’espai per a ús públic, i s’impulsà a continuació un «Concurs d’Idees per a la redacció de l’avantprojecte d’ordenació del sector comprè per les antigues cotxeres dels tramvies, la plaça Màlaga, la Casa del Rellotge i la plaça Ibèria». Les bases del concurs, elaborades pels mateixos veïns, especificaven que els espais es destinarien «a equipaments d’ús públic i que es respectessin els edificis ja existents que tinguessin valor històric o sentimental

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 307

09/07/15 20:51

308

| jordi roca vernet

pel barri».71 A l’estiu s’inicià un nou concurs per dirimir què s’hi havia de fer en aquell espai. El projecte guanyador projectava l’obertura d’una llar d’infants, una residència d’avis, un centre de lectura, un casino, etc. Després de diverses discrepàncies entre l’Ajuntament i els veïns per la gestió de l’espai, finalment s’iniciaren les obres la primavera de 1980, sense resoldre les tensions per definir l’òrgan gestor i els objectius del futur Centre Cívic de les Cotxeres de Sants. El secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta es mostrà queixós perquè els espais s’estaven «convertint en dependències de la burocràcia municipal» i per la «possible competència deslleial que ens faran els centres cívics, amb tot un potencial econòmic i de gestió, d’origen municipal al darrere».72 Tot plegat demostrava la temença que les Cotxeres es convertissin en patrimoni municipal si no eren gestionades pels veïns. L’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, inaugurà el 29 de setembre l’espai de les Cotxeres de Sants i afirmà que aquell era el centre cívic més gran d’Espanya.73 Les demandes al voltant de la gestió veïnal de les Cotxeres prosseguiren fins que el 1993 s’arribà a una situació d’enfrontament entre les autoritats municipals i el moviment veïnal arran de la privatització de l’espai que volia dur a terme l’Ajuntament adduint una infrautilització de l’equipament. La pressió veïnal aconseguí que el regidor del districte acordés el juliol de 1994 amb el Secretariat d’Entitats la cogestió del centre cívic.74 71 Josep martí i Josep marcè, Centre Social de Sants. Una experiència associativa, Barcelona, Centre Social de Sants, 1996, p. 212. 72

Josep martí i Josep marcè, Centre Social de Sants..., p. 214.

73

Josep martí i Josep marcè, Centre Social de Sants..., p. 215.

74 Vegeu el web dels centres cívics de Les Cotxeres i el Casinet d’Hostafrancs, http://www. cotxeres.org/onsom/onsom.htm darrer accés el 29/10/2014.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 308

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

309

El segon objectiu fou l’espai de l’Espanya Industrial, que havia tancat les portes el 1969 per traslladar-se al Vallès. Durant vuit anys l’empresa immobiliària, l’Espanya Industrial S.A., constituïda pels mateixos propietaris de la finca, pledejà amb l’administració franquista per aconseguir convertir en edificable aquell solar. Paral·lelament, des del 1975 es produí una amplíssima mobilització del moviment veïnal, liderada pel Centre Social, per recuperar perquè aquell espai de la fàbrica fos: «Verd, poliesportiu, hospital, salvem l’Espanya Industrial».75 L’abril de 1975 les entitats del barri denunciaren l’operació immobiliària endegada que hi havia al darrere del trasllat de la fàbrica i de la requalificació del sòl en el Pla General Metropolità (1976) en la qual estava implicat José Matías de España, membre del Consell Metropolità de la Corporació Municipal de Barcelona i diputat provincial.76 La mobilització veïnal aconseguí finalment que el 13 de març de 1979 l’Ajuntament de Barcelona, en mans del darrer alcalde franquista, Manuel Font Altaba, comprés els terrenys de l’Espanya Industrial amb el compromís de dedicar-los a «ús públic». El juny de 1980 s’assolí l’acord entre els diversos col·lectius de representació del moviment veïnal gràcies a la intermediació de l’Ajuntament perquè un 85% de l’espai quedés lliure, mentre que el 15% restant seria edificat. Això significava que en les antigues edificacions de la Casa del Mig hi aniria una casa de cultura o un casal per a joves, que es mantindria el Casinet, sense definir el seu ús, i es construiria un poliesportiu. L’any següent s’iniciaria un nou conflicte quan l’Ajuntament va començar a enderrocar alguns dels antics edificis 75 Josep martí i Josep marcè, Centre Social de Sants..., p. 223. 76 Vegeu el web de l’exposició Barcelona i Madrid 40 d’anys d’acció veïnal. Barcelona, Sants-Montjuïc, L’Espanya Industrial, http://www.memoriaveinal.org/espanya_industrial-santsmontjuic.php, darrer accés 29/10/2014.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 309

