cobertes_jornades_pirineuAran-print.pdf
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
1
29/04/15
12:32
PRIMERES JORNADES
D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN COLL DE NARGÓ I LA SEU D’URGELL, 29 I 30 DE NOVEMBRE DE 2013
COMISSIÓ ORGANITZADORA Josep Gallart Fernàndez Arqueòleg Territorial Serveis Territorials de Cultura a Lleida
Robert Querol Butia Auxiliar administratiu Serveis Territorials de Cultura a Lleida
Àngel Galobart Lorente Cap del Grup de Recerca del Mesozoic Institut Català de Paleontologia
Xavier Reñé Escué Administratiu Serveis Territorials de Cultura a Lleida
Marta Monjo Gallego Arqueòloga Territorial Serveis Territorials de Cultura a Lleida
Montserrat Sorolla Raedo Administrativa Serveis Territorials de Cultura a Lleida
Marina Aresté Dolcet Col·laboradora Serveis Territorials de Cultura a Lleida
Júlio Quílez Mata Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell
Marc Coca Moreno Col·laborador Serveis Territorials de Cultura a Lleida Joaquim Minguell Cardeñes Tècnic Serveis Territorials de Cultura a Lleida
Mònica Ferré Moreno Monitora Dinosfera Carles Gascon Chopo Tècnic de patrimoni Consell Comarcal de l’Alt Urgell Lluís Obiols Perearnau Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell
DIPÒSIT LEGAL B 9692-2015 DISSENY I MAQUETACIÓ: cr3ativa.com IMPRESSIÓ: Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida EDICIÓ 2015
ORGANITZACIÓ
01 INICIALS.indd 3
29/04/15 12:42
124 | 2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN
La intervenció arqueològica a la cova del Mort. Campanyes de 2007 a 2009 (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Mireia Pedro1, F. Xavier Oms1, Amèlia Bargalló2,3, Elena Garcia-Guixé4, Juan Manuel López-García5, Patricia Martín2,3, Juan Ignacio Morales2,3, Antoni Nievas, Marta Portillo6, Palmira Saladié2,3, Àlex Solé2,3, María Soto2,3 RESUM A la cova del Mort, situada a redós del congost de Mont-rebei (serra del Montsec), a partir de les tres campanyes d’excavació efectuades (2007-2009) s’han constatat ocupacions humanes al llarg de la prehistòria recent. S’han recuperat ceràmiques d’afinitat Saint-Pons i Treilles vinculades a datacions c. 4700-4500 BP, així com vasos amb mugrons, engrutats i cordons impresos adscrits a les darreries del bronze inicial, cap a 3300 BP. La datació radicocarbònica d’un crani infantil ubicat en superfície el situa a les portes del bronze final, mentre que en diferents trams de la cavitat (a les parts centrals i finals) la datació de traços esquemàtics en carbó en certifica l’adscripció al Neolític recent/final-bronze inicial. PARAULES CLAU Cova del Mort, Prepirineu de Lleida, Neolític recent/final, Edat del Bronze, art esquemàtic, enterrament. ABSTRACT According to the results from the three archaeological campaigns carried out in the Cave of the Dead Man (Mort Cave) (2007-2009), sheltered by Mont-rebei’s gorge (Montsec Mountains Range), confirmed human occupation throughout Recent Prehistory has been. Ceramics have been recovered from the Late Neolithic with Saint Pons and Treilles affinity, linked to c. 4700 - 4500 BP dating, as well as vessels with nipples, pasted surfaces and printed cords assigned at the end of the Early Bronze Age, towards 3300 BP. The radiocarbon dating of an infantile skull located in the surface, places it on the verge of the Late Bronze Age; whereas in different sections of the cavity (in the central and final parts) the radiocarbon dating of schematic lines in charcoal confirms they are from the Recent-Late Neolithic – Early Bronze Age. KEYWORDS Cave of the Dead Man (Mort Cave), Pre-Pyrenees of Lleida, Late Neolithic, Bronze Age, schematic art, burial.
1 SERP, Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, Dept. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona (UB). C/ Montalegre 6-8, 08001 Barcelona. Contacte:
[email protected] 2 IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Zona Educacional 4 – Campus Sescelades URV (Edifici W3), 43007 Tarragona. 3 Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili (URV). Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona. 4 Laboratori de Paleoantropologia i Paleopatologia, Museu d’Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc, 08038 Barcelona. 5 Sezione di Scienze Preistoriche e Antropologiche, Dipartimento di Studi Umanistici, Università degli Studi di Ferrara. C. so Ercole I d’Este, 32, 44100 Ferrara, Italy. 6 ERAAUB, Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona, Dept. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona (UB). C/ Montalegre 6-8, 08001 Barcelona.