09/07/15 20:51

310

| jordi roca vernet

de la fàbrica sense informar-ne a les entitats i contradient, segons aquestes, la Declaració dels criteris d’ús del Consell del Districte sobre l’espai.77 Aquell 1981 es realitzà el concurs d’avantprojectes sobre el Parc de l’Espanya Industrial i finalment s’inaugurà l’octubre de 1985, tot i que encara quedava pendent la construcció de la llar d’infants, el casal infantil, la Casa del Mig i el poliesportiu. El Casinet, convertit en centre cívic, obrí les portes aquell 1985 i a partir de 1994 seguí un model de cogestió entre les entitats del barri i l’Ajuntament. Durant el segon lustre de la dècada dels vuitanta s’inauguraren l’escola bressol Pau, la Casa del Mig, i el Poliesportiu.78 El tercer objectiu reivindicat pel Centre Social fou l’espai que ocupava l’antiga fàbrica del Vapor Vell per convertir-lo en una àrea d’equipaments. El Pla General Metropolità aprovat el 1976 mantingué la decisió del Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de 1953 pel qual aquell espai era una «zona de remodelació privada». Aquell 1976 l’empresa Jorba Preciados comprà la meitat del terreny per construir-hi uns grans magatzems i poc després el Club Esportiu Mediterrani, que des de 1944 havia instal·lat unes piscines en els antics dipòsits de la fàbrica, acceptà una permuta de terrenys per traslladar-se al carrer Regent Mendieta. El projecte de construir uns grans magatzems, anomenat Pla Parcial, generà un enorme rebuig veïnal i, consegüentment, la seva impugnació davant l’Ajuntament. L’oposició popular al Pla parcial del Vapor Vell va fer que el 1982 les autoritats municipals decidissin arxivar-lo, i l’any següent l’expropiació ordenada pel govern espanyol del Holding empresarial Rumasa, del qual formava part Galerías Precia77

Josep martí i Josep marcè, Centre Social de Sants..., p. 227.

78

Josep martí i Josep marcè, Centre Social de Sants..., p. 229.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 310

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

311

dos, va convèncer el moviment veïnal d’encetar una nova iniciativa, «Recuperem el Vapor Vell: anem cap a un barri millor», per recuperar el solar demanant que l’Ajuntament comprés el sòl.79 Alhora, a finals de 1983 començà una nova campanya per preservar l’edifici del Vapor Vell com a símbol de la industrialització al barri, liderada per El Vapor, grup de recerca arqueologicoindustrial de Sants. La Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat acordà declarar monument historicoartístic l’edifici del Vapor Vell, per la qual cosa l’Ajuntament hagué de suspendre la llicència d’obres i iniciar un estudi per a la reforma interna de la zona que preservés l’edifici.80 Les mobilitzacions veïnals no aconseguiren frenar la prolongació del carrer Joan Güell fins a desembocar a la carretera de Sants, tot i garantir-se la protecció de l’edifici. Tampoc no aconseguiren que les seves propostes sobre usos de l’espai reeixissim. Finalment, el 16 de juliol de 1986 l’Ajuntament aprovà el Pla Especial del Vapor Vell. Només se’n conservaren la nau principal i la xemeneia com a equipaments i la resta es destinà a sòl residencial i a l’allargament del carrer Joan Güell.81 Durant la segona meitat de la dècada dels noranta s’inauguraren a les dependències de l’edifici l’escola pública Barrufet i la Biblioteca del Districte. El darrer objectiu del Centre Social de Sants era Can Batlló. Tot i figurar en les primeres reivindicacions del Centre Social i dels 79 Vegeu el web l’exposició Barcelona i Madrid 40 d’anys d’acció veïnal. Barcelona, Barcelona, Sants-Montjuïc, El Vapor Vell, http://www.memoriaveinal.org/vapor_vell-sants-montjuic.php, darrer accés l 29/10/2014. 80 Josep martí i Josep marcè, Centre Social de Sants..., p. 274. 81 L’enciclopèdia virtual Viquipèdia, arran de l’elaboració col·lectiva i contrastada dels seus continguts, s’ha convertit en una de les fonts d’informació més fiables per a l’anàlisi dels moviments socials. Els seus articles mostren quin significat la ciutadania atorga als antics recintes fabrils més enllà dels establerts per l’administració. Vegeu el web de Viquipèdia dedicat al Vapor Vell, http://ca.wikipedia.org/wiki/Vapor_Vell_(Sants), darrer accés 29/10/2014.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 311