ARQUEOLOGIA
ARQUEOLOGIA.indd 124
27/04/15 14:28
2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN | 125
Introducció La cova del Mort es localitza a la serralada del Montsec, dins la finca de Mont-rebei, al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, comarca del Pallars Jussà. El congost de Mont-rebei, cursat per la Noguera Ribagorçana, representa l’eix vertebrador que connecta les planes lleidatanes del sud amb les conques de la Noguera al nord i de Tremp al nord-est. La cova del Mort s’ubica en una de les valls secundàries que articulen el territori de la cara nord del Montsec d’Ares en sentit nordsud conjuntament amb d’altres valls transversals en sentit est-oest, i que desemboquen a la plana i al congost de Mont-rebei. Es tracta d’una cavitat formada a partir d’una diàclasi que s’obre en l’entramat càrstic de gresos de l’Areny, formació de gresos i calcarenites del Maastrichtià. Té un recorregut lineal de 91 metres fins que aquest es troba col·lapsat i una orientació nord-est/sud-oest amb una constant inclinació nord. Aquest jaciment arqueològic ha format part del projecte de recerca que des de la Universitat de Barcelona s’ha dut a terme a Mont-rebei (Oms et al. 2009b; 2010). El desco- Figura 1. Topografia de la cova del Mort, on s’assenyalen les diferents àrees d’intervenció arqueològica que briment en superfície en una de les s’hi han realitzat (2007-2009) des del projecte de recerca vinculat al SERP (UB). sales del recorregut de la cavitat luta de transició entre bronze mitjà i bronze final. Finalment, d’un crani humà, restes òssies de macrofauna i fragments de volem destacar que a l’interior de la cavitat no s’hi ha docuceràmica a mà en va motivar la primera intervenció arqueolòmentat cap tipus de mostra d’activitat antròpica d’època hisgica l’any 2007, atès que ja es treballava a la veïna cova Colotòrica i fins a l’actualitat. mera des de l’any 2005. Així doncs, fins llavors la cova del Mort havia romàs inèdita tant des del punt de vista científic com Les ocupacions humanes a la cova del Mort duespeleològic. Val a dir que la boca d’entrada actual és un forat rant la prehistòria recent lateral de 40 cm de diàmetre força amagat i seguit per un pou El tram d’entrada a la cavitat i el nivell II vertical d’uns 2 m de profunditat. Les campanyes d’excavació Des de l’entrada de la cova i fins a la sala central, on es va los’hi van prolongar durant el bienni 2008-2009. calitzar el crani humà en superfície, hi ha format un con de Els treballs arqueològics a la cova del Mort han consistit, d’una sediment en pronunciat pendent sud-nord, on s’hi han realitbanda, a realitzar un parell de sondeigs en diferents sectors zat els dos sondeigs d’excavació (figura 1). Es registra un nivell de la cavitat propers a l’entrada a fi de conèixer-ne la dinàmiarqueoestratigràfic (nivell II) amb elements ceràmics i lítics ca sedimentològica i arqueològica, i, de l’altra, també se n’ha indicadors del genèric III mil·lenni AC. Aquest nivell (II) s’ubica efectuat la prospecció exhaustiva de tot el recorregut (figura entre dos nivells estratigràfics producte de la meteorització 1) (Pedro 2011). Els resultats mostren unes ocupacions prehisde les parets de la cavitat i ambdós estèrils arqueològicament tòriques de la cova durant la genèrica forquilla cronològica (figura 2). Tots els nivells es veuen fortament afectats per l’acde l’anomenat “III mil·lenni AC”, des del Neolític final i fins al tivitat hídrica i tectònica del carst,1 de manera que encara no bronze inicial. A partir dels sondeigs, s’hi ha documentat una estratigrafia de conservació deficient amb materials ceràmics s’ha documentat el nivell II in situ, sinó que es troba desplaçat i lítics atribuïbles a aquests moments, així com també ho són seguint el pronunciat pendent sud-nord del con de sedimenuna sèrie de traços pictòrics rupestres localitzats al llarg del tació. En el nivell II s’han recuperat els materials ceràmics i lírecorregut de la cavitat i que s’han datat radiocarbònicament. tics citats, conjuntament amb escassos i degradats fragments Endemés, comptem amb l’esmentat crani que correspon a un 1 L’anàlisi microsedimentològica es troba en curs d’estudi per part de la Dra. M. Bergadà individu infantil del qual se n’ha obtingut una datació abso(SERP).
ARQUEOLOGIA
ARQUEOLOGIA.indd 125
27/04/15 14:28
126 | 2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN
Figura 2. Estratigrafia N-S de la segona àrea d’excavació al sector 2 de la cavitat (sondeig 2).
de macrofauna i un elevat nombre de carbons. Pel que fa a les evidències arqueològiques, tant a causa de l’activitat del carst com del pronunciat pendent, tots els materials presenten un elevat grau de carbonatació i d’erosió (trampling). L’estudi dels materials ceràmics permet distingir-ne dos conjunts que evidencien dos moments d’ús de la cavitat ubicats a ambdós extrems cronoculturals de la forquilla del III mil·lenni AC, al Neolític final i al bronze inicial. D’una banda, diferenciem un primer conjunt ceràmic de característiques pròpies d’un Neolític final tipus Veraza amb reminiscències dels grups Santponià i Treilles (Vaquer 1998; Martín 2003) (figura 3) i al qual corresponen 36 fragments. Se n’individualitzen un mínim de 6 vasos que corresponen a formes de fons còncau, hemisfèriques o bé ovoides, de petit i mitjà volum. Els vasos volumètricament mitjans tenen entorn 14 cm de diàmetre de boca (vasos 62 i 11). El vas 8 és un petit bol de vora exvasada i llavi arrodonit. Resulten característiques les formes carenades, també tant de petit com de mitjà volum (v. 7 i 9). Solament pel que fa al vas 10, de parets rectes, es tractaria d’una morfologia cilíndrica de volum més gran, amb un diàmetre de boca entorn als 30 cm. Aquest darrer vas (10) és d’acabat allisat simple, mentre que la resta de vasos presenten acabats brunyits. Els clapejats posen de manifest una cocció irregular, mixta (v. 7, 9-10) o bé reductora (v. 6, 8, 11). Les pastes mostren una factura compacta amb calcària com a desgreixant predominant. Els vasos dels quals se n’han recuperat un major nombre de fragments ceràmics (v. 6 i 7) presenten bàsicament elements decoratius de prensió, mentre que el fragment o parell de fragments que componen la resta de vasos són llisos, no estan decorats. El vas 6 té un cordó horitzontal llis per sota la vora, de secció triangular arrodonit i pessigat i comprèn dues nanses de perforació vertical que estarien contraposa2 La numeració dels vasos ceràmics correspon a l’estudi realitzat per F. X. Oms i M. Pedro.
des. Es tracta d’una olleta globular de vora entrant i llavi arrodonit amb una lleugera revora externa. El vas 7 és de carena acusada baixa i de vora entrant amb el llavi arrodonit i fa entre 14-15 cm de diàmetre de boca, i presenta una alternança horitzontal de mugrons i llengüetes verticals per sota la vora. Finalment, destaca un petit fragment informe (35 x 26 x 6 mm) d’acabat brunyit reductor amb decoració de triangles incisos, tipus triangles hachurées.3 Lamentablement no hem recuperat més fragments significatius del vas del qual formaria part. De les cotes inferiors del nivell II (IIb), a 5,62 m, del quadre H18, al sondeig 2 (sector 2 de la cavitat), hem obtingut una datació radiocarbònica que ens situa al Neolític recent-final (taula 2). D’altra banda, un segon conjunt correspon a 88 fragments amb formes i decoracions del bronze inicial (figura 3), a partir dels quals s’individualitzen un mínim de cinc vasos. Predominen les grans volumetries de pastes grolleres amb desgreixants abundants (calcària predominant), heteromètrics, de morfologies arrodonides i subanguloses. Les coccions són majoritàriament oxidants i mixtes. Els acabats responen a allisats simples i es combinen en alguns casos (vasos 1, 2, 4 i 5) amb engrutats. Les vores i les parets són rectes (v. 3, 4 i 5) o lleugerament entrants (v. 1 i 2) i les bases, planes. En el primer cas, es tractaria de grans vasos cilíndrics, mentre que en el segon, de vasos mitjans-grans, amb un subtil coll destacat. Els diàmetres de boca són d’entre 20-30 cm de diàmetre. Les vores tenen els llavis plans i engrossits. L’única decoració representada són cordons digitats de secció triangular en dos casos i un parell de dobles llengüetes superposades des de la vora al vas 4. De les cotes superiors del nivell II (IIa), a 5,02 m, del quadre 3 Segons les observacions de Jean Vaquer, Araceli Martín i Josep Tarrús, tipus Treilles. Així doncs, en aquesta comunicació ens desdiem sobre l’atribució cronocultural d’articles anteriors (Oms et al. 2009b: 42; Oms et al. 2010: 43).
ARQUEOLOGIA
ARQUEOLOGIA.indd 126
27/04/15 14:28
2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN | 127
Figura 4. El foliaci i la làmina de sílex recuperats al nivell II de la Cova del Mort.
Figura 3. Formes i decoracions ceràmiques corresponents als dos conjunts cronoculturals diferenciats: del Neolític final tipus Veraza amb reminiscències dels grups Santponià i Treilles (requadre superior), i del bronze inicial (requadre inferior).
H18, al sondeig 2 (sector 2 de la cavitat), s’ha obtingut una datació radiocarbònica que ens situa al bronze mitjà (taula 2). Pertanyents al nivell II són les dues úniques peces lítiques de la cova del Mort: un foliaci i una làmina de sílex (Morales i Soto 2012) (figura 4). La punta de sageta foliàcia és de morfologia romboïdal i aletes incipients amb unes dimensions de 43 x 18 x 4 mm. Es va configurar mitjançant retoc bifacial altern realitzat per pressió. El centre d’una de les cares encara és cortical o subcortical, però no es pot deduir la morfologia del suport original (ascla o sílex tabular). Amb relació a la primera matèria, es tracta d’un sílex de coloració grisosa i distribució llisa, majoritàriament opac, tot i que presenta talls translúcids. Una alteració-tractament tèrmic li dóna un aspecte llustrós. És un sílex de gra fi, sense estructuració sedimentària i amb tex-
tura homogènia. L’absència d’inclusions a la matriu silícia descriu un sílex micro/criptocristal·lí, possiblement associat a una diagènesi primerenca a partir de sediments d’origen terciari. La làmina de sílex és de secció triangular i perfil còncau, amida 56 x 18 x 4 mm. L’anàlisi morfomètrica en dóna un índex d’allargament de 3,1 i de carenat de 14. S’hi observen petites fractures i escantells d’ús. Es tracta d’un sílex de coloració grisosa amb tonalitats homogènies i distribució motejada amb presència de taques blanquinoses. És opac, tot i que presenta talls translúcids. El gra és molt fi i s’hi intueix una lleu estructuració sedimentària amb morfologia de laminacions irregulars. Mostra una textura homogènia de tipus micrític amb partícules irregulars en matriu, probablement associades a ooides i partícules carbonatades que indicarien un origen diagenètic a partir de litologies calcàries. Respecte a la fauna del nivell II (Martín 2010), s’han recuperat 40 restes òssies de macrofauna (taula 1), entre les quals predomina la talla petita. En l’àmbit taxonòmic, s’identifiquen Bos taurus, càprids salvatges i ovicaprins. El baix índex de fragmentació n’explica l’alt nombre relatiu de NMI: 5 ovicaprins, 2 bòvids i un individu de cabra salvatge. Quant a l’edat de mort dels individus, s’han pogut determinar un ovicaprí juvenil i que el parell de bòvids són adults. Tafonòmicament, amb relació a les alteracions antropogèniques, es documenta el tractament tèrmic de les restes òssies: bullit i cremació. Pel que fa a les restes cremades, presenten un elevat grau d’impacte tèrmic, proper a la calcinació. Només es comptabilitza una resta amb fragmentació antròpica i no se n’ha observat cap marca de tall, la qual cosa s’explica perquè la superfície de les restes està molt afectada per alteracions fossildiagenètiques, bàsicament relacionades amb l’acció corrosiva del sediment i de diferents agents químics. En alguns casos, la corrosió ha arribat a meteoritzar les restes òssies, de manera que n’hi havia que es registraven pràcticament desfetes i no es podien recuperar. Respecte a les restes òssies de fauna recuperades en superfície, a la sala central (NR: 17) s’han identificat Bos taurus, cabra salvatge (Capra sp.), ovicaprini, Suidae4 i Leporidae. Correspo4 La categoria dels ovicaprins comprèn Ovis aries (ovella) i Capra hircus (cabra domès-
ARQUEOLOGIA
ARQUEOLOGIA.indd 127
27/04/15 14:28
128 | 2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN
Sector 1
Capra sp.