09/07/15 20:51

312

| jordi roca vernet

veïns de Sants i la Bordeta, no es feren campanyes específiques per recuperar-lo i complir amb les previsions urbanístiques fetes el 1973. A mitjan dècada dels noranta, la Coordinadora d’Urbanisme de Sants, Hostafrancs i la Bordeta va iniciar contactes amb l’empresa propietària del complex per abordar el Pla Especial de Remodelació de l’Interior, i al seu torn els veïns van constituir un Associació d’Industrials del Polígon Batlló per a la gestió del desallotjament i la reubicació de les seves indústries.82 El 2006 la comissió de govern de l’Ajuntament va aprovar la proposta de reordenació urbanística del conjunt industrial de Can Batlló en una vintena d’equipaments i en més d’un miler d’habitatges.83 Les dues-centes petites empreses s’havien de traslladar a uns terrenys de l’empresa automobilística Seat a la Zona Franca, adquirits pel Consorci de la Zona Franca. La reunió de la comissió de seguiment de l’Ajuntament es va comprometre a iniciar les obres a mitjan 2010 i els representants veïnals van fixar la data de l’onze de juny del 2011 perquè l’Ajuntament comencés el procés de transformació del polígon perquè aquest estigués obert al barri, i en aquest marc el moviment veïnal estava disposat a ocupar els terrenys si el procés continuava encallat en aquella data. Al cap de pocs mesos naixia la plataforma «Can Batlló És per al Barri», en la qual hi participaven la Comissió de Veïns de la Bordeta, el Centre Social de Sants i activistes provinents dels moviments socials del barri, com ara els que havien participat en la tancada «Salvem Sants tots els dies, Can Batlló, l’estació i les vies» a Sant Medir (2005), o el grup d’arquitectes del col·lectiu LaCol.84 Aquesta situa82 Josep martí i Josep marcè, Centre Social de Sants..., p. 201. 83 Vegeu el web de Viquipèdia dedicat a Can Batlló, http://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Batll%C3%B3_(la_Bordeta), darrer accés 29/10/2014. 84

Josep marcé, «Dos anys a Can Batlló: somnis que es fan realitat» Dins lacol (coord.),

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 312

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

313

ció portà a la cessió d’unes naus, anomenades Bloc 11, per evitar aquella «okupació», i s’hi permeté l’entrada del veïnat, l’onze de juny del 2011, i es creaven nous espais en les naus cedides.85 Els veïns i diversos col·lectius socials impulsaren, mitjançant un model autogestionari, la creació de l’auditori, de l’espai de trobada, del rocòdrom, i de la biblioteca popular «Josep Pons», à que també acull diversos fons dedicats a Palestina i a l’Orient Mitjà, el Fons Documental Feminista, el Fons de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals (LGBTI), Queer La Fondona i el Fons Consol Casals, i ha esdevingut una biblioteca especialitzada en el moviment obrer i els moviments socials.86 El nom de la biblioteca és un homenatge «a la memòria d’un ciutadà de la Bordeta, lluitador incansable perquè Can Batlló fos per al barri».87 L’activisme social no s’aturà i el gener del 2013 la comissió de projectes de la Plataforma presentà diverses propostes basades en la transformació dels espais de Can Batlló en espais d’ús social dedicats a l’educació, a la salut, a la cultura, a la formació, a l’habitatge, etc. L’Ajuntament ha cedit nous espais i els veïns han enderrocat murs del complex fabril amb la finalitat d’obrir al barri Can Batlló i de donar visibilitat a les seves activitats, així com a l’hort que ha impulsat la comissió de jardins i horts comunitaris.88 El recinte fabril de Can Batlló s’ha erigit en un espai de sociabilitat multifuncional i autogestionat de la segona dècada del segle xxi Inventari de Can Batlló. Teixint una història col·lectiva, Barcelona, Riera de Magòria, Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, 2013, p. 97. 85 Vegeu el web de Viquipèdia dedicat a Can Batlló, http://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Batll%C3%B3_(la_Bordeta), darrer accés 29/10/2014. 86

Josep marcé, «Dos anys a Can Batlló..., » p.109.