Ovicaprini
Nivell II
T. gran
Bos taurus
NR
NMI
NME
NR
NMI
NME
NR
NMI
NME
3
2
3
1
1
1
1
1
1
2
1
2
3
2
3
EC1 (sector 1) Sector 2
3
3
1
Total
6
5
4
1
T. mitjana
1
T. petita
T. molt petita
8
2
1
1
1
3
19
Total NR
2
16
1
1
6
3
17
1
6
40
11 1
Indet.
Taula 1. Índexs de quantificació (NR, NMI i NME) de les restes òssies de fauna recuperades al nivell II, classificats per taxó i categoria de talla de pes.
Figura 5. Conjunts de traços pictòrics TR2 i TR3 de la Cova del Mort sobre els quals s’han realitzat les datacions C14-AMS.
nen a un bòvid i un suid adults, 4 ovicaprins (entre els quals se n’han pogut determinar un de nounat, un de juvenil i un adult) i un individu juvenil d’una cabra salvatge. En la prospecció de les sales inferiors de la diàclasi es van recuperar en superfície 27 restes òssies de macrofauna, de les quals se n’han identificat a nivell específic el 75% (NR: 25): Aves, Carnivora, Cervus elaphus, ovicaprini, Sus sp. Els millor representats són els ovicaprins, amb 8 restes, i segons l’edat de mort, tant els ovicaprins com els suids estan representats per un individu juvenil i un altre d’adult. Destaca una dent de carnívor, de la qual no se n’ha pogut precisar l’espècie. Tafonòmicament s’observa la mateixa tendència que al nivell II, és a dir, el seu origen antròpic. Mostren alteracions antròpiques de cremació i bullit. Així mateix, les altres alteracions tafonòmiques corresponen als processos fossildiagenètics, fonamentalment a l’acció corrosiva del sediment i a les condicions d’humitat característiques de les jaciments en cova, les concrecions i el manganès. Val a dir que al sondeig 1 (figura 1), part distal del con de sedimentació, s’ha documentat una acumulació de cendres i carbons de potència considerable (uns 20 cm) —EC1— (nivell II), recoberta per una capa de concreció carbonatada que alhora també l’ha afectat. No hi hem documentat ni elements lítics ni tica), dues espècies difícilment diferenciables, sobretot si es tracta d’una mostra petita com en aquest cas. De la mateixa manera, resulta difícil diferenciar entre l’espècie domèstica dels suids (Sus scrofa domestica) i el seu agriotipus salvatge (Sus scrofa).
ceràmics, i solament escassos fragments de macrofauna a les cotes superiors (taula 1). En canvi, destaquen l’abundància de carbons,5 alguns dels quals de dimensions considerables, i la presència de fragments de fusta calcinada calcificada. La datació radiocarbònica d’un dels fragments (Pinus tipus sylvestris, pi roig) dóna una cronologia del Neolític recent-final (taula 2). Els traços esquemàtics negres. Trams centrals i finals de la cavitat Des de la sala de la cova on vam localitzar el crani humà en superfície, i on queda frenat el descrit con de sedimentació, l’ambient de la diàclasi esdevé fortament endocàrstic i el recorregut es troba molt més afectat per l’activitat tectònica del carst, fet que en dificulta l’accés. A partir d’aquest punt, i fins on la cavitat es troba col·lapsada, que hem denominat “sala blanca”, la prospecció del recorregut posa al descobert una sèrie de traços rupestres de color negre, és a dir, s’ubiquen en els trams centrals i finals de la cova, lluny del tram d’entrada. Es tracta de traços pictòrics realitzats amb carbó (de les mateixes teies utilitzades per explorar la cavitat) i que a priori no entreveuen una aparent figuració, sinó que semblen senyals en determinats punts d’accés del recorregut de la cavitat, de manera que ens mostren una intencionalitat en la realitza5 L’anàlisi antracològica es troba en curs d’estudi per part del Dr. Ll. Picornell (UIB) i la Dra. E. Allué (IPHES).
ARQUEOLOGIA
ARQUEOLOGIA.indd 128
27/04/15 14:28
2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN | 129
Element datat
Referència del laboratori
Mostra datada
Datació BP
13C/12C
Calibratge a 2 sigmes BC
Carbó CM-EC1-S1 Nivell II, Sector 1
Beta-240554
Pinus tipus sylvestris
4750 +/- 50
-23.6 o/oo
3720 – 3320
Carbó CM-H18-58 Nivell IIb, Sector 2
OxA-23648
Pinus tipus sylvestris
4702 +/- 26
-23.97 o/oo
3670 – 3310
Carbó CM-H18-7 Nivell IIa, Sector 2
OxA-23649
Pinus tipus sylvestris
3320 +/- 27
-24.80 o/oo
1700 – 1500
Traços TR2 (fig. 1)
Beta-266633
Polsim carbonitzat
4900 +/- 40
NA
3770 – 3610
Traços TR3 (fig. 1)
Beta-260447
Polsim carbonitzat
3650 +/- 40
NA
2180 – 1900
Carbó dispers CD1 a priori relacionat amb TR3
Beta-240553
Pinus tipus sylvestris
3230 +/- 40
-24.3 o/oo
1610 – 1410
CM-H27-9-D75 Individu infantil
Beta-255958
Dent D75
3080 +/- 40
-17.2 o/oo
1450 – 1250
Taula 2. Datacions radiocarbòniques (C14-AMS) de les ocupacions humanes a la cova del Mort durant la prehistòria recent. Estan calibrades segons CalPal2007_HULU (www.calpal-online.de). La determinació taxonòmica dels carbons l’ha realitzada E. Allué (IPHES).