87 Vegeu el web dedicat a la Biblioteca de Can Batlló, http://bibliotecacanbatllo.wordpress.com/ bilbioteca/, accés 29/10/2014. 88 Josep marcé, «Dos anys a Can Batlló...», pp.113-114.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 313

09/07/15 20:51

314

| jordi roca vernet

La ciutadania ha revitalitzat la memòria popular del barri a través del llegat fabril i ha fet de les antigues fàbriques els espais de memòria de la sociabilitat popular i obrera, i de recuperació de la cultura popular. Per a les organitzacions veïnals i sindicals, com ha escrit Nadia Varo, la fàbrica va ser un espai clau tant per la seva pràctica sindical com pel seu valor simbòlic i «a la dècada dels setanta va adquirir un gran pes en les mobilitzacions i en l’imaginari del moviment obrer català».89 El significat transcendent de l’espai com a escenari social és palpable a partir de l’anàlisi de Javier Tébar sobre la repressió perpetrada contra els treballadors més enllà del conflicte i del paisatge fabril que ha quedat com a «vacíos de la memoria», com apunta Tébar, perquè a aquestes morts no se’ls ha atorgat la capacitat mobilitzadora ni la condició de «ser materiales propios de la auto-representación del pasado de la militancia obrera».90 L’Ajuntament ha recuperat els espais recintes fabrils fruit de la pressió ciutadana i en la mesura que se’n faci la transformació en equipaments, però s’ha vist obligat a fer-ho sense esborrar l’aspecte industrial d’aquells indrets pel component simbòlic que el moviment veïnal confereix a la fàbrica. L’estructura dels edificis del Vapor Vell i les Cotxeres de Sants es conservà parcialment i es transformà el seu interior per adequar-lo als nous usos, mentre que l’espai de l’Espanya Industrial va ser el que patí una major transformació externa, però se’n conservaren elements arquitectònics cabdals per preservar la memòria fabril de l’emplaçament. Per tot plegat, la memòria de la sociabilitat popular sobreviu superfi89 Nadia varo, Treballadores, conflictivitat laboral i moviment obrer a l’àrea de Barcelona durant el franquisme. El cas de Comissions Obreres (1964-1975), Tesi doctoral dirigida per Borja de Riquer, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014, 431. 90 Javier tébar, «Sobre las imágenes del pasado. Memoria, auto-representación y militancia obrera antifranquista», Historia, Antropología y Fuente Oral, 44 (2010), pp.147-166; especialment les 164-165.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 314

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

315

cialment al barri de Sants, ja que si bé per un costat s’ha destruït el paisatge fabril, per l’altre s’han preservat elements icònics de la fàbrica en el procés de transformació dels recintes fabrils del barri en equipaments per als seus ciutadans que permeten encara identificar-la com una antiga fàbrica i associar-la a la història del barri. La noció de paisatge fabril resulta més adequada per entendre la relació que mantingué la fàbrica amb el seu entorn. Per a la preservació del patrimoni industrial s’ha formulat una proposta integral, segons recull Joan Roca, a través de la conservació del patrimoni històric, la modificació el teixit social i econòmic i la transformació de la urbanística.91 D’aquesta manera hauríem d’incorporar al paisatge fabril de les primeres quatre dècades del segle xx els espais de sociabilitat popular i obrera, com ara les cooperatives o els ateneus, perquè cercaren d’establir-se en espais al més propers possible de la fàbrica, com ho demostra la ubicació del Foment Republicà, de la Fraternitat Republicana Radical o de l’Ateneu Sempre Avant, que gairebé eren a tocar de l’Espanya Industrial. El paisatge industrial dels vint i trenta recull tant la fàbrica com la cooperativa de consum, l’ateneu o el centre republicà, però durant el franquisme es transformarà aquest paisatge arran de la modificació de les relacions laborals, l’alteració urbanística de l’entorn fruit de les onades migratòries i la tendència de l’opacitat i la impermeabilitat del recinte fabril. Per tant, a la dècada dels setanta i vuitanta el paisatge fabril és completament divers del dels anys vint i trenta, se li expurguen els espais de sociabilitat popular que havien forjat la cultura popular obrera durant dècades. El Franquisme limita les expressions obreres de la cultura popular fora de la fàbrica i per tant el recinte fabril esdevé un espai icònic 91 Joan roca i albert,«Intervención arquelógica...»,p. 35.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 315

09/07/15 20:51

316

| jordi roca vernet

tant per la lluita com per la vertebració de les xarxes de sociabilitat, i s’obliden progressivament els antics espais de sociabilitat popular, que han desaparegut del paisatge fabril en la Transició. Totes les antigues fàbriques del barri no es transformaren en equipaments de gestió municipal, sinó que n’hi haurà d’altres que tindran un ús social, malgrat que no estiguin en mans de l’Ajuntament, com és el cas de l’antiga fàbrica Serra i Balet, que serà la nova seu del Club Esportiu Mediterrani,92 o la fàbrica Hamsa, que es convertí entre 1996 i 2004 en un Centre Social Okupat.93 De la mateixa manera que els espais fabrils transformats en equipaments de gestió municipal no s’interpretaren com espais de memòria de la sociabilitat popular o de la cultura popular, tampoc el Club Esportiu Mediterrani ni el moviment Okupa reivindicaren el llegat de la cultura popular obrera a través dels seus espais. Tot plegat ens porta a creure que per als ciutadans de Sants a la dècada dels vuitanta i noranta s’havia interromput la transmissió de la memòria dels espais de sociabilitat popular i obrera del barri, com tampoc no i eren conscients les institucions que els governaven. La poca projecció de la memòria obrerista i popular en els equipaments municipals, així com el ressorgiment de moviments socials de caràcter autogestionari, va significar que a mitjan setanta es produís la recuperació dels centres de sociabilitat popular de caràcter anarquista, que en algunes ocasions maldaren per entroncar amb les organitzacions precedents. El cas més rellevant és l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, i d’altres, com l’Ateneu Llibertari Popular, simplement es consideraren hereus d’una tradi92 Vegeu el web de Viquipèdia dedicat a la fàbrica Serra i Balet, http://ca.wikipedia.org/wiki/ F%C3%A0brica_Ara%C3%B1%C3%B3,_Ventaj%C3%B3_Cia, darrer accés 29/10/2014. 93 Vegeu el web de Viquipèdia dedicat a la Fàbrica Hamsa, http://ca.wikipedia.org/wiki/ F%C3%A0brica_Hamsa, darrer accés l 29/10/2014.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 316

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

317

ció desapareguda durant el franquisme. L’èxit d’aquestes formes de sociabilitat fou més aviat escàs, ja que l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant es dividí generacionalment i provocà l’escissió de la generació més gran, que ja havia participat en les activitats de l’homònim a la dècada dels trenta i que aleshores fundà l’Ateneu Enciclopèdic Popular Sempre Avant. Per altra banda, a l’Ateneu Llibertari confluïren tres generacions properes a la CNT. Es reunien en una nau industrial de la carretera de Sants,94 corroborant novament la fascinació que l’espai fabril exercia sobre els moviments socials de la Transició. El moviment llibertari a la dècada dels setanta era força minoritari socialment; tot i així, es negà a participar en els centres cívics de cogestió municipal com les Cotxeres de Sants i el Casinet de l’Espanya Industrial. Aquells anys i els següents el moviment llibertari santsenc no mostrà gaire interès a reivindicar el llegat dels seus coreligionaris d’abans de la Guerra Civil, com ho palesa l’absència de referències a ells en les seves publicacions,95 la qual cosa demostra l’impacte que havia tingut el franquisme en la transmissió cultural de la cultura popular obrera. L’interès per la recuperació de la memòria de la sociabilitat popular s’ha produït en els darrers anys (2006-2014) a través del ressorgiment de les cooperatives al barri. La cooperativa La Ciutat Invisible ha publicat recentment el llibre Les Cooperatives Obreres de Sants en el qual fa tota una declaració d’intencions per recuperar els espais de memòria de la sociabilitat popular, com ho són les cooperatives: 94 Josep martí i Josep marcè, Centre Social de Sants..., p.26. 95 AMDS. Caixa 8242. Institut de Cultura Popular de Sants-Ateneu Llibertari; La Voz sin amo: òrgan d’expressió de Sants, Institut Cultural Popular de Sants (Ateneu Llibertari), Barcelona, Xaloc, pp.1977-1981; i La Rosa dels vents: publicació de debat llibertari als Països Catalans, Barcelona, Ateneu llibertari de Sants, pp. 2009-2012.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 317

09/07/15 20:51

318

| jordi roca vernet

«Hem recorregut, de nou, el barri, rere la pista dels vells edificis que composen la nostra geografia social. La majoria abandonats vergonyosament i dels que ningú recorda que foren aixecats un dia amb l’esforç cooperatiu i l’orgull dels que no tenien res. Alguns d’ells els tornarem a guanyar, com La Lleialtat Santsenca, en homenatge als qui el gaudiren i perquè, carai, ens fa falta per avui i perquè és nostre. I si no, que ho preguntin als que l’aixecaren».96

La majoria de les velles cooperatives desaparegueren gradualment durant els primers anys del franquisme i les altres es fusionaren entre elles, però amb idèntic fi. La darrera a desaparèixer fou l’Empar Obrer, que es dissolgué a la dècada dels vuitanta, i després la seva seu del carrer Premià es convertí en seu de diverses entitats: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Federació de Cooperatives del Treball, la Federació de Transports i Serveis de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris, les cooperatives Aposta, Ara_Coop, així com el Grup Clade i la Fundació Seira.97 Ara bé, la revitalització dels espais de sociabilitat popular cooperativista s’ha produït a través de l’estudi de la història del cooperativisme al barri, que ha generat la demanda de donar un nou ús social a l’antiga seu de la cooperativa La Lleialtat Santsenca del carrer Olzinelles, que fins a 1986 havia tingut activitat com a fàbrica de torrons a la planta baixa i una sala de festes a la primera. Després de vint anys tancada per l’Ajuntament, el 2006 fou ocupada temporalment i se l’anomenà Espai Alliberat per la Cultura.98 Finalment, l’estiu del 2014 l’Ajuntament 96

Marc dalmau i Ivan miró, Les cooperatives obreres de Sants..., p. 22.