(figura 1), tot i que com a mínim hi ha constància d’uns set traços més aïllats. El crani infantil en superfície. Sala central A la sala on hem realitzat el primer sondeig d’excavació vam localitzar el crani i la mandíbula humans en superfície conjuntament amb restes de macrofauna (figura 6). Malgrat que no mantinguessin connexió anatòmica, l’estat de conservació d’ambdós és similar i són compatibles per criteris d’edat i mida, fet que ens indica que pertanyen al mateix individu. S’inclou dins la categoria d’infantil II entorn els 7 anys ± 9 mesos d’edat segons la dentició (Garcia-Guixé 2010). Pel que fa al sexe, malgrat que es tracta d’un individu subadult, a partir dels caràcters de la mandíbula podem dir que és possiblement un individu masculí. No s’hi observa cap patologia. Les anàlisis dels isòtops estables del carboni (δ13C/ δ12C = -17.2‰) i del nitrogen (δ15N/ δ14N = +13,1‰) indiquen que va ser alimentat amb llet materna durant un llarg període de temps, possiblement fins als 3 anys d’edat. La datació d’un dels molars de la mandíbula (taula 2) el situa en la transició del bronze mitjà al bronze final. En conseqüència, no estaria relacionat cronoculturalment amb els materials ceràmics i lítics recuperats a la cova. Tampoc s’hi associen directament materials atribuïbles al període que assenyala la seva datació. Ni al llarg del recorregut de la cavitat ni en cap d’ambdós sondejos hem recuperat ara per ara cap més resta òssia humana. Figura 6. Crani de l’individu infantil localitzat en superfície.
ció. Bàsicament es tracta de simples línies i punts, amb algun angle o zig-zag, i que estan fetes sobre les mateixes parets. Comptem amb un parell de datacions radiocarbòniques, dels conjunts de traços TR2 i TR3 (figura 5), situats en un panell frontal en l’esmentat punt d’inflexió del recorregut de la cavitat (TR3) i en el pas immediatament posterior en direcció al fons de la cavitat (TR2), i que els situen en el Neolític recent (TR2) i en el bronze antic (TR3) (taula 3). Ambdós conjunts de traços (TR2 i TR3) i el conjunt TR16 són els més representatius 6 Del conjunt de traços pictòrics TR1, ubicat al tram final de la cova, la “sala blanca”, es
El bol ceràmic localitzat en una escletxa d’un pou lateral Un bol llis hemisfèric de ceràmica a mà es va recuperar d’una escletxa d’un pou lateral a l’oest de la “sala del crani”, la sala central. Comptem amb el perfil sencer, és de vora exvasada i llavi arrodonit, fa 12 cm d’alçada per 13 cm de diàmetre de boca per 8 mm de gruix de paret. L’acabat és brunyit de color marró fosc. Per tant, es pot associar amb el conjunt de vasos ceràmics adscrits al Neolític recent-final (figura 3) i la ubicació es podria considerar intencional. L’anàlisi de fitòlits (Portillo 2013) revela una riquesa de restes vegetals en el sediment adherit a la part interna del bol,7 corresponent bàsicament va intentar també la datació radiocarbònica que resulta fallida a causa de l’elevat grau de carbonatació de la mostra. 7 Una segona mostra de sediment ha estat analitzada com a mostra de control (CM-
ARQUEOLOGIA
ARQUEOLOGIA.indd 129
27/04/15 14:28
130 | 2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN
Figura 7. Distribució dels jaciments amb materials ceràmics de la prehistòria recent i, en alguns casos, també datacions, citats al text: 1. Cova del Mort; 2. Cova Colomera; 3. Balma de la Massana; 4. Cova Negra de Corçà; 5. Cova dels Muricecs; 6. Cova Negra de Matasolana; 7. Cova del Gel; 8. Cova de la Toralla; 9. Cova de Joan d’Os de Tartareu; 10. Cova del Parco; 11. Balma del Clotar; 12. Cova del Segre; 13. Cova Gran de Santa Linya; 14. Forat de la Conqueta; 15. Cova del Tabac; 16. Cova del Guitarró; 17. Cova del Coscoll; 18. Cova de la Platja; 19. Forat Negre de Serradell; 20. Cova de Montanissell (imatge satèl·lit de l’Institut Cartogràfic de Catalunya –ICC- 1:250.000, modificat).