97

Marc dalmau i Ivan miró, Les cooperatives obreres de Sants..., p. 296.

98

Marc dalmau i Ivan miró, Les cooperatives obreres de Sants..., p. 213.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 318

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

319

de Barcelona aprovà la transformació de l’edifici en equipaments.99 Paral·lelament a la reivindicació de l’edifici de La Lleialtat Santsenca des de 2009, el moviment veïnal de la Bordeta va demanar a les autoritats municipals la transformació immediata d’una part de l’antiga fàbrica de Can Batlló en equipaments. d’11 de juny de 2011 els veïns del barri ocuparen el bloc onze de Can Batlló i el transformaren en la Biblioteca Josep Pons, amb un Espai de Trobada Intergeneracional, un Auditori i altres espais de caràcter social i cultural. Finalment, les demandes dels moviments socials tenen un espai preeminent en el Centre Social Autogestionat de Can Vies, que és ocupat des de 1997 i que després del desallotjament de la fàbrica Hamsa es convertí en el principal centre del moviment Okupa al barri. A partir de 2007 es produí una recuperació de la memòria popular i obrera vinculada al CSA de Can Vies,100 fins al punt de realitzar-se nombroses performances en les que es rememorava idíl·licament el llegat revolucionari dels anys trenta i s’atorgava a l’entitat la denominació d’espai de memòria popular i obrera, recordant com aquest era un edifici dedicat als treballadors del Metro de Barcelona i com durant la Guerra Civil fou col·lectivitzat per la CNT.101 En els darrers temps el barri de Sants ha experimentat un creixent interès per la memòria dels espais de sociabilitat popular obrera, com ho corrobora l’interès per recuperar la memòria de les 99 Vegeu el web de Viquipèdia dedicat a la Lleialtat Santsenca, http://ca.wikipedia.org/wiki/ Lleialtat_Santsenca, darrer accés 29/10/2014; i vegeu el web de la Lleialtat Santsenca, http:// lleialtat.wordpress.com/, darrer accés 29/10/2014. 100 Vegeu el web de Viquipèdia dedicat a Can Vies, http://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Vies, darrer accés 29/10/2014. 101 Vegeu el web de Can Vies http://canvies.barrisants.org/8e-aniversari-okupacio-i-inauguracio-de-la-capella/, darrer accés 29/10/2014.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 319

09/07/15 20:51

320

| jordi roca vernet

cooperatives del barri o fins i tot els intents per trobar continuïtats entre el Centre Social Autogestionari de Can Vies i la cultura del moviment obrer ferroviari d’abans i durant el franquisme. A internet és senzill observar com en els articles de Viquipèdia s’estableix una filiació entre velles i noves pràctiques de la cultura popular obrera, i es legitima el ressorgiment d’aquells espais de sociabilitat obrera en la necessitat de buscar models socials i econòmics alternatius enfront de la crisi de l’estat del benestar que assota Europa des de l’esclat de la crisi econòmica i financera del 2008.

Conclusions La manca d’interès de la historiografia pels espais de la política ha fet que l’ateneu Batllori, seu del Foment Republicà, hagi caigut en l’oblit tant dels historiadors com de les autoritats municipals i nacionals. L’evolució d’aquest espai ens demostra que per a les autoritats municipals fou més útil transformar les antigues fàbriques en espais de memòria de la industrialització que fer renéixer els vells centres de sociabilitat popular i obrera, perquè la reutilització dels espais fabrils com a equipaments no significà la recuperació del llegat reivindicatiu associat, als conflictes socials com sí que podia ocórrer amb els espais de sociabilitat. El paisatge industrial es transformà intensament durant els anys del Franquisme, però el sòl industrial patí menys modificacions que el sòl urbanitzat, que era on s’ubicaven els antics espais de sociabilitat popular que sofriren tota mena d’avatars arran de la repressió franquista i la posterior pressió immobiliària. Tot plegat suposa que en cap espai on eren els centres de sociabilitat popular de les primeres dècades del segle xx hi ha constància de la seva presència, amb