a inflorescències de plantes gramínies de la subfamíla Pooideae (prop del 78% del total de morfotipus quantificats), les quals són característiques de climes temperats i humits. S’hi inclouen cereals bàsics com el blat i l’ordi, malgrat que les morfologies dels fitòlits identificades no són diagnòstiques de cap gènere en concret. Tanmateix, l’elevada concentració de fitòlits de cereals al fons del bol, amb una presència significativa de les parts inflorescents, probablement relacionada a granes de cereals, suggereix una possible funcionalitat associada a la contenció d’aliments i/ o usos culinaris. La cova del Mort en el context de la prehistòria recent a la serra del Montsec El registre arqueològic de la cova del Mort manifesta unes ocupacions prehistòriques que ens remeten al context d’ús de tot tipus de cavitats dels entramats càrstics catalans i pirinencs durant la prehistòria recent (Maluquer 1945; Maya 1977; De la Vega 1981; Martín/Vaquer 1995; López-Melcion 2001; Petit 2001; Martín/Mestres 2002). Bàsicament com a llocs d’enterrament al III mil·lenni (neolític final i calcolític) i d’emmagatzematge en un bronze inicial ben entrat, moment en què els H27-nivIII-32), mentre que el sediment adherit a la superfície interna del fons del bol està format per un elevat component mineral silici especialment ric en fitòlits (el nombre total per gram de material insoluble a l’atac de l’àcid (FIA) es troba al voltant de 2,3 milions); significativament, el sediment de control (mostra 2) no ha lliurat fitòlits (Portillo 2013).
materials ceràmics genèrics augmenten quantitativament de manera significativa i es localitzen generalitzadament. Malauradament la gran majoria no són registres fidedignes des del punt de vista científic, ja que no es poden diferenciar estratigràficament i conformen així l’ampli calaix de sastre de la genèrica i difosa forquilla cronològica de l’anomenat “III mil· lenni AC”, des del Neolític final i fins al bronze inicial. A la serralada del Montsec i les serres prepirinenques veïnes (figura 7) han esdevingut jaciments emblemàtics d’aquesta zona amb elements ceràmics significatius tant del Neolític final —tant del bronze inicial com del bronze final (De la Vega 1981): les coves Negra de Matasolana, del Gel (Llimiana) i la cova dels Muricecs (Llimiana, Pallars Jussà) (Fullola/Maya/Petit 1999); a la Noguera, les coves Negra de Corçà (Àger), de Joan d’Os de Tartareu (les Avellanes i Santa Linya), del Parco (Alòs de Balaguer) (Petit 1996), del Segre (Vilaplana) (Pérez-Conill 1992), i especialment, la cova de la Toralla (Conca de Dalt, Pallars Jussà) (Maluquer 1949), jaciment amb una estratigrafia del III mil·lenni que és encara considerada científicament avui dia (Martín 2003). Actualment, al Montsec comptem amb jaciments d’excavació recent i de registre arqueològic científic. El projecte de recerca a Mont-rebei es va endegar amb la cova Colomera i també hi ha participat la Balma de la Massana (Sant Esteve de la Sarga) (Oms et al. 2009b, 2010 i en aquest mateix volum). La cova Co-
ARQUEOLOGIA
ARQUEOLOGIA.indd 130
27/04/15 14:28
2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN | 131
lomera presenta una complexa successió de nivells arqueològics de sedimentació antròpica tipus fumier, d’estabulació de ramats. Als nivells del Neolític final tenim materials ceràmics afins a l’horitzó cronocultural Veraza amb elements Treilles. S’ha registrat una fossa del bronze antic amb epicampaniforme, de la qual comptem amb datacions radiocarbòniques (Oms et al. 2009a), així com un nivell superior alterat per intrusions de materials dels segles IV-V i XVIII-XIX dC, el qual correspon a una fase avançada del bronze inicial amb materials ceràmics prou genèrics (engrutats, apèndix de botó, cordons digitats, empremtes d’estora) (De la Vega 1981; Padró/De la Vega 1989; Oms et al. 2010). Altres casos són la cova Gran de Santa Linya i el Forat de la Conqueta (les Avellanes i Santa Linya) (Martínez-Moreno et al. 2008: 84; González-Marcén et al. 2011). Amb referència als materials ceràmics de la cova del Mort que ens recorden els grups del sud-est francès, Santponià i Treilles, atribuïbles a un Neolític recent-final, en trobem de dispersos per la geografia catalana en contextos propis de l’horitzó cronocultural Veraza (Martín/Vaquer 1995: 63-65; Martín 2003). A més de la cova Colomera, a les serralades prepirinenques lleidatanes en tenim de documentats a la cova del Parco i a la Balma del Clotar (Artesa de Segre, la Noguera) (Petit 1996; Gallart/Ribes 2001). Pel que fa als traços pictòrics rupestres documentats a la cova del Mort, si ens atenim a la bibliografia tradicional els podem encabir dins el concepte genèric i poc definit de l’art esquemàtic, que es caracteritza per una iconografia abstracta i una ubicació cronocultural també dins aquest període genèric del III mil·lenni, des del Neolític final fins al bronze inicial (Sanchidrián 2001; Alonso/Grimal 2001). A la conca del Segre, la pintura esquemàtica es troba implantada bàsicament en diverses balmes (Castells 1990). A uns 40 m de l’entrada de la cova del Tabac (Camarasa) hi ha un panell amb motius esquemàtics pintats. A l’interior de les cavitats, la seva presència resulta excepcional i es relaciona amb contextos funeraris i culturals (Sanchidrián 2001). Aquest seria el cas de la cova del Mort, on observem la intencionalitat en la seva realització al llarg dels diferents punts d’accés als trams del recorregut de la cavitat allunyats de les zones d’ocupació, és a dir, del tram d’entrada. En darrer lloc, volem incidir en la interpretació del crani i la mandíbula infantils recuperats en superfície a la sala