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 320

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

321

l’única excepció de l’ateneu Batllori, i això ha hipotecat la capacitat d’aquests espais de transmetre la història d’aquells col·lectius republicans i obrers que forniren la cultura popular del primer terç del segle xx. L’èxit de l’emplaçament dels equipaments del barri durant la Transició en les antigues fàbriques es fonamentà en: 1) La transformació econòmica del barri durant el Franquisme va provocar la desaparició progressiva de les fàbriques del barri, i el sòl que depenia de l’Ajuntament pogué ésser dedicat a altres usos; 2) El creixement de la població del barri durant les dècades de cinquanta i seixanta va fer que els espais de sociabilitat popular cooperativista, ateneística o política tinguessin majoritàriament un ús residencial; 3) El desmantellament de les antigues fàbriques coincidí amb la debilitat de l’Estat franquista i amb el Postfranquisme, i se satisferen les demandes del moviment veïnal transformant els espais fabrils en equipaments i preservant només la memòria obrera del barri a partir de l’aspecte extern dels equipaments. Tot i això, no es produí la rememoració de la memòria de la lluita obrera del barri, ja que la transformació d’aquells espais no anirà acompanyada de la seva monumentalització perquè es volgué ometre la memòria de la conflictivitat social associada a la industrialització de la ciutat; 4) La gairebé nul·la continuïtat entre els centres de sociabilitat obrera, cooperativista, cultural i política durant el franquisme farà que es produeixi una progressiva desaparició de la memòria d’aquells espais de sociabilitat; 5) La rellevància del moviment veïnal i de les organitzacions polítiques del barri durant els primers anys de la Transició que pressionarà les autoritats municipals per aconseguir satisfer les seves demandes; 6) La demanda veïnal de preservació dels antics edificis fabrils es va fer sovint per garantir que tot l’espai es dediqués a equipa-

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 321

09/07/15 20:51

322

| jordi roca vernet

ments i alhora es preservés fragmentàriament la memòria industrial del barri. La memòria de la sociabilitat popular emergí del moviment veïnal identificant-la amb la demanda de transformació dels antics espais fabrils en nous equipaments municipals de caràcter lúdic, esportiu, assistencial o cultural. Serà l’Ajuntament de Barcelona en mans d’una coalició d’esquerres qui intentarà capitalitzar aquesta memòria reduint ostensiblement el seu component subversiu i radical. A partir de la recerca de Sants proposem una hipòtesi de recerca per analitzar i interpretar la transformació dels espais de sociabilitat durant la Transició i les primeres dècades de la democràcia a la ciutat de Barcelona. Les reivindicacions i la mobilització del moviment veïnal arreu de la ciutat incidiren en la transformació d’antics espais fabrils en equipaments. Només una minoria d’aquests espais es transformaren en centres cívics; dels seixanta existents a la Barcelona del 2014,102 només sis eren antigament fàbriques: La Farinera del Clot, La Sedeta de Gràcia, Cotxeres Borrell de l’esquerra de l’Eixample, Can Felipa del Poblenou, les Cotxeres de Sants i el Casinet d’Hostafrancs. Tot i això, les demandes veïnals van fer que molts dels antics espais fabrils es transformessin en parcs o centres culturals, com ara Can Saladrigas, Can Ricart, Ca l’Aranyó, el parc de la Pegaso, el parc del Clot, la fàbrica Fabra i Coats, Planta Asfàltica (Ateneu Popular de Nou Barris), entre altres. Tot plegat demostraria com la transformació del recinte fabril en equipaments fou un element central de la mobilització veïnal, però rere aquesta apropiació de l’espai hi hagué una voluntat de preservar la identitat fabril dels barris per la relle102 Vegeu el web dels centres cívics de l’Ajuntament de Barcelona, http://centrescivics.bcn. cat/, darrer accés 29/10/2014.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 322

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

|

323

vància simbòlica que tenia la fàbrica en l’imaginari o en la cultura reivindicativa del moviment obrer, i per extensió dels moviments socials. La conquesta de l’espai fabril per a usos socials no suposà l’elaboració d’una memòria pública o col·lectiva vinculada a aquells espais industrials i només en comptades ocasions la pressió veïnal aconseguí que la memòria obrerista es traslladés als carrers o places (plaça Hispano-Suïssa,103 plaça Salvador Seguí, etc.). La majoria d’equipaments construïts en antigues fàbriques, malgrat conservar els trets característics de l’aspecte fabril, no han servit per recuperar o incorporar a la memòria pública la història de la cultura popular i obrera associada a les reivindicacions dels seus treballadors. La revitalització social de la memòria popular a començaments del segle xxi al barri de Sants ha estat associada a l’eclosió de nous i vells moviments socials (okupa, veïnal, etc.) que voldran liderar la recuperació de la història de les classes subalternes del barri a través de la preservació d’espais de memòria com ara el de la cooperativa La Lleialtat Santsenca o bé amb la transformació dels edificis ocupats de Can Vies i Can Batlló en nous espais on es preservi la història i la memòria dels moviments socials al barris de Sants, com és la biblioteca popular Josep Pons de Can Batlló.

103 Vegeu el web de l’exposició Barcelona i Madrid 40 d’anys d’acció veïnal. Barcelona, Sant Andreu http://www.memoriaveinal.org/pl_hispano-suiza-sant_andreu.php, darrer accés 29/10/2014.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 323

09/07/15 20:51

324

| jordi roca vernet

APÈNDIX Ubicació dels centres de sociabilitat política i sindical dels barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (1900-1939): Lliga Regionalista (1901-1936) C/ Galileu, 1 Casal Republicà Democràtic (1930) C/ Galileu, 40 Casal Nacionalista de Sants. Partit Nacio- C/ Galileu, 40 nalista (1932) Círcol de Sants (1865 —abans Ateneu de C/ Galileu, 9 Sants— i fins al 1939) Foment Republicà de Sants (1937-1939) C/ Galileu, 9 Casino de Sants (1905-1955) C/ de Sants, 114 Acció Catalana Republicana (1930-1936) C/ de Sants, 114 Fraternitat Republicana Radical Santsen- C/ Burgos 36 ca (1933-1939) Partit Republicà d’Esquerra. Izquierda C/ Valladolid, 14 Republicana (1931-1936) Centre Liberal Regionalista C/ Leiva, 41-43 Sindicat Únic del Ram Fabril i Tèxtil vin- C/ Leiva, 41 culat a la CNT Confederació Nacional de Treballadors C/ Leiva, 41-43 (1937-1939) El Foment Republicà Català (1895-1923) C/ Cros, 5 Unión Patriótica districte VII (1924-1929) C/ Cros, 5 Foment Republicà Català integrat ERC C/ Cros, 5 (1931-1936) Confederació Nacional de Treballadors C/ Cros, 5 (1937) Centro Tradicionalista de Sans (1910-27) C/ Fernández Duro, 29

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 324

09/07/15 20:51

la memòria de sociabilitat al barri de sants

Centre Cultural Rep. Radical Socialista Català (1934) Centre Republicà Social (Federals, 1930) Sindicat Agrícola Ateneu Republicà Federal (1934) Ateneu Obreru Republicà Autonomista Hostafrancs (1934) Ateneu Republicà. Lerrouxista Hostafrancs (1900) Partit Nacionalista Republicà (1933) Ateneu la Familiar Obrera (1900-1910) Fraternitat Republicana Radical Sansense (1908-1939) Bloc Obrer I Camperol (1931-1937) Partit Obrer d’Unificació Marxista (1935) Joventut Comunista Ibèrica (1935) Ateneu Regionalista de Sants Ateneu Racionalista Obrer de Sants (1918-1939) Círculo Republicano Democrático Federal Cercle de Gremis de Sants (1914-1935) Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant (19331939) Ateneu Llibertari de Sants. Hostafrancs Ass. Nac. Rep. “Sang Nova”. Hostafrancs104 (1907-1918)

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 325

|

325

C/ Sta. Cecília, 17-19 C/ Olzinelles, 35 C/ Joan Güell, 2 C/ Comtes de Belllloc, 152 C/ Consell de Cent, 18 C/ Consell de Cent, 2 C/ Cai Celi, 7 C/ de Sans, 9 C/ Rossend Arús, 27 C/ Rossend Arús, 3 C/ Rossend Arús, 3 C/ Rei Martí, 39 C/ Vallespir, 155 C/ Vallespir, 48 C/ Riego, 44 C/ Riego, 2 C/ Riego, 2 C/ Vilardell, 10 C/ Creu Coberta, 135

09/07/15 20:51

326

| jordi roca vernet

Ateneu Llibertari Popular de Sants (19301939) Ateneu Llibertari Popular de Sants (1977) Centre Nacionalista Republicà de Sants (1909) Centre Nacionalista Republicà del Districte VII (1909)

C/ Burgos, 55 C/ de Sants, 387 C/ Manso, 24 C/ Miracle 31

104

104

Associació Nacionalista Republicana «Sang Nova» d’Hostafrancs.

001-119928-SOCIABILITATS CATALUNYA.indd 326

09/07/15 20:51