central de la cova i documentats sense cap altra part esquelètica. La datació radiocarbònica (taula 2) l’ubica cronoculturalment a les portes del bronze final. Val a dir que fins al moment no s’ha identificat cap altra resta òssia humana a l’interior de la cavitat. Probablement correspon a un enterrament, més que no pas a algun fet de tipus simbolicoritual o bé accidental, i es tractaria d’un mort no enterrat (Petit/Pedro 2005: 10). La seqüència de desarticulació natural d’un cadàver s’inicia per la dislocació de la columna cervical amb separació del crani (Quintana/Alesan 2003: 17); així doncs, l’activitat hídrica i tectònica de la cavitat ocasionarien el desplaçament del crani i la mandíbula conjuntament amb la matriu sedimentària del con fins a la sala central, on aquest va quedar frenat i on van restar en superfície, tal com apunten les estries de trampling i les diverses capes de carbonatació que els afecten (Saladié 2011). Els enterraments en cova més aviat es donen en el període immediatament anterior, al III mil·lenni, generalment amb un ritual funerari en espai col·lectiu (Agustí/Mercadal 2002;
Martín 2003). Exemples d’aquest zona serien la cova Guitarró (Tartareu, les Avellanes i Santa Linya) (Graells/Escuder 2001), la cova del Coscoll (Fontllonga, Camarasa) (Rodríguez 1982), la cova de la Platja (Cellers, Castell de Mur) (De la Vega 1981) i el Forat Negre de Serradell (Maluquer 1951). Pel que fa a la cova del Mort, podria tractar-se d’una reminiscència? Coneixem alguns exemples de cavitats sepulcrals datades en un bronze més recent, també en espai col·lectiu, com ara els enterraments a la cova de Montanissell (Sallent - Coll de Nargó, Alt Urgell) (Armentano et al. 2008) i algunes de les datacions sobre dent humana del Forat de la Conqueta (les Avellanes Santa Linya, la Noguera), on es dóna la particularitat de l’ús de la cremació (González-Marcén et al. 2011). Agraïments Els treballs arqueològics a la cova del Mort han comptat amb la col·laboració, l’aval i el patrocini de l’Àrea de Territori i Medi Ambient de l’Obra Social de Catalunya Caixa (propietària de la finca de Mont-rebei); del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (K437 K121 U10 2007/4268; K494 K121 U10 2008/10363); del grup d’investigació consolidat de la Generalitat de Catalunya (2009SGR-01145, 2014SGR-108); dels projectes: HAR200800103/HIST del MEDU, HAR2011-26193 del MCINN, i de l’Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga. La nostra tasca no seria possible sense tots aquells que ens faciliten el nostre treball al Montsec, especialment Toni Nievas, supervisor ambiental de la finca de Mont-rebei. La topografia de la cova l’hem realitzada gràcies al Centre Excursionista de Vallirana (Toni Asensio i Marc Vallmanya). Finalment, un agraïment sincer als que col·laboren amb nosaltres durant les campanyes d’excavació arqueològica. Bibliografia Agustí, B.; Mercadal, O. (2002). “Rituals funeraris i antropologia entre el Neolític final i l’Edat del Bronze inicial en el marc català i els territoris veïns”, Pirineus i veïns al 3r mil·lenni AC. De la fi del Neolític a l’edat de bronze entre l’Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. 10-12 de novembre de 2000. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, p. 591-642. Alfonso, J.; Alesan, A. (2003). “Métodos de recuperación, tratamiento y preparación de los restos humanos”, Paleopatología: la enfermedad no escrita. Barcelona: Masson, p. 15-32. Alonso, A.; Grimal, A. (2001). “La pintura rupestre prehistòrica”, La Noguera Antiga. Des dels primers pobladors fins als visigots. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu Comarcal de la Noguera, p. 96-115. Armentano, N.; Gallart, J.; Jordana, X.; López, J. B.; Malgosa, A. (2008). “La cova sepulcral de Montanissell (Sallent-Coll de Nargó, Alt Urgell): pràctiques funeràries singulars durant l’Edat del Bronze al Prepirineu”, 1r Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui en el Prepirineu lleidatà. Odèn 19, 20 i 21 de maig de 2006. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, p. 55-72. Castells, J. [dir.] (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Corpus de Pintures Rupestres, vol. I: Conca del Segre. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
ARQUEOLOGIA
ARQUEOLOGIA.indd 131
27/04/15 14:28
132 | 2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN
De La Vega, J. (1981). Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes. Mediterrània, 12. Barcelona Fullola, J. M.; Maya, J. L.; Petit, M. A. (1999). Memòria de les campanyes arqueològiques a la Cova dels Muricecs (Llimiana, Pallars Jussà). Campanyes de 1995 i 1996. Inèdita. SERP, Universitat de Barcelona. Gallart, J.; Ribes, J. (2001). “La balma del Clotar. Un jaciment del Neolític final-calcolític a Vall-llebrera (Artesa de Segre, la Noguera)”, Urtx, 14. Tàrrega, Museu Comarcal de l’Urgell, p. 7-18. Garcia-Guixé, E. (2010). Estudi antropològic de les restes recuperades a la Cova del Mort (Mont-rebei, Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Inèdit. Barcelona: MAC. González-Marcén, P.; García, E.; Pizarro, J. (2011). “El Forat de la Conqueta, poblament Neolític i usos funeraris del 3r i 2n mil·lenni en el Prepirineu de Lleida”, Tribuna d’Arqueologia 2009. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 99-119. Graells, R.; Escuder, X. (2001). “Avance al estudio de los materiales de la Cova Guitarró (Tartareu, les Avellanes). Una nueva cueva sepulcral en el Montsec”, Bolskan, 18. Instituto de Estudios Altoaragoneses, p. 331-337. López Melcion, J. B. (2001). “L’Edat del Bronze”, La Noguera Antiga. Des dels primers pobladors fins als visigots. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu Comarcal de la Noguera, p. 62-95. Maluquer De Motes, J. (1945). “La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Bronce y Primera Edad del Hierro”, Ilerda, V. Institut d’Estudis Ilerdencs, p. 173-245. Maluquer De Motes, J. (1949). La cueva de Toralla. Saragossa: CSIC, Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos, 13. Maluquer De Motes, J. (1951). La cueva sepulcral del Forat Negre de Serradell (Lérida). Saragossa: CSIC, Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos, 15. Martín, A. (2003). “Els grups del Neolític final, calcolític i bronze antic. Els inicis de la metal·lúrgia”, Miquel Tarradell. Quaranta anys de «Les arrels de Catalunya». Cota Zero, 18, p. 76-105. Martín, A.; Vaquer, J. (1995). “El poblament dels Pirineus a l’holocè, del Mesolític a l’Edat del Bronze”, Muntanyes i població. El passat dels Pirineus des d’una perspectiva multidisciplinària. I Simposi de Poblament dels Pirineus. Andorra la Vella: Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques, p. 35-73. Martín, A.; Mestres, J. S. (2002). “Periodització des de la fi del Neolític fins a l’Edat del Bronze a la Catalunya sud-pirinenca. Cronologia relativa i absoluta”, Pirineus i veïns al 3r mil·lenni AC. De la fi del Neolític a l’edat de bronze entre l’Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. 10-12 de novembre de 2000. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, p. 77-130. Martín, P. (2010). Informe zooarqueològic i tafonòmic de les restes faunístiques de la Cova del Mort (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Tarragona: IPHES, URV. [Inèdit]. Martínez-Moreno, J.; Mora, R.; De La Torre, I. (2008). “La Cova Gran de Santa Linya i el poblament humà del vessant sud dels Pirineus al plistocè superior i a l’Holocè”, Tribuna d’Arqueologia 2007. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, p. 69-91. Maya, J. L. (1977). Lérida prehistórica. Lleida: Dilagro Ediciones.
Morales, J. I.; Soto, L. M. (2012). Informe sobre la indústria lítica tallada de la Cova del Mort (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Tarragona: IPHES, URV. [Inèdit]. Oms, F. X.; Petit, M. A.; Allué, E.; Bargalló, A.; Blain, H. A.; López-García, J. M.; Martín, P.; Morales, J. I.; Pedro, M.; Rodríguez, A.; Solé, A. (2009a). “Estudio transdisciplinar de la fosa EE1 de la Cova Colomera (Prepirineo de Lleida): implicaciones domésticas y paleoambientales en el Bronce Antiguo del noreste de la Península Ibérica”, Trabajos de Prehistoria, 66, núm. 1, p. 123-144. Oms, F. X.; Bargalló, A.; López-García, J. M.; Morales, J. I.; Pedro, M.; Solé, A. (2009b). “L’arqueologia prehistòrica a la serralada del Montsec, des del segle XIX fins a l’actual projecte de recerca”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 19. Universitat de Lleida, p. 29-50. Oms, F. X.; Pedro, M.; Bargalló, A.; López-García, J. M.; Morales, J. I.; Solé, A. (2010). “El projecte arqueològic a la serra del Montsec (Pallars Jussà). Noves dades per al coneixement del Neolític i l’Edat del Bronze al Prepirineu de Lleida”. A: 2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (el Solsonès): Home i territori. Darreres investigacions al Prepirineu lleidatà. 2006-2008. 3, 4 i 5 d’abril de 2009. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, p. 39-46. Padró, J.; De La Vega, J. (1989). “Treballs arqueològics a la cova Colomera o de les Gralles (Sant Esteve de la Sarga-Mur, Pallars Jussà)”, Excavacions Arqueològiques d´Urgència a les Comarques de Lleida. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Excavacions Arqueològiques a Catalunya 9, p. 9-68. Pedro, M. (2011). Cova del Mort (Mont-rebei, Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Memòria de les intervencions arqueològiques programades. Campanyes del bienni 2008-2009. SERP, Universitat de Barcelona. [Inèdita]. Pérez-Conill, J. (1992). “El Verazià de la Cova del Segre (Vilaplana, Noguera)”, 9è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. Puigcerdà, del 24 al 26 d’abril de 1991. Andorra: Institut d’Estudis Ceretans, p. 291-293. [ed.] (1996). El procés de neolitització a la vall del Segre. La cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera). Estudi de les ocupacions humanes del V al II mil·lenni aC. Monografies del SERP 1, Universitat de Barcelona. Petit, M. A. (2001). “Els primers pagesos i ramaders. De la 2a meitat del VI mil·lenni a mitjan del III mil·lenni cal. BC”, La Noguera Antiga. Des dels primers pobladors fins als visigots. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu Comarcal de la Noguera, p. 46-61. Petit, M. A.; Pedro, M. (2005). Enterrar els morts. Una aproximació al món funerari prehistòric. Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia. Portillo, M. (2013). Informe de fitòlits d’un bol ceràmic de la Cova del Mort (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Barcelona: GEPG, UB. [Inèdit]. Rodríguez Duque, J. I. (1982). “La cueva sepulcral del Forat del Coscoll”, Ilerda, XLIII. Institut d’Estudis Ilerdencs, p. 255264. Saladié, P. (2011). Informe tafonòmic de les restes humanes de la Cova del Mort (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Tarragona: IPHES. [Inèdit]. Sanchidrián, J. L. (2001). Manual de arte prehistórico. Barcelona:
ARQUEOLOGIA
ARQUEOLOGIA.indd 132
27/04/15 14:28
2013 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DEL PIRINEU I ARAN | 133
Editorial Ariel. Vaquer, J. (1998). “Le midi méditerranéen de la France”, Atlas du Néolithique Européen. L’Europe occidentale. Lieja, E.R.A.U.L. 46, vol. 2A, p. 413-500.
ARQUEOLOGIA
ARQUEOLOGIA.indd 133
27/04/15 14:28
